Purins al Llobregat

Ultimátum a España por contaminar con nitratos las aguas subterráneasUltimàtum a Espanya per contaminar amb nitrats les aigües subterrànies

La Comissió Europea (CE) ha donat un ultimàtum a Espanya perquè afronti, d’una vegada per sempre, la contaminació de les reserves d’aigua subterrànies per nitrats, residus d’origen ramader produïts especialment per la indústria agroalimentària. La mala aplicació d’aquestes deixalles (purins), usats com a fertilitzants en els camps, o el seu abocament indiscriminat fan que s’infiltrin en el terreny i contaminin les aigües subterrànies. El resultat és un augment constant de les zones afectades a Catalunya i en altres comunitats.  La Comissió ha emès un dictamen motivat en el qual es recullen els incompliments en què incorre la pràctica totalitat de comunitats en relació a la directiva de nitrats, que exigeix als estats europeu designar o actualitzar les zones afectades, fer un seguiment dels punts de control i aplicar programes d’acció (revisats cada quatre anys) per a combatre el problema.

Mapa de les zones més vulnerables per l’acumulació de nitrats a les aigües. Les explotacions situades als municipis marcats en vermell estan afectades per la moratòria de dos anys / CONSELLERIA D’AGRICULTURA

A Catalunya, el dictamen detecta dos errors: una insuficient designació de zones vulnerables (sòls contaminats) i manques en el seguiment històric i de traçabilitat de les dades que llancen els punts de mesurament,  cosa que impedeix un correcte control al llarg del temps. Fonts de la Agència Catalana de l‘Aigua (ACA) han  indicat que en breu s’aprovarà l’ordre conjunta (dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Agricultura), que ampliarà les zones contaminades (vulnerables), de manera que més de 400 municipis catalans estaran afectats per les mesures de protecció. L’ordre va sortir a informació publica en el seu moment però la pandèmia va paralitzar el procés, que  ara es completarà. “Creiem que podem convèncer a la UE que la nostra xarxa de control és correcta”, van afegir les mateixes fonts. (Mario Chaparro) El Govern  va aprovar al juliol del 2019 un decret amb normes per al bon maneig dels residus ramaders com a fertilitzants i un programa d’actuació per a les zones contaminades per nitrats. “Esperem que aquesta vegada les mesures sí que siguin eficaces; encara que la contaminació té molta inèrcia”, assenyalen fonts del ACA. El decret estableix que no hi haurà noves explotacions de porcs o ampliacions en les zones contaminades, però inclou diverses excepcions (en els casos en què el ramader tingui terres pròpies per a deixar els purins, si els lliura a un gestor, si els porta fora de Catalunya…) . “S’han posat condicions estrictes i no tothom les pot complir, perquè no hi ha terres suficients (per a aplicar-hi els purins); hem rebutjat sol·licituds”, ressalta Elisenda Gillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia. Guillaumes diu que 65 municipis estan sota un molt estricte règim “de moratòria” de dos anys,  que pot ser prorrogada dos anys més si no hi ha resultats. 

basat en BARCELONA, LA VANGURDIA 7/7/2020

 Llistat de municipis afectats per la moratòria

Publicat dins de Abocador, ACA, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, LLobregat | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’any Llobregat: 2013

Volem fer memòria avui: ja l’any 2013 va ser  declarat “Any del riu Llobregat”, una iniciativa d’entitats ecologistes i cíviques aplegades a la Plataforma Llobregat SOStenible  que va comptar amb la presència d’alcaldes, regidors i tècnics de Medi Ambient de més de setze ajuntaments del Baix Llobregat i d’entitats com Llobregat SOStenible, SEOBirdlife, Projecte Rius, el Centre Excursionista d’Abrera i l’entitat naturalista ANDA.

Aqui tenim la web, amb molta informació sobre el nostre riu

Publicat dins de ABRERA, Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, Hospitalet, LLobregat, Martorell, OLESA, Prat de llobregat | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Guerra de l’aigua a Rojava

Des del 20 de gener, Turquia ha envaït  Rojava, a Síria, mirant  d’aixafar aquesta pàtria  del poble kurd. Amb aquesta invasió  corre el risc d’ésser anul·lada   una revolució social municipal, multi ètnica, feminista i autònoma,  la del « confederalisme democràtic » teoritzat de l’ecologista Murray Bookchin.. Molts membres de la Taula del Llobregat  estem  adherits  a diferents instàncies de suport a Rojava.

Darrerament, Turquía , que no s’atura davant de res per tal de sotmetre els kurds de Síria, està deixant als habitants sense aigua  durant diversos dies, està jugant la guerra de l’aigua. I  hem cregut que havíem de dedicar una entrada  a la Taula del Llobregat per denunciar-ho. Hem traduït, doncs,  un article de la Marsellesa ,  expressem la nostra solidaritat amb el poble kurd i denunciem aquesta maniobra de Turquia i el silenci de la Unió Europea:

Vuit interrupcions en el subministrament d’aigua de l’estació a la ciutat de Ras al-Ain des de la tardor.
Delil SOULEIMAN

Fora de casa seva, al nord-est de Síria, Sheikha Majid diu que la seva vida s’ha convertit en una interminable recerca per trobar aigua, ja que Turquia es va fer seva  una estació de bombament d’aigua potable que alimenta  la seva ciutat. “Passo el meu temps perseguint cisternes”, diu l’àvia de 43 anys, que ha patit escassetat d’aigua durant mesos a Hassake, una ciutat sota el control de l’administració kurda semiautònoma. “De vegades he de demanar als meus veïns on és  l’aigua”, afegeix.

Els habitants de la regió estan pagant un preu molt alt  per  la guerra imposada per les forces turques sobre els kurds. L’exèrcit turc i els seus diputats sirians han ocupat una franja fronterera de 120 quilòmetres a Síria des de 2019, incloent l’estació d’Allouk, que proporciona aigua potable a 460.000 persones. Per als funcionaris i analistes kurds, Ankara utilitza l’aigua com a eina de pressió per obtenir més electricitat, subministrada pels kurds, en zones que ha conquerit.

Turquia ho nega. El Ministeri de Defensa turc va declarar el 6 d’agost que l’estació d’Allouk estava en procés de manteniment i que Hassake encara estava subministrada amb aigua.  No, els kurds van respondre, , inundant les xarxes socials amb fotos, amb comentaris de suport, acompanyats de l’etiqueta “Thirst strangles Hassake”.  Damasc també va acusar Ankara el dilluns d’utilitzar l’aigua com una “arma contra els civils sirians.”  ».

21 dies sense aigua

Una nena siria porta aigua a un campament per a desplaçats en la ciudad kurda de Hasakeh, al norest de Siria.
Delil SOULEIMAN

A l’agost, les aixetes van estar seques durant 21 dies. “La majoria de les vegades, ens banyem en l’aigua salada”  dels pous per mantenir la higiene bàsica, diu Cheikha, que viu amb els seus set fills i dos néts. Als carrers estrets, les dones i els nens porten canyes buides mentre esperen lliuraments d’aigua. Una jove omple un tanc en un sostre amb una canonada llarga connectada a un camió cisterna.

Ankara ha tallat les comportes que omplen la presa  vuit vegades des de la tardor, segons els kurds. “Ocupen la nostra terra i ara ens tallen l’aigua”, lamenta Saleh Fattah, de 45 anys. Segons els funcionaris kurds, l’acord després de l’última ofensiva consistia en que Ankara subministraria a la regió  aigua a canvi del lliurament d’electricitat pels kurds. Però la pressió s’ha disparat per  “exigir més electricitat”, diu  Suzdar Ahmad, codirector de l’autoritat de l’aigua en l’administració kurda.

“Des que els turcs van ocupar Ras al-Ain, hi ha hagut una infinitat de rondes de negociacions sobre els talls d’aigua”, afegeix Aheen Sweid, codirector de l’autoritat energètica. Aquesta vegada, els kurds van decidir exercir el seu poder i  el 13 d’agost  van tallar l’aigua  a la zona.

Els dos bàndols  van negociar un acord a través de Rússia  on diu que tot tornaria  a la normalitat el dilluns a Hassakeh. Segons l’analista nord-americà Nicholas Heras, “capturar l’estació d’Allouk va ser un dels objectius principals de la campanya militar turca” a l’octubre de 2019. “Turquia vol utilitzar l’aigua com a mitjà de pressió per donar la volta a la població local (…) contra les Forces Democràtiques Sirianes”.

L’equilibri de poder és  l’avantatge d’Ankara, que té la “capacitat de tallar aigua indefinidament a més de mig milió de persones”, va dir l’analista. Mentrestant, més gran és  el silenci de la comunitat internacional que ràpidament s’ha oblidat  que els kurds eren la punta de llança de la lluita contra el grup estatal islàmic a Síria.

La Marseillaise, 26 d’agost de  2020

DELIL SOULEIMAN / AFP

 

 

Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, Exemples, Kurdistàn | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La trampa del Llobregat

El tram final del Llobregat, una trampa davant de futurs grans aiguats

(Elena Freixa)

Un treball de la UPC alerta que les infraestructures asfixien el riu i deixen sense sediments el delta

Una imatge aèria de la desembocadura del riu Llobregat. S’hi pot veure l’antic curs del riu, ara dins del port, i l’actual, on van a parar els sediments que haurien d’assegurar el delta i les platges. / JORDI MARTIN GARCIA / @OFFICEWITHVIEWS

La fesomia del riu Llobregat de fa 50 anys i la de l’actual no tenen res a veure. La intensa urbanització ha donat lloc a un riu encaixonat entre grans infraestructures -autopistes i vies de l’AVE- que transcorren a banda i banda, on fa poques dècades hi havia conreus i grans zones inundables quan plovia en excés. Les alteracions que s’han produït es veuen també a la desembocadura, que es va desviar el 2005 amb una obra milionària perquè el port de Barcelona i els polígons industrials poguessin créixer. Tot plegat, no ha estat innocu per al riu i pot no ser-ho per a l’entorn del Llobregat en el futur, segons un estudi del departament d’enginyeria civil i ambiental de la UPC, que analitza els canvis que ha patit el tram entre Martorell i el delta del Llobregat.

Les obres fetes no només han alterat la morfologia del riu fins al punt d’asfixiar-lo, sinó que podrien contribuir en el futur a augmentar el risc d’inundació de les àrees properes davant de crescudes en episodis de pluges molt fortes i sobtades. “Tot això podria tenir implicacions d’aquí uns anys, com un augment del risc d’inundació al Prat de Llobregat”, assegura a l’ARA Carles Ferrer Boix, un dels investigadors que ha dirigit el treball.

D’una banda, a mesura que el riu s’ha anat estretint les últimes dècades perquè hi nasquessin l’AP-7 i l’AVE o l’A-2, els sediments que arrossegava la llera -grava i sorra, sobretot- han anat sent més escassos. Alhora, la nova desembocadura s’ha convertit en una trampa que ha restat força al Llobregat per arrossegar els sediments que troba al seu curs fins al delta. La capacitat de transport de sediments de la desembocadura construïda fa només 15 anys és deu vegades més petita que la que tenia l’antiga l’any 1946, segons l’estudi de la UPC.

En lloc d’arribar a la costa, la sorra i grava que circula pel riu acaba acumulant-se al llit del nou tram desviat, i el canal que es va projectar amb dics alts per protegir ciutats com el Prat i els seus polígons va perdent profunditat, explica el primer autor del treball, Arnau Prats Puntí. La prova d’això és que només quatre anys després de la inauguració de la nova desembocadura, el 2009, es calcula que la llera del Llobregat ja havia pujat prop de mig metre per culpa dels sediments que queden dipositats al fons.

Una obra amb punts febles

Un dels problemes de la nova desembocadura -construida a 2,5 quilòmetres de l’antiga, que avui ha quedat dins del port- és la seva dimensió: “El canal és tan gran que atrapa els sediments”, explica Juan P. Martín Vide, codirector del treball. Que el nou canal per on circula el riu en els tres quilòmetres finals fins al delta sigui més ample afavoreix que les aigües s’encalmin i el riu perdi embranzida per poder arrossegar la sorra més enllà. “Si això segueix passant, la nova llera, que es va dissenyar amb una alçada determinada, ja no serviria, ni evitaria que quan hi hagués una gran crescuda les aigües acabessin sobreeixint”, apunta Prats. “La infraestructura que es va fer no tindrà una vida útil a llarg termini”, augura Martín Vide. L’obra de la nova desembocadura es va acabar el 2005 i va costar 50 milions d’euros.

Els investigadors de la UPC assenyalen que el problema generalitzat en la gestió dels rius ha sigut que sovint es pensa que són mers transportadors d’aigua -per això es treballa tenint molt presents els augments sobtats de cabal- però s’obliden els sediments i la seva funció. En el cas del Llobregat, la nova desembocadura ja ha viscut alguns episodis de pluges fortes, però el canal “encara no s’ha posat a prova davant d’una gran crescuda”, subratllen els autors de l’estudi. De fet, insisteixen que amb les obres fetes hi ha el risc que es pugui tornar a les situacions d’inundacions d’altres temps. La diferència, expliquen, és que si dècades enrere una inundació negava les zones inundables dels marges del Llobregat i els camps de conreu del voltant, avui dia les infraestructures, els polígons i la ciutat del Prat són a primera línia.

Les riuades no són estranyes en els climes mediterranis, com s’ha vist amb la gota freda que ha afectat el País Valencià i Múrcia aquest setembre. Per veure un episodi similar a la zona del Llobregat, recorden els investigadors de la UPC, cal retrocedir al 1971, quan hi va haver una crescuda que va inundar el centre de Cornellà de Llobregat, o bé al 1962, amb les riuades catastròfiques que va patir el Vallès Occidental. Les projeccions per a les properes dècades, a més, auguren que aquests episodis extrems poden ser més habituals pels efectes de l’escalfament del planeta, que podria estar alterant els corrents que regeixen el clima.

Un canvi en les inèrcies

Els investigadors posen damunt la taula una realitat que haurà d’estudiar-se a fons els pròxims anys en futurs projectes. Segurament, si el desviament de la desembocadura del Llobregat es projectés avui, opinen els investigadors, es faria diferent. “Abans les inundacions es gestionaven amb obres, amb dics laterals profunds com els que es van fer al Llobregat, però les noves directrius europees van cap a evitar grans obres de canalització i gestionar les inundacions sent conscients del territori que tenim”, subratlla Ferrer. I què passa amb el que ja està construït? “Mentrestant aquesta és la gran pregunta i el que hauria de preocupar no només al Prat sinó a tothom”, apunta Martín Vide, que afegeix: “Hi hauria dues opcions si en el futur es volgués recuperar la capacitat hidràulica de la canalització: fer més alts els dics per frenar l’aigua si continués pujant el fons de la llera en aquest tram o dragar el sediment que es pogués haver acumulat a la canalització. Aquestes dues opcions servirien per guanyar temps, però de nou aquesta enginyeria seria un pedaç”.

Els autors fan una reflexió sobre la realitat al Llobregat: “Hem construït infraestructures sense fre i les hem rebut amb satisfacció, però ara toca anar cap a la integració i trencar molts anys d’inèrcia”, defensa Ferrer. Els impactes existents són difícils de revertir, encara que hi hagués voluntat de fer-ho assumint els costos econòmics elevats que això tindria, afegeix Martín Vide. Ara bé, recorden que hi ha països que han començat a fer marxa enrere en rius canalitzats i altres infraestructures i a treballar en la restauració del territori.

El retrocés del delta

El delta és un punt crític on observar l’ofec que la construcció d’infraestructures ha provocat al Llobregat. Sense l’aportació de prou sediments al riu, el delta va començar a recular ja molt abans que es desviés la desembocadura. Es pot apreciar amb el far de l’Hospitalet de Llobregat, popularment conegut com la Farola, que a la dècada dels 40 quedava 150 metres terra endins, però que l’any 2000, just abans del desviament, ja era a tocar de la platja. Avui el far emblemàtic de l’antiga platja de l’Hospitalet és a dins del port, entre magatzems industrials.

Avui, al delta del Llobregat, segons Prats, hi concorren el problema global de la part baixa del riu, que ha perdut espai perquè hi nasquessin l’AP-7, l’A-2 o l’AVE, i el problema d’una desembocadura més gran, que acumula els sediments que abans arribaven a la costa. A més, l’espigó per protegir la nova terminal del port envia mar endins la poca sorra que arriba i fa que a les platges n’arribi poquíssima i que s’hagin d’alimentar artificialment.

El riu Llobregat des del campanar de l’església de Sant Boi durant els anys 20

El riu Llobregat des del campanar de l’església de Sant Boi el 2018

Publicat dins de Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Especulació urbanística, INUNDACIONS, Investigació i recerca, LLobregat, Prat de llobregat | Deixa un comentari

Zones inundables/edificables a Martorell

 

Martorell 1971

 

Com a societat, tenim  una fe tecnocràtica tan gran  que  molta gent   pensa  que ja  sortirà alguna cosa que resolgui els problemes de gestió de l’aigua, fins i tot  els  generats per  les inundacions.

 

 

 

Inundacions Martorell, 2000

Martorell 2000

Tècnics i buròcrates,  pagats  i subordinats al  sistema,  redacten i canvien lleis, reglaments hidràulics i econòmics i  inventen noves anàlisis. Tracten   de fer-nos creure que  la natura es pot controlar , que  tot anirà bé encara  que construïm  allà on manifestament no es pot, que és possible  aplicar l’urbanisme extractivista sobre els espais fluvials, que tot el sòl es edificable. Intenten  que obviem el futur que s’acosta   i que no protegim  l’espai  que   pertany al riu.

MARTORELL VIU fa anys que denuncia que s’estan ocupant imprudentment les planes d’inundació del poble , que  el problema no són les riuades ni els rius: el problema és que l’ordenació del territori la fan els poders fàctics, en benefici d’interessos espuris  i sense participació real de la població en la presa de decisions. Aquesta és la trista realitat: a Martorell s’ha edificat, s’edifica i se seguirà edificant en zona  inundable amb tot i  la DMA i  la Directiva d’Inundacions.

Gràcies a  MARTORELL VIU   tenim els tres documents que expliciten la seva darrera batalla, que no serà la última.

  1. Les al·legacions presentades el març del 2020 per MARTORELL VIU a la revisió i actualització dels mapes de perillositat i risc d’inundació (MAPRI) dels que vam parlar a la nostra web, que demostren l’ocupació creixent dels marges del riu des del 1967 fins el 2017.
  2. L’afegitó a aquestes al·legacions presentat el juny del 2020 sobre les inundacions provocades per les preses i embassaments.
  3. La resposta de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a les al·legacions de MARTORELL VIU amb mil i una consideracions normatives i tècniques, prognosis i diagnosis, per tal de no fer-li  cas.

MARTORELL VIU ha comentat la resposta de l’ACA amb unes paraules que fem nostres:  El to que fan servir és desmesurat, tenen resposta per tot, mireu el cas del risc per preses i embassaments… fal·làcia sobre fal·làcia, invent sobre invent, canvi de nom i canvi d’argument. Ara ja no parlen de sistema hídric, ni de zona fluvial ara és la ZFP (Zona de flux preferent) en la  qual encara estan treballant i, mentrestant, continuaran permetent l’ocupació creixent de la plana d’inundació, any rere any.

En tot cas, aquesta fe  tecnocràtica  no seria tan necessària  a Martorell si féssim cas de la raó i del riu i no permetéssim aquests guanys desmesurats . D’això se’n diu  ignorància  contra la  natura.

Aquest vídeo confegit per MARTORELL VIU el 2016  no ha perdut actualitat:

Publicat dins de ACA, Al·legacions, Anoia, Baix Llobregat, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Especulació urbanística, INUNDACIONS, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Participació | Deixa un comentari

L’aire del Llobregat, més net.

Rebutjat  el projecte  de la incineradora de residus a Cercs

El conseller Damià Calvet ha anunciat la decisió del Govern

La Directa ha elaborat el documental Revolta contra la incineració –38 minuts d’entrevistes i informació relacionada, que es va poder visionar en preestrena al pavelló de Suècia de Berga– que parteix del cas de Cercs i viatja a Juneda (les Garrigues) i Sant Adrià de Besòs (el Barcelonès) per posar sobre la taula casos paradigmàtics de la geografia de la incineració i de com s’està responent des del territori.

Si voleu aprofundir sobre la problemàtica, podeu llegir laDirecta l’”A Fons” que obria l’ edició en paper del número 491, amb una completa infografia i on entrevisten al reconegut professor Eduard Rodríguez-Farré que conclou: “les incineradores tenen un impacte molt important sobre la salut de les persones”.

El Síndic de Greuges analitza els vessaments de Castelldefels

Manifestació del 17 de juliol passat a Castelldefels.

El Síndic de Greuges ha anunciat avui mateix una investigació sobre vessaments d’aigües contaminants a diferents llocs de Catalunya, entre els quals la platja de Castelldefels. Aquest anunci es produeix pocs dies després de les mobilitzacions veïnals del 17 i el 25 de juliol, convocades per la plataforma Salvem l’Olla del Rei, per protestar pels vessaments.

Més informació a https://sosbaixllobregat.cat/2020/08/04/el-sindic-de-greuges-analitza-els-vessaments-de-castelldefels/

Notícies de l’Ebre i de la Costa Brava

TERRES DE L’EBRE // La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE)  va reprendre  el cicle de xerrades sobre el canvi climàtic i el futur del Delta amb una conferència del catedràtic en Ecologia de la UB Narcís Prat, un dels principals ideòlegs de la lluita antitransvasista.

SOS Costa Brava celebra el segon aniversari intensificant la pressió als ajuntaments

 

Publicat dins de Abocador, ACA, Alt Llobregat, Baix Llobregat, Castelldefels, Cercs, Contaminació, Distribució mail list, Manifestacions | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Els treballadors i el medi ambient perden, ICL guanya.

Dimarts 28 de juliol de 2020, el Consell Comarcal del Bages (CCB)  va convocar el Fòrum de la Mineria amb caràcter d’urgència degut als darrers esdeveniments. Segurament no aturarà el tancament, ja anunciat, de la mina de Vilafruns -extremadament mal gestionat per part d’ICL- ni l’acomiadament de gairebé 300 treballadors d’empreses subcontractades per ICL Iberia.

Un Pla Fènix que no es compleix, tres plantes de sal de les que només n’hi ha una,… com ha dit l’alcalde de Cardona i també nosaltres: Tot són promeses que acaben en mentides. Deixen sols als minaires, que només  recolza un CCB que no obliga  ICL a fer res: d’això se’n diu privatitzar el beneficis  i socialitzar les pèrdues.

No va assistir al Fòrum  ni el president d’ICL Iberia  Carles Aleman, ni la directora d’operacions  Cristina Arespa, ni el director de Recursos Humans Francesc Cartanyà,    i de la Generalitat només dos Directors Generals, a part dels càrrecs  comarcals: gairebé  se’n diu desistiment de responsabilitats.

 

Els comitès d’empresa completament astorats perquè no s’abordava el tema dels acomiadaments,  demanant  a l’empresa i també a l’administració que es busqui  una solució perquè la mina de Vilafruns no tanqui i no es perdin aquests llocs de treball. Fora, els minaires molt emprenyats feien soroll  perquè no es parlava dels acomiadaments . Una mentida més.

Una vegada més i ja en van moltes que tothom s’omple la boca del concepte “mineria sostenible”. Quina pena. Tothom en parla i ningú no sap què vol dir. Mentides i promeses i cap garantia que una mineria sostenible sigui una realitat del present i un repte de futur. Els càrrecs comarcals demanen un pla de viabilitat sense concretar i sense acusar ICL.

Deutes mediambientals que paguem entre [email protected], deute social que paguen ara els treballadors acomiadats i deute com a societat per permetre que una empresa com ICL s’abraoni sobre el nostre territori i s’enriqueixi menyspreant treballadors i malbaratant els nostres recursos. Aquesta és la “mineria sostenible que volem”? Nosaltres, no!

El castellet i l'entrada de la mina de Vilafruns, imatge del 2010, quan tapaven el runam

Continua llegint

Publicat dins de ACA, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Fòrum de la mineria, ICL, LLobregat, Manifestacions, Runams | Deixa un comentari

El Llobregat a Zaragoza

Membres de la Taula del Llobregat participaran  a l’onzena edició del Congrés Ibèric de la Fundació per a una Nova Cultura de l’Aigua (FNCA).

 Què és la Nova Cultura de l’Aigua?

La Nova Cultura de l’Aigua és un marc de principis de gestió de l’aigua innovador que va néixer als anys ’90, al voltant de la lluita en contra del transvasament de l’Ebre. Es basa en la idea  que l’aigua és un patrimoni amb múltiples accepcions, valors i usos.

Per això defensa que és necessari abordar la temàtica de l’aigua des de diverses perspectives: el paper fonamental que juga en l’articulació de territoris i societats, la seva importància per al suport de la vida de comunitats biològiques i humanes, els seus usos socials, les seves implicacions polítiques i econòmiques, o els valors culturals i religiosos associats des de l’antiguitat a aquesta substància primordial. Podeu trobar una guia que fa cinc cèntims dels conceptes clau aquí.

Qui són els membres de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua?

La Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA) és una organització ibèrica (Espanya i Portugal) formada  per més de 200 membres procedents del món acadèmic, centres de recerca, l’administració pública, el sector privat, els actors socials en l’àmbit de l’aigua i els ciutadans en general, amb la finalitat general de promoure el  canvi cap a   una gestió més sostenible de l’aigua i la  Nova Cultura de l’Aigua.

La FNCA organitza cada dos anys des de 1998 els Congressos Ibèrics de Planificació i Gestió de l’Aigua i publica regularment informes, llibres i altres materials que tracten  els aspectes més rellevants de la política i la gestió de l’aigua a cada moment, intentant difondre un enfocament integrador, ecosistèmic i socialment participat. Aquesta visió qüestiona la tradició política hidràulica que ha imperat a la Península i en gran part del món al llarg del segle XX, i que ha donat com a resultat la degradació i, en alguns casos, la desaparició del patrimoni comú que són els nostres rius, rierols, aiguamolls i ecosistemes costaners.

La Directiva Marc europea de l’Aigua (DMA) neix com a resposta a la necessitat d’unificar les actuacions en matèria de gestió d’aigua a la Unió Europea i incorpora molts dels principis de la Nova Cultura de l’Aigua, facilitant eines concretes per a la seva implantació. La DMA sorgeix fruit d’un procés extens de discussió, debat i posada en comú d’idees entre un ampli ventall d’experts, usuaris de l’aigua, ecologistes i polítics, que per consens van establir   els principis fonamentals de la gestió moderna dels recursos hídrics, que són els que constitueixen ara com ara els fonaments d’aquesta Directiva. Per això, des del  2006, la Fundació Nova Cultura de l’Aigua està desenvolupant una línia de treball dirigida al seguiment del procés d’aplicació de la Directiva a través de un grup de treball en el si de la FNCA, l’Observatori De Polítiques D’aigua (OPPA), aprofitant  xarxa dels seus  membres en les diferents demarcacions hidrogràfiques.  

De què va aquesta onzena edició del Congrés?

Precisament, pels dies 3 al 9 de setembre estan organitzant l’onzena edició del Congrés Ibèric amb el  lema “Transició hídrica i canvi global, del diagnòstic a l’acció”. Les sessions seran virtuals i es divideixen en 4 àrees temàtiques. Mireu la figura amb el resum dels temes a debat, segur que hi trobareu alguna cosa interessant i útil!!!

Per a participar us heu d’inscriure, amb  diferents possibilitats d’inscripció.

Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Especulació urbanística, FNCA Fundación Nueva Cultura del Agua, Investigació i recerca, LLobregat, Xerrades | Deixa un comentari

Foc al Llobregat

S’acosten previsiblement uns mesos de calor extrema,  en els que  patirem incendis al costat del Llobregat. És clar que en la capacitat que tinguin no sols els propietaris forestals sinó la nostra societat en conjunt  per pos-sibilitar unes con-dicions estructurals que permetin la ràpida recuperació després del foc, unes condi-cions  que afavoreixin estructures forestals i socials resistents que dificultin focs d’alta intensitat i d’alta severitat, hi ha  el futur i la supervivència del conjunt de la superfície forestal i segurament del món rural. I això va associat a unes estructures de paisatge i a una gestió a escala de paisatge que tingui en compte els incendis forestals. El foc, inevitable en ecosistemes mediterranis, serà una oportunitat, o no serà.

Els grans incendis que els últims anys han cremat milers d’hectàrees a Portugal, Califòrnia o Austràlia en pocs dies no són cap excepció, sinó una tendència.  Marc Castellnou,  cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal dels Bombers de la Generalitat, en una entrevista a CRÎTIC que us oferim, ens explica com ens podem preparar i quines mesures hem de prendre per preservar la biodiversitat del territori.

Perquè, com hem dit altres vegades, l’ Alerta climàtica és ben bé al costat del nostre riu  i el configurarà cada vegada més. Aquí tenim la  radiografia, amb l’ajuda d’una vintena de científics, de com serà Catalunya l’any 2040. Els experts ens avisen: “Totes les persones nascudes aquest segle estan en risc”.

Publicat dins de Alt Llobregat, Anoia, Baix Llobregat, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Incendis, LLobregat | Deixa un comentari

El Prat, Cercs, Castelldefels: El mateix Llobregat

Les dues puntes del Llobregat han estat i estan plenes d’actes reivindicatius ara mateix. Des de la Taula del Llobregat ens solidaritzem plenament amb aquestes reivindicacions, les fem nostres!

La plataforma “Ni un pam de terra” va convocar  una nova acció reivindicativa pel divendres, dia 10 de juliol de 2020, a les 19 h, al Prat de Llobregat. Amb aquesta acció- que ha estat un èxit- demanen  que es preservi la zona agrícola del municipi i que s’aturin els plans de l’ajuntament d’impulsar la nova ARE (Àrea Residencial Estratègica) Eixample sud. La concentració es va fer a la cruïlla de la carretera de la Marina i l’avinguda Onze de Setembre, al costat d’on l’ajuntament vol desenvolupar l’ARE, que eliminaria més zones agrícoles.

La protesta d’una cinquantena de persones davant el consell comarcal del Berguedà  ha coincidit amb una trobada telemàtica dels alcaldes de la comarca amb el conseller Calvet.

Més informació sobre CERCS, aquí

 

I dues manifestacions reivindicatives pels propers dies 17 i 24 de juliol, a Castelldefels: 

La plataforma Salvem l’Olla del Rei de Castelldefels ha convocat dues accions contra els continus vessaments d’aigües fecals. La primera serà una gran manifestació el dia 17 de juliol de 2020, divendres, a les 19 h, des de la plaça de l’Església de Castelldefels fins la Planta Elevadora Aigües Residuals del campus de la UPC (l’estació bombejadora). Dies després, el 25 de juliol, dissabte, a les 11 h, es farà una marxa des de l’estàtua de la vela de la platja de Gavà fins la plaça de les Palmeres de Castelldefels. La convocatòria té el suport de la plataforma Salvem el Calamot, de Gavà.

Publicat dins de Abocador, Alt Llobregat, Baix Llobregat, Castelldefels, Cercs, Contaminació, Distribució mail list, Especulació urbanística, LLobregat, Manifestacions, Prat de llobregat | Deixa un comentari