La salinitat excessiva a causa dels residus de la mineria de potassa del Bages ha estat durant els darrers 100 anys el gran impacte a la qualitat de l’aigua dels rius Cardener i Llobregat. Als anys 30 i 40 del segle passat, els residus salins s’abocaven als rius. A partir dels anys 50, els residus van començar a acumular-se als runams salins, a la pràctica els abocadors majors i més contaminants de Catalunya, mentre se seguia abocant als rius la salmorra sobrant de les plantes de tractament del mineral. Més tard, han estat continues les petades del col·lector de salmorres, com la de la setmana passada al Prat de Llobregat:
Denúncies a la Generalitat, l’Estat espanyol i la Unió Europea per part de diferents actors des de fa més de vint-i-cinc anys, treball de tres advocats notables, una anàlisi històrica i ambiental promoguda pel centre d’estudis del Baix Llobregat manifestacions i pronunciaments , articles a diaris i televisions i fins i tot un judici popular no han aconseguit que aquest greu impacte sigui assumit totalment l’empresa i encara estem pagant entre tot@s la instal·lació i despeses de funcionament de la planta d’electrodiàlisi reversible d’Abrera que extreu cada dia 154 Tm de sal per tal que la conurbació barcelonina disposi d’aigua potable i els nivells de salinitat encara són alts als rius: Segons els mostratges i anàlisis del passat mes de febrer realitzats per Montsalat, l’aigua del Llobregat puja dels 35 als 165 mil·ligrams de clorur per litre en passar per Sallent, mentre que la del Cardener salta dels 60 als 295 mg Cl/L abans i després de Súria.
ICL- l’empresa Israeliana que explota les mines ha fet volar coloms amb un pla per engalipar les administracions “Pla Phoenix” que pretén extreure sal i comercialitzar-la i que acapararà aviat 9Hm3/any que -segons el nostre parer- mai s’havia d’haver permès treure d’un Llobregat massa explotat, amb un Canvi Climàtic que ja és aquí. Nous plans: continuar abocant a Súria, desobeint de fet, totes les sentències encara que, de paraula, diguin que els fan cas.
Des de Prou Sal i des de la Taula del Llobregat considerem aquest cas com un exemple clar de capitalisme extractivista: Una multinacional explota un bé comú, desfà el territori amb el permís o connivència dels poders locals ( no han fet que deixés una fiança proporcional) , menteix jugant amb la necessitat de treball de la població i, quan li convingui, ens deixarà amb un deute – en forma de salinització de l’aigua pels immensos runams – que haurem de pagar entre tot@s.
Les nostres armes, doncs, continuen esmolades