El nostre Llobregat és un petit riu en un sistema integrat en el que el canvi climàtic ha fet que els models amb els que treballaven els meteoròlegs i altres experts no fossin tan certs com estàvem acostumats.
El corrent atlàntic (coneguda com AMOC, de l’anglès Atlàntic Meridional Overturning Circulation) és un corrent d’aigua que circula en superfície des de l’Atlàntic Sud cap al nord, i que arriba a les regions polars, baixa cap a les profunditats i torna cap a l’hemisferi sud. Aquesta baixada cap a l’abisme es produeix en dues zones: Una és en el gir subpolar (cap al sud de Groenlàndia, en les mars de Irminger i en la del Llaurador) i l’altra està encara més al nord, a les mars nòrdiques.
Encara que sembli increïble, la distribució que té l’AMOC la fa molt especial perquè transporta calor des de l’hemisferi sud cap al nord i modelitzar-la i saber on són aquests punts de col·lapse és una tasca molt complicada. Per a fer-ho és necessari comptar no solament moviments immensos d’aigua, sinó múltiples variables, com pot ser la interacció amb el desglaç. I a això se li suma que saber els impactes concrets a escala global complica encara més les tasques de modelització.
Fa poc vam tenir a TV3 el físic del CSIC i divulgador científic Antonio Turiel avisant de la possible imminència de canvis en el principal sistema de corrents de l’Atlàntic Nord i sud, que podrien convertir Europa en un espai inhabitable.
Al seu blog, Antonio Turiel ens explica que ja havia publicat un post sobre el tema (“Si no és ara, serà després”), i ens recomana que el llegim ara si no saben absolutament res sobre aquest corrent oceànic i les conseqüències de la seva detenció. I , de fet, encara no ha passat un any des d’aquest post quan ha aparegut l’impactant estudi de Westen, Kliphuis i Dijkstra a Science Advances, que clarament marca un abans i un després i que ell comenta en aquesta entrevista a TV3.
La revista CLIMÀTICA ha publicat un article sobre el tema amb un títol provocador: “Ni l’AMOC col·lapsarà en aquesta dècada ni hi haurà una glaciació a Europa”. Què se sap realment? https://www.science.org/doi/10.1126/sciadv.adk1189#
Aquesta climogràfia per a sis regions diferents (mitjana espacial damunt les caixes), en què les barres indiquen la precipitació mensual (P) i les corbes indiquen les temperatures mensuals (T). Les dades són reals dels anys 1 a 50 (corbes i barres vermelles) i modelat pels anys 2151 a 2200 (corbes i barres blaves).
Aquí tenim un tros de les conclusions: Sobre l’hipotètic futur d’un col·lapse total del corrent atlàntic s’han publicat diversos estudis científics. L’estiu passat, investigadors de la Universitat de Copenhaguen van estimar que el col·lapse de l’ AMOC començaria en qualsevol moment entre 2025 i 2095 i, molt probablement, a mitjans d’aquest segle. A l’inici de l’any, un altre estudi publicat per un grup de la Universitat d’Utrecht, referents a nivell mundial en la recerca de l’AMOC, presentava noves evidències que “l’AMOC està en vies de col·lapsar”. Abans, entre 2019 i 2021, l’IPCC assenyalava en els seus informes que els senyals de canvis en la circulació atlàntica són evidents, però era més prudent en la seva anàlisi (que es basa en el consens de milers d’estudis científics): no existeixen dades suficients per a quantificar la magnitud de l’afebliment. Més enllà d’això, el que és segur és que no passarà –malgrat l’alarmisme de determinats mitjans i fins i tot investigadors– una glaciació (entesa com una edat de gel). Ho ha confirmat a Climàtica el propi Stefan Rahmstorf via email. (https://climatica.coop/amoc-colapso-2030-glaciacion-desinformacion/?)
