LLOBREGAT AMUNT, LLOBREGAT AVALL

JJOO Hivern,  fot-li canya a la canya a Olesa, la flora després de l’incendi a Martorell, fosques maniobres (que semblen d’Agbar) i Parc Solar al runam del Cogulló.

Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu

Des de la Taula del Llobregat considerem que Barcelona-Pirineus 2030 és un projecte inviable en un context d’emergència climàtica:  Necessitem aigua i necessitem un país que no estigui trinxat! Totalment d’acord amb   l’excel·lent article que, de la mà de Bernat Lavaquiol , va publicar CRÏTIC el passat 21/10/2021.  i, com denuncia la Plataforma Stop JJOO (#StopJJOO ), creiem que   amagada sota una enquesta a la població, el que ha fet el govern és filtrar propaganda a favor dels Jocs.

OLESA

El proper diumenge 30 de gener el grup Capreolus (Grup de Recerca i Natura d’Olesa de Montserrat), en col·laboració amb l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, l’ADF d’Olesa de Montserrat i l’Associació ANDA d’Abrera, realitzarà una plantada popular oberta a la ciutadania a la vora del riu Llobregat. L’acció s’emmarca dins del projecte “Fot-li canya a la canya!”.

La canya (Arundo donax) és una espècie exòtica invasora molt competitiva, perjudicial pel nostre ecosistema i de difícil eliminació. Impedeix el desenvolupament de la vegetació autòctona lligada a l’ecosistema fluvial i provoca una disminució important de la biodiversitat.

El projecte “Fot-li canya a la canya!” pretén afavorir la restauració del bosc de ribera al pas del Llobregat per Olesa de Montserrat. Després d’una primera fase del projecte iniciada l’any 2020 en què el grup Capreolus (secció del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà) va intentar impedir el rebrot de la canya fent una sèrie de trepitjades populars a l’Areny del Molí, ara s’inicia la segona fase.

Aquest any es comencen les actuacions que han de permetre restaurar el bosc de ribera de l’Areny del Molí. Un cop desbrossada una amplia zona de dens canyar, s’ha estès una nova capa de terra superficial i es realitzarà la plantada d’una trentena d’àlbers (Populus alba) de mida mitjana. Aquests arbres de creixement ràpid i propis del bosc de ribera formaran una coberta arbòria que hauria d’evitar que la canya torni a ocupar la zona.

Aquest projecte promogut per Capreolus es podrà realitzar gràcies a l’acondicionament previ de l’espai per part del departament de Medi Ambient de l’ajuntament d’Olesa de Montserrat, la donació dels arbres per part de l’Associació Naturalista d’Abrera (ANDA) i la predisposició de l’ADF a realitzar els regs de manteniment de la plantació.

La plantada està oberta a la participació ciutadana. A les 10h es sortirà des de davant del cementiri vell (C/ Oblicua) i s’anirà pel camí del riu fins a la zona de la repoblació, a la resclosa de l’Areny del Molí.

Cal portar aigua, roba i calçat adequat i, si se’n disposa, guants de jardineria i eines per plantar (aixades o pales). Recordeu que, com a qualsevol activitat col·lectiva, també és necessari portar  mascareta i mantenir la distància entre els participants.

RECUPERACIÓ  a MARTORELL

El juliol de 2021 un incendi va cremar la serra de les Torretes a Martorell, i en aquests moments la vegetació s’està recuperant. L’amic Alfred Bellés  farà de guia en una sortida matinal   d’uns 5 quilòmetres de recorregut amb un desnivell positiu de 220 metres el proper 30 de gener. Més informació aquí.

FOSQUES MANIOBRES  al voltant de l’aigua

Seems like @Agbar   is using dirty tactics to throw mud at Mayor @AdaColau for opening the door to public paricipation in water seevice delivery. (https://twitter.com/jordihoney/status/1484264420901625857?s=20)

La denúncia és de l’Asociación Transparencia y Calidad Democrática, creada el 28/04/2017 (quedeu-vos amb aquesta data). He investigat qui hi ha darrera i he trobat vinculacions amb una coneguda multinacional… i… 4 dies abans que es creés l’associació es va aprovar el Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona. És a dir, que aquesta associació es va crear expressament per  boicotejar el Reglament de Participació. (https://twitter.com/DianaFT88/status/1484236407367471120)

el “COGULLÓ SOLAR PLANT”  als Runams del Bages

Sentències autonòmiques, estatals i europees obliguen a fer un pla de restauració dels runams i retirar-los. El món al revés: en comptes de retirar-los, ICL  vol fer una planta d’energia solar al runam del Cogulló de Sallent  i  tapar el runam de Cabanasses a Súria

NOU COMENTARI DE JOSEP BOVER: Bon dia.
Un cop més són molt interessants aquests articles publicats i no sé si tenen prou ressò, tema plaques, runam de Cabanasses, etc…
Desconec a qui arriben o no aquests articles, però el que està clar és que d’alguna manera haurien d’arribar a tota la societat.
Ara els ha agafat la dèria de no malgastar recursos en el tema de treure els runams, excusa barata, per enganyar tothom i no treure res.
Si es treuen ja no s’hi ha de pensar més , sinó anar fotent padassos ens els menjarem sempre més.
Salut

NOU COMENTARI DE SONIA GIMÉNEZ GUZMÁN: Bona feina de recollida de causes i fets del territori. Moltes gràcies!!

Spread the love
Publicat dins de Capreolus, Distribució mail list, Excursions, Exemples, ICL, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Olesa, Participació, Pirineus, ProuSal, Runams, Sallent, Sistemes Naturals, Súria | 2 comentaris

INUNDACIONS… SEMPRE?

Es repetirà, el fenòmen de les inundacions?

No només a Alcanar i el seu entorn. Tot Europa va patir el juliol del 2021 inundacions mortals: algunes regions d’Alemania, de Bèlgica i dels Països Baixos  van veure caure en 24 hores l’aigua que normalment hagués caigut  en dos mesos.  La xerrada del passat  4 de novembre 2021 de Maria Carme Llasat sobre  “Inundacions i Canvi Climatic” a Martorell  ens va aclarir molts dubtes sobre aquests fenòmens sobtats i el canvi de paradigma  metereològic que representen. Esperem poder-vos oferir el vídeo aviat, però ja us avancem que  sí, que es repetiran aquestes situacions extremes.

De moment, us oferim unes recomanacions bàsiques, a cura del Ministerio de Medio Ambiente:

També us animem a fer servir el visor de l’ACA per conèixer  el risc d’inundacions a la vostra localitat. El visor és a: https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html i aquí teniu un tutorial casolà:

Els ens municipals s’estan posant les piles bo i mirant de tornar el riu al seu estat natural i de donar-li zones d’expansió per quan creixi. A tall d’exemple, us posem dos projectes que s’han fet a Sallent, valorant com a molt positiu el fet d’haver-los fet encara que no en sabem prou per  avaluar-los. Un plaer llegir-los i veure les imatges, gràcies a Adrià Haro!!

L’equip OASI és el gestor del projecte “Renaturalització del riu Llobregat al seu pas per Sallent” .

Podem veure tot el projecte constructiu, les fotos i fins i tot una animació a:

https://tectonica.archi/projects/oasi-renaturalizacion-del-rio-llobregat-a-su-paso-por-sallent-por-alcazar-del-aguila-garcia-llido-llargues-i-asensio-y-sangalli-borrego/

I la regeneració paisatgística del camí de Cabrianes, ha estat la responsabilitat de l’estudi 8014: https://www.plataformaarquitectura.cl/cl/947271/regeneracion-paisajistica-del-cami-de-cabrianes-estudi08014

Coneixeu altres projectes de renaturalització del nostre riu? En altres llocs? Feu-nos.els saber!

NOU COMENTARI DE NARCÍS PRAT: En el projecte de Sallent el gran oblit és la connexió longitudinal del riu, no s’ha plantejat fer res amb la resclosa ni tant sols d’inici (es podria haver tret?). No es veu enlloc cap preocupació per la connexió longitudinal. Hi ha en aquesta zona unes escales de peixos ridícules, pensades per truites en un riu que no n’hi ha. Als projectes paisatgtístics els hi falta un punt de reflexió sobre l’ecologia del riu. Tampoc veig perquè han de fer servir el nom de Margalef per un projecte estétic, sense (pel que he vsit) una part funcional (és mantindrà tot sol el sistema o serà un parc més a on caldrà estar intervenint sempre?). Val més això que lo altre, sens dubte, però encara ens falta un punt de reflexió sobre com funciona el riu (per exemple s’ha pensat que serà un sistema molt bo per les espècies invasores de peixos si es manté la resclosa tal com està?). Salut i bona feina

COMENTARI D’ADRIÀ HARO:

Doncs pel que fa a espècies invasores poc puc opinar… Però és molt important el que diu en Narcís Prat  de la secció longitudinal. Aquests projectes no poden resoldre per ells sols aquesta problemàtica ja que el seu àmbit és molt limitat. En altres indrets, per exemple la desembocadura del Besòs, tant municipis adjacents com barris s’han unit en consorci per a que  pugui actuar des d’un àmbit supramunicipal. Sense això no haguessin pogut fer la recuperació del riu a aquesta escala longitudinal i per exemple, permetre una major cohesió dels barris amb la llera. Crec que és molt important poder tenir una entitat major per a tractar aquests temes. I sí, la secció longitudinal és la gran oblidada i per naturalesa del riu, s’hauria d’afrontar en aquest sentit.

Spread the love
Publicat dins de ACA, Cabals, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Exemples, Formació, Inundacions, LLobregat, Martorell viu, Sallent, Xerrades | 1 comentari

Olesa i la CMO: Comunitat Minera Olesana

Hem parlat d’Olesa i des d’Olesa unes quantes vegades:  de la urbanització excessiva, per explicar sortides o troballes a la natura, generalment del grup Capreolus, o per parlar de com Olesa s’obre al Llobregat, sigui a través d’una exposició de fotografies, sigui a través del crèdit de síntesi de l’IES Miquel Blanxart. I no cal dir-ho, per rememorar la riuada del 71 a través del vídeo i mapa interactiu.

Amb motiu que la Comunitat Minera Olesana (CMO) ha celebrat fa poc 150 anys i una Assemblea General Extraordinària  dissabte passat volem parlar de la gran història, orgull del Baix Llobregat, que és la Comunitat Minera Olesana distingida als Premis Europeus de l’Economia Social 2021 com una de les 10 millors iniciatives en termes de transició verda així com amb  el guardó COOPCAT 2020 en la categoria “Compromís amb el territori” per la Confederació de Cooperatives de Catalunya

Des de 2011, la Comunitat Minera Olesana desenvolupa el projecte “Olesa, Aigua segle XXI” per dotar l’abastament d’altres fonts de proveïment d’aigua per mitigar la falta de recursos hídrics que preveu el canvi climàtic a la Conca del Llobregat. Alhora, preveu promoure l’autoconsum energètic instal·lant plaques solars per baixar les emissions de diòxid de carboni.

Amb més de 150 anys de vida, la cooperativa inverteix constantment per ser més sostenible: ha aconseguit millorar en eficiència i rendiment, ha reduït un 13% el consum energètic per punt de servei, ha estalviat 4.700 tm de CO2 cada any i té un model de gestió basat en els valors de l’economia social que li permet oferir l’aigua als olesans i olesanes a un preu mitjà per m3 un 40% més barat que a la resta de Catalunya.

Des de la Comunitat Minera Olesana tenen  clar que l’aigua cal  de gestionar-la  com un bé comú,  sempre tenint en compte els valors del cooperativisme. L’economia social ha de tenir l’objectiu de gestionar tot allò que és públic i imprescindible per a la vida. Cal  posar l’economia al servei de les persones i l’aigua al servei de tothom.

 

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, C.M.Olesana, Cooperativisme, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Exemples, Mercantilització i Financiarització aigua, Olesa, Participació | Deixa un comentari

2022 , Predir el futur?

És impossible predir el futur, i més encara situar les previsions en un dia o un any concret.  Més enllà del Llobregat, més enllà de l’aigua dels rius i l’aigua del nostre país com a símptoma i exemple de la vida que s’hi fa, de la vida que volem… Més enllà de l’aigua avui hem mirat el nostre món en conjunt.

Volem parlar, doncs del col·lapse del sistema capitalista  que és a prop, encara que no sigui present en els mèdia, i que és tan real com ho és a la  famosa pel·lícula  la caiguda del cometa, encara que no puguem predir el dia i la hora. El col·lapse del sistema capitalista és irreversible, bé sigui en forma de procés o bé passi en un moment concret.  Per parlar-ne, hem buscat unes paraules autoritzades que ens poguessin ajudar i no se’ns ocorre res millor que la xerrada que Carlos Taibo va fer a la Universitat de la Pau  del 8 al 14 de juliol passat. Us recomanem que l’escolteu amb calma, ens atrevim a dir que s’aprèn més escoltant-lo que llegint cent tuits . Per descomptat, hi estem totalemt d’acord.

Ens sembla molt interessant que Carlos Taibo posi en valor  els aspectes positius del col·lapse, començant per la des-jerarquització, la ruralització i l’autonomia local  i que dediqui una bona estona de la seva xerrada a parlar de quins poden ser els trets d’aquesta societat post-capitalista així com en avisar-nos de les reaccions perilloses que poden aparèixer.

Bon any, doncs, des de la  TAULA DEL LLOBREGAT, un projecte que també vol ser vostre.

 

Spread the love
Publicat dins de Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Energies renovables, Jornades, Xerrades | Deixa un comentari

Crònica del 1er.Congrés Gestió Pública de l’aigua, i presentacions.

El passat 24 i 25 de novembre es va celebrar a Terrassa l’important Primer Congrés per la Gestió Pública de l’aigua, que  des de la TAULA DEL LLOBREGAT vam anunciar i recomanar en el seu moment.

Faltava fer-ne la crònica: Com que l’hem trobat  feta a la revista Sostenible de la Diputació de Barcelona, us la transcrivim . Nosaltres hem enllaçat al resum  de  les xerrades  les presentacions que s’hi van fer servir . D’aquesta manera, els que no hi vau poder assistir en tindreu una aproximació més cabdal.  Totes les presentacions existents són aquí: https://amap.cat/ca/1er-congres-de-la-gestio-publica-del-servei-daigua/

“Més de 200 persones han participat a Terrassa durant dues jornades al Primer Congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua . Diferents moviments socials prenen la paraula a la segona jornada aliant-se amb tècnics i polítics per millorar la gestió del cicle de l’aigua als municipis.

Aquest 2 de desembre s’ha celebrat la segona jornada que ha conclós el Primer Congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua al Vapor Universitari de Terrassa. En el total dels dos dies, hi han participat més de 200 persones entre personal tècnic, gestor, polític, acadèmic i entitats que treballen al o per al sector públic de l’aigua a Catalunya.

Si durant la primera jornada tècnics i polítics van evidenciar les deficiències estructurals de la gestió privada i van apuntar mecanismes per millorar el control de les concessions, avui dijous el protagonisme ha estat per acadèmics i activistes, que s’han centrat en obrir debats més mediambientals i comunitaris.

La gestió de l’aigua davant el canvi climàtic

La sessió de dijous l’ha inaugurat Gabriel Borràs, de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya. Agraïnt els dies plujosos entre els que s’ha celebrat el Congrés, en la seva conferència ha assenyalat la contradicció que suposa continuar parlant de millorar la gestió pública de l’aigua, sino prestem atenció al canvi climàtic i a la disminució de cabals, un fenomen que ja estem patint i es preveu agreujar els propers anys.

Tot seguit, en aquest primer bloc, Samuel Reyes, el nou director de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha dedicat la seva ponència a exposar els reptes de l’abastament i sanejament en la distribució en alta (des de l’origen fins al municipi), destacant la necessitat que la gestió pública pugui donar resposta a la realitat global del cicle de l’aigua. En quant al sanejament, des de l’Agència aposten ara per un nou model de gestió del sanejament, amb una major descentralització tot transferint competències als consells comarcals i ens locals. També ha portat esperades notícies, anunciant la posada en marxa de l’Oficina de suport al món local per millorar la gestió integral del cicle de l’aigua, de la qual se’n parlarà, i molt, en aquest curs.

Tot seguit diferents moviments socials han coincidit a la taula rodona sobre preservació de fonts i garantia d’abastament, en la que ha estat la ponència més reivindicativa del Congrés. La Plataforma en Defensa de l’Ebre, representada per Manolo Tomàs, ha denunciat dècades de gestió d’esquena al medi ambient que han comportat el desastre i fragilitat actual del Delta, que són el més viu exemple que els efectes del canvi climàtic no són cosa del futur, sinó que ja els tenim aquí. Amb el mateix tó combatiu, Jesús Soler del Grup de Defensa del Ter ha denunciat la greu contaminació dels aqüífers d’Osona i voltants, com a conseqüència del creixement desbocat de la cabana porcina i dels interessos agroalimentaris.

En un tó més acadèmic, Isabel Vilaseca d’Enginyeria Sense Fronteres ha presentat l’estudi “Aigua i Canvi Climàtic” que ha realitzat recentment l’associació amb aliança amb Ecologistes en Acció. Han analitzat la vulneració del dret humà a l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona des de diferents vessants, com mesurant l’impacte sobre els ecosistemes locals. Aleix Coral de Barcelona Regional ha presentat com el nou Pla Director de l’Aigua a l’AMB pretén fer front a la garantia d’abastament, davant la reducció de recursos hídrics (com, per exemple, la menor aportació del riu Ter). Aquest Pla contempla, com a element molt substancial, actuar sobre la demanda, per a contenir la pressió sobre el recurs, però també reforçar sistemes i millorar la xarxa mitjançant la planificació i reforç dels recursos locals.

Impulsar una millor gestió pública de l’aigua

En diferents tallers celebrats de manera paral·lela i que han aixecat una gran participació, s’han tractat diferents qüestions relacionades amb la millora qualitativa del servei de la gestió pública de l’aigua. Lleonard Carcolé, de la consultora CAPIOL, i Albert Testart, gerent del Consorci per la Gestió Integral de l’Aigua de Catalunya (CONGIAC) han abordat un aspecte clau: la tarifa de l’aigua. Han exposat els trets més rellevants per a l’establiment tarifari, i quins són els aspectes més rellevants. Tots aquests elements han estat recollits a la guia per als municipis que ha elaborat l’AMAP.

En una altra aula, els gerents de les empreses municipals d’aigua de Manresa i Terrassa, Antoni Ventura i Ramón Vázquez (respectivament), s’han connectat per videoconferència amb la regidora de Medi Ambient de Valladolid María Sánchez Esteban. Tots tres han exposat la importància del tractament de les dades per a una correcta gestió del servei, tant com si fossin actius com les canonades, instal·lacions, etc. De fet, Valladolid i Terrassa han coincidit en recordar com en els seus processos de remunicipalitzacions el control de les dades es va convertir en un dels elements més conflictius.

I especialment interessant ha estat veure coincidir en una mateixa aula els nous desenvolupaments legislatius tant a l’estat espanyol com a la Unió Europea, de la mà de Leandro del Moral, de la xarxa estatal “Red Agua Pública”Milo Fiasconaro, director de l’Aqua Pública Europea. Aquest darrer ha presentat els nous moviments normatius en l’àmbit europeu, especialment la nova directiva d’aigua potable, que va néixer com a resposta a la iniciativa europea right to water. Ha resumit els trets més rellevants en termes de qualitat, dret a l’accés i participació. A escala estatal, s’està pendent de la transposició d’aquesta directiva a la legislació espanyola, i l’oportunitat que se’ns obre per incorporar en aquesta el dret humà a l’aigua i el sanejament. També ha explicat dels primers moviments per a incorporar el mínim vital, una dotació bàsica d’aigua, a les llars de tot l’estat.

Al darrer bloc abans de concloure el Congrés s’ha aprofundit una mica més en els diferents models de tarificació social. Luís Babiano, gerent de l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Aigua i Sanejament,Mònica Guiteras, d’Enginyeria Sense Fronteres i autora de la Guia sobre tarifació social de l’AMAP, han comparat models de construir tarifes socials per tal d’avançar en garantir el dret humà a l’aigua.

I seguint la taula dels acadèmics i moviments socials del matí sobre els reptes del canvi climàtic, però des d’un vessant més tècnic la Cristina Vila, directora de Barcelona Cicle de l’Aigua, i l’Albert Solà, gerent del Consorci Besòs-Tordera han parlat de la gestió del clavegueram i el drenatge per fer front als esdeveniments climàtics extrems que es preveuen que augmentin en un futur.

Per acabar, ens hem apropat a conèixer diferents models de governança de la gestió pública de l’aigua des de diferents punts de vista en una taula rodona on han coincidit la Bea Escribano, presidenta de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, la Míriam Planas de la plataforma Aigua és Vida, amb els acadèmics Edurne Bagué de la Càtedra UNESCO de Desenvolupament SostenibleIsmael Peña, nou director de l’Escola de l’Administració Pública. Tots quatre han tancat el darrer debat del Congrés amb un ric i plural intercanvi d’opinions sobre la millor manera de fomentar la participació de la ciutadania en la gestió de béns comuns com és l’aigua.

La taula de clausura del Congrés l’ha començada el periodista de Crític Roger Palà, que ha recollit exhaustivament les principals conclusions del Congrés i ha recordat la necessitat de tenir mitjans de comunicació lliures i independents per poder continuar avançant en la conquesta de més i millor gestió pública de l’aigua als municipis. La Míriam Planas, en nom del comitè organitzador del Congrés, ha estat l’encarregada d’acomiadar a les persones assistents agraint la seva participació. Abans, però, ha encoratjat a tothom a participar de les diferents concentracions en contra de la violència masclista que se celebraven immediatament després per ser justament el dia 25N, i apostant per un proper Congrés on s’abordessin nous temes que s’han quedat en el tinter com és la relació del gènere amb l’aigua, entre d’altres”. (Revista “Sostenible” de la Diputació de Barcelona:  https://www.sostenible.cat/node/125864)

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, AMAP, Congrés, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Jornades, OAT, Terrassa | Deixa un comentari

Conviure amb els rius

El Llobregat i  la pujada de nivell de l’Ebre.

 

 

 

 

A la TAULA DEL LLOBREGAT   us animem a respondre la nostra enquesta al twitter (https://twitter.com/DelTaula/status/1470771029169647630?s=20) , en parlarem la setmana que ve en aquesta columna.

També creiem que ens poden ser útils les reflexions que, al voltant de la recent crescuda de l’Ebre va publicar Mariano Mérida, de l’Associació ANSAR   al Periódico de Aragón abans d’ahir i us les transcrivim:

Narcís Prat i Francisco Pellicer, tots dos professors universitaris, ens recorden que els rius són éssers vius i tenen el seu propi “electrocardiograma” que reflecteix les variacions de cabal durant un any. 

Crescuda del riu Ebre al seu pas per la localitat saragossana de Novillas. ANGL DE CASTRO

L’Ebre, riu mediterrani, també  té el seu electrocardiograma  amb puntes que indiquen les avingudes ordinàries i les extraordinàries que se succeeixen periòdicament. Aquestes avingudes solen ser més freqüents a la primavera coincidint amb el desglaç sobtat de grans quantitats de neu del Pirineu. També poden ser al desembre com la famosa del 1961, quan es va formar el meandre -ara abandonat pel riu-  de Juslibol o com aquesta última de la setmana passada.

I per més motes que fem per contenir aquestes avingudes, els rius tendeixen a anar emplenant d’aigua els freàtics ocupant una àmplia zona anomenada plana d’inundació, que va més enllà de les motes construïdes i, en situació de saturació de les graves del fons del riu, l’aigua sorgeix a la  superfície molt més enllà de les motes, acompanyant i ampliant els fluxos preferents del riu. És més, les motes són un obstacle perquè l’aigua, en situacions de baixada de cabals, trobi més fàcilment la llera normal.

Ebro Resilience

Des de fa uns anys, a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), s’ha creat un instrument, Ebro Resilience, que serveix per ordenar la gestió que cal fer als diferents trams de l’Ebre mitjà.

Amb la participació dels diferents sectors socials de cada tram en què s’han dividit les actuacions, es proposen diferents mesures: Es retreuen  motes, se n’eliminen d’altres, es creen vies d’alleujament per on circula l’aigua en situacions de crescuda, zones d’inundació controlada…. i entre totes, amb l’ajuda de la  regulació dels embassaments, es laminen les avingudes d’aigua, disminuint l’alçada dels cabals i la velocitat amb que discorren. És una tasca molt positiva i de vegades molt poc valorada.

Però malgrat tots aquests esforços, unes 12.000 hectàrees de cultiu s’han anegat en aquesta darrera avinguda. És impossible evitar-ho. Encara que.. part d’aquestes hectàrees són boscos de ribera que es van talar per a camps de cultiu ocupant el domini públic hidràulic (DPH) i que només entre el poble d’Alagón i Saragossa, el 40% del DPH es va ocupar en aquests darrers 60 anys per cultius agrícoles i per un altre tipus d’activitats econòmiques com granges i habitatges que mai  s’havien d’haver situat  en terrenys del DPH

Benefici de les inundacions

Cal recordar, en primer lloc, que si històricament no hi hagués hagut inundacions, no hi hauria agricultura a la vall mitjana de l’Ebre. Posem com a exemple als escolars  les inundacions del Nil quan  aquest mateix efecte té lloc a tots els rius del món.

Un primer benefici és que en aquesta darrera avinguda:  L‘embassament de Yesa, a principis de desembre, que estava al 16% de la seva capacitat. Avui,  20 dies després,  el tenim al 47%. Aquests  209 hectòmetres cúbics guanyats seran fonamentals per al reg a la primavera-estiu de les 80.000 hectàrees de la zona de les  Bárdeness. Tot i aquesta gran avinguda ni tan sols s’arriba a omplir la meitat de l’embassament de Yesa. Altres embassaments s’han recuperat paral·lelament.

Un segon benefici és el fet que 75 poblacions tindran assegurat el proveïment d’aigua que reben de la capçalera de l’Aragó, entre les quals Saragossa, amb el 40 al 50% de l’aigua de boca que beu. Són beneficis per a la salut i beneficis econòmics, però també n’hi ha d’ambientals.

Aquestes avingudes mouen sediments fins a portar-los al mar i eliminen bona part de l’excés de contaminació acumulada a la llera, especialment els disruptors endocrins com el bisfenol i els nitrats produïts per les activitats ramaderes del porcí dels que estem advertits amb multes milionàries per la Unió Europea.

La neteja de les graves del riu: Dragar

El senyor Lamban, el senyor Azcón i el senyor Celma entre altres, juntament amb certs sectors de mitjans de comunicació, assenyalaven la necessitat de  dragar el riu. Tots els anys hem de fer els mateixos comentaris:  El professor Alfredo Ollero assenyala que dragar un metre de profunditat al llarg de tot el riu només suposaria reduir la inundació en 5 centímetres d’alçada. En canvi, eixamplant la llera  100 metres s’aconsegueix rebaixar 35 centímetres l’alçada de l’avinguda, cada inundació cal rebatre-ho amb els mateixos arguments. La raó que trobem nosaltres és que parlar de les neteges del riu dóna rèdits electorals als pobles riberencs però a costa que la tasca professional dels tècnics de la CHE i professors universitaris sigui durament atacada.

A la ponència d’inundacions de la Comissió de l’Aigua en què es va treballar durant dos anys del 2017 al 2019, representants de sindicats agraris, empresarials, de la universitat, de col·legis professionals, de la mateixa CHE, d’ajuntaments i grups ecologistes, van aprovar per unanimitat un conjunt de 16 punts. El tercer  punt assenyala textualment “que per a la protecció i seguretat de nuclis urbans es reubicaran i es retiraran graves i vegetació, a fi d’augmentar la secció hidràulica del riu i recuperar-ne el cabal portant”. I clarament indica que aquesta activitat només es durà a terme per a la seguretat dels nuclis urbans. Aquesta ponència va ser ratificada el 2019 al ple de la Comissió de l’Aigua, on figuren representants de partits polítics, amb 40 vots a favor i quatre abstencions i cap vot en contra.

Neteja de la vegetació del riu

Eliminar la vegetació fora de la proximitat de nuclis urbans ho considerem un atac a la biodiversitat i a la vida del riu. Els boscos de ribera, segons l’investigador Fernando Magdaleno, s’han reduït els últims 60 anys en un 50%. Darrerament, se n’han eliminat 47 hectàrees en obrir passadissos a la vegetació per afavorir fluxos preferents a les riuades. Des del nostre punt de vista, en avingudes extraordinàries, on la plana d’inundació arriba a certs llocs més de mig quilòmetre d’amplada, aquests passadissos on es trenca l’ecosistema arbori ens semblen petites cicatrius a la riuada que produeixen efectes merament placebo entre certs sectors de població.

I, tanmateix, hi ha certs efectes de la vegetació que no es valoren prou: alenteix la velocitat de les avingudes, protegeix les ribes sense elevar el corrent ni limitar el desguàs, filtra els contaminants del riu i manté la biodiversitat en uns espais essencialment esteparis com els de la vall mitjana de l’Ebre.

Les neteges del riu

El que realment netegen són les depuradores que s’han anat construint en els darrers 30 anys i que, complint la Directiva sobre aigües potables, hauran de diversificar la seva acció sobre els anomenats contaminants emergents. A un nivell molt més modest, els col·lectius ecologistes hem portat en aquests darrers 20 anys dotzenes de neteges de pneumàtics, plàstics, ampolles, tovalloletes i fins i tot ampolles de butà i contenidors.

Assegurances agràries

A la ponència d’inundacions esmentada anteriorment, el punt vuitè ve a dir que els cultius de risc de la vall mitjana de l’Ebre no s’han d’assegurar de manera conjuntural sinó de manera permanent. La tasca de seguretat i ambiental que fan aquests cultius inundats per a la seguretat de les poblacions, ens ha de portar a la restitució i pagament d’indemnitzacions del cent per cent dels danys patits.

Futur de les inundacions

Les inundacions  no es poden evitar. Cada 25 o 100 anys de mitjana es produiran inundacions molt més grans que la que hem patit aquests dies. Cal seguir amb la millora de l’ordenació del territori, en l’elaboració de plans de seguretat dels municipis, en la coordinació de les administracions, per intentar pal·liar que els efectes de les crescudes siguin molt menors.

I aquests greus problemes no haurien d’impedir les respostes a molts altres que té l’agricultura en aquesta zona. Per què l’agricultura de la vall mitjana de l’Ebre només serveix, en un 90%, per produir alfals? Per què gairebé no es produeixen hortalisses que cal importar d’altres zones d’Espanya o de l’estranger? Per què no hi ha prou regeneració de joves agricultors? Per què els consumidors no donem suport a la nostra agricultura de proximitat?

|

Un altre article molt interessant sobre el tema a:  https://arainfo.org/la-crecida-el-trabajo-del-ebro-y-el-riesgo/

Spread the love
Publicat dins de Cabals, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Especulació urbanística, Exemples, Formació, Inundacions, Investigació i recerca, Pirineus, Pluja, Rescloses, Sediments, Sistemes Naturals | 1 comentari

COL·LABORAR AMB LA CIÈNCIA: CIÈNCIA CIUTADANA?

Eines que tenim a mà per  col·laborar, aprendre i passar una bona estona: Floodup i Llegim el riu. Notes sobre la Diplomàcia Científica.

Floodup És una  app  que et permetrà veure i compartir, en temps real, observacions d’inundacions i els seus efectes. També podràs aportar informació sobre altres fenòmens relacionats, llocs que poden estar en risc, testimonis d’inundacions històriques, infraestructures significatives o punts emblemàtics en relació amb les inundacions.

Captura del mapa floodup

La informació recollida mitjançant aquesta app es podrà consultar en aquesta mateixa app o a la pàgina web del projecte FLOODUP (www.floodup.ub.edu). Aquesta informació és molt valuosa perquè els investigadors disposin de dades de l’impacte, la percepció i la resiliència davant les inundacions en el territori. A més, és beneficiosa per a tots, ja que incrementa el nostre coneixement dels riscos naturals al territori.

Aquesta app també ofereix pautes didàctiques per saber més coses sobre aquests riscos, consells de prevenció i enllaços per ampliar-ne la informació. floodup és una aplicació desenvolupada pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta aplicació s’emmarca dins del projecte de mobilitat de la Universitat de Barcelona.

Sistemes: Android i iOS7  Descàrrega:

Apple Storegoogle_play

 

Llegim el riu és un projecte que es fonamenta en la ciència ciutadana  a l’entorn del riu Llobregat i dels seus afluents principals, Anoia i Cardener, per afavorir el coneixement d’aquest espai i la col·laboració de la ciutadania en la seva protecció. Està impulsat i coordinat per la Gerència de Serveis de Biblioteques i la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

La iniciativa  promou punts d’innovació social creats a les biblioteques mitjançant comunitats de persones usuàries que treballen en l’estat hidrològic i ecològic d’un riu. Llegim el riu se centra en el coneixement de la qualitat de l’aigua del Llobregat i dels seus afluents a la seva àrea d’influència, la qual cosa ha de permetre la generació de noves dades, la recerca i la interpretació de la informació. Fa poc a Martorell vam participar-hi i aquí teniu els documents: el mapa, el dossier pels participants i l’enquesta

Què és la “Diplomàcia Científica”?

Digues “ciència” i entra

La Diplomàcia Científica és una nova disciplina que combina la ciència, la tecnologia i les relacions internacionals per abordar els objectius comuns del món, contribuir al desenvolupament econòmic i promoure l’entesa entre països, regions i societats.

Des d’una perspectiva global, el CREAF treballa per trobar solucions científiques i pràctiques als reptes que tenen a veure amb el medi natural, l’ús de la terra, la biodiversitat, els recursos o els cicles dels nutrients, per posar alguns exemples. Tots són urgents i a gran escala, així que també des de la recerca, el diàleg i la cooperació el CREAF vol aportar valor a la Diplomàcia Científica i Ambiental.

http://blog.creaf.cat/coneixement/diplomacia-cientifica-digues-ciencia-entra/

Spread the love
Publicat dins de Cabals, Contaminació, Distribució mail list, Eines, Exemples, FEHM (Freshwater Ecology, Formació, Inundacions, Investigació i recerca, LLobregat, Martorell, Participació, Pluja, Rescloses, Rieres, Universitats | Deixa un comentari

El Dret humà a l’aigua, a debat.

Dissabte passat, 27 de novembre del 2021, va tenir lloc la 1a Jornada Taller sobre el Dret humà a l’aigua, organitzada pel Grup de treball de l’OAT (Observatori de l’Aigua de Terrassa) .

La Jornada va comptar amb la participació de Caritas Terrassa, PAH, Justícia Energètica, FAVT, i d’altres entitats foranies com Caritas Salt, Caritas Girona i APE Catalunya, a més de la intervenció de la Síndica, i de la presidenta de l’OAT.

La Jornada taller tenia un objectiu: crear un espai de debat i reflexió sobre l’aplicació pràctica del dret humà a l’aigua a les ciutats on vivim, compartint realitats i experiències.  Per això, el tema central va ser aprofundir en els protocols que les administracions públiques han de crear per garantir aquest dret. Per centrar el debat, vam partir del protocol: “Instrucció per a la garantia del dret a l’aigua en situacions de risc d’exclusió residencial” que el grup del Dret Humà a l’aigua de l’OAT  està treballant conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa.

I què aporta aquesta Instrucció? Sobre el paper: ser l’instrument que ha de garantir l’accés a l’aigua a totes les persones que viuen en precari en un habitatge del qual no en tenen la titularitat, per tant, el seu objectiu és que ningú no en quedi exclòs per raons econòmiques i/o administratives. Però, per tal que això no quedi en paper mullat, es fa necessari fer-ne el màxim de difusió. Fer que arribi a les persones i col·lectius que se n’han de beneficiar.  Per això, es feia imprescindible comptar amb la complicitat de les entitats que treballen a primera línia i que coneixen a fons la situació de les persones afectades.

Durant el debat ens vam fer preguntes, com per exemple: com aconseguim que els habitatges amb l’aigua punxada s’interessin per regularitzar el seu accés? Entre totes, escoltant-nos i aprenent les unes de les altres, vam intentar trobar respostes als interrogants. Per això, la Jornada té esperit de continuïtat. Per a les companyes de Salt i Girona, Terrassa, ara mateix, pot esdevenir una llumeta a l’horitzó, no en va estan fent una feina admirable. Picant pedra, enfront d’una administració que sembla sorda i no sap oferir solucions.

A Terrassa, el procés d’elaboració d’aquest protocol amb l’administració està sent llarg i feixuc. Gairebé dos anys de durada i encara no ha finalitzat. Malgrat tot, pensem que amb perseverança hem pogut imprimir un caràcter diferent a la Instrucció,  si la comparem amb les primeres propostes.

Al grup DHA sempre hem partit de tres principis fonamentals: que la Instrucció és basés en el respecte cap els col·lectius a qui anava adreçada, posant l’accent en no estigmatitzar ni criminalitzar a qui per raons econòmiques i socials es veu abocada a l’ocupació, i a accedir a l’aigua de forma irregular. En segon lloc, la  necessitat d’establir un protocol que fugís dels laberints burocràtics, amb tràmits i circuits simplificats. I el tercer, que els requisits fossin els indispensables: estar en RER (Risc d’exclusió residencial) i estar empadronat. I una darrera consideració, no per això menys important: atorgar al comptador el seu caràcter de garant per al dret a l’aigua, i al mateix temps, el de garant per evitar el frau. Si no, seguirem abocant les famílies a la pràctica de punxar l’aigua. I Taigua seguirà sense exercir el control de la despesa, un principi i un deure que no pot eludir com a empresa pública.

Escoltar la companya de la PAH, quan deia que ella voldria regularitzar la seva situació vers l’accés a l’aigua, però que era tan gran el volcà, no físic, sinó psíquic en què vivia, sota l’amenaça contínua d’un possible desnonament que ja no li quedaven més forces. O d’una altra companya que afirmava  que ella no volia viure en un pis ocupat, ni haver de punxar l’aigua…, ni viure d’ajudes. Volia pagar.  Viure d’una forma digna. Assistir a les esfereïdores xifres que ens va facilitar Càritas sobre famílies que ni tan sols se’ls  reconeix el dret a l’empadronament. Saber que n’hi ha que només poden accedir als subministraments bàsics, com l’aigua, punxant-la, ens va reafirmar en la convicció que no es tracta de fer protocols basats en l’assistencialisme, sinó en el dret col·lectiu.  Com està fent l’APE amb el munt de casos d’arreu de Catalunya que s’han pogut resoldre amb èxit.

Tot plegat, ens demostra que tenim molta feina per fer. I una d’aquestes és seguir treballant vers l’empoderament del dret humà a l’aigua, de forma col·lectiva, tal com vam fer dissabte.

 

Terrassa, 29/11/21.- Dolors Frigola Comas (Coordinadora del grup DHA de l’OAT)

Comentari de Núria Vidal de Llobatera

M’ha agradat molt aquest treball conjunt amb diverses entitats, només així podrem afrontar les grans crisis que tenim per davant. Aigua, aire, terra, sostre, energia i també cures. Continuarem.

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Exemples, Formació, Jornades, OAT, Participació, Terrassa | Deixa un comentari

Els maquis no ho farien!

Ahir, diumenge,uns centenars de corredors participaven al  CAMPIONAT MAQUI DE CURSES DE MUNTANYA  del Bages -Berguedà.   A la TAULA DEL LLOBREGAT no tenim res contra les curses, (encara que fer servir el nom dels maquis per una cursa no ens sembla d’allò més adient)  però el pitjor és que aquesta cursa consistia en pujar i baixar d’una muntanya de runams (El Cogulló de Sallent) que ha estat sentenciada com DELICTE AMBIENTAL
Doncs l’ATENEU ROCAUS, PROUSAL  I LA TAULA DEL LLOBREGAT van fer un acte de protesta denunciant  que ICL “blanqueja el delicte ecològic” del Cogulló en comptes  de treure el runam salí. Amb el gegant Maqui de l’Ateneu Rocaus a coll, els tres col·lectius volen fer evident que ICL Iberia subvenciona activitats que mostren només l’aspecte paisatgístic del runam del Cogulló amb la intenció que la població no tingui en compte el delicte que es continua cometent.
Han fet aquest acte per recordar que sentències fermes ordenen la retirada immediata del runams del Cogulló a Sallent i del Fusteret a Súria, així com la restauració de l’espai ocupat; que tres directius han estat condemnats penalment per negar la salinització, i que existeix una denúncia de la Comissió Europea contra l’Estat Espanyol que és a punt d’entrar al Tribunal de Justícia Europeu.
La Directiva Marc de l’Aigua parteix del principi de qui contamina que pagui, però, veient com han anat les coses fins ara, ProuSal avisa que es pot produir una situació catastròfica: que ICL marxi del nostre país deixant els treballadors sense feina i abandonant immenses muntanyes de runams que salinitzaran la poca aigua que tenim al Llobregat abocant-nos a una costosa dessalinització que haurem de pagar entre [email protected]
20211128 Nota de premsa LLegiu en comunicat de les tres entitats  aquí:  i aquest és el fulletó que han posat als parabrises dels cotxes dels participants

 

 

L’acte reivindicatiu ha tingut força ressó: Tant de bo contribueixi a tenir una mica més d’aigua al Llobregat!!

Fins i tot el telenotícies  del migdia de TV3 se n’ha fet ressó:

Comentari d’ Oriol Ribalta Pineda Alcalde

Ajuntament de Sallent

Acostumo a llegir tots els articles, malgrat no els comenti. D’aquest en faig reflexions més profundes.

Salutacions,

Comentari de Santiago Aragones Roca

Resulta molt preocupant la complicitat de la Generalitat de Catalunya en oferir moratòries a la contaminació del subsol i dels aqüifers, perquè la empresa ICL segueixi incomplint la Directiva Marc de l’Aigua que afecta a la qualitat de l’aigua i encareix els tractaments de potalització que es fan riu avall, i que les usuàries de l’aigua han de pagar com un cost afegit en la seva factura.Prou a la impunitat ! Qui contamina paga! Que ho fassin ara, demà serà massa tard.
Taula de l’Aigua de Terrassa.

Spread the love
Publicat dins de Abocadors, Aigua subterrània, Cabals, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Emergència Climàtica, Exemples, LLobregat, Manifestacions, Participació, ProuSal, Runams | 1 comentari

BAIX LLOBREGAT, CONCLUSIONS ASSEMBLEA SOS BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET

Les entitats del Baix Llobregat segueixen de prop l’ampliació de les zones protegides del delta

Les entitats adherides a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, d’acord amb les conclusions de l’assemblea oberta celebrada el 6 de novembre passat a Sant Boi de Llobregat, seguiran molt de prop el projecte d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 al delta del Llobregat i vetllaran perquè sigui compatible amb el Parc Agrari del Baix Llobregat. També perquè inclogui espais com l’Olla del Rei, l’antiga llera del riu Llobregat i altres, especialment tots els inclosos en la zona IBA (important per a la conservació de les aus).

D’acord amb això, en els pròxims dies SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, en coordinació amb Zeroport, presentarà una proposta al Govern de la Generalitat perquè l’ampliació respecti el mandat de la Comissió Europea expressat en la carta d’emplaçament adreçada a l’estat espanyol el 18 de febrer passat. En la carta, la Comissió va instar les administracions espanyola i catalana a modificar de manera immediata els límits de la Xarxa Natura 2000 al delta del Llobregat.

A més d’aquesta qüestió, l’assemblea va constatar la necessitat d’impulsar mobilitzacions ciutadanes en suport de les reivindicacions del manifest de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet; de fer un seguiment estret de la redacció del PDU metropolità i de promoure mocions als ajuntaments de la comarca per reclamar una moratòria urbanística que permeti obrir un procés participatiu de la ciutadania, lliure de pressions externes, per decidir una nova orientació de l’urbanisme metropolità que afronti la crisi climàtica i s’ajusti als compromisos europeus i internacionals de mitigació.

L’assemblea del 6 de novembre a Sant Boi va ser la primera trobada presencial de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet des de la presentació pública de la plataforma, el març de l’any passat, i va reunir més d’un centenar de persones en representació de la cinquantena d’entitats adherides de tota la comarca.

Spread the love
Publicat dins de Assemblees, Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Jornades, Participació, Sant Boi, Sistemes Naturals, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet | 2 comentaris
Translate »