COM DIU L’ACA, NO!

Publicat el 3 de febrer de 2026 per taulallobregat

 

Aquesta campanya de l’ACA de tothom no és la nostra, no!

Precisament estem convençuts que la protecció del nostre planeta blau és l’únic camí possible  i  que si no protegim  la nostra terra, l’aigua i l’aire cada vegada serà més difícil protegir  els drets humans essencials  i la pobresa, la guerra, les malalties i la violència masclista i racista creixeran.

I ja que convivim, a la major part del planeta, amb el disbarat, ja que estem al mig d’aquest sistema que ens fa malviure, quins passos proposem per fer la transició cap a una altra manera de bon viure?

NO  els passos que proposa en aquest vídeo,

1) Diguem les coses pel seu nom: L’escassetat generada al territori és deguda a  violar els límits biofísics del territori.  No és sequera sinó   el resultat d’una sobreexplotació crònica dels recursos hídrics i del no-respecte sistemàtic als límits biofísics del territori. Obviar una situació estructural de desequilibri hidrològic és una resposta política que serveix per desresponsabilitzar el model econòmic i de gestió de l’aigua que l’ha generat.

2) De què parlem quan diem reutilització? Cal recordar que tota l’aigua dolça del planeta ja és reciclada i  modificar el cicle de l’aigua amb reutilització és una manera molt costosa de reproduir  el  que la natura ja fa naturalment  si no la modifiquem.

3) Fa temps que ho veiem:  la tecnologia, així concebuda, mai no emancipa, sinó que  genera noves dependències –energia, materials,…– i infon  socialment una falsa seguretat, alimentant un tecnooptimisme que allunya la societat de la consciència dels límits ecològics reals i de la necessitat de canvis profunds en els models de producció i consum, per altra part, tan necessaris.

5) Trobem que es tracta d’una exposició amb una  manca total de  visió integral de la problemàtica,  només respon a garantir el subministrament del consum urbá i industrial de la zona metropolitana i dels grans nuclis urbans  ignorant els impactes ecosistèmics i territorials en zones rurals així com els conflictes socials associats a la qualitat, quantitat i redistribució de l’aigua..

6) En definitiva, no qüestiona el model de mal desenvolupament sinó que intenta salvar-lo mitjançant solucions tècniques.  Sense una reducció de la demanda, sense respectar els límits biofísics i sense una governança democràtica de l’aigua, qualsevol resposta tecnològica és insuficient i irresponsable (https://taulallobregat.org/model-economic-i-social/).

Quines propostes fem a llarg termini per fer una transició cap a un nou model de desenvolupament?

  1.   Destinar molts recursos a
    1. millorar el coneixement del cicle biofísic de l’aigua  i les seves funcions ecològiques a cada territori i
    2.     Amb aquest coneixement, revisar la disponibilitat per a cadascun dels usos, i  
    3.       Donar oportunitats de restauració als  cicles petits de l’aigua local, diversificar fonts, crear molts paisatges esponja….

2) Fer una anàlisi sistèmica i  actuar per a reduir la demanda,  filant molt  prim, contemplant- també, evidentment-  la transformació o eliminació d’usos.

3) Potenciar i estendre l’agricultura regenerativa i  la ramaderia extensiva,  canviar les politiques turistiques, de producció,  etc… Limitant o evitant aquelles activitats intensives en consum d’aigua que comprometen la sostenibilitat del territori.

4) Intervenir per canviar el marc cultural d’usos i consum: que els pobles coneguin la seva aigua, les problemàtiques que l’afecten, els seus límits , fomentant una implicació activa de la població  en  la gestió col·lectiva i en la  conservació i canvi d’hàbits per a la seva conservació i el funcionament ecosistèmic. . 

5) Governança descentralitzada i territorialitzada per  trobar la solució tècnica millor per a cada lloc fugint de solucions uniformitzadores, procurant que hi participin tots els actors, de manera propera i  descentralitzada en funció de les característiques de cada lloc.

Encara afegim un pas més: ja és hora que ens fem  la pregunta: què i qui ens ha portat a aquesta situació ? És aquest el món que volem?
Simplement estem copiant el que fa molts anys  s’està fent als EEUU,  un model de consum (d’aigua també) extrem i molt poc civilitzat.

Aquesta situació tan greu és la que el nou informe de l’Institut de la Universitat de les Nacions Unides per a l’Aigua, el Medi Ambient i la Salut (UNU-INWEH) descriu com a  “fallida hídrica global”    .En traduïm alguns fragments:

“El món s’enfronta a una crisi sense precedents en la gestió de l’aigua, que transcendeix el concepte tradicional de «crisi de l’aigua». El planeta ha entrat en una nova fase que es descriu com a «fallida hídrica global». Aquest concepte actua com un sever advertiment  de que molts dels sistemes hídrics del món han sofert danys irreparables a causa d’anys d’ús excessiu i contaminació. Rius, llacs i aqüífers que alguna vegada van ser abundants ja no satisfan les necessitats de les persones ni dels ecosistemes. En moltes regions, aquests sistemes operen en un estat de «postcrisi», en el que la recuperació ja no és possible. El planeta ha entrat en una nova fase que es descriu com a «fallida hídrica global» (…..)

Per a respondre de manera eficaç a l’era de la «fallida hídrica global», l’informe advoca per una nova agenda hídrica que tingui en compte les realitats d’un món postcrisi. Aquesta nova agenda ha d’anar més enllà de la visió limitada centrada únicament en l’accés a l’aigua i al sanejament  i aspirar a solucions integrals que abordin tant la quantitat com la qualitat de l’aigua, reconeixent la necessitat de justícia social i equitat en la distribució de l’aigua. Aquestes mesures  requereixen el desenvolupament de marcs sòlids de governança, la inversió en infraestructures hídriques sostenibles i el compromís amb polítiques que protegeixin tant els recursos hídrics com el capital natural que els recolza, com els aiguamolls, aqüífers i glaceres.  https://www.iagua.es/noticias/redaccion-iagua/mundo-esta-bancarrota-hidrica-advierten-cientificos-onu

COMENTARI (Narcís Prat)

El vídeo te frases lamentables com que l’aigua del riu no va al mar, el que no és cert, és l’aigua de la depuradora que anava directament al mar. La regeneració és una eina molt útil per mantenir els cabals de manteniment. I l’informe de les Nacions Unides no és directament aplicable a Catalunya.
El més preocupant és que la gent que ha fet possible un canvi en com es gestiona l’aigua a Catalunya des de el 2004 (amb Salvador Milà de conseller) i especialment l’equip tècnic clau per aquests canvis, ara els han fet fora dels seus llocs de treball tot i que continuen a l’ACA d’alguna manera. Les persones que més han treballar per canviar la cultura de l’aigua a Catalunya ara estan en una situació increïble per culpa de les denúncies de gent de dins l’ACA i de les pressions de grans corporacions i dels industrials, algunes corporacions de professionals i els agricultors i ramaders que no volen que el multin per no deixar cabals ambientals. S’ha d’anar en compte si no es vol que els guanys que s’han obtingut fins ara no es reverteixen cap a un model més estructuralista com el d’abans. El primer pas ha sigut apartar els tècnics i científics que ho varen fer possible de la primera línia d’actuació de l’ACA.

Spread the love
Publicat dins de ACA, Agricultura, Aigua subterrània, Aqüífers, Biodiversitat, Col·lapse, Contaminació, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Estudis, Exemples, Formació, Futur de l'aigua (2028-2033), Governança, Investigació i recerca, Multimèdia, NNUU, Participació, Sistemes Naturals, Turisme | 1 comentari

CRIDA INTERNACIONAL URGENT!!!

Publicat el 18 de gener de 2026 per taulallobregat

Civils kurds amenaçats de desplaçament sota amenaça de  masacre, a Alep, al Kurdistan.

Els barris  kurds de Sheikh Maqsoud (Şêx Meqsûd) i Ashrafiye (Eşrefiye)  d’Alep han estat sota bombardeig pesat fa pocs  dies: milícies islamistes recolzades per Turquia -amb  uniformes d’exèrcit sirià- han assetjat aquests dues àrees densament poblades, apuntant barris on viuen civils i hi ha  hospitals, escoles i infraestructures diverses. Molta població,  incloent nens, està sent assassinada i desenes de milers estan sent  desplaçats de manera forçosa.
Els grups que participen als   atacs – Sultan Murad, Suleiman Shah (Amshat), Hamzat, i les brigades Nureddin Zengi  – són les mateixes faccions que anteriorment va dur a terme una depuració ètnica, segrestos, tortura, i que van obligar al desplaçament de la població  kurda a les regions turques   ocupades d’Afrin, Serêkaniyê, i Girê Spî. Avui dia , la població de kurds dins Serêkaniyê ha caigut des del 85% a menys que 1% arran d’aquests atacs.
Aproximadament 400,000 civils  kurds viuen en aquests dos barris sota bombardeig. La majoria d’ells són persones desplaçades internament que ja havien fugit de  la violència islamista recolzada per Erdogan  i que van buscar refugi a Alep. Ara estan sent apuntades de bell nou per les mateixes forces.
Resim 1.png
L’Observatori sirià pels Drets Humans (SOHR) ha confirmat que les forces que ataquen aquestes àrees són les mateixes que  van agredir els kurds a Afrin, utilitzant tancs, armes pesades, i drons armats  subministrats per Turquia. L’ objectius de la operació és  forçadament eliminar la població  kurda  d’Alep.

Aquest atac militar també és una catàstrofe ecològica. El bombardeig està destruint la xarxa d’aigua, el clavegueram, les cadenes de subministrament d’aliments i les zones agrícoles d’Alep. Desenes de milers de persones es veuen privades de l’accés a aigua potable, aliments, electricitat i atenció mèdica. Aquesta situació representa un col·lapse ambiental de lenta evolució i una crisi humanitària massiva per a la comunitat kurda.

Més de 46.000 persones ja han estat desplaçades. Els aeroports estan tancats, no hi ha rutes segures  i la població civil es troba atrapada en zones de conflicte actiu. La Mitja Lluna Roja Kurda (Heyva Sor a Kurd) ha fet una crida urgent a la comunitat internacional perquè obri corredors humanitaris i protegeixi els civils.

Des de la TAULA DEL LLOBREGAT ens fem ressò fermament d’aquesta crida i demanem a les Nacions Unides (OCHA, #ACNUR, #UNICEF), a la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, a la Unió Europea i els seus Estats membres, a Amnistia Internacional, a Human Rights Watch i a tots els mecanismes humanitaris que operen a Síria que prenguin mesures immediates.

En aquest context, exigim:

1- L’establiment de corredors humanitaris supervisats ​​per l’ #ONU per a Sheikh Maqsoud i Ashrafiye.

2- L’activació immediata dels mecanismes internacionals de protecció dels civils.

3- El cessament dels atacs dels grups armats secundats  per Turquia i la retirada de les armes pesants.

4- El lliurament urgent d’ajuda humanitària (aigua, aliments, salut i allotjament) a la població afectada.

El que passa  a Alep no és solament un  conflicte militar, sinó un intent sistemàtic d’aniquilar  un poble, desplaçar-lo i destruir el seu entorn vital. El silenci de la comunitat internacional equival a complicitat en aquests crims.

Per això, estenem aquesta crida  a tots els defensors de la vida, organitzacions i moviments ecologistes: a solidaritzar-nos amb els barris que defensen el seu autogovern, la seva llibertat i els seus espais de vida enfront de l’agressió genocida i el silenci internacional.

El temps s’acaba. La vida dels civils, els hàbitats ecològics i l’existència mateixa d’una comunitat estan en perill d’extinció.

Més informació al  moviment ecologista per al Kurdistá: https://espanol.anf-news.com/europa/tev-eko-avanzar-en-la-lucha-ecologica-global-a-traves-de-la-modernidad-democratica-56261

Si voleu rellegir-lo, des de la TAULA  ja ens havíem fet ressó de la guerra de l’aigua a Rojava, Kurdistan: https://taulallobregat.org/guerra-de-laigua-a-rojava/

 

o

Spread the love
Publicat dins de Accions, Aigua arma de guerra, Cultura transformadora, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Kurdistàn, Manifestacions, NNUU, UE Unió europea | Feu un comentari

Cimera social europea de l’aigua

Publicat el 15 de desembre de 2025 per taulallobregat

Organitzacions socials europees demanen conservar la Directiva Marc de l’Aigua davant de l’anunci de la seva revisió per part de la Comissió Europea

El Moviment Europeu de l’Aigua, del qual Aigua és Vida forma part, alerta de les possibles conseqüències negatives que comportaria la modificació de la Directiva Marc de l’Aigua anunciada per la Comissió Europea (CE) avui, 10 de desembre, en roda de premsa.

El passat cap de setmana, del 5 al 7 de desembre, Girona va acollir la trobada anual del Moviment Europeu de l’Aigua. Un dels objectius va ser analitzar les propostes de desregulació de les normes de la Unió Europea (UE) relatives a la gestió de l’aigua, tant en termes de derogacions com de finançament.

“Sense aquest marc legal comú, desapareix qualsevol garantia del bon estat ecològic i químic de les masses d’aigua que circulen per la UE”, alerten els membres del Moviment Europeu de l’Aigua. Segons les organitzacions, la Directiva Marc de l’Aigua és el pilar vital de tota la política hídrica europea, per la qual cosa demanen als eurodiputats que defensin la norma i els seus estàndards vigents.

Les organitzacions de Catalunya recorden que l’actual Directiva Marc de l’Aigua ha estat clau per millorar l’estat de conservació de rius i aqüífers. En aquest sentit, la Plataforma en Defensa de l’Ebre comenta que la Directiva va ser un puntal imprescindible durant la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional i va permetre aturar els transvasaments. “Un canvi en aquesta directiva representa un risc per als rius i aqüífers de Catalunya”, denuncien.

El moviment europeu denuncia també la deriva de la Comissió Europea, “cedint a lobbies miners i industrials amb interessos particulars que amenacen el dret a un medi ambient sa i la salut pública de tots els ciutadans europeus”. Recorden que la Comissió Europea ha repetit nombroses vegades que dona suport al Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, després dels gairebé 2 milions de ciutadans europeus que van donar suport a la primera Iniciativa Ciutadana Europea (ICE Right2Water) que demana el reconeixement del dret a l’aigua.

Aquestes acusacions es donen després que la Comissària europea de Medi Ambient, Aigua i Economia circular, Jessika Roswall, afirmés la setmana passada que la revisió de la Directiva Marc de l’Aigua respon a l’objectiu de facilitar l’obertura de mines en territori europeu per a deixar de dependre de la Xina i els EUA. També per a accelerar projectes considerats estratègics per a la CE, com són els centres de dades.

El Moviment Europeu de l’Aigua vincula l’amenaça ambiental orquestrada per la CE amb el seu pla de rearmament i el seu aparent pla de competitivitat en la carrera global per liderar sectors industrials tecnològics com el de la intel·ligència artificial. “Cal recordar que encara es desconeix l’enorme consum d’aigua i energia de la IA, la qual cosa hauria d’impedir que la CE elimini els procediments d’avaluació i impacte ambiental, més encara en una regió del món afectada per l’escassetat permanent d’aigua”, denuncien.

La potencial revisió de la Directiva Marc de l’Aigua arriba només uns anys després que la CE hagi fet una avaluació de la directiva, amb la qual va concloure que és adequada per a respondre als objectius comuns de protecció de l’aigua i de la salut.

Organitzacions de l’Estat espanyol, França, Itàlia, Països Baixos, Alemanya, Grècia, Bòsnia i Hercegovina, Bèlgica i Sèrbia, es van trobar el passat cap de setmana a Girona i van acordar prioritzar per a aquest 2026 la protecció de la Directiva Marc de l’Aigua. Entre els assistents van participar operadors públics, administracions locals i el Relator Especial de l’ONU pels Drets Humans a l’Aigua i al Sanejament Pedro Arrojo

(https://www.aiguaesvida.org/organitzacions-socials-europees-demanen-conservar-directiva-marc-aigua/)

10des.2025
0 511 0
Spread the love
Publicat dins de Aigua és vida, Aigua pública i democràtica, Assemblees, Congrés, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Emergència Climàtica, Futur de l'aigua (2022-2027), Participació, UE Unió europea | Feu un comentari

Tants porcs com persones

Publicat el 8 de desembre de 2025 per taulallobregat

No és exactament ni només un problema a la nostra conca, però és un problema  greu que ens afecta a tot@s i que té a veure amb aquest maleït sistema que ens esclavitza tant com ens costa d’abandonar, Per això ens fem ressó de  l’escrit d’en David Serramitjana i publiquem el vídeo de la CUP Nacional, perquè són clars i perquè expressen una opinió que també és la nostra.

Porcalunya triomfant: de la pesta porcina a la porcinocràcia

De la PPA a un país segrestat pel porc

La pesta porcina africana (PPA) que ha aparegut als senglars de Collserola no és només un problema veterinari: és el símptoma d’un model de país convertit en Porcalunya, una Catalunya subordinada a la macroindústria porcina. La PPA és un virus que només afecta porcs i senglars i no suposa cap risc per a la salut humana, però provoca mortalitats altíssimes en els animals i pot enfonsar, temporalment, el negoci de les exportacions. Per això, davant del brot, la reacció ha estat fulminant: tancament de zones, desplegament de recursos, exèrcit, alarma pels mercats internacionals i discursos per “tranquil·litzar el consumidor”. Tot gira al voltant de l’economia del porc, no del benestar dels animals ni de la salut de les persones ni dels ecosistemes.

Catalunya, planta d’engreix al servei de quatre empreses

Catalunya s’ha convertit en una immensa planta d’engreix i sacrifici: milions de porcs tancats en naus, purins contaminant aqüífers i sòls, la resistència als antibiòtics disparada, pobles sencers respirant aire tòxic, aqüífers que s’assequen per la sobreexplotació de l’aigua i un territori sacrificat perquè quatre grans empreses facin negoci. Fa anys que informes independents denuncien la contaminació per nitrats i l’impacte social i ambiental d’aquest model, però la resposta política ha estat tímida i tardana, sempre condicionada per un dels lobbies més poderosos del país: el porcí.

El senglar, boc expiatori perfecte

En aquest context, el senglar s’ha convertit en el boc expiatori perfecte. La “sobrepoblació” actual no ha caigut del cel: la desaparició del llop, l’accés fàcil a menjar i, durant anys, la cria i alliberament de senglars i híbrids de porc de granja per afavorir la caça han creat una situació complicada. Ara, amb la PPA com a excusa, es plantegen matances massives i una reducció dràstica de la població de senglars, presentant-ho com una mesura “tècnica” i “necessària”. Els mateixos sectors de caça i ramaderia que hi han contribuït són cridats a resoldre el problema a trets, legitimats per una “emergència sanitària” que, de fons, protegeix sobretot els interessos de la indústria càrnia.

Granges “hermètiques”? La responsabilitat humana del contagi

Aquí cal fer-se una pregunta incòmoda: si les granges són tan “hermètiques” i tan “segures” com se’ns repeteix, com arriben a infectar-se els porcs de nau? Un senglar salvatge no travessa murs de formigó ni entra als camions d’alimentació. Si el virus entra, ho fa gairebé sempre a través de mans i decisions humanes: transports no controlats, moviments d’animals i productes sense garanties, deixalles contaminades, caçadors i ramaders que van d’un espai a l’altre sense les mesures adequades. En comptes de limitar-se a culpar el senglar, caldria buscar a fons l’origen, revisar responsabilitats i posar llum sobre les pràctiques que han obert la porta al virus.

Un sistema que sacrifica animals, territori i persones

El veritable risc per a la població humana no és aquest virus concret, sinó el sistema que l’envolta: una ramaderia que afavoreix noves malalties emergents, que esgota i degrada l’aigua que bevem i que manté comarques senceres sotmeses al trànsit de camions, a les pudors d’un aire contaminat i a la precarització dels llocs de treball. És un model que tracta animals, territori i persones com a material d’explotació i que ha capturat la política fins al punt que les decisions clau es prenen en funció de les exportacions, no del bé comú. Les grans empreses del sector aconsegueixen situar “els seus” polítics en llocs clau, condicionant parlaments i direccions de partits, marcant línies vermelles i dictant què es pot tocar i què no. A cop de “tisores” decideixen pressupostos, retallades i prioritats, sempre pensant en la butxaca i mai pensant en la vida del planeta.

De la carn barata a la proteïna vegetal

Davant d’això, la sortida no pot ser més del mateix. La PPA hauria de ser el punt d’inflexió per impulsar una transició cap a la proteïna vegetal: reduir progressivament el nombre de porcs, deixar enrere la ramaderia i apostar per cultius de llegums i altres proteïnes vegetals produïdes aquí, amb agricultura digna i territori viu. Això vol dir redirigir ajudes públiques, acompanyar ramaders perquè es reconverteixin, fomentar una indústria alimentària que transformi productes vegetals de proximitat i educar el consum cap a dietes més saludables i ètiques basades en plantes. Aquesta transició és l’única via realista per salvar el sector —alliberant-lo de la dependència d’un únic model suïcida— i alhora contribuir a salvar el planeta: menys emissions, menys purins, menys maltractament animal i més sobirania alimentària.

Porcinocràcia o canvi de rumb?

Parlar clar vol dir reconèixer que la PPA ha posat en evidència una porcinocràcia: un poder econòmic que dicta l’agenda, que marca els límits del debat i que converteix qualsevol crisi en una operació de rescat del negoci. Si volem sortir d’aquesta lògica, cal deixar de mirar només el senglar i començar a mirar de cara la macroindústria porcina i el seu impacte ecològic, social i ètic. La veritable pregunta no és com salvarem el sector porcí tal com és ara, sinó si continuarem acceptant que Catalunya sigui Porcalunya o aprofitarem aquesta crisi per apostar decididament per un model basat en la proteïna vegetal, que respecti el medi, els animals i les persones.

David Serramitjana – Biòleg i tècnic en fauna

 

Més informació:

Alfals, soja, carn de porc, animals vius… El tràfic de mercaderies que passa pels ports de Catalunya és socialment innecessari i ecològicament desastrós, per Gustavo Duch: https://www.elcritic.cat/opinio/gustavo-duch/desglobalitzar-els-ports-per-relocalitzar-alimentacio-224119.

Versió reduïda d’un dels capítols del llibre ‘Futurs (im)possibles. Propostes i imaginaris per una transició ecosocial’ (Escola de Transicions i Pol·len Edicions, 2024) per Josep Manel Busqueta (Taifa) i Rubén Martínez Moreno (IDRA): https://www.elcritic.cat/opinio/el-fuet-mes-car-del-mon-qui-paga-el-preu-real-de-la-industria-porcina-229334

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Alimentació sostenible, Biodiversitat, Col·lapse, Contaminació, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Economia social i solidària, Eines, Exemples, Formació, Futur de l'aigua (2028-2033), Governança, Investigació i recerca, Macrogranges, Mercantilització i Financiarització aigua, Multimèdia, Sistemes Naturals | 1 comentari

ICL, runams, extractivisme: treballs de grau

Publicat el 1 de desembre de 2025 per taulallobregat

Darrerament s’han fet públics dos treballs de grau i un de màster  que tenen molt d’interès i ens ajuden a entendre el paper de  ICL al Bages

El primer  treball “Complicitats institucionals i capitalisme verd : el cas d’ICL Iberia al Bages” analitza com la  dinàmica la transició ecològica promoguda des de les institucions i el món empresarial amb formes vinculades al capitalisme verd es manifesta al Bages, on l’activitat minera de potassa, tot i els seus greus impactes ambientals, ha estat consolidada per la multinacional ICL Iberia. Després de diverses sentències judicials adverses, l’empresa ha impulsat el Pla Phoenix, presentat com una aposta per la sostenibilitat i el treball es planteja com a pregunta principal quin ha estat el paper de les institucions catalanes en la consolidació d’ICL al territori. La recerca parteix de la hipòtesi que aquest projecte Phoenix ha estat possible gràcies a una combinació de suport institucional, marcs legals flexibles i estratègies de greenwashing. La podeu descarregar aquí: https://ddd.uab.cat/record/321216

El segon ” Extractivisme, percepció dels riscos i mobilització social : una mirada al conflicte ambiental del Bages analitza el conflicte socioambiental generat per les mines de potassa del Bages amb l’objectiu d’identificar els factors que dificulten la mobilització social davant dels riscos ambientals i socials derivats de l’activitat extractiva. A través d’una aproximació qualitativa basada en entrevistes semiestructurades, anàlisi del discurs corporatiu i revisió de documentació secundària, s’investiga com la hegemonia d’ICL  s’ha construït mitjançant una estratègia de maladaptació que transforma el malestar en consentiment.  Els resultats mostren que, tot i l’existència d’un rebuig real entre la població, aquest no s’ha articulat de forma col·lectiva ni ha qüestionat el model extractiu dominant, facilitant així la seva persistència. El cas posa de relleu els límits de l’acció col·lectiva en contextos d’hegemonia empresarial i la necessitat de repensar les condicions per a la justícia ambiental. El podeu descarregar aquí: https://ddd.uab.cat/record/321215

L’autor del tercer treball va néixer a Viena i resideix a Barcelona, on ha completat un màster en Ecologia Política, Justícia Ambiental i Decreixement a la Universitat Autònoma de Barcelona. Provinent del moviment per la justícia climàtica, en què  es va centrar en la construcció d’aliances amb treballadors i sindicats, actualment forma part de la campanya Boicot ICL i del moviment més ampli de solidaritat amb Palestina a Catalunya. La seva recerca se centra en com organitzar als treballadors per a detenir el flux de diners i materials que sostenen el genocidi del poble palestí. El podeu baixar aquí: https://taulallobregat.org/wp-content/uploads/2025/11/TFM-Moritz-Drumel-1.pdf

 

Spread the love
Publicat dins de Cultura transformadora, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Estudis, Exemples, Formació, ICL, Investigació i recerca, LLibres, Montsalat, ProuSal, Runams, Sallent, Súria | Feu un comentari

Pas al costat en la CMMS

Publicat el 24 de novembre de 2025 per taulallobregat

La  TAULA DEL LLOBREGAT I PROUSAL  abandonem la Comissió Municipal per la Mineria  de Sallent

Des que vam entrar a la Comissió,  el nostre propòsit ha estat  garantir especialment el compliment de la sentència penal que obliga a restaurar el dany causat per l’explotació de la potassa  i assegurar que aquesta restauració  es faci amb el màxim rigor tècnic i científic possibles. Creiem que abans de qualsevol intervenció patrimonial o urbanística, cal disposar d’un estudi multi-criteri rigorós, fonamentat en el  coneixement científic i interdisciplinari, que integri les dimensions ambientals, socials, culturals i territorials de l’impacte miner.

Considerem que l’orientació actual de la Comissió s’allunya del nostre objectiu, que és garantir la reparació integral i efectiva del perjudici  causat per l’explotació minera. És per això que, per respecte als nostres principis i també a les seves iniciatives, preferim fer un pas al costat. El fem per continuar les nostres lluites com fins ara i per continuar teixint ponts entre totes aquelles persones i col·lectius que ens reconeixem responsables d’atendre el deure històric de reparació i justícia amb el territori. (Fragments de la carta llegida en el darrera sessió de la Comissió. El text sencer, aquí.)

Aquesta va ser la presentació pública de la Comissió:

Més informació:

Així en vam parlar públicament quan es va crear la Comissió: https://taulallobregat.org/runams-nou-cami/

I així -entre altres- ho lloava el Regio7: https://www.regio7.cat/bages/2025/05/30/repte-sallent-transformar-els-passius-118037549.html

 

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Col·lapse, Contaminació, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Futur de l'aigua (2028-2033), Governança, ICL, Montsalat, Participació, ProuSal, Runams, Sallent, Sequera | Feu un comentari

Observatori de l’Aigua deTerrassa, nota de premsa

Publicat el 17 de novembre de 2025 per taulallobregat

Nota de premsa de l’OAT com a resposta al canvi de gestió de la planta potabilitzadora d’Abrera que actualment gestiona TAIGUA

L’Observatori de l’Aigua, com a espai creat per a la participació de la ciutadania pel que fa a la gestió i governança de l’aigua a la nostra ciutat, òrgan reconegut pel Ple de l’Ajuntament, ha de sortir al pas d’informacions que no s’ajusten a la realitat i que desconeixem amb quina intenció han estat publicades.

La notícia, que afirma que TAIGUA es ven l’Estació de Tractament d’Aigua Potable d’Abrera que actualment gestiona TAIGUA, és totalment falsa. Aquests són els nostres arguments:

El febrer de 2018, el Tribunal Superior de Justícia va ratificar la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya de Juny de 2015 d’anul·lació de l’adjudicació d’Abastament d’Aigua Ter Llobregat (ATL) a Acciona. Posteriorment amb el Decret Llei 4/2018 del 17 de juliol, el Govern de la Generalitat de Catalunya iniciava la recuperació de la gestió pública d’ATL amb qual s’assumia la gestió directa del servei d’abastament d’aigua en alta a les poblacions per mitjà de les instal·lacions de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat de titularitat de la Generalitat i es va crear l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat.

Curiosament, el Decret no contemplava la inclusió al sistema ATL de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Sant Joan Despí (AGBAR), fent un tracte, de favor cap a aquesta empresa privada que controla el 80% de l’aigua subministrada a Catalunya.

A partir de la publicació d’aquest Decret Llei, la Generalitat de Catalunya estava obligada a recuperar la gestió d’Aigües Ter Llobregat, amb l’excepció indicada. A conseqüència d’aquesta mesura, les instal·lacions de plantes de potabilització del Ter-Llobregat, com per exemple l’ETAP d’Abrera que gestionava MINA/AGBAR i posteriorment TAIGUA, tenien els dies comptats i la seva gestió directa en alta havia de passar a ATL.

El 10 de desembre del 2018, Terrassa remunicipalitzà la gestió de l’aigua i, per tant, TAIGUA passà a gestionar també l’ETAP d’Abrera. És a partir d’aquest moment, quan TAIGUA assumeix el seu control, quan se signa un conveni per cinc anys amb ATL, perquè es faci càrrec del subministrament en alta de la ciutat de Terrassa i altres poblacions de l’entorn.

Fent un pas enrere en el temps, en l’any 2018 l’Ajuntament de Terrassa, com a titular del servei, va recuperar unes instal·lacions que havia gestionat MINA AGBAR durant més de 75 anys. Unes instal·lacions que en el moment de la seva reversió, entre elles l’ETAP d’Abrera, presentaven molts elements estructurals amb la seva vida útil exhaurida que feia necessària una inversió en la xarxa en alta superior als 50 milions d’euros en un termini de 20 anys amb l’objectiu immediat de garantir la quantitat, la qualitat i la continuïtat del subministrament.

Mina Agbar, durant la seva gestió privada de l’abastament d’aigua a Terrassa, van prioritzar que els accionistes cobressin els seus dividends complimentats amb el negoci privat del Grup MINA AGBAR que eren qui feien les inversions sense cap licitació pública. TAIGUA s’ha fet càrrec durant aquests set anys de totes les inversions d’Abrera que han anat exclusivament a càrrec de la facturació de l’aigua a Terrassa, amb una valoració d’actius de 6,18 milions d’euros que ara li reclama a ATL i que haurà de retornar a TAIGUAsi vol recuperar el control de l’ETAP Abrera-Terrassa.

En resum, denunciem la publicació de notícies sense cap base ni verificació periodística, anunciant la venda de TAIGUA de la planta d’Abrera, com si aquesta fos la seva inequívoca propietària. No hi ha cap venda de TAIGUA a ATL, tot és d’una falsedat absoluta i malintencionada que busca desprestigiar la gestió pública de l’aigua a Terrassa.

Simplement ATL aplica el Decret Llei 4/2018 pel qual posseeix la titularitat de la instal·lació i te al seu favor la legalitat per recuperar la gestió de la potabilitzadora d’Abrera actualment gestionada per TAIGUA.

L’Ajuntament de Terrassa, propietària de TAIGUA, haurà de valorar si accepta aquesta reversió amb base a l’existència d’actius i la compensació de les partides econòmiques invertides en aquesta instal·lació durant aquest set anys de gestió que superen els 6,18 milions d’euros.

Aquesta operació necessita l’acord entre les parts que han garantit els següents principis fonamentals:

  1. Primer.- ATL ha de retornar l’import de la valoració d’actius i de totes les inversions realitzades fins al moment.
  2. Segon .- S’ha de garantir la subrogació de tota la plantilla de personal existent a la planta d’Abrera i tots els drets i les condicions laborals econòmiques i socials que havien gaudit.
  3. Tercer .- Ha d’haver-hi un acord entre ATL i l’Ajuntament de Terrassa sobre el preu €/m3 d’aigua que pagaria TAIGUA, a partir de l’any 2026 i en anys successius, perquè no afecti la sostenibilitat econòmica i financera de l’empresa i aplicar, tal com es reconeix en el Decret Llei, “que la situació d’anul·lació d’un contracte d’aquestes característiques ha de preveure mesures per minorar l’impacte en els usuaris, sense perjudici que s’hagi de tenir en compte en la liquidació del contracte”.

L’OAT exigirem, com a pas previ a qualsevol acceptació, que se’ns informi sobre les propostes d’acords finals entre l’Ajuntament de Terrassa i ATL, de tots els punts abans esmentats, i de la projecció a llarg termini del nou preu m3 d’aigua que TAIGUA haurà de pagar i que, en cap cas, podrà posar en qüestió la sostenibilitat econòmica i financera de l’empresa pública, o comportar augments tarifaris sobtats als usuaris del servei.

Ens sorprèn molt que en el Decret Llei aprovat el 2018 no es va incloure, com un tracte de favor injustificat, el retorn a ATL de la planta potabilitzadora de l’ETAP de Sant Joan d’Espí que actualment està gestionant l’empresa privada AGBAR.

Si no es compleixen totes aquestes condicions, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa demanarem a l’Ajuntament que no firmi cap acord de reversió amb ATL sobre l’ETAP d’Abrera/TAIGUA, i si ho creu convenient, se sol·liciti a ATL rebre el mateix tracte que ha fet amb l’ETAP de San Joan d’Espí per seguir gestionant l’ETAP d’Abrera.

La informació periodística ha de ser ètica i veraç. Creiem que desinformar dient que “TAIGUA destinarà els 6,15 milions d’euros només per reparacions ordinàries i saldar dèficits sense tenir en compte possibles inversions futures…” com ha afirmat un mitjà de comunicació local. Això és una informació que no s’ajusta a la realitat.

Ho demostren els comptes de resultats de TAIGUA, des de l’any 2019 al 2024, no hi ha hagut cap dèficit en els resultats obtinguts i sempre s’han obtingut beneficis nets que han servit per fer front a les inversions per un total de més de 18 milions d’euros en els primers sis anys. L’any 2025 la inversió arribarà als 4.187.984 € i, en els tres anys vinents, hi ha prevista una inversió de més de 12 milions d’euros, a raó de 4 milions per any, amb l’objectiu de millorar el servei d’abastament i fer molt més rendible i eficient la xarxa d’abastament actual.

També han sortit afirmacions totalment fora de context, com per exemple:

“Terrassa pagarà més cara l’aigua el 2026,” amb tota la mala intenció, quan en la mateixa notícia es retractava dient que gràcies a un acord amb el PSC sobre les ordenances, la tarifa de l’aigua es congelarà per a l’any 2026. En resum, l’aigua el 2026 no tindrà cap increment de tarifes.

Terrassa, 5 de novembre 2025

Més informació:  https://www.oat.cat/2025/11/06/nota-de-premsa-de-loat-com-a-resposta-sobre-el-canvi-de-gestio-de-la-planta-potabilitzadora-dabrera-que-actualment-gestiona-taigua/

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, Al·legacions, Cabals, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Economia social i solidària, Emergència Climàtica, Futur de l'aigua (2022-2027), Governança, Interconnexió de xarxes, Mercantilització i Financiarització aigua, OAT, Participació, Terrassa | Feu un comentari

Alerta inundable

Publicat el 9 de novembre de 2025 per taulallobregat

https://www.instagram.com/reel/DQxYxB-DEDY/?igsh=MXV3Z3E1dnVnc3p5cg== 

Pel seu interès i per fer-nos ressó de l’emissió del documental “ALERTA INUNDABLE” on tenen veu membres de la Taula del Llobregat, publiquem  sencer aquest article de  Victor Rodrigo al “Món de la Tele”

El documental Alerta inundable del programa Sense Ficció, que va ser objecte de polèmica per un possible acte de censura per part de la direcció del 3Cat i que la cúpula de la cadena va negar davant el Parlament de Catalunya, s’emetrà el pròxim dimarts 11 de novembre. Segons ha pogut saber El Món de la Tele, TV3 confirma que en les últimes setmanes “han treballat de manera conjunta des de la direcció amb l’equip del programa de documentals” i així aconseguir “reforçar el treball periodístic” de la peça audiovisual. Cal recordar que la cadena pública catalana va decidir bloquejar la seva emissió perquè considerava que el producte “no era rodó” i calia “seguir treballant”. Estava previst que s’emetés el passat 30 de setembre, però no va ser així. Ara, aquest escull sobre la feina periodística ja s’hauria superat.

El treball, dirigit per Laia Mestre, recull les denúncies d’extreballadors de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per les pressions que van patir per part de l’empresa durant la bombolla immobiliària per aprovar informes favorables a projectes en zones inundables. El fre a la seva emissió va comportar un contundent comunicat per part del comitè d’empresa de TV3, que va demanar emetre’l després de titllar el moviment de la direcció “com a censura”. Els representants dels treballadors consideraven que el motiu que donaven des del capdavant del 3Cat “era una excusa”. Fonts de la direcció van negar-ho a aquest mitjà de manera rotunda.

Els treballadors, a través del documental, van assegurar que la direcció de TV3 havia demanat “explícitament” a l’equip que eliminés del documental la part on “els alertadors feien la seva denúncia”, fet que vulnerava els principis de transparència i servei públic de la televisió. La denúncia del comitè d’empresa se sumava, així, a la del programa Sense Ficció i a la del Consell Professional, per “la greu ingerència de la direcció de la CCMA”, que segons explicaven en el mateix comunicat, “han exercit una pressió intolerable sobre l’equip del documental, qüestionant la seva professionalitat i exigint modificacions que atempten contra la llibertat d’informació i el rigor periodístic”.

Millores en el documental per tal de ser emès

Segons ha tingut coneixement El Món de la Tele, el documental Alerta inundable hauria gaudit de certes introduccions d’elements “que haurien enfortit” el producte, a més de “concretar alguns dels aspectes que s’hi expliquen”. Un altre dels problemes que afrontava la direcció del 3Cat era la de la protecció de les fonts que apareixien a la peça periodística. Això també s’hauria blindat. La negativa per emetre el documental va arribar fins a la comissió de control de la CCMA, a pregunta de la CUP.

El director de TV3, Sígfrid Gras, va negar el passat 24 d’octubre que hi hagués hagut cap mena de censura i va restringir la decisió, la d’emetre o no el documental, a l’àmbit professional. Així, va assegurar que es va decidir aturar-ne l’emissió per criteris únicament periodístics i “sota un exercici de responsabilitat”, i va garantir que el documental s’acabaria emetent quan s’hi haguessin aplicat els canvis corresponents. Davant les declaracions del director de la cadena pública catalana, dues setmanes després el documental Alerta inundable surt endavant.

https://x.com/som3cat/status/1987128713121833110?t=7WK0aQ3fuUohdELunJFJHA&s=35

Spread the love
Publicat dins de ACA, Baix Llobregat, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Exemples, Formació, Futur de l'aigua (2028-2033), Governança, Inuncat, Inundacions, Investigació i recerca, Martorell viu, Multimèdia, Pluja, Rieres, Sequera, Sin categoria, Sistemes Naturals, SOSBAIXLLOBREGAT | Feu un comentari

DANA: Primer aniversari

Publicat el 2 de novembre de 2025 per taulallobregat

Quan el 2018 ens vam unir unes quantes entitats, associacions i centres així com persones individuals del món científic per formar la TAULA DEL LLOBREGAT, ja dèiem: “Pretenem enfortir el vincle entre la ciutadania de la conca  i el riu, pensant en l‘aigua i la seva gestió com a bé comú. Alhora volem divulgar el coneixement de l’estat de la conca i de les pressions a les que està sotmesa o pot estar-ne en un futur. La nostra voluntat és contribuir a assentar les bases d’una nova gestió de l’aigua basada en la corresponsabilitat ciutadana.” Per això publiquem en primera plana l’article

“Inundacions al Baix Llobregat” de Rafael Díez, membre de Martorell Viu i la Taula del Llobregat

 

Rafael Díez,

Aquest article pretén reclamar l’atenció  sobre un tema que  preocupa a molts ciutadans de Catalunya, i especialment del Baix Llobregat, que rep el cabal dels 4.700 km2 de la conca: La urbanització de zones inundables.

Des de 1956 que tenim llei d’urbanisme, estem OCUPANT L’ESPAI FLUVIAL mes o menys amb els mateixos “arguments”, menyspreant la historia, la ciència i la natura. El 1955, Lluis Santacana i Faralt promou la construcció d’un nou barri a l’horta inundable de Martorell, l’Illa de Santacana, amb aquests arguments que han persistit fins al dia d’avui:

 “..las posibles avenidas del rio Anoya que se podrían citar como peligro eventual, especialmente cuando se ven precedidas por las del Llobregat, están hoy dia perfectamente contenidas, y pueden estarlo todavía mucho más, hasta un grado de seguridad absoluta, especialmente por la elevación de tierras de la orilla en cuestión ..”

Arguments similars hem sentit al 1991 per justificar l’impacte de les riuades en la construcció de l’A2, que passa sobre la llera del riu Llobregat, i la construcció al Pont del Diable del nou calaix de desguàs per pal·liar, en allò possible, aquest impacte. Aquesta vegada, ja amb anàlisis hidràulics, càlculs i cotes d’inundació que el departament d’hidrologia de la UPC va subministrar.

Setembre 1996. Maqueta per simular els efectes de la confluència de l’Anoia i Llobregat

Van fer una maqueta a la coberta de l’edifici de l’escola d’enginyers a escala 1/60 de 60 metres de llarg per simular els efectes de la confluència de l’Anoia i el Llobregat amb l’A2 ocupant la llera. Van determinar una geometria, una cota al 56, per situar la cota de protecció i un cabal màxim de 4.000 m3/s de capacitat. Els promotors van quedar satisfets i van assegurar que els problemes d’inundació de la Vila quedaven definitivament resolts. La gent encara s’ho creu.

Ara, en un nou estudi fet al 2017, la cota màxima per a un període de retorn T-500 anys és la cota 59,1. Cal dir aquí que el avanços actuals en hidrologia i meteorologia son increïbles comparats amb els de l’època de la construcció del nou ull del Pont del Diable.

El riu està controlat en temps real, no cal maquetes físiques, el riu te pràcticament un bessó digital que permet fer qualsevol simulació meteorològica predictiva, a més de ser capaç d’aprendre dels episodis històrics per ajustar el sistema. Arribats aquí podríem pensar que tenim resolt el problema de la inundabilitat, però en realitat no és així perquè el veritable problema no és el riu sinó l’ocupació que hem fet i fem de l’espai fluvial. Hem ocupat les planes d’inundació i les infraestructures viaries i ferroviàries no tenen prou en compte els camins de l’aigua preexistents. Ho hem vist a València i ho continuarem veient si no prenem mesures de veritat.

Geoportal registradores. El Prat, Hospitalet, Cornellá, San Boi, Viladecans… la C-31 i C-32 canalitzen l’aigua.

També ho podem veure al delta del Llobregat. Els mapes mostren com en el traçat de les infraestructures canalitzem, en la mesura de la seva cota, els corrents d’aigua, fins que es veuen superades als punts mes baixos per inundar a continuació els espais laterals ocupats per edificacions. La C-31 i la C32 son un exemple clar i tot el delta del Llobregat pateix aquesta manera de fer.

PLÀNOL ALMERA I BROSSA 1891. ICC. TFM. Noemí Núñez Veciana

Desprès de les greus inundacions del 1962, el 1971 i el 1982, la societat demanava controlar els rius i canalitzar-los per acabar amb les inundacions. Ara sabem que les inundacions son inevitables i cal actuar d’un altra manera. Les canalitzacions s’han demostrat inútils per cabals superiors als de càlcul.

Tenim pendent la revisió de la cartografia d’inundabilitat, per incorporar els efectes del canvi climàtic. Els mapes no estan actualitzats i les modelitzacions que es fan servir son obsoletes. Per tant, hi han mes persones en risc que viuen en la ignorància.

Martorell. PEF 2008. Planificación del espacio fluvial. La definición de la zona fluvial i el sistema hídrico supeditada a la planificacion urbana.

Mentrestant l’activitat edificatòria no s’atura i continua l’ocupació de zones inundables, abocant terres per aixecar el nivell de l’àmbit que es vol construir. Es fa al Prat, a Mollet, a Gavà, a Cornellà… i aquesta no és la solució, és un greu error que cal evitar. A Martorell s’està fent actualment.

Encara hi ha qui pensa i diu que no es pot edificar en Zona Inundable, que és impossible. La realitat és que a Catalunya i el Baix Llobregat sí s’hi pot edificar en Zona Inundable, s’ha fet i es fa habitualment perquè la llei i els reglaments fets a mida ho permeten.

Aquest any 2025 un grup d’entitats coordinades per EA i sota el paraigües de PROU URBANISME INUNDABLE hem participat en un documental rememorant  l’episodi de la Dana de Valencia de l’equip de SENSE FICCIÓ titulat Alerta Inundable. Aquest documental s’hauria d’haver emès el passat dia 30 de setembre però no ha pogut ser per censura prèvia a l’emissió. (Article publicat al BUTLLETÍ DEL CECBLL – Núm. 223 (OCTUBRE DE 2025) by )

Vegeu també l’entrevista que vam publicar a l’entrada anterior, així com els molts enllaços que hi apareixen

I, per afegir l’ art a la  reivindicació, hem afegit a sota a cançó “Lladres de sobretaula” , que denuncia la gestió que ha fet el govern Mazón de la tragèdia d’ara fa un any.

Us recomanem molts enllaços, especialment l’ especial de la revista  CRÍTIC ” La Catalunya inundable” amb una sèrie de mapes que podreu consultar 

La Vanguardia també ha publicat un mapa interactiu on buscar el miunicipi que ens interessi

L’observatori de la inundabilitat: https://beteve.cat/medi-ambient/neix-observatori-inundabilitat-assessorar-risc-inundacions/

Podeu veure’n la crítica: https://directa.cat/el-dret-de-participacio-publica-i-el-cas-de-lobservatori-de-la-inundabilitat/

ALTRES ENLLAÇOS:

https://elpais.com/clima-y-medio-ambiente/2025-10-21/un-tercio-de-las-presas-del-estado-necesitan-refuerzos-estructurales-urgentes-y-la-mayoria-no-tienen-planes-de-emergencia.html

https://beteve.cat/medi-ambient/neix-observatori-inundabilitat-assessorar-risc-inundacions/

https://www.elperiodico.com/es/politica/20251022/salvador-illa-govern-garantiza-constuyendo-zonas-inundables-catalunya-122879226

https://www.lavanguardia.com/natural/20251021/11179749/60-presas-necesitan-mejoras-seguridad-corto-plazo.html

https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/seguridad-de-presas-y-embalses/lineas-actuacion-mejora-seguridad-presasembalses-2023-2033.html

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/agua/temas/seguridad-de-presas-y-embalses/Lineas%20Act%20Mejora%20Seg%202023-2033.pdf

 

 

 

 

 

https://elpais.com/clima-y-medio-ambiente/2025-10-21/un-tercio-de-las-presas-del-estado-necesitan-refuerzos-estructurales-urgentes-y-la-mayoria-no-tienen-planes-de-emergencia.html

 

https://beteve.cat/medi-ambient/neix-observatori-inundabilitat-assessorar-risc-inundacions/

https://www.elperiodico.com/es/politica/20251022/salvador-illa-govern-garantiza-constuyendo-zonas-inundables-catalunya-122879226

https://www.lavanguardia.com/natural/20251021/11179749/60-presas-necesitan-mejoras-seguridad-corto-plazo.html

https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/seguridad-de-presas-y-embalses/lineas-actuacion-mejora-seguridad-presasembalses-2023-2033.html

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/agua/temas/seguridad-de-presas-y-embalses/Lineas%20Act%20Mejora%20Seg%202023-2033.pdf

Aquí hem posat l’enllaç a la xerrada “El Final de las estaciones” dintre del   Festival Cridem Pel Clima del 17 oct 2025 a València

La Cultura Crida és un cicle d’activitats gratuïtes paral·leles al festival Cridem pel Clima 2025 que busca fomentar el diàleg ciutadà sobre els reptes del canvi climàtic i la necessitat de repensar la nostra relació amb la Terra. La fi de les estacions és un llibre escrit en col·laboració per Juan Bordera, Antonio Turiel i Fernando Valladares, amb pròleg de Yayo Herrero on descriuen que la història no està escrita encara, però que és un moment crucial marcat per les amenaces dels totalitarismes neoliberals d’ultradreta, de la guerra i el genocidi. Repensar la vida en comú en estos temps estranys és possible, però per a això cal mirar on estem i obligar-nos a redefinir les qüestions més antigues de la justícia social i de la política.

Spread the love
Publicat dins de ACA, Baix Llobregat, Cabals, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Estudis, Exemples, Formació, Futur de l'aigua (2028-2033), Governança, Inundacions, Investigació i recerca, Martorell viu, Multimèdia, Participació, Pluja, Urbanització | Feu un comentari

Seguim edificant en zones inundables?

Publicat el 15 d'octubre de 2025 per taulallobregat

En Rafa Diez, membre de  Martorell viu  i de la Taula del Llobregat ahir va intervenir posant els punts sobre les is al Cafè d’idees amb la Gemma Nierga, a TVE.  La seva intervenció comença al minut 6.

Podem complementar la intervenció del Rafa amb  l’ informe  del CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament  Sostenible)  1/2016  sobre el Pla de gestiò del risc d’inundació, que valorem positivament i que hem descarregat perquè es pugui baixar fàcilment. Podeu trobar aquesta   nova figura urbanística  de “SOL URBANITZABLE INUNDABLE” a la pàgina 15 de l’informe.

Una altra font consultable molt interessant és el geoportal de Registradores, d’on  hem copiat aquestes dues imatges que podeu engrandir clicant  sobre de cadascuna:

MOLLET

LES TRES XEMENEIES, (inundable)

 

 

 

 

 

 

Encara més: sota de zones construïdes a les lleres dels rius hi ha abocadors industrials enterrats i tapats, com en aquest plànol dels 90, de Mollet (que hem vist  més amunt com zona inundable):

Podeu veure una informació més completa  sobre residus industrials abocats a les lleres a  la tesi de  la Facultat de Geologia, de  Navarro Font Carmona: “Contaminación, suelo y aguas subterràneas” que podeu baixar-vos clicant sobre el títol.

Ens fem ressó també  de que ⚖ El Grup de Defensa del Ter sha personat com  acusació popular al judici contra el macroescorxador Patel SAU (grup Vall Companys), acusat de delicte contra el medi ambient per contaminar la riera de Sant Martí a l’Esquirol.

💸 Necessitem diners per cobrir les despeses judicials. Pots aportar el teu granet de sorra a:

🔹 Micromecenatge: https://www.migranodearena.org/ca/repte/portem-patel-a-judici-la-contaminacio-d-un-macroescorxador-del-porc-a-osona
🔹 Transferència al GDT: ES21 1491 0001 2520 7333 6022 (indica nom, cognoms i DNI)
🔗 Més info: https://www.gdter.org/2025/el-gdt-portem-patel-a-judici-despeses-judicials/

🎥 https://youtu.be/1tDnD0z9CMk

COMENTARIS (Narcís Prat)

“Sobre l’article de 1995 de A. Navarro, J.M Carmona i X. Font s’ha de dir que és un treball històric i que caldria posar al dia la situació actual que és molt diferent. El Dr. Josep Ma Carmona encara està actiu (si no s’ha jubilat recentment) a la Facultat de Geologia i li podríeu preguntar. També es pot trobar molta informació sobre contaminació d’aigües subterrànies a la web de l’ACA a on s’han definit les masses d’aigua subterrània (i la part baixa del Besòs n’és una) i la informació sobre la seva situació ha de ser pública com diu la DMA.”

“Felicitacions al Rafa que ho ha explicat molt bé, a veure si li fan cas d’una vegada que aquest és un tema del que hem parlat molts anys i no hi ha manera. si cal una zona es declara d’interès general i es fa el que sigui com la via del tren d’alta velocitat dins la llera del Llobregat o l’autovia del Baix Llobregat que fa que el període de retorn del Baix Llobregat sigui només de 125 anys.”

 

Spread the love
Publicat dins de Al·legacions, Baix Llobregat, Cabals, Col·lapse, Cultura transformadora, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Formació, GDT Grup Defensa Ter, Inundacions, Investigació i recerca, Macrogranges, Martorell, Multimèdia, Participació, Sistemes Naturals, SOSBAIXLLOBREGAT, Urbanització | 2 comentaris