RISC D’INUNDACIÓ AL LLOBREGAT

La tempesta Glòria del gener 2020 va  afectar  greument els rius i persones   del Principat malmetent infraestructures i  edificis  situats   en zona inundable.   Carreteres, ponts, vies fèrries.. a més de  llocs específics com passejos  marítims en  pobles de platja, etc.   s’han vist afectats.  I això no s’ha acabat, perquè les projeccions del canvi climàtic [i] fan preveure que aquests tipus de fenòmens poden augmentar, amb tempestes més intenses i freqüents.

Aquest  episodi  també  ha posat en evidència la dificultat de gestionar les emergències quan  la predicció meteorològica és molt complicada. Amb el Glòria,  tres fronts atmosfèrics consecutius en tres dies amb una intensitat  de pluja inusual    van posar a prova els sistemes[ii] de gestió de la comissió  de  desembassament[iii]  del Ter-Llobregat.

Per tenir una primera idea de la situació actual, primer anirem als elements més significatius  de l’INUNCAT (Quines eines tenim, com ens afecten).  Mirarem per sobre quines situacions d’emergència preveu el Consell de l’Assessorament sostenible (CADS)   a través del RISKCAT. (Hem procurat posar enllaços als documents que citem per tal que pugueu aprofundir allà on us sembli necessari).

Des de la Taula del Llobregat creiem que la situació és greu i que pot empitjorar. No ens sembla que les mesures preses fins ara  siguin suficients i per tant, cal primer un coneixement més profund i després una acció coordinada  de les administracions i la societat civil dels municipis afectats: Aquest és el tercer punt.

L’INUNCAT

El Pla especial d’emergències  per inundacions de Catalunya INUNCAT,  revisat el  2017 és aquí: https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/plans_de_proteccio_civil/plans_de_proteccio_civil_a_catalunya/plans-especials/inuncat/

A l’annex 13  hi trobem els esquemes d’estacions de SAIH (Sistema Automàtic d’ Informació Hidrològica), l’eina  que permet a l’ACA conèixer  els cabals circulants en temps real. A la pàgina 513 concretament, hi ha  els esquemes de les estacions de l’Alt Llobregat i el Llobregat mig, amb els cabals circulants del 9 al 15 de desembre de 2002.

A  l’annex 8.3.2, pàg. 278 hi ha la previsió entre els cabals dels períodes de retorn i les alçades en estacions SAIH. ( en posem un fragment aquí sota) I al mateix   annex 8, a la pàg 352, trobem la llista de municipis del Llobregat que es poden veure afectats pel trencament de les preses de La Llosa del cavall, Sant Ponç i  La Baells, en un termini de temps inferior a dues hores,  llista que hem afegit com imatge més amunt.

EL RISKCAT

El CADS,  òrgan assessor de la Generalitat de Catalunya, va publicar l’any 2008  l’informe especial  RISKCAT[i], que analitza els  riscos naturals a Catalunya i  recull les principals conclusions i propostes.

Aquestes són les recomanacions, principals conclusions i propostes  que es feien des del RISKAT, l’any 2008,  després d’un extens estudi que reflexiona sobre l’abast de determinats riscos naturals a Catalunya i analitza la capacitat per afrontar-los [ii] Es tracta d’unes recomanacions que continuen sent vàlides avui dia, però que s’han quedat (al nostre parer) en paper mullat:

  • Prioritzar les polítiques de prevenció
  • Assegurar una cartografia de riscos naturals oficial
  • Elaborar un cronograma d’actuacions
  • Dotar la Direcció General de Protecció civil, ACA,  i entitats locals de recursos i pressupost

QUÈ PODEM FER DES DE LA SOCIETAT CIVIL?

Risc = perillositat  x vulnerabilitat x  exposició.       Risc= Probabilitat x conseqüències

(Giancarlo Gusmaroli, Seminario Internacional Zaragoza, FNCA, 2018)

Sembla , segons el nostre parer, que en comptes de fer cas de les recomanacions que el CADS ja feia el 2008, l’administració vagi modificant la reglamentació per tal de continuar edificant , i davant del risc real d’inundació que tenim als nostres pobles, opti només  per sistemes d’avís a la població tipus capità enciam, a través d’altaveus i cotxes de la policia municipal.

Nosaltres, en canvi, creiem que cal posar-se les piles i, davant del canvi climàtic i la possibilitat d’episodis seguits de pluja i de  tempestes  gairebé tropicals, des de la Taula del Llobregat suggerim:

  1. Crear una xarxa d’enllaços virtuals entre els ajuntaments i entitats interessades dels municipis afectats.
  2. Organitzar una reunió  amb experts de l’Oficina del canvi climàtic, del Pla especial Inuncat , del Riskcat, ajuntaments afectats i representants dels diferents usuaris.
  3. Dissenyar un cronograma local i general amb mesures a curt i a llarg termini.
  4. Augmentar la conscienciació davant d’aquesta situació a través de bans dels ajuntaments, assemblees als pobles, paralització immediata de les obres i planificacions en zones amb risc d’inundació.
  5. Notificar directament la seva situació  a les persones afectades per les zones de risc i  crear un registre oficial d’activitats i habitatges situats en zones inundables.

 

 

[i] Aquesta és la pàgina d’informes del Riskcat: http://cads.gencat.cat/ca/detalls/detallpublicacio/RISKCAT.-Els-riscos-naturals-a-Catalunya. Nosaltres ens referim al primer document, el resum executiu.

[ii] Aquest enllaç  http://cads.gencat.cat/ca/detalls/detallpublicacio/RISKCAT.-Els-riscos-naturals-a-Catalunya.   porta a l’informe executiu del  Riskat i les conclusions de les conclusions, les trobareu  a les pàgines 68 i   69.

[i] El tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya: http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/tercer-informe-sobre-canvi-climatic-catalunya/TERCER_INFORME_CANVI_CLIMATIC_web.pdf

[ii] Aquesta és la nota de premsa que descriu aquesta llevantada històrica: https://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2020/01/27080331/24012020-NP-llevantada-hist%C3%B2rica.pdf Aquí tenim la presentació que va fer servir l’ACA a la sessió extraordinària de la comissió de desembassaments del 30 de gener del 2020

[iii] Aquí trobareu les funcions de la comissió de desembassament del Ter Llobregat i els integrants: http://aca.gencat.cat/ca/laca/organitzacio/organs-collegiats/

Publicat dins de ACA, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Especulació urbanística, Inuncat, INUNDACIONS, Participació, Riskcat | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

Tornen els talls de l’aigua??

Un Pacte de Barcelona per la Vida

Les empreses, els bancs i els fons voltors no estan disposats a posar els seus beneficis al servei d’aquesta crisi , com ho estem fent totes des de les nostres cases i cossos: perdent la feina, patint ERTOs, compaginant teletreball i cures…

En les darreres dècades hem anat veient com les empreses transnacionals cada cop acumulaven més poder econòmic. Mentrestant els Estats, les administracions i les famílies en perdíem cada cop més sota la dictadura del capital i la por. En aquesta batalla pel poder qui l’està perdent som la ciutadania, el medi ambient i tot allò que ens ajuda a sostenir la vida.

En plena pandèmia llegíem perplexes com l’associació de Gestoras de Agua (AGA) enviava una carta a la ministra Teresa Ribera demanant via lliure per tornar a tallar l’aigua. Segons expliquen, la mesura presa pel Gobierno d’impedir els talls de subministrament entranya “risc d’insolvència per als operadors del cicle urbà de l’aigua”. El que volen dir amb això és que aquesta mesura suposa un risc per als seus beneficis. Un sector que mou uns 3.500 milions d’euros l’any. I que ara no està disposat a posar els seus beneficis al servei d’aquesta crisi que vivim, com ho estem fent totes des de les nostres cases-cossos: perdent la feina, patint ERTOs, compaginant teletreball i cures…  Al contrari, ells intentaran sortir reforçats d’aquesta crisi, amb velles receptes que ja hem comprovat que només funcionen per incrementar els seus guanys.

Darrere aquestes declaracions s’amaga un pols que ja fa dècades que dura, entre les empreses, bancs i fons voltors que volen assegurar i maximitzar els seus beneficis, front a uns Estats i unes administracions públiques cada cop més dèbils

Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat el Pacte de Barcelona. En la primera reunió hem pogut sentir i llegir a premsa el president de la patronal catalana Foment del Treball i vicepresident de la CEOE (confederació espanyola d’organitzacions empresarials). Sánchez Llibre ha defensat la necessitat de potenciar la col·laboració público-privada. Explica que cal posar l’accent en la gestió privada i de negoci de serveis essencials per a la vida com són la salut i l’aigua, proposant que aquesta ciutat sigui la “capital internacional de l’aigua”. Segons ell reconeguda per la innovació de la gestió i per la col·laboració público-privada amb Aigües de Barcelona.

Aquesta col·laboració a la que es refereix es tracta d’un contracte que ha estat denunciat i ha estat set anys als tribunals per les irregularitats en què es va crear. Un cas assenyalat per haver afavorit clarament el sector privat, fins al punt d’haver estat anul·lat pel TSJC. El 2018 els barcelonins han demanat poder-hi dir la seva amb una iniciativa ciutadana que demanava una consulta per decidir com es gestiona l’aigua a la nostra ciutat.

Vint i set mil signatures de barcelonines i barcelonins no han estat suficients per poder dur a terme aquesta consulta. Davant aquest reclam, l’empresa privada ha interposat tots els recursos que han estat possibles fins bloquejar-la als tribunals. Fins aconseguir que el Tribunal Suprem blindés els seus interessos amb una sentència que va clarament en contra de l’interès general i a favor dels interessos d’aquesta empresa privada francesa, i que deixa l’aigua de Barcelona i la majoria de municipis de l’Àrea Metropolitana a les seves mans fins l’any 2047. Aquesta és la col·laboració público-privada que abandera Sanchez Llibre, aquella en què les empreses privades, emprant tot tipus d’estratègies sempre guanyen, fins i tot, la governança del servei.

Els italians ens van ensenyar el lema S’escriu aigua, es llegeix democràcia, perquè l’aigua només n’és un exemple més. Darrere aquestes cartes i declaracions s’amaga un pols que ja fa dècades que dura, entre les empreses transnacionals, bancs i fons voltors que volen assegurar i maximitzar els seus beneficis, front a uns Estats i unes administracions públiques cada cop més dèbils davant aquestes empreses que acumulen poder econòmic, mediàtic, polític i jurídic. Mentre no alcem la veu (encara més) per demanar que es governi per la vida, seguiran “governant” aquestes empreses fent-nos esclaus dels seus beneficis. I seguiran per la sanitat, l’educació, les cures, l’energia i tots aquells serveis que necessitem cada dia i què els hi assegura fer-se més i més rics.

     Míriam Planas

https://catalunyaplural.cat/ca/un-pacte-de-barcelona-per-la-vida/ 12/5/20

Altres articles:

(Diario Público) La patronal del agua del grifo pide al Gobierno que le permita cortar el suministro a familias https://www.publico.es/politica/coronavirus-patronal-agua-grifo-pide-gobierno-le-permita-cortar-suministro-familias.html

(KaosenlaRed) Campaña por suministros básicos garantizados y gratuitos para personas vulnerables (cast/cat) https://kaosenlared.net/campana-por-suministros-basicos-garantizados-y-gratuitos-para-personas-vulnerables-cast-cat/

La Red Agua Pública contesta a la patronal del grifo: “Su carta es egoísta, insolidaria y mezquina” El Salto. 22 abril 2020:  https://www.elsaltodiario.com/agua/la-red-agua-publica-contesta-a-la-patronal-del-grifo-su-carta-es-egoista-insolidaria-y-mezquina

 

Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Participació, Sin categoría | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Un propòsit, una explicació

La jornada constitutiva de la Taula del Llobregat

Tal com sabeu,  el 20 d’octubre de 2018  ens vam constituir  en Taula del Llobregat. Ens vam posar d’acord entre Prou Sal,  la Taula de l’aigua de Terrassa, persones de l’ICTA, d’Aigua es vida i de la XNCA, també amb Ecologistes en acció, i  vam crear el grup promotor de la Taula de conca d’una trentena de persones i al final, amb l’ajuda de l’ajuntament de Molins de Rei, ens vam constituir  en Taula de conca, a semblança de les taules de conca del Ter, del Siurana o del Tordera en una jornada que va tenir força èxit .

Nous horitzons, nova web, nou logo.

Fruit d’això, hem treballat  amb il·lusió  fent la web de la Taula del Llobregat: intentarem  que sigui una eina útil per a totes les entitats i persones que volem promoure la gestió de la nostra conca com a bé comú, : https://taulallobregat.org/. Us agrairem molt que us  la mireu amb atenció i ens feu saber els errors i omissions que hi trobeu. També hem adoptat un nou logo que significa la conca del Llobregat, l’aigua de la Conca i el nostre cor que la vol estimar.

Mirada llarga: Objectius de la nova etapa

Ens agradaria que aquesta web fes de portaveu de totes els   actes, propòsits, convocatòries  i, en definitiva, de tot el que passi i afecti  a la conca. Si ens envieu un email amb el que voleu penjar a la web a [email protected]  , vincularem  el material i imatges que ens envieu a https://taulallobregat.org/   tan aviat com puguem. També, si feu servir un calendari google, només cal que ens ho dieu i us passarem la manera d’introduir actes directament al calendari de la web de la Taula: seria molt interesant que ens servís a [email protected]  per saber què fem cadascun, especialment el que fa referència a l’aigua i al riu.

Mirada curta: Objectius propers

Hem participat i seguirem participant, també, en diferents instàncies: a la Plataforma pel Clima del Bages, en la planificació de mesures al voltant del Llobregat amb l’ACA pels anys propers, a Brussel·les amb alemanys  ecologistes i amb  Die Linke, en accions educatives amb la Taula de l’aigua de Terrassa…

Estàvem preparant una jornada (Havia de ser pel proper 18 d’abril a Terrassa, amb la pandèmia l’hem posposat)  sobre el canvi climàtic i el Llobregat, una jornada que fos, al mateix temps que divulgativa, una eina potent per tots els actors de la conca, des de la Plataforma anti-incineradora de Cercs a SOS Llobregat, passant per Martorell viu. Així, haviem demanat  a especialistes que ens parlessin  de les projeccions climàtiques específiques per la nostra conca, dels estudis i plans de vulnerabilitat que es coneixen  o s’estan implementant i d’experiències d’espais de governança a la conca coneguts o proposats.

Us fem una  proposta

Us proposem  que afegiu la vostra adreça electrònica  a la llista de difusió de la Taula i així rebreu un correu electrònic  que us avisarà de qualsevol nova entrada  a la nostra  web, cosa que també podreu revocar en qualsevol moment. Intentarem afegir una entrada cada dilluns i comptem amb la vostra ajuda. Gràcies per endavant

 

Publicat dins de LLobregat | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Què fan al Parc Natural Regional de lAlta Vall del cèrvol ?

Què passa al costat de casa nostra?

Parc naturel régional de la Haute Vallée de Chevreuse

A la regió de París, 53 municipis s’han unit al Parc Natural per a implementar formes de desenvolupament intel·ligent. Aquí s’experimenten projectes perquè l’humanitat  pugui tenir el seu espai en aquest territori (hàbitat, activitats, desplaçaments) però respectant el patrimoni i els recursos (paisatges, entorns naturals, biodiversitat, patrimoni construït…). Teniu curiositat per saber com es tradueix això en la pràctica? Trobeu alguns d’aquests assoliments i projectes en el seu lloc web: https://www.parc-naturel-chevreuse.fr/une-autre-vie-sinvente-ici

Aqui teniu un video ben fet  que explica simplement, amb l’exemple de la Ivette, el treball que fan  molts sindicats fluvials de França per  a restablir la bona salut dels rius.

 

Publicat dins de Exemples, França, Participació | Deixa un comentari

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet

Aqui tenim el seu manifest, al que ens adherim!

Les entitats i col·lectius signants, representants de la societat civil dels diferents municipis del Baix Llobregat, aplegats per la seva preocupació vers la situació territorial, social, ambiental i econòmica de la comarca posem en marxa la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet i exposem:

La voracitat sense límits del capital especulatiu ha apostat de nou per la indústria de l’habitatge i Barcelona i el seu entorn en son un objectiu prioritari. Un sector, el de l’especulació immobiliària, on conflueixen empresaris autòctons sense escrúpols, aliats amb les elits locals i grans grups inversors internacionals, els anomenats “fons voltor”, que cerquen maximitzar els beneficis d’un tipus d’economia que vol grans rendiments en temps molt curts.

Pràcticament tots els municipis del Baix Llobregat afectats pel Pla General Metropolità de 1976 o altres plans generals expansionistes, tenen en aquests moments projectes immobiliaris aprovats, en tràmit o en previsió, que sumen desenes de milers d’habitatges i centenars d’hectàrees de nous polígons industrials. I mentrestant, les dades oficials ens reconeixen 31.000 habitatges buits al Baix Llobregat i l’absència total de plans per crear parc públic de lloguer a preus socials,  per la  millora de la infraestructura de transport públic a la comarca o per  la dotació de suficients equipaments sanitaris, educatius o socials per millorar els estàndards de vida de la població.

Les desenes de nous projectes urbanístics que amenacen a seguir esquarterant el Baix Llobregat afectarien a zones boscoses de les faldes de Collserola i del Garraf-Ordal, a zones agrícoles de la vall baixa i el delta del Llobregat, a espais contigus al riu o a àrees protegides pels seus valors naturals i, especialment, als darrers connectors ecològics entre el Garraf, Collserola, el riu Llobregat, les rieres, les zones naturals protegides al delta i l’àrea marina contigua.

Publicat dins de Baix Llobregat, Especulació urbanística, Hospitalet, LLobregat, Participació | Etiquetat com a | Deixa un comentari

ABRERA: Neteja al Llobregat

Publicat dins de ABRERA, Baix Llobregat | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Jornada: EL CANVI CLIMÀTIC AL LLOBREGAT

MASIA FREIXA

18 d’abril 2020, des de  les 10 a la Masia  Freixa

(Plaça de Josep Freixa i Argemí, 11,

08224, Terrassa, Barcelona)

Formulari d’inscripció

PROGRAMA PROVISIONAL

10:10 Inscripció

10:20 Presentació de l’acte per un membre de  la Taula del Llobregat

10:30 Apertura a càrrec de Lluïsa Melgares,  regidora de Territori i Sostenibilitat de l’ajuntament de Terrassa.

10:50-11:20 Estat del riu, principals reptes.

11:20 a 11:50: El canvi climàtic a la conca del Llobregat,

11:50 Pausa -Cafè

12:20 -13:10: Eines als municipis per fer front al canvi climàtic.

13:10- 14:00 TAULA RODONA: Experiències en desenvolupament d’espais participatius i de governança de cara a reduir la vulnerabilitat de la conca al canvi climàtic.

14:00 Dinar

15:00:  Intervenció de la comissió de rieres  i de l’Observatori de l’aigua de Terrassa

Publicat dins de ACA, AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, CUADLL, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, LLobregat, Participació, Xerrades | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

El Llobregat, el canvi climàtic i el Glòria

Pel Llobregat, encara que el Gloria no ha representat un daltabaix massa gros tret d’una pujada de nivell del riu  pel desembassament del pantà de la Baells i unes queixes sobre aquest punt, no ens cal oblidar altres episodis ni temes:

La desembocadura del riu  Anoia al riu Llobregat i per tant  Martorell, han estat  declarades zona catastrófica per inundacions tres vegades els darrers  50 anys.  Malgrat el nou marc jurídic generat des de l’aprovació l’any 2000 de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), a Martorell s’estan utilitzant els nous instruments de  planificació de l’espai fluvial (PEF) pel  contrari del que van ser creats.

En comptes de preservar i recuperar l’ecosistema fluvial del riu Anoia, l’administració pretén reduir encara més l’àmbit fluvial. Es menysprea el coneixement científic, les dinàmiques fluvials, la hidrologia, la història i la nova cultura fluvial que emana de la DMA.

Aquí teniu la carta  que MARTORELL VIU va fer arribar a mans del comissari de la UE

També les reflexions generals  ens poden ajudar a pensar sobre el nostre riu:

En Narcís Prat va intervenir al programa “Estat de gràcia” el passat dia 22/1/20:

L’Annelies, membre de la Taula del Llobregat va intervenir al programa de TV3 “Tot es mou”, aqui tenim el clip:

En Ponç Feliu, biòleg i ambientòleg director del Consorci del Ter ha publicat  un magnífic article a la revista del consorci:

Havent paït i analitzat les causes i conseqüències del pas del temporal Gloria a la conca del Ter (i havent pogut descansar després de tres dies i dues nits amb prou feines dormint), em disposo a compartir algunes reflexions d’aquest episodi.

Es pot regular el cabal del Ter?

En primer lloc cal tenir present que el riu Ter, un riu de caràcter mediterrani d’uns 200 quilòmetres de llarg i amb una conca de 3010 quilòmetres quadrats, ha estat gestionat -des de la construcció dels seus grans embassaments ara fa poc més de mig segle-, amb una gran prioritat, garantir l’abastament d’aigua a gran part del país, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, hídricament deficitària. És a dir, s’ha esmerçat especial atenció a preveure’n les possibles sequeres. Aigües avall dels embassaments, el cabal del riu ve condicionat sempre per aquesta gestió. Per tant, des d’un punt de vista ambiental i ecològic, el riu Ter són dos rius; al curs alt (Ripollès i Osona) on tota l’aigua que cau baixa pel riu (a excepció dels canals de rescloses, que n’eixuguen alguns trams) i es queda a la conca sense possibilitat de regular-ne el seu cabal, i el seu curs mig-baix (part de La Selva, Gironès i Baix Empordà), on està artificialitzat i on només porta aigua quan es decideix que en porti. Sovint, a més, s’allibera més cabal a l’estiu per garantir el regadiu del Baix Ter que quan n’hauria de portar (primavera, tardor…), fet que provoca enormes alteracions ecològiques (com la proliferació de fauna i flora al·lòctona invasora, entre d’altres), l’anomenat “règim hídric invertit”. Des dels embassaments, doncs, i sobretot des de l’òptica de garantir el recurs hídric com abastament, es regula el seu cabal, aigües avall de Susqueda.

Tan excepcional ha estat el temporal?

Feta aquesta indispensable introducció, cal considerar l’episodi de pluges del Gloria com a excepcional. Que haguem tingut acumulacions de més de 400 mm en només tres dies en alguns punts de la conca és tan sorprenent com inhabitual, i menys encara al mes de gener. Tot indica que en el futur pot succeir amb major regularitat, fruit de les grans alteracions ambientals causades per l’impacte humà sobre els cicles climàtics. Tanmateix, tals acumulacions de pluges també han estat presents en el passat, les més recents l’any 1970, de 1962 o ja anteriorment els famosos aiguats de l’any 1940 o dels anys 1919 i 1843 o altres en èpoques medievals. Estem parlant, doncs, d’unes pluges que van provocar un cabal que va arribar a la cota al període de retorn dels 100 anys al seu pas per Girona, és a dir, que de mitjana aquest fet succeiria un cop cada segle. Els primers càlculs estimen, tanmateix, que sense els embassaments el cabal del riu hagués arribat a ser encara més elevat, prop dels 2.900 m3/s, que significa acostar-se a nivells del període de retorn dels 300 anys. Com a dada que ho explica tot: Han entrat al sistema Sau-Susqueda un total de 210 Hm3 d’aigua, és a dir, la meitat de tot el volum que s’hi pot acumular. Un volum així per si sol explica l’excepcionalitat de l’episodi.

S’ha gestionat bé l’episodi des de l’ACA?

Durant els gairebé quatre dies del pas del Gloria des del Consorci del Ter (tècnics, Presidenta i membres del Consell de Govern) hem estat en contacte continu amb l’Agència Catalana de l’Aigua, l’ACA. Han estat moments complicats i els seus responsables s’han hagut d’enfrontar a decisions difícils. Més enllà del que he apuntat sobre la gestió de l’aigua del Ter com a fet estructural, cal analitzar aquest episodi concret; qui havia de creure que en ple mes de gener (estadísticament el mes més sec de l’any juntament al juliol), els embassaments podrien acumular tanta aigua com per passar de menys de 70% al 100% en tres dies? Qui havia de preveure puntes de més de 500 m3/s en afluents petits com la Riera Major o la riera d’Osor? Un cop es va veure la magnitud del fenomen, es varen prendre decisions que, al meu entendre, varen ser correctes. No es va alliberar aigua dels embassaments en els moments en què els afluents portaven un cabal punta; el millor exemple és el cas de Girona, on les inundacions són causades no tant per un gran cabal de l’Onyar, sinó perquè el del Ter és tan elevat que no deixa desembocar les aigües d’aquest afluent, com es va veure perfectament el passat dimarts i el passat dijous. De seguida que es va poder es varen alliberar cabals molt elevats des de Susqueda, jugant alhora amb alliberar marge a Sau. Tanmateix, un cop dimecres a la nit es va arribar al 100% de capacitat als embassaments, ja no hi havia possibilitat de gestió, més enllà de fer el seguiment de quan i on arribaria la gran onada procedent del sobreeiximent de Sau, Susqueda i el Pasteral. Aquest seguiment es va fer amb eficàcia en tot moment, tant de nits com de dies, amb un desplegament de tècnics i inspectors arreu del curs baix del riu. He rebut molts missatge acusant l’ACA de negligència en la gestió i de causant dels severs efectes. No busquem culpables a aquest fenomen excepcional. Si volem buscar algun responsable de la gestió de l’aigua a Catalunya, com apuntaré més endavant, parlem amb calma de garantir cabals ecològics al Ter durant tot l’any i d’una gestió hídrica feta amb òptica del Ter, un fet que, si bé hi està lligat, és d’un abast molt més global, complex i que requereix decisions valentes i definitives.

Ha funcionat la protecció civil?

Més enllà del risc per als espais fluvials, agrícoles i d’alguns equipaments, el risc per a les persones ha estat real. He viscut en primera persona moments crítics en alguns punts del Baix Ter, quan a plena nit l’aigua pujava a molta velocitat, quan algunes motes podien cedir, quan la incertesa s’apoderava d’alcaldes i veïns. Tanmateix, en tot moment la població ha estat al cas de la severitat de l’episodi, especialment gràcies als mitjans de comunicació. També s’ha fet una bona feina des de protecció civil i des del Servei d’Emergències del Departament d’Interior. Tot i això, si hagués d’esmentar mancances observades, amb ànim de millorar-les en futurs episodis, n’apuntaria tres. En primer lloc, la poca informació de la qual disposaven els alcaldes i alcaldesses dels pobles petits, més enllà de les dues trucades-robot que varen rebre (en molts moments érem només els tècnics de Consorci els qui anàvem traslladant la informació, un per un, als dels pobles del Baix Ter). En segon lloc, l’aixecament precoç del confinament en algunes poblacions quan encara havia d’arribar el gruix de l’aiguat, com ja va criticar l’alcalde de Sant Julià de Llor i Bonmatí, Marc Garcia. I finalment, la curiositat inherent a la condició humana, que feia que molta gent, inconscient i temerària, s’acostés a tocar l’aigua, en ponts gairebé colmatats, en ribes inestables o sota arbres de ribera que queien com castells de cartes. Tret d’aquests tres aspectes, penso que la ingent feina feta per tots els responsables de Protecció Civil, bombers, Agents Rurals, desenes de voluntaris i mitjans de comunicació ha estat clau per no haver de lamentar danys majors.

Cal “netejar” els boscos de ribera?

Al llarg dels rius hi creixen boscos que aprofiten la humitat i les condicions que proporciona el medi fluvial, els anomenats “boscos en galeria” o “boscos de ribera”. Són hàbitats de gran importància ecològica, proporcionen biodiversitat, mantenen i estabilitzen els talussos ripàrics i, en cas d’avingudes, aturen la velocitat de l’aigua, de manera que eviten una major erosió i impacte aigües avall. Les espècies més flexibles (com salzes o verns), creixen més a prop del llit del riu, on les avingudes sovintejades no els afecten, atès que poden doblegar-se, no són arrencats i esbardellats i són espècies rebrotadores. Les espècies menys tolerants al pas de l’aigua en moviment (però que requereixen humitat) com els pollancres, àlbers o freixes, creixen més allunyats de l’aigua. Quan sovint es critica la “manca de neteja” del Ter a rius i rieres no es tenen en compte diferents factors, com la importància d’aquests boscos per frenar les avingudes o la confusió amb les canyes, espècie invasora que sí seria convenient la seva retirada. Cal afegir que, aquest cop ha estat tan severa la riuada que fins i tot les sauledes n’han patit els efectes, com hem pogut comprovar en alguns trams.

Són positives les riuades?

Si el riu Ter no es regulés de forma artificial, les pròpies riuades sovintejades i espontànies ja evitarien el creixement de grans arbres al mig de la llera o, com a molt, uns pocs verns i salzes de petita mida. Si mirem fotos antigues veurem que els dominis del riu estaven formats per grans codolars, extensions ermes d’arbrat. El riu mateix evitava que grans arbres poguessin ocupar tota la llera i llit del riu. És per això que des del Consorci reclamem sovint que, ja que ara ja no és possible que el riu tingui el cabal espontani que li tocaria per la presència dels embassaments, es garanteixin com a mínim un parell d’avingudes importants i previstes (avisant els municipis que afectaria), com a mínim un parell de cops l’any, els anomenats “cabals generadors”, molt positius per evitar acumulacions d’arbres en llocs perillosos i alhora beneficiosos per a l’ecosistema fluvial. Aquesta proposta ja ha estat recollida per l’ACA i està previst que s’apliqui en el futur.

Estan ben situats els pobles del Ter?

La història és la millor resposta a aquesta pregunta. Des de temps seculars els pobles, vies i ciutats s’han situat a una distància prudent de l’aigua. Si ens fixem en la plana del Baix Ter, àmplia i de cota baixa, totes les poblacions es troben a molta distància –sovint quilòmetres- del riu. Només hem de pensar en viles com Salt, Sant Gregori, Celrà, Bordils, Flaçà, Sant Joan de Mollet, Cervià, Sant Jordi, Jafre, Ultramort, Verges, Serra, Fontanilles, Gualta… Entre els pobles i el riu hi trobem grans extensions de conreus (avui en dia molts fruiters, cultius i plantacions de pollancres). Aquesta distància és la millor protecció davant les riuades que, històricament, assotaven la conca. Només als llocs on hi ha algun turó o promontori, els nuclis antics són propers a l’aigua (Torroella, Ullà, Sobrànigues, Sant Julià, Girona, Bescanó…). Els pobles ja ho estaven, ja, de ben situats. Ha estat el creixement recent, la inconsciència i la pretesa omnipotència humana sobre el control dels elements la que ens ha fet pensar que posant quatre talussos ja podríem fer polígons industrials, equipaments esportius o fins i tot habitatges als llocs que, en realitat, pertanyen als dominis dels rius. En moments així es fa evident que les queixes per informes desfavorables de l’ACA davant voluntats urbanístiques són poc fonamentades.

Cal fer més motes i canals per protegir-nos del riu?

Els rius (i els deltes) són vius, són dinàmics, són actius. Els humans hem tendit a voler-los domesticar en un únic canal central, protegit per motes. Però als rius els cal un cert marge de maniobra, especialment a les extenses zones planes. Un espai on divagar, on transitar en moments d’aigües altes. Són espais que, si bé podem utilitzar puntualment per a usos tous (conreus, pollancredes, ús públic durant gran part de l’any), no els hem d’entendre com a “domini humà”. Són part del riu. Antigament el Ter tenia molts braços paral·lels i molts estanys o aiguamolls associats al seu curs. Només fa falta mirar fotos antigues per entendre aquesta evidència. Un bon exemple és adonar-se que, fa alguns segles, un braç del Ter desembocava al nord del Montgrí. O, fa menys temps, un altre braç ho feia a l’Estartit (d’aquí el seu nom “Es Ter Petit”). No cal fer noves motes. Simplement cal deixar al riu el que és seu. És un espai molt valuós i el propi riu, el paisatge, els ecosistemes i el territori el necessiten.

Seran molt elevats els danys ambientals?

Més enllà dels danys a les infraestructures, conreus, equipaments i alguns habitatges, tots ells valorables econòmicament (i que en bona part haurien de ser compensades per part d’assegurances), i no havent de lamentar cap dany personal major, cal analitzar l’impacte ambiental. En una primera anàlisi, sembla molt sever i dràstic. No obstant això, les dinàmiques naturals pròpies del nostre país (com en el cas dels incendis) evidencien que es tracta d’episodis cíclics, davant dels quals la resiliència i la inèrcia dels ecosistemes fluvials està plenament preparada per entomar. O com a mínim ho estava, abans d’altres amenaces recents (espècies invasores, actuacions antròpiques, etc.). Els ecosistemes fluvials són molt agraïts i, d’aquí a un temps, nous plançons de verns i salzes, d’àlbers i freixes, tornaran a brotar, malgrat la competència amb negundos, canyes, ailants o robínies. Els pocs peixos autòctons del curs baix (les poblacions de bagra, barb de muntanya, anguila, sorelló i bavosa són ja ínfimes), hauran de combatre amb carpes, misgurns, barbs de l’Ebre, mirallets i perques. Caldrà seguir repoblant amb la gairebé extingida tortuga d’estany, com fem en projectes del Consorci del Ter, però tortugues, ocells i amfibis disposaran de noves basses, noves gorgues i nous hàbitats. Se’ns gira feina i haurem perdut aguaits, cartells, plafons, baranes, miradors i camins com la Ruta del Ter (www.rutadelter.cat). Però si se’l deixa fer i es disposa d’un cabal necessari (i en els moments de l’any que toca), l’ecosistema fluvial aviat cicatritzarà.

Ens falta aigua al riu Ter i a Catalunya?

Sembla paradoxal aquesta pregunta després d’un aiguat com el que hem viscut, però la resposta és que sí. Al riu Ter li caldria un cabal més elevat durant tot l’any. Aquest fet, molt reivindicat des del territori (Ajuntaments, pagesia, Consorci del Ter, entitats, altres institucions, societat civil, etc.) va portar a constituir fa tres anys la “Taula del Ter”, amb la ferma voluntat de totes parts d’arribar a una entesa que pal·liés els dèficits històrics de la conca. Una entesa que fou possible gràcies a la sensibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, i que es culminà amb la signatura de l’Acord del Ter l’estiu de 2017, sota la Presidència de Carles Puigdemont i la Conselleria de Josep Rull. Entitats com l’històric Grup de Defensa del Ter o la combatent i inesgotable Aigua és Vida hi varen donar tot el seu suport. Els Acords del Ter van pel bon camí i el compromís, encara que llunyà en el temps, de tornar a tenir cabals dignes per al nostre riu, semblen encarrilats, amb inversions diverses que són una realitat (regeneració, potabilització, etc.). Tanmateix, hem de ser conscients que encara avui en dia el riu Ter es gestiona a mercè de garantir l’aigua a gran part del país. L’Àrea Metropolitana barcelonina (més de sis milions de persones, indústria, turisme, etc.), pengen d’un fil anomenat “conducció del Pasteral” i, si aquest falla, no hi ha gaire alternativa. Si volem ser un país autònom i modern, hem de ser capaços de garantir el subministrament alternatiu i aquest passa, es vulgui o no, per una equació on el Ter no en sigui l’única font i, per tant, cal interconnectar conques fluvials, ni que sigui per disposar-ne en moments d’urgència. Una aigua que existeix. Una aigua que, ara mateix, està disponible a Catalunya. Estalviant-ne en alguns conreus de ponent o connectant-se per a moments crítics amb les terres de l’Ebre, es garantiria una solució definitiva per al conjunt del país. Això permetria, també, no haver de tenir els embassaments del Ter sempre elevats per garantir els “dipòsits plens”. Cal valentia per prendre decisions que poden ser impopulars en algunes comarques, però que tard o d’hora seran imprescindibles si volem ser un país modern, eficaç i autònom. I és que després dels aiguats vindran les sequeres. (http://www.consorcidelter.cat/actualitat/noticies/2020/01/27/gloria-al-ter)

Article que ha merescut uns apunts d’en Narcís Prat (@nprat50):

  • L’avinguda de 100 anys és un estadístic. Si es fa més freqüent ja serà dels 80anys. I estadística a part, el proper any n’hi podria haver una altra
  • Pels cabals de base ja varem fer la proposta de fer servir sempre la dessaladora del Prat i treure 60 Hm3 del Ter. I compensar les emissions de CO2 construint on sigui una planta fotovoltaica

A part d’aquestes reflexions, n’han aparegut algunes de més generals:

Tras los destrozos de ‘Gloria’, el Colegio de Geólogos cree necesario deconstruir el litoral español: https://www.eldiario.es/ballenablanca/crisis_climatica/destrozos-Gloria-Colegio-Geologos-deconstruir_0_988301756.html

De l’Ebre, tenim un recull d’imatges: https://twitter.com/i_ameztoy/status/1221503554931826690?s=08

Del Llobregat, imatges i un vídeo des de Balsareny

 

 

Publicat dins de ACA, Baix Llobregat, Delta Llobregat, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, LLobregat | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Resum de la fase 2 del procés partcipatiu sobre l’aigua a Catalunya (2022-2027)

Avui (13/1/2020) L’ACA  ens ha avisat de que ja ha finalitzat  la  Fase 2. Sessió de Diagnosi – BARCELONA 2 (MANRESA)   i en aquest  enllaç tenim un resum de les aportacions fetes en les sessions de diagnosi (on costa entendre-s’hi) i que ens explicaran el dia 30.

A part de les aportacions sobre salinitat i aigua de boca, sembla que les nostres aportacions pel que fa a efectivitat de la participació han estat recollides aquí:

Retorn de resultats. Es valora necessari el retorn argumentat per part de l’ACA de les aportacions realitzades en els processos de participació i el seu impacte en les mesures. Es considera important que també en temes on l’ACA no tingui competències i aquestes depenguin d’altres departaments o administracions, sigui ella qui entomi el paper de fer retorn de l’estat de la qüestió, informi dels referents de cada mesura i tingui paper de mediació, si s’escau (pag. 9)

Manca de coordinació entre departaments. La manca de coordinació entre departaments o dintre d’un mateix departament, com és el de Gestió forestal i el de Gestió d’incendis, és una dificultat. (pàg. 16)

 

Publicat dins de ACA, LLobregat, Participació, Sin categoría | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

OAT Informa-2

Les companyes de l’Observatori de l’aigua de Terrassa han publicat el seu segon butlletí.

 

 

 

 

 

20190110 Comunicat 2 OAT-Info-2

 

 

 

Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Participació, Xerrades | Deixa un comentari