Un Pla Fènix que no es compleix, tres plantes de sal de les que només n’hi ha una,… com ha dit l’alcalde de Cardona i també nosaltres: Tot són promeses que acaben en mentides. Deixen sols als minaires, que només recolza un CCB que no obliga ICL a fer res: d’això se’n diu privatitzar el beneficis i socialitzar les pèrdues.
No va assistir al Fòrum ni el president d’ICL Iberia Carles Aleman, ni la directora d’operacions Cristina Arespa, ni el director de Recursos Humans Francesc Cartanyà, i de la Generalitat només dos Directors Generals, a part dels càrrecs comarcals: gairebé se’n diu desistiment de responsabilitats.
Els comitès d’empresa completament astorats perquè no s’abordava el tema dels acomiadaments, demanant a l’empresa i també a l’administració que es busqui una solució perquè la mina de Vilafruns no tanqui i no es perdin aquests llocs de treball. Fora, els minaires molt emprenyats feien soroll perquè no es parlava dels acomiadaments . Una mentida més.
Una vegada més i ja en van moltes que tothom s’omple la boca del concepte “mineria sostenible”. Quina pena. Tothom en parla i ningú no sap què vol dir. Mentides i promeses i cap garantia que una mineria sostenible sigui una realitat del present i un repte de futur. Els càrrecs comarcals demanen un pla de viabilitat sense concretar i sense acusar ICL.
Deutes mediambientals que paguem entre [email protected], deute social que paguen ara els treballadors acomiadats i deute com a societat per permetre que una empresa com ICL s’abraoni sobre el nostre territori i s’enriqueixi menyspreant treballadors i malbaratant els nostres recursos. Aquesta és la “mineria sostenible que volem”? Nosaltres, no!
Precisament, pels dies 3 al 9 de setembre estan organitzant l’
nostra societat en conjunt per pos-sibilitar unes con-dicions 
o Austràlia en pocs dies no són cap excepció, sinó una tendència. Marc Castellnou, cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal dels Bombers de la Generalitat, en una 
Perquè, com hem dit altres vegades, l’ Alerta climàtica és ben bé al costat del nostre riu i el configurarà cada vegada més. Aquí tenim la radiografia, 
A finals d’abril, encara en ple confinament, la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, depenent del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha atorgat l’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental al projecte d’ampliació del dipòsit de residus no perillosos situat en unes antigues mines a cel obert on s’hi extreia lignit, ubicades en el terme municipal de Pujalt, al nord de la comarca de l’Anoia i promogut per l’empresa Hera Holding Hàbitat, Ecologia y Restauración Ambiental, S.L. (abans Hera Tratesa, SAU). El projecte de modificació substancial de l’autorització ambiental consisteix en incrementar la capacitat del dipòsit per passar de les 1.672.000 tones previstes inicialment a 2.770.040 tones, així com l’augment en l’entrada anual de residus de 85.000 t/any a 300.000 t /any. Això anirà acompanyat de modificacions en els talussos, canvis d’impermeabilització i drenatge del segellat i apertura de 6 pous nous de lixiviats.
recuperació paisatgística, malgrat caldrà avaluar quin paisatge restarà no només quan acabi l’activitat sinó a mig i llarg termini i quins usos se li donen, doncs actualment es troba envoltat de conreus de secà amb vegetació als seus marges. Tanmateix, a prop de l’abocador hi ha una instal·lació ramadera porcina intensiva i una part de la mina, concretament la Mina “Isidro” acull un dipòsit controlat i de valorització de runes, gestionat per l’empresa Pujalt Verd, S.L. del grup Vilà Vila. També en el mateix municipi de Pujalt i molt a prop de l’abocador, hi ha instal·lat un parc eòlic.
Tot i que l’abocador es troba al sud-est del terme municipal de Pujalt, els nuclis més propers a la instal·lació son La Guàrdia Pilosa, que depèn administrativament de Pujalt i que es localitza a un centenar de metres sobre l’abocador i Sant Martí Sesgueioles, un municipi que té el nucli de població a 1Km de distància. Els problemes que es deriven per a aquestes poblacions són principalment d’olors, sorolls pel trànsit de camions i les emissions de biogàs; en l’entorn hi ha afectacions sobre la fauna i flora i un alt risc d’incendi forestal. Un element a considerar és que el dipòsit de residus s’ubica en una zona topogràficament elevada a la capçalera del riu Anoia, sobre la Riera Gran que es forma per un conjunt de torrents que drenen el municipi de Sant Martí Sesgueioles. També es tracta d’una zona amb un conjunt aqüífers semiconfinats, que actuen de recàrrega de l’aqüífer calcari profund que es troba a 170 metres per sota de la cota del dipòsit. Els dos aqüífers superficials propers a les mines son per una banda l’aqüífer de calcàries de les Fonts de la Guàrdia Pilosa i la Guàrdia que drena al terme municipal de Copons i per altra banda, l’aqüífer superficial, situat a l’est i sud-est de les Mines de la Guàrdia Pilosa i que drena al Molí de la Roda (Veciana). Cal explicar també que aquestes aigües subterrànies alimenten uns 80 pous de Sant Martí Sesgueioles, una zona d’horts familiars que ocupa més de dues hectàrees, en terme municipal de Pujalt, tot i que els i les propietàries són santmartinencs/ques.
L’ombra de l’abocador ja plana fa anys sobre aquest indret, des que les mines que proporcionaven carbó a les cimenteres de l’Anoia i a la central tèrmica de Cercs van tancar als anys 80. Primer va arribar un informe de la Diputació de Barcelona l’any 1985 desaconsellant la suposada instal·lació d’un abocador de residus tòxics en aquest indret. Després l’any 2003, es va presentar un segon projecte d’abocador de residus no especials promogut per l’empresa Derbissel 99, S.L. i que també va ser retirat per estudiar el tipus de residus que s’hi abocaria. Finalment l’any 2006 es van tornar a iniciar els tràmits de sol·licitud d’autorització ambiental de l’abocador de residus no perillosos (classe II) promogut per la mateixa Derbissel 99, S.L. per abocar-hi les 1.672.000 de tones de residus amb una activitat prevista de 20 anys. La sol·licitud va ser aprovada i l’abocador va entrar en funcionament l’any 2007 i quedava restringit a 30 Codis CER i amb un màxim d’un 5% de matèria orgànica. Avui en dia aquestes magnituds ja han estat sobre passades amb escreix per les diverses modificacions no substancials produïdes i estem a 79 Codis LER i 15% de matèria orgànica.
Dones d’Aigua vam sorgir arrel d’aquesta manifestació on hi vam ser des del convenciment que l’accés a l’aigua potable ha de ser garantit com un dret humà i universal i ha d’estar gestionat pels serveis públics des de la perspectiva del bé comú.
L’exposició “Té gènere, l’aigua?” com una eina per crear consciència dels diferents rols que les dones assumeixen en relació a l’aigua: el rol de les cures i el del lideratge d’algunes lluites en diversos països. Per això, estem participant en la Guia d’activitats del Servei d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa.
promovent solucions per garantir la disponibilitat i la qualitat de l’aigua en el futur. Per aconseguir-ho, es duen a terme investigacions fonamentals i aplicades que ajuden a dissenyar eines per a una millor gestió dels ecosistemes aquàtics, tot potenciant la participació del públic en general per tal d’augmentar l’interès i la consciència sobre la importància d’aquests ecosistemes.
rius grans. Així doncs, degut a que bona part del Llobregat mig i alt es troba ple de minicentrals i derivacions i que a partir de Sallent, l’aigua passa a ser més salada, el seu hàbitat és ben reduït i només s’ha detectat en un tram al municipi de Balsareny. També s’ha trobat al riu Ter en un tram de riu amb característiques similars.
Mostrejant macroinvertebrats pel projecte CARIMED al tram de Balsareny. Dalt: any 1996; sota: 2020. 
