A voltes diem que hauríem de dedicar una de les nostres entrada dels dilluns a parlar d’agricultura, ja que l’aigua del nostre Llobregat serveix per regar, ja que a la nostra conca hi ha moltes terres de conreu i, més veritat encara, ja que tots mengem el que la terra produeix. No som experts i agrairem les opinions i comentaris. Però la situació és molt greu i no podem estar callats.
Si en un parell de mesos no ha plogut, recordarem amb amargor l’aigua invertida en els productes sembrats per a l’exportació, Cap civilització és conscient del seu col·lapse fins que passa. Produïm tres vegades més del que necessitem, amb dotze vegades més d’aigua de la que tenim, amb tres vegades més maquinària i tres vegades més de jornades de treball. Tot per a al final quedar-nos sense aigua.
Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos?
Ens referirem a un monogràfic de la revista CRÍTIC signat pel malograt Josep Cabayol, en Siscu Baiges i l’Ester González, que podeu baixar-vos aquí. Us deixem amb ell, no sense citar-ne alguns paràgrafs:
Dependre de tercers per garantir els aliments que la ciutadania necessita converteix un país en vulnerable. I més quan hi ha malalties causades pel sistema econòmic i polític, que afligeixen la humanitat i la biosfera.
Per tendir a la suficiència alimentària, assegura Gabriel Borràs, biòleg i responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, caldria ser capaços d’incidir en tres aspectes clau que no tenen res a veure amb els recursos físics (sòl, aigua, energia, etc.). El primer és controlar el mercat dels aliments, és a dir, tenir capacitat d’intervenció en el preu que se li paga al productor de l’aliment i en el preu que en paga el consumidor. El segon aspecte passa per decidir què volem alimentar, persones o animals (porcs, gallines, conills…). El tercer, tenir capacitat de planificar la tipologia de conreus a produir i garantir l’accés a la terra. I encara hi ha un quart i més determinant en un clima mediterrani com el nostre, la disponibilitat d’aigua. Els conreus han d’adaptar-se a l’aigua disponible, no pas a l’inrevés com passa ara.
Tenim aigua per plantejar-nos la suficiència alimentària? Josep Mas Pla, professor del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona i investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, és escèptic i argumenta: “Aquesta utopia és hídricament factible? La xarxa d’abastament regional de la gran Barcelona consumeix entre 230 i 240 hectòmetres cúbics anuals d’aigua. Estarien disponibles per a l’agricultura? Podem transformar els conreus actuals en d’altres que necessitin menys aigua. A l’inrevés és impossible. “Una zona de secà no la podem fer de regadiu”. Pla en posa exemples: “Una quarta part del blat de moro és per exportar, una quarta part és per als porcs i, la resta, per a nosaltres. Podríem reconvertir la quarta part del porc en menjar per a nosaltres: què passaria si, en comptes de blat de moro per als porcs, produïm carabassons, albergínies, pebrots o pomes? No caldria comprar-los a Huelva. I estalviaríem d’un 40% a un 50% d’aigua. Anem cap a l’eficiència hídrica”.
“Seria interessant caminar cap a una dieta estàndard”, diu Gerard Batalla, pagès i membre d’Assemblea Pagesa. “La quantitat d’energia que dediquem a produir carn és profundament ineficient. Té costos econòmics, ecològics i de país. Té un impacte bestial sobre el canvi climàtic. Tot és a base de químics, gasoil, aigua, contaminació”, afirma.
També tenim una altra referència: la Revista Soberania alimentaria, coordinada per Gustavo Duch i d’accés online gratuït és un referent sobre la nova visió de l’aigua i l’agricultura, Especialment ens referim a un número darrer, el 47, dedicat a Sequía y nuevo modelo alimentario, que us podeu baixar aquí i , entre els articles trobareu
- Agua y agricultura. Charo Brinquis
- El paisaje de nuestras aguas. M.ª Ángeles Fernández y J. Marcos
- Agua: desmontar los mitos y entender las claves. Ricardo Aliod
- Las políticas partidistas del agua. Eugenio Romero Borrallo
- «El avance del regadío nos está desertificando». Entrevista a Julia Martínez. Revista SABC
- Conversaciones difíciles entre la tierra y el agua. Violeta Cabello.
- Una agricultura que trate el agua como bien común. Omar Olmo Bongers Chicano
Darreres notícies: https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20231217/ecologistes-insten-govern-catala-reduir-95970409
