Organitzat dins les V Jornades d’Economia Feminista, Dones d’aigua i MEL-Educació
ambiental-, us proposem una activitat diferent. Un taller on fer xarxa i teixir
complicitats entorn al tema de l’aigua i la vida.
L’aigua, i les conseqüències que se’n deriven de la seva mancança, avui, més que mai,
és un dels grans temes de debat. Des que ens hem adonat que la pluja cada cop és més
escassa, ens hem conscienciat de la rellevància que pren l’aigua i del que això significa.
L’aigua és vida, i sense aigua no hi ha vida possible al planeta. Això és una obvietat que
no es pot contrarestar.
Si parlem d’economia i aigua, sabem que l’aigua pot ser gestionada de diverses formes:
privatitzada, que és el model dominant a Catalunya, on el 79% de la població es
abastida per empreses privades que es lucren amb la gestió de l’aigua, ja que aquesta
es concep com una mercaderia més sotmesa als interessos del mercat. O pública, on
no existeix ànim de lucre i per tant es gestiona fora de la lògica del benefici privat,
malgrat veure’s immersa dins dels cànons d’una economia capitalista basada en el
creixement continuat, i en el consum infinit posant en perill la sostenibilitat de totes
les formes de vida. Però, i si parlem d’economia feminista? Llavors hem de pensar en
una altra forma d’entendre el món. En un marc econòmic diferent que permeti oferir
els mecanismes adequats per donar resposta a tot allò que és necessari i desitjable
per sostenir la vida. Una economia al servei de les necessitats reals de les persones:
salut, educació, habitatge digne, cures i subministraments bàsics, fonamentalment.
Una economia que és respectuosa amb la natura, i que no defuig de la nostra
interdependència i ecodependència del medi, com a éssers humans vulnerables. I és
aquí, precisament, on situem l’aigua i la seva gestió com un element essencial per a la
vida i per a les cures. No només per a les persones que habitem la terra, sinó també
per a tots els éssers vius, animals i plantes, amb qui compartim el planeta.
Quan parlem d’aquest bé de la natura, ja fa temps que hem incorporat el concepte
“aigua com a bé comú”. Però, què ens cal per tal que aquest element el puguem
considerar un bé comú? Doncs ens cal una comunitat que vetlli per aquest bé i per la
seva bona gestió. Que el que definim com a comú sigui realment considerat així per la
pròpia comunitat, i que aquesta es doti dels elements necessaris per defensar-lo,
protegir-lo, custodiar-lo i tenir-ne cura. Cal que s’estableixin unes normes
consensuades de protecció, uns criteris i valors de corresponsabilitat i unes relacions
socials instituïdes entorn a aquest bé.
Tot això, és el que Dones d’Aigua volem i per això treballem en diferents fronts. Un
d’aquests és crear consciència sobre la importància d’haver aconseguit la gestió
pública de l’aigua a la nostra ciutat. Un altre és treballar per aconseguir que aquesta
gestió, a més de ser pública, sigui comunitària i poder així considerar aquest bé comú
com a tal. I això és, precisament, el que ens brinda l’Observatori de l’aigua de Terrassa.
L’OAT, ens ofereix l’oportunitat d’organitzar-nos i implicar-nos com a comunitat entorn
al nostre comú: l’aigua.
I és amb aquest horitzó que Dones d’Aigua i MEL realitzem el taller l’Aigua i la vida el
proper 9 de novembre. Perquè per posar en valor aquest bé comú, cal trobar-nos,
aprendre plegades, reconèixer-nos i crear llaços de comunitat.
Al taller l’aigua i la vida aprofundirem sobre diverses temàtiques relacionades amb
l’aigua i discernirem, per exemple, sobre la diferència entre sequera i escassetat
d’aigua. Coneixerem de primera mà, com aquesta última ve determinada per una
forma concreta de gestionar la demanda d’aigua al nostre país, estructuralment
decantada cap a interessos econòmics i cap a models de vida basats en el consum
il·limitat. En aquest sentit, cal que ens preguntem: és just que en el moment actual
s’impulsin projectes que suposen un gran consum d’aigua com el Hard Rock? O que en
plena sequera no es freni l’extracció d’aigua per part de les empreses embotelladores?
Com diu la comunicadora del CREAF, Anna Ramon, “ens centrem massa a parlar de la
sequera, però el debat que hauríem de tenir a Catalunya és sobre el consum d’aigua
excessiu que implica el desenvolupament econòmic actual”.
Entre d’altres temes, coneixerem, també, quina és la situació real del riu que ens
abasteix d’aigua a la nostra ciutat: el Llobregat, i l’impacte sobre aquest per part de la
mineria de sals potàssiques. Entendrem la importància de fer factible el dret humà a
l’aigua de forma universal, i ho farem analitzant les dades de què disposem des d’una
perspectiva de gènere. D’aquesta forma, compartirem aquest saber assentat que es
crea quan es fa des de la comunitat.
Impliquem-nos, doncs, en el nostre comú. Apostem i defensem uns serveis públics de
qualitat sustentats en espais on poder experimentar formes de responsabilitat
col·lectiva. Fem possible un futur sostenible, igualitari i solidari situant l’economia de
la vida al centre de tot. I assenyalem l’aigua com un dels seus valors principals.
Dolors Frigola Comas
Dones d’Aigua
