El dret humà a l’aigua i al sanejament

L’Estat espanyol, després de més de tres mesos de crisi sanitària, econòmica i social, ha decidit posar fi a l’estat d’alarma decretada el 14 de març i passar a una  nova fase batejada com  “Nova Normalitat”. En matèria de subministraments bàsics, la principal conseqüència d’aquest escenari, ja que no s’ha previst cap alternativa, és la fi de la prohibició de talls en tot l’àmbit domèstic i el  probable retorn a una situació d’interrupcions de subministrament indiscriminades per motiu d’impagament. https://APE-tornen-els-talls/

La situació de pandèmia ha posat altre cop  sobre la taula  la submissió dels drets humans a la capacitat econòmica de les persones. Vergonya per a nosaltres que ja era palesa abans, vergonya visualitzant com els nostres veïns i veïnes, grans i petits, com famílies sense recursos van  a les fonts públiques per abastir-se i cobrir les necessitats bàsiques: poder cuinar, rentar i cobrir les necessitats  de sanejament.

La vida sin agua corriente

Aquilino respiró el viernes al saber que Aguas de València le iba a restablecer el suministro. «Estos tres meses lo hemos pasado bastante mal, la verdad, pero íbamos funcionando. Tenemos muchos buenos vecinos que nos ha ayudado a traer garrafas de agua o nos lavaban la ropa porque empleamos ese agua para la lavadora pero era poca y se quemó la máquina», aseguró. Ahora bien, la covid-19 supuso un antes y un después en la familia ante una cuarentena «que nos impide bajar la basura, ir a comprar, traer las garrafas de agua… Les da miedo lavarnos la ropa y es normal. Les da miedo acercarse siquiera y lo entendemos… y aún así nos ayudan en lo que pueden».

De hecho, operarios de Protección Civil del Ayuntamiento de Manises les llevaron el lunes comida para toda la semana, una operación que repetirán esta semana. Sin embargo, «con fiebre, sin poder ducharme, en pandemia… Lo estábamos pasando muy mal. Nadie imagina lo que es vivir en estas condiciones». https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2020/11/16/tres-meses-agua-plena-pandemia-23203108.html

Irònicament, per contra, les crisis periòdiques que posen en perill l’estabilitat social de les economies han requerit que l’Estat torni a prestar serveis i a protegir els qui es troben en les situacions més vulnerables. El 2020, la pandèmia del coronavirus (COVID-19)    ha posat de manifest de manera emblemàtica  la necessitat que els Estats intervinguin en el sector de l’aigua per aturar el pagament de factures, prohibir temporalment els talls i tornar a connectar els serveis per tal de garantir a aquestes persones prou aigua per rentar-se les mans”

El recentment nomenat relator de les Nacions Unides per l’aigua i el sanejament ho ha deixat ben clar en un recent article al País

Amb pandèmia o sense. la retirada de la moratòria sobre els  talls de subministraments  bàsics posa de manifest  que les administracions públiques consideren que els drets humans només s’han de protegir en situacions de pandèmia. Aquesta gran falàcia mostra que no només és el dret humà a l’aigua i al sanejament el que està  privatitzat, sinó també les polítiques dels governs i les  institucions que l’haurien de garantir i assegurar.

Aquí, gràcies a Aigua és Vida  teniu una radiografia explicativa: Dret-Huma-a-lAigua-i-Privatització-infografia  I  també adjuntem la Declaració de l’Aliança contra la pobresa energètica , que ha recollit l’adhesió de més de 3. 000 organitzacions

 

Spread the love
Aquesta entrada ha esta publicada en AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, COVID 19, Distribució mail list, Dret humà al'aigua i al sanejament, Estat Espanyol, FNCA Fundación Nueva Cultura del Agua, Participació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *