Números sobre la Taula!

“Les sequeres es gestionen  quan no estem en emergència, de la mateixa manera com diem que els incendis s’apaguen a l’hivern!”

Annelies Broekman porta diversos lustres dedicada a l’estudi de les polítiques de gestió de l’aigua a Espanya i a la resta d’Europa. Doctora en Agronomia i membre de l’equip d’Aigua i Canvi Climàtic del Centre de Recerca d’Ecologia i Aplicacions Forestals (CREAF), també forma part de l’eqiuip dinamitzador de la TAULA DEL LLOBREGAT.

Broekman és una de les veus més crítiques amb el model d’usos i consums de les reserves hídriques de les societats occidentals actuals, també la de Catalunya.

Creu que Barcelona entrarà en emergència per falta d’aigua al gener, tal com estima la Generalitat si no plou?

Sí. No conec al detall tots els números, perquè es tracta d’un sistema macro gestionat per moltes mans. Grosso modo, és molt probable que si no plou entrem en emergència, sí.

Vostè ha denunciat sovint que es confia massa en les restriccions per a combatre la sequera. A què es refereix?

Patim una sobreexplotació crònica dels recursos hídrics,  i per això quan entrem en sequera som més vulnerables que si féssim els deures en època de normalitat. Les sequeres s’haurien de gestionar quan no hi ha emergència, de la mateixa manera que es diu que els incendis s’apaguen a l’hivern. Ara que Catalunya està en emergència és molt difícil fer miracles amb les infraestructures de què  disposem. L’única cosa que ens queda és aquest pla de gestió de la sequera, que celebro perquè abans no existia, però que al meu entendre és massa tímid.

Per què?

Perquè en general protegeix molt més els usos industrials i urbans de serveis que té Catalunya, ja que són els que tenen un major cost econòmic i que fan enfadar  als poders fàctics. El sector turístic no s’ha adequat, hi ha indústries que usen directament l’aigua com a producte, com Estrella Damm o Coca-Cola, amb usos molt quantiosos.. En general les polítiques de gestió de la sequera ataquen amb major duresa al sector agrícola i de forma més tímida als interessos industrials. Hauríem de tenir un debat públic entre tècnics, polítics i científics amb números sobre la taula.

Ha esmentat el sector agrícola, que és el que més aigua empra amb diferència. Han de replantejar-se alguns dels seus usos?

No és un sector homogeni. Una cosa és conrear blat de moro o alfals i exportar-lo per a l’alimentació de vaques a Qatar i una altra són  els agricultors els productes dels quals es queden al país. La primera  es pot considerar agricultura intensiva i extractiva, subjecta al mercat global de l’alimentació, i la segona és l’horta, fruita i aliment per a la ramaderia de la pròpia població. Cal distingir entre ambdues.

Creu que de la primera n’hi ha més?

Crec que és la més consumidora d’aigua, encara que pel que fa a hectàrees potser predominen els pagesos de base. De totes maneres, sigui per a consum local o per a exportació, el blat de moro o l’alfals se solen regar per inundació. I és molta aigua. Hi ha un mite sobre l’anomenat reg a manta, i és que es tracta d’un desaprofitament en si mateix. Però no ho és. Molta de l’aigua que s’usa en el reg per inundació en realitat torna al mitjà perquè s’infiltra i va a parar als aqüífers. A vegades la idea de posar un reg eficient amb sistemes de degoteig pot ser menys sostenible en aquest sentit. El principal problema és la tendència a la industrialització de l’agricultura, amb ànsies d’augmentar superfícies de reg que, encara que sigui moderníssim, va en contra de les previsions del canvi climàtic, que són d’un 30% menys d’entrada d’aigua en el sistema. Totes les conques hidrogràfiques presenten reduccions fortes a causa de la disminució de la neu i del canvi en el règim de pluges, cosa que  se suma  a una major impermeabilització del sòl i una major necessitat d’aigua de les plantes a causa de la pujada de les temperatures. A més, estem incrementant la demanda d’aigua que volem usar per a fer diners. És una condemna a mort. Cal reduir la demanda. Hem de passar d’una mentalitat en la qual es pensa que amb més infraestructura i tecnologia es pot augmentar la disponibilitat d’aigua i continuar creixent, a una en la qual es gestioni la demanda i es decideixi quant es pot consumir en cada territori.

Però si a Catalunya no s’haguessin fet dessaladores com la del Prat i altres infraestructures hídriques, avui estaríem molt pitjor, no creu?

És cert que les infraestructures en matèria de dessalació, reutilització i interconnexió de conques han canviat molt el panorama per al sistema d’aigües Ter-Llobregat [les conques dels rius que proveeixen l’àrea metropolitana de Barcelona]: Li hem donat major flexibilitat a la gestió de l’aigua. Però no podem fugir cap endavant indefinidament. Si no poses fre a la demanda, la set és infinita. Si volem ampliar la pista de l’aeroport de Barcelona, fer el *Hard Rock [el polèmic complex d’oci a Tarragona], piscines d’ones al Vallès o milers d’habitatges a la costa… O canviem la planificació, o tindrem set una altra vegada.

El pantà de la Llosa del Cavall, el 2022. Imatge cedida per @lasequeradel22

Vostè ha assenyalat també els aqüífers com a gran reserva en temps de sequera, però a Catalunya i a la resta d’Espanya entorn d’un 40% estan contaminats.

Les masses d’aigua subterrània són la carta del comodí de la sequera. És el més resistent al canvi climàtic, encara que  la meitat dels aqüífers estan fets un desastre. No els estem descontaminant i continuem destrossant aquest sistema que ens dóna garanties d’aguantar millor les sequeres. És increïble que encara no ho hàgim entès. Continuem fent projectes que no tenen en compte la preservació dels sistemes naturals i no hi ha eina tecnològica que ens pugui permetre sobreviure si els hàbitats col·lapsen. És obvi que si tens diabetis i t’agraden les galetes, si continues menjant-te-les acabaràs petant!. Hi ha una dada molt clarificadora, la de l’índex d’escassetat d’aigua, el *Water Exploitation Index”: a Catalunya indica que fem servir  un 35% més de l’aigua de què disposem.

Què li sembla llavors la mesura del *Govern de reduir temporalment els cabals dels rius per a preservar l’aigua dels embassaments?

Molt, molt malament. Pot provocar efectes irreversibles,  eliminar espècies i augmentar la fragilitat del sistema integrat anular com funciona una conca. Abans de reduir cabals cal tancar l’aixeta als usos industrials, perquè es tracta de cabals que ja estaven sota mínims. En general la població no s’adona de la importància que tenen. Creuen que és cosa de quatre ecologistes als qui els agrada veure ocellets, de hippies amants de la naturalesa, però és que té a veure amb la nostra supervivència. Si un riu no té cabal suficient no recarrega els aqüífers i es torna més vulnerable.

Quan parla de consumir i usar menys aigua, per on creu que caldria començar a decréixer?

Aquí cadascú sol voler portar l’aigua al seu molí. Jo tinc una opinió, i és que prefereixo sobirania alimentària a un model de ramaderia hiperindustrializada; prefereixo agricultura sostenible a hotels a la Costa Brava, o un desenvolupament territorial descentralitzat i menys barcelonacéntric. Però el meu treball consisteix en facilitar espais de governança per a adaptar-nos als canvis globals. No es tracta aquí de quin és la meva opinió, o la del conseller, o la de l’amo dels càmpings o del pagès de Lleida, sinó de crear estructures de presa de decisions per a cada conca o territori en les quals es puguin plantejar perspectives de futur, quins recursos, planificació i inversions per a transformar els models. Aquests espais han d’incloure els sectors econòmics, l’Administració, la ciutadania i la ciència per a dibuixar estratègies que posin en el centre la conservació d’hàbitats i la vida dels residents.

Existeixen altres països semblants a Espanya que facin una millor gestió d’aquest recurs?

El món està en mans del capital, així que exemples n’hi ha pocs. Tot es basa en la rendibilitat. Hi ha exemples a Amèrica Llatina de tribunals de l’aigua i de presa de decisions sobre l’aigua que són antics i exemplars, dins d’una manera de veure la interdependència entre la naturalesa i les persones. Però les grans empreses els estan matant per a usar l’aigua per a mineria. A Europa hi ha els holandesos, que coneixen el perill de l’aigua i disposen d’òrgans legitimats per al govern, el diàleg i el co-disseny  de decisions relacionades amb això. Jo he participat en projectes pilot en aquest sentit i sol ser bastant reeixit.

És la gestió pública de l’aigua una assignatura pendent en aquesta direcció?

Molts ajuntaments han batallat en els últims anys per a municipalizar l’operadora que subministra l’aigua a les seves localitats. L’important són els drets i la legislació d’aigües. No sols la titularitat, sinó qui pot fer què, quan i com. El sector privat pot entrar en tot el que són eines tecnològiques, però les eleccions de gestió han d’estar en mans públiques, perquè han de tenir en compte moltes més coses que la rendibilitat de la inversió.

(Article traduït del castellà per La Taula del Llobregat  de  https://www.eldiario.es/catalunya/annelies-broekman-aumentar-consumo-agua-dinero-condena-muerte_1_10808004.html?goal=0_10e11ebad6-989d842cc9-56470113&mc_cid=989d842cc9&mc_eid=285f7736ab)

Podeu llegir també l’article d’opinió de Dante Maschio , d’Aigua és vida: ¿Quién fiscaliza la acción del Govern frente a los grandes consumidores de agua? “No entendemos cómo una información tan esencial como es el consumo de las grandes actividades económicas no sea de acceso público” a https://elpais.com/espana/catalunya/2024-01-02/quien-fiscaliza-la-accion-del-govern-frente-a-los-grandes-consumidores-de-agua.html

Catalunya encadena els dos anys més càlids i més secs
El Servei Meteorològic de Catalunya constata que el 2023 ha plogut menys que l’any anterior, agreujant la pitjor sequera que es recorda al país

Vegeu què diuen a Perpinyà (passat pel traductor de google): https://france3–regions-francetvinfo-fr.translate.goog/occitanie/pyrenees-orientales/perpignan/meteo-climat-secheresse-chaleur-et-canicule-un-desert-aride-est-en-formation-dans-le-sud-de-la-france-2899595.html?_x_tr_sl=en&_x_tr_tl=ca&_x_tr_hl=ca&_x_tr_pto=wapp