Les onades de calor de juny i juliol han escalfat el Mediterrani. L’aigua està per sobre els 25 °C en tota la seva superfície i fins i tot supera els 31 °C en algunes boies d’Itàlia. Una olla a pressió que revifa el caos d’Ibèria , enmarcada en un singular passadís: Serralada Cantàbrica-Pirineus-Atles. https://antonioaretxabala.blogspot.com/2020/01/el-nacimiento-del-delta-del-ebro-y-como.html)
Aquestes onades de calor augmenten i retroalimenten els processos que causen el canvi climàtic i els seus efectes, com els que produeix sobre l’aigua. A casa nostra, la disponibilitat d’aigua no només és baixa i irregular sinó que, a més, va baixant de forma consistent. Si l’any 2008, durant la pitjor sequera dels darrers 70 anys, la situació va arribar a extrems crítics, no saber encarar la problemàtica que tenim al davant podria arribar a cronificar els escenaris de la sequera.
Davant d’aquest escenari, (vegeu https://aplicacions.aca.gencat.cat/visseq/mapa.html ) , l’ACA ha declarat l’alerta hidrològica , que implica limitacions com la reducció d’aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%). També limitacions particulars per a determinats usos urbans que han d’acomplir tots els municipis com les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, entre d’altres. També es defineix una xifra per al consum global d’aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia. (https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/430342/laca-declara-lalerta-hidrologica-capcalera-del-ter-llobregat-mitja-lanoia-gaia)
.@aigua_cat declara l'alerta hidrològica a la capçalera del #Ter, el #Llobregat mitjà i l' #Anoia #Gaià. Més informació a la nota de premsa: https://t.co/dOeckct8jA pic.twitter.com/e01mw6kk9v
— ACA (@aigua_cat) July 26, 2022
Amic@s, fem tard: El costum dels polítics d’aprovar mesures de curta durada unit a la seva debilitat enfront dels interessos econòmics ens porta a afrontar la situació actual amb unes mancances estructurals que ens provocaran ferides que duraran molts anys, potser sempre.
En l’àmbit domèstic no s’ha estimulat i subvencionat ni la recollida d’aigua de pluja de les teulades ni la reutilització casolana de les aigües grises. En l’agrcultura ni existeix un reg eficient ni s’ha fet l’estudi i plantació d’espècies resilients adequades al nostre clima. Ara bé, la indústria s’emporta la pitjor part: Els grans aqüífers del nostre país estan contaminats per purins i en aquest moment ja hi ha uns quants pobles que no poden fer servir l’aigua corrent per beure o cuinar. I hem assistit a la vergonyant concessió de gairebé 7 hm3 d’aigua ( a més les concessions que ja tenia) a la indústria que salinitza el Llobregat, quan les dues dessalinitzadores treballant gairebé a ple rendiment, només han produit 31 hm3 des del febrer al juny d’aquest any (https://taulallobregat.org/omissio-al-llobregat/)
Comentari de Narcís Prat Fornells:
Hauríeu de fer sempre la divisió entre Conques Internes (on l’ACA té totes les competències i domina el ús domèstic) i la conca de l’Ebre (on la CHE és la que dona les concessions i el’ús prioritari és el regadiu). També per xarxes, no és el mateix el consorci Costa-Brava, que la Xarxa Ter-Llobregat que el CAT. Cada situació té explicacions diferents en funció del que s’ha fet i no s’ha fet. O les necessitats de reg (no és el mateix arbres fruiters que userda o blatdemoro).
Hauríeu de fer sempre la divisió entre Conques Internes (on l’ACA té totes les competències i domina el ús domèstic) i la conca de l’Ebre (on la CHE és la que dona les concessions i el’ús prioritari és el regadiu). També per xarxes, no és el mateix el consorci Costa-Brava, que la Xarxa Ter-Llobregat que el CAT. Cada situació té explicacions diferents en funció del que s’ha fet i no s’ha fet. O les necessitats de reg (no és el mateix arbres fruiters que userda o blatdemoro).