Ecologistes contra l’especulació immobiliària al Baix Llobregat

Publicat el 26 d'octubre de 2020 per taulallobregat

Ni un pam de terra, No més blocs, Salvem Oliveretes, No al Pla de Ponent, Plataforma de Defensa dels Béns Comuns de Sant Boi, Salvem l’Olla del Rei, SOS La Rierada, Salvem l’Entorn de la Colònia Güell i molts d’altres col·lectius i plataformes
veïnals amb el suport d’organitzacions ecologistes lluiten amb les seves armes per evitar el desastre que amenaça la comarca. Una lluita desigual contra el monstre del capital especulatiu però justa i digna.

Amb l’organització d’una jornada virtual contra l’especulació urbanística, una quarantena d’entitats ecologistes i col·lectius veïnals de la comarca baixllobregatenca i el municipi del Barcelonès reactiven el 24 d’octubre la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que pretèn aturar desenes de projectes especulatius urbanístics mitjançant una moratòria de dos anys, un procés ciutadà participatiu i una reorientació de l’urbanisme metropolità, ancorat en el Pla General Metropolità de 1976 que “amenaça de mort” la comarca.

Tallers sobre canvi climàtic i urbanisme, comunicació i xarxes socials i recursos jurídics i tècnics, ponències i presentacions i, una assemblea oberta sobre els objectius i estratègies de la plataforma, són algunes de les sessions realitzades a la jornada virtual, en que han pres part gairebé un centenar de persones, que han arribat a la conclusió de que cal seguir endavant amb la proposta de moratòria i un nou replantejament urbanístic a nivell comarcal i també global.

La situació és d’emergència, tal com ho demostra el fet que només uns dies abans, l’Ajuntament de Viladecans començava a preparar el terreny on té previst desenvolupar el pla de Llevant. Oliveres i garrofers monumentals situats a la zona afectada pel PDU eren trasplantats a uns metres de distància, amb el risc de mort que això comporta. I les grues no han deixat de funcionar durant la pandèmia a Can Ribes (Gavà) i a Cosme Toda (l’Hospitalet), per posar només dos exemples de que els PDU van de debò i que les administracions no tenen cap intenció de fer-se enrere…

Sembla que no n’hi ha prou amb les reiterades protestes ciutadanes a Viladecans, Gavà, l’Hospitalet o Castelldefels perquè les administracions municipals –socialistes en la seva majoria– no volen escoltar les veïnes i només atenen a un suposada necessitat habitacional que en realitat no ho és en una comarca amb la població estancada des de fa anys.

Les xifres de la barbàrie són esfereïdores… 26 gratacels a l’únic espai agrícola de l’Hospitalet, 4.968 habitatges i quatre nous barris al darrer corredor natural entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat, 6 blocs de 40 pisos cadascun a la pineda del turó del Castell de Castelldefels, 2.377 nous habitatges a la zona agrícola i forestal d’Oliveretes, al peu del Montbaig, 261 habitatges en una riera de la serra de Collserola o l’enèsima ampliació del’aeroport del Prat són només alguns del mig centenar de plans urbanístics previstos o ja en marxa que sumen al voltant de 70.000 habitatges nous i centenars d’hectàrees de nous polígons industrials i que afecten a gairebé la totalitat dels municipis del Baix Llobregat i al terme municipal de l’Hospitalet, inclòs administrativament dins del Barcelonès.

Cal posar de nou fre a una mirada d’especulació i fugida endavant que obeeix al segle passat. Cal obrir portes a una moratòria que ens permeti analitzar, resituar-nos i corregir un desenvolupament urbà que ens enfonsa i retorna al passat, cal obrir portes a pobles i ciutats per tenir presents i afrontar con cal els reptes del segle XXI.

(Taula Llobregat mb l’ajuda de https://twitter.com/LHoraRebel/status/1319986736311787520?s=19)

Publicat dins de Baix Llobregat, Castelldefels, Distribució mail list, Especulació urbanística, Gavà, Hospitalet, Participació, Prat de llobregat, Sin categoría, Xerrades | Deixa un comentari

Acabem amb la mercantilització dels serveis públics, ja n’hi ha prou!

Publicat el 19 d'octubre de 2020 per taulallobregat

Sis experts independents de l’ONU, ex i actuals  Relators Especials de drets humans, adverteixen que cal  abandonar la idea que els Estats passin a un segon pla enfront dels ens privats

La pandèmia del Covid-19 ha posat en evidència  les nefastes conseqüències de dècades de privatització i mercantilització. D’un dia a l’endemà, , hem vist  hospitals desbordats, personal sanitari sense equip de protecció, asils convertits en dipòsits de cadàvers,  esperes de setmanes per a accedir a les proves i escoles que s’esforçaven  en  connectar amb nens confinats a casa seva. Durant tot aquest temps, s’instava a la gent a quedar-se a casa, quan en realitat molts no tenien un habitatge adequat ni accés a l’aigua i al sanejament, ni protecció social.

Necessitem un canvi radical de direcció. Dècades de transferir la provisió de béns i serveis socials a ens privats ha resultat, sovint, en ineficiència, corrupció, disminució de la qualitat, augment dels costos i el consegüent endeutament de les llars. Els pobres han estat marginats i s’ha soscavat el valor social de necessitats bàsiques com l’habitatge i l’aigua. Va haver-hi un raig d’esperança quan de sobte, enmig de la crisi, la gent va començar a reconèixer la centralitat dels serveis públics per al funcionament de la societat. “Aquesta pandèmia ha revelat  que hi ha béns i serveis que han de ser col·locats fora de les lleis del mercat”, va resumir el president francès Emmanuel Macron.

Ara bé,  més enllà de les declaracions polítiques, hi ha signes preocupants de que això no ha estat més que retòrica. Fixem-nos  el que passa  amb l’aigua, un bé encara més vital ara quan rentar-se les mans és la millor manera de protegir-se del virus: Al voltant de 4.000 milions de persones al món experimenten una greu escassetat d’aigua durant almenys un mes de l’any. És el cas, per exemple, de la província xilena de Petorca, degut a  l’ús excessiu d’aigua per part de les empreses d’alvocats que operen a  la zona. Quan el Ministeri de Salut xilè va decidir augmentar l’assignació diària d’aigua a 100 litres per persona, amb prou feines  vuit dies després va revocar la decisió, posant els interessos de les empreses privades per sobre dels drets de la seva població.

I què passa amb  la tan esperada vacuna? Reconeixent que no es pot confiar en les forces del mercat, més de 140 líders i experts mundials han fet una crida  als governs i institucions internacionals per  garantir que les proves, tractaments i vacunes del covid-19 es posin a  disposició de tothom  sense cap cost. Tanmateix, això sembla poc realista, les companyies farmacèutiques continuen competint per a tenir la primera vacuna  i vendre-la al millor postor.

El sector de l’educació també s’ha vist afectat. Amb tot i  que centenars d’escoles privades van decebre als seus estudiants i personal durant la crisi, el Banc Mundial manté la seva posició, i continua afirmant  que els sistemes privatitzats i les solucions de mercat han de promoure’s costi el que costi. Es tracta d’una recomanació especialment influent, quan els països de baixos ingressos s’estan endeutant.

per inscriure’s https://sosbaixllobregat.cat/inscriviu-vos-al-24-doctubre/

El mantra mundial de practicar la “sana distància” per  evitar la propagació del coronavirus no té  sentit per als 1.600 milions de persones que ocupen habitatges inadequats, i per al 2% de la població mundial que no té llar. Pitjor encara, en l’àmbit de l’habitatge, la majoria dels governs semblen no estar disposats a regular als actors financers que han ajudat a crear aquestes condicions. La financerització de l’habitatge ha resultat en un augment dels lloguers, desallotjament d’inquilins de baixos ingressos, falta de manteniment i en  l’acaparament d’unitats buides per a augmentar els seus beneficis. Els efectes són encara més greus en el context de la pandèmia.

Amb la mercantilització de béns i serveis públics, els governs no estan complint les seves obligacions en matèria de drets humans. Els titulars de drets es transformen en clients d’empreses privades que només busquen la maximització dels beneficis i que rendeixen comptes només als seus accionistes. Això afecta les nostres democràcies, exacerba les desigualtats i genera una segregació social insostenible.

Sis experts independents de les Nacions Unides, actuals i antics Relators Especials de drets humans han  compartit aquest missatge: prendre’s de debò els drets humans requereix abandonar la idea que els Estats passin a un segon pla enfront dels ens privats. Es necessiten alternatives. Ha arribat el moment de dir-ho alt i clar: la mercantilització de la salut, l’educació, l’habitatge, l’aigua, el sanejament i altres béns i serveis relacionats amb els drets humans exclou als més pobres i pot donar lloc a violacions dels drets humans. Les obligacions de drets humans no cessen per als Estats quan deleguen béns i serveis bàsics en empreses privades i en el mercat, menys quan el fan en condicions que soscaven la satisfacció de drets i els mitjans de vida de moltes persones. Així mateix, és necessari que les organitzacions multilaterals, com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, deixin d’imposar als països la privatització dels serveis públics.

Fem una crida  també a tots els que estan compromesos amb els drets humans perquè comencin a abordar les conseqüències de la privatització. Així com algunes organitzacions de drets humans han començat a alertar sobre la necessitat de sistemes fiscals justos, és hora de buscar que els responsables de les conseqüències nefastes de la privatització rendeixin comptes. Els drets humans poden ajudar a articular el tipus de béns i serveis públics que volem: participatius, transparents, sostenibles, responsables, no discriminatoris i que serveixin al bé comú.

Som  en una emergència. Probablement aquesta pandèmia serà la primera d’una sèrie de grans crisis que ens esperen, disparades  per l’emergència climàtica. Ens acostem a la commemoració del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, immersos en una recessió econòmica sense precedents des de la Gran Depressió. S’espera que la crisi de covid-19 empenyi  altres 176 milions de persones cap a la pobresa. Cadascuna d’elles pot veure violats els seus drets humans tret que es produeixi un canvi dràstic de model i s’inverteixi en serveis públics de qualitat. No hi ha normalitat on puguem tornar.

Signen: Juan Pablo *Bohoslavsky, ex expert independent ONU sobre deute extern i drets humans; *Koumba *Boly *Barry, Relatora Especial ONU sobre el dret a l’educació; Olivier De *Schutter, Relator Especial ONU sobre l’extrema pobresa i els drets humans; ex Relator Especial sobre el dret a l’alimentació; *Leilani *Farha, Ex Relatora especial ONU sobre l’habitatge adequat; *Léo *Heller, Relator Especial ONU sobre el dret a l’aigua potable i al sanejament; Magdalena Sepúlveda Carmona, Ex Relatora Especial ONU sobre l’extrema pobresa i els drets humans.

(traduit per la Taula de  https://elpais.com/planeta-futuro/2020-10-13/ya-basta-se-debe-terminar-con-la-mercantilizacion-de-los-servicios-publicos.html?ssm=FB_CC

Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, emergencia climàtica, energies renovables, Especulació urbanística, Exemples, Investigació i recerca, Participació | Deixa un comentari

Remunicipalització de l’aigua, a Terrassa i arreu!

Publicat el 12 d'octubre de 2020 per taulallobregat

Des del 2010, un lent però constant moviment de remunicipalitzacions ha començat. Ja són 30 remunicipalitzacions a Catalunya, i més de 150 els municipis amb concessions que ja han finalitzat o finalitzen en els propers 5 anys. Al mateix temps  s’han format 20 plataformes ciutadanes a diferents municipis treballant per una gestió pública i democràtica. Caldrà seguir impulsant aquests processos de reapropiació de l’aigua gota a gota, municipi a municipi, per tal d’anar canviant poc a poc l’status quo. Fins ara Terrassa ha sigut el municipi més gran en remunicipalitzar l’aigua a Catalunya, però ja hi ha  molts nous municipis que estan entrant en acció en el procés de construir una gestió pública i democràtica, com Girona, el Consell Comarcal d’Osona, Ripollet, Sant Cugat, Berga, Igualada, Vilassar de Dalt, Masnou… Cada dia seguim treballant [email protected]  persones, des de molts llocs, per enfortir i millorar la democràcia a través de l’aigua.

A Terrassa, l’aigua és pública amb

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), que  és un projecte impulsat pel Parlament Ciutadà i el moviment social de la ciutat, que tracta de donar sentit al lema que va simbolitzar el procés social de remunicipalització del servei: «S’escriu aigua, es llegeix democràcia!!»

L’OAT és un òrgan participatiu municipal que té un funcionament autònom. Va ser creat pel Ple Municipal de l’Ajuntament  de Terrassa al juliol del 2018 i es va constituir en la seva primera reunió del 20 de febrer del 2019.  En el preàmbul del seu Reglament s’indica que es posa en marxa amb la voluntat política de millorar la governança de la ciutat aprofundint en la participació, la col·laboració i la concertació amb la ciutadania i els agents socials. Es tracta d’un nou espai de participació, creat amb l’objectiu de definir una nova cultura de la participació ciutadana en la gestió dels béns comuns de la ciutat i esdevé, per tant, un repte democràtic, social i polític.

Com funciona, avui dia, aquesta remunicipalització? Quins problemes comporta? Encara no tenim l’enllaç definitiu (quan el tinguem, el posarem de seguida aquí) però des d’ara us convidem a seguir, amb nosaltres, el  webinar sobre remunicipalització de l’aigua que hi haurà el proper dia 21 a les 17  en el que participarà la nostra companya Edurne, que està col·laborant en la remunicipalització de l’aigua a Terrassa

 

Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Exemples, Investigació i recerca, OAT, Participació, Terrassa, Xerrades | Deixa un comentari

El Llobregat es belluga!

Publicat el 5 d'octubre de 2020 per taulallobregat

A l’ALT LLOBREGAT la Plataforma Anti-incineradora de Cercs  han convocat  una mani i posat  una denúncia:

Al Baix Llobregat, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet s’ha fet ressò de la  concentració a Gavà

La manifestació de dissabte passat a Gavà (foto Bruna Casas).

La concentració de dissabte passat contra el Pla de Ponent a Gavà va resultar un èxit de convocatòria de la plataforma Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent i va aconseguir un gran ressò en els mitjans de comunicació.

Aquesta mobilització ja estava prevista per al mes de març, però l’estat d’alarma per la COVID-19 va obligar a ajornar-la. Per això, els organitzadors van insistir en tot moment a les persones convocades que fessin ús de les mascaretes, que mantinguessin entre elles la distància de seguretat de metro i mig i també els van proporcionar gel protector per rentar-se les mans.

Els càlculs sobre el nombre de manifestants oscil·len al voltant de les 700 persones, cent amunt cent avall, però l’important va ser la resposta ciutadana activa a la convocatòria de protesta per un pla que preveu la construcció d’uns 5.000 pisos en un indret que és el darrer connector verd entre el parc natural del Garraf i el delta del Llobregat.

Aquesta oferta d’habitatge nou a Gavà, a més, permetria un augment potencial d’uns 12.000 habitants, en uns moments que ni la demanda i ni les previsions d’evolució de la població justifiquen una operació d’aquestes característiques.

Com és sabut, el manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet demana l’aturada de tots els plans urbanístics que representen una ampliació del sòl urbà i una moratòria de dos anys per reflexionar de manera democràtica i participativa sobre el model territorial i urbà al Baix Llobregat. A més a més, en aquests moments l’Àrea Metropolitana de Barcelona debat el futur Pla Director Urbanístic (PDU), que permetria superar el planejament vigent, aprovat abans dels ajuntaments democràtics, a finals dels anys 70 del segle passat.

En la concentració de dissabte a Gavà, els manifestants van reclamar que els ajuntaments afectats prioritzin les millores dels sectors urbans, en lloc de la seva expansió, i van anunciar que impulsaran una consulta ciutadana perquè la població opini sobre el Pla de Ponent.

I l’ al·legació  presentada per la gent del Bages a la concessió de l’aigua de la depuradora de Manresa a ICL, ha tingut  ressó a TV3 i a l’agència  de notícies ACN

Per si voleu signar:

https://www.rightsofrivers.org/?emci=17428d77-8303-eb11-96f5-00155d03affc&emdi=8437c5cb-f603-eb11-96f5-00155d03affc&ceid=1982258#share

Publicat dins de ACA, Al·legacions, Alt Llobregat, Baix Llobregat, Cercs, Contaminació, Distribució mail list, Especulació urbanística, Gavà, LLobregat, Manifestacions, Runams | 1 comentari

Plaques solars o agricultura?

Publicat el 28 de setembre de 2020 per taulallobregat

Des del principi, la Unió de Pagesos  ha format part dels impulsors de la Taula del Llobregat. Per això i gràcies a ells, compartim la  visió del perill que representa per la nostra conca la nova bombolla energètica: les plaques solars en zones despoblades o zones agrícoles.

El Decret Llei 16/2019 de la Generalitat de Catalunya ha obert la caixa de Pandora per crear sol·licituds d’instal·lacions solars i d’energia fotovoltaica. La normativa, que passa per sobre d’altres legislacions urbanístiques i naturals, ha generat una allau de projectes a Catalunya, especialment en terrenys en sòl rústic, més barat que l’industrial, i en zones despoblades, lluny de les àrees de consum energètic. En albirar la possibilitat de negoci, les empreses i fons d’inversió han desembarcat en aquest àmbit, oferint als agricultors fins a 1.300 euros per hectàrea, xifra que multiplica per sis el que cobrarien pels terrenys de cultiu. El boom ha provocat que ja hi hagi 424 projectes d’instal·lacions solars previstos a Catalunya, segons les dades que té el sindicat Unió de Pagesos.

Obrir un debat general sobre la viabilitat del món rural i la necessitat de protegir les finques agrícoles productives. Aquesta és la proposta del sindicat agrari Unió de Pagesos. Després que es “s’hagi obert la veda a les empreses energètiques, ha arribat el moment de la regulació”, assegura el responsable de desenvolupament rural d’Unió de Pagesos, en  Josep Carles Vicente. El sindicat considera que hi hauria d’haver  instal·lacions d’energies renovables més reduïdes, que aprofitessin les teulades dels polígons per no continuar esqueixant el territori.

Democratitzar l’energia territorial

El model que reivindica Unió de Pagesos  es basa en instal·lacions més petites, que potenciïn l’autoconsum, i que impliquin els habitants del territori on se situï la placa solar o el parc eòlic. Per això, reclama que la inversió l’assumeixin les entitats locals i les administracions públiques. En comptes de crear nous espais, el sindicat planteja la necessitat d’aprofitar les teulades dels edificis de les zones urbanitzables, de manera que el punt de generació estigui el més a prop possible del de consum.

Actualment, les empreses i fons d’inversió han demandat més de 700 hectàrees per a projectes de centrals solars i més de mig centenar de sol·licituds per a parcs eòlics. Vicente reclama “controlar les bombolles d’especulació agràries i que el territori pugui decidir sobre la seva gestió”. En aquest sentit, recorda que hi ha zones rurals que són grans productores d’energia que després no reben cap benefici ni per l’impacte mediambiental ni per avantatges en el consum. “Cal democratitzar l’energia territorial”, suggereix Vicente.

Sèrie d’articles a Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/transicio-energetica-democratica/

Els agricultors lamenten que el model de concentració i d’expansió d’instal·lacions d’energies renovables en sòl rural no urbanitzable, promogut per empreses i fons d’inversió, tingui conseqüències en les finques agrícoles, els sistemes de reg o danys irreversibles en el paisatge. Per aquesta raó, exigeixen a la Generalitat que abans d’autoritzar una iniciativa “analitzi les afectacions dels espais agraris”.

Es tracta d’una reivindicació i l’exigència d’un model de territori defensat també per les plataformes contra les empreses de sempre, que a través de societats pantalles, desembarquen en zones despoblades com la Segarra o l’Anoia i sense cap tipus de procés participatiu, sobre el qual puguin decidir els habitants del territori, creen instal·lacions eòliques fins i tot en zones de la Xarxa Natura 2000 perquè la normativa els ho autoritza”.

La Directa acaba de publicar un document, donat veu al territori:

Energies renovables, en mans dels de sempre

 

Continua llegint →

Publicat dins de agricultura, Anoia, Distribució mail list, LLobregat, Participació | Deixa un comentari

ICL menteix, La Generalitat fa veure que s’ho creu i nosaltres presentem una al·legació

Publicat el 21 de setembre de 2020 per taulallobregat

No estem d’acord:  no  es compliran els objectius  del Pla Phoenix enumerats  al DOGC 8027:

  • Ja no es compleix que doni “ocupació directa a 1.200 persones”.
  • No s’ha produit el tancament ordenat de l’activitat a Sallent(…) amb  la transferència de l’activitat a Súria, molt menys encara s’està fent d’una manera que  permeti la restauració dels dipòsits salins.
  • No es complirà “l’increment de la producció  fins a (…) 750.000 tones l’any de Sal Vacuum d’alta puresa.

Instal·lacions de ICL a Súria

Amb tot i les sentències ordenant plans de restauració i  retirada immediata del runam, amb tot i les condemnes penals per negar la salinització, amb tot i tenir una denuncia  a punt d’entrar al Tribunal de Justícia Europeu  exigint una fiança proporcional al volum del dany causat, amb tot i la Directiva Marc de l’Aigua que parteix del principi de qui contamina, paga, veient com han anat les coses fins ara, més aviat ens sembla que es complirà la pitjor distòpia: ICL marxarà del nostre país deixant els treballadors sense feina i  amb subsidis a càrrec de l’administració pública i   immenses muntanyes de runams que salinitzaran la poca aigua que tenim al Llobregat, una costosa dessalinització que haurem  de pagar entre [email protected]

Precisament el XI Congres ibèric de Planificació i Gestió de l’aigua ha reclamat valentia a les administracions públiques per prendre mesures cap a una transició hídrica justa i Elisa Vargas, responsable de Polítiques  a la Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea, ha assegurat que els fons europeus per la pandèmia són una oportunitat per invertir en la transició hidrològica

Així doncs,  mostrant les mentides contingudes en el Pla Phoenix, demanem  que no es doni l’ aigua de l’EDAR de Manresa  a ICL com preten el DOGC  8214  i que aquesta negativa sigui el principi d’ un replanteig de la política  que han seguit les administracions fins ara en el tema de les mines de potassa del Bages, i per tant,

  • Que s’obligui a l’empresa a deixar una fiança proporcional a la restauració dels runams i s’estableixin clarament les obligacions i els terminis  per a eliminar-los, com recomana l’informe del CUSA.
  • Que s’asseguri el lloc de treball als treballadors actuals si no tenen ocupació a la mina, donant-los feina en la restauració dels runams, així com es plantegi un pla de reconversió industrial de la comarca, coherent amb un desenvolupament equitatiu i sostenible
  • Que s’estudiï la manera d’aprofitar les riuades per fer servir l’aigua que es necessita per restaurar els runams sense prendre aigua del Llobregat.

Aqui podeu descarregar  l’al·legacio que hem presentat des de la Taula del Llobregat, a més d’altres entitats.

Jaime, 2012- El riu Llobregat al seu pas per Monistrol

Publicat dins de ACA, AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Al·legacions, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, FNCA Fundación Nueva Cultura del Agua, ICL, LLobregat | 2 comentaris

Purins al Llobregat

Publicat el 14 de setembre de 2020 per taulallobregat

Ultimátum a España por contaminar con nitratos las aguas subterráneasUltimàtum a Espanya per contaminar amb nitrats les aigües subterrànies

La Comissió Europea (CE) ha donat un ultimàtum a Espanya perquè afronti, d’una vegada per sempre, la contaminació de les reserves d’aigua subterrànies per nitrats, residus d’origen ramader produïts especialment per la indústria agroalimentària. La mala aplicació d’aquestes deixalles (purins), usats com a fertilitzants en els camps, o el seu abocament indiscriminat fan que s’infiltrin en el terreny i contaminin les aigües subterrànies. El resultat és un augment constant de les zones afectades a Catalunya i en altres comunitats.  La Comissió ha emès un dictamen motivat en el qual es recullen els incompliments en què incorre la pràctica totalitat de comunitats en relació a la directiva de nitrats, que exigeix als estats europeu designar o actualitzar les zones afectades, fer un seguiment dels punts de control i aplicar programes d’acció (revisats cada quatre anys) per a combatre el problema.

Mapa de les zones més vulnerables per l’acumulació de nitrats a les aigües. Les explotacions situades als municipis marcats en vermell estan afectades per la moratòria de dos anys / CONSELLERIA D’AGRICULTURA

A Catalunya, el dictamen detecta dos errors: una insuficient designació de zones vulnerables (sòls contaminats) i manques en el seguiment històric i de traçabilitat de les dades que llancen els punts de mesurament,  cosa que impedeix un correcte control al llarg del temps. Fonts de la Agència Catalana de l‘Aigua (ACA) han  indicat que en breu s’aprovarà l’ordre conjunta (dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Agricultura), que ampliarà les zones contaminades (vulnerables), de manera que més de 400 municipis catalans estaran afectats per les mesures de protecció. L’ordre va sortir a informació publica en el seu moment però la pandèmia va paralitzar el procés, que  ara es completarà. “Creiem que podem convèncer a la UE que la nostra xarxa de control és correcta”, van afegir les mateixes fonts. (Mario Chaparro) El Govern  va aprovar al juliol del 2019 un decret amb normes per al bon maneig dels residus ramaders com a fertilitzants i un programa d’actuació per a les zones contaminades per nitrats. “Esperem que aquesta vegada les mesures sí que siguin eficaces; encara que la contaminació té molta inèrcia”, assenyalen fonts del ACA. El decret estableix que no hi haurà noves explotacions de porcs o ampliacions en les zones contaminades, però inclou diverses excepcions (en els casos en què el ramader tingui terres pròpies per a deixar els purins, si els lliura a un gestor, si els porta fora de Catalunya…) . “S’han posat condicions estrictes i no tothom les pot complir, perquè no hi ha terres suficients (per a aplicar-hi els purins); hem rebutjat sol·licituds”, ressalta Elisenda Gillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia. Guillaumes diu que 65 municipis estan sota un molt estricte règim “de moratòria” de dos anys,  que pot ser prorrogada dos anys més si no hi ha resultats. 

basat en BARCELONA, LA VANGURDIA 7/7/2020

 Llistat de municipis afectats per la moratòria

Publicat dins de Abocador, ACA, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, LLobregat | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’any Llobregat: 2013

Publicat el 7 de setembre de 2020 per taulallobregat

Volem fer memòria avui: ja l’any 2013 va ser  declarat “Any del riu Llobregat”, una iniciativa d’entitats ecologistes i cíviques aplegades a la Plataforma Llobregat SOStenible  que va comptar amb la presència d’alcaldes, regidors i tècnics de Medi Ambient de més de setze ajuntaments del Baix Llobregat i d’entitats com Llobregat SOStenible, SEOBirdlife, Projecte Rius, el Centre Excursionista d’Abrera i l’entitat naturalista ANDA.

Aqui tenim la web, amb molta informació sobre el nostre riu

Publicat dins de ABRERA, Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, Hospitalet, LLobregat, Martorell, OLESA, Prat de llobregat | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Guerra de l’aigua a Rojava

Publicat el 31 d'agost de 2020 per taulallobregat

Des del 20 de gener, Turquia ha envaït  Rojava, a Síria, mirant  d’aixafar aquesta pàtria  del poble kurd. Amb aquesta invasió  corre el risc d’ésser anul·lada   una revolució social municipal, multi ètnica, feminista i autònoma,  la del « confederalisme democràtic » teoritzat de l’ecologista Murray Bookchin.. Molts membres de la Taula del Llobregat  estem  adherits  a diferents instàncies de suport a Rojava.

Darrerament, Turquía , que no s’atura davant de res per tal de sotmetre els kurds de Síria, està deixant als habitants sense aigua  durant diversos dies, està jugant la guerra de l’aigua. I  hem cregut que havíem de dedicar una entrada  a la Taula del Llobregat per denunciar-ho. Hem traduït, doncs,  un article de la Marsellesa ,  expressem la nostra solidaritat amb el poble kurd i denunciem aquesta maniobra de Turquia i el silenci de la Unió Europea:

Vuit interrupcions en el subministrament d’aigua de l’estació a la ciutat de Ras al-Ain des de la tardor.
Delil SOULEIMAN

Fora de casa seva, al nord-est de Síria, Sheikha Majid diu que la seva vida s’ha convertit en una interminable recerca per trobar aigua, ja que Turquia es va fer seva  una estació de bombament d’aigua potable que alimenta  la seva ciutat. “Passo el meu temps perseguint cisternes”, diu l’àvia de 43 anys, que ha patit escassetat d’aigua durant mesos a Hassake, una ciutat sota el control de l’administració kurda semiautònoma. “De vegades he de demanar als meus veïns on és  l’aigua”, afegeix.

Els habitants de la regió estan pagant un preu molt alt  per  la guerra imposada per les forces turques sobre els kurds. L’exèrcit turc i els seus diputats sirians han ocupat una franja fronterera de 120 quilòmetres a Síria des de 2019, incloent l’estació d’Allouk, que proporciona aigua potable a 460.000 persones. Per als funcionaris i analistes kurds, Ankara utilitza l’aigua com a eina de pressió per obtenir més electricitat, subministrada pels kurds, en zones que ha conquerit.

Turquia ho nega. El Ministeri de Defensa turc va declarar el 6 d’agost que l’estació d’Allouk estava en procés de manteniment i que Hassake encara estava subministrada amb aigua.  No, els kurds van respondre, , inundant les xarxes socials amb fotos, amb comentaris de suport, acompanyats de l’etiqueta “Thirst strangles Hassake”.  Damasc també va acusar Ankara el dilluns d’utilitzar l’aigua com una “arma contra els civils sirians.”  ».

21 dies sense aigua

Una nena siria porta aigua a un campament per a desplaçats en la ciudad kurda de Hasakeh, al norest de Siria.
Delil SOULEIMAN

A l’agost, les aixetes van estar seques durant 21 dies. “La majoria de les vegades, ens banyem en l’aigua salada”  dels pous per mantenir la higiene bàsica, diu Cheikha, que viu amb els seus set fills i dos néts. Als carrers estrets, les dones i els nens porten canyes buides mentre esperen lliuraments d’aigua. Una jove omple un tanc en un sostre amb una canonada llarga connectada a un camió cisterna.

Ankara ha tallat les comportes que omplen la presa  vuit vegades des de la tardor, segons els kurds. “Ocupen la nostra terra i ara ens tallen l’aigua”, lamenta Saleh Fattah, de 45 anys. Segons els funcionaris kurds, l’acord després de l’última ofensiva consistia en que Ankara subministraria a la regió  aigua a canvi del lliurament d’electricitat pels kurds. Però la pressió s’ha disparat per  “exigir més electricitat”, diu  Suzdar Ahmad, codirector de l’autoritat de l’aigua en l’administració kurda.

“Des que els turcs van ocupar Ras al-Ain, hi ha hagut una infinitat de rondes de negociacions sobre els talls d’aigua”, afegeix Aheen Sweid, codirector de l’autoritat energètica. Aquesta vegada, els kurds van decidir exercir el seu poder i  el 13 d’agost  van tallar l’aigua  a la zona.

Els dos bàndols  van negociar un acord a través de Rússia  on diu que tot tornaria  a la normalitat el dilluns a Hassakeh. Segons l’analista nord-americà Nicholas Heras, “capturar l’estació d’Allouk va ser un dels objectius principals de la campanya militar turca” a l’octubre de 2019. “Turquia vol utilitzar l’aigua com a mitjà de pressió per donar la volta a la població local (…) contra les Forces Democràtiques Sirianes”.

L’equilibri de poder és  l’avantatge d’Ankara, que té la “capacitat de tallar aigua indefinidament a més de mig milió de persones”, va dir l’analista. Mentrestant, més gran és  el silenci de la comunitat internacional que ràpidament s’ha oblidat  que els kurds eren la punta de llança de la lluita contra el grup estatal islàmic a Síria.

La Marseillaise, 26 d’agost de  2020

DELIL SOULEIMAN / AFP

 

 

Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, Exemples, Kurdistàn | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La trampa del Llobregat

Publicat el 24 d'agost de 2020 per taulallobregat

El tram final del Llobregat, una trampa davant de futurs grans aiguats

(Elena Freixa)

Un treball de la UPC alerta que les infraestructures asfixien el riu i deixen sense sediments el delta

Una imatge aèria de la desembocadura del riu Llobregat. S’hi pot veure l’antic curs del riu, ara dins del port, i l’actual, on van a parar els sediments que haurien d’assegurar el delta i les platges. / JORDI MARTIN GARCIA / @OFFICEWITHVIEWS

La fesomia del riu Llobregat de fa 50 anys i la de l’actual no tenen res a veure. La intensa urbanització ha donat lloc a un riu encaixonat entre grans infraestructures -autopistes i vies de l’AVE- que transcorren a banda i banda, on fa poques dècades hi havia conreus i grans zones inundables quan plovia en excés. Les alteracions que s’han produït es veuen també a la desembocadura, que es va desviar el 2005 amb una obra milionària perquè el port de Barcelona i els polígons industrials poguessin créixer. Tot plegat, no ha estat innocu per al riu i pot no ser-ho per a l’entorn del Llobregat en el futur, segons un estudi del departament d’enginyeria civil i ambiental de la UPC, que analitza els canvis que ha patit el tram entre Martorell i el delta del Llobregat.

Les obres fetes no només han alterat la morfologia del riu fins al punt d’asfixiar-lo, sinó que podrien contribuir en el futur a augmentar el risc d’inundació de les àrees properes davant de crescudes en episodis de pluges molt fortes i sobtades. “Tot això podria tenir implicacions d’aquí uns anys, com un augment del risc d’inundació al Prat de Llobregat”, assegura a l’ARA Carles Ferrer Boix, un dels investigadors que ha dirigit el treball.

D’una banda, a mesura que el riu s’ha anat estretint les últimes dècades perquè hi nasquessin l’AP-7 i l’AVE o l’A-2, els sediments que arrossegava la llera -grava i sorra, sobretot- han anat sent més escassos. Alhora, la nova desembocadura s’ha convertit en una trampa que ha restat força al Llobregat per arrossegar els sediments que troba al seu curs fins al delta. La capacitat de transport de sediments de la desembocadura construïda fa només 15 anys és deu vegades més petita que la que tenia l’antiga l’any 1946, segons l’estudi de la UPC.

En lloc d’arribar a la costa, la sorra i grava que circula pel riu acaba acumulant-se al llit del nou tram desviat, i el canal que es va projectar amb dics alts per protegir ciutats com el Prat i els seus polígons va perdent profunditat, explica el primer autor del treball, Arnau Prats Puntí. La prova d’això és que només quatre anys després de la inauguració de la nova desembocadura, el 2009, es calcula que la llera del Llobregat ja havia pujat prop de mig metre per culpa dels sediments que queden dipositats al fons.

Una obra amb punts febles

Un dels problemes de la nova desembocadura -construida a 2,5 quilòmetres de l’antiga, que avui ha quedat dins del port- és la seva dimensió: “El canal és tan gran que atrapa els sediments”, explica Juan P. Martín Vide, codirector del treball. Que el nou canal per on circula el riu en els tres quilòmetres finals fins al delta sigui més ample afavoreix que les aigües s’encalmin i el riu perdi embranzida per poder arrossegar la sorra més enllà. “Si això segueix passant, la nova llera, que es va dissenyar amb una alçada determinada, ja no serviria, ni evitaria que quan hi hagués una gran crescuda les aigües acabessin sobreeixint”, apunta Prats. “La infraestructura que es va fer no tindrà una vida útil a llarg termini”, augura Martín Vide. L’obra de la nova desembocadura es va acabar el 2005 i va costar 50 milions d’euros.

Els investigadors de la UPC assenyalen que el problema generalitzat en la gestió dels rius ha sigut que sovint es pensa que són mers transportadors d’aigua -per això es treballa tenint molt presents els augments sobtats de cabal- però s’obliden els sediments i la seva funció. En el cas del Llobregat, la nova desembocadura ja ha viscut alguns episodis de pluges fortes, però el canal “encara no s’ha posat a prova davant d’una gran crescuda”, subratllen els autors de l’estudi. De fet, insisteixen que amb les obres fetes hi ha el risc que es pugui tornar a les situacions d’inundacions d’altres temps. La diferència, expliquen, és que si dècades enrere una inundació negava les zones inundables dels marges del Llobregat i els camps de conreu del voltant, avui dia les infraestructures, els polígons i la ciutat del Prat són a primera línia.

Les riuades no són estranyes en els climes mediterranis, com s’ha vist amb la gota freda que ha afectat el País Valencià i Múrcia aquest setembre. Per veure un episodi similar a la zona del Llobregat, recorden els investigadors de la UPC, cal retrocedir al 1971, quan hi va haver una crescuda que va inundar el centre de Cornellà de Llobregat, o bé al 1962, amb les riuades catastròfiques que va patir el Vallès Occidental. Les projeccions per a les properes dècades, a més, auguren que aquests episodis extrems poden ser més habituals pels efectes de l’escalfament del planeta, que podria estar alterant els corrents que regeixen el clima.

Un canvi en les inèrcies

Els investigadors posen damunt la taula una realitat que haurà d’estudiar-se a fons els pròxims anys en futurs projectes. Segurament, si el desviament de la desembocadura del Llobregat es projectés avui, opinen els investigadors, es faria diferent. “Abans les inundacions es gestionaven amb obres, amb dics laterals profunds com els que es van fer al Llobregat, però les noves directrius europees van cap a evitar grans obres de canalització i gestionar les inundacions sent conscients del territori que tenim”, subratlla Ferrer. I què passa amb el que ja està construït? “Mentrestant aquesta és la gran pregunta i el que hauria de preocupar no només al Prat sinó a tothom”, apunta Martín Vide, que afegeix: “Hi hauria dues opcions si en el futur es volgués recuperar la capacitat hidràulica de la canalització: fer més alts els dics per frenar l’aigua si continués pujant el fons de la llera en aquest tram o dragar el sediment que es pogués haver acumulat a la canalització. Aquestes dues opcions servirien per guanyar temps, però de nou aquesta enginyeria seria un pedaç”.

Els autors fan una reflexió sobre la realitat al Llobregat: “Hem construït infraestructures sense fre i les hem rebut amb satisfacció, però ara toca anar cap a la integració i trencar molts anys d’inèrcia”, defensa Ferrer. Els impactes existents són difícils de revertir, encara que hi hagués voluntat de fer-ho assumint els costos econòmics elevats que això tindria, afegeix Martín Vide. Ara bé, recorden que hi ha països que han començat a fer marxa enrere en rius canalitzats i altres infraestructures i a treballar en la restauració del territori.

El retrocés del delta

El delta és un punt crític on observar l’ofec que la construcció d’infraestructures ha provocat al Llobregat. Sense l’aportació de prou sediments al riu, el delta va començar a recular ja molt abans que es desviés la desembocadura. Es pot apreciar amb el far de l’Hospitalet de Llobregat, popularment conegut com la Farola, que a la dècada dels 40 quedava 150 metres terra endins, però que l’any 2000, just abans del desviament, ja era a tocar de la platja. Avui el far emblemàtic de l’antiga platja de l’Hospitalet és a dins del port, entre magatzems industrials.

Avui, al delta del Llobregat, segons Prats, hi concorren el problema global de la part baixa del riu, que ha perdut espai perquè hi nasquessin l’AP-7, l’A-2 o l’AVE, i el problema d’una desembocadura més gran, que acumula els sediments que abans arribaven a la costa. A més, l’espigó per protegir la nova terminal del port envia mar endins la poca sorra que arriba i fa que a les platges n’arribi poquíssima i que s’hagin d’alimentar artificialment.

El riu Llobregat des del campanar de l’església de Sant Boi durant els anys 20

El riu Llobregat des del campanar de l’església de Sant Boi el 2018

Publicat dins de Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Especulació urbanística, INUNDACIONS, Investigació i recerca, LLobregat, Prat de llobregat | Deixa un comentari