BÉNS COMUNS, l’alternativa?

Si avui  dia ens resulta impossible oposar-nos als disbarats de moltes de les indústries actuals (contaminació, urbanització, desigualtat Nord/Sud, fabricació de armes, …) és perqué ens hem tornat totalment dependents. Quina comunitat és avui capaç de construir o de mantenir   casa seva, de fabricar la seva roba, de cultivar els seus aliments , de tenir cura del seu entorn, etc.? Trencada la cadena de transmissió de coneixements heretats i capturada la innovació per experts aliniats amb el capitalisme industrial, els habitants dels països  del centre del món, ens veiem condemnats a ser espectadors impotents de la catàstrofe industrial.

La FUNDACIÓ EMPRIUS ens proposa un camí: el comunalisme i el ruralisme. Precisament fa poc, el passat 25 de gener de 2025, a Vic, es va celebrar  el   Congrés “SENTIT COMUNAL” organitzat per Research & Degrowth i la Fundació Emprius, amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció, THECO i Rebelió Científica.

Els vídeos de les quatre sessions acaben de ser publicats en prou bona qualitat de imatge  i sobretot, de so.  Estem ben contents de poder-vos-els oferir

1.- ¿Què entenem per  decreixement? ¿Què entenem per comunalisme?  “Construir comunalismes” és  una de las tres línees estratègiques  plantejades a el informe “Transició ecosocial ea Catalunya. Una proposta decreixentista” publicat el 2024

2.- ¿Quines  experiències de comunalisme s’han donat en els nostres territoris? Què en podem aprendre?  Veurem part del seu recorregut històric:

3.- El capitalisme industrial és fonamentalment  extractivista. Destrueix  terres, societats, climes i experiències de vida amb les seves ànsies de creixement . A més de mostrar-ho,  aquesta part  presenta un projecte alternatiu amb naturalesa comunalista: la construcció d’autonomia, la reapropiació de les nostres condicions de vida.

4.- Quins són els punts forts i els punts febles actuals de les iniciatives que aposten pel comunalisme i el decreixement? Quins reptes i oportunitats tenen al davant?

Comentario de Maria: No me queda claro la frase “los habitantes de los países del centro del mundo, nos vemos condenados a ser espectadores impotentes de la catástrofe industrial”. Me parece que los espectadores impotentes son y siguen siendo los países del sur global.

Resposta: Gràcies! Tens tota la raó. potser tot@s ens sentim  impotents  davant aquesta catàstrofe? El comunalisme vol ser una alternativa

Spread the love
Publicat dins de Alimentació sostenible, Col·lapse, Comunalisme, Congrés, Cooperativisme, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Ecologistes en Acció, Economia social i solidària, Eines, Exemples, Formació, Fundació Emprius, Governança, Investigació i recerca, Jornades, Xerrades | 1 comentari

CRITS DE LA TERRA

Baixeu-vos-el en pdf clicant la imatge

El 25 de març passat ens vam fer ressó de l’aparició d’una proposta decreixentista de la mà de diferents organitzacions:  CGT ,  CNT, Embat, el Sindicat de Llogateres, Researc&Degrowt i d’altres, que van presentar públicament el llibre “TRANSICIÓ ECOSOCIAL A CATALUNYA”  escrit per Adrián Almazan, Luis González Reyes i Érika González Briz, en català, castellà i anglès. Aquí l’enllaç a la nostra crònica.

Avui ens fem ressò de l’aparició de REVOLTES DE LA TERRA , que en el seu manifest fundacional afirmen :

Cliqueu sobre la imatge per baixar-vos el document

Ens organitzem prenent com a referència l’articulació històrica de lluites col·lectives que, aquí i arreu, han confrontat i confronten les arrels, els impactes i les conseqüències del mal entès “progrés del nord global”.
Ens reforcem per enfrontar la complexitat del moment actual, trenquem amb la frustració de la manca de futur, i sembrem la confiança absoluta en un present que volem nostre.
Som la terra que es revolta. La que es defensa i es transforma per reapropiar-se del present i construir nous horitzons de vida plena.
Volem acabar amb la destrucció sistemàtica de la vida, amb les indústries ecocides i l’artificialització de la terra.
No ens conformem a fer complir les seves lleis, apostem per canviar la cultura que les legitima i articular, així, noves formes de lluita.
Abordem el conflicte jugant amb la composició de diferents estratègies de lluita. Treballant amb i per a la diversitat de col·lectius i persones organitzades arreu dels territoris amb el principi comú de la defensa de la vida i dels mitjans per sostenir-la. (…)

L’aparició d’aquestes propostes segurament té molt a veure, a més de la situació de crisi global que vivim, amb el moviment del soulevements de la terre a l’estat veí, del que ja hem parlat algunes vegades. Per si hi esteu interessades, també us deixem amb un video, cortesia del SALTO DIARIO :

I podeu trobar més informació en  l‘article publicat a la Directa per Guille Larios, una entrevista a Camille Teixó, militant de l’organització ecologista Les Soulèvements de la Terre, de juliol del 2024, del que us copiem un fragment:

“L’hivern de l’any 2021, un aixecament emergia des de la profunditat dels boscos francesos. Sorgit de l’audaç experiència de les Zones À Defendre (agrupació francesa anarquista), un nou col·lectiu itinerant viatjaria per tot l’estat aportant el seu suport a lluites contra l’acaparament d’aigua, l’enverinament dels camps, els megaprojectes als entorns naturals i l’artificialització de terres amb formigó. Havien nascut Les Soulèvements de la Terre. A cavall entre el moviment i l’organització, aquesta proposta militant amb vocació de masses plantejava un front ampli i mètodes més ofensius per a la defensa de la terra. Les seves són trobades massives i intergeneracionals, amb una polifonia de veus i tàctiques de lluita que actuen com una sola, respectant-se en la diversitat, fent i deixant fer a l’altre. Un sincretisme que aglutina ecos del ludisme i del sabotatge de l’ecologia autònoma radical, el desplegament logístic dels Klima-kamps o de la cultura rave, l’ambient familiar i festiu de les contracimeres, les accions massives de desobediència civil d’Ende Gelände, la cosmovisió de sabers per la defensa de la mare terra dels pobles indígenes o el coneixement específic de pagesia, sindicalistes agràries, naturalistes, científics i acadèmics.

El seu creixement exponencial ha fet saltar les alarmes de l’Estat francès. L’ofensiva repressiva del govern de Macron ha anat des d’un decret per il·legalitzar l’organització fins a les detencions dels seus membres, altes dosis de brutalitat policial i la militarització de les trobades on es reuneixen periòdicament. És per això que aquesta entrevista s’ha realitzat respectant l’anonimat d’aquest militant de l’organització, que ha vingut a Catalunya a presentar el llibre col·lectiu Abecedari per a desarmar el col·lapse ecosocial, editat per Virus.

D’on venen Les Soulèvements de la Terre?

Podríem dir que neixen de l’espai físic i polític que es va generar al voltant de la Zone À Defendre (ZAD) i d’una aliança entre sectors de la pagesia, l’ecologia i l’autonomia. Surt d’un moment de ressaca, després del confinament i les marxes del clima, del moviment Fridays For Future… El grup motor va veure que hi havia un sentiment d’impotència col·lectiva, molta gent amb un fort malestar amb el tema ecosocial, però que no sabien què fer. Després de la força aconseguida a la ZAD, s’havia d’aprofitar la xarxa creada per a fer una proposta d’ecologia anticapitalista i que molta gent es pogués activar.

Quina anàlisi feu de la situació del món rural i agrari a França?

“A França, entre 2020 i 2030, la meitat dels pagesos es jubilaran. És una oportunitat per a tornar a agafar aquestes terres perquè les multinacionals no les adquireixen per artificialitzar-les”

Hi ha una herència del moviment neorural, des dels anys 70 fins ara, però el procés s’ha accelerat arran del confinament. La crisi existencial col·lectiva, el centralisme de la feina, viure malament a les ciutats, menjar merda… També hi ha afavorit el desastre ecològic, les onades de calor que han fet que milers de persones marxin al camp. En el món agrari, sobretot amb la darrera revolta, vam intentar apropar-nos al moviment pagès, perquè pensem que el malestar i la crisi agrícola s’ha de tenir en compte. També hi veiem una oportunitat. A França, entre 2020 i 2030, la meitat dels pagesos es jubilaran. Això vol dir que més del 30% del territori canviarà de mà o d’ús. És una oportunitat per a tornar a agafar aquestes terres perquè les multinacionals no les adquireixen per artificialitzar-les i fer plataformes logístiques o autopistes. Si volem revertir la contaminació i generar un cicle d’aliments de proximitat necessitem un escenari d’un milió de pagesos.

Quines relacions i aliances establiu amb el món agrari? L’extrema dreta, col·lectius identitaris i tradicionalistes, a més de grans empreses, tenen molt poder al camp francès.

Una gran cosa que tenim a França i que és bastant única a Europa és el sindicat Confedération Paysanne. Hi ha pocs espais a Europa on la pagesia d’esquerres tingui aquesta estructura organitzativa. Això prové del Maig del 68, d’una barreja de maoistes, trotskistes, catòlics d’esquerres… A llocs com Nantes, on el moviment va ser molt fort, els tractors obrien les manifestacions, el moviment pagès i moviment obrer, la falç i el martell, es van trobar. No és casualitat que quaranta anys més tard hagi aparegut una ZAD en aquesta zona. Hi ha un imaginari, una cultura col·lectiva que té a veure amb això. D’altra banda, el principal lobby que tenim enfront és el FNSEA. És el sindicat majoritari de la pagesia de l’estat, de l’agroindústria, del poder, del pacte amb el govern de torn, i que cada cop és més proper al Front Nacional. El seu president, Arnaud Rosseau, és un gran empresari del món agrari que dona suport als transgènics o les macrogranges. L’intent d’il·legalització que vam patir fa un any va ser una demanda seva feta directament a Macron. La seva estratègia és la mateixa que la de VOX: crear un fals relat i aprofitar-se, dient que els ecologistes estem en contra dels pagesos (…)”

L’article complert el trobareu aquí:  https://directa.cat/les-lluites-ecologistes-shan-centrat-en-lambit-juridic-pero-cal-un-moviment-popular/

Spread the love
Publicat dins de Assemblees, Col·lapse, CRITS DE LA TERRA, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Governança, Soulèvements de la Terre, TEMES | Feu un comentari

50 graus, també al Llobregat

El 2022 el SICOM, capitanejat  pel periodista  Pep Cabayol  va produir el documental 50º, volum 1, que segurament molts coneixeu , un documental de divulgació sobre el canvi climàtic

Poc després en Josep Cabayol va morir sobtadament  i amb tot i tenir gravat el material la producció i l’ editatge d’aquesta segona part  s’ha endarrerit més de dos anys

Avui us compartim un missatge  d’Entrepobles i Sicom  per convidar-vos a venir a l’estrena de 50ºC – Volum II. A través d’aquest formulari d’inscripció: https://bit.ly/Estrena50GrausVol2

Us agraïm molt si pots compartir i fer difusió entre companyes, aliades i col·lectius per a que puguem tenir el dijous 30 de gener, a Cinemes Girona de Barcelona,a les 19,  un vespre i una sala ben plena de compromís, aliances i retrobades.

50 °C volum II  s’endinsa en les solucions reals que moltes persones i col·lectius – molts d’ells al Llobregat- ja estan construint, destacant tant les oportunitats que ofereixen aquestes alternatives, com les barreres que han d’enfrontar. Sobirania alimentària i energètica, un nou model territorial, el suport mutu i les respostes comunitàries són alguns dels temes clau que aborda el documental.

Aquest viatge, articulat entorn d’una assemblea celebrada a Cal Cases, una comunitat rural a Santa Maria d’Oló (Moianès) que encarna els valors cooperatius, i ecofeministes, presenta les veus de 16 participants del món de la ciència, l’activisme i la pagesia de projectes ecosocials a Catalunya. Les seves reflexions, les inquietuds, les incerteses i preguntes ens guien per diferents escenaris i desafiaments que conviden a repensar el present i a imaginar un futur més just, sostenible i responsable.

50°C volum II també és una oportunitat per a retre homenatge a la figura i el treball divulgatiu incansable d’en Pep Cabayol, impulsor d’aquest projecte, que ens va deixar massa d’hora, pocs mesos després de la publicació del primer volum.

Si veniu, veureu que moltes persones de la nostra conca tenen veu en aquesta segona part!

Spread the love
Publicat dins de Col·lapse, Cooperativisme, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Energies renovables, Exemples, Formació, Investigació i recerca, Multimèdia, Participació | Feu un comentari

Augmentar el dèficit hídric?

MANIFEST DE Sos Baix Llobregat i l’Hospitalet                A LA CIMERA SOCIAL DE L’AIGUA

Des de la coordinadora SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que aplega una setantena d’entitats per la defensa del territori a la comarca, reivindiquem  la urgència de canviar l’actual model territorial i urbanístic, que és totalment insostenible tant des d’un punt de vista social com ambiental. Ens sembla molt important que la cinquena Cimera Social de l’Aigua s’hagi celebrat  al delta del Llobregat, un bon exemple dels problemes d’insostenibilitat que provoca l’actual model de creixement il·limitat.

Per la seva proximitat amb la ciutat de Barcelona, el delta del Llobregat és una zona profundament transformada. A l’hemidelta esquerre, el qual està gairebé totalment urbanitzat, hi destaquen la Zona Franca, el port i barris densament poblats com Bellvitge a l’Hospitalet de Llobregat, a més de la presència d’infraestructures viàries i ferroviàries diverses. A l’hemidelta dret, per la seva banda, hi trobem l’aeroport i nombroses autopistes i vies de tren com les de l’AVE, així com també importants nuclis de població com el Prat de Llobregat i polígons industrials. Tot plegat es troba damunt d’una fèrtil plana deltaica que, malgrat tot, encara conserva un alt valor ecològic gràcies als espais humits i a les terres agrícoles irrigades per les aigües del Llobregat, un riu sobreexplotat i contaminat que en molts dels seus trams ha estat canalitzat i desviat del seu curs natural, com per exemple a la desembocadura. I no ens podem oblidar dels aqüífers del delta, la sobreexplotació dels quals provoca la salinització de les aigües freàtiques.

És cabdal pel benestar dels 3,3 milions d’habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona protegir els espais no urbanitzats que encara queden al delta del Llobregat, ja que són una reserva imprescindible de terra fèrtil i de biodiversitat que ens aporta aliments frescos i el fet de poder gaudir de la natura ben a prop de casa. Però no només això, sinó que la preservació dels espais no urbanitzats del Delta també és vital per el cicle de l’aigua, ja que la permeabilitat dels terrenys naturals i agraris augmenta la infiltració de l’aigua de pluja i la recàrrega dels aqüífers. A més, el terrenys no urbanitzats són claus per esmorteir els efectes de les inundacions. No obstant això, el planejament urbanístic vigent té previst seguir expandint la urbanització al delta del Llobregat en detriment dels espais agrícoles i naturals, la qual cosa empitjoraria els problemes d’insostenibilitat que pateix la zona.

Tal i com es diu en el Pla estratègic del cicle integral de l’aigua aprovat el 2023 pel Consell Metropolità, la metròpolis de Barcelona és deficitària en termes de recursos hídrics perquè consumeix més aigua de la que el propi entorn físic li pot oferir. És evident, doncs, que el creixement urbanístic previst en el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), aprovat pel mateix Consell el 21 de març de 2023, agreujaria encara més aquest dèficit. El nou planejament preveu fins a 241.247 nous habitatges al conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) d’aquí al 2050. L’execució d’aquest planejament aniria acompanyada d’un augment molt important de la població i això comportaria un major risc de desabastiment d’aigua en un futur on les sequeres seran cada cop més intenses degut al canvi climàtic. És inacceptable que la disponibilitat d’aigua no es tingui en compte a l’hora de definir qualsevol projecte urbanístic. A més a més, un augment de la població a l’àrea metropolitana també complicaria encara més la gestió i el tractament de les aigües residuals, un sanejament que actualment ja pateix greus problemes en poblacions com Gavà i Viladecans. En matèria d’habitatge cal recordar que, segons les dades de l’Instituto Nacional de Estadística, a l’AMB hi ha aproximadament 121.000 vivendes buides.

No podem seguir augmentant encara més l’actual desequilibri territorial. És urgent apostar per un model territorial més equilibrat i sostenible que revitalitzi les zones rurals i descongestioni les grans ciutats. En aquest sentit, creiem que cal aturar el creixement urbanístic al delta del Llobregat, al Baix Llobregat i a tota l’àrea metropolitana de Barcelona en general per tal de poder garantir un mínim de benestar per a la seva població.

També anunciem que des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet estem impulsant un grup de treball per tal de fer una ILP per la protecció integral del delta del Llobregat sota la fórmula d’un Parc Natural i Agrari.

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Aigües grises, Alimentació sostenible, Aqüífers, Assemblees, Baix Llobregat, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Hospitalet, Jornades, Sequera, Sistemes Naturals, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Urbanització, Xerrades | Feu un comentari

L’AIGUA D’AIXETA , a Terrassa i arreu!

L’OPCIÓ MÉS SOSTENIBLE ECONÒMICAMENT, SOCIALMENT I AMBIENTALMENT?:

BEURE AIGUA DE L’AIXETA!

Aquesta és la  campanya que ha llançat  l‘OAT, (OBSERVATORI DE L’AIGUA DE TERRASSA) elaborada pels grups de treball “Qualitat i Sabor de l’Aigua” i “Comunicació”, en col·laboració amb el Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca, TAIGUA i l’Ajuntament de Terrassa (Àrea de Transició ecològica- Medi ambient).

Aquesta campanya compta amb tres càpsules audiovisuals que aborden diferents aspectes del consum d’aigua de l’aixeta. Des de la perspectiva de l’aigua com un  bé comú i essencial  de la ciutat,  transmet  que l’opció més sostenible econòmicament, socialment i ambientalment és beure aigua de l’aixeta.

Càpsula 1: L’’aigua que ens arriba a casa és la més controlada i amigable amb el medi ambient.

Càpsula 2: Podem  demanar aigua de l’aixeta, de forma complementària, en els bars i restaurants de forma gratuïta.

Càpsula 3: Impacte negatiu dels residus plàstics provinents dels envasos d’un sol ús.

Ua agrairem que feu difusió dels vídeos del nostre canal de Youtube

https://www.youtube.com/playlist?list=PLlgkFbmXUwcLOEFQF6NsIiEBNJpeDnBFr

També podeu llegir i fer difusió de l’article publicat de l’OAT  https://www.oat.cat/2024/12/12/loat-impulsa-una-campanya-pel-consum-de-laigua-de-laixeta/

I podeu llegir la nota de premsa publicada per l’Ajuntament de Terrassa:  https://www.terrassa.cat/documents/12006/76361705/241216+NP+Videos+aigua+aixeta.pdf/068d73cf-6b7b-46ef-b7f4-1b64f5196130

Spread the love
Publicat dins de Accions, Alimentació sostenible, Col·lapse, Cultura transformadora, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Exemples, Multimèdia, OAT, Sistemes Naturals, Terrassa | Feu un comentari

LECTURES PEL 2025

A través dels textos de la nostra web podem trobar enllaços  a d’altres revistes  o publicacions. Avui, però, acabats d’entrar al  2025… ens permeteu  recomanar-vos alguna de les nostres lectures periòdiques, a part de les conegudes?

Estem al cas del que diu la revista Público. Sempre s’hi poden trobar veus ben informades i articles d’opinió sobre temes d’actualitat dintre l’anticapitalisme   i l’ecologisme. Com exemple,  citem l’article d’opinió de Miquel Pajares sobre la falsa  disputa entre col·lapsistes i no-col·lapsistes:

“En els darrers anys ha sorgit  un debat en el si de l’ecologisme sobre la idea del col·lapse, terme que s’utilitza per a referir-se a la fallida a gran escala de la civilització capitalista. El col·lapse seria causat pel conjunt de crisis que patim i que en l’actualitat s’estan engrandint. La més debatuda és la crisi climàtica, però hi ha també una crisi de pèrdua de biodiversitat, una altra a l’horitzó de disminució de recursos energètics i unes quantes més, relacionades amb els límits planetaris i les estructures del sistema d’acumulació capitalista.(…) 

Vientosur  està compromesa en la lluita contra el capitalisme i solidaria amb totes les persones i organitzacions que hi participen des del 1992 i a les seves pàgines s’hi troben informes, opinions i debats de diferents corrents de l’esquerra alternativa i del feminisme, l’ecologisme i l’antiracisme. Com exemple, mostrem un article de la darrera edició:

I no podem deixar de parlar de VIA CAMPESINA , la veu global dels pages@s del món que amb la seves publicacions i accions  des del 1993  contribueix a mantenir l’esperança en un altre món possible:
Ante las crisis globales, construimos Soberanía Alimentaria para asegurar un futuro a la humanidad. Hacia un sistema alimentario justo y decente para todxs, reconociendo las necesidades de los pueblos, respetando la naturaleza, anteponiendo a las personas a las ganancias y resistiendo la captura corporativa.

I és amb vida campesina que ens i us desitgem un digne 2025:

Spread the love
Publicat dins de Cultura transformadora, Distribució mail list, Eines, Formació, LLibres, Multimèdia, VIA CAMPESINA | Feu un comentari

AIGUA I ECONOMIA a les NNUU

No voldríem acabar l’any sense fer menció de l’informe presentat per Pedro Arrojo, Relator Especial sobre els drets humans a l’aigua potable i al sanejament, durant el 57è període de sessions del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

L’informe porta per títol El nexe entre l’aigua i l’economia: gestionar l’aigua per a usos productius des de la perspectiva dels drets humans i sosté que cal adoptar un enfocament vers la gestió de l’aigua que prioritzi els drets humans que depenen de l’aigua i concebi els ecosistemes aquàtics com a béns comuns necessaris per a la vida i no una mercaderia o un input productiu.

FONTS DEL LLOBREGAT 20241210 Biel Gascon

I aquesta no és una qüestió menor, perquè la manera de concebre l’aigua o qualsevol element de la natura comporta una manera de gestionar-los  i de fer política.  Pensar l’aigua com un recurs a explotar, una mercaderia o un simple factor productiu porta implícites formes de gestionar-la -física i també políticament- ben diferents que si es considera un bé comú, un projecte comunitari o un element imprescindible per a la biosfera.

Arrojo proposa una jerarquització ètica de la gestió hídrica, on el concepte d’aigua per a la vida hauria de ser prioritari, afavorint els usos i funcions que garanteixin la sostenibilitat, la biodiversitat, la vida i la dignitat de les persones. L’aigua-vida hauria de tenir en compte tres elements intrínsecs als drets humans: el primer és que s’hauria de garantir l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a dret humà bàsic; en segon lloc, caldria proporcionar aigua a les comunitats rurals per a produir aliments d’acord amb el dret humà a l’alimentació i, en tercer lloc, preservar i mantenir els ecosistemes aquàtics per tal de garantir un medi ambient saludable i sostenible. Els tres aspectes estan interconnectats i són vitals per promoure una vida digna i la sostenibilitat ambiental, assenyala l’informe.

Després de l’aigua-vida, caldria establir un segon nivell de prioritat, per garantir els usos i les funcions que es considerin d’interès general per a la societat. Finalment, i únicament en tercer ordre de prioritat, cal tenir en compte l’aigua per al desenvolupament econòmic, és a dir per a les activitats productives, més enllà de les necessitats bàsiques i l’exercici dels drets humans.

FONTS DEL LLOBREGAT 20241210 Biel Gascon

En aquest informe el Relator també indica la necessitat de considerar els ecosistemes aquàtics com un patrimoni natural comú i el cicle de l’aigua, part del sistema climàtic, com un patrimoni natural no només comú, sinó també de caràcter global. Per tant, i especialment davant del canvi climàtic, cal desenvolupar formes de gestió d’aquest patrimoni a diferents escales, des de la local i nacional fins a la regional i global que garanteixin la seva sostenibilitat actual i per a les generacions futures. I assenyala la importància de desenvolupar institucions mundials que puguin governar els béns comuns d’una forma democràtica.

Pel que fa als ecosistemes dels quals s’obté l’aigua, cal tenir en compte la seva funció proveïdora de serveis ecosistèmics per a l’ésser humà, tant d’abastament (pesca, reg, usos domèstics, energètics..), de regulació (gestió de cabals, descomposició de matèria orgànica..) i també culturals ( recreatives, estètiques, espirituals, cerimonials..). El fet de considerar-los un patrimoni natural comú, contribueix a reconèixer aquestes funcions i valors.

Arrojo, però,  matisa que tant el cicle de l’aigua, com els ecosistemes aquàtics i l’aigua en general, tot i ser un patrimoni natural comú estan vinculats a territoris i a comunitats i poblacions concretes que en depenen i per tant és imprescindible tenir en compte la vinculació participativa d’aquestes comunitats i poblacions a l’hora de gestionar-les. També en diverses ocasions emfatitza que cal tenir en compte un enfocament ecosistèmic a escala de conca hidrogràfica, com un tot orgànic i indivisible i on calen acords de gestió transfronterera i de resolució de possibles conflictes.

Per la gestió d’aquests béns comuns cal la corresponsabilitat d’institucions locals, territorials i nacionals. Si bé els Estats han d’acceptar la seva responsabilitat sobre el domini públic hidràulic, i gestionar-lo d’acord amb els drets humans, com dèiem al principi del text, de manera que garanteixi la participació dels titulars de drets, la transparència, l’accés a la informació i la rendició de comptes, també cal aplicar el principi de subsidiarietat. Així, els governs i les entitats supramunicipals han de donar suport a les entitats locals per tal que facin efectius els drets humans i promoure aliances públic-públiques sense finalitats de lucre, especialment entre el sector públic i comunitari amb aquesta finalitat.

Ja fa temps que organitzacions no governamentals, moviments socials i sindicats insten als governs a gestionar l’aigua com un bé comú sota control públic i accessible a tothom sense discriminacions. Però Arrojo també denuncia les estratègies de mercantilització de la natura i els serveis públics com l’aigua i el sanejament, on l’interès privat substitueix a l’interès general.

El Relator Especial considera important, com ja ha explicitat en altres ocasions, que s’abandonin les estratègies tradicionals d’oferta, segons les quals els Estats satisfan la demanda creixent d’aigua, construint noves infraestructures amb elevades subvencions públiques, sense tenir en compte el cost ni les repercussions que aquesta política té. En comptes d’això, els Estats haurien de cercar estratègies sostenibles de gestió de la demanda que promoguin la racionalitat i la responsabilitat econòmica i ambiental.

Pel que fa als serveis d’aigua i sanejament en pobles i ciutats, el Relator Especial recomana promoure sistemes tarifaris sense finalitat de lucre, basats en blocs de consum. El primer bloc hauria d’oferir una tarifa assequible o gratuïta per garantir un mínim vital d’aigua necessari per poder tenir una vida digna, mentre que el segon bloc hauria d’ajustar-se al principi de recuperació de costos (infraestructures, costos del servei..), inclosos els ambientals. En canvi, als usos de luxe els correspondria un preu més elevat. En relació a les tarifes de reg, afirma que haurien de ser proporcionals a l’aigua utilitzada, de manera que caldria instal·lar comptadors o sistemes de mesurament i control del cabal. La instal·lació de comptadors és encara més important en el cas de les aigües subterrànies, especialment en aqüífers que corren el risc de ser sobreexplotats.

Finalment el text relaciona l’accés desigual a l’aigua amb la pobresa i la pobresa extrema, assenyalant la situació de pobresa hídrica que pateixen aquelles persones que no arriben a tenir garantits els entre cinquanta i cent litres d’aigua al dia que marca l’OMS. El Relator els anomena titulars de drets empobrits i són 2.000 milions de persones al món, sovint de pobles indígenes i comunitats de camperols, víctimes de l’acaparament de terres o aigua i de projectes de desenvolupament productiu que, paradoxalment, els empobreixen encara més. Fer efectiu el dret humà a l’accés a l’aigua potable i al sanejament suposa un repte democràtic cabal que requereix finançament tant estatal com internacional i, en cap cas, hauria de ser vist com una oportunitat de negoci.

Des de la Taula del Llobregat volem fer un reconeixement a la feina que està desenvolupant el Relator i tot el seu equip, adherint-nos al desig  que  les seves recomanacions i conceptualitzacions al voltant de l’aigua siguin el comú denominador acceptat per tots els païssos.  Per a nosaltres l’aigua sempre ha estat, és i serà necsaria per a que segueixi tot tipus de vida en el conjunt del planeta blau amb tot el que això comporta i continuarem vindicant aquest 2025 l’AIGUA PER A LA VIDA!!!

Spread the love
Publicat dins de Sin categoria | Feu un comentari

MÉS TUBS? (Interconnexió de xarxes, 2)

Els límits planetaris dels que vam parlar dilluns passat no són compartiments estancs, sinó que tenen fortes interaccions. Per exemple, el canvi climàtic afecta la biodiversitat , els canvis en l’ús del sòl i la disponibilitat d’aigua dolça. Però és que, a l’inrevés, la disponibilitat d’aigua dolça afecta la biodiversitat i els canvis d’ús del sòl, i pot agreujar el canvi climàtic. Aquest és part de la raó per la qual sobrepassar els límts és tan perillós: ens acosta a punts de no retorn que es poden desencadenar en cascada. Per aquesta mateixa raó, qualsevol estratègia de mitigació dels problemes que afecten un dels límts planetaris  s’ha d’aplicar tenint-los en compte tots. Aixì, no té sentit que, per assegurar la disponibilitat d’aigua dolça, destruïm els hàbitats d’ecosistemes essencial i irremplaçables. Necessitem un abordatge integral del problema ambiental, que en el fons n’és un de sol, amb múltiples facetes. A qui vol aportar  de debó el medi ambient. li interessa tot en conjunt, no només la meitat.

Volem especialment destacar un enfocament : el de la salut planetària (Horton, 2015) L’enfocament de la salut planetària és fins a cert punt evident i al mateix temps revolucionari . Implica reconèixer que els humans som éssers vius i que necessitem ecosistemes saludables i funcionals, que la nostra salut no es pot deslligar de l’entorn on vivim, amb el qual establim múltiples interaccions, algunes de més òbvies i altres de més subtils. I, a conseqúència d’això, si el medi ambient està malalt, nosaltres també estarem malalts. En definitiva, la protecció del medi ambient no és un caprici de grenyuts idealistes i malcriats, sinó una qüestió, mai més ben dit, vital ,ja que ens hi va la vida, literalment. I si el nostre sistema econòmic està dissenyat de tal manera que no és capaç de preservar el medi ambient, això voldrà dir que es tracta d’un sistema econòmic malalt , patològic (Turiel. 2025).

“A Catalunya l’aigua ja no va pels rius, sinó pels tubs”, vam sentir dir fa molt de temps a en Narcís Prat. I no hi altra alternativa viable que decréixer, no fer més tubs, no gastar tanta aigua -indústries, mineria, oblit de l’agroecologia-  si no volem agreujar la crisi on ja  som tot@s plegat@s. Pel que fa a l’aigua, podeu llegir  https://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/2022/12/la-crisis-del-agua-en-europa-es-mucho-peor-de-lo-que-pensabamos

A casa nostra fa temps que moltes entitats de caire ecològico-social denunciem el tema i defensen que l’aigua ha de ser als rius. Recordem especialment la trobada franco-catalana del 2014 on diferents organitzacions (PDE, GDT, …) van explicar cadascuna una distopia en el seu àmbit, (com veuen el futur del riu on son i que coneixen bé) i, on,  en  clau d’humor, ens va visitar un becari del professor Saratoga per explicar-nos els tres principis de la tubologia i animar-nos a ser lampistes dels tubs, descobrint on van i la seva absurditat. Aqui teniu el vídeo que vam poder guardar de la seva visita, el 2014:

Spread the love
Publicat dins de Aigua subterrània, Aqüífers, Cabals, Col·lapse, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Exemples, Interconnexió de xarxes, Multimèdia, Participació, Regadius, Sistemes Naturals, Xerrades | Feu un comentari

Interconnexió de xarxes??

Vivim en un planeta finit i limitat, com és evident.  El concepte de límits planetaris, presentat per un importantíssim grup de científics el 2009 a Estocolm i actualitzat cada any, presenta un conjunt de nou límits planetaris dintre dels quals  la humanitat pot seguir desenvolupant-se i prosperant durant generacions . Aquí tenim la seva web  i aquesta que hem penjat és la darrera imatge fruit de la seva anàlisi. Amb tot i que el límit sisé transgredit  és el que menys s’ha transgredit,  l’ús d’aigua dolça, aquesta transgressió  és en l’origen de moltes malalties transmissibles  i de molts conflictes armats i situacions d’explotació.

Efectivament, la major part de l’aigua disponible al planeta és aigua de mar (aproximadament el  97%). Un 2%  adicional existeix en forma de gel als casquets polars i glaceres i  NOMES L’1% ÉS AIGUA DOLÇA (bona part no apta pel consum degut a contaminants provinents de l’activitat humana, que  pertorba no només  les masses d’ aigua dolça  sinó també  l’aigua continguda a les plantes, el sòl  i  fins i tot a la pluja).

Sota el paradigma científic dels límits planetaris, al que ens adherim, creiem que ens cal canviar  la mala gestió de l’aigua que hem fet durant la industrialització i que  ha portat al món a  la disminució de la quantitat i qualitat de l’aigua dolça de què disposa. Estem fermament convençuts  que la manera de rescabalar-nos  és respectant el conjunt del planeta, respectant els altres éssers vius, tornant la vida als rius i  no ofegant el mar.

Per això no estem d’acord amb la interconnexió de xarxes recentment -un cop més- proposada per  l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, format pels col·legis d’Enginyers Industrials, de Camins, Canals i Ports, Agrònoms i Economistes, que proposa mesures estructurals com un “Corredor de l’Aigua” que connecti, per fer front a situacions puntuals i amb un caràcter reversible, el sistema Ter-Llobregat  amb el del Consorci d’Aigües de Tarragona.

Els diaris han escampat aquesta opció tecnocràtica com si fos la solució i per això en tornarem a parlar. De moment, us posem algunes cites per poder seguir el tema, encara que sigui a la contra:

El Dia Mundial de l’Aigua reobre el debat sobre la interconnexió de xarxes per fer arribar l’Ebre a la Catalunya Central

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20240320/9575273/cambra-reclama-actuaciones-emergencia-sequia-conexion-ebre.html

https://www.eic.cat/noticies/propostes-observatori-davant-la-sequera-als-mitjans

https://www.lasemaineduroussillon.com/ca/societe-ca/lebre-el-segre-el-ter-llobregat-i-la-costa-brava-connectats-el-2050-8961/

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Distribució mail list, Estudis, Interconnexió de xarxes, Investigació i recerca, stockholmresilience.org | 2 comentaris

Els rius catalans al CCCB

El Llobregat  a l’espai de mediació de «Amazònies» al CCCB, del ratuït.

El territori és de qui el cuida. Una idea senzilla i poderosa que inspira aquest espai creatiu i d’experimentació vinculat a la mostra «Amazònies. El futur ancestral». A través de tres instal·lacions participatives, ens ajuda a repensar la nostra relació amb el planeta.

L’Amazònia és un territori immens i divers, fonamental per a la vida del nostre món. Avui està greument amenaçat arran de  l’explotació dels seus recursos: la desforestació, la mineria, l’agronegoci i la construcció d’infraestructures massives.

Partint d’aquesta realitat, Tau Luna Acosta ha dissenyat tres instal·lacions artístiques que ens conviden a posar en valor la cura de la Terra i les interdependències entre ecosistemes. Així es pot  participar  en el brodat d’un mural col·lectiu inspirat en les paraules de persones que tenen cura de la selva, conèixer  les connexions invisibles entre ecosistemes recorrent mapes fets de iuca – aliment essencial a l’Amazònia –  o explorar els rius de Catalunya mentre se senten  les veus d’activistes pel dret a l’aigua. I en aquesta part  hi hem participat dos membres de la Taula del Llobregat:

 

SOS Baix Llobregat, i Zeroport,  per Jordi Fortuny, de SOS i la Taula del Llobregat

Els runams salins del Bages. per Jep Ribera, de ProuSal i la Taula del Llobregat

El Besós, per Dante Maschio, d’Aigua és vida

L’Ebre, per Núria Arias de la Plataforma en Defensa de l’Ebre

El Ter, per Ginesta Mary, del Grup de Defensa del Ter

L’espai, d’accés lliure i independent a l’exposició, també compta amb una zona de lectura i descans i una biblioteca.

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Aigua és vida, Baix Llobregat, Cultura transformadora, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Exemples, Exposicions, Formació, GDT Grup Defensa Ter, ICL, Participació, ProuSal, Runams, Sistemes Naturals, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, Xerrades | Feu un comentari