Presentació de la novel·la “SAL” a Sallent
Seguim preparant la Sessió del dia 21, 
i mentrestant..
L’escriptora i periodista EEmma Riverola presenta la novel·la d’intriga i investigació sobre les mines de sal del Bages. Entrevistada per membres de Prou Sal.
Emma Riverola (@emmariverola al Twitter) és escriptora i columnista a El Periódico. El 2021 s’ha estrenat com a dramaturga amb l’obra #PuertasAbiertas. La novel·la SAL situa la trama als runams del Bages, i hi apareixen moltes històries de mineria i reivindicació i personatges sallentins que ens recordaran a persones que [email protected] coneixem…
També podeu seguir la presentació en directe en aquest enllaç, o recuperar el vídeo més endavant al canal YouTube de la Biblioteca de Sallent
EL CONTEXT
El runam del Cogulló
La salinitat excessiva a causa dels residus de la mineria de potassa del Bages ha estat durant els darrers 100 anys el gran impacte a la qualitat de l’aigua dels rius Cardener i Llobregat. Als anys 30 i 40 del segle passat, els residus salins s’abocaven al Cardener. A partir dels anys 50, els residus van començar a acumular-se als runams salins, a la pràctica els abocadors majors i més contaminants de Catalunya, mentre se seguia abocant als rius la salmorra sobrant de les plantes de tractament del mineral.
Denúncies a la Generalitat, l’Estat espanyol i la Unió Europea per part de diferents actors des de fa més de vint-i-cinc anys, treball de tres advocats notables, una anàlisi històrica i ambiental promoguda pel centre d’estudis del Baix Llobregat manifestacions i pronunciaments , articles a diaris i televisions i fins i tot un judici popular no han lograt que aquest greu impacte l’assumeixi totalment l’empresa i encara estem pagant entre [email protected] la instal·lació i despeses de funcionament de la planta d’electrodiàlisi reversible d’Abrera que extreu cada dia 154 Tm de sal per tal que la conurbació barcelonina disposi d’aigua potable i els nivells de salinitat encara són alts als rius: Segons els mostratges i anàlisis d’aquest mes de febrer realitzats per Montsalat, l’aigua del Llobregat puja dels 35 als 165 mil·ligrams de clorur per litre en passar per Sallent, mentre que la del Cardener salta dels 60 als 295 mg Cl/L abans i després de Súria.
ICL- l’empresa Israeliana que explota les mines ha fet volar coloms amb un pla per engalipar les administracions “Pla Phoenix” que pretén extreure sal i comercialitzar-la i que, per ara, acapara 9Hm3/any que -segons el nostre parer- mai s’havien d’haver permès treure d’un Llobregat massa explotat, amb un Canvi Climàtic que ja és aquí.
Des de Prou Sal considerem aquest cas com un exemple clar de capitalisme extractivista: Una multinacional explota un bé comú, desfà el territori amb el permís o connivència dels poders locals ( no l’hi han fet deixar una fiança proporcional) , menteix jugant amb la necessitat de treball de la població i, quan li convingui, ens deixarà amb un deute – en forma de salinització de l’aigua pels immensos runams – que haurem de pagar entre [email protected]
Les nostres armes, doncs, continuen esmolades
un recorregut a peu íntegre per la vora del riu Llobregat, des del naixement a Castellar de n’Hug fins a la desembocadura al Prat, narrat amb prosa molt viva per aquell qui estima sense reserves aquest riu i sense altre motiu que el fet de ser el riu la referència que marca un extens territori –l’Alt i el Baix Llobregat…- i dóna identitat a la gent que hi viu –els de la riba dreta i els de la riba esquerra, els qui guarden gravada a la memòria la riuada del 1962 que va arrasar el Baix Llobregat, els qui recorden la del 1982 a la conca alta i els qui ni tan sols arriben a imaginar-s’ho.
“Aigua tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic” tracta sobre el negoci d’aquesta multinacional, Aigües de Barcelona que, com probablement ja sabeu, posseïa una part molt important de les accions de l’antiga gestora de l’aigua a Terrassa, la coneguda com a Mina Pública d’aigües de Terrassa.
El futur que ens espera, ecològicament i socialment parlant, no augura grans esperances i situa l’aigua com un dels principals focus de conflictes. Les desigualtats augmentaran tant entre països, com entre classes socials. Cada cop més persones tindran més dificultats per veure ateses les seves necessitats bàsiques i les seves condicions de vida i de cures. I no estem parlant d’anys vista. El futur és a tocar. Per això, l’escassetat d’aigua provocada per diversos factors, entre els principals els que genera el propi sistema capitalista, va ser l’excusa perfecta per introduir aquest bé tan bàsic en l’anomenat “mercat de futurs”.
El Polígon Barcelonés té doble circuit de clavegueram. Ara bé, ambdós col·lectors estan actualment coonectats al d’aigües residuals i al de pluvials. Tots els col·lectors (inclòs el del barri de Ca n’Amat acaben en una estació de bombeig situada al costat de la primera rotonda de entrada a l’Avinguda de Can N’Amat i el bombament impoulsa l’aigua pel carrer Hostal del pi fins al Sant Ermengol
