AMOC, el corrent atlàntic

El nostre Llobregat és un petit  riu en un sistema integrat en el que  el canvi climàtic ha fet que els models amb els que treballaven els meteoròlegs i altres experts no fossin tan certs com estàvem acostumats.

El corrent atlàntic (coneguda com AMOC, de l’anglès Atlàntic Meridional Overturning Circulation) és un corrent d’aigua que circula en superfície des de l’Atlàntic Sud cap al nord, i que arriba a les regions polars, baixa cap a les profunditats i torna cap a l’hemisferi sud. Aquesta baixada cap a l’abisme es produeix en dues zones:  Una és en el gir subpolar (cap al sud de Groenlàndia, en les mars de Irminger i en la del Llaurador) i l’altra  està encara més al nord, a les mars nòrdiques.

Encara que sembli increïble, la distribució que té l’AMOC la fa molt especial perquè transporta calor des de l’hemisferi sud cap al nord i modelitzar-la i saber on són aquests punts de col·lapse és una tasca molt complicada. Per a fer-ho  és necessari comptar  no solament moviments immensos d’aigua, sinó múltiples variables, com pot ser la interacció amb el desglaç. I a això se li suma que saber els impactes concrets a escala global complica encara més les tasques de modelització.

Fa poc  vam tenir  a TV3 el  físic del CSIC i divulgador científic Antonio Turiel avisant  de la possible imminència de canvis en el principal sistema de corrents de l’Atlàntic Nord i sud, que podrien convertir Europa en un espai inhabitable.

Al seu blog, Antonio Turiel  ens explica que ja  havia publicat un post sobre el tema (“Si no és ara, serà després”), i ens  recomana que  el llegim  ara si no saben absolutament res sobre aquest corrent oceànic i les conseqüències de la seva detenció.  I , de fet, encara no ha passat un any des d’aquest post quan ha aparegut l’impactant estudi de Westen, Kliphuis i Dijkstra a Science Advances,  que clarament marca un abans i un després i que ell comenta en aquesta entrevista a TV3.

La revista CLIMÀTICA ha publicat un article sobre el tema amb un títol provocador: “Ni l’AMOC col·lapsarà en aquesta dècada ni hi haurà una glaciació a Europa”. Què  se sap realment? https://www.science.org/doi/10.1126/sciadv.adk1189#

Aquesta climogràfia per a sis regions diferents (mitjana espacial damunt les caixes), en què les barres indiquen la precipitació mensual (P) i les corbes indiquen les temperatures mensuals (T). Les dades són reals dels anys 1 a 50 (corbes i barres vermelles) i modelat pels anys 2151 a 2200 (corbes i barres blaves).

Aquí  tenim un tros de les conclusions: Sobre l’hipotètic futur d’un col·lapse total del corrent atlàntic s’han publicat diversos estudis científics. L’estiu passat, investigadors de la Universitat de Copenhaguen van estimar que el col·lapse de l’ AMOC començaria en qualsevol moment entre 2025 i 2095 i, molt probablement, a mitjans d’aquest segle. A l’inici de l’any, un altre estudi publicat per un grup de la Universitat d’Utrecht, referents a nivell mundial en la recerca de l’AMOC, presentava noves evidències que “l’AMOC està en vies de col·lapsar”. Abans, entre  2019 i 2021, l’IPCC assenyalava en els seus informes que els senyals de canvis en la circulació atlàntica són evidents, però era més prudent en la seva anàlisi (que es basa en el consens de milers d’estudis científics): no existeixen dades suficients per a quantificar la magnitud de l’afebliment. Més enllà d’això, el que és segur és que no passarà –malgrat l’alarmisme de determinats mitjans i fins i tot investigadors– una glaciació (entesa com una edat de gel). Ho ha confirmat a Climàtica el propi Stefan Rahmstorf via email. (https://climatica.coop/amoc-colapso-2030-glaciacion-desinformacion/?)

Spread the love
Publicat dins de Col·lapse, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Estudis, Formació, Investigació i recerca, Sistemes Naturals | Feu un comentari

Saber-ne més

Fa dies que ens expliquen quines són les conques internes i quines les externes. Sabem que a  les internes mana l’ ACA (Agència catalana de l’aigua, organisme de la Generalitat) i que a les externes  l’aigua la governa  la CHE (Confederación Hidrogràfica del Ebro). Ara bé,  hem pensat que podíem  ampliar aquest coneixement amb el recull i posada en comú  d’unes quantes eines i infografies, que ens ajudin a entendre millor per on va l’aigua.

Bàsicament, ens movem amb unes paraules que aclarirem amb un dibuix de la CONAEX, la  Consejería para la Transición Ecológica y Sostenibilidad de la Junta de Extremadura,

 

Quan volem explicar el cicle de l’aigua, però, ja hi ha més controvèrsia. La major part  dels autors  ja no diuen  SIMPLEMENT el cicle de l’aigua sinó el  Cicle HIDROSOCIAL de l’aigua . Aquí  en recollim una gràfica  i clicant aquí sota tindrem  accés a  l’article  que l’explica: https://taulallobregat.org/wp-content/uploads/2024/06/Ciclohidrosocial_-Linton_Budds.pdf

 

 

 

Pel que fa al RISC D’INUNDACIONS,  molt@s creiem que, amb el canvi climàtic la cota d’inundació  que estava  pensada  per cartografiar el perill probable cada 100 o cada 500 anys i DETERMINAR ELS USOS DEL SÒL, doncs aquesta cota ara ha canviat -és més alta- i també el riu pot  arribar-hi  més sovint, augmenta la freqüència d’aquests episodis de riuada. Per això hem preparat una introducció casolana per  obrir i mirar el que apareix al VISOR DE L’ACA SOBRE EL RISC D’INUNDACIÓ.                                                        Primer heu d’obrir amb el vostre ordinador la pàgina: http://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html I seguir pas a pas  aquest tutorial d’iniciació:

També  per  inundacions el ICGC té aquest quest visor permet la comparació d’ortoimatges generades a partir de fotografies aèries captades amb anterioritat i amb posterioritat a temporals que han provocat fortes pluges, amb l’objectiu de facilitar l’avaluació dels danys ocasionats.
https://visors.icgc.cat/riuades/#9/41.1550/2.2795

I ja que hi som, ens pot ajudar a pensar com prevenir les inundacions aquest senzill vídeo del Ministerio de Medio Ambiente:

Ara  farem un recull de les quatre  eines que ens semblen més importants   i que pensem que ens poden ser útils. No cal dir que qualsevol rectificació o afegitó serà benvingut i el publicarem ben a gust.

1. El  radar meteorològic és similar a un far. Després d’un sofisticat processament, el radar proporciona informació valuosa sobre  la intensitat de la pluja o  dels llamps : https://www.meteo.cat/observacions/radar

2. L’aigua en temps real:  quin cabal té el riu en un punt de mostreig, quanta aigua deixa anar un pantà i com està de ple i també, si plou, en quina quantitat ho trobem a l’excel·lent  visor de l’ACA , Aetr : http://aca-web.gencat.cat/aetr/vishid#hora_a_hora

3.- Qualitat dels rius: Teniu també la base de dades del grup FEHM, amb dades de qualitat des de 1980.
http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php.

4. En darrer lloc, volem mostrar una eina, l’ull del temps que permet veure com era un lloc determinat  -podeu córrer pel mapa i apropar-vos-hi  en l’actualitat i en fotos aèries de l’any 1945 ( també mostra algunes fotos antigues del lloc triat, a sota). Hem escollit, per mostrar-ho,  el disbarat del runam del Cogulló que salinitza el Llobregat.  L’enllaç és: https://betaserver.icgc.cat/ulldeltemps/#15/41.8069/1.8841  Aquest visor existeix per a  aplicacions mòbils: https://www.icgc.cat/Ciutada/Destacats/Aplicacions-mobils/L-Ull-del-temps 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Eines, Exemples, Formació, Inundacions, Multimèdia, Rieres | Feu un comentari

Genocidi fent servir l’aigua

L’aigua, arma de guerra a Palestina

La Universitat davant el genocidi´ és el títol de la xerrada que va oferir per videoconferència  Francesca Albanese, Relatora Especial de les Nacions Unides per als territoris ocupats de Palestina, i que es  va poder escoltar a 52 campus de 42 universitats espanyoles. La programació d’aquest acte, impulsada per la Xarxa Universitària per Palestina, està motivada a causa de la recent publicació del seu informe preliminar `Anatomia d’un Genocidi´

Ecology of war

Francesca Albanese, en aquesta compareixença davant les universitats espanyoles  va exposar una anàlisi de la situació a Gaza i Cisjordània a la llum del Dret Internacional, com a introducció al debat sobre `què, qui i com fer-ho´ per a complir, com a integrants de la comunitat universitària, amb l’obligació moral, legal i política que tota societat ha d’assumir davant una situació com aquesta. Una obligació moral que nosaltres voldríem estendre a tota la nostra societat. Us posem el vídeo, en castellà, aquí sota:

És per això  que tornem  a parlar del  control de l’aigua com una eina de dominació i el seu ús com a arma de guerra.

Davant del  genocidi que fa dècades que perpetra l’Estat d’Israel contra el poble palestí amb el silenci i la complicitat de bona part de  la comunitat internacional   a la Taula del Llobregat volem compartir algunes reflexions al voltant de la utilització i el control de l’aigua com una eina de dominació i arma bèl·lica en els territoris ocupats.

NO EN EL NOSTRRE NOMPrimer de tot, cal dir que el dret a l’aigua està recollit als tractats internacionals de drets humans com en la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics o el Pacte Internacional de Drets econòmics, socials i culturals, tot i que no es considera un dret de naturalesa independent sinó associat a altres com el dret a disposar d’un nivell de vida adequat, a la salut, a l’habitatge, a l’alimentació adequada o com una condició necessària per al mateix desenvolupament humà[1].

L’any 1977, a  la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Aigua celebrada a l’Argentina, es va enunciar que tots els pobles amb independència de les seves condicions socioeconòmiques tenen dret a l’aigua potable en quantitat i qualitat suficient per cobrir les seves necessitats bàsiques. Una idea que seria ratificada en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament de 1992.

En aquesta mateixa línia, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals va aprovar l’any 2002 l’Observació general núm. 15 sobre el dret a l’aigua, que va ser definit com el dret a disposar d’aigua suficient, salubre, accessible i assequible per a ús personal i domèstic. També establia quines accions podien ser considerades com a violacions d’aquest dret. A la pràctica es traduïa en algunes obligacions per part dels Estats com la de garantir l’accés a la quantitat d’aigua suficient i apta per a ús personal i domèstic i per prevenir les malalties. A la vegada per assegurar el dret d’accés a l’aigua i les instal·lacions i serveis d’aigua sense discriminacions, especialment als grups vulnerables o marginats.

A l’Assemblea general de les Nacions Unides de l’any 2010 (resolució A/RES/64/292), es reconeixia oficialment el dret humà a l’aigua i al sanejament i s’assumia que aquests són essencials per a la realització de tots els drets humans[2]. Mentre que la Resolució A/HRC/RES/15/9 del mateix any del Consell de Drets Humans de l’ONU confirmava que el dret a l’aigua i al sanejament era legalment vinculant pels Estats, i en la Resolució A/HRC/RES/27/7 de 2014 s’exhortava als Estats a què ho fessin efectiu.

Pel que fa al dret a l’aigua en conflictes bèl·lics, en el cas de les conques hidrogràfiques compartides,  al protocol I addicional als Convenis de Ginebra de 1949, relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals, que va ser aprovat el 1977, s’especificava que no es pot deixar a la població desproveïda d’aliments ni  d’aigua, patint fam o essent obligada a desplaçar-se (art. 52.3.b). Tampoc es pot atacar, sostraure o inutilitzar béns indispensables per a la supervivència de la població civil com les instal·lacions i reserves d’aigua potable o obres de reg (art. 54.2). Amb referència a la protecció del medi ambient, s’inclou la prohibició d’usar mètodes de guerra que malmetin el medi natural comprometent la salut i supervivència de la població (art. 55).

L’any 2002 va entrar en vigor l’Estatut de Roma de la Cort Penal internacional que defineix a l’article 7 els crims de lesa humanitat i defineix l’extermini com una imposició intencional de condicions de vida com la privació d’accés a aliments i medicaments amb l’objectiu de destruir una part de la població.

Dit tot això, és el moment de recordar quines accions i vulneracions de tots aquests drets i obligacions ha infringit i encara infringeix l’Estat d’Israel a la població palestina, amb el silenci de la comunitat internacional:

L’any 1953 Israel va planificar la construcció d’un Aqüeducte Nacional, amb l’objectiu d’irrigar el desert del Negev desviant aigua del tram superior del riu Jordà. Però malgrat les tensions que es van generar arran d’aquesta infraestructura amb els països veïns, l’any 1964 ja estava acabat i un cop guanyada la guerra dels Sis Dies el juny de 1967, Israel controlava gairebé tots els afluents del riu Jordà i l’aigua subterrània de Cisjordània. Des de llavors, s’ha donat un procés lent però constant de colonització de terres de per part d’Israel amb l’objectiu d’anar separant els palestins de la riba del Jordà, fins al punt que tenen prohibit agafar aigua del Jordà i perforar-hi pous.

Tal com assenyala Pedro Arrojo, l’escassetat d’aigua es construeix, perquè malgrat que sigui una zona amb unes condicions ambientals adverses pel recurs, n’hi ha suficient per donar dret d’aigua a israelians i palestins. Però l’estat d’Israel prioritza irrigar el Negev pel conreu de cotó per a l’exportació, abans que el dret a l’aigua dels palestins i això forma part d’una estratègia de colonització de terres i també bèl·lica[3].

Explica l’organització BTSELEM[4] que des dels acords d’Oslo de 1995 (recordem que era un acord revisable al cap de cinc anys, però que aquesta revisió mai s’ha fet), Israel controla més del 80% dels recursos hídrics des del riu Jordà fins al mar Mediterrani amb l’excepció d’una petita secció de l’aqüífer coster situat sota la franja de Gaza.

Vulneracions a Cisjordània

A Cisjordània, a redós dels acords d’Oslo, s’estableix que l’aigua que s’extreu de l’aqüífer de la muntanya, compartit entre Israel i Palestina, es reparteix de forma poc equitativa, de manera que el 80% és per ús israelià i només el 20% de l’aigua s’assigna per a ús palestí. El subministrament pactat pels palestins de Cisjordània era de 118 milions de m3, més 70 o 80 mde obtinguts de noves perforacions. L’acord també estipulava que Israel havia de vendre 30 milions de m3 més anuals als palestins.

Aquesta infografía descriu les formes en què el govern israelià s’apropia del subministrament d’aigua palestí a Cisjordània abans que arribi a les llars palestines. Amb tot i que a Ramallah plou més que a Londres (una de les ciutats més plujoses del món), el palestí mitjà de Cisjordània només té accés a una quarta part de l’aigua de què disposa l’israelià de mitjana cada dia, i 30 litres menys que la recomanació mínima de l’Organització Mundial de la Salut.

A la pràctica això no s’ha donat, i malgrat que la població palestina de Cisjordània s’ha duplicat des de 1995, només rep el 75% de l’aigua acordada, mentre que els israelians disposen d’un subministrament il·limitat. Les dificultats tècniques per aconseguir aigua dels pous de les zones assignades, juntament amb l’escassetat del recurs i les dificultats burocràtiques a l’hora d’obtenir els permisos, ajuden a explicar-ho. Israel veta a través del Comitè conjunt d’Aigua l’aprovació de la construcció i manteniment d’infraestructures d’aigua i sanejament, i les infraestructures construïdes sense permís corren el risc de ser demolides. Això obliga l’Autoritat Palestina a comprar molta més aigua de la que s’havia establert el 1995 a l’empresa Mekorot, la companyia nacional d’aigua d’Israel, que aplica un sistema tarifari per consum d’aigües diferenciat, que fa que un palestí pagui entre dos i cinc vegades més car el preu de l’aigua que un israelià. L’Autoritat Palestina en compra tant per a Cisjordània com per a la Franja de Gaza.

A Cisjordània, un 18% del territori està administrat per l’Autoritat Palestina (s’anomena l’àrea A), un 22% està administrada per Palestina, però amb el control d’Israel (àrea B) i el 60% és gestionat per Israel directament (àrea C). La xarxa d’abastament d’aigua a Cisjordània està en mal estat i s’hi donen fuites, sobretot a l’àrea C, però Israel es nega a reparar-les. El consum mitjà d’aigua per a ús domèstic, industrial i comercial (exclosa l’agricultura i les fuites) per a Cisjordània era l’any 2018 de 90,5 litres/persona/dia. Però la distribució dels consums d’aigua és molt desigual. Segons un estudi de les Nacions Unides de l’any 2013[5], 1 milió de palestins de 492 comunitats de Cisjordània tenien accés o consumien 60 litres d’aigua per càpita al dia o menys i es calculava que 313.000 palestins de 113 comunitats no estaven connectats a una xarxa d’aigua.  Segons aquest mateix informe, hi havia 180 comunitats (trenta mil persones) dins de l’àrea C, a les que Israel no els permet connectar-se a la xarxa d’aigua, que tenen uns consums de 20 litres/persona/dia i pateixen limitacions per a construir infraestructures de transport i emmagatzematge d’aigua, se’ls bloqueja l’accés a estanys i fonts del Jordà que són apropiats per part dels colons i les autoritats israelianes.

Un altre informe de les Nacions Unides[6] indica que les forces israelianes han destruït cisternes, pous i fonts utilitzades pels palestins, argumentant que no tenien permisos israelians per a la seva construcció. Fins i tot s’han destruït cisternes de l’època romana que no estan subjectes a aquest règim de permisos. Segons les regulacions militars israelianes, la pluja és propietat de les autoritats israelianes i als palestins no se’ls permet recollir aigua de pluja per a les seves necessitats domèstiques o agrícoles i això passa també a Gaza. A més, s’han destruït contenidors d’emmagatzematge d’aigua en els terrats i s’han confiscat camions cisterna i tractors utilitzats per transportar aigua des de punts de càrrega llunyans. Israel també empra altres estratègies per minvar la disponibilitat d’aigua, com la perforació de pous profunds aigües amunt de fonts naturals, provocant la seva sequera.

Finalment, les aigües residuals dels assentaments israelians sovint es vessen a la zona palestina, contaminant els escassos recursos hídrics dels quals disposen els palestins. Tot plegat es veu agreujat per les mesures de seguretat israelianes a Cisjordània, que violen la llibertat de circulació i obstaculitzen l’accés dels palestins als recursos hídrics, instal·lacions i serveis per abastir-se d’aigua. Això causa greus patiments a la població palestina, ja que moltes àrees són inaccessibles a causa d’assentaments, zones militars tancades, reserves naturals i carreteres exclusives per a colons.

Vulneracions a Gaza

El bloqueig que Gaza pateix des del 2007 impedeix que entri material de  construcció que permeti reparar les infraestructures d’aigua i sanejament bombardejades per l’exèrcit d’Israel el 2008 i el 2014. A Gaza, segons un informe de l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris del 2013, només una quarta part dels llars rebia aigua corrent tots els dies, però només durant algunes hores, i més del 90% de l’aigua extreta de l’aqüífer de Gaza no era apta per al consum humà.  El 2015 s’estimava que cent mil habitants de Gaza estaven aïllats de la xarxa pública d’aigua. Els bombardejos de les instal·lacions de sanejament de manera reiterada al llarg dels 16 anys de bloqueig han contribuït a contaminar l’aqüífer costaner, del que depèn totalment la franja de Gaza. Aquest, a més, té una recàrrega anual de 60 hectòmetres cúbics, però ateses les necessitats del territori, se n’extreuen uns 200 hectòmetres cúbics anuals.

Abans del genocidi, els palestins de Gaza tenien dificultats per accedir a l’aigua neta, ja que el 97% dels recursos d’aigua dolça de Gaza estaven contaminats a causa del bloqueig israelià i als repetits bombardejos. Moltes famílies pobres es veien obligades a gastar un terç o més dels seus ingressos en comprar aigua de fonts no regulades, amb l’esperança que fos potable. Ara, aquesta situació ja calamitosa és exponencialment pitjor. A més a més, aquest desplaçament cap al Sud sembla un intent de controlar els llocs on plou més.

La sobreexplotació del recurs juntament amb la contaminació per les pèssimes condicions de la xarxa de sanejament, fan que, per una banda, hi hagi una intrusió salina de l’aqüífer que salinitza l’aigua i per altra, que aquesta estigui contaminada per residus orgànics. Sovint els palestins recorren a comprar aigua dessalinitzada, però es calcula que el 68% d’aquesta aigua també està contaminada i tot plegat fa augmentar les malalties associades a l’aigua, especialment entre els infants i joves (el 40% de la població de Gaza té menys de 15 anys). S’estima que el consum domèstic per persona i dia està al voltant dels 80 litres, una xifra menor de la recomanada per l’OMS.

En general, està prohibit accedir a terres i zones agrícoles situades a menys de 300 m de la tanca erigida per Israel que envolta Gaza. Als pescadors palestins se’ls permet accedir a menys d’un terç de les zones de pesca que els van assignar els Acords d’Oslo (6 de 20 milles nàutiques) i se’ls nega l’accés a les zones de pesca més rendibles de la costa de Gaza.

Com a conseqüència de l’escassetat d’aigua potable, els palestins de Gaza estan recorrent a beure de pous agrícoles contaminats que són gairebé tan salats com l’aigua de mar, molt per sobre del límit de seguretat establert per l’Organització Mundial de la Salut. Això suposa un risc immediat per a la salut, especialment per als bebès, les dones embarassades i les persones amb malalties renals. A més, el consum d’aigua contaminada augmenta la probabilitat de contreure malalties com la diarrea i el còlera. L’absència d’electricitat o combustible per a alimentar les instal·lacions d’aigua i sanejament provocarà un augment de la propagació de malalties a Gaza

Els actuals bombardejos de Gaza sobre les infraestructures de transport d’aigua i el tall en el subministrament elèctric i, per tant, la impossibilitat de bombar aigua, han fet col·lapsar l’abastament d’aigua. Això està posant el perill la vida dels palestins de Gaza, vulnerant clarament l’establert pel protocol I addicional dels Convenis de Ginebra i al que consta a l’Estatut de Roma de la Cort Penal internacional, de manera que es podria estar perpetrant un crim de lesa humanitat. A banda que les demandes a la població civil perquè es desplaci al sud de la franja, quin objectiu tenen? Pot tenir relació amb que el nord de la franja té precipitacions de 600 mm/any mentre que al sud les pluges oscil·len entre 225 i 285 mm/any.

A mode de conclusió

Mentre que la població d’Israel té consums d’uns 300 litres/persona/ dia, als territoris palestins els consums són desiguals, però no acostumen a superar el mínim establert per l’OMS, de 100 litres/persona/dia. A part els territoris ocupats pateixen talls en el subministrament d’aigua periòdicament i sobretot a l’estiu per abastir d’aigua als colons. Tanmateix, la manca de disponibilitat i accés a l’aigua, juntament amb la negació de l’accés a la terra i el control sobre aquesta, viola el dret a l’autodeterminació, el dret a l’alimentació i a no patir fam.

Jamie McGoldrick, Coordinador Humanitari de l’ONU explicava fa dos dies  que “Les condicions sobre el terreny no han millorat en absolut, de cap manera significativa. Immediatament òbviament afrontem el desafiament de l’aigua. Això s’està convertint en prioritari. Ara la gent rep del sistema de subministrament d’aigua  molta menys quantitat de la que necessita i, com a resultat d’això hi ha malalties transmeses per l’aigua, a causa de la falta d’aigua potable i neta i a la destrucció dels sistemes de sanejament. Un informe redactat per la fundació Solidaritat UB (Jiménez Luque, 2009) considera que “l’accés insuficient a l’aigua potable o les deficiències en la xarxa d’abastament d’aigua i en les infraestructures de sanejament produeixen al món més morts que una guerra, però, en canvi, en parlem poc i ho seguim menys, és poc noticiable i apareix poc als mitjans de comunicació”.(9)

Tot això descrit fins ara,  com a mínim està vulnerant l’establert pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals en l’Observació general núm. 15 sobre el dret a l’aigua, a totes les conferències de les Nacions Unides sobre el dret a l’aigua des de 1977 i també a les resolucions A/RES/64/292 i A/HRC/RES/27/7. Recordem que aquesta darrera obligava els Estats a fer efectiu el dret a disposar d’aigua potable en quantitat i qualitat suficient per garantir un bon estat de salut.

Podem afirmar que l’estat d’Israel està usant l’aigua com una eina tant de domini sobre una població, com de despossessió i expulsió d’aquesta població per guanyar terreny, és a dir, com una eina colonitzadora i de control del territori, discriminant clarament la població palestina i vulnerant tots els drets humans més bàsics, fins i tot en cas de guerra. Que aquestes vulneracions fa 75 anys que es venen donant, unes pràctiques colonials i genocides continues per controlar la totalitat del territori Palestí. L’aigua, bé imprescindible per a la vida, és només una part de totes les vulneracions contra els drets humans que l’estat d’Israel porta dècades  infringint amb  una impunitat total per part de la comunitat internacional.

Relacionat amb això, caldrà observar com evoluciona la proposta de cancel·lació del deute a Egipte a canvi d’acceptar la població de Gaza al Sinaí. També caldrà estar ben atents als interessos energètics, perquè des de l’octubre, coincidint amb els bombardejos a Gaza, s’han concedit 12 permisos d’explotació de jaciments marins de gas, alguns a la costa de Gaza, a 6 empreses estratègies de control de les reserves de gas, les més  importants per part de BP del Regne Unit, Eni, empresa italiana i Socar de l’Azerbaitjan[7]. O els projectes de camps solars per generar energia “verda” en territoris palestins ocupats, en aquest cas finançats per la banca espanyola entre altres[8]. Tot plegat, botins de guerra a canvi d’impunitat.

[1] Tal com recollien la Convenció sobre la eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, aprovada por l’Assemblea General de les Nacions Unides de 1977, la Convenció sobre els Drets de l’Infant de 1989, el Programa d’Acció de la Conferència Internacional sobre la Població y el Desenvolupament  de 1994, la Segona Conferència de las Nacions Unides sobre els Assentaments Humans (Habitat II) l’any 1996 o la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament sostenible del 2002.

[2] Això seria refermat en Assemblees i Resolucions posteriors com la A/RES/68/157 de 2013.

[3] https://www.rtve.es/noticias/20231024/pedro-arrojo-relator-onu-gaza-peligro-genocidio/2459062.shtml

[4] https://www.btselem.org/water

[5] https://www.un.org/unispal/document/auto-insert-185335/

[6] https://www.un.org/unispal/document/auto-insert-195880/

[7] https://odg.cat/blog/podcast-desenredades-19-el-boti-de-gaza-territori-deute-i-energia/

[8] https://www.elsaltodiario.com/ocupacion-israeli/banca-espanola-financia-proyectos-energia-solar-territorio-ocupado-palestino?&utm_medium=social&utm_campaign=web&utm_source=telegram

(9) Jiménez Luque, Toni (2009): La qüestió de l’aigua. Medi ambient, canvi climàtic i conflictes internacionals. Fundació Solidaritat UB i Fundació Pau i Solidaritat CCOO Catalunya.

Altres fonts d’informació:

https://www.un.org/spanish/waterforlifedecade/pdf/human_right_to_water_and_sanitation_milestones_spa.pdfhttps://www.ohchr.org/es/instruments-mechanisms/instruments/protocol-additional-geneva-conventions-12-august-1949-and-0https://www.defensordelpuebloandaluz.es/sites/default/files/informe-suministro-agua/pdfs/InformeSuministroAgua-2.pdfhttps://www.un.org/es/conferences/habitat/istanbul1996https://www.un.org/spanish/law/icc/statute/spanish/rome_statute(s).pdfhttps://www.un.org/sustainabledevelopment/es/water-and-sanitation/https://www.visualizingpalestine.org/visuals/west-bank-water#&gid=1&pid=1https://www.btselem.org/topic/waterhttps://www.un.org/spanish/law/icc/statute/spanish/rome_statute(s).pdfhttps://www.un.org/sustainabledevelopment/es/water-and-sanitation/

Spread the love
Publicat dins de Aigua arma de guerra, Al·legacions, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Eines, Multimèdia, Palestina, Universitats, Xerrades | 1 comentari

Què en fem, dels horts? del verd urbà?

L’AGROVERD URBÀ, ELS PETITS HORTS

Els horts del costat de les poblacions i les plantes dels nostres barris a les ciutats ens donen aliments, humitat, aire net, espais de convivència i aprenentatges. I són un refugi de la fauna urbana. No les podem deixar morir. 

Aquests horts els utilitzen escoles, col·lectius vulnerables vinculats a serveis socials i veïns i veïnes dels barris. És fonamental no posar en risc la viabilitat d’aquests espais, en tant que aporten un alt valor ecològic, social, recreatiu i terapèutic. Al mateix temps, als horts urbans produim aliments d’alta qualitat destinats a l’autoconsum. I són els espais que tenim més a mà per palpar, gaudir i entendre els cicles de la vida, així com per esdevenir consumidores conscients. De fet, són espais demostratius del potencial de les tècniques regeneratives en el marc d’una urgent transició ecosocial agroalimentària.

Quanta aigua implica sostenir tot aquest valor? En realitat no massa. Al no estar sotmesos a la pressió productiva comercial podem ser més flexibles davant les restriccions. No obstant, necessitem un mínim. L’agricultura urbana no serà viable sinó implementem mesures per retenir el màxim d’aigua i biodiversitat als sòls. Així doncs, com protegim l’agroverd urbà i els petits horts davant l’escassetat hídrica?

Necessitem una Normativa de maneig agrícola adaptada al nou context. Als horts de gestió municipal, aquestes recomanacions de maneig agronòmic ecològic i adaptat a la sequera han de passar a ser no només suggeriments, sinó normes d’obligat compliment. Creiem, amb Ruralitzem/ Veus per la sobirania alimentària, que aquesta normativa ha de contemplar Disponibilitat d’aigua per manteniment,  de materials i infraestructures, instal.lació d’estructures permanents així com formació a tots els horts comunitaris en tècniques agrícoles adaptades a l’escassetat d’aigua. Per aconseguir-ho, una estratègia central és la cobertura del sòl amb matèria orgànica: adobs en verd, fems, restes vegetals, compost, biotriturats o adventícies. Només amb els encoixinats evitem fins un 20% de l’evaporació d’aigua.

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Alimentació sostenible, Cultura transformadora, Distribució mail list, Economia social i solidària, Eines, Emergència Climàtica, Exemples, Horts urbans, Participació | Feu un comentari

Comunicacions al LLobregat

Hem signat com a TAULA DEL LLOBREGAT  la nota de premsa   de l‘Associació    Meandre, associació per a la preservació del patrimoni natural,que  considera que la proposta de ressuscitar el projecte de transformar en autovia el tram de la C55 de Manresa fins Abrera que discorre per la ja fràgil vall del Llobregat, és una proposta cara, inútil i allunyada del sentit comú en l’estat d’emergència climàtica en que ja estem immersos.

També, Llobregat  amunt,   el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, s’ha posicionat en contra de l’actuació que el Departament de Territori de la Generalitat ha projectat a la C-16.    Els ecologistes acusen al Govern  de mentir i malversar, d’incoherència política i de practicar el negacionisme climàtic, alhora que avancen mobilitzacions i una batalla legal

És l’altra gran novetat. La línia que connecta el Bages i el Vallès Occidental recupera la connexió amb Barcelona. Els trens ja arriben fins a l’estació de l’Hospitalet de Llobregat. Ara bé, només en passen dos per hora i sentit. Al tram sud, cap a Sant Vicenç de Calders, no hi ha afectacions.

Spread the love
Publicat dins de Distribució mail list, Emergència Climàtica, Transport | Feu un comentari

Walking Rivers a Abrera i genocidi amb l’aigua a GAZA!!!

Formant part de la iniciativa “WALKING RIVERS”  i les més de 90 rutes que aquest dia s’han fet a tot el món, que  podeu veure clicant sobre aquest mapa interactiu 

Organitzat pel Jaime de ANDA ABRERA, i guiats pel LLuís Godé, l’Alfred Bellés de Martorell viu  i la Merche Àlvarez , la regidora de Medi ambient d’Abrera  hem fet un bonic recorregut per un trosset del Llobregat, veient les obres de restitució fetes ran del desdoblament del col·lector de salmorres, comentant la inc¡vasió de la canya americana (  ens ha explicat l’Albert que realment, té un origen asiàtic ) comentant la història des del segles II de la capella de sant Medir, i  la manera en què s’ha convertit en propietat pública el seu entorn  i la enorme previsió a que ens obliga el règim de pluges mediterrani, ara augmentat pel canvi climàtic , bo i veient  la riera de Magarola.

Per si no heu pogut venir i voleu fer-lo sol@s , aquí teniu el recorregut:

 

 

 

El parlament inicial d’en Lluís Godé:

L’àudio que ara presentem  correspon a l’explicació de la Merche Àlvarez sobre la capella de Sant Hilari i la seva història i al final escoltem també l’Alfred Bellés i el Jaime q7e fan una petita intervenció:

 

I al darrer audio podem escoltar l’estimat naturallista de Martorell viu, membre de la Taula del Llobregat, Alfred Bellés ens va anar explicant plantes i curiositats de la natura . Al tall que us presentem  parla de les canyes, aquesta espècie invasora , el seu ús, origen i la problemàtica  que provoca:

 

 

 

ALGUNES IMATGES DE LA TROBADA

NO OBLIDEM EL GENOCIDI A GAZA, ARA, FENT SERVIR L’AIGUA

 

 

 

 

 

 

Per si no heu pogut venir i voleu fer-lo sol@s , aquí teniu el recorregut

Spread the love
Publicat dins de Abrera, ACA, Baix Llobregat, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Excursions, Exemples, Inundacions, Jornades, Martorell viu, Participació, Pluja, Sistemes Naturals, Vies Blaves | Feu un comentari

La lluita ecologista, part de la lluita de classe.

Amic@s, venen temps difícils. Com sabem, la sequera ha estat un símptoma de les malalties que ara mateix ja té la nostra Terra. Hem ultrapassat els límits del planeta amb un creixement que no ha respectat ni l’aigua, font de vida, ni la vida en el seu conjunt.

Imatge completa de la resiliència planetària. Sis de nou límits ultrapassats

Per primera vegada l’any passat, la revista Ciència  va ser capaç d’oferir un esquema detallat de la resiliència planetària dibuixant els nou processos i límits que defineixen  l’espai operatiu segur per a  la humanitat. Des de l’escalfament global fins a la biosfera i la desforestació, passant pels contaminants i el plàstic, els cicles del nitrogen i l’aigua dolça: Sis dels nou límits planetaris estan sobrepassats i la pressió per trencar la resta està augmentant. Més amunt teniu l’enllaç a l’article complet.

I per aturar-ho, perquè així no podem seguir i perquè considerem que és essencial la unió entre el sindicalisme i l’ecologisme, publiquem  l’octaveta repartida  el primer de maig.

 

Spread the love
Publicat dins de Accions, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Estudis, Exemples, Investigació i recerca, Jornades, Manifestacions | Feu un comentari

Assemblea al Baix Llobregat

L’assemblea del dissabte passat  de SOS BAIX LLOBREGAT I L’HOSPÌTALEYT a Gavà ha representat el front comú de moviments socials, col•lectius i organitzacions territorials aplegats  que han presentat les seves directrius cap a una societat ecofeminista,. Mig centenar de veïnes de la comarca vàrem  compartir neguits però sobretot propostes i ganes de seguir defensant la terra contra l’especulació urbanística.

L’Assemblea  va fer un repàs  des de  la seva creació i de la lluita per salvar l’espai d’Eurovegas fins a l’actualitat, amb  les al·legacions al  PDUM  i vam constatar que les pressions sobre l’espai natural no han disminuit, sinó que simplement s’han transformat.
Segons la opinió de l’assemblea, les al·legacions que vam fer  al PDUM  han posat de manifest  que les problemàtiques d’excés d’edificació es mantenen i s’agreugen. De fet, els Ajuntaments encara disposen fins el 14 de maig per fer les seves, d’al·legacions . i l’assemblea fa una crida per tal que  les entitats facin un seguiment als seus municipis per tenir constància de què està passant especialment en aquest tema.

Ecologistes en Acció va presentar  una proposta de gestió i protecció del Delta del Llobregat, ja que el Parc Agrari actual és una figura poc robusta i caldria millorar-la.
Com que el tema és difícil, suggerim  fer una recollida de signatures i fins i tot  promoure una ILP (iniciativa legislativa popular)  per superar el bloqueig d’alguns ajuntaments.

Una altra iniciativa podria ser  aconseguir que el Parlament de Catalunya promogués  una declaració de PARC NATURAL al Delta del llobregt  via  llei:  cal fer molta feina per tal d’aconseguir  posar de manifest els  avantatges de canviar de model de creixement vigent i anar cap una transició ecosocial, que no pot ser altra que decréixer, que no vol pas dir viure pitjor, ans al contrari.

Un altre tema del que es va parlar va ser de la restitució de la conselleria de Medi Ambient amb atribucions i de que tots els Departaments de la Generalitat haurien d’ incorporar com un eix transversal  l’Emergència Climàtica.

Les entitats participants van explicitar les dificultats que tenen per evitar les propostes depredadores que es transformen i aproven  amb la complicitat de les administracions,  el beneplàcit dels inversors i els canvis que poc a poc es van introduint en la normativa per tal  que la depredació del territori  sigui possible.

Tenim molta feina, cal activar-se i recolzar-se.

LLigat al futur del Baix Llobregat, la plataforma  ZEROPORT manté una lluita constant  per la NO ampliació de l’aeroport del Prat, junt amb altres projectes especulatius:
Spread the love
Publicat dins de Aeroport, Baix Llobregat, Contaminació, Decreixement, Delta Llobregat, Distribució mail list, Economia social i solidària, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Gavà, Hospitalet, Inundacions, Jornades, Martorell, Martorell viu, Participació, Prat de llobregat, Sant Joan Despí, SOSBAIXLLOBREGAT | 2 comentaris

L’ACTUALITAT en dues xerrades

A vegades es fan xerrades importants i sigui perquè el lloc és  lluny, sigui  perquè no ens va bé per l’hora que es fan o per altres raons voldríem  però no podem ser-hi. Moltes vegades també passa que pensem que les mirarem i escoltarem online més endavant i no  ho fem per la dificultat de trobar-les.

El Grup de Defensa del Ter  ha promogut un cicle de xerrades molt interessants.  Hem triat la que ens ha semblat que ens era més útil a la nostra conca: la de  l’Annelies, que forma part del grup promotor de la TAULA DEL LLOBREGAT. No us la perdeu!

Fa dies havíem parlat en aquesta pàgina de la presentació de l’ INFORME PER LA TRANSICIÓ ECOSOCIAL A CATALUNYA  i ara disposem de la presentació editada superant dificultats per una de les organitzacions participants ATTAC CATALUNYA. Com que està editada, podreu no solament veure i sentir la gravació sinó que podreu llegir també les diapositives que els presents vegèrem a la pantalla  i que no es veurien prou bé en la gravació. Un document imprescindible!

I ens agrada també fer-vos a mans la crítica que van fer a Granada activistes de Spanish Revolution per denunciar el contrasentit de la despesa d’aigua a Sierra Nevada per fer neu artificial mentre es demana a la població que l’estalvii.
Davant d’un cartell de la pel•lícula “LA SOCIEDAD DE LA NIEVE” reclamen la necessitat de gestionar millor l’aigua: https://www.instagram.com/p/C57-WpWRDZv/?igsh=cmVtdGlkNzBmaW54

 

 

 

 

 

https://x.com/proucomplicitat/status/1781758253271048603

 

Spread the love
Publicat dins de Aqüífers, Cabals, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Exemples, GDT Grup Defensa Ter, Multimèdia, Sequera, Xerrades | Feu un comentari

CULTURA TRANSFORMADORA AL LLOBREGAT

EL  PROJECTE CULTURAL  LAVIRAL SERÀ PRESENT AL LLOBREGAT DEL 13 AL 19 DE MAIG.  El dia 13,  des del naixement a Sallent. El dia 14, des de Martorell al Delta i el dia 15, al Konvent de la Colònia Rosal.

Si voleu participar en aquestes trobades entre activistes, científics i artistes que es faran els dies 13, 14  de maig, serà un plaer. Escriviu-nos a [email protected] i us concretarem els dies, llocs i hores.

Els participants en la jornada inaugural de Laviral del 15 de febrer, al Centre de l’Aigua Can Font de Manresa.

Més informació sobre LAVIRAL: https://linktr.ee/laviral___

Una extensa explicació del projecte a Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/laviral-cultura-i-ciencia-pel-cami-de-laigua/

 

Spread the love
Publicat dins de Accions, Alt Llobregat, Cultura transformadora, Delta Llobregat, Distribució mail list, Exemples, Jornades, Laviral, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Participació, ProuSal, Sallent, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet | Feu un comentari