Moviments en Defensa de l’aigua

Un estudi del MAPiD i Enginyeria Sense Fronteres identifica les debilitats dels moviments socials en defensa de l’aigua

Les principals dificultats amb què es troben els moviments socials a l’hora de lluitar per una gestió democràtica de l’aigua són les limitacions en el temps de dedicació de les persones activistes i les debilitats de capacitat de mobilització i de gestió i el manteniment del treball en xarxa dels diferents grups i col·lectius.

Són algunes de les conclusions més punyents del “Mapeig de col·lectius i iniciatives comunitàries al voltant de la gestió de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, elaborat per  Alejandra Guerrero i Deisiane Delfino per encàrrec d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i del Moviment Aigua Pública i Democràtica (MAPiD), que es va presentar dies enrere a Barcelona.

Lea autores afirmen   que “al territori metropolità ja hi ha un model de treball en xarxa d’importància considerable, motivat per l’activisme i la defensa del territori” i opina que “ha de ser valorat i recapitalitzat en la configuració d’un model d’observatori metropolità de l’aigua”. Com és sabut, la creació de l’observatori és un dels objectius al MAPiD i d’ESF.

Després d’estudiar detalladament la realitat associativa i dels moviments socials més relacionats amb la defensa del territori i d’una gestió democràtica de l’aigua, el “Mapeig” arriba a la conclusió que “hi ha una clara concentració d’iniciatives a les dues conques [Llobregat i Besòs] i algunes a la Serra de Collserola”.

“Cal aquí també entreveure la forta concentració d’iniciatives a la conca del riu Llobregat –afirma– que es podria explicar en funció de la multidimensionalitat de l’aigua en aquest riu, atesa la coexistència de diferents sectors econòmics, de dues grans infraestructures (port i aeroport), la rellevància dels espais naturals protegits, el caràcter metropolità-rural d’aquesta àrea i la històrica defensa del territori per part dels habitants d’aquests municipis, que es reflecteix en la participació més gran d’actors.”

Concretament, en l’àmbit de l’àrea metropolitana Delfino i Guerrero  han identificat en total 71 associacions o grups relacionats amb la defensa de l’aigua, 35 dels quals amb un nivell alt de compromís –entre els quals la nostra Taula del Llobregat–, 21 de nivell mitjà i 15 amb un nivell dèbil de relació en  la defensa d’una gestió democràtica de l’aigua.

Aquestes entitats es concentren sobretot en els llocs on el curs superficial del Llobregat i del Besòs és més evident, i en canvi son escasses aquelles que tenen presència en “territoris que presenten una trama urbana consolidada i pavimentació del sòl”. L’estudi també diu que les “entitats que sobrepassen els límits polítics de l’AMB revitalitzen la dimensió ecològica de l’aigua i la dimensió de conca”. Finalment, el “Mapeig” considera que les entitats identificades són “estratègiques, organitzades en estructures de cooperació i treball en xarxa”, que hi ha una clara “concentració d’entitats de caràcter ciutadà, en funció de l’activisme i la defensa de l’aigua i el territori”. En canvi, les acadèmiques  afirmen que no s’han localitzat “iniciatives comunitàries d’usuaris d’aigua domèstica o industrial” (sic).

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Enquestes, ESF Enginyeria Sense fFonteres, Estudis, Investigació i recerca, LLobregat, MAPID, SOS | Deixa un comentari

Autopista al Berguedà?

Aquest  títol  cridaner explicita una realitat. Des que fou construïda  la central tèrmica de Cercs,  que amb una potència de  160.000 kW   fou clausurada l’any  2011 per delicte ecològic,   una llaminera línia de 220 kV  lliga el Berguedà amb la xarxa espanyola i europea i aquesta llaminadura està portant projectes de dubtosa eficàcia a l’Alt Llobregat. Primer va ser la planta  cremadora de residus industrials i ara és una central hidroelèctrica reversible . Mireu aquí les autopistes de l’electricitat i el pastís al que pretenen accedir  aquestes empreses:

Renovables sí, però d’una manera planificada i allunyada de projectes especulatius.

Aquest és  el sentit de la  moció del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà contra al projecte privat de la central hidroelèctrica reversible de la Baells. Com diu Guillem Canal: “Rebutgem el projecte de la central hidroelèctrica de la Baells perquè es tracta d’una proposta especulativa, que no genera energia nova i que suposa un impacte molt gran al territori

La TAULA DEL LLOBREGAT se suma  al rebuig del projecte que preveu la construcció d’una central a la riba dreta de l’embassament, una canal doble per transportar aigua al Pla de Clarà -on es construiria un nou embassament-, una línia d’alta tensió per transportar l’energia fins a la subestació dels Emprius -a l’antiga central tèrmica de Cercs-, i pistes forestals per accedir a l’indret de l’obra. Tot plegat impulsat des de l’empresa madrilenya Amaranta Energy del grup inversor Capital Energy, amb l’objectiu de emmagatzemar  electricitat a través d’un sistema de bombatge d’aigua i obtenir el màxim rendiment econòmic aprofitant els pics en el preu del mercat de la llum. Es tracta, doncs,  d’un bassa que només estarà plena ocasionalment i que majoritàriament farà  una trampa:  s’omplirà amb energia excedentària provinent de les nuclears que després  es vendrà com energia verda  de les hidroelèctriques.

Vegeu: E l projecte  de la incineradora de residus a Cercs

Vegeu: Altres informacions sobre el Grup de Natura del Berguedà i la central hidroelèctrica reversible

 

La CUP de Berga rebutja el projecte privat de la central hidroelèctrica reversible de la Baells

Des de la CUP hem donat suport a la moció presentada pel Grup de Defensa de la Natura del Berguedà perquè no podem aprovar un projecte especulatiu que no genera energia verda i que suposa un impacte molt gran al territori. D’aquesta manera, hem esdevingut el primer ajuntament de la comarca que mostra una oposició frontal a la proposta. L’aprovació del text comporta que l’Ajuntament de Berga es comprometi a:

  1. Manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Berga al projecte de central hidroelèctrica reversible La Baells.
  2. Sol·licitar al Ministeri de Transició Energètica que desestimi el projecte per estar situat en una zona tectònica inestable, pel seu enorme impacte ambiental, per la previsió de moure més de dos milions de metres cúbics de terra i per la destrucció de zones de vital importància per la biodiversitat com son les pastures del Pla de Clarà, Pla Mitjà i Plans de Marginet del municipi de La Nou de Berguedà.
  3. Demanar al Ministeri de Transició Energètica i a la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Acció Climàtica, un replantejament de les condicions per la implantació de centrals d’energies renovables per evitar la pèrdua de pastures, conreus i espais d’alt valor per la biodiversitat, espais que s’han de protegir per evitar-ne la desaparició. L’eliminació de les emissions de gasos contaminants no pot fer-se a costa de destruir espais naturals ni agrícoles, és un contrasentit i una política de terra cremada. Destruir la natura i els conreus és perdre els avantatges de la transició energètica.
  4. Traslladar els acords del ple al Ministeri de Transició Energètica, al Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, a l’Agència Catalana de l’Aigua i a l’empresa Amaranta Energy S.L.

 

Així mateix, des de  LA TAULA DEL LLOBREGAT traslladem tot el suport al Grup de Defensa de la Natura del Berguedà en la seva lluita iniciada contra el desplegament del projecte. 

 

 

 

malarrassa ha comentat la nostra entrada, vegeuhttps://malarrassa.cat/dia-a-dia/autopista-al-bergueda-renovables-si-pero-duna-manera-planificada-i-allunyada-de-projectes-especulatius/

Spread the love
Publicat dins de Al·legacions, Alt Llobregat, Cercs, Distribució mail list, Energies renovables, Participació, Rescloses | Deixa un comentari

A fons, una mica més!

1.- Desmuntant enganyifes

Rius amb menys cabal, sequeres més intenses, inundacions més freqüents… són només algunes de les conseqüències del canvi climàtic en l’àmbit de l’aigua, que aquests dies veiem ben clar al nostre Llobregat.  Des dels mitjans de comunicació, diferents veus ens diuen que “necessitem més embassaments”, “cal modernitzar els regadius” o que “la solució al canvi climàtic està en la tecnologia”. Però si les analitzem críticament, veiem que aquestes afirmacions són desinformació ambiental, són enganyifes!

I l’única manera de frenar-les és comptar amb informació contrastada per a desmentir-les. Per això des de la FUNDACIÓN NUEVA CULTURA DEL AGUA -FNCA- han creat tot un espai,  DesmontandoFalacias, una sèrie de materials per a contribuir a distingir les fal·làcies dels fets, argumentar la defensa de mesures més sostenibles i promoure actuacions més efectives enfront del canvi climàtic. Tots els materials són de lliure descàrrega i d’ús compartit. i per això els compartim i et demanem , amb ells, que ens ajudis a fer  que la informació veraç sobre aigua i canvi climàtic arribi cada vegada a més gent.

Nosaltres les hem estudiat bé i ara sabem com desmuntar-les. Aqui  teniu la campanya sencera i aquí sota l’animació a twitter:

2.- Important intervenció de PEDRO ARROJO (relator de les NNUU per l’aigua potable i el sanejament) al  FÒRUM SOCIAL  els passats  3 y 4 de novembre al Palau de las Nacions Unides a Ginebra.  

Més materials sobre el Fòrum:

  • (Panel 1) Agua para la Salud: Acceso a agua potable, higiene y saneamiento ( video )
  • (Panel 2) Agua para el desarrollo: valoración del agua, nexo agua-energía-alimentos y desarrollo económico y urbano sostenible ( video )
  • (Panel 3) Agua para el Clima, la Resiliencia y el Medio Ambiente ( video )
  • (Panel 4) Agua para la paz y la cooperación ( video )

 

Spread the love
Publicat dins de Col·lapse, Congrés, Decreixement, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Emergència Climàtica, FNCA Fundación Nueva Cultura del Agua, Formació, Investigació i recerca, Jornades, Multimèdia, NNUU, Sequera, Sistemes Naturals | Deixa un comentari

PARLEM D’AIGUA a Terrassa

Jornada sobre el Dret humà a l’aigua a Terrassa

Dissabte, 12 de novembre de 9:30 h a 13:30 hL’OAT (Observatori de l’aigua de Terrassa)  US CONVIDA a “PARLEM D’AIGUA” La primera jornada pública a Terrassa sobre el Dret Humà a l’Aigua. Al Casal cívic Vapor Gran de Terrassa (Passeig del Vapor Gran, 39)

Amb les intervencions de:

  • Gonzalo Marín – Red de Agua Pública de Madrid @gonzalomarinp
        • Què és el Mínim Vital d’Aigua i quines propostes s’estan treballant?
  • Cristina Barberà – Enginyeria sense fronteres @esfcatalunya
        • Cap a una Tarifació social garantista: Noves propostes per a la Tarifa Social de l’aigua
  • Dolors Frigola –OAT @observatoriaiguaterrassa
        • Què està fent l’Observatori de l’Aigua de Terrassa per a l’aplicació del Dret humà a l’aigua a la nostra ciutat?

Entrada lliure 😄💦💦  Us hi esperem!!!

Com ha anat el procés de recuperar la gestió pública de l’aigua a Terrassa? Com ha aparegut l’empresa pública Taigua? Quins són els seus reptes actuals? Aqui tenim un vídeo d’ ESF amb alguns dels protagonistes!

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, Distribució mail list, Dones d'aigua, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Economia social i solidària, ESF Enginyeria Sense fFonteres, Exposicions, Formació, Jornades, Participació, Terrassa, Xerrades | Deixa un comentari

PROU CIMENT, MÉS VIDA

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet reclama al Ple de l’AMB una moratòria urbanística.

Membres de la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, acompanyats per alguns components de la TAULA DEL LLOBREGAT  vam participar el passat dijous dia 25  al plenari de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per reclamar que es protegeixin els espais naturals i agrícoles amenaçats per la construcció.

Les zones amenaçades per plans urbanístics que assenyalem  estan disseminades per tota la comarca. Destaquen les que tenen “un elevat valor natural”, com ara la zona de Ponent, la Sentiu i la Marinada, a Gavà; Can Sabadell, Can Guardiola i Oliveretes a Viladecans, o l’àmbit de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. Des de SOS Baix Llobregat també inclouen uns altres espais d’interès agrícola, com els Joncs de Gavà, la zona de Ribera-Salines de Cornellà o Cal Trabal, a l’Hospitalet. Llegiu l’escrit que vam donar en mà als alcaldes i regidors de l’AMB al final  o a la web de SOS LLOBREGAT

Actitud “suïcida”

Un portaveu de la plataforma va reclamar als consellers metropolitans la reorientació del PDU Metropolità. En aquest sentit, la plataforma recorda la situació d’emergència climàtica actual i titlla de “suïcida” continuar apostant per “sacrificar territori en mans de l’urbanisme”.  “Els partits del govern de l’AMB”, va apuntar ahir el portaveu de la plataforma, en referència a PSC, ERC, comuns i Junts, “estan a punt de fallar estrepitosament a tota la societat i de condemnar els 3,5 milions d’habitants de la metròpolis a viure una vida pitjor”.

Per donar més força a la seva acció de protesta, membres de la plataforma, que està integrada per més d’una seixantena d’entitats socials, veïnals, ecologistes, culturals i esportives de la comarca i algunes de supracomarcals , vam desplegar una pancarta gegant a l’exterior de l’edifici de l’AMB amb el lema “PROU CIMENT”.

Aquí, el document que vam entregar en mà als consellers de l’AMB:

Spread the love
Publicat dins de Accions, AMB, Baix Llobregat, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, LLobregat, Manifestacions, Participació, Sistemes Naturals, SOSBAIXLLOBREGAT | Deixa un comentari

Fer de pagè[email protected], avui

Catalunya ha perdut prop de 5.000 pagesos els darrers  deu anys.  Menys de l’u per cent de la població de Catalunya es dedica a l’agricultura. I, encara, molta d’aquesta població  treballa per multinacionals i/o per a l’exportació. No produïm els aliments que necessitem i per poder alimentar amb els nostres recursos  la  nostra població a Catalunya o a Espanya, es necessiten canvis estructurals molt forts. Un tema prioritari -segons el nostre criteri- donat  el context de crisi climàtica i energètica on  estem entrant.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/la-pagesia-que-ve/video/6182009/

30 minuts va dedicar-hi ahir un excel·lent reportatge, que hem enllaçat aquí. Us animem ,també, a escoltar amb atenció  la conferència “Pagesia i sobirania alimentària, eixos de la transició ecosocial” que Martina Marcet,  ramadera agroeecològica, va fer en l’acte de lliurament dels premis d’economia social i solidària 2022, i que  us enllacem aquí sota:


Podreu escoltar  aquestes paraules: “Ja fa  temps que vivim en un esfondrament del món tal com l’hem conegut els darrers dos-cents  anys”.. “vinc a parlar parlar de la situació crítica en què es troba el sector primari al nostre país”…”unes condicions que estan  destruint la poca sobirania alimentària que tenim com a territori”… “amb productors que treballen de manera precària”… “els productes agroeecologics estan infinitamen menys subvencionats que la resta del mercat”… “exceptuant el cas del vi la majoria de projectes  són d’una fragilitat extrema”… “hi ha una creixent especulació sobre l’alimentació”… “faré  una llista de  propostes!

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Alimentació sostenible, Assemblees, Col·lapse, Cooperativisme, Decreixement, Distribució mail list, Economia social i solidària, Emergència Climàtica, Exemples, Formació, Xerrades | Deixa un comentari

AQÜÍFERS I CLIMA

Noam Chomsky alerta del moment actual en aquest canvi climàtic que vivim: “Ens acostem al moment en el qual ens podem anar acomiadant els uns dels altres” “Si arribem a aquests punts d’inflexió” sobre el canvi climàtic, “bàsicament ens podem anar acomiadant els uns dels altres”,

El moment actual que vivim a tot el món genera molts dubtes i, per a tractar d’entendre  què passa, Andrea Ropero entrevista en L’Intermedi al filòsof i activista Noam Chomsky. Als seus 93 anys ha viscut la Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda i altres conflictes bèl·lics recents protagonitzats pel seu país, els EUA, com l’Iraq o l’Afganistan. Preguntat sobre el desafiament global del canvi climàtic, Chomsky ho té clar: “Tenim una finestra d’oportunitat molt estreta per a resoldre els problemes i frenar la destrucció del medi ambient”. “Si arribem a aquests punts d’inflexió, que són irreversibles, bàsicament ens podem anar acomiadant els uns dels altres”, adverteix Chomsky, que alerta que “ens estem acostant moltíssim a aquest moment”.

ESPECIALMENT, ENS INTERESSA LA SITUACIÓ DE L’AIGUA I PER AIXÒ DIFONEM LA CRIDA DE GREENPEACE:

El 44% de les masses d’aigua subterrània a Espanya es troba en mal estat, segons els documents d’elaboració dels plans hidrològics de tercer cicle (2022-2027) presentats per les Confederacions Hidrogràfiques. Això significa que Espanya ha incomplert ja el termini de 2015, el de 2021 i corre un alt risc d’incomplir en 2027 els objectius ambientals fixats a la Directiva Marc de l’Aigua, últim termini excepte casos molt determinats  en els quals podria  acollir-se a una pròrroga o a objectius menys rigorosos. En el 19% de les masses d’aigua subterrània ja es dóna per fet que no es compliran. No s’espera que es pugui aconseguir el bon estat fins dins d’una dècada o més. Per al 8% de les masses es dóna un termini a 2039 i més enllà.

MAPA INTERACTIU PER A CONÈIXER L’ESTAT DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES:

Spread the love
Publicat dins de ACA, Aigua subterrània, Aqüífers, Col·lapse, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Eines, Emergència Climàtica, Formació, Futur de l'aigua (2022-2027), Multimèdia, Sistemes Naturals | Deixa un comentari

CUIDEM-NOS!

Cal passar a l’acció, sí. Cal explicar què està passant i per què no hi ha solucions senzilles, i per què hem  de prioritzar  la protecció entre nosaltres. Perquè quan comenci a tancar tot i a faltar de tot, hi haurà tant d’enrenou  que  ningú escoltarà res.

Aquesta crida tan dura en un tuit  és d’un científic que ens mereix molt de respecte: @amturiel, i la  podeu ampliar a https://crashoil.blogspot.com/

Volem contribuir mostrant  una guia per ajudar -com a mínim-  a prendre bones decisions energètiques familiars. Calderes?, Aerotermia?, Aïllament? Plaques solars? ….. Hem anat a parar a unes conversions  energètiques de la mà de Manel Rivero ( @cigoloce)  comptades en  la unitat universal d’energia. el kWh.  i en € en base a una unitat familiar amb un consum anual  de 10.000 Kw/h.i a les previsions per l’hivern que ve. Trobareu l’explicació completa  aquí

I també us recomanem, de l’11 al 16 d’aquest octubre,  les xerrades, taules rodones  i pel·licules i espectacles de la Bienal del Pensament a Barcelona,  https://www.biennaldepensament.barcelona/ca/programa

Spread the love
Publicat dins de Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Energies renovables, Exemples, Formació, Xerrades | Deixa un comentari

Embassaments buits. Què cal fer?

Podem afrontar  la sequera amb una gestió sostenible de l’aigua?

El període que va de juny a agost ha registrat les temperatures més elevades des de, almenys, 1961, superant folgadament a l’estiu de 2003, el més càlid fins ara, segons dades de *AEMET. Les precipitacions van ser molt escasses al juny i juliol, mentre que a l’agost es van registrar fenòmens associats a tempestes molt adversos. Es va tractar del novè estiu més sec de la sèrie històrica. La tardor d’enguany serà més càlid de l’habitual a Espanya, especialment en el vessant mediterrani i Balears, i més sec del normal en el nord-oest peninsular. Els climes àrids avancen a Espanya, des de mitjan segle XX, a un ritme anual d’uns 1.500 quilòmetres quadrats a l’any, l’equivalent en cinc anys a l’extensió de la província de Màlaga, en detriment dels climes temperats. En el sud-oest d’Europa les onades de calor s’estan incrementant entre 3 i 4 vegades més ràpid que en la resta de zones de latituds mitjanes. La sequera exigeix respostes

Javier Martín-Vide i Narcís Prat, de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona

La sequera és un risc natural de començament indefinit, no disruptiu, com passa amb les pluges torrencials o els terratrèmols. La sequera meteorològica és una escassetat d’aigua conjuntural, mentre que l’aridesa suposa una escassetat hídrica estructural. Espanya pateix amb freqüència sequeres i compta amb espais àrids. Les regions humides, com el nord d’Espanya, també pateixen sequeres, quan plou bastant menys del que és normal, mentre que a les regions àrides, com el sud-est peninsular, si plou l’habitual, no es podrà parlar de sequera. Si els recursos d’aigua circulants i emmagatzemats en els embassaments baixen d’un cert nivell es parla de sequera hidrològica, i de sequera agrícola i edàfica quan el sòl ressec afecta als cultius de secà o als de regadiu. Igualment, existeix la sequera ambiental, quan els ecosistemes es veuen afectats negativament per la falta d’aigua. I fins i tot es  pot parlar de sequera socioeconòmica, en el cas que el subministrament d’aigua a la població i al sistema productiu es vegi seriosament compromès.

Després de l’any 2021, que va ser molt sec en gran part d’Espanya, els anys següents  han continuat amb la mateixa tònica d’escassetat de pluges, cosa que ha donat lloc al fet que l’aigua emmagatzemada als embassaments aconseguís, de mitjana, el 20 de setembre, només 18.810 hectòmetres cúbics (33,5% de la seva capacitat), més de 17 punts per sota de la mitjana de l’última dècada. Només a la Comunitat Valenciana, per les copioses precipitacions en el començament de la primavera, i al País Basc, Astúries, Madrid i La Rioja se superava modestament el 50%. A Catalunya, i en altres comunitats, en els últims 24 mesos, l’escassetat de pluges continua sent molt acusada excepte en alguns punts (per exemple, als Ports de Tortosa-Beseit). Per a la franja del litoral i prelitoral alguns índexs pluviomètrics permeten qualificar la sequera d’excepcional.

Aquesta situació excepcional serà la nova normalitat en el futur? Quantes regions més sofriran aridesa o grans sequeres esquitxades per forts temporals de manera habitual? Les sequeres ambiental o socioeconòmica poden ser habituals en el futur?

Encara que els consums urbans ja són baixos en moltes ciutats (100-125 litres per persona i dia), podria arribar-se a uns 80 litres per persona i dia, la qual cosa constituiria un notable estalvi. Per a això l’ús d’aigües pluvials hauria de ser obligatori en urbanitzacions, habitatges unifamiliars, polígons industrials i altres superfícies.

Ni grans embassaments ni transvasaments són ja possibles a Espanya: simplement, no hi ha prou aigua. L’impacte ambiental de les infraestructures actuals implica que només la meitat dels rius espanyols estan en un bon estat ecològic. A més, amb el canvi climàtic nevarà menys, la neu es fondrà abans i les reserves als embassaments s’esgotaran (ja ha passat enguany). I encara hem d’afegir que la vegetació i els cultius demandaran més aigua per l’augment de temperatura. La millora dels regadius o la reutilització d’aigües de depuradora no compensaran les pèrdues pel canvi climàtic a mitjà termini. Ni, si seguim com fins ara, podrem disposar dels cabals ambientals necessaris per a complir els requeriments de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA).

El model de més recursos amb infraestructures ja no és possible. Els mangos o alvocats en zones àrides no es podran mantenir en el futur. Solucions? Estalvi, eficiència, millorar les  pràctiques agrícoles o fer servir  fonts alternatives, com, per exemple, la dessalació i l’ús d’aigües regenerades a la costa. Això pot assegurar l’aigua per a la població i la indústria, però no per als regadius actuals o futurs. Cal produir aliments, però de manera sostenible. L’agricultura industrial, les macrogranges, els mangos o alvocats en zones àrides, etc., no es podran mantenir en el futur.

Ens cal una cosa  molt important, clau, decisiva per a una gestió de l’aigua sostenible: ordenació del territori i gestió del paisatge. Les grans masses arbòries contínues actuals semblen preparades  per grans incendis i, com a conseqüència, per l’erosió del sòl que provoca, després, més aridesa. Cal disminuir la biomassa forestal i transformar el paisatge en taques heterogènies de cultius, pastures, maquies i boscos, d’acord amb el clima de cada àrea. D’aquesta forma contribuïm a evitar la propagació dels incendis forestals i recuperem l’aigua en els sòls i els aqüífers.

Però aquest model té un problema: fa falta voluntat política i canvis en la mentalitat dels usuaris de l’aigua per a poder establir un nou paradigma de la gestió hídrica en línia amb la sostenibilitat. Serem capaços d’avançar cap a un futur sostenible? No fer-ho suposarà augmentar els efectes negatius de les sequeres i l’aridesa, i un gran cost social i econòmic per a tota Espanya. No som optimistes, tant de bo ens equivoquem.

Joan Ripoll. Director del grau en Economia i Gestió de la Universitat Abat Oliba CEU.

El període de sequera persistent que ens afecta evidència una qüestió òbvia, però que sovint sol passar desapercebuda: que l’aigua és un bé escàs, especialment a Espanya, i que aquesta escassetat tendirà a augmentar. Aquesta realitat convida a una sèrie de reflexions sobre els problemes i reptes que la sequera i el canvi climàtic ofereixen a la nostra economia.

  1.  En termes d’oferta, l’aigua procedeix de tres orígens: aigües superficials (74%), aigües subterrànies (23,5%) i els recursos no convencionals, com la dessalació (2,5%).
  2. El volum màxim d’aigua embassada ha estat, des de 2010, de gairebé 45.000 hectòmetres cúbics per any en mitjana. No obstant això, aquest reservori d’aigua tendeix a la baixa. Un règim de pluges inferior a la mitjana i més irregular unit a unes temperatures gairebé un grau més elevades impedeix compensar el consum anual d’aigua. D’aquesta manera, sistemàticament des de 2013, el nivell màxim d’aigua disponible està per sota del màxim de l’any anterior. En els últims 10 anys, aquesta disponibilitat màxima d’aigua s’ha reduït en un 23% (fins als 35.000 hectòmetres cúbics per any), perquè han minvat les aportacions als llits dels rius no sols per una pluviositat menor sinó perquè també la calor ha augmentat la evapotranspiració. Espanya utilitza més aigua a l’any que França, Portugal, Grècia, Itàlia o Alemanya. El principal ús d’aquesta demanda és l’agricultura
  3. La demanda d’aigua anual s’estima entorn dels 32.000 hectòmetres cúbics per any. El principal ús d’aquesta demanda és l’agricultura (65%), seguit del sector industrial (19%) i del proveïment urbà (14%). També ha de destacar-se el cabal mediambiental que ha de respectar-se en les conques hidrogràfiques.
  4. El volum d’aigua de reg utilitzat per les explotacions agràries ronda els 15.000 hectòmetres cúbics a l’any. La major part de la superfície (68%) es rega amb aigua superficial, seguida per les aigües subterrànies (26%). /
  5. A Espanya, són gairebé quatre milions d’hectàrees dedicades al regadiu, enfront dels 2,5 d’Itàlia, el 1,2 de Grècia o 1,4 de França. De fet, Espanya és el primer país de la UE en superfície de regadiu. El 53% d’aquesta superfície es rega amb el sistema localitzat o per degoteig, el més eficient. El sistema de reg per gravetat concentra el 23,5%, el reg per aspersió és del 15%, mentre que el reg automotriu representa el 8,5% de la superfície total de reg. En els últims anys s’ha registrat un augment del 20% en la superfície regada
  6. La superfície regada a Espanya és només un 23% del total de superfície conreada, però la seva contribució a la producció final vegetal és del 65% del total d’un sector, el primari, que representa el 3% del PIB i el 4% de la població ocupada. El potencial productiu i de generació d’ús del regadiu unida a la percepció entre els agricultors que la provisió d’aigua anava a ser il·limitada i a un preu molt reduït expliquen que s’hagi registrat un augment del 20% en la superfície regada en els últims 20 anys. La desertificació del territori avança irremeiablement des del sud-est de la península cap a les zones més humides del nord
  7. No obstant això, l’extensió del regadiu té com a contrapartida la sobreexplotació dels recursos hídrics en un país amb territoris on aquests són realment escassos. Aquesta dinàmica ha anat acompanyada d’un abandó progressiu de terres en les zones de secà. La conseqüència és la degradació del sòl per l’erosió i la desertificació del territori, que avança irremeiablement des del sud-est de la península cap a les zones més humides del nord.
  8. Amb independència de les causes naturals (sequera / pluviometria / calor), a Espanya existeix un clar desequilibri entre l’oferta i la demanda d’aigua. Aquest estrès hídric, que s’ha anat agreujant amb el temps, s’ha intentat resoldre històricament pel costat de l’oferta: embassaments, transvasaments, sobreexplotació de rius, aqüífers i aiguamolls, dessalinitzadores… Però ha arribat un punt en què el ritme al qual ha anat creixent la demanda no pot ser compassat per l’oferta.
  9. El problema no és tant que falti aigua perquè plou menys o de manera més irregular, sinó més aviat perquè el consum d’aigua resulta excessiu. Per això és urgent un canvi de paradigma en el model de relació i explotació de l’aigua a Espanya. La idea és procurar l’estalvi i l’optimització en l’ús de l’aigua, ajustant la gestió de les conques hidrogràfiques a l’oferta d’aigua disponible: ha de ser aquesta oferta qui determini la demanda i no a l’inrevés.
  10. La gran oportunitat passa per la digitalització dels usos de l’aigua. Així, la instal·lació d’eines de  sensorització i comunicació o el desenvolupament de plataformes informàtiques d’anàlisi, consulta i registre de dades poden dotar a l’agricultura de gran quantitat d’informació per a poder aplicar models predictius i aconseguir estalvis en l’ús de l’aigua, però també en els principals inputs de les explotacions com a fertilitzants, fitosanitaris i energia. Els recursos del PERTE (Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica, 3.060 milions d’euros) pretenen finançar aquesta inversió en infraestructures i formació de persones, necessària perquè la transformació digital i modernització del sector agrari siguin una realitat.

(Traducció de LA TAULA DEL LLOBREGAT   de l’article del Periódico:  https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/20220926/manejo-pertinaz-sequia-entender-75899164)

Escolteu, també:

Imatge

Consumim #aigua per sobre de les nostres possibilitats, cal decréixer” Annelies Broekman del @CREAF_ecologia i membre de la TAULA DEL LLOBREGAT  ens en parla

 

(https://www.rtve.es/play/audios/avui-sortim/avui-sortim-com-estan-ara-els-embassaments-amb-annelies-broekman/6695050/)

Spread the love
Publicat dins de ACA, Agricultura, Aigua subterrània, Aqüífers, Cabals, CREAF, Decreixement, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Emergència Climàtica, Estat Espanyol, Exemples, Formació, Investigació i recerca, Pluja, Sequera | Deixa un comentari

ÀGORA, un portal excel·lent

Ens  conviden a entrar i utilitzar els  recursos del projecte ÀGORA, desenvolupat per l’equip GAMA-UB amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua.

El passat diumenge 25 de setembre va fer  60 anys dels terribles aiguats al Llobregat que van assolar gran part del Vallés Occidental. Més de 800 persones van morir o desaparèixer en poc més de tres hores. Des de llavors molts avenços han ajudat a disminuir la vulnerabilitat en aquests episodis d’inundacions sobtades. Tenim millors eines d’observació meteorològica i hidrològica; s’han desenvolupat models de predicció operatius que ens permeten donar avisos amb una certa antelació; s’han creat cossos de protecció civil i una normativa europea específica sobre inundacions, que a Catalunya s’entronca amb el pla INUNCAT. Ara bé, si es tornés a produir exactament el mateix esdeveniment meteorològic, tornaríem a tenir pèrdues materials i humanes molt greus.

La major part de la població no coneix a quins riscos està exposada, ni què ha de fer en cas d’emergència, o què pot fer per disminuir l’impacte d’uns fenòmens, com les pluges intenses, que es veuran augmentats a conseqüència del canvi climàtic. Moltes vegades es creu totalment salvaguardada gràcies a mesures de protecció, algunes de les quals ja estan obsoletes. Es desconeixen eines com la cartografia de zones inundables o els avisos primerencs, i l’avanç trepidant de la tecnologia ens ha portat a oblidar la necessitat de conèixer el nostre propi territori. L’augment del benestar des d’aquell setembre del 62 també ha portat a un augment dels béns materials exposats a les inundacions, i els impactes econòmics no han cessat d’augmentar.

Captura del mapa floodup

En aquest context es va decidir crear l’Observatori d’Inundacions AGORA (agora.ub.edu ), el primer fet a Catalunya sobre aquest risc, des d’una perspectiva holística adreçada principalment a la població. AGORA es sustenta en més de 30 anys d’investigació sobre les inundacions a Catalunya, que han permès oferir un visor amb tots els episodis d’inundació que han afectat als municipis des de 1900 i recollir tota la informació associada a episodis que han quedat gravats en el territori a través de marques històriques. Amb AGORA s’ha volgut facilitar la conscienciació i coneixement de les inundacions a diferents públics i sectors, i és per això que en s’hi poden trobar dossiers tècnics i textos científics, materials divulgatius, activitats adreçades a escoles o propostes de ciència ciutadana.

Avui, perquè no volem que es torni a produir un desastre com el de 1962, hem obert AGORA al públic. Volem que aquest públic també sigui partícip dels objectius d’AGORA i és per això que llancem una campanya fins el 7 de novembre per a rebre propostes de millora, activitats vinculades amb les inundacions que vulgueu donar a conèixer, etc. El 7 de novembre, amb la commemoració del 40 anys de les inundacions que van assolir poblacions senceres al Pirineu, tancarem  aquesta primera fase de consulta per poder introduir les millores a l’Observatori d’Inundacions AGORA

Maria Carme Llasat

Cal recordar que , des de la TAULA DEL LLOBREGAT ja havíem parlat del programa AGORA i de la web de col·laboració ciutadana FLOODUP. Aquí teniu l’enllaç: https://taulallobregat.org/col%c2%b7laborar-amb-la-ciencia-ciencia-ciutadana/

Spread the love
Publicat dins de ACA, Cabals, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Exemples, GAMMA grup(UB), Inuncat, Inundacions, Investigació i recerca, LLobregat, Multimèdia, Participació, Pluja | Deixa un comentari