Ahir en Joan Riu ens explicava que havia invertit des de feia temps i muntat a base d’estalvis i hores de feina un reg gota a gota pel seu hort que agafa aigua d’un dels 
molts canals del Llobregat, que havia mirat i remirat quins eren els cultius apropiats pel clima, pel país. No havia rebut mai cap subvenció, ni cap visita de l’administració. Dedica la seva producció a famílies properes, que en coneixen l’origen i la qualitat, encara que no saben ben bé què hi haurà aquella setmana a la cistella.
Ens explicava que de cop, INJUSTAMENT, amb el nivell dos de sequera. sí que el van visitar per prohibir-li que regués, per negar-li l’aigua. No li van saber explicar cap pla general que li fes raonable aquesta prohibició, ni perquè algunes fàbriques properes i macro-granges continuaven agafant aigua. Ningú li va preguntar ni va tenir en compte que aquesta aigua escassa ell l’havia estalviat i en feia un ús sostenible ara i de feia molt temps. L’administració li va aplicar la mateixa norma que aplicava als malbaratadors, no afavorint a qui gestiona bé ni penalitzant l´ús ineficient, de manera injusta i dolenta pel país, despreciant la producció de Km0.
Necessitem CONSELLS DE CONCA amb poder decisori, necessitem discutir i decidir què en fem de la poca aigua que tenim. Decidir junts si cal restringir els petits horts per abastar la població local o, millor, aturar les macrogranges que, a més de consumir aigua, contaminen els aqüífers. Calen CONSELLS DE CONCA per gestionar la poca aigua que tenim i la menys que tindrem.
“Si no canviem, ens vindrà una hòstia que ens farà canviar de cop i volta i llavors tot seran esternuts.” Marc Talavera Romal, del col·lectiu Eixarcolant, és un dels pagesos que treballa per recuperar varietats tradicionals de fruiters. I el seu pronòstic és clar: “Com que sabem què ve, perquè l’escenari és clar, anem-hi treballant. Encara que sigui impopular dir que hem de decréixer, diguem-ho, perquè és un fet”. A Osona, al Ripollès, a la Segarra, a l’Anoia, al Pallars, a Menorca… el reportatge “La pagesia que ve” retrata multitud d’iniciatives de joves que s’han revoltat contra les grans produccions i l’explotació intensiva del sòl i prefereixen parlar de respecte a la terra, de qualitat, d’arrelament, de diversitat, de proximitat i de sostenibilitat ambiental i social. Com l’Eva, que cultiva vinyes ecològiques a l’Ametlla de la Segarra, i que es declara membre “d’una generació que hem escollit quedar-nos al camp. Entenc que hem de posar el fre i, fins i tot, girar una mica enrere amb tot el coneixement que tenim ara.”
Us recoomkaneu que veieu, si no l’heu vist, aquest 30 minuts: https://www.ccma.cat/tv3/30-minuts/hem-de-buscar-formules-per-poder-subsistir-en-un-mon-globalitzat-que-cultivi-la-diversitat-regeneri-habitats-i-reconstrueixi-els-paisatges-que-shan-destruit/noticia/3191914/#origen=notirelacionada
