Walking Rivers a Abrera i genocidi amb l’aigua a GAZA!!!

Formant part de la iniciativa “WALKING RIVERS”  i les més de 90 rutes que aquest dia s’han fet a tot el món, que  podeu veure clicant sobre aquest mapa interactiu 

Organitzat pel Jaime de ANDA ABRERA, i guiats pel LLuís Godé, l’Alfred Bellés de Martorell viu  i la Merche Àlvarez , la regidora de Medi ambient d’Abrera  hem fet un bonic recorregut per un trosset del Llobregat, veient les obres de restitució fetes ran del desdoblament del col·lector de salmorres, comentant la inc¡vasió de la canya americana (  ens ha explicat l’Albert que realment, té un origen asiàtic ) comentant la història des del segles II de la capella de sant Medir, i  la manera en què s’ha convertit en propietat pública el seu entorn  i la enorme previsió a que ens obliga el règim de pluges mediterrani, ara augmentat pel canvi climàtic , bo i veient  la riera de Magarola.

Per si no heu pogut venir i voleu fer-lo sol@s , aquí teniu el recorregut:

 

 

 

El parlament inicial d’en Lluís Godé:

L’àudio que ara presentem  correspon a l’explicació de la Merche Àlvarez sobre la capella de Sant Hilari i la seva història i al final escoltem també l’Alfred Bellés i el Jaime q7e fan una petita intervenció:

 

I al darrer audio podem escoltar l’estimat naturallista de Martorell viu, membre de la Taula del Llobregat, Alfred Bellés ens va anar explicant plantes i curiositats de la natura . Al tall que us presentem  parla de les canyes, aquesta espècie invasora , el seu ús, origen i la problemàtica  que provoca:

 

 

 

ALGUNES IMATGES DE LA TROBADA

NO OBLIDEM EL GENOCIDI A GAZA, ARA, FENT SERVIR L’AIGUA

 

 

 

 

 

 

Per si no heu pogut venir i voleu fer-lo sol@s , aquí teniu el recorregut

Spread the love
Publicat dins de Abrera, ACA, Baix Llobregat, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Excursions, Exemples, Inundacions, Jornades, Martorell viu, Participació, Pluja, Sistemes Naturals, Vies Blaves | Feu un comentari

La lluita ecologista, part de la lluita de classe.

Amic@s, venen temps difícils. Com sabem, la sequera ha estat un símptoma de les malalties que ara mateix ja té la nostra Terra. Hem ultrapassat els límits del planeta amb un creixement que no ha respectat ni l’aigua, font de vida, ni la vida en el seu conjunt.

Imatge completa de la resiliència planetària. Sis de nou límits ultrapassats

Per primera vegada l’any passat, la revista Ciència  va ser capaç d’oferir un esquema detallat de la resiliència planetària dibuixant els nou processos i límits que defineixen  l’espai operatiu segur per a  la humanitat. Des de l’escalfament global fins a la biosfera i la desforestació, passant pels contaminants i el plàstic, els cicles del nitrogen i l’aigua dolça: Sis dels nou límits planetaris estan sobrepassats i la pressió per trencar la resta està augmentant. Més amunt teniu l’enllaç a l’article complet.

I per aturar-ho, perquè així no podem seguir i perquè considerem que és essencial la unió entre el sindicalisme i l’ecologisme, publiquem  l’octaveta repartida  el primer de maig.

 

Spread the love
Publicat dins de Accions, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Estudis, Exemples, Investigació i recerca, Jornades, Manifestacions | Feu un comentari

Assemblea al Baix Llobregat

L’assemblea del dissabte passat  de SOS BAIX LLOBREGAT I L’HOSPÌTALEYT a Gavà ha representat el front comú de moviments socials, col•lectius i organitzacions territorials aplegats  que han presentat les seves directrius cap a una societat ecofeminista,. Mig centenar de veïnes de la comarca vàrem  compartir neguits però sobretot propostes i ganes de seguir defensant la terra contra l’especulació urbanística.

L’Assemblea  va fer un repàs  des de  la seva creació i de la lluita per salvar l’espai d’Eurovegas fins a l’actualitat, amb  les al·legacions al  PDUM  i vam constatar que les pressions sobre l’espai natural no han disminuit, sinó que simplement s’han transformat.
Segons la opinió de l’assemblea, les al·legacions que vam fer  al PDUM  han posat de manifest  que les problemàtiques d’excés d’edificació es mantenen i s’agreugen. De fet, els Ajuntaments encara disposen fins el 14 de maig per fer les seves, d’al·legacions . i l’assemblea fa una crida per tal que  les entitats facin un seguiment als seus municipis per tenir constància de què està passant especialment en aquest tema.

Ecologistes en Acció va presentar  una proposta de gestió i protecció del Delta del Llobregat, ja que el Parc Agrari actual és una figura poc robusta i caldria millorar-la.
Com que el tema és difícil, suggerim  fer una recollida de signatures i fins i tot  promoure una ILP (iniciativa legislativa popular)  per superar el bloqueig d’alguns ajuntaments.

Una altra iniciativa podria ser  aconseguir que el Parlament de Catalunya promogués  una declaració de PARC NATURAL al Delta del llobregt  via  llei:  cal fer molta feina per tal d’aconseguir  posar de manifest els  avantatges de canviar de model de creixement vigent i anar cap una transició ecosocial, que no pot ser altra que decréixer, que no vol pas dir viure pitjor, ans al contrari.

Un altre tema del que es va parlar va ser de la restitució de la conselleria de Medi Ambient amb atribucions i de que tots els Departaments de la Generalitat haurien d’ incorporar com un eix transversal  l’Emergència Climàtica.

Les entitats participants van explicitar les dificultats que tenen per evitar les propostes depredadores que es transformen i aproven  amb la complicitat de les administracions,  el beneplàcit dels inversors i els canvis que poc a poc es van introduint en la normativa per tal  que la depredació del territori  sigui possible.

Tenim molta feina, cal activar-se i recolzar-se.

LLigat al futur del Baix Llobregat, la plataforma  ZEROPORT manté una lluita constant  per la NO ampliació de l’aeroport del Prat, junt amb altres projectes especulatius:
Spread the love
Publicat dins de Aeroport, Baix Llobregat, Contaminació, Decreixement, Delta Llobregat, Distribució mail list, Economia social i solidària, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Gavà, Hospitalet, Inundacions, Jornades, Martorell, Martorell viu, Participació, Prat de llobregat, Sant Joan Despí, SOSBAIXLLOBREGAT | 2 comentaris

L’ACTUALITAT en dues xerrades

A vegades es fan xerrades importants i sigui perquè el lloc és  lluny, sigui  perquè no ens va bé per l’hora que es fan o per altres raons voldríem  però no podem ser-hi. Moltes vegades també passa que pensem que les mirarem i escoltarem online més endavant i no  ho fem per la dificultat de trobar-les.

El Grup de Defensa del Ter  ha promogut un cicle de xerrades molt interessants.  Hem triat la que ens ha semblat que ens era més útil a la nostra conca: la de  l’Annelies, que forma part del grup promotor de la TAULA DEL LLOBREGAT. No us la perdeu!

Fa dies havíem parlat en aquesta pàgina de la presentació de l’ INFORME PER LA TRANSICIÓ ECOSOCIAL A CATALUNYA  i ara disposem de la presentació editada superant dificultats per una de les organitzacions participants ATTAC CATALUNYA. Com que està editada, podreu no solament veure i sentir la gravació sinó que podreu llegir també les diapositives que els presents vegèrem a la pantalla  i que no es veurien prou bé en la gravació. Un document imprescindible!

I ens agrada també fer-vos a mans la crítica que van fer a Granada activistes de Spanish Revolution per denunciar el contrasentit de la despesa d’aigua a Sierra Nevada per fer neu artificial mentre es demana a la població que l’estalvii.
Davant d’un cartell de la pel•lícula “LA SOCIEDAD DE LA NIEVE” reclamen la necessitat de gestionar millor l’aigua: https://www.instagram.com/p/C57-WpWRDZv/?igsh=cmVtdGlkNzBmaW54

 

 

 

 

 

https://x.com/proucomplicitat/status/1781758253271048603

 

Spread the love
Publicat dins de Aqüífers, Cabals, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Exemples, GDT Grup Defensa Ter, Multimèdia, Sequera, Xerrades | Feu un comentari

CULTURA TRANSFORMADORA AL LLOBREGAT

EL  PROJECTE CULTURAL  LAVIRAL SERÀ PRESENT AL LLOBREGAT DEL 13 AL 19 DE MAIG.  El dia 13,  des del naixement a Sallent. El dia 14, des de Martorell al Delta i el dia 15, al Konvent de la Colònia Rosal.

Si voleu participar en aquestes trobades entre activistes, científics i artistes que es faran els dies 13, 14  de maig, serà un plaer. Escriviu-nos a [email protected] i us concretarem els dies, llocs i hores.

Els participants en la jornada inaugural de Laviral del 15 de febrer, al Centre de l’Aigua Can Font de Manresa.

Més informació sobre LAVIRAL: https://linktr.ee/laviral___

Una extensa explicació del projecte a Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/laviral-cultura-i-ciencia-pel-cami-de-laigua/

 

Spread the love
Publicat dins de Accions, Alt Llobregat, Cultura transformadora, Delta Llobregat, Distribució mail list, Exemples, Jornades, Laviral, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Participació, ProuSal, Sallent, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet | Feu un comentari

RIUS PER A LA VIDA!

🪣 MOBILITZACIÓ A GIRONA EN DEFENSA DELS RIUS I EL TERRITORI.   Moviments socials i ambientals, ajuntaments, pagesia i persones d’arreu de Catalunya ens hem mobilitzat a Girona sota el lema “DEFENSEM ELS RIUS I EL TERRITORI: AIGUA PER A LA VIDA, NO PER AL NEGOCI” Aquesta mobilització representa un punt de partida per a més mobilitzacions en defensa dels rius Ter i Muga.

Manifest (ADHEREIX-TE )

El proper 6 d’abril a Girona diferents moviments d’arreu de Catalunya integrants de la campanya “D’on no n’hi ha, no en raja” convoquem la mobilització “Defensem els rius i el territori: l’aigua per a la vida, no per al negoci” per a denunciar la sobreexplotació que pateixen els rius Ter i Muga, agreujada per la sequera.

Mentre les reserves d’aigua baixen, la demanda d’aigua dels principals sectors econòmics no s’ha reduït i això deixa els rius secs. Cal reduir la demanda perquè les sequeres seran cada vegada més freqüents i severes a la conca mediterrània a causa de l’Emergència Climàtica.

Des del passat febrer, el Govern ha reduït notablement els cabals del riu Ter i Muga aigua avall dels embassaments, decisió que ha deixat un cabal minso en alguns trams dels cursos baixos. El rius pateixen la pitjor restricció mentre el sector turístic resta totalment impune, i els interessos econòmics de determinats sectors prevalen en detriment dels objectius de preservació dels rius i els ecosistemes.

Respecte els últims episodis de pluges, les reserves dels embassaments gironins només han incrementat 1 Hm3 de mitjana, i se situen al voltant del 15%. És urgent no baixar la guàrdia, revertir la tendència actual de disminució de les reserves i apostar decididament per polítiques d’estalvi, reducció de la demanda i recuperació d’aqüífers contaminats, sobretot ara que comença la temporada turística.

Fa poc  el Govern anunciava una possible sortida de l’emergència per sequera en motiu de les últimes pluges. Es tracta d’una mirada massa curt-placista i un greu error davant l’inici de la temporada turística, les campanyes de reg i unes prediccions meteorològiques insuficients per a sortir de la sequera a mitjà termini.

La contaminació dels aqüífers de la conca del Ter i Muga deixa els municipis amb unes reserves d’aigua inservibles, fet que posa més pressió sobre els rius. La contaminació de l’aigua subterrània és un greu problema causat pel model agrícola i ramader intensiu i industrialitzat que cal reformular de forma urgent amb criteris de justícia social.

Respecte l’obertura de nous pous, la desesperació per obtenir més reserves pot generar impactes negatius si no es fa amb planificació i avaluant els impactes. L’ACA opta per explotar-ne de nous a l’aqüífer Fluvià-Muga, desoint el risc que comporta per la seva salinització.

Un dels objectius de la mobilització és crear una plataforma en defensa dels rius Ter i Muga que aconsegueixi retornar els cabals als rius, gestionar l’aigua sota la lògica del bé comú i planificar la gestió de la demanda d’aigua a les dues conques sense recórrer a les propostes dels lobbies transvasistes. Volem fomentar una aliança de país entre administracions públiques, societat civil i pagesia per fer front a les propostes de transvasament, interconnexió de xarxes i infraestructures privades per a mantenir el model d’explotació actual de l’aigua.

Comparteix-ho a TWITTER: https://x.com/aiguaesvida/status/1776595447815028928?t=AU_GDYz5kcHdrKPlN59mcw&s=09

I a INSTAGRAM: https://www.instagram.com/p/C5a9V0vKGy6/?igsh=MTB6NmdteGZqMnYzZQ==

Spread the love
Publicat dins de Accions, ADENC, Agricultura, Aigua és vida, Aigua subterrània, Aqüífers, Cabals, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Exemples, GDT Grup Defensa Ter, Jornades, Macrogranges, Manifestacions, OAT, Participació, PDE (Plataforma Defensa de l'Ebre), Sequera | Feu un comentari

Aturem-nos! Què en fem, de l’aigua?

Encara que l’estat, el “nostre” estat,  ho  solucioni amb una multa que, de fet, pagarem entre tot@s, no està de més saber que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el va condemnar el 14 de març passat  per incomplir la directiva europea de protecció d’aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de l’agricultura i la ramaderia. (https://x.com/FuturoVegetal/status/17730599031

 

 

PER AIXÒ, AIGUA ÉS VIDA DENUNCIA LES CONTRADICCIONS EN L’APLICACIÓ DE LES RESTRICCIONS PER SEQUERA: 🏨 Mentre els rius baixen sense aigua, el govern permet als hotelers omplir piscines!
🐷 No és només falta de pluges. La meitat de l’aigua de Catalunya està contaminada per un model agroramader industrialitzat i intensiu!
🤯 Els rius pateixen la pitjor restricció, mentre el sector turístic resta totalment impune!
🌊 Diem NO als transvasaments, i menys per permetre l’expansió urbanística i turística de Barcelona!

PER AIXÒ AIGUA ÉS VIDA ENS CONVOCA  EL 6 D’ABRIL                          ALS CARRERS DE GIRONA! 

Al  nostre LLOBREGAT, encara que  des de la TAULA DEL LLOBREGAT, des d’OLESA, TERRASSA i ABRERA ja havíem presentat al·legacions  a la concessió de l’aigua de la depurdora de Manresa a ICL, (vegeu la resposta de l’ACA,  al nostre post del 6 de desembre del 2020) vam recolzar la demanda de la CUP i COMUNS i

El passat 25 de març dos membr@s  vam defensar  davant el ple del Consell Comarcal del Bages la revocació de la concessió. Aquestes van ser  -més o menys- les nostres paraules.

Comentaris

Narcís Prat.- Només un petit comentari, hauríeu de separar bé ús de consum. L’ús hidroelèctric no significa consum, l’agrícola si. El que sí que provoca l’ús hidroelèctric és un gran impacte ambiental. Salut.

Resposta: Gràcies, Narcís. Ho tindrem en compte!

Tomàs Padrosa. Moltes gràcies per la informació sobre la vostra intervenció en el Consell Comarcal del Bages. Com va ser rebuda per la resta dels membres del ple? Algun compromís concret sobre la revocació?

Resposta: Gràcies, Tomàs, ens pensàvem que quedava implícit: No hi va haver ni resposta, només votació (negativa, per descomptat) La veritat, no entenem aquesta ceguesa enfront del canvi climàtic  i el col·lapse del nostre model de desenvolupament. Talment semble que encara atien aquest tren que va cap al precipici!

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Aigua és vida, Al·legacions, Cabals, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, GDT Grup Defensa Ter, Participació, Runams, Sequera, Sistemes Naturals, UE Unió europea | 2 comentaris

UNA PROPOSTA DECREIXENTISTA

 L’INFORME PEL DECREIXEMENT, EN CATALÀ I/O EN CASTELLÀ

Ens trobem en ple Capitalocè, immerses en una emergència ecològica i social (de biodiversitat, climàtica, energètica, de materials, de desigualtat, militarista, etc.) que ens porta al col·lapse civilitzatori i a la sisena gran extinció de vida sobre la Terra.

Una emergència multifactorial de dinàmiques complexes i interrelacionades en una societat que ha parcel·lat el coneixement i els “sabers”, cosa que genera confusió i un desconeixement generalitzat de les correlacions i la interacció entre els diferents factors causants de l’emergència i les seves conseqüències.
En aquest context, és fàcil que calin els discursos del dogma neoliberal (el causant del problema amb la seva necessitat de creixement perpetu en un medi limitat), ja que promet brindar-nos la solució a un escenari pertorbador amb la il·lusió que la mateixa prescripció que ens ha portat a l’atzucac ens en traurà i que, com a màxim, només calen algunes reformes.
Tant les receptes del Business As Usual (BAU) com les del Green New Deal (GND) se sustenten en actes de fe, ja que en essència fien el futur a receptes economicistes amb uns principis que radiquen en gran mesura en un alt component tecnòlatra i tecnooptimista que suposadament ens permetria seguir pel mateix camí.
Totes aquestes mesures ens aboquen al precipici o a un ecofeixisme (que ja ha posat el turbo) basat en la lluita fratricida per uns recursos escassos (Europa manca de gairebé tots) i que es veu reflectida en la quantitat de conflictes geopolítics arreu del món, el tancament de fronteres, l’atrinxerament i les mesures de control social.

Descargadlo en pdf clicando la imagen

En aquest full de ruta es pretén esbossar una sèrie de línies d’acció d’acord amb els principis de justícia social i ecològica des de l’autogestió i el suport mutu. Es pretén donar resposta a un problema global d’una manera factible (dins els límits planetaris), justa i desitjable (tant emocionalment com racionalment). Per això es trasllada l’acció, en la majoria dels casos a allò micro en “comunalismes” i/o “eco-regions” “autònomes”, “autosuficients” i “autogestionades”, amb les seves diverses idiosincràsies socials, culturals i ecològiques.
Per posar en marxa els principis del decreixement i de l’ecologisme social en el metabolisme català caldria articular tres tipus d’estratègies entrellaçades als “moviments socials”: confrontar el poder, articular marcs culturals i construir alternatives.
Amb la voluntat d’erigir una alternativa real i justa al capitalisme , ens hem reunit un grup divers d’entitats per avançar en l’aterratge de les teories, anàlisis i informes macro sobre decreixement i transició ecosocial per poder, per mitjà de la “autogestió”, prendre decisions cada cop més fonamentades en realitats i possibilitats locals.
Una tasca que caldrà anar completant amb anàlisis i propostes cada cop més concretes, territorialment i sectorialment amb la participació dels actors implicats, pensant i actuant globalment i localment. No tenim temps, ni coneixem altres alternatives justes, possibles i desitjables que no ens portin al col·lapse catastròfic o a l’ecofeixisme. No podem continuar amb falses alternatives. És per això que animem tota persona i/o col·lectiu a emprendre el camí

Baixeu-vos-el en pdf clicant la imatge

Pel que fa a l’estructura, l’informe comença amb l’anàlisi de l’economia catalana des d’una mirada metabòlica i també sociolaboral. A continuació planteja els límits del sosteniment d’aquest model fruit de la crisi ambiental en les diferents facetes (energètica, material, ecosistè-mica i climàtica). La tercera part de l’informe presenta les idees força de les polítiques decreixentistes que articulen la proposta. A partir
d’aquestes es desplega un suggeriment de full de ruta per a diversos sectors clau de l’economia productiva catalana: energia, materials i residus, restauració ecosistèmica – silvicultura, alimentació i aigua, indústria, transport, construcció i habitatge, turisme, mineria, i digitalització. La darrera part de l’informe consisteix en un recull de propostes estratègiques per poder implementar les polítiques descrites.

Extret del pròleg de l’Informe, d’en Tariq Baig Vila                                                                (Grup de Transformació Ecosocial CGT-Catalunya)

PODEU BAIXAR-VOS L’INFORME PER LA TRANSICIÓ ECOSOCIAL A CATALUNYA, EN CATALÀ O CASTELLÀ, CLICANT SOBRE LES IMATGES

Spread the love
Publicat dins de Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Economia social i solidària, Eines, Emergència Climàtica, Estudis, Exemples, Formació, Investigació i recerca, LLibres, Participació | Feu un comentari

DECRÉIXER, també en el regadiu

La pregunta NO és: Podem evitar el COLAPSE ?

Cada vegada més  s’estén l’acrònim TINA (There is no alternative) que traduïda al català podria ser SÍoSÍ

La pregunta és:  Què podem fer per a adaptar-nos-hi?  Podem aprofitar aquesta crisi per ser més felices i viure d’una manera millor? Quin model hem de desenvolupar?

Doncs la  pregunta pel que fa a l’aigua, al regadiu,  tal vegada és:

Volem construir llocs de vida basats en el patrimoni ecològic i cultural de l’aigua o busquem convertir les nostres terres en  llocs   de sacrifici per a la producció intensiva?

Buscar alternatives al model de desenvolupament públic-privat, el que domina i s’expandeix pels territoris del transvasament, requereix mirar les experiències de gestió comunitària i autònoma, i totes les que s’organitzen al marge del control de poders centralitzats, estatals o regionals.

En contraposició al model agroindustrial, hi ha hagut nombrosos casos de resistència al desenvolupament i implementació d’aquest model dominant, alternatives que s’erigeixen en certa manera com un model de regadiu “tradicional” basat en la defensa d’un espai i uns valors (ecològic, socioeconòmic) que proposen sostenibilitat enfront de l’extractivisme.

Revertir la  dinàmica extractivista requereix una comprensió més profunda de les febleses i fortaleses de les diverses experiències comunitàries i les seves interaccions amb el sector públic i privat.  Des d’una perspectiva de sostenibilitat i de justícia social és necessari reconsiderar els projectes estatals de ‘modernització’ i la intrusió d’empreses exportadores en espais comunitaris, perquè llavors es creen unes   comunitats de regants que es desenvolupen a partir de l’explotació privada del camp  (intensificació, exportació)

 La ‘modernització’ basada en el model agroindustrial no sols posa en risc els ecosistemes, sinó que redueix el camp de possibilitats polítiques: la diversitat organitzativa: es redueix a un model tecno-administratiu que abdueix la propietat del patrimoni socioecològic de la comunitat-horta. Sortir d’aquest cercle viciós imposa la necessitat de revisar els models organitzatius i de propietat en els quals el públic i privat prevalen sobre el comunitari. El model de propietat de la terra de l’aigua, les normes de repartiment, les institucions com els sindicats i jurats de reg són mecanismes que poden suposar “límits al desenvolupament” o “límits de sostenibilitat”, segons la perspectiva de l’anàlisi.

Un desenvolupament sostenible requereix de límits espacials, hidrològics, ecològics i socials. En canvi…existeixen els límits en les actuals polítiques de regadiu? Quin paper real tenen? Què impedeix la seva aplicació?

Una imatge molt il·lustrativa de l’estat de la qüestió
L’aigua pels nous canals, agroindústria. Els rius/ecosistemes i les antigues formes de regadiu pel final, si hi ha cabals sobrants i mig canalitzats!

Ens cal  construir llocs espacialment determinats amb claredat i amb accés transparent a la circulació de l’aigua per a tots els regants, que incloguin la protecció dels aqüífers i sota el control de les comunitats.

 

Més informació: https://fnca.eu/82-ultimas-noticias/1772-agua-conflicto-y-politica i

https://crashoil.blogspot.com/

I també pot servir per veure la situació actual: https://www.unep.org/es/resources/Global-Resource-Outlook-2024

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Aigua subterrània, Alimentació sostenible, Aqüífers, Assemblea pagesa, Cabals, Col·lapse, Contaminació, Decreixement, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Emergència Climàtica, Estudis, Exemples, FNCA Fundación Nueva Cultura del Agua, Investigació i recerca, NNUU, Participació, Regadius, Sequera, Sistemes Naturals, Xerrades | Feu un comentari

Endarrera aquest asfalt!

Les polítiques urbanístiques de molts ajuntaments agreugen el canvi climàtic i, per tant, la sequera

La plataforma TAULA DEL LLOBREGAT, davant l’entrada en vigor de la fase d’emergència del Pla Especial de Sequera del sistema Ter Llobregat, considera imprescindible recordar que aquesta sequera no és el problema, sinó un efecte més del veritable problema: la crisi ecològica global. Una crisi que s’expressa a nivell climàtic amb una alteració profunda dels patrons que havien fet dels darrers mil·lennis l’època més estable quant a clima de la història del planeta, i que ara s’estan trencant per l’acció directa de l’ésser humà. Resulta inconcebible com, en una situació dramàtica com la que vivim, no es posi tota l’atenció mediàtica i política a impulsar les polítiques públiques per a frenar ràpidament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), causants de la crisi climàtica.

En aquest sentit, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet assenyala els ajuntaments metropolitans per la seva responsabilitat a mantenir una lògica de creixement permanent que està darrera de la crisi ecològica global, tal com assenyala tossudament la ciència (IPCC, IPBES). El planejament urbanístic vigent als municipis metropolitans del Baix Llobregat permet fins a 70.000 pisos nous, i cap ajuntament no ha plantejat desqualificacions per protegir terrenys. Però, encara més greu, la proposta de Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) planteja incrementar el sostre de nous habitatges a l’entorn metropolità fins als 240.000 d’aquí a 2040, el doble dels 117.000 previstos fins ara.Aquest urbanisme desaforat agreujarà enormement el drama actual per sequera, de tres maneres.

  • D’una banda, amb emissions massives de GEH. La metodologia OERCO2 permet estimar les emissions associades a la construcció d’habitatges, i per als models constructius propis de l’entorn metropolità, 240.000 pisos equivaldrien a un volum d’entre 16 i 18 milions de tones de CO2.
  • En segon lloc, el creixement urbà porta a nous consums d’aigua potable, tant a nivell residencial com turístic, perquè cal recordar el creixement dels habitatges destinats al turisme en tot l’entorn metropolità, que expulsa població autòctona i encareix extraordinàriament els preus.
  • I en tercer lloc, el creixement urbà que es projecta a la comarca reduiria la capacitat de recàrrega natural dels aqüífers, ja que una part important dels plans urbanístics afecten espais agraris i forestals, els quals, en cas d’urbanitzar-se, deixarien de ser permeables i ja no podrien filtrar l’aigua de pluja cap al subsol. Així, doncs, a la vegada que s’augmentaria la demanda de consum d’aigua es reduirien les reserves hídriques locals.

Per aquests motius, LA TAULA DEL LLOBREGAT  considerem els municipis com a corresponsables en la crisi de sequera extrema que vivim i els exigeix un canvi de paradigma, renunciant al creixement pel creixement i apostant per la resiliència, el manteniment i recuperació d’ecosistemes naturals i espais agraris de producció ecològica, i per mesures contundents per treure l’habitatge d’un mercat desbocat i convertir-lo en un dret social real.

Copiat amb permís  de https://sosbaixllobregat.cat/les-politiques-urbanistiques-de-molts-ajuntaments-agreugen-el-canvi-climatic-i-per-tant-la-sequera/

UNA MOSTRA BEN ACTUAL, a MARTORELL:

La nostra opinió sobre aquest pla de “Infraestructura de protecció del front urbà del barri de la Vila de Martorell” és molt negativa ja que l’infraestructura verda de protecció en lloc de disminuir el risc l’augmentará i la cota d’inundacio T-500 passarà de la cota 56 a la 59. (La  nova mota de protecció esta pensada per la T-100)

Per consultar la documentació de la nova mota de protecció, la 
redacció del projecte executiu, l’execució de l’obra, la direcció facultativa d’obra i la coordinació de seguretat i salut per a la realització de l’obra, accediu aquí

RESULTAT: MENYS ESPAI PEL RIU I MÉS PER LA CIUTAT

A més a més:

No compleix  el Pla General!. Encara que l’ACA està fent un informe, molt ens temem que faran com sempre: informar favorablement amb condicions. La darrera vegada es va tractar de fer edificis sobre columnes. Aquesta vegada no hi haurà edificis, només una zona verda de protecció per l’avinguda de retorn a T-100 a la cota 54,3

 

 

ELS NOSTR@S AMIC@S del país veí  JA HO DIUEN BEN FORT : ENDARRERA L’ASFALT!!!

Aprofitem per fer-vos a mà la darrera versió del  Manifest per a l’alliberament del peatge de la C-16. a la que ens hem adherit com a TAUL A DEL LLOBREGAT

Spread the love
Publicat dins de ACA, AMB, Anoia, Aqüífers, Baix Llobregat, Cabals, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Exemples, Inundacions, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Participació, Sequera, Sistemes Naturals, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Soulèvements de la Terre | 1 comentari