Martorell i el Prat, en els mateixos estudis

Històricament, les actuacions al tram final del riu Llobregat sempre s’han realitzat a trossos. Cada ajuntament, amb més o menys sort, ha fet els seus treballs limitats a l’àmbit del propi terme municipal, sense tenir en compte el conjunt d’aquest enclavament natural.

Com ja va fer amb el projecte del camí del riu, que està traçant una via per bicicletes  de 30 quilòmetres, l´Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) pretén posar ordre i aplicar una visió conjunta sobre el tram metropolità del riu, que va des de Martorell fins a la desembocadura situada al Prat de Llobregat. És per això que el *AMB acaba d’obrir la licitació de dos estudis que apliquen aquesta òptica global. Estudis que examinaran a fons la connectivitat ecològica i la biodiversitat i que poden ser el preludi d’un pla director específic del Llobregat que planegi  la millora de la zona amb la vista posada a llarg termini. “Els estudis en l’àmbit metropolità del riu Llobregat sempre han estat molt locals”, considera Laura Cid, tècnica d’Urbanisme de l`AMB. Aquests estudis  nous “serviran per  veure si té sentit elaborar un pla estratègic. Estudiem el que tenim per  veure cap on cal anar. Volem donar-li al tram final del Llobregat un marc comú”, afegeix.

Els estudis, que poden ser el preludi d’un Pla Director, s’han licitat per 147.000 euros. Mentres que en l’estudi sobre la connectivitat ecològica s’invertiran 60.000 euros, altres 87.000 aniran destinats a analitzar la biodiversitat. “Encara que siguin estudis diferents, van de bracet”, resol Cid.

A  l’avançament  del nou Pla Director Urbanístic (PDU) ja consten alguns estudis inicials sobre aquestes temàtiques –vegeu  mapa adjunt a aquesta informació– que abasten tota la metròpolis barcelonina. Ara es pretén un pas més: analitzar minuciosament el Llobregat. L’estudi sobre la connectivitat ecològica radiografiarà a fons els corredors mediambientals, que són espais que faciliten l’intercanvi i el pas d’espècies d’animals. “Aquestes zones són les que garanteixen la biodiversitat. Si s’aïlla, acaba morint”, assegura Cid.

Alguns d’aquests corredors biològics connecten punts com el parc natural de Collserola o les serres de l`Ordal amb el riu Llobregat. “Volem mirar els punts crítics que impedeixen la connectivitat ecològica per la fragmentació que pateixen”, explica  la tècnica de l’ AMB. El Llobregat, durant dècades, ha vist créixer a la seva vora tot tipus d’infraestructures que han minvat la seva capacitat natural. Un exemple d’aquests connectors en perill és el torrent de Can Miano, situat entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, que vincula el riu amb Collserola. En aquest torrent, un polígon, una carretera i diversos ponts minven el seu potencial.

Segons la licitació, aquest estudi hauria d’arrencar enguany per a acabar al 2022. La radiografia de la biodiversitat del tram metropolità del Llobregat, que també té el seu horitzó  el 2022, investigarà la flora i la fauna de la zona. “Fins avui dia, els espais protegits com el Delta del Llobregat estan molt estudiats, però la resta no. Sembla que només hi ha biodiversitat al Delta i que tota la resta sigui un desert, quan no és així“, assegura  Cid. “Alguns ajuntaments sí que han estudiat la seva zona i les espècies que els han interessat”, matisa. Però ara el repte és examinar tot l’àmbit. “Volem veure el valor que té, que no el sabem realment”, considera. Es pretén incorporar una visió metropolitana evitant que cada municipi faci la seva Els estudis previs del PDU marquen punts crítics ecològics en localitats com Martorell, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei i El Prat de Llobregat. Es tracta d’espais que requereixen una millora des del punt de vista mediambiental. La licitació marca a amfibis, papallones, quiròpters, peixos, ocells, invertebrats aquàtics, líquens i orquídies com a grups de fauna i flora prioritaris per estudiar. També es pretén recopilar informació sobre les espècies invasores. “S’han establert aquests criteris perquè no sigui inabastable, és una manera de començar”, defineix  la tècnica de l’AMB. (Extret del reportatge de  Josep Polo a la Vanguardia el 28/10/2020)

Més informació : https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20210110/6178056/pandemia-acelera-inversion-rios-metropolitanos-llobregat-besos.html

Spread the love
Publicat dins de Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, Especulació urbanística, Gavà, Hospitalet, Investigació i recerca, LLobregat, Martorell, Prat de llobregat, Sin categoría, Viladecans | Deixa un comentari

NOU RUNAM….temporal?

LA DEMANDA D’ICL PER FER UN NOU RUNAM TEMPORAL A SÚRIA CAL SITUAR-LA  EN  CONTEXT 

ACORDS

20190620 Fusteret des del Cel

Disbarats salinitzadors, sentències condemnatòries i projectes es resumeixen en l’acord, al 2018, de dos programes de restauració per Sallent i Súria que preveuen buidar els runams a base de vendre sal i d’enviar el rebuig  en forma de salmorra a través d’un nou col·lector fins al mar durant els propers 50 anys des de Sallent i després durant 20 anys més des de Súria, abans d’emprendre la restauració dels terrenys. Era el Pla Phoenix, beneït per tots els popes oficials i oficiosos.

 MENTIDES

2017, canvis a la cúpula de ICL Iberia i Carles Aleman, el nou president afirma: :«el 2021 el Bages tindrà mineria sostenible» https://www.regio7.cat/economia/2017/05/-bages-tindra-mineria-sostenible/414308.html

Resulta que NO va ben bé així, no: La sal no es  ven (Primer es va trencar  l’acord amb Akzo i ara, amb  Inovyn que ha  canviat  la tecnologia de producció de clor i no  farà servir sal). La rampa de Súria acaba quatre  anys més tard del previst.

ALGUNES VERITATS

L’empresa agafa gairebé 10 Hm3/ any del Llobregat i, quan després d’una pròrroga de quatre anys deixa d’abocar al Cogulló -el 2019- , aconsegueix permís per ampliar el runam de Súria el 2020. Ara no en té prou i vol afegir-hi aquest runam temporal. I també està planificant  acomiadar 140 treballadors.

Fragment del questionari presentat per la Generalitat

 

 

TOT PLEGAT ENS AJUDA A ENTENDRE   EL   PROCÉS PARTICIPATIU ENGEGAT PER   LA   GENERALITAT

(Modificació puntual del PDU de l’activitat minera al Bages)

 

 

Darrera dispositiva de la ponència presentada a la Universitat d’estiu 2014. París

 

NOSALTRES NO ENS ACABEM DE CREURE AQUESTES EINES DE PARTICIPACIÓ. 

El 2014 vam ser a la Universitat d’ATTAC a París amb una ponència sobre participació  i ja dèiem que participar encara que suposa mostrar disposició al diàleg també permet  que ens facin servir i enredin. Un company sempre diu: ” només et deixen triar la forma de morir, no si vols continuar vivint”.

PER TANT ens sembla que, en un autèntic procés participatiu, TAMBÉ hauríem de decidir sobre:

El temps Quines garanties hi ha de que sigui temporal? Quins indicadors efectius i en mans de qui per controlar-ho? Quin termini?

Els diners Quina fiança ha deixat l’empresa? Com sabem si és suficient? Quina multa en cas de no complir algun requeriment?

Qüestions prèvies Quan l’empresa complirà els altres requeriments acordats, populars i  judicials? Quan la Generalitat controlarà de veritat de la bona?

US SUGGERIM

Que participeu en el procés sabent que servirà de poc.

Que ens envieu les respostes per fer-les més públiques a aquest correu: [email protected]

I que, si voleu més informació, llegiu:, https://www.regio7.cat/bages/2020/12/29/generalitat-obre-proces-participatiu-lubicacio/649610.html

Sobre el projecte de parc solar, llegiu http://www.lasequia.cat/montsalat/Premsa/Regio7_210112.pdf

Montsalat ha fet declaracions:  http://www.lasequia.cat/montsalat/Premsa/Regio7_210113.pdf  i  http://www.lasequia.cat/montsalat/Documentacio/PSF_Cogullo.pdf

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, ICL, Judicials, LLobregat, Participació, Runams, Sentències | 1 comentari

L’aigua a Catalunya, del 2022 al 2027

Quatre membres de la Taula del Llobregat hem estat en els processos participatius organitzats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de cara a discutir les mesures  que serviran de base per a l’aplicació del seu pressupost i en compliment de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA)  Des de la Unió de pagesos del Bages, Martorell viu, Taula  de l’aigua de Terrassa i Prou Sal hem estat en les discussions del tram alt i mitjà del Llobregat ( darrera sessió online degut a les mesures COVID)

Bàsicament, en base a les propostes   i a les seves pròpies decisions l’ACA ha presentat un Pla de gestió i uns Programes de mesures .Mesures i gestió sobre Qualitat hidromorfològica i restauració fluvial   i Mesures i gestió sobre Abastament i recursos hídrics

Aqui tenim el vídeo de presentació de gestió i mesures  sobre abastament i recursos hídrics amb la participació de diferents experts de l’ACA, que us recomanem:

Aquestes mesures es discuteixen en petits grups i/o en plenari amb la presència de persones expertes de l’ACA en els àmbits de discussió, donant lloc a dos documents que expliquen aquestes discussions i serveixen per elaborar el Pla de mesures definitiu per part de l’ACA. De les dues trobades celebrades, les discussions principals en l’ àmbit Barcelona 2 (el nostre) són aquests: Sobre la  Qualitat hidromorfològica  i Restauració fluvial – trobada celebrada  el novembre de 2020- i sobre Abastament i recursos hídrics  en trobada celebrada el desembre de 2020.

Un tema que sovint discutim entre membres de la Taula del Llobregat és si aquesta participació tindrà gaires efectes, si servirà d’alguna cosa, vaja. Aquest és un tema molt complex i que un dia abordarem per discutir-lo amb vosaltres més a fons

Spread the love
Publicat dins de ACA, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Dret humà al'aigua i al sanejament, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Participació, Terrassa, Xerrades | Deixa un comentari

Salinitat: noves aliances

Noves aliances en la preocupació per la salinització d’aigües i sòls per les mines de potassa del Bages.  

Aquest any 2020 han tingut lloc dues trobades de pagesos afectats per la salinització de les mines de potassa de Sallent. L’ Unió de Pagesos juntament amb el projecte Recercaixa Activisme Mobilitzant Ciència va organitzar – miraculosament sortejant les restriccions imposades pel COVID- dues trobades, el 28 de Febrer i el 4 de Setembre. Al taller van assistir també alguns professors de les Universitats de Barcelona, Universitat de Lleida i de la Universitat Pompeu Fabra.

L’objectiu del primer taller va ser mesurar, entendre i parlar sobre l’afectació de la salinització a les aigües del Llobregat i terres del voltant. En el segon taller vam reflexionar sobre com s’ha arribat fins aquest punt i veure com es pot avançar.

El llarg temps que l’explotació de potasses porta en aquestes terres fa patent les diverses preocupacions dels pagesos. Per una part, els pagesos que tenen granges de bestiar van ser els més greument afectats en detectar als anys 70 que l’aigua es salinitzava. La majoria finalment van aconseguir aigua pagant ells mateixos la infraestructura per portar -la. Això els ha ocasionat molt estrès i maldecaps a més de diners. Molts d’aquests pagesos estan ara demanant compensació a rel de la sentència ferma del TSJC del 2014 que obliga  ICL-Iberpotash a indemnitzar els propietaris afectats.  Un pagès comenta però: “Quan tot això va passar jo tenia nens petits, et quedes sense res, m’estava fent la casa aquesta, (…) mare de Déu, això ja no ho pot valorar el perit [que valora les compensacions]”.

Hi ha un altre grup de pagesos i veïns i veïnes que no han estat tan afectats o han arribat més tard i que s’ho han trobat ‘tot fet’. Aquests pagesos tenen por pel que encara pot venir: l’increment de la salinització de sòls i aigües degut als  runams existents, l’ampliació del runam a Súria, l’impacte a llarg termini que poden tenir les obres de restauració i drenatge. Tal com apunta un altre pagès: “El que es el súmmum  és pensar que… d’aquí  20-30 anys, que hi seran els d’ICL? algú es farà càrrec de que les bombes funcionin?“

Un grup que també va participar en aquestes trobades pertany al grup de ProuSal. Amb  tot i que molts no viuen de la terra, porten anys denunciant la salinització del riu i els greus impactes ambientals que això ha causat.

Aquests grups, tal com van compartir en les reunions, tenen moltes preocupacions conjuntes: als pagesos també els preocupa la conservació del medi ambient, del qual de fet depenen i els activistes de Prousal també volen recolzar alternatives sostenibles a la mineria com és l’agricultura, formen per tant una aliança clara i estratègica. Les demandes actuals que més els preocupen  són la desviació de les aigües de l’EDAR de Manresa per la mina de Súria acabada d’aprovar per l’ACA, amb quina aigua es farà la dessalinització del Runam del Cogulló de Sallent que pot “deixar el riu sense aigua!” i l’impacte de l’ampliació de la mina de Súria al Cardener i al Llobregat.

Un altre punt on tots estan d’acord es que “ningú  vol tancar la mina” ja que genera molts llocs de treball. Ens trobem actualment en un context on molts treballadors han estat acomiadats i molt llocs de feina subcontractats estan en condicions d’alta precarietat. Es possible que els treballadors estiguin veient que l’empresa no compleix les seves promeses, ni laborals, ni ambientals? L’empresa al cap i a la fi te l’obligació de guanyar diners com a objectiu principal. Seria llavors possible una aliança entre els treballadors i els pagesos afectats, per tal de demanar a l’empresa que compleixi les seves obligacions – tant ambientals com laborals?

Finalment cal ressaltar una nova aliança que ha sorgit en aquests últims mesos amb aquestes trobades: l’aliança entre pagesos afectats i alguns professors universitaris. Molts professors i  investigadors a les universitats tenen una vinculació molt estreta amb el territori i volen ajudar – cal crear més vincles entre comunitats afectades per impactes ambientals i científics que poden facilitar que aquests grups utilitzin el llenguatge científic per fer les seves denúncies-. Moltes vegades els pagesos ja saben que el seu sòl o la seva aigua està contaminada però tan el llenguatge científic com les mesures concretes , són eines  poderoses per defensar-se davant les empreses, davant l’administració, en un jutjat. Busquem aquestes aliances – hi ha molts científics i científiques a les nostres universitats disposats a col·laborar.

Spread the love
Publicat dins de ACA, Agricultura, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, ICL, Investigació i recerca, LLobregat, Runams, Sentències, Sin categoría, Xerrades | 1 comentari

ECONOMIA ALTERNATIVA AL LLOBREGAT

Som molts els que sovint  critiquem el sistema econòmic en el que estem immersos, i ara, amb l’aparició del Covid és quan s’ha fet més evident que mai, que el sistema està obsolet i no té capacitat de resposta a la greu crisi econòmica que se n’està derivant.

Els anys 90 va aparèixer el moviment del Decreixement, un economista Serge Latouche deia: “el decreixement vindrà imposat pels límits del creixement, no és possible el creixement econòmic continu en un planeta limitat” però el concepte no l’esgrimia com a negatiu sinó com un exemple de quan un riu es desborda i tothom desitja que decreixi perquè les aigües tornin a la normalitat.

El 2011 diversos autors continuen donant forma al concepte de decreixement i el francès Paul Ariès  deia: “el concepte del sempre més, produir i consumir sempre més, ens ha portat a perdre la capacitat per posar límits, tot creant una gran desigualtat social i humana i un esgotament del recursos naturals.

Aquell mateix any va aparèixer el moviment del 15M.

El 2011 van començar a organitzar-se, al nostre país, unes ecoxarxes per comarques o municipis. Eren grups de persones que impulsaven la creació de monedes socials, monedes alternatives que potenciaven l’intercanvi a petita escala, entre productors, sobretot agrícoles, i elaboradors de productes bàsics. Aquests tipus de moneda era una alternativa, no solament al petit productor, sinó també al petit comerç que es veia ofegat per les grans superfícies.

Aquí, a l’ecoxarxa del Bages, es va començar a treballar amb la idea de crear  una moneda que superés els intercanvis i que potenciés els petits productors, apostant per una agricultura més sostenible, que afavorís el comerç de proximitat i vetllés per un repartiment equitatiu de la riquesa; i en va sortir la moneda nomenada hora.

Hora perquè es va considerar que era el temps que una persona pot dedicar a treballar per la comunitat. Es va començar per organitzar uns mercats que anaven rodant per diferent poblacions de la zona, per tal que la gent ho conegués i servís de relació entre els productors.  L’any passat és va obrir el PI Punt ’Intercanvi [email protected] , un lloc físic on es pot anar a comprar el que els productors ofereixen, i es va crear un canal de comunicació per poder cobrir amb hores, els serveis que necessitem com són:  reparacions, ajuts de diferents tipus, vendes d’ objectes de segona mà… Tot això ha donat un impuls important a la moneda del Bages.

Cal dir també que amb l’aparició del Covid l’increment de transaccions ha estat espectacular.

El 2021 farà deu anys de la creació de l’hora i el balanç que es pot fer, és que la nostra moneda està força consolidada, amb 400 socis que en formen part. www.ecoxarxadelbages.org

Fa poc s’ha celebrat el “IX encuentro estatal de monedas locales, sociales y complementarias” en aquesta trobada hi ha participat un munt de monedes socials de diferents zones que com la nostra, han sorgit com a iniciativa d’un grup d’activistes, però també les promogudes  des dels propis Ajuntaments, com són el cas de la Grama de Santa Coloma de Gramanet, la REC de Barcelona, la Vilawatt de Viladecans, o la de recent creació la Mola de Terrassa impulsada per la XES. Tot això ha començat fa poc i caldrà veure com evoluciona, de moment, però, les expectatives són bones.

L’objectiu comú és que la riquesa que generem entre tots estigui més ben distribuïda i arribi a poder cobrir les necessitats bàsiques de tota la població.

No sé si és un desig, o unes ganes de que hi hagi un canvi important del món que vivim, una esperança en el futur tan incert que tenim al davant.

Gemma Masip Bonet

Gràcies a “Pam a Pam” aquí teniu l’enllaç al mapa de l’economia solidària a Catalunya

I   el video de la IX Fira solidària del 4 nov 2020 (tret de https://fesc.xes.cat/repositori?activity=ruralisme-o-barbarie)

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Decreixement, Distribució mail list, Exemples, LLobregat, Participació | Deixa un comentari

No més blocs enlloc!

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat  nul de ple dret  el  Pla Director Urbanístic Gran Via-Llobregat, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona  ha suspès  l’aprovació  definitiva  del  Pla  de  Millora Urbana (PMU) de Can Sellarès, que impulsa l’Ajuntament de Viladecans. 

Projectes urbanístics

Enllaç al mapa actualitzat

No Mes Blocs / ❤️ L’#Horta

Dissabte 12, just abans de la manifestació

Estem  amb: https://sosbaixllobregat.cat/  , https://twitter.com/niunpamdeterra i altres col·lectius defensant els nostre territori de l’especulació. Mateixos objectius…lluites compartides. Ni un bloc més, ni aquí ni enlloc!

No al Pla de Ponent – Salvem el Calamot!
També des de https://twitter.com/hashtag/Gavà?src=hash donem tot el suport a la lluita de El Prat

https://twitter.com/hashtag/StopAREPratSud?src=hash https://twitter.com/hashtag/MoratoriaBaixLlobregat?src=hash  Cal revisar tota la planificació urbanística del Baix Llobregat! https://twitter.com/hashtag/AturemElPlaDePonent?src=hash

Si voleu més informació, us recomanem  l’article de Roger Jiménez a  LA DIRECTA:

La victòria contra el PDU Gran Via de l’Hospitalet impulsa les lluites veïnals i ecologistes del Baix Llobregat

Els blocs projectats

Després que la justícia declarés nul el Pla Director Urbanístic (PDU) Gran Via-Llobregat de l’Hospitalet i aturés així la destrucció del darrer espai agrícola del municipi, plataformes veïnals i entitats ecologistes redoblen la pressió per frenar altres plans urbanístics a Viladecans, el Prat i Sant Boi de Llobregat

El pla, aprovat provisionalment durant el ple municipal del mes de juny pel govern del PSC i Viladecans en Comú amb els vots en contra de tots els grups a l’oposició, preveu la privatització de sòl públic, ja que els terrenys són propietat dels ajuntaments de Gavà i Viladecans en un 99,5% de la superfície total, i estableix la construcció de 238 habitatges en set blocs de pisos: un de nou plantes, tres de sis plantes, dos de cinc plantes i un de tres disposats al llarg de l’avinguda Riera de Sant Llorenç, que delimita els dos termes municipals.

Les veïnes de Salvem Can Sellarès creuen que la construcció d’aquests pisos és “injustificable pel lent ritme de creixement de la població segons estadístiques objectives” i manifesten la “necessitat d’espais públics a Viladecans i Gavà, poblacions saturades demogràficament”

Malgrat la suspensió, la Comissió Territorial d’Urbanisme valida en el fons la reforma perquè segons els seus serveis tècnics compleix amb la modificació puntual del PGM aprovada el 2015, assegura Myriam Moysset, regidora d’ERC a Viladecans, qui alerta de què la construcció de pisos es manté i, per tant, la pèrdua d’espai públic i de superfície d’equipaments. “La masia històrica de Can Sellarès continua amenaçada”, conclou Moysset. El grup municipal republicà ha decidit col·laborar en el procés judicial impulsat per la plataforma veïnal Salvem Can Sellarès per intentar aturar el Pla als tribunals i contribueix a finançar la causa per presentar una futura denúncia al contenciós administratiu.

Per la seva banda, les veïnes de l’associació Salvem Can Sellarès, organitzada el passat mes de gener com a plataforma per tractar d’aturar el pla, comenten en una nota de premsa que la primera consideració a fer és que “el projecte de Can Sellarès no és tan bo com des de l’Ajuntament de Viladecans ens volen fer creure. Un lloc tan emblemàtic i estimat no pot desaparèixer sota un mar de formigó i ciment”. Recorden que l’Agenda Urbana de Catalunya, aprovada per la Generalitat de Catalunya el 4 de maig de 2017, demana als poders públics que bolquin els seus esforços en “garantir unes ciutats més saludables i sostenibles, mentre que el PMU de Can Sellarès consisteix a exterminar les àrees més utilitzades per la ciutadania per a substituir-les per 238 habitatges”. Argumenten, finalment, que la construcció d’aquests pisos és “injustificable pel lent ritme de creixement de la població segons estadístiques objectives”, i manifesten la “necessitat d’espais públics a Viladecans i Gavà, poblacions saturades demogràficament”.

Manifestació unitària de diferents plataformes el passat 2 de juliol a Gavà| Arxiu

Per al veïnat més crític es tracta d’un altre cas de gentrificació en què l’Ajuntament ha abandonat l’espai amb la intenció de deixar-lo degradar per després regenerar-lo amb un projecte urbanístic especulatiu, com passa també a la zona agrícola i forestal del Montbaig. En aquest indret, a mitjans d’octubre, l’Ajuntament va començar a trasplantar 270 garrofers, oliveres i roures “per protegir el patrimoni natural” –segons el departament de comunicació municipal– i preparar el terreny on hi ha previst executar el Pla de Llevant, que preveu la construcció de 2.714 habitatges en 63 blocs de fins a onze plantes d’alçada, amb capacitat per més de 7.500 noves habitants. “Un dels impactes negatius del pla és la pèrdua i fragmentació de l’hàbitat del tòtil, una espècie autòctona d’amfibi”, protestaven a les xarxes socials les activistes de Salvem Oliveretes, que engrescaven a la ciutadania a seguir la lluita “fins a salvar l’últim pam de terra amenaçat per la dèria especulativa”.

Continua llegint

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Baix Llobregat, Castelldefels, Delta Llobregat, Distribució mail list, Especulació urbanística, Gavà, Hospitalet, LLobregat, Manifestacions, Prat de llobregat, Sentències, Viladecans | Deixa un comentari

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa busca ampliar la participació ciutadana

Un informe d’anàlisi després d’un any i escaig de posada en marxa de l’OAT posa l’accent en algunes debilitats


La municipalització del servei d’abastament d’aigua, ara fa un any i mig, va suposar tot un repte més enllà del fet de posar en marxa una empresa pública, 75 anys després de gestió privada. La fita principal va ser la creació de l’Observatori de l’Aigua (OAT), una eina clau en el que ha de ser la rendició de comptes, la transparència i el control d’un servei públic per part de la ciutadania, i que ha de permetre assolir una nova cultura de l’aigua.
De fet, aquesta és la realitat de ser de l’OAT: articular la participació de la ciutadania per definir polítiques i decisions estratègiques del servei. En altres paraules, com explica Paco Rodríguez, membre de l’OAT, «que l’aigua sigui un comú, i no de l’Ajuntament».

El passat 21 de novembre es va realitzar un taller virtual amb participació de representats d’entitats socials de la ciutat, que havia estat precedir d’altres trobades amb la ciutadania, i amb tècnics i administració. A través d’un debat conjunt, es pretenia analitzar i fixar propostes sobre com encaixar aquest ens en l’entramat social de la ciutat, en relació a la qualitat del servei, com hauria de ser la relació amb l’OAT, entre altres. En definitiva, dibuixar com és la relació de l’Observatori amb les entitats, incloent també l’empresa pública i el mateix ajuntament.

«La gestió de l’aigua a Terrassa necessita de les persones», va descriure Edurne Bagué, col·laboradora de l’Observatori DESC que conduïa el taller, i que el repte d’una gestió més democràtica, més transversal i col·laborativa, no es pot fer sense una base social. Els seus membres tenen clar que «per construir una estructura com la que vol l’OAT, es necessita capil·laritzar des de la base». I a partir d’aquí, «que les dinàmiques i dificultats ens vagin indicant com es genera aquesta estructura». Tanmateix, es reconeix que l’OAT ha perdut la seva vinculació, fa un any i escaig que està en marxa: «hi ha un moment en què la ciutadania es desconnecta». L’anàlisi prové d’un informe elaborat el passat estiu, el qual, a més de voler avançar cap a la consolidació de l’OAT com a experiència d’innovació en el govern de serveis públics, posava també l’accent en les seves debilitats.

Edurne Bagué: “Municipalitzar un servei no és només una reversió a una gestió pública”

L’any i escaig de la posada en marxa de l’Observatori s’ha vist, com no, afectat per l’impacte de l’actual pandèmia. Des de fa unes setmanes se celebra que per fi es compti amb una persona que exerceix la coordinació, encara que era un compromís de l’Ajuntament des de feia temps. A més, la marxa el passat estiu de qui havia estat exercit com a president, i la consegüent presidència en funcions de la Beatriz Escribano, també han estat pedres en el camí de l’OAT.

Entre els aspectes a millorar, i mirant cap el govern municipal, aquest «ha de tenir la capacitat de visió decisòria i de gestió pública», esgrimí Bagué. Per això, es fa «necessari que hi hagi feed-back i fluïdesa comunicativa entre govern i gestió». Una altra de les qüestions és que el model de co-gestió i participació sigui transversal, per exemple, «quasi sempre el servei acaba penjant de Medi Ambient, però també han de participar Serveis Socials i altres àrees municipals», exposà Bagué. «Això fa que ens trobem amb moltes dificultats. La municipalització s’ha de veure com una eina de transformació social». I això s’ha de mantenir, sobretot venint d’una etapa de reivindicació social.

Per la seva banda, Paco Rodríguez, membre de la Permanent de l’OAT i del grup de Control Social, aprofundeix en la manca de vincle entre les parts: «que hi hagi espais separats són un reflex d’això». «No volem un servei com sempre, l’OAT no és una cosa de l’Ajuntament, ha estat forçada per tots nosaltres, i ens toca defensar la seva autonomia», defensa en Paco, molt actiu des de l’inici de l’acció de la Taula de l’Aigua. A la vegada, també admet que la percepció del servei d’aigua per part de la gent és la mateixa d’abans.

Plenària de l’OAT, el 21 de desembre

Pel que fa al vincle amb l’empresa pública, «els estem construint», tot i admetre que l’empresa ha de vetllar també per la transparència i la claredat: «cal que la web de Taigua digui alguna cosa més», exposa. «L’OAT i Taigua tenen un pla de treball, i l’administració?», descriu en Paco. A banda d’això, hi ha una altra reivindicació que s’arrossega des de l’inici i que l’Ajuntament, sorprenentment, no hi posa cap esforç: «ens falta tenir un espai físic de trobada i de treball!», lamenta.

Els avenços de l’Observatori han de cristal·litzar aquest mes de desembre. El dia 21 se celebrarà la Plenària, que és el màxim òrgan de govern de l’ens. Abans, el dia 17 de desembre, hi haurà una audiència pública i de rendició de comptes de l’OAT, on s’exposarà balanç de tot el que s’ha fet.

A la pàgina web (oat.cat) s’observa aquest esforç de transparència. Els objectius i l’estructura de l’OAT, també s’hi poden veure amb claredat. A més, en aquest temps, s’ha produït molta documentació des dels grups de treball que conformem l’OAT que roman disponible, i que aborden temes com el Dret Humà a l’aigua, la transparència, la petjada hídrica i l’economia circular, o la qualitat i sabor de l’aigua, entre altres. En tot cas, Rodríguez recorda els 13 principis bàsics sortints del Parlament Ciutadà, des d’on precisament es va gestar l’esperit i es va impulsar l’Observatori de l’Aigua.

Miquel Gordillo 

(https://malarrassa.cat/politica-societat/lobservatori-de-laigua-de-terrassa-busca-ampliar-la-participacio-ciutadana/)

Spread the love
Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Dret humà al'aigua i al sanejament, OAT, Terrassa | Deixa un comentari

L’aigua a Wall Street

Els futurs de l’aigua començaran a comercialitzar-se a Wall Street a partir d’aquesta setmana enmig de temors que el recurs natural pugui escassejar

Els contractes seran llançats per CME Group Inc, que assegura que els futurs ajudaran els usuaris de l’aigua a gestionar el risc i alinear millor l’oferta i la demanda.
Los futuros del agua comenzarán a comercializarse en Wall Street a partir de esta semana en medio de temores de que el recurso natural pueda escasear

Els futurs de l’aigua començaran a comercialitzar-se a Wall Street a partir d’aquesta setmana enmig de  creixents temors que aquest recurs natural pugui escassejar en la major part del món, segons va informar aquest dilluns Bloomberg.

Aquesta setmana, l’empresa estatunidenca CME Group Inc llançarà contractes vinculats a l’aigua al comptat de Califòrnia, un mercat de 1.100 milions de dòlars. D’acord amb la companyia, els futurs ajudaran els usuaris de l’aigua a gestionar el risc i alinear millor l’oferta i la demanda.

Els contractes, els primers del seu tipus als EUA, van ser anunciats al setembre, quan la costa oest del país va ser devastada per la calor i els incendis forestals. Segons Bloomberg, estan destinats a” servir com a protecció per als majors consumidors d’aigua de Califòrnia contra la pujada dels preus i com a indicador d’escassetat per als inversors de tot el món”.

Els futurs es liquidaran financerament, en lloc de requerir el lliurament físic real d’aigua, i es basaran en el Nasdaq Vetllis Califòrnia Water (NQH2O), un índex de referència establert per als preus de l’aigua en aquest estat nord-americà.

CME Group no va identificar als possibles participants del mercat, però va assenyalar que la bossa va rebre notícies de productors  agrícoles de Califòrnia, agències públiques d’aigua i serveis públics, així com d’inversors institucionals com a gestors d’actius i fons de cobertura.

“2.000 milions de persones viuen ara en nacions plagades de problemes amb l’aigua, i gairebé dos terços del món podrien enfrontar escassetat d’aigua en només quatre anys“, va declarar el cap global d’índex d’accions i productes d’inversió alternatius de CME Group, Tim McCourt. “La idea de gestionar els riscos associats a l’aigua sens dubte està cobrant major importància”, va subratllar.

(https://actualidad.rt.com/actualidad/376018-futuros-agua-comenzar-comercializarse-esta-semana)

Spread the love
Publicat dins de Dret humà al'aigua i al sanejament, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Emergencia climàtica, Investigació i recerca | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Omissió al Llobregat

Enllaç a la resposta de l’ACA

L’ACA ha rebutjat les nostres al·legacions. No només les nostres, també les de la cubeta i de l’Ajuntament d’Abrera, dels Ajuntaments de Terrassa i Ullastrell, així com les de Montsalat.  La Generalitat ha beneït que  es quedi el riu amb menys aigua des de l’abocament de l’Estació Depuradora de Manresa fins la captació de l’EDAR d’Abrera. La llei fixa uns cabals mínims irrisoris i en això s’ha basat.

Regio7 29112020

Algú es creu encara que estem lluitant per disminuir o revertir el  Canvi Climàtic? Ni ERC, ni Junts per Cat, ni  PdCat, ni Comuns o Socialistes  s’atreveixen amb  la patata calenta que representa canviar el mode de desenvolupament i apostar per una altra manera de tractar els recursos naturals, els rius. Si els partits afrontessin les mesures que són necessàries, potser ningú els votaria? Al nostre parer, afrontar el canvi climàtic vol dir mirar de cara situacions com aquesta, cada vegada n’hi haurà més. Deixem-ho clar: ICL- Iberia no és sostenible, més aviat  es tracta d’un model típic d’extractivisme capitalista.

 

Els nostres amics de CATARSI acaben de publicar i us recomanem: https://catarsimagazin.cat/desmitificar-la-industria-recentrar-la-lluita-de-classes/

 

Spread the love
Publicat dins de Abrera, ACA, Al·legacions, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, ICL, LLobregat, Runams, Terrassa | Deixa un comentari

Salvem els rius i les comunitats que viuen a la conca

Una victòria i moltes lluites al Baix Llobregat.

Proper webinar de la PDE  sobre els deltes.

International Rivers  demana  signatures.

Una victòria: Dues sentències del TSJC han declarat nul de ple dret el Pla Director Urbanístic Gran Via Llobregat, un projecte de transformació urbana que abasta 105 hectàrees i que inclou Cal Trabal, l’únic gran territori agrícola que sobreviu a l’Hospitalet :

Les lluites: Plataforma veïnal del Prat, Depana i els accessos al Port, Defensem el Castell a Castelldefels,  l’Horta de l’Hospitalet, Salvem la Colònia Güell… us convidem a seguir https://t.me/sosbaixilh a Telegram i   https://twitter.com/BaixiLh/ a Twitter

La Plataforma veïnal del Prat de Llobregat per la defensa del territori:

DEPANA es pronuncia sobre el protocol firmat recenment respecte a la intenció de reactivar l’antic projecte d’accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona

 

Webinar: ELS DELTES EUROPEUS DAVANT EL CANVI CLIMÀTIC
🗓️ 2 desembre
⏲️9:00- 11:00
📝www.ebre.net/deltasclimatechange
⭕Objectiu: Conèixer com afronten altres deltes europeus l’amenaça del canvi climàtic i quines solucions plantegen per adaptar-se

Crida de International Rivers a signar la Declaració pels Rius saludables i Drets de les comunitats, per una recuperació justa i verda https://www.rivers4recovery.org/spanish#signspanish

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Baix Llobregat, Castelldefels, Delta Llobregat, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Dret humà al'aigua i al sanejament, Emergencia climàtica, Especulació urbanística, Hospitalet, International Rivers, LLobregat, Manifestacions, Participació, PDE (Plataforma Defensa de l'Ebre), Prat de llobregat, Sin categoría, Viladecans | Deixa un comentari