Augmentar el dèficit hídric?

Publicat el 20 de gener de 2025 per taulallobregat

MANIFEST DE Sos Baix Llobregat i l’Hospitalet                A LA CIMERA SOCIAL DE L’AIGUA

Des de la coordinadora SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que aplega una setantena d’entitats per la defensa del territori a la comarca, reivindiquem  la urgència de canviar l’actual model territorial i urbanístic, que és totalment insostenible tant des d’un punt de vista social com ambiental. Ens sembla molt important que la cinquena Cimera Social de l’Aigua s’hagi celebrat  al delta del Llobregat, un bon exemple dels problemes d’insostenibilitat que provoca l’actual model de creixement il·limitat.

Per la seva proximitat amb la ciutat de Barcelona, el delta del Llobregat és una zona profundament transformada. A l’hemidelta esquerre, el qual està gairebé totalment urbanitzat, hi destaquen la Zona Franca, el port i barris densament poblats com Bellvitge a l’Hospitalet de Llobregat, a més de la presència d’infraestructures viàries i ferroviàries diverses. A l’hemidelta dret, per la seva banda, hi trobem l’aeroport i nombroses autopistes i vies de tren com les de l’AVE, així com també importants nuclis de població com el Prat de Llobregat i polígons industrials. Tot plegat es troba damunt d’una fèrtil plana deltaica que, malgrat tot, encara conserva un alt valor ecològic gràcies als espais humits i a les terres agrícoles irrigades per les aigües del Llobregat, un riu sobreexplotat i contaminat que en molts dels seus trams ha estat canalitzat i desviat del seu curs natural, com per exemple a la desembocadura. I no ens podem oblidar dels aqüífers del delta, la sobreexplotació dels quals provoca la salinització de les aigües freàtiques.

És cabdal pel benestar dels 3,3 milions d’habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona protegir els espais no urbanitzats que encara queden al delta del Llobregat, ja que són una reserva imprescindible de terra fèrtil i de biodiversitat que ens aporta aliments frescos i el fet de poder gaudir de la natura ben a prop de casa. Però no només això, sinó que la preservació dels espais no urbanitzats del Delta també és vital per el cicle de l’aigua, ja que la permeabilitat dels terrenys naturals i agraris augmenta la infiltració de l’aigua de pluja i la recàrrega dels aqüífers. A més, el terrenys no urbanitzats són claus per esmorteir els efectes de les inundacions. No obstant això, el planejament urbanístic vigent té previst seguir expandint la urbanització al delta del Llobregat en detriment dels espais agrícoles i naturals, la qual cosa empitjoraria els problemes d’insostenibilitat que pateix la zona.

Tal i com es diu en el Pla estratègic del cicle integral de l’aigua aprovat el 2023 pel Consell Metropolità, la metròpolis de Barcelona és deficitària en termes de recursos hídrics perquè consumeix més aigua de la que el propi entorn físic li pot oferir. És evident, doncs, que el creixement urbanístic previst en el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), aprovat pel mateix Consell el 21 de març de 2023, agreujaria encara més aquest dèficit. El nou planejament preveu fins a 241.247 nous habitatges al conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) d’aquí al 2050. L’execució d’aquest planejament aniria acompanyada d’un augment molt important de la població i això comportaria un major risc de desabastiment d’aigua en un futur on les sequeres seran cada cop més intenses degut al canvi climàtic. És inacceptable que la disponibilitat d’aigua no es tingui en compte a l’hora de definir qualsevol projecte urbanístic. A més a més, un augment de la població a l’àrea metropolitana també complicaria encara més la gestió i el tractament de les aigües residuals, un sanejament que actualment ja pateix greus problemes en poblacions com Gavà i Viladecans. En matèria d’habitatge cal recordar que, segons les dades de l’Instituto Nacional de Estadística, a l’AMB hi ha aproximadament 121.000 vivendes buides.

No podem seguir augmentant encara més l’actual desequilibri territorial. És urgent apostar per un model territorial més equilibrat i sostenible que revitalitzi les zones rurals i descongestioni les grans ciutats. En aquest sentit, creiem que cal aturar el creixement urbanístic al delta del Llobregat, al Baix Llobregat i a tota l’àrea metropolitana de Barcelona en general per tal de poder garantir un mínim de benestar per a la seva població.

També anunciem que des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet estem impulsant un grup de treball per tal de fer una ILP per la protecció integral del delta del Llobregat sota la fórmula d’un Parc Natural i Agrari.

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Aigües grises, Alimentació sostenible, Aqüífers, Assemblees, Baix Llobregat, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Hospitalet, Jornades, Sequera, Sistemes Naturals, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Urbanització, Xerrades | Feu un comentari

L’AIGUA D’AIXETA , a Terrassa i arreu!

Publicat el 12 de gener de 2025 per taulallobregat

L’OPCIÓ MÉS SOSTENIBLE ECONÒMICAMENT, SOCIALMENT I AMBIENTALMENT?:

BEURE AIGUA DE L’AIXETA!

Aquesta és la  campanya que ha llançat  l‘OAT, (OBSERVATORI DE L’AIGUA DE TERRASSA) elaborada pels grups de treball “Qualitat i Sabor de l’Aigua” i “Comunicació”, en col·laboració amb el Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca, TAIGUA i l’Ajuntament de Terrassa (Àrea de Transició ecològica- Medi ambient).

Aquesta campanya compta amb tres càpsules audiovisuals que aborden diferents aspectes del consum d’aigua de l’aixeta. Des de la perspectiva de l’aigua com un  bé comú i essencial  de la ciutat,  transmet  que l’opció més sostenible econòmicament, socialment i ambientalment és beure aigua de l’aixeta.

Càpsula 1: L’’aigua que ens arriba a casa és la més controlada i amigable amb el medi ambient.

Càpsula 2: Podem  demanar aigua de l’aixeta, de forma complementària, en els bars i restaurants de forma gratuïta.

Càpsula 3: Impacte negatiu dels residus plàstics provinents dels envasos d’un sol ús.

Ua agrairem que feu difusió dels vídeos del nostre canal de Youtube

https://www.youtube.com/playlist?list=PLlgkFbmXUwcLOEFQF6NsIiEBNJpeDnBFr

També podeu llegir i fer difusió de l’article publicat de l’OAT  https://www.oat.cat/2024/12/12/loat-impulsa-una-campanya-pel-consum-de-laigua-de-laixeta/

I podeu llegir la nota de premsa publicada per l’Ajuntament de Terrassa:  https://www.terrassa.cat/documents/12006/76361705/241216+NP+Videos+aigua+aixeta.pdf/068d73cf-6b7b-46ef-b7f4-1b64f5196130

Spread the love
Publicat dins de Accions, Alimentació sostenible, Col·lapse, Cultura transformadora, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Exemples, Multimèdia, OAT, Sistemes Naturals, Terrassa | Feu un comentari

LECTURES PEL 2025

Publicat el 6 de gener de 2025 per taulallobregat

A través dels textos de la nostra web podem trobar enllaços  a d’altres revistes  o publicacions. Avui, però, acabats d’entrar al  2025… ens permeteu  recomanar-vos alguna de les nostres lectures periòdiques, a part de les conegudes?

Estem al cas del que diu la revista Público. Sempre s’hi poden trobar veus ben informades i articles d’opinió sobre temes d’actualitat dintre l’anticapitalisme   i l’ecologisme. Com exemple,  citem l’article d’opinió de Miquel Pajares sobre la falsa  disputa entre col·lapsistes i no-col·lapsistes:

“En els darrers anys ha sorgit  un debat en el si de l’ecologisme sobre la idea del col·lapse, terme que s’utilitza per a referir-se a la fallida a gran escala de la civilització capitalista. El col·lapse seria causat pel conjunt de crisis que patim i que en l’actualitat s’estan engrandint. La més debatuda és la crisi climàtica, però hi ha també una crisi de pèrdua de biodiversitat, una altra a l’horitzó de disminució de recursos energètics i unes quantes més, relacionades amb els límits planetaris i les estructures del sistema d’acumulació capitalista.(…) 

Vientosur  està compromesa en la lluita contra el capitalisme i solidaria amb totes les persones i organitzacions que hi participen des del 1992 i a les seves pàgines s’hi troben informes, opinions i debats de diferents corrents de l’esquerra alternativa i del feminisme, l’ecologisme i l’antiracisme. Com exemple, mostrem un article de la darrera edició:

I no podem deixar de parlar de VIA CAMPESINA , la veu global dels pages@s del món que amb la seves publicacions i accions  des del 1993  contribueix a mantenir l’esperança en un altre món possible:
Ante las crisis globales, construimos Soberanía Alimentaria para asegurar un futuro a la humanidad. Hacia un sistema alimentario justo y decente para todxs, reconociendo las necesidades de los pueblos, respetando la naturaleza, anteponiendo a las personas a las ganancias y resistiendo la captura corporativa.

I és amb vida campesina que ens i us desitgem un digne 2025:

Spread the love
Publicat dins de Cultura transformadora, Distribució mail list, Eines, Formació, LLibres, Multimèdia, VIA CAMPESINA | Feu un comentari

AIGUA I ECONOMIA a les NNUU

Publicat el 30 de desembre de 2024 per taulallobregat

No voldríem acabar l’any sense fer menció de l’informe presentat per Pedro Arrojo, Relator Especial sobre els drets humans a l’aigua potable i al sanejament, durant el 57è període de sessions del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

L’informe porta per títol El nexe entre l’aigua i l’economia: gestionar l’aigua per a usos productius des de la perspectiva dels drets humans i sosté que cal adoptar un enfocament vers la gestió de l’aigua que prioritzi els drets humans que depenen de l’aigua i concebi els ecosistemes aquàtics com a béns comuns necessaris per a la vida i no una mercaderia o un input productiu.

FONTS DEL LLOBREGAT 20241210 Biel Gascon

I aquesta no és una qüestió menor, perquè la manera de concebre l’aigua o qualsevol element de la natura comporta una manera de gestionar-los  i de fer política.  Pensar l’aigua com un recurs a explotar, una mercaderia o un simple factor productiu porta implícites formes de gestionar-la -física i també políticament- ben diferents que si es considera un bé comú, un projecte comunitari o un element imprescindible per a la biosfera.

Arrojo proposa una jerarquització ètica de la gestió hídrica, on el concepte d’aigua per a la vida hauria de ser prioritari, afavorint els usos i funcions que garanteixin la sostenibilitat, la biodiversitat, la vida i la dignitat de les persones. L’aigua-vida hauria de tenir en compte tres elements intrínsecs als drets humans: el primer és que s’hauria de garantir l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a dret humà bàsic; en segon lloc, caldria proporcionar aigua a les comunitats rurals per a produir aliments d’acord amb el dret humà a l’alimentació i, en tercer lloc, preservar i mantenir els ecosistemes aquàtics per tal de garantir un medi ambient saludable i sostenible. Els tres aspectes estan interconnectats i són vitals per promoure una vida digna i la sostenibilitat ambiental, assenyala l’informe.

Després de l’aigua-vida, caldria establir un segon nivell de prioritat, per garantir els usos i les funcions que es considerin d’interès general per a la societat. Finalment, i únicament en tercer ordre de prioritat, cal tenir en compte l’aigua per al desenvolupament econòmic, és a dir per a les activitats productives, més enllà de les necessitats bàsiques i l’exercici dels drets humans.

FONTS DEL LLOBREGAT 20241210 Biel Gascon

En aquest informe el Relator també indica la necessitat de considerar els ecosistemes aquàtics com un patrimoni natural comú i el cicle de l’aigua, part del sistema climàtic, com un patrimoni natural no només comú, sinó també de caràcter global. Per tant, i especialment davant del canvi climàtic, cal desenvolupar formes de gestió d’aquest patrimoni a diferents escales, des de la local i nacional fins a la regional i global que garanteixin la seva sostenibilitat actual i per a les generacions futures. I assenyala la importància de desenvolupar institucions mundials que puguin governar els béns comuns d’una forma democràtica.

Pel que fa als ecosistemes dels quals s’obté l’aigua, cal tenir en compte la seva funció proveïdora de serveis ecosistèmics per a l’ésser humà, tant d’abastament (pesca, reg, usos domèstics, energètics..), de regulació (gestió de cabals, descomposició de matèria orgànica..) i també culturals ( recreatives, estètiques, espirituals, cerimonials..). El fet de considerar-los un patrimoni natural comú, contribueix a reconèixer aquestes funcions i valors.

Arrojo, però,  matisa que tant el cicle de l’aigua, com els ecosistemes aquàtics i l’aigua en general, tot i ser un patrimoni natural comú estan vinculats a territoris i a comunitats i poblacions concretes que en depenen i per tant és imprescindible tenir en compte la vinculació participativa d’aquestes comunitats i poblacions a l’hora de gestionar-les. També en diverses ocasions emfatitza que cal tenir en compte un enfocament ecosistèmic a escala de conca hidrogràfica, com un tot orgànic i indivisible i on calen acords de gestió transfronterera i de resolució de possibles conflictes.

Per la gestió d’aquests béns comuns cal la corresponsabilitat d’institucions locals, territorials i nacionals. Si bé els Estats han d’acceptar la seva responsabilitat sobre el domini públic hidràulic, i gestionar-lo d’acord amb els drets humans, com dèiem al principi del text, de manera que garanteixi la participació dels titulars de drets, la transparència, l’accés a la informació i la rendició de comptes, també cal aplicar el principi de subsidiarietat. Així, els governs i les entitats supramunicipals han de donar suport a les entitats locals per tal que facin efectius els drets humans i promoure aliances públic-públiques sense finalitats de lucre, especialment entre el sector públic i comunitari amb aquesta finalitat.

Ja fa temps que organitzacions no governamentals, moviments socials i sindicats insten als governs a gestionar l’aigua com un bé comú sota control públic i accessible a tothom sense discriminacions. Però Arrojo també denuncia les estratègies de mercantilització de la natura i els serveis públics com l’aigua i el sanejament, on l’interès privat substitueix a l’interès general.

El Relator Especial considera important, com ja ha explicitat en altres ocasions, que s’abandonin les estratègies tradicionals d’oferta, segons les quals els Estats satisfan la demanda creixent d’aigua, construint noves infraestructures amb elevades subvencions públiques, sense tenir en compte el cost ni les repercussions que aquesta política té. En comptes d’això, els Estats haurien de cercar estratègies sostenibles de gestió de la demanda que promoguin la racionalitat i la responsabilitat econòmica i ambiental.

Pel que fa als serveis d’aigua i sanejament en pobles i ciutats, el Relator Especial recomana promoure sistemes tarifaris sense finalitat de lucre, basats en blocs de consum. El primer bloc hauria d’oferir una tarifa assequible o gratuïta per garantir un mínim vital d’aigua necessari per poder tenir una vida digna, mentre que el segon bloc hauria d’ajustar-se al principi de recuperació de costos (infraestructures, costos del servei..), inclosos els ambientals. En canvi, als usos de luxe els correspondria un preu més elevat. En relació a les tarifes de reg, afirma que haurien de ser proporcionals a l’aigua utilitzada, de manera que caldria instal·lar comptadors o sistemes de mesurament i control del cabal. La instal·lació de comptadors és encara més important en el cas de les aigües subterrànies, especialment en aqüífers que corren el risc de ser sobreexplotats.

Finalment el text relaciona l’accés desigual a l’aigua amb la pobresa i la pobresa extrema, assenyalant la situació de pobresa hídrica que pateixen aquelles persones que no arriben a tenir garantits els entre cinquanta i cent litres d’aigua al dia que marca l’OMS. El Relator els anomena titulars de drets empobrits i són 2.000 milions de persones al món, sovint de pobles indígenes i comunitats de camperols, víctimes de l’acaparament de terres o aigua i de projectes de desenvolupament productiu que, paradoxalment, els empobreixen encara més. Fer efectiu el dret humà a l’accés a l’aigua potable i al sanejament suposa un repte democràtic cabal que requereix finançament tant estatal com internacional i, en cap cas, hauria de ser vist com una oportunitat de negoci.

Des de la Taula del Llobregat volem fer un reconeixement a la feina que està desenvolupant el Relator i tot el seu equip, adherint-nos al desig  que  les seves recomanacions i conceptualitzacions al voltant de l’aigua siguin el comú denominador acceptat per tots els païssos.  Per a nosaltres l’aigua sempre ha estat, és i serà necsaria per a que segueixi tot tipus de vida en el conjunt del planeta blau amb tot el que això comporta i continuarem vindicant aquest 2025 l’AIGUA PER A LA VIDA!!!

Spread the love
Publicat dins de Sin categoria | Feu un comentari

MÉS TUBS? (Interconnexió de xarxes, 2)

Publicat el 23 de desembre de 2024 per taulallobregat

Els límits planetaris dels que vam parlar dilluns passat no són compartiments estancs, sinó que tenen fortes interaccions. Per exemple, el canvi climàtic afecta la biodiversitat , els canvis en l’ús del sòl i la disponibilitat d’aigua dolça. Però és que, a l’inrevés, la disponibilitat d’aigua dolça afecta la biodiversitat i els canvis d’ús del sòl, i pot agreujar el canvi climàtic. Aquest és part de la raó per la qual sobrepassar els límts és tan perillós: ens acosta a punts de no retorn que es poden desencadenar en cascada. Per aquesta mateixa raó, qualsevol estratègia de mitigació dels problemes que afecten un dels límts planetaris  s’ha d’aplicar tenint-los en compte tots. Aixì, no té sentit que, per assegurar la disponibilitat d’aigua dolça, destruïm els hàbitats d’ecosistemes essencial i irremplaçables. Necessitem un abordatge integral del problema ambiental, que en el fons n’és un de sol, amb múltiples facetes. A qui vol aportar  de debó el medi ambient. li interessa tot en conjunt, no només la meitat.

Volem especialment destacar un enfocament : el de la salut planetària (Horton, 2015) L’enfocament de la salut planetària és fins a cert punt evident i al mateix temps revolucionari . Implica reconèixer que els humans som éssers vius i que necessitem ecosistemes saludables i funcionals, que la nostra salut no es pot deslligar de l’entorn on vivim, amb el qual establim múltiples interaccions, algunes de més òbvies i altres de més subtils. I, a conseqúència d’això, si el medi ambient està malalt, nosaltres també estarem malalts. En definitiva, la protecció del medi ambient no és un caprici de grenyuts idealistes i malcriats, sinó una qüestió, mai més ben dit, vital ,ja que ens hi va la vida, literalment. I si el nostre sistema econòmic està dissenyat de tal manera que no és capaç de preservar el medi ambient, això voldrà dir que es tracta d’un sistema econòmic malalt , patològic (Turiel. 2025).

“A Catalunya l’aigua ja no va pels rius, sinó pels tubs”, vam sentir dir fa molt de temps a en Narcís Prat. I no hi altra alternativa viable que decréixer, no fer més tubs, no gastar tanta aigua -indústries, mineria, oblit de l’agroecologia-  si no volem agreujar la crisi on ja  som tot@s plegat@s. Pel que fa a l’aigua, podeu llegir  https://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/2022/12/la-crisis-del-agua-en-europa-es-mucho-peor-de-lo-que-pensabamos

A casa nostra fa temps que moltes entitats de caire ecològico-social denunciem el tema i defensen que l’aigua ha de ser als rius. Recordem especialment la trobada franco-catalana del 2014 on diferents organitzacions (PDE, GDT, …) van explicar cadascuna una distopia en el seu àmbit, (com veuen el futur del riu on son i que coneixen bé) i, on,  en  clau d’humor, ens va visitar un becari del professor Saratoga per explicar-nos els tres principis de la tubologia i animar-nos a ser lampistes dels tubs, descobrint on van i la seva absurditat. Aqui teniu el vídeo que vam poder guardar de la seva visita, el 2014:

Spread the love
Publicat dins de Aigua subterrània, Aqüífers, Cabals, Col·lapse, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Exemples, Interconnexió de xarxes, Multimèdia, Participació, Regadius, Sistemes Naturals, Xerrades | Feu un comentari

Interconnexió de xarxes??

Publicat el 16 de desembre de 2024 per taulallobregat

Vivim en un planeta finit i limitat, com és evident.  El concepte de límits planetaris, presentat per un importantíssim grup de científics el 2009 a Estocolm i actualitzat cada any, presenta un conjunt de nou límits planetaris dintre dels quals  la humanitat pot seguir desenvolupant-se i prosperant durant generacions . Aquí tenim la seva web  i aquesta que hem penjat és la darrera imatge fruit de la seva anàlisi. Amb tot i que el límit sisé transgredit  és el que menys s’ha transgredit,  l’ús d’aigua dolça, aquesta transgressió  és en l’origen de moltes malalties transmissibles  i de molts conflictes armats i situacions d’explotació.

Efectivament, la major part de l’aigua disponible al planeta és aigua de mar (aproximadament el  97%). Un 2%  adicional existeix en forma de gel als casquets polars i glaceres i  NOMES L’1% ÉS AIGUA DOLÇA (bona part no apta pel consum degut a contaminants provinents de l’activitat humana, que  pertorba no només  les masses d’ aigua dolça  sinó també  l’aigua continguda a les plantes, el sòl  i  fins i tot a la pluja).

Sota el paradigma científic dels límits planetaris, al que ens adherim, creiem que ens cal canviar  la mala gestió de l’aigua que hem fet durant la industrialització i que  ha portat al món a  la disminució de la quantitat i qualitat de l’aigua dolça de què disposa. Estem fermament convençuts  que la manera de rescabalar-nos  és respectant el conjunt del planeta, respectant els altres éssers vius, tornant la vida als rius i  no ofegant el mar.

Per això no estem d’acord amb la interconnexió de xarxes recentment -un cop més- proposada per  l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, format pels col·legis d’Enginyers Industrials, de Camins, Canals i Ports, Agrònoms i Economistes, que proposa mesures estructurals com un “Corredor de l’Aigua” que connecti, per fer front a situacions puntuals i amb un caràcter reversible, el sistema Ter-Llobregat  amb el del Consorci d’Aigües de Tarragona.

Els diaris han escampat aquesta opció tecnocràtica com si fos la solució i per això en tornarem a parlar. De moment, us posem algunes cites per poder seguir el tema, encara que sigui a la contra:

El Dia Mundial de l’Aigua reobre el debat sobre la interconnexió de xarxes per fer arribar l’Ebre a la Catalunya Central

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20240320/9575273/cambra-reclama-actuaciones-emergencia-sequia-conexion-ebre.html

https://www.eic.cat/noticies/propostes-observatori-davant-la-sequera-als-mitjans

https://www.lasemaineduroussillon.com/ca/societe-ca/lebre-el-segre-el-ter-llobregat-i-la-costa-brava-connectats-el-2050-8961/

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Distribució mail list, Estudis, Interconnexió de xarxes, Investigació i recerca, stockholmresilience.org | 2 comentaris

Els rius catalans al CCCB

Publicat el 9 de desembre de 2024 per taulallobregat

El Llobregat  a l’espai de mediació de «Amazònies» al CCCB, del ratuït.

El territori és de qui el cuida. Una idea senzilla i poderosa que inspira aquest espai creatiu i d’experimentació vinculat a la mostra «Amazònies. El futur ancestral». A través de tres instal·lacions participatives, ens ajuda a repensar la nostra relació amb el planeta.

L’Amazònia és un territori immens i divers, fonamental per a la vida del nostre món. Avui està greument amenaçat arran de  l’explotació dels seus recursos: la desforestació, la mineria, l’agronegoci i la construcció d’infraestructures massives.

Partint d’aquesta realitat, Tau Luna Acosta ha dissenyat tres instal·lacions artístiques que ens conviden a posar en valor la cura de la Terra i les interdependències entre ecosistemes. Així es pot  participar  en el brodat d’un mural col·lectiu inspirat en les paraules de persones que tenen cura de la selva, conèixer  les connexions invisibles entre ecosistemes recorrent mapes fets de iuca – aliment essencial a l’Amazònia –  o explorar els rius de Catalunya mentre se senten  les veus d’activistes pel dret a l’aigua. I en aquesta part  hi hem participat dos membres de la Taula del Llobregat:

 

SOS Baix Llobregat, i Zeroport,  per Jordi Fortuny, de SOS i la Taula del Llobregat

Els runams salins del Bages. per Jep Ribera, de ProuSal i la Taula del Llobregat

El Besós, per Dante Maschio, d’Aigua és vida

L’Ebre, per Núria Arias de la Plataforma en Defensa de l’Ebre

El Ter, per Ginesta Mary, del Grup de Defensa del Ter

L’espai, d’accés lliure i independent a l’exposició, també compta amb una zona de lectura i descans i una biblioteca.

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Aigua és vida, Baix Llobregat, Cultura transformadora, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Exemples, Exposicions, Formació, GDT Grup Defensa Ter, ICL, Participació, ProuSal, Runams, Sistemes Naturals, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, Xerrades | Feu un comentari

PREMIS Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

Publicat el 2 de desembre de 2024 per taulallobregat

La nit de la cultura atorga un premi a la TAULA DEL LLOBREGAT 

   El divendres 22 de novembre passat es van celebrar a la Societat Cultural La Vicentina els XII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Aquests premis, organitzats per Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), busquen reconèixer des de la cultura a persones i experiències vinculades a la comarca en els àmbits socials, econòmics, ecològics i culturals. Enguany, la gala se celebrà a Sant Vicenç dels Horts, coorganitzada pel CECBLL i l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Entre  les experiències ecològiques d’àmbit col·lectiu, es va guardonar a  la Taula del Llobregat, d’àmbit comarcal. Aqui trobareu la ressenya completa

De la TAULA DEL LLOBREGAT vam assistir a la gala en Rafa Diez, de Martorell Viu, en Jordi Fortuny de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, Jep Ribera, de ProuSal  al Bages i l’Alejandra Guerrero, Investigadora al Departament de Geografia de la UAB.

 

Estavem limitats a només cent paraules i aquí tenim les que va pronunciar l’Alejandra:

Moltes gràcies al CENTRE D’ESTUDIS DEL BAIX LLOBREGAT.  Estem agraïdes per la feina que feu i us animem a continuar treballant en aquesta direcció.
La TAULA DEL LLOBREGAT és una plataforma que difon iniciatives i posa en comú les problemàtiques de la conca.
Intentem entendre l’aigua com un subjecte, en lloc d’un recurs. Parlem de l’aigua que es veu i la que no es veu, de la que cau del cel i la que no cau.
Parlem del Llobregat com un cos, un cos viu i que hem de curar des de les lluites.
Gràcies.

Si voleu més informació, moltes  fotos de la jornada són aquí: https://drive.google.com/drive/folders/1z8UCRmfN6eCEplAgjHU1dJqjxHH7aT6v

També podeu trobar el vídeo  complet de la jornada al canal de youtube del CECBLL: https://www.youtube.com/watch?v=0P_tG_nN0Ns&t=4491s

Gràcies a tot@s els que ho heu fet possible!

En Narcís Prat ens ha enviat un comentar que podeu veure al costat. En Jaume Torras, de Meandre també: “Enhorabona pel premi. I dir-vos que estem més tranquils arran de les declaracions del conseller Nadal en les que es descarta el desdoblament de la C 55 i que en cap cas es planteja travessar el riu a nivell de l’aiguabarreig Cardener – Llobregat”. i Àngels Tripiana ens ha felicitat:  “Felicitats família pel premi! ”

Esteu fent molt bona Feina.
Àngels

Bon dia

Jaume Torras
Spread the love
Publicat dins de CECBLL, Cultura transformadora, Distribució mail list, Jornades, Premis | 2 comentaris

Diàlegs Públics, experiències en la coproducció de polítiques públiques

Publicat el 25 de novembre de 2024 per taulallobregat

Aquest divendres 22, a Terrassa, l’encontre “Diàlegs Públics” ha fet un anàlisi sincer i obert de les experiències en coproducció de polítiques públiques que es porten a terme a la ciutat en temes d’aigua.

L’obertura de la trobada va anar a càrrec de la presidenta de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) ,Sònia Giménez, assenyalant el caràcter social de l’Observatori així com la seva autonomia en el desenvolupament dels principis que regeixen les actuacions, “i bàsicament aquests principis són: garantir la transparència, garantir la justícia social i el dret humà a l’aigua i al sanejament, la sostenibilitat mediambiental, tenint en compte aquesta visió que va més enllà de la local, que és la visió de conca i supra local i molt concretament garantir la participació de la ciutadania, la participació real en aquestes decisions estratègiques que han d’anar al voltant de l’aigua entesa com un bé comú”… temps de parar i reflexionar i veure de quina manera podem millorar aquesta coproducció de política pública, veure en què fallem, en què podem millorar, veure com l’entenem nosaltres, com l’entén l’administració, quins són els tempos de l’administració, com són els nostres tempos, veure què hem fet malament o què podem fer millor”

Seguidament en Martí Rosas, coordinador del grup d’indicadors i control social, va exposar l’escaleta de la jornada i els objectius remarcant que “hem transformat aquestes sessions: en comptes d’explicar què fa l’OAT, l’hem transformat en una sessió de reflexió conjunta i des d’aquí, intentar veure com dialoguem els uns amb els altres i com podem millorar entre totes i tots el que tenim entre mans”

A través d’una presentació ens va fer el relat cronològic de les fites més importants dins la línia de temps per permetre’ns una millor visió de les passes i del conjunt i, del paper de l’Observatori i de la Comissió de Tarifes en particular dins el procés de canvi del sistema tarifari de l’abastament d’aigua a la ciutat.

Una exposició a tall d’informació que donaria pas a l’obertura d’un diàleg conjunt, per expressar observacions, puntualitzacions i preguntes dirigides a l’aclariment de punts. Una avaluació del procés, de mesures i d’actuacions en el transcurs de juliol del 2021 (creació crea  la Comissió de Tarifes a l’Observatori), fins a l’octubre de 2024, data en el que la Plenària Extraordinària de l’OAT decideix com a últim recurs elevar a la consideració del Ple Municipal la “Proposta ciutadana de millores del sistema tarifari” amb el resultat final de la seva aprovació.

Després d’una petita pausa cafè, MEL (Educació Ambiental), va complir l’encàrrec d’organitzar i dinamitzar l’objectiu de la trobada. Les “Laures” (Barba i de la Orden), van prendre la conducció de la segona part amb la posada en marxa d’espais de reflexió per grups, per a respondre a un seguit de preguntes:

 

 

 

 

 

A través del mètode dels “barrets de Bono” els grups exposaren en fitxes preparades les idees i sentiments que els havien provocat el coneixement temporal del treball de l’Observatori, així com aspectes a ressaltar com a la creació de la Comissió Ampliada de Tarifes i on la Federació d’Associacions de Veïnes de Terrassa (FAVT) i la Sindicatura de greuges presents en l’encontre i partíceps d’aquesta, van jugar un paper essencial en el recull de queixes ciutadanes i aportacions per a respondre-les.

Les preguntes explícites del diàleg per grups anaven adreçades a entrar a valorar les dades i a expressar com ens fèien sentir, bé o malament. A discriminar amb prudència i analitzar i situar aquelles coses que podien funcionar malament.

Després d’aquestes preguntes de marcat realisme per a situar als grups, van entrar en les que permeten traçar línies de suport i superació. Així i des d’un pensament constructiu, assenyalar els punts forts del procés i els seus beneficis. Continuar elevant el nivell treballant noves fórmules i “fórmules sense complexos”. Quines idees ens suggereixen?, Quines coses es poden fer de manera diferent?… I finalment, ens vam posar el “Barret de les Conclusions”, identificant les bones pràctiques i exposant noves idees que ajudin l’Observatori i altres moviments a superar les dificultats. Podem dir que l’experiència ha estat gratificant i profitosa per a totes, com es va expressar a través de l’aplicació Mentider en finalitzar la jornada.

Caldran uns dies perquè les dinamitzadores de MEL ens facin arribar els resultats amb l’anàlisi de la jornada i els seus suggeriments. Per part de l’OAT, tan bon punt les tinguem, s’enviarà a totes les participants de l’encontre i com s’ha fet amb altres, estarà penjat a la web.

Amb tot, us podem avançar que per l’any vinent la Comissió de Tarifes continuarà treballant altres apartats del sistema tarifari com el paper dels consums municipals, i la concreció del fons social. L’Observatori aprofita per convidar-vos: dirigiu-vos a [email protected].

Spread the love
Publicat dins de ACTUACIONS, ACCIONS, Aigua pública i democràtica, Assemblees, Cultura transformadora, Distribució mail list, Eines, Formació, FORMACIÓ, Governança, Investigació i recerca, Jornades, OAT, Participació, SENSE CATEGORIA, Sin categoria, Terrassa | Feu un comentari

QUÈ PODEM FER A LES ZONES INUNDABLES?

Publicat el 18 de novembre de 2024 per taulallobregat

Després de les desastroses inundacions a València i altres llocs han aparegut moltes veus expertes que hem llegit amb atenció i que ens cal estudiar molt més. Com que aquesta que és una feina col·lectiva, com que entre tot@s hem d’adaptar-nos a la nova situació, i com que les expectatives són: menys aigua i augment de  períodes de sequera i de períodes d’aiguats. més enllà de les reflexions d’urgència que vam fer fa quinze dies, us fem a mans unes quantes opinions valuoses

Abans  de tot, hem llegit les reflexions  de la FUNDACION NUEVA CULTURA DEL AGUA capdavantera en la interpretació de la funció de l’aigua a la vida nostra i a la vida del món. 20241101FNCA-ante-las-inundaciones

 

 

 

Han aparegut articles més divuilgatius que enllacem a continuació , alguns escrits per membres de la TAULA  DEL LLOBREGAT  (Què es podriia fer, quina és la situació)

 

 

 

 

 

 

 

I ecologistes en acció ha dedicat un article a la construcció en zones inundables al Baix Llobregat:

L’experiència del temporal Glòria, el gener de 2020, semblava que podia haver fet canviar de parer d’alguns representants polítics, però queda clar que no va ser així. Aquell temporal, que va recollir prop de 200 l/m2 a la costa central, va deixar un panorama de zones agrícoles inundades (les més baixes) i una platja pràcticament desapareguda a tot el delta del Llobregat, tal com es mostra a les figures annexes i a l’estudi on van ser publicades.

Al visor cartogràfic de l’ACA es poden consultar els mapes d’inundabilitat de tot el país. La capa de zones inundables cada 500 anys mostra el territori vulnerable en episodis extrems amb la informació disponible en el moment de la seva elaboració:

L’aeroport, elevat artificialment sobre el nivell natural del delta, queda provisionalment resguardat de les zones que s’inundarien en un episodi així. Tot i així, cal tenir en compte fenòmens que s’estan accelerant com ara la pujada del nivell del mar que, en cas de depressions profundes com el Glòria o la Dana del País Valencià, fan que el mar pugi significativament (fins a 1 metre) de forma temporal. També cal tenir en compte el fenomen de subsidència: l’enfonsament paulatí del delta a causa de la compactació de les capes de sediments que el formen i a causa de no rebre cap nova aportació del riu.

Però les dades sobre risc d’inundabilitat han quedat desfasades. El nombre d’episodis extrems que viu la Mediterrània s’està incrementant conforme avança el canvi climàtic i el mar acumula més i més escalfor, amb el potencial de generar tempestes subtropicals de gran potència, com vam veure amb el Glòria, amb els aiguats d’Alcanar o ara al País Valencià. I això obliga a repensar el planejament del territori i les activitats econòmiques.

L’organització considera un gravíssim error seguir planificant obres de creixement urbà en un territori que ja està en un 60% cobert de ciment, i que està al nivell del mar. Significa seguir exposant cada cop més persones i més activitats econòmiques a un esdeveniment catastròfic atesa la gran vulnerabilitat del delta del Llobregat. El PDU metropolità planteja desenes de milers de nous habitatges en zones que són directament inundables. Ampliar un aeroport (entre els 10 més grans d’Europa) és apostar pel mitjà de transport més contaminant que existeix, en tnCO2/km/passatger, accelerant encara més la crisi climàtica.

Volem recordar que l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans com a conseqüència del temporal Glòria va concloure que:

“El model de creixement i de planificació territorial ha incrementat el nostre grau d’exposició als episodis extrems i, per tant, la nostra vulnerabilitat. El temporal Gloria és un exemple del tipus de situacions que, d’acord amb les projeccions climàtiques, podrien augmentar en intensitat. Cal repensar què entenem per creixement i què entenem per planificació.”

El col·lectiu recorda que els informes científics dels màxims organismes mundials fa anys que recorden que el cost de la inacció és molt més alt que el cost d’actuar per mitigar el canvi climàtic i reorientar l’economia per a adaptar-se als límits planetaris (Informe Conveni Diversitat Biològica, 2010, pàgina 30). Efectivament, res no pot compensar les desenes de víctimes mortals d’aquest aiguat, i els costos econòmics seran milionaris. Com més es trigui a actuar, molt pitjor.

Per tot plegat, Ecologistes en Acció reclama:

  1. Una moratòria immediata a tots els projectes urbanístics programats o en curs al delta del Llobregat i a la vall baixa del riu, incloent Llevant-Mar i el Pla de Ponent de Gavà, l’eixample nord i sud del Prat, Ribera-Salines a Cornellà i en general tots els projectes inclosos al mapa de SOS Baix Llobregat i L’Hospitalet.
  2. Una aturada en la tramitació del Pla Director Urbanístic Metropolità i la seva reorientació per desqualificar urbanísticament qualsevol construcció en aquestes mateixes àrees i maximitzar la funcionalitat dels cursos fluvials i la gestió integral de l’aigua al delta del Llobregat.
  3. Una reavaluació per part de l’ACA dels mapes d’inundabilitat a la vista del nou panorama climàtic. Les previsions a T500 (inundacions màximes cada 500 anys) s’han quedat obsoletes.
  4. Un estudi exhaustiu per part del Departament de Territori, de les construccions i infraestructures vulnerables front als fenòmens extrems del canvi climàtic i un programa de deconstrucció, adaptació o protecció allà on sigui necessari.

Necessitem actuacions i polítiques valentes que posin per davant la vida i que minimitzin tot el possible tant les causes que originen l’augment de la freqüència i intensitat d’aquests episodis climàtics, com les seves conseqüències. Estem a temps d’actuar per a que la situació no sigui encara molt més greu, però hem d’actuar ja.

 

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Assemblees, Baix Llobregat, Cabals, Decreixement, Distribució mail list, Ecologistes en Acció, Emergència Climàtica, Estudis, Inundacions, SOSBAIXLLOBREGAT | Feu un comentari
Translate »