Quanta aigua hem necessitat fins ara pel consum humà a Catalunya? Amb uns números imperfectes ( s’accepten correccions) 3311 Hm3 l’any
D’aquesta aigua , el 18% (596 Hm3) són distribuides per xarxa. Un 73% (2417 Hm3) es destinen a l’agricultura i ramaderia per altres vies i un 9% (298 Hm3) són concessions directes a la indústria. Els 509 Hm3 distribuïdes per xarxa van al consum domèstic (331 Hm3) i al consum de la indústria i els serveis (178Hm3). (També entra a les xarxes aigua provinent de fonts pròpies, 87 Hm3) Les conques internes (rius que no van a l’Ebre) abasteixen zones més poblades: BCN, Girona i part de Tarragona/ Reus: el 90% de la població catalana, 40 % de l’aigua total. (L’altre 60 % surt de l’Ebre, dedicat principalment a l’agricultura)
Acabem d’entrar en situació d’emergència per sequera i a Terrassa, tant l’ajuntament com l’OAT (Observatori de l’Aigua de Terrassa) han defensat la necessitat de revisar el sistema tarifari per aconseguir la sostenibilitat del servei del cicle integral de l’aigua. En aquest quadre veiem l’ús que Terrassa fa de l’aigua.
L’OAT ha proposat la revisió del sistema tarifari de Terrassa amb aquests objectius:
- Modificació i modernització de l’estructura tarifària
- Millora de les condicions d’accés a la tarifa social
- Reducció de les tarifes de connexió
- Progressivitat de la tarifa més justa i amb criteris ambientals que promoguin l’estalvi d’aigua.
- La sostenibilitat econòmica basada en l’equilibri planificat entre costos i ingressos i en l’ús eficaç i eficient dels recursos.
Així, la proposta de noves tarifes de l’empresa pública TAIGUA que gestiona l’aigua de Terrassa té com objectius:
- Proposar una tarifa més justa tenint en compte el núm. d’empadronats i definint nous trams de onsum que fomentin l’estalvi.
- Establir un primer tram de consum que correspongui als requeriments bàsics d’aigua o “consum mínim vital” fins a 60 litres per persona/dia , un segon tram amb el consums entre 60 i 100 litres persona/dia i un tervcer tram per qui superi els 100 litres/persona/dia, que és superior a la mitjana de consum d’aigua a Terrassa i suposa de fet un malbaratament de l’aigua.
- Baixar els preus de les taxes de connexió comercials.
- Millorar la tarifa social i equiparar els criteris als del cànon social.
- Distribuir els increments de manera que els que tenen necessitats socials o els que estalvien aigua no tinguin increment de preus.
- Aconseguir un increment d’ingressos en la facturació del aigua durant l’any 2024 per fer front a les necessàries inversions de reposició i renovació de la xarxa d’aigua a Terrassa.
Aquesta tarifa progressiva proposada,
-
- Té en compte el nombre d’habitants de cada vivenda.
- La quota fixa no varia en funció del consum
- El primer tram premia els estalviadors d’aigua
El 24 d’octubre, un Consell d’Administració extraordinari de Taigua va aprovar i el Ple del Ajuntament confirmar uns dies més tard el nou sistema tarifari de Taigua que entrarà en vigor a partir del mes de gener de 2024, amb l’abstenció dels dos representants de l’OAT pel poc temps transcorregut entre el debat i l’aprovació, cosa que va fer pràcticament nul.la la participació de l’OAT en la definició detallada de les noves tarifes tal com es pretén quan es defensa la coproducció de política pública a tres bandes- Ajuntament, Taigua i OAT:

Les tarifes de consum (la part variable) i són les que han variat molt en el segon bloc (de 0,85 euros/m3 a 1,9 euros/m3) i en el tercer bloc (de 1,4 euros/m3 a 3 euros/m3).
La gestió pública de l’aigua, com a bé comú, ens ateny a tota la ciutadania i està vinculada a una idea dinàmica de participació, que ha de deixar de ser un simple receptor de decisions polítiques per convertir-se en un subjecte permanent de corresponsabilitat sobre la presa de decisions estratègiques.
L’OAT . En aquests moments expressa el seu descontentament per no haver pogut participar de forma directa i amb l’antelació necessària en la confecció de les noves tarifes, cosa que l’hi ha impossibilitat poder complir amb la seva funció i responsabilitat en representació de la ciutadania. Afirmem doncs, que com OAT, defensem una adequació tarifària però l’haguéssim volgut perfeccionar i haver treballat el detall amb temps suficient abans la seva aprovació en el Ple. De fet, al Consell d’Administració extraordinari de TAIGUA per aprovar les noves tarifes, l’OAT va proposar:
- que l’Ajuntament de Terrassa pagués a TAIGUA els consums d’aigua pels serveis municipals,
- que es pugués crear un quart tram amb un cost superior a 4 euros/m3 per penalitzar als grans consumidors domèstics d’aigua que es mostren insolidaris amb la situació d’escassetat.
- i una planificació suau d’aplicació en dos anys de les noves tarifes
Cap d’aquestes propostes va ser acceptada. Tot i aquestes dificultats i les presses, després del Plenari Extraordinari de l’OAT amb la participació de l’equip tècnic de Mediambient i diverses reunions amb el@s responsables polític@s, s’ha acordat la creació d’un equip de seguiment de l’impacte d’aquestes noves tarifes amb el compromís de millorar-les si es considera oportú en reunions dels 3 eixos (OAT, Taigua, Ajuntament) . L’OAT vol seguir caminant sota el lema “S’escriu aigua, es llegeix democràcia”.
Comentari de [email protected] rebut el 4/12
Bon dia,
Per mi una tarifa no es pot examinar sola sense saber on van els diners. Què paguem en realitat? Cal completar l’article amb la planificació plurianual d’acció per millorar la xarxa (dels 596 Hm³ d’aigua potabilitzada, o sigui on s’ha posat ja energia i diners perquè sigui potable, quant se’n queda pel camí i no arriba a l’aixeta) i el recurs (d’on ve l’aigua? Quina quantitat disposem respecte al consum i quina qualitat té?) i el seu pressupost. En sabem alguna cosa?
Resposta:
Gràcies AVA! l’ OAT respon el teu comentari: “En el cas de TAIGUA els diners que ingressaran de les factures, amb la nova tarifa, es per poder equilibrar les inversions de reposició de bombes, canonades i noves instalacions informàtiques, …) i despeses ordinaries (nomines de treballadors, energia, lloguers, cost del aigua que es compra a ATL, reparacions,…). De fet, al pressupost 2024 aprovat fa una setmana han considerat que cal demanar un crèdit de fins a 6 milions d euros a pagar en 12 anys, per poder invertir uns 8 milions necessaris per fer front als reptes tecnològics de la companyia que assegurin la qualitat del aigua i minimitzin les fuites daigua a la xarxa, assegurant un bon servei sense fallades”.
Autor: paco / Comentari -Resposta
Gràcies, tota la raó Ava. Una tarifa per si sola ens diu poc, però no és el cas de Terrassa. La remunicipalització de la gestió del servei d’abastament va implementar la participació social a través de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) en diversos espais de governança de l’aigua a la ciutat. La participació d’un treballador de l’empresa i de dos membres de l’OAT al consell d’administració de l’empresa pública van ser elements,,en espais importants, per engegar el camí cap a una transparència possible i una participació en la gestió del servei. Dins del Consell, amb veu i vot, hem estat informats i hem pogut expressar la nostra opinió sobre documents rellevants com el Pla Econòmic i Financer, el Pla Estratègic…, i últimament hem expressat les nostres aportacions i reserves en la modificació del sistema tarifari per l’any vinent. Són aquests documents els que dirigeixen i determinen el pressupost anual per al 2024 de l’empresa, la recerca d’equilibri entre ingressos i despeses, quines entrades es tenen i en què i com es gastaran. Aquestes dades són públiques i es poden trobar a la web de Taigua. Concretament, les dels anys 2020, 2021 i 2022 a la pàgina de transparència de Taigua (https://taigua.proo.es/inform
No puc dir que hi siguin totes les dades, però, això no obstant, la gestió pública a Terrassa ha permès aprofondir en la informació i transparència necessària que tota gestió pública ha de promoure quan l’únic interès és contemplar tots els valors l’aigua i administrar-la com a bé comú.
Un altre espai de coproducció de política pública de l’aigua a Terrassa s’exerceix a través de l’espai Eixos. Un lloc des d’on Gestor, Administració i OAT consensuem temes a treballar conjuntament. Tot i això, tot s’ha de dir, no és cap bassa d’oli, però sí un altre espai que intenta aprendre del paper que juga cada part i del respecte cap als altres. Un lloc de coproducció que vol anar més enllà dels temes de gestió d’abastament i obrir el focus per a dissenyar polítiques públiques que parlin dels valors de l’aigua.
Finalment, aprofitar per fer una crida a la participació de ciutadans i ciutadanes a l’OAT, als seus espais o a les temàtiques obertes. Podreu trobar més informació a https://www.oat.cat/
20231205 Autor: Roger Lloret-Ríos, Comentari:
Bona nit,
Tinc un dubte, en quan les restriccions, si s’arriba aquest escenari.
Fa bastants anys, que en els rebuts de subministrament d’aigua a particulars, s’especificava que el subministre, estava garantit 100%, i per això es cobrava una quantitat específica.
En el cas de restriccions aquesta quantitat no es podia facturar.
Amb el temps, no crec que hagi desaparegut de la tarifa, mes aviat deu estar inclosa en altres partides com a resultat dels diferents acords i negociacions en els anys.
M’agradaria saber on ha anat a parar, en quina partida esta posada, si ha anat augmentant progressivament, i el seu l’import, fix, variable o be el % per m3 consumit sense restriccions actual.
Gràcies
Comentari-resposta. Autor: Paco
Gràcies Roger,
No teníem coneixement d’aquesta disposició, intentaré informar-me i et respondré traslladant la teva pregunta a l’empresa Taigua de Terrassa.
I en tot cas, ho trasllado també a l’OAT (Observatori de l’Aigua de Terrassa) per debatre i valorar com s’hauria de contemplar a la tarifa una situació de restriccions per Taigua.
És una pregunta complexa partint que és una empresa pública i de que el que es recapta no es destina a dividends sinó a inversions en tots els elements de gestió i no només a la quantitat d’aigua subministrada.
paco
Autor: Roger Lloret-Ríos, Comentari:
Gràcies, Paco
Autor, Paco. Comentari :
Hola Roger,
He dirigit les preguntes que feies a persones de l’administració de Terrassa i de Taigua i elles desconeixen, com jo, aquest fet que assenyales. Personalment, he fet recerca de reglaments i ordenances relacionades amb l’aigua i als temes d’emergència i sequera a la xarxa i novament, no he sigut capaç de trobar el que apuntes sobre garantia de subministrament i rebuts, però més enllà de què hagués existit o no aquesta excepció de pagaments per a determinades situacions o actors, potser ara ens hem de preguntar i respondre com actuar en aquests supòsits, que malauradament, formaran part de l’acceleració i dels efectes de canvi climàtic que patim.
Durant l’estadi de sequera dos elements inequívocament afectats són la quantitat d’aigua i la seva qualitat. Els efectes als altres elements directes i indirectes del servei també ho són, però tot i la possibilitat que hi hagi incidències pel canvi de les condicions de treball a la xarxa, en principi hem de continuar mantenint la xarxa en bon estat per assegurar la capacitat d’ús i de servei. Per tant, el sistema tarifari ha de contemplar aquestes necessitats si vol assegurar el servei d’abastament.
Et copio aquesta resposta que m’han donat a la consulta feta i amb la que estic d’acord, “… suposo que es refereixen al que es diu que la quota fixa del servei per cobrir les despeses fixes que són les que et donen garantia de servei. Això no vol dir que si hi ha restriccions no s’hagi de cobrar, ni molt menys, pel fet que hi hagi dificultats amb el subministrament no vol dir que disminueixin les despeses de l’operador, més aviat al contrari. La tarifa s’ha de seguir pagant íntegrament. En el cas de Terrassa hi ha l’avantatge, però que si estalvies et pot arribar a disminuir”.
Per finalitzar i sentint no havent aclarit la teva consulta, aprofitar i dir que la posada en marxa del nou sistema tarifari que parla de litre/persona/dia i empadronaments millora l’actual sistema i avança cap a una distribució de les despeses més justa.
Cordialment
Bon dia,
Per mi una tarifa no es pot examinar sola sense saber on van els diners. Què paguem en realitat? Cal completar l’article amb la planificació plurianual d’acció per millora la xarxa (dels 596 Hm³ d’aigua potabilitzada, o sigui on s’ha posat ja energia i diners perquè sigui potable, quant se’n queda pel camí i no arriba a l’aixeta) i el recurs (d’on ve l’aigua? Quina quantitat disposem respecte al consum i quina qualitat té?) i el seu pressupost. En sabem alguna cosa?
Gràcies AVA! l’ OAT respon el teu comentari: En el cas de TAIGUA els diners que ingressaran de les factures, amb la nova tarifa, es per poder equilibrar les inversions de reposició de bombes, canonades i noves instalacions informàtiques, …) i despeses ordinaries (nomines de treballadors, energia, lloguers, cost del aigua que es compra a ATL, reparacions,…). De fet, al pressupost 2024 aprovat fa una setmana han considerat que cal demanar un crèdit de fins a 6 milions d euros a pagar en 12 anys, per poder invertir uns 8 milions necessaris per fer front als reptes tecnològics de la companyia que assegurin la qualitat del aigua i minimitzin les fuites daigua a la xarxa, assegurant un bon servei sense fallades.
Gràcies, tota la raó Ava. Una tarifa per si sola ens diu poc, però no és el cas de Terrassa. La remunicipalització de la gestió del servei d’abastament va implementar la participació social a través de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) en diversos espais de governança de l’aigua a la ciutat. La participació d’un treballador de l’empresa i de dos membres de l’OAT en el consell d’administració de l’empresa pública van ser elements, en espais importants per engegar el camí cap a una transparència possible i una participació en la gestió del servei. Dins del Consell, amb veu i vot, hem estat informats i hem pogut expressar la nostra opinió sobre documents rellevants com el Pla Econòmic i Financer, el Pla Estratègic…, i últimament hem expressat les nostres aportacions i reserves en la modificació del sistema tarifari per l’any vinent. Som aquests documents, els que dirigeixen i determinen el pressupost anual per al 2024 de l’empresa, la recerca d’equilibri entre ingressos i despeses, quines entrades es tenen i en què i com es gastaran. Aquestes dades són públiques i es poden trobar a la web de Taigua. Concretament, les dels anys 2020, 2021 i 2022 a la pàgina de transparència de Taigua (https://taigua.proo.es/informacio-economica/.
No puc dir que estiguin totes les dades, però, això no obstant, la gestió pública a Terrassa ha permès aprofundir en la informació i transparència necessària que tota gestió pública ha de promoure quan l’únic interès és contemplar tots els valors l’aigua i fer-ho com a bé comú.
Un altre espai de coproducció de política pública de l’aigua a Terrassa s’exerceix a través de l’espai Eixos. Un lloc des d’on Gestor, Administració i OAT consensuem temes a treballar conjuntament. Tot i això, tot s’ha de dir, no és cap bassa d’oli, però sí un altre espai que intenta aprendre del paper que juga cada part i del respecte cap als altres. Un lloc de coproducció que vol anar més enllà dels temes de gestió d’abastament i obrir el focus per a dissenyar polítiques públiques que parlin dels valors de l’aigua.
Finalment, aprofitar per fer una crida a la participació de ciutadans i ciutadanes a l’OAT, als seus espais o a les temàtiques obertes. Podreu trobar més informació a https://www.oat.cat/
paco
Bona nit,
Tinc un dubte, en quan les restriccions, si s’arriba aquest escenari.
Fa bastants anys, que en els rebuts de subministrament d’aigua a particulars, s’especificava que el subministre, estava garantit 100%, i per això es cobrava una quantitat específica.
En el cas de restriccions aquesta quantitat no es podia facturar.
Amb el temps, no crec que hagi desaparegut de la tarifa, mes aviat deu estar inclosa en altres partides com a resultat dels diferents acords i negociacions en els anys.
M’agradaria saber on ha anat a parar, en quina partida esta posada, si ha anat augmentant progressivament, i el seu l’import, fix, variable o be el % per m3 consumit sense restriccions actual.
Gràcies
Roger
Gràcies Roger,
No tenia coneixement d’aquesta mesura, intentaré informar-me i et respondré traslladant la teva pregunta a l’empresa.
I en tot cas, ho trasllado també a l’Observatori per debatre i valorar el que dius com s’hauria de contemplar en la tarifa una situació de restriccions per Taigua.
És una pregunta complexa partint que és una empresa pública i el que es recapta, no es destina a dividends sinó a inversions en tots els elements de gestió i no només a la quantitat d’aigua subministrada.
paco
Gràcies Paco
Hola Roger,
he dirigit les preguntes que feies a persones de l’administració i de Taigua i desconeixen com jo, aquest fet que assenyales. Personalment, he fet recerca de reglaments i ordenances relacionades amb l’aigua i als temes d’emergència i sequera a la xarxa i novament, no he sigut capaç de trobar el que apuntes sobre garantia de subministrament i rebuts, però més enllà de què hagués existit o no aquesta excepció de pagaments per a determinades situacions o actors, potser ara ens hem de preguntar i respondre com actuar en aquests supòsits, que malauradament, formaran part de l’acceleració i dels efectes de canvi climàtic que patim.
Durant l’estadi de sequera dos elements inequívocament afectats són la quantitat d’aigua i la seva qualitat. Els efectes als altres elements directes i indirectes del servei també ho són, però tot i poder haver-hi incidències pel canvi de les condicions de treball en la xarxa, en principi els hem de continuar mantenint en bon estat per assegurar la capacitat d’ús i del servei. Per tant, el sistema tarifari ha de contemplar aquestes necessitats com tal d’assegurar el servei d’abastament.
Et copio aquesta resposta que m’han donat a la consulta feta i amb la que estic d’acord, “… suposo que es refereixen al que es diu que la quota fixa del servei per cobrir les despeses fixes que són les que et donen garantia de servei. Això no vol dir que si hi ha restriccions no s’hagi de cobrar, ni molt menys, pel fet que hi hagi dificultats amb el subministre no vol dir que disminueixin les despeses de l’operador, més aviat el contrari. La tarifa s’ha de seguir pagant íntegrament. En el cas de Terrassa hi ha l’avantatge, però que si estalvies et pot arribar a disminuir”.
Per finalitzar i sentint no havent aclarit la teva consulta, aprofitar i dir que la posada en marxa del nou sistema tarifari que parla de litre/persona/dia i empadronaments millora l’actual sistema i avança cap a una distribució de les despeses més justa.
salutacions
paco