Residus a l’Anoia!

Publicat el 6 de Juliol de 2020 per taulallobregat

A finals d’abril, encara en ple confinament, la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, depenent del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha atorgat l’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental al projecte d’ampliació del dipòsit de residus no perillosos situat en unes antigues mines a cel obert on s’hi extreia lignit, ubicades en el terme municipal de Pujalt, al nord de la comarca de l’Anoia i  promogut per l’empresa Hera Holding Hàbitat, Ecologia y Restauración Ambiental, S.L. (abans Hera Tratesa, SAU). El projecte de modificació substancial de l’autorització ambiental consisteix en incrementar la capacitat del dipòsit per passar de les 1.672.000 tones previstes inicialment a 2.770.040 tones, així com l’augment en l’entrada anual de residus de 85.000 t/any a 300.000 t /any. Això anirà acompanyat de modificacions en els talussos, canvis d’impermeabilització i drenatge del segellat i apertura de 6 pous nous de lixiviats.

Omplir de residus l’antiga mina a cel obert, es considera eufemísticament un projecte de recuperació paisatgística, malgrat caldrà avaluar quin paisatge restarà no només quan acabi l’activitat sinó a mig i llarg termini i quins usos se li donen, doncs actualment es troba envoltat de conreus de secà amb vegetació als seus marges. Tanmateix, a prop de l’abocador hi ha una instal·lació ramadera porcina intensiva i una part de la mina, concretament la Mina “Isidro” acull un dipòsit controlat i de valorització de runes, gestionat per l’empresa Pujalt Verd, S.L. del grup Vilà Vila. També en el mateix municipi de Pujalt i molt a prop de l’abocador, hi ha instal·lat un parc eòlic.

Tot i que l’abocador es troba al sud-est del terme municipal de Pujalt, els nuclis més propers a la instal·lació son La Guàrdia Pilosa, que depèn administrativament de Pujalt i que es localitza a un centenar de metres sobre l’abocador i Sant Martí Sesgueioles, un municipi que té el nucli de població a 1Km de distància. Els problemes que es deriven per a aquestes poblacions són principalment d’olors, sorolls pel trànsit de camions i les emissions de biogàs; en l’entorn hi ha afectacions sobre la fauna i flora i un alt risc d’incendi forestal. Un element a considerar és que el dipòsit de residus s’ubica en una zona topogràficament elevada a la capçalera del riu Anoia, sobre la Riera Gran que es forma per un conjunt de torrents que drenen el municipi de Sant Martí Sesgueioles. També es tracta d’una zona amb un conjunt aqüífers semiconfinats, que actuen de recàrrega de l’aqüífer calcari profund que es troba a 170 metres per sota de la cota del dipòsit. Els dos aqüífers superficials propers a les mines son per una banda l’aqüífer de calcàries de les Fonts de la Guàrdia Pilosa i la Guàrdia que drena al terme municipal de Copons i per altra banda, l’aqüífer superficial, situat a l’est i sud-est de les Mines de la Guàrdia Pilosa i que drena al Molí de la Roda (Veciana). Cal explicar també que aquestes aigües subterrànies alimenten uns 80 pous de Sant Martí Sesgueioles, una zona d’horts familiars que ocupa més de dues hectàrees, en terme municipal de Pujalt, tot i que els i les propietàries són santmartinencs/ques.

L’ombra de l’abocador ja plana fa anys sobre aquest indret, des que les mines que proporcionaven carbó a les cimenteres de l’Anoia i a la central tèrmica de Cercs  van tancar als anys 80. Primer va arribar un informe de la Diputació de Barcelona l’any 1985 desaconsellant la suposada instal·lació d’un abocador de residus tòxics en aquest indret. Després l’any 2003, es va presentar un segon projecte d’abocador de residus no especials promogut per l’empresa Derbissel 99, S.L. i que també va ser retirat per estudiar el tipus de residus que s’hi abocaria. Finalment l’any 2006 es van tornar a iniciar els tràmits  de sol·licitud d’autorització ambiental de l’abocador de residus no perillosos (classe II) promogut per la mateixa Derbissel 99, S.L. per abocar-hi les 1.672.000 de tones de residus amb una activitat prevista de 20 anys. La sol·licitud va ser aprovada i l’abocador va entrar en funcionament l’any 2007 i quedava restringit a 30 Codis CER i amb un màxim d’un 5% de matèria orgànica. Avui en dia aquestes magnituds ja han estat sobre passades amb escreix per les diverses modificacions no substancials produïdes  i estem a  79  Codis LER i 15% de matèria orgànica.

Al municipi de Sant Martí Sesgueioles, l’any 2004, es va constituir la plataforma ciutadana Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia, que es va coordinar amb altres entitats com la Plataforma Salvem l’Anoia, la Coordinadora d’Afectats per l’abocador d’Hostalets de Pierola i l’Associació de veïns de Castellolí que s’oposava a l’ampliació de l’abocador de classe III de residus perillosos, l’únic que té Catalunya i que també es troba a l’Anoia. Es van preparar i desenvolupar un seguit d’accions i mobilitzacions que no van aturar el projecte. La Plataforma Salvem Sant Martí també està en contacte amb l’associació d’amics de la Guàrdia Pilosa, que recull les incidències en el funcionament de l’abocador.

Els fets exposats deixen pas a un seguit de reflexions i interrogants.

Sant Martí Sesgueioles és un municipi petit, de 343 habitants, on el 56% d’aquests tenen més de 45 anys, i on un 44% dels treballadors/es (assalariats i autònoms) desenvolupen la seva activitat en el sector primari. És aquest el futur per a les zones rurals i agràries, esdevenir magatzems de residus i altres instal·lacions no desitjades, sabent la poca capacitat mobilitzadora en termes numèrics per poder presentar resistències a projectes d’aquest tipus?

La pregunta de fons entorn als residus és si no és molt necessari i urgent fer un canvi de paradigma, en el sentit que cal reduir de manera dràstica la generació de residus en origen, que les mateixes empreses que els posen en funcionament siguin les encarregades de revaloritzar-los i reutilitzar-los. Amagar els residus sota terra o cremar-los, fent veure que no hi són o traslladar el problema, enviant-los a d’altres països, no és cap solució ni una resposta justa territorialment, socialment i ambientalment.

 La Guàrdia Pilosa | Associació d’amics de La Guàrdia Pilosa   i  Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia

Publicat dins de Abocador, ACA, Anoia, Contaminació, Distribució mail list | Deixa un comentari

Com restaurar els rius?

Publicat el 29 de Juny de 2020 per taulallobregat

Com s’han restaurat els rius després del Gloria? Un arbre mort al riu, cal treure’l o no?

A Catalunya Ràdio, el passat 26 de juny, al “Visca la Terra” es preguntaren  com s’està gestionant la restauració dels rius i rieres afectats pel temporal Gloria del mes de gener. El 70% de les espècies d’arbres que hi havia als marges dels rius es van destruir. Com es recupera això? Quins criteris imperen? S’ha fet massa de pressa? Calia anticipar-se a un altre possible riuada? En parlem amb Diego Moxó, director de Coordinació Territorial de l’ACA, i Narcís Prat, catedràtic d’Ecologia.

A la Taula del Llobregat ens hem adherit al MANIFEST SALVEM ELS RIUS:
“Els cursos fluvials són un dels ambients de major importància ecològica, constituint l’hàbitat de multitud d’espècies, moltes d’elles en perill d’extinció i de conservació prioritària. Els rius i rieres són l’hàbitat d’espècies tant importants com la llúdriga, el turó, la rata d’aigua, el blauet, la merla d’aigua, la tortuga de rierol o el cranc de riu ibèric, per citar-ne alguns exemples.
Els boscos de ribera, formacions forestals que acompanyen als cursos fluvials, són essencials per la conservació dels propis cursos fluvials i per al correcte funcionament de tot l’ecosistema. Alhora són veritables zones d’esponjament en cas de riuades. Quan el cabal és elevat, el bosc de ribera permet alentir la velocitat de les aigües, reduir l’erosió i, si s’han respectat les planes d’inundació, evitar que l’aigua sobreïxi del seu espai natural. Totes aquestes funcionalitats permeten dissipar l’energia de l’aigua i dels sediments que arrossega i, per tant, que els béns materials i els personals es vegin menys amenaçats en cas d’episodis extraordinaris d’avingudes. Els fenòmens meteorològics extrems s’estan convertint en habituals degut al canvi climàtic, i per consegüent, cal garantir uns ecosistemes fluvials madurs capaços de minimitzar els seus efectes.
El boscos de ribera, a més a més, actuen de filtres de l’aigua, retenint els sediments i els contaminants, oxigenant l’aigua i regulant-ne la temperatura. En definitiva, garanteixen una bona qualitat hídrica. El cursos fluvials, a banda de constituir, per si mateixos, uns espais naturals d’un elevadissim valor ecològic, tenen una funció molt important com a autèntics corredors biològics que vertebren els espais naturals del nostre país, ajudant a una major connectivitat territorial, fet essencial perquè la fauna i la flora puguin ésser el més resilients possibles al canvis produïts per l’alteració en els usos del sòl i les conseqüències del canvi climàtic….
LLegir el text complet aquí  Manifest Salvem els Rius

Continua llegint →

Publicat dins de ACA, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, INUNDACIONS, LLobregat | Deixa un comentari

Un mort més

Publicat el 26 de Juny de 2020 per taulallobregat

Un altre obrer subcontractat que mor a les mines de la multinacional israeliana ICL al Bages, la que ens contamina el Llobregat  i ens fa pagar a [email protected] netejar l’aigua.

La notícia, a “Público” i a “El punt avui”

Comunicat de la CGT

Comunicat de la intersindical -CSC

 

 

 

Publicat dins de Distribució mail list, ICL, LLobregat, Runams | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Agressions territorials al Llobregat

Publicat el 22 de Juny de 2020 per taulallobregat

Crida per salvar el Baix Llobregat de les persistents agressions territorials

Moltes entitats socials del Baix Llobregat s’han unit, els darrers mesos, preocupades per la revifada d’un model d’urbanisme que continua degradant enormement la comarca, ja terriblement impactada per les mega-infraestructures i l’expansió urbana. Mentrestant, les desigualtats socials es continuen accentuant i les dificultats per accedir als  drets socials més bàsics, com  l’habitatge i un treball digne, es mantenen.

Projectes urbanístics al Baix llobregat i l'Hospitalet

Cliqueu sobre la imatge per veure-la millor

Per això, quasi una quarantena d’entitats socials de tot tipus, entre les quals la Taula del Llobregat, i una vintena de seccions locals de partits polítics, van adherir-se al manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que podeu llegir al web: https://sosbaixllobregat.cat.

En aquests moments, es constata amb inquietud com la crisi sanitària de la COVID-19 sembla que no hagi fet reconsiderar el model econòmic que ha portat durant dècades a una crisi ambiental –estretament lligada a l’extensió de la pandèmia– i a la pèrdua de qualitat de vida i de perspectives de futur. Molt projectes urbanístics s’han reprès i amenacen actualment amb degradar encara més el poc medi natural que resta, tot afectant els hàbitats, les espècies i la connectivitat ecològica, en contra de totes les lleis i estratègies de gestió del medi natural catalanes, estatals, europees i internacionals.

El manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet reclama a les administracions una moratòria urbanística de dos anys com a mínim  i un procés participatiu que permeti reflexionar i decidir socialment el model territorial del Baix Llobregat. L’actual Pla General Metropolità preveu prop de 70.000 nous habitatges a la comarca i afecta a més de 1.800 hectàrees de sol urbà, urbanitzable o urbà no consolidat. En canvi, les dades oficials reconeixen 31.000 habitatges buits al Baix Llobregat, mentre l’absència de plans per crear parc públic de lloguer a preus socials és gairebé total. Els impulsors del manifest afirmen que “la voracitat sense límits del capital especulatiu ha apostat de nou per la indústria de l’habitatge, i Barcelona i el seu entorn en son un objectiu prioritari”.

També acusen el sector de l’especulació immobiliària, on “conflueixen empresaris autòctons sense escrúpols, aliats amb les elits locals i grans grups inversors internacionals, els anomenats fons voltor, que cerquen maximitzar els beneficis d’un tipus d’economia que vol grans rendiments en temps molt curts”.

Les entitats i col·lectius que impulsen SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet s’inspiren en altres iniciatives semblants, com ara SOS Costa Brava o SOS Pirineus, i aspiren a representar la societat civil preocupada per la situació territorial, social, ambiental i econòmica de la comarca. Se solidaritzen, per tant, amb les diferents lluites locals que persegueixen els mateixos anhels i objectius, com són  les mobilitzacions contra l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Si s’aconseguís la moratòria i el procés participatiu que reclamen a les administracions, es podria “aturar la contribució negativa de l’urbanisme metropolità a la crisi ambiental” i aconseguir una reorientació total del model territorial.

Una comarca amenaçada de mort per l'especulació urbanística

Publicat dins de Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, Especulació urbanística, Hospitalet, LLobregat | Deixa un comentari

DONES D’AIGUA A TERRASSA

Publicat el 15 de Juny de 2020 per taulallobregat

Quan neix el col·lectiu Dones d’Aigua de Terrassa?

A partir de diferents accions impulsades per la Taula de l’Aigua i a petició del  1r Parlament Ciutadà, convocat pel Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, es va dur a terme una gran manifestació nacional en defensa de la gestió pública i democràtica de l’aigua a la ciutat de Terrassa, al març de 2017.

Dones d’Aigua vam sorgir arrel d’aquesta manifestació on hi vam ser des del convenciment que l’accés a l’aigua potable ha de ser garantit com un dret humà i universal i ha d’estar gestionat pels serveis públics des de la perspectiva del bé comú.

Apostem  per la governança pública d’aquest servei a través de la participació, del control ciutadà, de la transparència, la sostenibilitat ecològica i la justícia social, incidint en la premissa que l’aigua és un bé escàs i que és imprescindible per a la salvaguarda de la Terra, tal com recull la Nova Cultura de l’Aigua.

Per què lliguem els conceptes “dona”, “aigua” i territori?

Les Dones d’Aigua volem ser creadores de consciència, des de la nostra visió de dones. Per això, el primer que ens vam proposar va ser observar la relació que s’estableix entre aigua i dona, i a partir d’aquí intentar trobar respostes a la pregunta: té gènere, l’aigua?

I és a través d’aquesta mirada feta des del feminisme que ens proposem visibilitzar que efectivament l’aigua té gènere ja que encara avui, en moltes parts del món, són les dones les proveïdores d’aigua per poder viure. Elles són les que la van a cercar,  la carreguen  i les que caminen desenes de quilòmetres diaris, fins a les seves llars (Una dada: segons el diari El País: les dones inverteixen 16 milions d’hores al dia en només 25 països subsaharians). Un rol que ve  imposat, per la desigualtat de gènere existent en el seu entorn social.

Per altra banda, en altres indrets, també són elles, les dones, les protagonistes indiscutibles de la  lluita per l’accés a l’aigua i contra les polítiques neoliberals dels seus governs que són còmplices de la contaminació dels recursos hídrics sota els interessos d’un capitalisme depredador que opera al sud global violentant  territoris i persones i  en especial les dones dels pobles originaris  que exposen les seves vides per defensar l‘aigua, el territori i els seus cultius.

A més, som conscients que l’aigua com a bé essencial i font de vida i s’ha de situar en el marc de les cures com un valor d’ús social imprescindible i, per tant, el concepte de dones, aigua i territori va estretament lligat. L’aigua no pot ser un negoci en mans privades, ha de ser un bé desmercantilitzat i al servei de la vida.

Quin és el nostre programa d’acció? Com ens organitzem? Quines activitats hem fet?

El nostre programa d’acció se centra, per una banda, en una tasca pedagògica, educar, i visibilitzar la relació dona i aigua, i per l’altra en incidir en les polítiques públiques de la nostra ciutat envers la gestió de l’aigua i tot el que està relacionat amb el seu cicle.  I també, en difondre els valors de l’aigua com a bé comú i dret humà universal. I ho fem a partir de:

  • L’exposició “Té gènere, l’aigua?” com una eina per crear consciència dels diferents rols que les dones assumeixen en relació a l’aigua: el rol de les cures i el del lideratge d’algunes lluites en diversos països. Per això, estem participant en la Guia d’activitats del Servei d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa.
  • El nostre programa d’acció està molt relacionat amb l’impuls de l’OAT (Observatori de l’Aigua de Terrassa). L’OAT és l òrgan de participació en les polítiques municipals, creat després d’assolir l’empresa pública de l’aigua a Terrassa, però amb un funcionament autònom de l’administració, que treballa per la governança de l’aigua a través de 4 conceptes bàsics: la participació, el control ciutadà, la coresponsabilitat i el treball col·laboratiu.Principi del dret d’accés a l’aigua potable i al servei de sanejament bàsic entès com un dret humà fonamental. Cap persona ha de veure’s privada de l’accés a l’aigua per motius econòmics.Aconseguir que el dret humà a l’aigua a Terrassa sigui una realitat: que totes les llars disposin d’aigua, sigui quina sigui la seva situació.Objectiu: El mínim vital d’aigua (3m3 per persona al mes) per a persones i/o unitats familiars en RER (Risc d’Exclusió Residencial) o considerades vulnerables.No és suficient que l’aigua sigui apta per al consum humà, sinó que s’ha de garantir un servei d’alta qualitat, suficient perquè s’estengui la cultura de l’ús de l’aigua de l’aixeta i no se’n justifiqui el consum envasat.El nostre repte: conscienciar sobre la pressió consumista d’aigua embotellada.Grup treball Qualitat i sabor de l’ aigua

 Dones d’Aigua participem en els següents espais de l’OAT:

  1. Taula Educació:

    Creació d’una xarxa de complicitats entre les escoles i la ciutadania interessada, per definir, donar forma i valor al concepte de “Nova Cultura de l’Aigua” a la ciutat, expressada essencialment en els principis i objectius de la gestió de l’aigua pública a la ciutat.

  2. Activitats incloses en la Guia d’educació del Servei d’Educació de l’ajuntament 

    Exposició: “Té gènere,  l’aigua” integrada per 8 plafons. Des de fa dos anys està itinerant per diferents escoles, instituts i biblioteques de la ciutat.

 

A banda, anem a les escoles de primària a explicar el conte de “la princesa del agua”, adreçat a infantil i primària. I també als instituts on oferim el passi del documental “Las damas azules”, basat en la lluita de les dones de Cajamarca, el qual va acompanyat de l’exposició esmentada i d’un power point per aprofundir el coneixement del tema des de diferents visions (feminisme, racisme,   ecologisme, classes socials, etc).

 

Estem treballant per a la creació de la Maleta pedagògica de l’aigua: (Aquest projecte està en construcció juntament amb la Taula d’Educació).

3. Grup de treball Dret Humà a l’ aigua

Principi del dret d’accés a l’aigua potable i al servei de sanejament bàsic entès com un dret humà fonamental. Cap persona ha de veure’s privada de l’accés a l’aigua per motius econòmics.

Aconseguir que el dret humà a l’aigua a Terrassa sigui una realitat: que totes les llars disposin d’aigua, sigui quina sigui la seva situació.

Objectiu: El mínim vital d’aigua (3m3 per persona al mes) per a persones i/o unitats familiars en RER (Risc d’Exclusió Residencial) o considerades vulnerables.

4. Grup treball Qualitat i sabor de l’ aigua

No és suficient que l’aigua sigui apta per al consum humà, sinó que s’ha de garantir un servei d’alta qualitat, suficient perquè s’estengui la cultura de l’ús de l’aigua de l’aixeta i no se’n justifiqui el consum envasat.

El nostre repte: conscienciar sobre la pressió consumista d’aigua embotellada.

5. Plenari de l’OAT (representació social, entitats, sindicats, política, món acadèmic, escoles, universitat; del món econòmic, i representat de les consumidores).

Com ens organitzem?

Fem reunions  quinzenals i ens mantenim en contacte a través de les xarxes socials.

 Quines activitats hem fet?

  • Xerrades formatives monogràfiques: Ecologia i sostenibilitat. Què és la Nova Cultura de l’Aigua? (aquesta última va quedar posposada per la crisi del Covid19).
  • 2018 – 2019 Participació en el Mes del Medi Ambient, amb diferents activitats relacionades amb aigua i dona. (Ajuntament de Terrassa).
  • 2018 Participació a la Fira de Medi Ambient
  • 2019- Cine fòrum: Las Damas azules, dins de la programació del dia Internacional de la dona.
  • 2020 -Cine fòrum : La mujer de la montaña, dins de la programació del dia Internacional de la dona. (aquesta última va quedar posposada per la crisi del Covid19).
  • 2019: Participació a la Jornada d’Economia feminista, dins del mes de l’Economia Social i Solidària.

Estem enllaçades amb altres col·lectius i entitats

  • Dones del MAPID (Moviment Aigua Pública i Democràtica)
  • Col·lectius feministes de la ciutat (Casal de la Dona, etc)
  • Pla de Xoc Covid19
  • Comissió dinamitzadora de les Jornades d’Economia feminista de Terrassa
  • Aigua és vida
  • Enginyeria sense fronteres
  • Taula de l’Aigua
  • Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana  

Què en ha aportat la mirada ecofeminista a la nostra acció quotidiana?

La mirada ecofeminista ens ha fet prendre consciència d’alguns fets de la vida quotidiana que volem canviar i transformar.

Ens ha fet introduir els valors del bé comú com a valors indestriables de la vida.

Vivim en un planeta limitat que ens fa qüestionar el model de vida actual subjugat als valors del sistema capitalista que és econòmicament, i socialment insostenible.

Hi ha recursos naturals que són essencials per a la vida i que, per tant, no poden estar segrestats per mans privades que només busquen el seu benèfic, com l’energia, l’aigua, la llum, i el gas. Per tant, defensem que siguin socialitzats a través dels serveis públics i participats.

Moltes dones del planeta, sobretot del sud global, són les que més consciència tenen del que significa la vida arrelada i dependent de la natura i de la bona salut del planeta. D’elles hem après la importància de la relació entre terra i  vida.  En aquesta relació s’estableix un contacte, i un contracte, mutu entre terra i dona. I l’aigua, en aquest context, resulta imprescindible per a la vida, per posar les cures al centre de tot.

Per això, elles pateixen molt directament la destrucció dels seus territoris en mans d’empreses depredadores de natura que desequilibren el seu medi ambient, les seves terres, els seus cultius i els seus rius. Elles diuen: “els rius són per a la vida, no per a la mort. Els rius són com les venes que corren pels nostres cossos”.

Aquestes dones són les que tradicionalment han tingut cura dels altres, les que han sostingut la xarxa entre vida i terra. En definitiva, són els testimonis indiscutibles de la necessitat de defensa del territori, de l’aigua i de la vida.

I les dones d’aquí, hem entès que vivim en un món dominat per un sistema patriarcal i capitalista que està instal·lat fins a la mèdul.la en cada un dels nostres cossos desprotegint la vida i fent de les cures un assumpte privat al marge de l’esdevenir col·lectiu.

L’ecofeminisme ens mostra un camí, un model de societat que no es basi en el lucre econòmic, sinó en la cura de l’altra, de la natura, del Planeta. Dels nostres propis cossos. I les dones tenim molt a aportar i a aprendre, sobretot al Nord global, a Occident, on la ruptura entre terra i vida és molt més gran.

Com pensem que hauria de ser la relació de la humanitat amb l’aigua?

Respectuosa i conscient que l’aigua és un bé escàs. Per això l’accés a l’aigua ha de ser igualitari. Hem de tenir molt present que l’activitat humana ha de girar al voltant de la cura de la vida, i ho ha de fer, forçosament, a partir d’un model econòmicament sostenible i, per tant, basat en un consum responsable i limitat.  

Què creiem que hauria de defensar la nova cultura de l’aigua?

Davant la futura, i actual, escassetat de l’aigua en alguns indrets del món, la NCA defensa una necessària transformació de l’escala de valors a les nostres vides respecte a aquest recurs natural. Un canvi d’actitud, i una conducta responsable en l’ús de l’aigua que no comprometi la qualitat dels aqüífers, rius, llacs, etc. ni la disponibilitat d’aquest recurs per a les generacions futures.

Dins del concepte del Dret humà a l’aigua, la funció social de l’aigua i  la seva relació entre  cost i preu de venda, la NCA presenta diferents tipus d’aigua per al seu ús que per a nosaltres és important remarcar:

  • L’aigua de vida o el mínim vital que és la necessària per viure i que hauria de ser gratuïta per a tothom: 3 litres per dia per persona. (*)
  • L’aigua d’ús ciutadà que s’hauria de pagar a preu de cost (uns 20 litres diaris).
  • L’aigua de luxe, l’aigua d’extres privats (piscines, camps de golf..) (un 200 litres o més diaris) el preu s’incrementaria notablement en relació al preu de l’aigua d´ús ciutadà.
  • L’aigua de negoci, l’aigua que s’utilitza per obtenir un benefici y que també ha de ser incrementat sobre el preu d’ús ciutadà i mai hauria de ser subvencionada públicament como succeeix en alguns casos. La despesa per a l’aigua de luxe hauria de servir per facilitar l’aigua de vida a les persones que no tenen recursos.

Entenem l’aigua com un valor social, ambiental i econòmic. Per tant, ha de ser gestionada de  forma global a partir de tots els aspectes que afecten al cicle integral de l’aigua: aspectes tècnics, relacionats amb aigua de boca, aigua d’alta…; aspectes socials i mediambientals, relacionats amb el dret a l’aigua, la salubritat…; i aspectes econòmics, relacionats amb la negació del lucre a partir d’un preu just, equitatiu i solidari.

(*) Aquí hem de diferenciar el que es reconeix com a dret humà a l’aigua per a tothom que és el del de disposar d’un mínim vital d’aigua (3m3 per persones i mes), al marge de la seva capacitat econòmica.

Quins són els reptes que veiem lligats al canvi climàtic?

Mantenir el dret d’accés a l’aigua potable intentant frenar les desigualtats, tant entre continents, entre països, com entre les diferents classes socials.

Davant d’una situació d’escassetat d’aigua, l’amenaça recau sobre tres aspectes fonamentals per al benestar humà: la producció d’ aliments, la salut, l’estabilitat política i social. I, sobretot, la necessitat de preservar-la per garantir el futur de tots els éssers vius del planeta, sense cap mena de jerarquia.

Dones d’Aigua som un col·lectiu amb una vida relativament curta i que, per tant, estem en procés d’aprenentatge i formació. Però el que tenim clar és que ens sentim part del moviment ecofeminista i que ens identifiquem plenament amb el seu ideari.

Estem creant espais de “subversió” feminista. Espais de subversió davant d’un capitalisme que ha vist en l’aigua, i en molts dels serveis públics, fabulosos nínxols de negoci. Volem seguir en el nostre empeny d’ incidir en les polítiques públiques de la nostra ciutat. Tenint en compte que “mai seran les institucions les que podran canviar el món, sinó els moviments socials amb el seu dia a dia.”

Dones d’Aigua  –  Maig de 2020

Publicat dins de DONES D'AIGUA, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Exposicions, OAT, Participació, Terrassa, Xerrades | Deixa un comentari

Un laboratori al Llobregat

Publicat el 8 de Juny de 2020 per taulallobregat

El riu Llobregat, el laboratori a l’aire lliure del grup de recerca FEHM-Lab de la Universitat de Barcelona

Escrit per Pau Fortuño, Núria Bonada i Narcís Prat.

El grup de recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-Lab) està especialitzat en l’estudi dels processos hidrològics i ecològics de les conques fluvials del Mediterrani, amb un enfocament especial als rius temporals i en la seva gestió, Logotip del grup de recerca FEHM-Labpromovent solucions per garantir la disponibilitat i la qualitat de l’aigua en el futur. Per aconseguir-ho, es duen a terme investigacions fonamentals i aplicades que ajuden a dissenyar eines per a una millor gestió dels ecosistemes aquàtics, tot potenciant la participació del públic en general per tal d’augmentar l’interès i la consciència sobre la importància d’aquests ecosistemes.

El grup FEHM-Lab actualment està format per investigadors del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (Universitat de Barcelona) i de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC) i està reconegut com a grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya.

A la seva pàgina web: www.fehmlab.net s’hi pot consultar molta més informació, qui formen el grup, els projectes que tenim entre mans i les publicacions que en resulten.

Història:

El fundador del grup fou el Prof. Narcís Prat, i, tot que recentment s’ha jubilat, continua treballant com a professor emèrit a la Universitat de Barcelona i segueix sent el punt de referència de tot l’equip d’investigadors, personal tècnic i estudiants formem el grup. També ha estat i és un dels pilars de l’activisme mediambiental relacionat amb el rius i els ecosistemes aquàtics del nostre país i, en el cas del Llobregat, ha donat suport i assessorat científicament a reivindicacions com la de la plataforma “Prou Sal” o altres grups de veïns de Martorell, Abrera o Molins de Rei. Històricament ha col·laborat com a pèrit en processos penals de contaminació del riu causats per múltiples empreses a la Conca del Llobregat i l’any 2019 publicà el llibre “Andanzas y desventuras de un ecólogo en los juzgados del “reyno” en el que relata de forma molt amena i amb tocs d’humor, els estira-arronsa que visqué en aquests judicis mentre explica els efectes de cada tipus de contaminant sobre la fauna i la flora dels rius.

Narcís Prat al seu laboratori de la Universitat de Barcelona

A finals dels anys 70, el Prof. Prat va realitzar els primers estudis sobre la qualitat biològica del riu Llobregat i Besòs en una sèrie de localitats que posteriorment van passar a formar la primera xarxa de seguiment de la qualitat biològica dels rius de la província de Barcelona. Aquest projecte de seguiment s’anomenà ECOBILL, és a dir, ECOlogia del Besòs I el Llobregat. Aquest nom, a més, va acabar esdevenint el nom del grup d’investigadors i estudiants quan encara no existien els grups de recerca com els coneixem actualment. Així doncs, per nosaltres el Llobregat no només representa un riu o una conca, sinó que és part   de la nostra essència.

Logotip del grup de recerca ECOBILL, el predecessor del grup FEHM de la Universitat de Barcelona. Autora: Núria Bonada.

Logotip del grup de recerca ECOBILL, el predecessor del grup FEHM de la Universitat de Barcelona. Autora: Núria Bonada.

De fet, encara tenim molt material als nostres despatxos i laboratoris que estan etiquetats amb l’ECOBILL i que els distingeix del material d’altres professors o grups de recerca de la Secció d’Ecologia de la Universitat de Barcelona. Durant els anys 80 i 90 aquesta xarxa de seguiment s’amplià també a la conca del Foix i de la Tordera i, a principis del 2000, també s’hi incorporà la conca del Ter. Aquesta xarxa de seguiment arribava a estudiar fins a 111 localitats repartides per tota la província de Barcelona, sempre amb el suport i el finançament de la Diputació de Barcelona. Actualment representa una de les sèries de dades més llargues que existeixen en tot el món i que continua creixent gràcies al seu successor, el projecte CARIMED (www.ub.edu/barcelonarius).

Evolució del índex IBMWP al riu Llobregat a la Puda (Esparreguera) des de 1980. L’IBMWP és un índex de qualitat biològica de l’aigua que es calcula amb els macroinvertebrats aquàtics. Un altre índex similar, l’FBILL (actualment menys utilitzat) va ser desenvolupat pel grup en base a les dades recollides al Besòs i al Llobregat, d’aquí el seu nom (índex de Famílies de macroinvertebrats del Besòs I del Llobregat).

Gràfic generat amb el visor històric de dades del projecte CARIMED: http://www.ub.edu/barcelonarius/visor/

La recerca al riu Llobregat

En el projecte CARIMED estudiem diversos trams de rius i rieres de la conca del Llobregat, sobretot els més ben conservats i que considerem de referència, és a dir, aquells trams on els impactes i les pressions antròpiques (derivacions, contaminació per mineria, industrial o urbana, alteracions a la zona de ribera i la hidromorfologia, etc.) tenen poca o nul·la rellevància. En aquestes localitats és on es poden determinar, per exemple, les dinàmiques i els processos de la fauna i la flora aquàtica no directament relacionades amb l’acció humana local, com poden ser els efectes de les crescudes, sequeres o del canvi climàtic.

Aquests estudis han donat un gran nombre de resultats científics. Un dels més curiosos i recents ha estat la troballa d’una espècie d’heteròpter que fins fa poc mai havia estat citada a la Península Ibérica. Es tracta de Aphelocheirus aestivalis, una xinxa aquàtica que per les seves necessitats ecològiques, només viu en trams mitjos ben conservats dels rius grans. Així doncs, degut a que bona part del Llobregat mig i alt es troba ple de minicentrals i derivacions i que a partir de Sallent, l’aigua passa a ser més salada, el seu hàbitat és ben reduït i només s’ha detectat en un tram al municipi de Balsareny. També s’ha trobat al riu Ter en un tram de riu amb característiques similars.

Exemplar d’Aphelocheirus aestivalis del riu Llobregat. Autor: Marcos Roca-Cusachs

Mostrejant macroinvertebrats pel projecte CARIMED al tram de Balsareny. Dalt: any 1996; sota: 2020.

 

 

 

A part d’aquest seguiment anual, el Llobregat ha estat històricament el nostre destí per realitzar estudis i la gran majoria de projectes de recerca que duem a terme s’han realitzar o es realitzen en algun riu o riera de la conca. Així, al riu Llobregat és on hi hem testat noves metodologies com poden ser les tècniques moleculars per estudiar les diferents comunitats d’organismes bioindicadors, els indicadors multimètrics, biomarcardors i també noves tècniques per millorar la quantitat i qualitat de l’aigua del riu, amb estudis relacionats amb l’autodepuració o la cloració de l’aigua que hem assajat recentment en coordinació amb l’Agència Catalana de l’Aigua o amb AGBAR.

Pel que fa a la recerca sobre rius temporals, hi estudiem rieres com la de Mura, la de Talamanca o la de Sanana, totes tres situades al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt o l’Obac. I, a part, els companys hidròlegs del CSIC, tenen les seves estacions d’estudi i monitoratge dels processos d’erosió i sedimentació a diverses rieres properes a Vallcebre. Les rieres i torrents de conca de Vallcebre, també tenen una hidrologia temporal i, just aquest 2020, serà una de les localitats on testarem noves metodologies per determinar la qualitat dels rius quan queden en un estat de basses desconnectades, és a dir, quan el cabal deixa de fluir però tota la fauna i flora aquàtica es refugia en les tolles, avencs i basses on es manté l’aigua fins que torna a arribar la pluja.

Estació d’aforament a Cal Rodó (Vallcebre). Autor: Jérôme Latron.

 

 

 

 

Una altra de les investigacions que han vist la llum recentment ha estat la dels efectes de la salinitat sobre els ecosistemes aquàtics d’arreu del món que ha coordinat un dels membres del grup. En un dels treballs s’hi ha estudiat la fauna aquàtica diverses rieres i torrents amb salinitat alta (natural o no) de la conca del Llobregat per comparar les seves estratègies vitals respecte a altres rieres salades d’altres parts del món.

I finalment, tota aquesta experiència i coneixement generat respecte als ecosistemes aquàtics ha fet que la conca del Llobregat també hagi esdevingut una mena model a seguir en altres rius del món. Per exemple, també recentment, un dels membres del grup FEHM ha presentat la seva tesi doctoral en la que ha desenvolupat una sèrie de propostes per estudiar i gestionar el riu Pesqueria (NE Mèxic), un riu que actualment es troba molt afectat per impactes i pressions humanes molt similars a les que patia el Llobregat fa 30 o 40 anys.

Link a les publicacions científico-tècniques del grup de recerca FEHM-Lab: http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/resultats

Publicat dins de Ecosistemes humits, LLobregat, Participació, Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Salinització consentida? I l’aigua?

Publicat el 1 de Juny de 2020 per taulallobregat

Abans anava la sal a l’aigua i ara va l’aigua a la sal

 Final de trajecte

L’impacte de l’explotació minera de la conca salina del Bages és tan gran que, des de fa cent anys, els governs de la Generalitat promulguen lleis per intentar controlar la salinitat del Llobregat sense aconseguir-ho. Les darreres actuacions sembla que estableixin un “fins aquí hem arribat, ja està, no es pot fer res més”  cantat a cor per les administracions comarcal, autonòmica, estatal i europea. Efectivament, els nostres governs i fins i tot la societat, aparentment,  hem acceptat que dessalar l’aigua del Llobregat ens costi més de 3M€ any a Abrera  i que consentim la salinització dels aqüífers. Ens han bombardejat amb futures actuacions i terminis complexos on tot  està aparentment lligat . Però el tema és més complex del que ens volen fer creure,  hi ha molts anys de lluita i molts actors, llibres, ponències i opinions divergents al respecte. I nosaltres estarem atents: a la ciutadania ens costa de creure’n  el compliment  i, sobretot, els resultats.

Video sallentí del Bona Queena, 2007

Molta aigua del Llobregat va a la mina per fer sal

Avui volem fixar-nos en  un problema del qual,  potser, no som suficientment conscients: l’aigua que ICL- Iberia ( antiga Iberpotash) agafa del Llobregat i que fa difícil  el manteniment del cabal ambiental del nostre riu, ja sota mínims,  encara més  en un escenari  avui present  de canvi climàtic.

Pel que hem pogut esbrinar,  ICL- Iberia actualment disposa de 2 Hm3 any a Súria i 1 Hm3 a Sallent, i la Generalitat  li ha  concedit fa poc 6,8 Hm3  més per a l’explotació de Súria. En total, doncs, disposarà gairebé de 10 Hm3/ any

Perquè diem salinització consentida? Quina és la situació actual?

Els tribunals espanyols han aturat  l’abocament de runam  al Cogulló, però  han acceptat ampliar el runam del Fusteret, permetent  que la Generalitat fixés  unes fiances ridícules, fes els ulls grossos davant la salinització dels aqüífers i aprovés uns plans   de restauració que tardaran 75 anys en  acomplir-se.

La Unió Europea  ha seguit la mateixa política de mitja definició: per un costat ha posat una multa de més de 5 M€ a l’empresa  mentre que, per altra banda,  tot i tenir  un dictamen motivat, no porta el cas de contaminació davant del  Tribunal de Justícia de  la UE.

A redós d’aquests pronunciaments, les instàncies municipals i comarcals es limiten a  demanar fer el seguiment del cronograma fixat per l’empresa, que treu pit i anuncia  al Regio7  que va complint el Pla Fènix i fa inversions “sostenibles”, mentre no parla de les dificultats  que té ni dels errors que comet.

A la Taula del Llobregat  seguirem vigilant aquest pretès món feliç  amb tantes galeries.

El vídeo “Així ho volem“, va ser confegit per Josep Escudé ( in memoriam) el 2013

 

 

 

Publicat dins de EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, LLobregat, Runams, Sin categoría | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

RISC D’INUNDACIÓ AL LLOBREGAT

Publicat el 25 de Maig de 2020 per taulallobregat

La tempesta Glòria del gener 2020 va  afectar  greument els rius i persones   del Principat malmetent infraestructures i  edificis  situats   en zona inundable.   Carreteres, ponts, vies fèrries.. a més de  llocs específics com passejos  marítims en  pobles de platja, etc.   s’han vist afectats.  I això no s’ha acabat, perquè les projeccions del canvi climàtic [i] fan preveure que aquests tipus de fenòmens poden augmentar, amb tempestes més intenses i freqüents.

Aquest  episodi  també  ha posat en evidència la dificultat de gestionar les emergències quan  la predicció meteorològica és molt complicada. Amb el Glòria,  tres fronts atmosfèrics consecutius en tres dies amb una intensitat  de pluja inusual    van posar a prova els sistemes[ii] de gestió de la comissió  de  desembassament[iii]  del Ter-Llobregat.

Per tenir una primera idea de la situació actual, primer anirem als elements més significatius  de l’INUNCAT (Quines eines tenim, com ens afecten).  Mirarem per sobre quines situacions d’emergència preveu el Consell de l’Assessorament sostenible (CADS)   a través del RISKCAT. (Hem procurat posar enllaços als documents que citem per tal que pugueu aprofundir allà on us sembli necessari).

Des de la Taula del Llobregat creiem que la situació és greu i que pot empitjorar. No ens sembla que les mesures preses fins ara  siguin suficients i per tant, cal primer un coneixement més profund i després una acció coordinada  de les administracions i la societat civil dels municipis afectats: Aquest és el tercer punt.

L’INUNCAT

El Pla especial d’emergències  per inundacions de Catalunya INUNCAT,  revisat el  2017 és aquí: https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/plans_de_proteccio_civil/plans_de_proteccio_civil_a_catalunya/plans-especials/inuncat/

A l’annex 13  hi trobem els esquemes d’estacions de SAIH (Sistema Automàtic d’ Informació Hidrològica), l’eina  que permet a l’ACA conèixer  els cabals circulants en temps real. A la pàgina 513 concretament, hi ha  els esquemes de les estacions de l’Alt Llobregat i el Llobregat mig, amb els cabals circulants del 9 al 15 de desembre de 2002.

A  l’annex 8.3.2, pàg. 278 hi ha la previsió entre els cabals dels períodes de retorn i les alçades en estacions SAIH. ( en posem un fragment aquí sota) I al mateix   annex 8, a la pàg 352, trobem la llista de municipis del Llobregat que es poden veure afectats pel trencament de les preses de La Llosa del cavall, Sant Ponç i  La Baells, en un termini de temps inferior a dues hores,  llista que hem afegit com imatge més amunt.

EL RISKCAT

El CADS,  òrgan assessor de la Generalitat de Catalunya, va publicar l’any 2008  l’informe especial  RISKCAT[i], que analitza els  riscos naturals a Catalunya i  recull les principals conclusions i propostes.

Aquestes són les recomanacions, principals conclusions i propostes  que es feien des del RISKAT, l’any 2008,  després d’un extens estudi que reflexiona sobre l’abast de determinats riscos naturals a Catalunya i analitza la capacitat per afrontar-los [ii] Es tracta d’unes recomanacions que continuen sent vàlides avui dia, però que s’han quedat (al nostre parer) en paper mullat:

  • Prioritzar les polítiques de prevenció
  • Assegurar una cartografia de riscos naturals oficial
  • Elaborar un cronograma d’actuacions
  • Dotar la Direcció General de Protecció civil, ACA,  i entitats locals de recursos i pressupost

QUÈ PODEM FER DES DE LA SOCIETAT CIVIL?

Risc = perillositat  x vulnerabilitat x  exposició.       Risc= Probabilitat x conseqüències

(Giancarlo Gusmaroli, Seminario Internacional Zaragoza, FNCA, 2018)

Sembla , segons el nostre parer, que en comptes de fer cas de les recomanacions que el CADS ja feia el 2008, l’administració vagi modificant la reglamentació per tal de continuar edificant , i davant del risc real d’inundació que tenim als nostres pobles, opti només  per sistemes d’avís a la població tipus capità enciam, a través d’altaveus i cotxes de la policia municipal.

Nosaltres, en canvi, creiem que cal posar-se les piles i, davant del canvi climàtic i la possibilitat d’episodis seguits de pluja i de  tempestes  gairebé tropicals, des de la Taula del Llobregat suggerim:

  1. Crear una xarxa d’enllaços virtuals entre els ajuntaments i entitats interessades dels municipis afectats.
  2. Organitzar una reunió  amb experts de l’Oficina del canvi climàtic, del Pla especial Inuncat , del Riskcat, ajuntaments afectats i representants dels diferents usuaris.
  3. Dissenyar un cronograma local i general amb mesures a curt i a llarg termini.
  4. Augmentar la conscienciació davant d’aquesta situació a través de bans dels ajuntaments, assemblees als pobles, paralització immediata de les obres i planificacions en zones amb risc d’inundació.
  5. Notificar directament la seva situació  a les persones afectades per les zones de risc i  crear un registre oficial d’activitats i habitatges situats en zones inundables.

 

 

[i] Aquesta és la pàgina d’informes del Riskcat: http://cads.gencat.cat/ca/detalls/detallpublicacio/RISKCAT.-Els-riscos-naturals-a-Catalunya. Nosaltres ens referim al primer document, el resum executiu.

[ii] Aquest enllaç  http://cads.gencat.cat/ca/detalls/detallpublicacio/RISKCAT.-Els-riscos-naturals-a-Catalunya.   porta a l’informe executiu del  Riskat i les conclusions de les conclusions, les trobareu  a les pàgines 68 i   69.

[i] El tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya: http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/tercer-informe-sobre-canvi-climatic-catalunya/TERCER_INFORME_CANVI_CLIMATIC_web.pdf

[ii] Aquesta és la nota de premsa que descriu aquesta llevantada històrica: https://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2020/01/27080331/24012020-NP-llevantada-hist%C3%B2rica.pdf Aquí tenim la presentació que va fer servir l’ACA a la sessió extraordinària de la comissió de desembassaments del 30 de gener del 2020

[iii] Aquí trobareu les funcions de la comissió de desembassament del Ter Llobregat i els integrants: http://aca.gencat.cat/ca/laca/organitzacio/organs-collegiats/

Publicat dins de ACA, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Especulació urbanística, Inuncat, INUNDACIONS, Participació, Riskcat | Etiquetat com a , , , , , | 4 comentaris

Tornen els talls de l’aigua??

Publicat el 18 de Maig de 2020 per taulallobregat

Un Pacte de Barcelona per la Vida

Les empreses, els bancs i els fons voltors no estan disposats a posar els seus beneficis al servei d’aquesta crisi , com ho estem fent totes des de les nostres cases i cossos: perdent la feina, patint ERTOs, compaginant teletreball i cures…

En les darreres dècades hem anat veient com les empreses transnacionals cada cop acumulaven més poder econòmic. Mentrestant els Estats, les administracions i les famílies en perdíem cada cop més sota la dictadura del capital i la por. En aquesta batalla pel poder qui l’està perdent som la ciutadania, el medi ambient i tot allò que ens ajuda a sostenir la vida.

En plena pandèmia llegíem perplexes com l’associació de Gestoras de Agua (AGA) enviava una carta a la ministra Teresa Ribera demanant via lliure per tornar a tallar l’aigua. Segons expliquen, la mesura presa pel Gobierno d’impedir els talls de subministrament entranya “risc d’insolvència per als operadors del cicle urbà de l’aigua”. El que volen dir amb això és que aquesta mesura suposa un risc per als seus beneficis. Un sector que mou uns 3.500 milions d’euros l’any. I que ara no està disposat a posar els seus beneficis al servei d’aquesta crisi que vivim, com ho estem fent totes des de les nostres cases-cossos: perdent la feina, patint ERTOs, compaginant teletreball i cures…  Al contrari, ells intentaran sortir reforçats d’aquesta crisi, amb velles receptes que ja hem comprovat que només funcionen per incrementar els seus guanys.

Darrere aquestes declaracions s’amaga un pols que ja fa dècades que dura, entre les empreses, bancs i fons voltors que volen assegurar i maximitzar els seus beneficis, front a uns Estats i unes administracions públiques cada cop més dèbils

Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat el Pacte de Barcelona. En la primera reunió hem pogut sentir i llegir a premsa el president de la patronal catalana Foment del Treball i vicepresident de la CEOE (confederació espanyola d’organitzacions empresarials). Sánchez Llibre ha defensat la necessitat de potenciar la col·laboració público-privada. Explica que cal posar l’accent en la gestió privada i de negoci de serveis essencials per a la vida com són la salut i l’aigua, proposant que aquesta ciutat sigui la “capital internacional de l’aigua”. Segons ell reconeguda per la innovació de la gestió i per la col·laboració público-privada amb Aigües de Barcelona.

Aquesta col·laboració a la que es refereix es tracta d’un contracte que ha estat denunciat i ha estat set anys als tribunals per les irregularitats en què es va crear. Un cas assenyalat per haver afavorit clarament el sector privat, fins al punt d’haver estat anul·lat pel TSJC. El 2018 els barcelonins han demanat poder-hi dir la seva amb una iniciativa ciutadana que demanava una consulta per decidir com es gestiona l’aigua a la nostra ciutat.

Vint i set mil signatures de barcelonines i barcelonins no han estat suficients per poder dur a terme aquesta consulta. Davant aquest reclam, l’empresa privada ha interposat tots els recursos que han estat possibles fins bloquejar-la als tribunals. Fins aconseguir que el Tribunal Suprem blindés els seus interessos amb una sentència que va clarament en contra de l’interès general i a favor dels interessos d’aquesta empresa privada francesa, i que deixa l’aigua de Barcelona i la majoria de municipis de l’Àrea Metropolitana a les seves mans fins l’any 2047. Aquesta és la col·laboració público-privada que abandera Sanchez Llibre, aquella en què les empreses privades, emprant tot tipus d’estratègies sempre guanyen, fins i tot, la governança del servei.

Els italians ens van ensenyar el lema S’escriu aigua, es llegeix democràcia, perquè l’aigua només n’és un exemple més. Darrere aquestes cartes i declaracions s’amaga un pols que ja fa dècades que dura, entre les empreses transnacionals, bancs i fons voltors que volen assegurar i maximitzar els seus beneficis, front a uns Estats i unes administracions públiques cada cop més dèbils davant aquestes empreses que acumulen poder econòmic, mediàtic, polític i jurídic. Mentre no alcem la veu (encara més) per demanar que es governi per la vida, seguiran “governant” aquestes empreses fent-nos esclaus dels seus beneficis. I seguiran per la sanitat, l’educació, les cures, l’energia i tots aquells serveis que necessitem cada dia i què els hi assegura fer-se més i més rics.

     Míriam Planas

https://catalunyaplural.cat/ca/un-pacte-de-barcelona-per-la-vida/ 12/5/20

Altres articles:

(Diario Público) La patronal del agua del grifo pide al Gobierno que le permita cortar el suministro a familias https://www.publico.es/politica/coronavirus-patronal-agua-grifo-pide-gobierno-le-permita-cortar-suministro-familias.html

(KaosenlaRed) Campaña por suministros básicos garantizados y gratuitos para personas vulnerables (cast/cat) https://kaosenlared.net/campana-por-suministros-basicos-garantizados-y-gratuitos-para-personas-vulnerables-cast-cat/

La Red Agua Pública contesta a la patronal del grifo: “Su carta es egoísta, insolidaria y mezquina” El Salto. 22 abril 2020:  https://www.elsaltodiario.com/agua/la-red-agua-publica-contesta-a-la-patronal-del-grifo-su-carta-es-egoista-insolidaria-y-mezquina

 

Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Participació, Sin categoría | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Un propòsit, una explicació

Publicat el 11 de Maig de 2020 per taulallobregat

La jornada constitutiva de la Taula del Llobregat

Tal com sabeu,  el 20 d’octubre de 2018  ens vam constituir  en Taula del Llobregat. Ens vam posar d’acord entre Prou Sal,  la Taula de l’aigua de Terrassa, persones de l’ICTA, d’Aigua es vida i de la XNCA, també amb Ecologistes en acció, i  vam crear el grup promotor de la Taula de conca d’una trentena de persones i al final, amb l’ajuda de l’ajuntament de Molins de Rei, ens vam constituir  en Taula de conca, a semblança de les taules de conca del Ter, del Siurana o del Tordera en una jornada que va tenir força èxit .

Nous horitzons, nova web, nou logo.

Fruit d’això, hem treballat  amb il·lusió  fent la web de la Taula del Llobregat: intentarem  que sigui una eina útil per a totes les entitats i persones que volem promoure la gestió de la nostra conca com a bé comú, : https://taulallobregat.org/. Us agrairem molt que us  la mireu amb atenció i ens feu saber els errors i omissions que hi trobeu. També hem adoptat un nou logo que significa la conca del Llobregat, l’aigua de la Conca i el nostre cor que la vol estimar.

Mirada llarga: Objectius de la nova etapa

Ens agradaria que aquesta web fes de portaveu de totes els   actes, propòsits, convocatòries  i, en definitiva, de tot el que passi i afecti  a la conca. Si ens envieu un email amb el que voleu penjar a la web a [email protected]  , vincularem  el material i imatges que ens envieu a https://taulallobregat.org/   tan aviat com puguem. També, si feu servir un calendari google, només cal que ens ho dieu i us passarem la manera d’introduir actes directament al calendari de la web de la Taula: seria molt interesant que ens servís a [email protected]  per saber què fem cadascun, especialment el que fa referència a l’aigua i al riu.

Mirada curta: Objectius propers

Hem participat i seguirem participant, també, en diferents instàncies: a la Plataforma pel Clima del Bages, en la planificació de mesures al voltant del Llobregat amb l’ACA pels anys propers, a Brussel·les amb alemanys  ecologistes i amb  Die Linke, en accions educatives amb la Taula de l’aigua de Terrassa…

Estàvem preparant una jornada (Havia de ser pel proper 18 d’abril a Terrassa, amb la pandèmia l’hem posposat)  sobre el canvi climàtic i el Llobregat, una jornada que fos, al mateix temps que divulgativa, una eina potent per tots els actors de la conca, des de la Plataforma anti-incineradora de Cercs a SOS Llobregat, passant per Martorell viu. Així, haviem demanat  a especialistes que ens parlessin  de les projeccions climàtiques específiques per la nostra conca, dels estudis i plans de vulnerabilitat que es coneixen  o s’estan implementant i d’experiències d’espais de governança a la conca coneguts o proposats.

Us fem una  proposta

Us proposem  que afegiu la vostra adreça electrònica  a la llista de difusió de la Taula i així rebreu un correu electrònic  que us avisarà de qualsevol nova entrada  a la nostra  web, cosa que també podreu revocar en qualsevol moment. Intentarem afegir una entrada cada dilluns i comptem amb la vostra ajuda. Gràcies per endavant

 

Publicat dins de LLobregat | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari