Pel decreixement del port i l’aeroport de Barcelona
Entitats socials, ambientals i sindicals convoquem per al dia 20 de setembre, a les 12 h, una gran mobilització contra el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. El moment per a aquesta gran mobilització és estratègicament clau, ja que serà un període preelectoral, farà cinc anys de la concorreguda concentració a Barcelona contra el mateix projecte, i el Govern de l’Estat ja haurà aprovat, o estarà a punt de fer-ho, el Document de Regulació Aeroportuària 2027-2031 d’AENA, que preveu 13000 milions d’euros per a molts aeroports de l’Estat, entre els quals, el del Prat. Per això i molt més, posem rumb al #20S!
La Comissió Permanent de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa vol sortir al pas de les notícies interessades que busquen desacreditar la remunicipalització del servei d’abastament d’aigua de Terrassa, amb 237.000 habitants, que es va aconseguir gràcies a la mobilització de la ciutadania organitzada per tal que aquest servei es gestionés de forma directa i amb totes les garanties que ha de complir un servei públic, com són l’eficiència, la qualitat de l’aigua, la transparència, la participació ciutadana, i l’equitat social.
Davant la sentència del TSJC, l’OAT defensa la gestió de Taigua
Des de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa demanem a l’Ajuntament que talli tota la relació de contractes amb MINA
No es la primera vegada, i sospitem que no serà l’última, en què els grups de poder del sector privat de la gestió de l’aigua, encapçalats per AGBAR (ara VEÒLIA), amb la seva sucursal local MINA, intenten desacreditar la gestió pública de l’empresa subministradora ja que aquests consideren la gestió pública com un perill que posa en qüestió el gran negoci privat de l’aigua a Catalunya, negoci que es concentra majoritàriament en municipis de més de 50.000 habitants, i representa un 80% de la població catalana.
Entrant en el detall de la notícia publicada a MónTerrassa, estem totalment d’acord amb el que afirma l’Ajuntament de Terrassa quan diu que “Mina mai no ha acreditat documentalment els clients privats que reclama i li exigeix que els acrediti documentalment“, d’igual manera, sobre l’estimació que fa MINA quan parla d’uns 20.000 clients, ja que és totalment desproporcionada si tenim en compte que la mateixa MINA reconeix en el seu escrit que “presta servei a uns 700 copropietaris o tenidors, però que no són clients dels seus negocis privats, sinó titulars d’una copropietat sobre els drets d’aigua de la Mina”.
Revoltes de la Terra ha mostrat aquests dies la seva potència en una germinació multitudinaria que ha assenyalat amb accions concretes l’ecocidi i el genocidi que representa l’empresa ICL.
Durant tres dies, milers de persones ens hem trobat al municipi de Callús, al Bages, en una gran acampada plena d’activitats polítiques i culturals. La mobilització de dissabte va dividir-se en quatre columnes:
1.- Per assenyalar l’envergadura del desastre, un miler d’activistes van pujar al Cogulló, el runam salí de Sallent, convertit en la segona muntanya més alta del Bages. Dalt del runam, residu de l’extracció de la potassa que ven ICL, les participants van muntar un mosaic humà amb les paraules PROU SAL, assenyalant una reivindicació històrica dels moviments locals. Una serp d’aigua amb banderes que representaven criatures del riu va acompanyar-los fins el cim del runam. Aquesta columna exigia que les muntanyes de residus s’han de gestionar abans no sigui massa tard.
2.- Per apuntar les infraestructures de Ferrocarrils, còmplices de l’empresa, una altra columna amb centenars de persones va assenyalar les vies del tren que transporta la potassa des de Súria fins al port de Barcelona. Per fer-ho visible van desarmar alguns trams de la via, dificulatnt l’activitat econòmica en aquest sector temporalment.
3.- Per fer memòria, una altra columna ha tallat la c-16 i la c-25 en una marxa lenta que ha durat dues hores, per arribar finalment al barri de l’Estació de Sallent amb un homenatge a les 800 veïnes desallotjades de casa seva el 2009. El seu barri es va haver d’enderrocar a causa de l’activitat minera i han sigut reallotjades amb recursos públics.
4.- En darrer lloc, una columna imprescindible protagonitzada per les criatures de l’acampada, amb presència de caus i esplais del territori, s’ha quedat tenint cura del campament. Han dut a terme una excursió i activitats que buscaven entendre les conseqüències de la salinització.
Aquest cap de setmana REVOLTES ha fet un esforç per recollir el llegat de la lluita històrica i obrera de la comarca, i, des d’aquí, obrir un procés de debat amb treballadores, veïnes i pagesia pensant quina comarca construim per deixar enrere la dependència d’aquesta empresa genocida i per abordar com gestionem el desastre dels runams.
Per saber-ne més, us recomanem:
https://www.instagram.com/revoltesdelaterra/
https://t.me/laterraqueesrevolta
https://www.instagram.com/boicot_icl/
La TAULA DEL LLOBREGAT a més de moltes col·laboracions personals, hem contruit un TALLER molt participatiu, aquí en teniu l’esquema:
1. La defensa de l’aigua a Catalunya (Aigua és Vida )
Visió general de les lluites al país. Es plantegen els problemes i oportunitats que hi ha a les conques i rius de Catalunya. Contextualització del risc en la gestió de l’aigua amb les possibles reformes a la Directiva Marc de l’Aigua (DMA).
2. TUBOLOGÍA – Els tubs al Llobregat, la destubificació i l’ocupació del forat (Taula de Llobregat i col·laboracions)
2.1. Ciència tubològica (10 minuts) Performance/ explicació . A terra hi havia l’esquema de la conca, una maqueta 3D del runam i uns tubs que representaran les dificultats posades perquè l’aigua sigui aigua:
2.2 Els tubs del Llobregat
• El tub de la Central hidroelèctrica reversible
Grup de Defensa de la Natura del Berguedà
• El tub dels passius ambientals de la mineria –
Prou Sal – inundable
Martorell Viu –
• El tub de l’especulació urbanística metropolitana / El tub de l’ampliació de l’aeroport
Ribera Salines –
SOS Baix de Llobregat i l’Hospitalet.-
2.3. La destubificació i el forat . Reinventar i sembrar. Regar amb aigües dels rius. Intervenció en el dibuix de la conca del Llobregat.
• Reconversió del patrimoni industrial – Vidàlia
• Agricultura regenerativa –
• Remunicipalització de l’aigua – OAT
• Activisme – Art – Ciència –
• Mapeig participatiu a partir de tres preguntes (Disposem de retoladors, fulls de paper DINA2….) :
o Quin és el teu cos hídric?
o Quin tub vols desembussar?
o Com puc fer de lampista al segle XXI?
o Què podem fer com una xarxa de lampistes?
Revoltes de la Terra convoca una “acció massiva” els dies 17, 18 i 19 d’abril contra les muntanyes de sal de l’empresa israeliana ICL.
En coordinació amb l’entitat Boicot ICL, REVOLTES DE LA TERRA impulsa una mobilització pels dies 17, 18 i 19 d’abril a la comarca del Bages, per a denunciar l’impacte mediambiental de l’empresa minera i els seus vincles directes amb l’exèrcit d’Israel.
Parlar d’activitats extractives lligades a la indústria de la guerra sembla que ens remeti a països i contexts llunyans. Però en plena comarca del Bages, ja fa dècades que hi opera una multinacional minera amb rerefons militars. La companyia, que ha estat denunciada per l’impacte mediambiental de la seva activitat sobre el riu Llobregat i pels seus vincles amb el genocidi del poble palestí, és la israeliana Israel Chemical Limited (ICL).
Per tal de denunciar-ho els col·lectius Revoltes de la Terra i Boicot ICL, juntament amb altres moviments de la comarca i organitzacions de solidaritat amb Palestina, han convocat unes jornades de lluita els dies 17, 18 i 19 d’abril contra l’empresa, que explota les mines de potassa a Súria i Sallent. Aquesta acció arriba un any després que Revoltes de la Terra aplegués 3.000 persones en una acampada a Mont-roig del Camp contra els plans de construcció d’una fàbrica de bateries elèctriques de la firma Lotte.
Vídeos curts a Instagram
Enguany, segons han explicat les organitzacions que convoquen les jornades, es vol dur a terme “una acció massiva” que obligui ICL a aturar “l’enverinament del riu Llobregat” i a posar fi a “la complicitat empresarial i política catalana amb el genocidi del poble palestí”. L’objectiu final, doncs, és “fer fora la multinacional ICL del territori” perquè segons denuncien, “es beneficia de l’ocupació i espoli de recursos palestins i té vincles directes amb l’exèrcit israelià”. (https://www.instagram.com/revoltesdelaterra/)
Alhora, Revoltes de la Terra i Boicot ICL assenyalen que aquesta mena de mineria genera “muntanyes de sal i de runam” que tant a Súria com a Sallent, “no han parat de créixer malgrat les conseqüències en l’hàbitat i els habitants”. “Aquestes muntanyes blanques enverinaran el riu, els aqüífers i els ecosistemes durant milers d’anys”, lamenten. Per això insten la Generalitat i ICL com a “responsables de la devastació territorial” a posar tots els “recursos necessaris per impulsar processos de regeneració definits per tots els actors afectats, que serveixin per refer els vincles comunitaris i amb el territori, i que garanteixin vides dignes”. (Llegiu aquest article complet d’Albert Alexandre a La Directa aquí: https://directa.cat/revoltes-de-la-terra-convoca-accio-massiva-contra-muntanyes-sal-empresa-israeliana-icl/)
Aqui tenim un vídeo, patrocinat pel diari “EL SALTO”
Aquesta campanya de l’ACA de tothom no és la nostra, no!
Precisament estem convençuts que la protecció del nostre planeta blau és l’únic camí possible i que si no protegim la nostra terra, l’aigua i l’aire cada vegada serà més difícil protegir els drets humans essencials i la pobresa, la guerra, les malalties i la violència masclista i racista creixeran.
I ja que convivim, a la major part del planeta, amb el disbarat, ja que estem al mig d’aquest sistema que ens fa malviure, quins passos proposem per fer la transició cap a una altra manera de bon viure?
NO els passos que proposa en aquest vídeo,
1) Diguem les coses pel seu nom: L’escassetat generada al territori és deguda a violar els límits biofísics del territori. No és sequera sinó el resultat d’una sobreexplotació crònica dels recursos hídrics i del no-respecte sistemàtic als límits biofísics del territori. Obviar una situació estructural de desequilibri hidrològic és una resposta política que serveix per desresponsabilitzar el model econòmic i de gestió de l’aigua que l’ha generat.
2) De què parlem quan diem reutilització? Cal recordar que tota l’aigua dolça del planeta ja és reciclada i modificar el cicle de l’aigua amb reutilització és una manera molt costosa de reproduir el que la natura ja fa naturalment si no la modifiquem.
3) Fa temps que ho veiem: la tecnologia, així concebuda, mai no emancipa, sinó que genera noves dependències –energia, materials,…– i infon socialment una falsa seguretat, alimentant un tecnooptimisme que allunya la societat de la consciència dels límits ecològics reals i de la necessitat de canvis profunds en els models de producció i consum, per altra part, tan necessaris.
5) Trobem que es tracta d’una exposició amb una manca total de visió integral de la problemàtica, només respon a garantir el subministrament del consum urbá i industrial de la zona metropolitana i dels grans nuclis urbans ignorant els impactes ecosistèmics i territorials en zones rurals així com els conflictes socials associats a la qualitat, quantitat i redistribució de l’aigua..
6) En definitiva, no qüestiona el model de mal desenvolupament sinó que intenta salvar-lo mitjançant solucions tècniques. Sense una reducció de la demanda, sense respectar els límits biofísics i sense una governança democràtica de l’aigua, qualsevol resposta tecnològica és insuficient i irresponsable (https://taulallobregat.org/model-economic-i-social/).
Quines propostes fem a llarg termini per fer una transició cap a un nou model de desenvolupament?
Destinar molts recursos a
millorar el coneixement del cicle biofísic de l’aigua i les seves funcions ecològiques a cada territori i
Amb aquest coneixement, revisar la disponibilitat per a cadascun dels usos, i
Donar oportunitats de restauració als cicles petits de l’aigua local, diversificar fonts, crear molts paisatges esponja….
2) Fer una anàlisi sistèmica i actuar per a reduir la demanda, filant molt prim, contemplant- també, evidentment- la transformació o eliminació d’usos.
3) Potenciar i estendre l’agricultura regenerativa i la ramaderia extensiva, canviar les politiques turistiques, de producció, etc… Limitant o evitant aquelles activitats intensives en consum d’aigua que comprometen la sostenibilitat del territori.
4) Intervenir per canviar el marc cultural d’usos i consum: que els pobles coneguin la seva aigua, les problemàtiques que l’afecten, els seus límits , fomentant una implicació activa de la població en la gestió col·lectiva i en la conservació i canvi d’hàbits per a la seva conservació i el funcionament ecosistèmic. .
5) Governança descentralitzada i territorialitzada per trobar la solució tècnica millor per a cada lloc fugint de solucions uniformitzadores, procurant que hi participin tots els actors, de manera propera i descentralitzada en funció de les característiques de cada lloc.
Encara afegim un pas més: ja és hora que ens fem la pregunta: què i qui ens ha portat a aquesta situació ? És aquest el món que volem?
Simplement estem copiant el que fa molts anys s’està fent als EEUU, un model de consum (d’aigua també) extrem i molt poc civilitzat.
“El món s’enfronta a una crisi sense precedents en la gestió de l’aigua, que transcendeix el concepte tradicional de «crisi de l’aigua». El planeta ha entrat en una nova fase que es descriu com a «fallida hídrica global». Aquest concepte actua com un sever advertiment de que molts dels sistemes hídrics del món han sofert danys irreparables a causa d’anys d’ús excessiu i contaminació. Rius, llacs i aqüífers que alguna vegada van ser abundants ja no satisfan les necessitats de les persones ni dels ecosistemes. En moltes regions, aquests sistemes operen en un estat de «postcrisi», en el que la recuperació ja no és possible. El planeta ha entrat en una nova fase que es descriu com a «fallida hídrica global» (…..)
Per a respondre de manera eficaç a l’era de la «fallida hídrica global», l’informe advoca per una nova agenda hídrica que tingui en compte les realitats d’un món postcrisi. Aquesta nova agenda ha d’anar més enllà de la visió limitada centrada únicament en l’accés a l’aigua i al sanejament i aspirar a solucions integrals que abordin tant la quantitat com la qualitat de l’aigua, reconeixent la necessitat de justícia social i equitat en la distribució de l’aigua. Aquestes mesures requereixen el desenvolupament de marcs sòlids de governança, la inversió en infraestructures hídriques sostenibles i el compromís amb polítiques que protegeixin tant els recursos hídrics com el capital natural que els recolza, com els aiguamolls, aqüífers i glaceres. https://www.iagua.es/noticias/redaccion-iagua/mundo-esta-bancarrota-hidrica-advierten-cientificos-onu
COMENTARI (Narcís Prat)
El vídeo te frases lamentables com que l’aigua del riu no va al mar, el que no és cert, és l’aigua de la depuradora que anava directament al mar. La regeneració és una eina molt útil per mantenir els cabals de manteniment. I l’informe de les Nacions Unides no és directament aplicable a Catalunya.
El més preocupant és que la gent que ha fet possible un canvi en com es gestiona l’aigua a Catalunya des de el 2004 (amb Salvador Milà de conseller) i especialment l’equip tècnic clau per aquests canvis, ara els han fet fora dels seus llocs de treball tot i que continuen a l’ACA d’alguna manera. Les persones que més han treballar per canviar la cultura de l’aigua a Catalunya ara estan en una situació increïble per culpa de les denúncies de gent de dins l’ACA i de les pressions de grans corporacions i dels industrials, algunes corporacions de professionals i els agricultors i ramaders que no volen que el multin per no deixar cabals ambientals. S’ha d’anar en compte si no es vol que els guanys que s’han obtingut fins ara no es reverteixen cap a un model més estructuralista com el d’abans. El primer pas ha sigut apartar els tècnics i científics que ho varen fer possible de la primera línia d’actuació de l’ACA.
Civils kurds amenaçats de desplaçament sota amenaça de masacre, a Alep, al Kurdistan.
Els barris kurds de Sheikh Maqsoud (Şêx Meqsûd) i Ashrafiye (Eşrefiye) d’Alep han estat sota bombardeig pesat fa pocs dies: milícies islamistes recolzades per Turquia -amb uniformes d’exèrcit sirià- han assetjat aquests dues àrees densament poblades, apuntant barris on viuen civils i hi ha hospitals, escoles i infraestructures diverses. Molta població, incloent nens, està sent assassinada i desenes de milers estan sent desplaçats de manera forçosa.
Els grups que participen als atacs – Sultan Murad, Suleiman Shah (Amshat), Hamzat, i les brigades Nureddin Zengi – són les mateixes faccions que anteriorment va dur a terme una depuració ètnica, segrestos, tortura, i que van obligar al desplaçament de la població kurda a les regions turques ocupades d’Afrin, Serêkaniyê, i Girê Spî. Avui dia , la població de kurds dins Serêkaniyê ha caigut des del 85% a menys que 1% arran d’aquests atacs.
Aproximadament 400,000 civils kurds viuen en aquests dos barris sota bombardeig. La majoria d’ells són persones desplaçades internament que ja havien fugit de la violència islamista recolzada per Erdogan i que van buscar refugi a Alep. Ara estan sent apuntades de bell nou per les mateixes forces.
L’Observatori sirià pels Drets Humans (SOHR) ha confirmat que les forces que ataquen aquestes àrees són les mateixes que van agredir els kurds a Afrin, utilitzant tancs, armes pesades, i drons armats subministrats per Turquia. L’ objectius de la operació és forçadament eliminar la població kurda d’Alep.
Aquest atac militar també és una catàstrofe ecològica. El bombardeig està destruint la xarxa d’aigua, el clavegueram, les cadenes de subministrament d’aliments i les zones agrícoles d’Alep. Desenes de milers de persones es veuen privades de l’accés a aigua potable, aliments, electricitat i atenció mèdica. Aquesta situació representa un col·lapse ambiental de lenta evolució i una crisi humanitària massiva per a la comunitat kurda.
Més de 46.000 persones ja han estat desplaçades. Els aeroports estan tancats, no hi ha rutes segures i la població civil es troba atrapada en zones de conflicte actiu. La Mitja Lluna Roja Kurda (Heyva Sor a Kurd) ha fet una crida urgent a la comunitat internacional perquè obri corredors humanitaris i protegeixi els civils.
Des de la TAULA DEL LLOBREGAT ens fem ressò fermament d’aquesta crida i demanem a les Nacions Unides (OCHA, #ACNUR, #UNICEF), a la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, a la Unió Europea i els seus Estats membres, a Amnistia Internacional, a Human Rights Watch i a tots els mecanismes humanitaris que operen a Síria que prenguin mesures immediates.
En aquest context, exigim:
1- L’establiment de corredors humanitaris supervisats per l’ #ONU per a Sheikh Maqsoud i Ashrafiye.
2- L’activació immediata dels mecanismes internacionals de protecció dels civils.
3- El cessament dels atacs dels grups armats secundats per Turquia i la retirada de les armes pesants.
4- El lliurament urgent d’ajuda humanitària (aigua, aliments, salut i allotjament) a la població afectada.
El que passa a Alep no és solament un conflicte militar, sinó un intent sistemàtic d’aniquilar un poble, desplaçar-lo i destruir el seu entorn vital. El silenci de la comunitat internacional equival a complicitat en aquests crims.
Per això, estenem aquesta crida a tots els defensors de la vida, organitzacions i moviments ecologistes: a solidaritzar-nos amb els barris que defensen el seu autogovern, la seva llibertat i els seus espais de vida enfront de l’agressió genocida i el silenci internacional.
El temps s’acaba. La vida dels civils, els hàbitats ecològics i l’existència mateixa d’una comunitat estan en perill d’extinció.
Organitzacions socials europees demanen conservar la Directiva Marc de l’Aigua davant de l’anunci de la seva revisió per part de la Comissió Europea
El Moviment Europeu de l’Aigua, del qual Aigua és Vida forma part, alerta de les possibles conseqüències negatives que comportaria la modificació de la Directiva Marc de l’Aigua anunciada per la Comissió Europea (CE) avui, 10 de desembre, en roda de premsa.
El passat cap de setmana, del 5 al 7 de desembre, Girona va acollir la trobada anual del Moviment Europeu de l’Aigua. Un dels objectius va ser analitzar les propostes de desregulació de les normes de la Unió Europea (UE) relatives a la gestió de l’aigua, tant en termes de derogacions com de finançament.
“Sense aquest marc legal comú, desapareix qualsevol garantia del bon estat ecològic i químic de les masses d’aigua que circulen per la UE”, alerten els membres del Moviment Europeu de l’Aigua. Segons les organitzacions, la Directiva Marc de l’Aigua és el pilar vital de tota la política hídrica europea, per la qual cosa demanen als eurodiputats que defensin la norma i els seus estàndards vigents.
Les organitzacions de Catalunya recorden que l’actual Directiva Marc de l’Aigua ha estat clau per millorar l’estat de conservació de rius i aqüífers. En aquest sentit, la Plataforma en Defensa de l’Ebre comenta que la Directiva va ser un puntal imprescindible durant la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional i va permetre aturar els transvasaments. “Un canvi en aquesta directiva representa un risc per als rius i aqüífers de Catalunya”, denuncien.
El moviment europeu denuncia també la deriva de la Comissió Europea, “cedint a lobbies miners i industrials amb interessos particulars que amenacen el dret a un medi ambient sa i la salut pública de tots els ciutadans europeus”. Recorden que la Comissió Europea ha repetit nombroses vegades que dona suport al Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, després dels gairebé 2 milions de ciutadans europeus que van donar suport a la primera Iniciativa Ciutadana Europea (ICE Right2Water) que demana el reconeixement del dret a l’aigua.
Aquestes acusacions es donen després que la Comissària europea de Medi Ambient, Aigua i Economia circular, Jessika Roswall, afirmés la setmana passada que la revisió de la Directiva Marc de l’Aigua respon a l’objectiu de facilitar l’obertura de mines en territori europeu per a deixar de dependre de la Xina i els EUA. També per a accelerar projectes considerats estratègics per a la CE, com són els centres de dades.
El Moviment Europeu de l’Aigua vincula l’amenaça ambiental orquestrada per la CE amb el seu pla de rearmament i el seu aparent pla de competitivitat en la carrera global per liderar sectors industrials tecnològics com el de la intel·ligència artificial. “Cal recordar que encara es desconeix l’enorme consum d’aigua i energia de la IA, la qual cosa hauria d’impedir que la CE elimini els procediments d’avaluació i impacte ambiental, més encara en una regió del món afectada per l’escassetat permanent d’aigua”, denuncien.
La potencial revisió de la Directiva Marc de l’Aigua arriba només uns anys després que la CE hagi fet una avaluació de la directiva, amb la qual va concloure que és adequada per a respondre als objectius comuns de protecció de l’aigua i de la salut.
Organitzacions de l’Estat espanyol, França, Itàlia, Països Baixos, Alemanya, Grècia, Bòsnia i Hercegovina, Bèlgica i Sèrbia, es van trobar el passat cap de setmana a Girona i van acordar prioritzar per a aquest 2026 la protecció de la Directiva Marc de l’Aigua. Entre els assistents van participar operadors públics, administracions locals i el Relator Especial de l’ONU pels Drets Humans a l’Aigua i al Sanejament Pedro Arrojo
No és exactament ni només un problema a la nostra conca, però és un problema greu que ens afecta a tot@s i que té a veure amb aquest maleït sistema que ens esclavitza tant com ens costa d’abandonar, Per això ens fem ressó de l’escrit d’en David Serramitjana i publiquem el vídeo de la CUP Nacional, perquè són clars i perquè expressen una opinió que també és la nostra.
Porcalunya triomfant: de la pesta porcina a la porcinocràcia
De la PPA a un país segrestat pel porc
La pesta porcina africana (PPA) que ha aparegut als senglars de Collserola no és només un problema veterinari: és el símptoma d’un model de país convertit en Porcalunya, una Catalunya subordinada a la macroindústria porcina. La PPA és un virus que només afecta porcs i senglars i no suposa cap risc per a la salut humana, però provoca mortalitats altíssimes en els animals i pot enfonsar, temporalment, el negoci de les exportacions. Per això, davant del brot, la reacció ha estat fulminant: tancament de zones, desplegament de recursos, exèrcit, alarma pels mercats internacionals i discursos per “tranquil·litzar el consumidor”. Tot gira al voltant de l’economia del porc, no del benestar dels animals ni de la salut de les persones ni dels ecosistemes.
Catalunya, planta d’engreix al servei de quatre empreses
Catalunya s’ha convertit en una immensa planta d’engreix i sacrifici: milions de porcs tancats en naus, purins contaminant aqüífers i sòls, la resistència als antibiòtics disparada, pobles sencers respirant aire tòxic, aqüífers que s’assequen per la sobreexplotació de l’aigua i un territori sacrificat perquè quatre grans empreses facin negoci. Fa anys que informes independents denuncien la contaminació per nitrats i l’impacte social i ambiental d’aquest model, però la resposta política ha estat tímida i tardana, sempre condicionada per un dels lobbies més poderosos del país: el porcí.
El senglar, boc expiatori perfecte
En aquest context, el senglar s’ha convertit en el boc expiatori perfecte. La “sobrepoblació” actual no ha caigut del cel: la desaparició del llop, l’accés fàcil a menjar i, durant anys, la cria i alliberament de senglars i híbrids de porc de granja per afavorir la caça han creat una situació complicada. Ara, amb la PPA com a excusa, es plantegen matances massives i una reducció dràstica de la població de senglars, presentant-ho com una mesura “tècnica” i “necessària”. Els mateixos sectors de caça i ramaderia que hi han contribuït són cridats a resoldre el problema a trets, legitimats per una “emergència sanitària” que, de fons, protegeix sobretot els interessos de la indústria càrnia.
Granges “hermètiques”? La responsabilitat humana del contagi
Aquí cal fer-se una pregunta incòmoda: si les granges són tan “hermètiques” i tan “segures” com se’ns repeteix, com arriben a infectar-se els porcs de nau? Un senglar salvatge no travessa murs de formigó ni entra als camions d’alimentació. Si el virus entra, ho fa gairebé sempre a través de mans i decisions humanes: transports no controlats, moviments d’animals i productes sense garanties, deixalles contaminades, caçadors i ramaders que van d’un espai a l’altre sense les mesures adequades. En comptes de limitar-se a culpar el senglar, caldria buscar a fons l’origen, revisar responsabilitats i posar llum sobre les pràctiques que han obert la porta al virus.
Un sistema que sacrifica animals, territori i persones
El veritable risc per a la població humana no és aquest virus concret, sinó el sistema que l’envolta: una ramaderia que afavoreix noves malalties emergents, que esgota i degrada l’aigua que bevem i que manté comarques senceres sotmeses al trànsit de camions, a les pudors d’un aire contaminat i a la precarització dels llocs de treball. És un model que tracta animals, territori i persones com a material d’explotació i que ha capturat la política fins al punt que les decisions clau es prenen en funció de les exportacions, no del bé comú. Les grans empreses del sector aconsegueixen situar “els seus” polítics en llocs clau, condicionant parlaments i direccions de partits, marcant línies vermelles i dictant què es pot tocar i què no. A cop de “tisores” decideixen pressupostos, retallades i prioritats, sempre pensant en la butxaca i mai pensant en la vida del planeta.
De la carn barata a la proteïna vegetal
Davant d’això, la sortida no pot ser més del mateix. La PPA hauria de ser el punt d’inflexió per impulsar una transició cap a la proteïna vegetal: reduir progressivament el nombre de porcs, deixar enrere la ramaderia i apostar per cultius de llegums i altres proteïnes vegetals produïdes aquí, amb agricultura digna i territori viu. Això vol dir redirigir ajudes públiques, acompanyar ramaders perquè es reconverteixin, fomentar una indústria alimentària que transformi productes vegetals de proximitat i educar el consum cap a dietes més saludables i ètiques basades en plantes. Aquesta transició és l’única via realista per salvar el sector —alliberant-lo de la dependència d’un únic model suïcida— i alhora contribuir a salvar el planeta: menys emissions, menys purins, menys maltractament animal i més sobirania alimentària.
Porcinocràcia o canvi de rumb?
Parlar clar vol dir reconèixer que la PPA ha posat en evidència una porcinocràcia: un poder econòmic que dicta l’agenda, que marca els límits del debat i que converteix qualsevol crisi en una operació de rescat del negoci. Si volem sortir d’aquesta lògica, cal deixar de mirar només el senglar i començar a mirar de cara la macroindústria porcina i el seu impacte ecològic, social i ètic. La veritable pregunta no és com salvarem el sector porcí tal com és ara, sinó si continuarem acceptant que Catalunya sigui Porcalunya o aprofitarem aquesta crisi per apostar decididament per un model basat en la proteïna vegetal, que respecti el medi, els animals i les persones.
Darrerament s’han fet públics dos treballs de grau i un de màster que tenen molt d’interès i ens ajuden a entendre el paper de ICL al Bages
El primer treball “Complicitats institucionals i capitalisme verd : el cas d’ICL Iberia al Bages” analitza com la dinàmica la transició ecològica promoguda des de les institucions i el món empresarial amb formes vinculades al capitalisme verd es manifesta al Bages, on l’activitat minera de potassa, tot i els seus greus impactes ambientals, ha estat consolidada per la multinacional ICL Iberia. Després de diverses sentències judicials adverses, l’empresa ha impulsat el Pla Phoenix, presentat com una aposta per la sostenibilitat i el treball es planteja com a pregunta principal quin ha estat el paper de les institucions catalanes en la consolidació d’ICL al territori. La recerca parteix de la hipòtesi que aquest projecte Phoenix ha estat possible gràcies a una combinació de suport institucional, marcs legals flexibles i estratègies de greenwashing. La podeu descarregar aquí: https://ddd.uab.cat/record/321216
El segon ” Extractivisme, percepció dels riscos i mobilització social : una mirada al conflicte ambiental del Bages analitza el conflicte socioambiental generat per les mines de potassa del Bages amb l’objectiu d’identificar els factors que dificulten la mobilització social davant dels riscos ambientals i socials derivats de l’activitat extractiva. A través d’una aproximació qualitativa basada en entrevistes semiestructurades, anàlisi del discurs corporatiu i revisió de documentació secundària, s’investiga com la hegemonia d’ICL s’ha construït mitjançant una estratègia de maladaptació que transforma el malestar en consentiment. Els resultats mostren que, tot i l’existència d’un rebuig real entre la població, aquest no s’ha articulat de forma col·lectiva ni ha qüestionat el model extractiu dominant, facilitant així la seva persistència. El cas posa de relleu els límits de l’acció col·lectiva en contextos d’hegemonia empresarial i la necessitat de repensar les condicions per a la justícia ambiental. El podeu descarregar aquí: https://ddd.uab.cat/record/321215
L’autor del tercer treball va néixer a Viena i resideix a Barcelona, on ha completat un màster en Ecologia Política, Justícia Ambiental i Decreixement a la Universitat Autònoma de Barcelona. Provinent del moviment per la justícia climàtica, en què es va centrar en la construcció d’aliances amb treballadors i sindicats, actualment forma part de la campanya Boicot ICL i del moviment més ampli de solidaritat amb Palestina a Catalunya. La seva recerca se centra en com organitzar als treballadors per a detenir el flux de diners i materials que sostenen el genocidi del poble palestí. El podeu baixar aquí: https://taulallobregat.org/wp-content/uploads/2025/11/TFM-Moritz-Drumel-1.pdf
La TAULA DEL LLOBREGAT I PROUSAL abandonem la Comissió Municipal per la Mineria de Sallent
Des que vam entrar a la Comissió, el nostre propòsit ha estat garantir especialment el compliment de la sentència penal que obliga a restaurar el dany causat per l’explotació de la potassa i assegurar que aquesta restauració es faci amb el màxim rigor tècnic i científic possibles. Creiem que abans de qualsevol intervenció patrimonial o urbanística, cal disposar d’un estudi multi-criteri rigorós, fonamentat en el coneixement científic i interdisciplinari, que integri les dimensions ambientals, socials, culturals i territorials de l’impacte miner.
Considerem que l’orientació actual de la Comissió s’allunya del nostre objectiu, que és garantir la reparació integral i efectiva del perjudici causat per l’explotació minera. És per això que, per respecte als nostres principis i també a les seves iniciatives, preferim fer un pas al costat. El fem per continuar les nostres lluites com fins ara i per continuar teixint ponts entre totes aquelles persones i col·lectius que ens reconeixem responsables d’atendre el deure històric de reparació i justícia amb el territori. (Fragments de la carta llegida en el darrera sessió de la Comissió. El text sencer, aquí.)
Aquesta va ser la presentació pública de la Comissió:
Entitats socials, ambientals i sindicals convoquem per al dia 20 de setembre, a les 12 h, una gran mobilització contra el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. El moment per a aquesta gran mobilització és estratègicament clau, ja que serà un període preelectoral, farà cinc anys de la concorreguda concentració a Barcelona contra el mateix projecte, i el Govern de l’Estat ja haurà aprovat, o estarà a punt de fer-ho, el Document de Regulació Aeroportuària 2027-2031 d’AENA, que preveu 13000 milions d’euros per a molts aeroports de l’Estat, entre els quals, el del Prat. Per això i molt més, posem rumb al #20S!
Revoltes de la Terra ha mostrat aquests dies la seva potència en una germinació multitudinaria que ha assenyalat amb accions concretes l’ecocidi i el genocidi que representa l’empresa ICL.
La TAULA DEL LLOBREGAT a més de moltes col·laboracions personals, hem contruit un TALLER molt participatiu, aquí en teniu l’esquema:
Aquest video s’està projectant en diversos llocs i pobles, 
Porcalunya, una Catalunya subordinada a la macroindústria porcina. La PPA és un virus que només afecta porcs i senglars i no suposa cap risc per a la salut humana, però provoca mortalitats altíssimes en els animals i pot enfonsar, temporalment, el negoci de les exportacions. Per això, davant del brot, la reacció ha estat fulminant: tancament de zones, desplegament de recursos, exèrcit, alarma pels mercats internacionals i discursos per “tranquil·litzar el consumidor”. Tot gira al voltant de l’economia del porc, no del benestar dels animals ni de la salut de les persones ni dels ecosistemes.
El primer treball “
El segon ” 
L’autor del tercer treball va néixer a Viena i resideix a Barcelona, on ha completat un màster en Ecologia Política, Justícia Ambiental i Decreixement a la Universitat Autònoma de Barcelona. Provinent del moviment per la justícia climàtica, en què es va centrar en la construcció d’aliances amb treballadors i sindicats, actualment forma part de la campanya Boicot ICL i del moviment més ampli de solidaritat amb Palestina a Catalunya. La seva recerca se centra en com organitzar als treballadors per a detenir el flux de diners i materials que sostenen el genocidi del poble palestí. El podeu baixar aquí: