Un estudi del MAPiD i Enginyeria Sense Fronteres identifica les debilitats dels moviments socials en defensa de l’aigua
Les principals dificultats amb què es troben els moviments socials a l’hora de lluitar per una gestió democràtica de l’aigua són les limitacions en el temps de dedicació de les persones activistes i les debilitats de capacitat de mobilització i de gestió i el manteniment del treball en xarxa dels diferents grups i col·lectius.
Són algunes de les conclusions més punyents del “Mapeig de col·lectius i iniciatives comunitàries al voltant de la gestió de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, elaborat per Alejandra Guerrero i Deisiane Delfino per encàrrec d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i del Moviment Aigua Pública i Democràtica (MAPiD), que es va presentar dies enrere a Barcelona.
Lea autores afirmen que “al territori metropolità ja hi ha un model de treball en xarxa d’importància considerable, motivat per l’activisme i la defensa del territori” i opina que “ha de ser valorat i recapitalitzat en la configuració d’un model d’observatori metropolità de l’aigua”. Com és sabut, la creació de l’observatori és un dels objectius al MAPiD i d’ESF.
Després d’estudiar detalladament la realitat associativa i dels moviments socials més relacionats amb la defensa del territori i d’una gestió democràtica de l’aigua, el “Mapeig” arriba a la conclusió que “hi ha una clara concentració d’iniciatives a les dues conques [Llobregat i Besòs] i algunes a la Serra de Collserola”.
“Cal aquí també entreveure la forta concentració d’iniciatives a la conca del riu Llobregat –afirma– que es podria explicar en funció de la multidimensionalitat de l’aigua en aquest riu, atesa la coexistència de diferents sectors econòmics, de dues grans infraestructures (port i aeroport), la rellevància dels espais naturals protegits, el caràcter metropolità-rural d’aquesta àrea i la històrica defensa del territori per part dels habitants d’aquests municipis, que es reflecteix en la participació més gran d’actors.”
Concretament, en l’àmbit de l’àrea metropolitana Delfino i Guerrero han identificat en total 71 associacions o grups relacionats amb la defensa de l’aigua, 35 dels quals amb un nivell alt de compromís –entre els quals la nostra Taula del Llobregat–, 21 de nivell mitjà i 15 amb un nivell dèbil de relació en la defensa d’una gestió democràtica de l’aigua.
Aquestes entitats es concentren sobretot en els llocs on el curs superficial del Llobregat i del Besòs és més evident, i en canvi son escasses aquelles que tenen presència en “territoris que presenten una trama urbana consolidada i pavimentació del sòl”. L’estudi també diu que les “entitats que sobrepassen els límits polítics de l’AMB revitalitzen la dimensió ecològica de l’aigua i la dimensió de conca”. Finalment, el “Mapeig” considera que les entitats identificades són “estratègiques, organitzades en estructures de cooperació i treball en xarxa”, que hi ha una clara “concentració d’entitats de caràcter ciutadà, en funció de l’activisme i la defensa de l’aigua i el territori”. En canvi, les acadèmiques afirmen que no s’han localitzat “iniciatives comunitàries d’usuaris d’aigua domèstica o industrial” (sic).