Pel seu interès a la nostra conca, us passem la crònica de com la pagesia de Ponent debat un canvi de model donada l’escassetat d’aigua i els efectes de l’emergència climàtica
El tancament d’aixeta dels canals d’Urgell i Segarra-Garrigues ha creat una situació nova i incerta, totalment desconeguda fins ara per les actuals generacions de pagesos de les terres de Ponent. La preocupació per les conseqüències de la falta de reg va portar l’Assemblea Pagesa de Catalunya a llançar una Crida per l’aigua el 12 de maig passat i a convocar una assemblea oberta al Castell del Remei, a la Noguera, que es va fer l’11 de juny.
L’assemblea va reunir més d’un centenar de persones arribades de totes les terres de Lleida i va tenir una primera part amb cinc intervencions, que van precedir al debat. Antoni Palau, professor d’ecologia aquàtica i recursos hídrics de la Universitat de Lleida, i Annelies Broekman, investigadora del grup Aigua i Canvi Global del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), van descriure la situació des del punt de vista de les evidències científiques, i a continuació els pagesos Gerard Batalla (de l’Assemblea Pagesa), Jaume Perera (del Manifest del Gran Urgell) i Josep Maria Escribà (promotor del Manifest de Vallbona, el 2004) van reflexionar en veu alta sobre els canvis que el sector haurà d’afrontar per adaptar-se a l’escenari d’emergència climàtica i d’escassetat de recursos hídrics.
En opinió d’Escribà, cal iniciar un moviment cívic, “una conxorxa de ciutadans” –va dir–, que permeti superar el marc estricte de les comunitats de regants i implicar en la gestió democràtica de l’aigua a tots els altres sectors afectats. Pel que fa al model productiu, va defensar l’empresa familiar agrària perquè és més resilient que les grans explotacions, que, de la mateixa manera que ara conreen terres que abandonen els petits agricultors, quan no els surti a compte deslocalitzaran les produccions i se n’aniran a altres llocs.
Batalla va exposar que la solució hauria de ser múltiple. D’una banda, modernitzar el canal d’Urgell i millorar l’eficiència del reg, però al mateix temps abandonar el model d’agricultura i ramaderia intensiva i apostar per les explotacions extensives. Com que no hi haurà aigua per regar-ho tot, va dir, caldrà prioritzar cultius. Perera es va preguntar per què hi ha sectors intocables (“cal parar de regar les gespes”) i no va estalviar crítiques a Unió de Pagesos (“manifestar-se contra la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre és desviar l’atenció i no assumir les responsabilitats”, va dir) i als responsables de les comunitats de regants. També va reclamar que l’Administració rescati la gestió del Segarra-Garrigues de mans d’ASG (Aigües del Segarra Garrigues), “que va obtenir la concessió a corre-cuita el 2003, abans que Convergència i Unió sortís del Govern”.
Annelies Broekman, vinculada a la Taula del Llobregat, va donar arguments per un canvi de model que aposti per la producció de proximitat i per l’adaptació a les dificultats del futur. “Modernitzar no vol dir només tecnificar”, va dir, sinó que es pot treure partit del coneixement de l’agricultura tradicional. A més, l’experiència demostra que les tecnologies de precisió, per si soles, no estalvien aigua. En opinió seva, cal tornar al concepte natural de riu, tot respectant les zones inundables i sense “matar-lo” amb embassaments, perquè és fonamental per a la resiliència de tots els usos. Quant al model de gestió, cal una visó de conca com a sistema funcional i cal també l’apoderament del territori i donar importància a la governança: “cal aprendre a parlar, perquè ningú té la veritat absoluta i perquè les batalles no son constructives”.
Podeu llegir els punts comuns de la jornada i la posició concreta i contundent de l’Assemblea Pagesa aquí 
Us posem, també l’enllaç al reportatge del “Sense ficció” sobre el pantà de Rialb: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/rialb-lultim-panta/video/6225901/
