Puja el preu de l’aigua? Anàlisi a Terrassa

Publicat el 4 de desembre de 2023 per taulallobregat

Quanta aigua   hem necessitat fins ara   pel consum humà  a  Catalunya? Amb uns  números imperfectes ( s’accepten correccions) 3311 Hm3  l’any 

D’aquesta aigua , el 18% (596 Hm3) són distribuides per xarxa. Un 73% (2417 Hm3) es destinen  a l’agricultura i ramaderia per altres vies i un 9%  (298 Hm3) són concessions  directes a  la indústria. Els 509   Hm3 distribuïdes per xarxa  van al consum domèstic (331 Hm3) i  al consum de la indústria i els serveis (178Hm3). (També entra  a les xarxes aigua provinent de  fonts pròpies, 87 Hm3)  Les conques internes (rius que no van a l’Ebre) abasteixen zones més poblades: BCN, Girona i part de Tarragona/ Reus: el 90% de la població catalana, 40 % de l’aigua total. (L’altre 60 % surt de l’Ebre, dedicat principalment a l’agricultura)

Acabem d’entrar en situació d’emergència per sequera i  a Terrassa, tant l’ajuntament com l’OAT  (Observatori de l’Aigua de Terrassa) han defensat la necessitat de revisar el sistema tarifari per aconseguir la sostenibilitat del servei del cicle integral de l’aigua. En aquest quadre veiem  l’ús que Terrassa fa  de l’aigua.

L’OAT   ha proposat la revisió del sistema tarifari de Terrassa amb aquests objectius:

  • Modificació i modernització de l’estructura tarifària
  • Millora de les condicions d’accés a la tarifa social
  • Reducció de les tarifes de connexió
  • Progressivitat de la tarifa més justa i amb criteris ambientals que promoguin l’estalvi d’aigua.
  • La sostenibilitat econòmica basada en l’equilibri planificat entre costos i ingressos i en l’ús eficaç i eficient dels recursos.

Així, la proposta de noves tarifes de l’empresa pública TAIGUA que gestiona l’aigua de Terrassa té com objectius:

  • Proposar una tarifa més justa tenint en compte el núm. d’empadronats i definint nous trams de onsum que fomentin l’estalvi.
  • Establir un primer tram de consum que correspongui  als requeriments bàsics d’aigua o “consum mínim vital” fins a  60 litres per persona/dia , un segon tram amb el consums entre 60 i  100 litres persona/dia  i un tervcer tram per qui superi els 100 litres/persona/dia, que és superior a la mitjana de consum d’aigua a Terrassa i suposa de fet un malbaratament de l’aigua.
  • Baixar els  preus de les taxes de connexió comercials.
  • Millorar la tarifa social i equiparar els criteris als  del cànon social.
  • Distribuir els  increments de manera que els que tenen necessitats socials o els que estalvien aigua no tinguin increment de preus.
  • Aconseguir un increment d’ingressos en la facturació del aigua durant l’any 2024 per fer front a les necessàries inversions de reposició i renovació de la xarxa d’aigua a Terrassa.

Aquesta  tarifa progressiva proposada,

    • Té en compte el nombre d’habitants de cada vivenda.
    • La quota fixa  no varia en funció del consum
    • El primer tram  premia els estalviadors d’aigua

El 24 d’octubre, un Consell d’Administració extraordinari  de Taigua va aprovar  i el Ple del Ajuntament confirmar  uns dies més tard  el nou sistema tarifari de Taigua que entrarà en vigor a partir del mes de gener de 2024, amb l’abstenció dels dos representants de l’OAT pel poc temps transcorregut entre el debat i l’aprovació,  cosa que va fer pràcticament nul.la la participació de l’OAT en la definició detallada de les noves tarifes tal com es pretén quan es defensa la coproducció de política pública a tres bandes- Ajuntament, Taigua i OAT:

Les tarifes de consum (la part variable) i són les que han variat molt en el segon bloc (de 0,85 euros/m3 a 1,9 euros/m3) i en el tercer bloc (de 1,4 euros/m3 a 3 euros/m3).

La gestió pública de l’aigua, com a bé comú, ens ateny a tota la ciutadania i està vinculada a una idea dinàmica de participació, que ha de deixar de ser un simple receptor de decisions polítiques per convertir-se en un subjecte permanent de corresponsabilitat sobre la presa de decisions estratègiques.

L’OAT . En aquests moments expressa  el seu  descontentament per no haver pogut participar de forma directa i amb l’antelació necessària en la confecció  de les noves tarifes,  cosa que  l’hi ha impossibilitat poder complir amb la seva funció i responsabilitat en representació de la ciutadania. Afirmem doncs, que com OAT, defensem una adequació tarifària però l’haguéssim volgut perfeccionar  i  haver treballat el detall amb temps suficient abans la seva aprovació en el Ple. De fet, al Consell d’Administració extraordinari de TAIGUA per aprovar les noves tarifes, l’OAT va proposar:

  • que l’Ajuntament de Terrassa pagués a TAIGUA els consums d’aigua pels serveis municipals,
  • que es pugués crear un quart tram amb un cost superior a 4 euros/m3 per penalitzar als grans consumidors domèstics d’aigua que es mostren  insolidaris amb la  situació d’escassetat.
  • i una planificació suau d’aplicació en dos anys de les noves tarifes

Cap d’aquestes propostes va ser acceptada. Tot i aquestes dificultats i les presses, després del Plenari Extraordinari de l’OAT amb la participació de l’equip tècnic de Mediambient i diverses  reunions amb  el@s responsables polític@s,  s’ha acordat la creació d’un equip de seguiment de l’impacte d’aquestes noves tarifes amb el compromís de millorar-les si es considera oportú en reunions dels  3 eixos (OAT, Taigua, Ajuntament) . L’OAT vol seguir caminant sota el lema “S’escriu aigua, es llegeix democràcia”.

Comentari de [email protected] rebut el 4/12

Bon dia,
Per mi una tarifa no es pot examinar sola sense saber on van els diners. Què paguem en realitat? Cal completar l’article amb la planificació plurianual d’acció per millorar la xarxa (dels 596 Hm³ d’aigua potabilitzada, o sigui on s’ha posat ja energia i diners perquè sigui potable, quant se’n queda pel camí i no arriba a l’aixeta) i el recurs (d’on ve l’aigua? Quina quantitat disposem respecte al consum i quina qualitat té?) i el seu pressupost. En sabem alguna cosa?

Resposta:

Gràcies AVA! l’ OAT respon el teu comentari: “En el cas de TAIGUA els diners que ingressaran de les factures, amb la nova tarifa, es per poder equilibrar les inversions de reposició de bombes, canonades i noves instalacions informàtiques, …) i despeses ordinaries (nomines de treballadors, energia, lloguers, cost del aigua que es compra a ATL, reparacions,…). De fet, al pressupost 2024 aprovat fa una setmana han considerat que cal demanar un crèdit de fins a 6 milions d euros a pagar en 12 anys, per poder invertir uns 8 milions necessaris per fer front als reptes tecnològics de la companyia que assegurin la qualitat del aigua i minimitzin les fuites daigua a la xarxa, assegurant un bon servei sense fallades”.

Autor: paco / Comentari -Resposta
Gràcies, tota la raó Ava. Una tarifa per si sola ens diu poc, però no és el cas de Terrassa. La remunicipalització de la gestió del servei d’abastament va implementar la participació social a través de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) en diversos espais de governança de l’aigua a la ciutat. La participació d’un treballador de l’empresa i de dos membres de l’OAT al consell d’administració de l’empresa pública van ser elements,,en espais importants, per engegar el camí cap a una transparència possible i una participació en la gestió del servei. Dins del Consell, amb veu i vot, hem estat informats i hem pogut expressar la nostra opinió sobre documents rellevants com el Pla Econòmic i Financer, el Pla Estratègic…, i últimament hem expressat les nostres aportacions i reserves en la modificació del sistema tarifari per l’any vinent. Són aquests documents els que dirigeixen i determinen el pressupost anual per al 2024 de l’empresa, la recerca d’equilibri entre ingressos i despeses, quines entrades es tenen i en què i com es gastaran. Aquestes dades són públiques i es poden trobar a la web de Taigua. Concretament, les dels anys 2020, 2021 i 2022 a la pàgina de transparència de Taigua (https://taigua.proo.es/informacio-economica/.
No puc dir que hi siguin totes les dades, però, això no obstant, la gestió pública a Terrassa ha permès aprofondir en la informació i transparència necessària que tota gestió pública ha de promoure quan l’únic interès és contemplar tots els valors l’aigua i administrar-la  com a bé comú.
Un altre espai de coproducció de política pública de l’aigua a Terrassa s’exerceix a través de l’espai Eixos. Un lloc des d’on Gestor, Administració i OAT consensuem temes a treballar conjuntament. Tot i això, tot s’ha de dir, no és cap bassa d’oli, però sí un altre espai que intenta aprendre del paper que juga cada part i del respecte cap als altres. Un lloc de coproducció que vol anar més enllà dels temes de gestió d’abastament i obrir el focus per a dissenyar polítiques públiques que parlin dels valors de l’aigua.
Finalment, aprofitar per fer una crida a la participació de ciutadans i ciutadanes a l’OAT, als seus espais o a les temàtiques obertes. Podreu trobar més informació a https://www.oat.cat/

20231205  Autor: Roger Lloret-Ríos, Comentari:
Bona nit,
Tinc un dubte, en quan les restriccions, si s’arriba aquest escenari.
Fa bastants anys, que en els rebuts de subministrament d’aigua a particulars, s’especificava que el subministre, estava garantit 100%, i per això es cobrava una quantitat específica.
En el cas de restriccions aquesta quantitat no es podia facturar.
Amb el temps, no crec que hagi desaparegut de la tarifa, mes aviat deu estar inclosa en altres partides com a resultat dels diferents acords i negociacions en els anys.
M’agradaria saber on ha anat a parar, en quina partida esta posada, si ha anat augmentant progressivament, i el seu l’import, fix, variable o be el % per m3 consumit sense restriccions actual.
Gràcies

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, Cabals, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Eines, Exemples, OAT, Participació, Terrassa | 5 comentaris

L’aigua, arma de guerra a Palestina

Publicat el 27 de novembre de 2023 per taulallobregat

El control de l’aigua com una eina de dominació                     i el seu ús com a arma de guerra.

Consternats pel genocidi que fa dècades que perpetra l’Estat d’Israel contra el poble palestí amb el silenci i la complicitat de la comunitat internacional  que des de l’octubre s’ha intensificat, a la Taula del Llobregat volem compartir algunes reflexions al voltant de la utilització i el control de l’aigua com una eina de dominació i arma bèl·lica en els territoris ocupats.

NO EN EL NOSTRRE NOMPrimer de tot, cal dir que el dret a l’aigua està recollit als tractats internacionals de drets humans com en la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics o el Pacte Internacional de Drets econòmics, socials i culturals, tot i que no es considera un dret de naturalesa independent sinó associat a altres com el dret a disposar d’un nivell de vida adequat, a la salut, a l’habitatge, a l’alimentació adequada o com una condició necessària per al mateix desenvolupament humà[1].

L’any 1977, a  la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Aigua celebrada a l’Argentina, es va enunciar que tots els pobles amb independència de les seves condicions socioeconòmiques tenen dret a l’aigua potable en quantitat i qualitat suficient per cobrir les seves necessitats bàsiques. Una idea que seria ratificada en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament de 1992.

En aquesta mateixa línia, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals va aprovar l’any 2002 l’Observació general núm. 15 sobre el dret a l’aigua, que va ser definit com el dret a disposar d’aigua suficient, salubre, accessible i assequible per a ús personal i domèstic. També establia quines accions podien ser considerades com a violacions d’aquest dret. A la pràctica es traduïa en algunes obligacions per part dels Estats com la de garantir l’accés a la quantitat d’aigua suficient i apta per a ús personal i domèstic i per prevenir les malalties. A la vegada per assegurar el dret d’accés a l’aigua i les instal·lacions i serveis d’aigua sense discriminacions, especialment als grups vulnerables o marginats.

A l’Assemblea general de les Nacions Unides de l’any 2010 (resolució A/RES/64/292), es reconeixia oficialment el dret humà a l’aigua i al sanejament i s’assumia que aquests són essencials per a la realització de tots els drets humans[2]. Mentre que la Resolució A/HRC/RES/15/9 del mateix any del Consell de Drets Humans de l’ONU confirmava que el dret a l’aigua i al sanejament era legalment vinculant pels Estats, i en la Resolució A/HRC/RES/27/7 de 2014 s’exhortava als Estats a què ho fessin efectiu.

Pel que fa al dret a l’aigua en conflictes bèl·lics, en el cas de les conques hidrogràfiques compartides,  al protocol I addicional als Convenis de Ginebra de 1949, relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals, que va ser aprovat el 1977, s’especificava que no es pot deixar a la població desproveïda d’aliments ni  d’aigua, patint fam o essent obligada a desplaçar-se (art. 52.3.b). Tampoc es pot atacar, sostraure o inutilitzar béns indispensables per a la supervivència de la població civil com les instal·lacions i reserves d’aigua potable o obres de reg (art. 54.2). Amb referència a la protecció del medi ambient, s’inclou la prohibició d’usar mètodes de guerra que malmetin el medi natural comprometent la salut i supervivència de la població (art. 55).

L’any 2002 va entrar en vigor l’Estatut de Roma de la Cort Penal internacional que defineix a l’article 7 els crims de lesa humanitat i defineix l’extermini com una imposició intencional de condicions de vida com la privació d’accés a aliments i medicaments amb l’objectiu de destruir una part de la població.

Dit tot això, és el moment de recordar quines accions i vulneracions de tots aquests drets i obligacions ha infringit i encara infringeix l’Estat d’Israel a la població palestina, amb el silenci de la comunitat internacional:

L’any 1953 Israel va planificar la construcció d’un Aqüeducte Nacional, amb l’objectiu d’irrigar el desert del Negev desviant aigua del tram superior del riu Jordà. Però malgrat les tensions que es van generar arran d’aquesta infraestructura amb els països veïns, l’any 1964 ja estava acabat i un cop guanyada la guerra dels Sis Dies el juny de 1967, Israel controlava gairebé tots els afluents del riu Jordà i l’aigua subterrània de Cisjordània. Des de llavors, s’ha donat un procés lent però constant de colonització de terres de per part d’Israel amb l’objectiu d’anar separant els palestins de la riba del Jordà, fins al punt que tenen prohibit agafar aigua del Jordà i perforar-hi pous.

Tal com assenyala Pedro Arrojo, l’escassetat d’aigua es construeix, perquè malgrat que sigui una zona amb unes condicions ambientals adverses pel recurs, n’hi ha suficient per donar dret d’aigua a israelians i palestins. Però l’estat d’Israel prioritza irrigar el Negev pel conreu de cotó per a l’exportació, abans que el dret a l’aigua dels palestins i això forma part d’una estratègia de colonització de terres i també bèl·lica[3].

Explica l’organització BTSELEM[4] que des dels acords d’Oslo de 1995 (recordem que era un acord revisable al cap de cinc anys, però que aquesta revisió mai s’ha fet), Israel controla més del 80% dels recursos hídrics des del riu Jordà fins al mar Mediterrani amb l’excepció d’una petita secció de l’aqüífer coster situat sota la franja de Gaza.

Vulneracions a Cisjordània

A Cisjordània, a redós dels acords d’Oslo, s’estableix que l’aigua que s’extreu de l’aqüífer de la muntanya, compartit entre Israel i Palestina, es reparteix de forma poc equitativa, de manera que el 80% és per ús israelià i només el 20% de l’aigua s’assigna per a ús palestí. El subministrament pactat pels palestins de Cisjordània era de 118 milions de m3, més 70 o 80 m3 de obtinguts de noves perforacions. L’acord també estipulava que Israel havia de vendre 30 milions de m3 més anuals als palestins.

Aquesta infografía descriu les formes en què el govern israelià s’apropia del subministrament d’aigua palestí a Cisjordània abans que arribi a les llars palestines. Amb tot i que a Ramallah plou més que a Londres (una de les ciutats més plujoses del món), el palestí mitjà de Cisjordània només té accés a una quarta part de l’aigua de què disposa l’israelià de mitjana cada dia, i 30 litres menys que la recomanació mínima de l’Organització Mundial de la Salut.

A la pràctica això no s’ha donat, i malgrat que la població palestina de Cisjordània s’ha duplicat des de 1995, només rep el 75% de l’aigua acordada, mentre que els israelians disposen d’un subministrament il·limitat. Les dificultats tècniques per aconseguir aigua dels pous de les zones assignades, juntament amb l’escassetat del recurs i les dificultats burocràtiques a l’hora d’obtenir els permisos, ajuden a explicar-ho. Israel veta a través del Comitè conjunt d’Aigua l’aprovació de la construcció i manteniment d’infraestructures d’aigua i sanejament, i les infraestructures construïdes sense permís corren el risc de ser demolides. Això obliga l’Autoritat Palestina a comprar molta més aigua de la que s’havia establert el 1995 a l’empresa Mekorot, la companyia nacional d’aigua d’Israel, que aplica un sistema tarifari per consum d’aigües diferenciat, que fa que un palestí pagui entre dos i cinc vegades més car el preu de l’aigua que un israelià. L’Autoritat Palestina en compra tant per a Cisjordània com per a la Franja de Gaza.

A Cisjordània, un 18% del territori està administrat per l’Autoritat Palestina (s’anomena l’àrea A), un 22% està administrada per Palestina, però amb el control d’Israel (àrea B) i el 60% és gestionat per Israel directament (àrea C). La xarxa d’abastament d’aigua a Cisjordània està en mal estat i s’hi donen fuites, sobretot a l’àrea C, però Israel es nega a reparar-les. El consum mitjà d’aigua per a ús domèstic, industrial i comercial (exclosa l’agricultura i les fuites) per a Cisjordània era l’any 2018 de 90,5 litres/persona/dia. Però la distribució dels consums d’aigua és molt desigual. Segons un estudi de les Nacions Unides de l’any 2013[5], 1 milió de palestins de 492 comunitats de Cisjordània tenien accés o consumien 60 litres d’aigua per càpita al dia o menys i es calculava que 313.000 palestins de 113 comunitats no estaven connectats a una xarxa d’aigua.  Segons aquest mateix informe, hi havia 180 comunitats (trenta mil persones) dins de l’àrea C, a les que Israel no els permet connectar-se a la xarxa d’aigua, que tenen uns consums de 20 litres/persona/dia i pateixen limitacions per a construir infraestructures de transport i emmagatzematge d’aigua, se’ls bloqueja l’accés a estanys i fonts del Jordà que són apropiats per part dels colons i les autoritats israelianes.

Un altre informe de les Nacions Unides[6] indica que les forces israelianes han destruït cisternes, pous i fonts utilitzades pels palestins, argumentant que no tenien permisos israelians per a la seva construcció. Fins i tot s’han destruït cisternes de l’època romana que no estan subjectes a aquest règim de permisos. Segons les regulacions militars israelianes, la pluja és propietat de les autoritats israelianes i als palestins no se’ls permet recollir aigua de pluja per a les seves necessitats domèstiques o agrícoles i això passa també a Gaza. A més, s’han destruït contenidors d’emmagatzematge d’aigua en els terrats i s’han confiscat camions cisterna i tractors utilitzats per transportar aigua des de punts de càrrega llunyans. Israel també empra altres estratègies per minvar la disponibilitat d’aigua, com la perforació de pous profunds aigües amunt de fonts naturals, provocant la seva sequera.

Finalment, les aigües residuals dels assentaments israelians sovint es vessen a la zona palestina, contaminant els escassos recursos hídrics dels quals disposen els palestins. Tot plegat es veu agreujat per les mesures de seguretat israelianes a Cisjordània, que violen la llibertat de circulació i obstaculitzen l’accés dels palestins als recursos hídrics, instal·lacions i serveis per abastir-se d’aigua. Això causa greus patiments a la població palestina, ja que moltes àrees són inaccessibles a causa d’assentaments, zones militars tancades, reserves naturals i carreteres exclusives per a colons.

Vulneracions a Gaza

El bloqueig que Gaza pateix des del 2007 impedeix que entri material de  construcció que permeti reparar les infraestructures d’aigua i sanejament bombardejades per l’exèrcit d’Israel el 2008 i el 2014. A Gaza, segons un informe de l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris del 2013, només una quarta part dels llars rebia aigua corrent tots els dies, però només durant algunes hores, i més del 90% de l’aigua extreta de l’aqüífer de Gaza no era apta per al consum humà.  El 2015 s’estimava que cent mil habitants de Gaza estaven aïllats de la xarxa pública d’aigua. Els bombardejos de les instal·lacions de sanejament de manera reiterada al llarg dels 16 anys de bloqueig han contribuït a contaminar l’aqüífer costaner, del que depèn totalment la franja de Gaza. Aquest, a més, té una recàrrega anual de 60 hectòmetres cúbics, però ateses les necessitats del territori, se n’extreuen uns 200 hectòmetres cúbics anuals.

Abans del genocidi, els palestins de Gaza tenien dificultats per accedir a l’aigua neta, ja que el 97% dels recursos d’aigua dolça de Gaza estaven contaminats a causa del bloqueig israelià i als repetits bombardejos. Moltes famílies pobres es veien obligades a gastar un terç o més dels seus ingressos en comprar aigua de fonts no regulades, amb l’esperança que fos potable. Ara, aquesta situació ja calamitosa és exponencialment pitjor. A més a més, aquest desplaçament cap al Sud sembla un intent de controlar els llocs on plou més.

La sobreexplotació del recurs juntament amb la contaminació per les pèssimes condicions de la xarxa de sanejament, fan que, per una banda, hi hagi una intrusió salina de l’aqüífer que salinitza l’aigua i per altra, que aquesta estigui contaminada per residus orgànics. Sovint els palestins recorren a comprar aigua dessalinitzada, però es calcula que el 68% d’aquesta aigua també està contaminada i tot plegat fa augmentar les malalties associades a l’aigua, especialment entre els infants i joves (el 40% de la població de Gaza té menys de 15 anys). S’estima que el consum domèstic per persona i dia està al voltant dels 80 litres, una xifra menor de la recomanada per l’OMS.

En general, està prohibit accedir a terres i zones agrícoles situades a menys de 300 m de la tanca erigida per Israel que envolta Gaza. Als pescadors palestins se’ls permet accedir a menys d’un terç de les zones de pesca que els van assignar els Acords d’Oslo (6 de 20 milles nàutiques) i se’ls nega l’accés a les zones de pesca més rendibles de la costa de Gaza.

Com a conseqüència de l’escassetat d’aigua potable, els palestins de Gaza estan recorrent a beure de pous agrícoles contaminats que són gairebé tan salats com l’aigua de mar, molt per sobre del límit de seguretat establert per l’Organització Mundial de la Salut. Això suposa un risc immediat per a la salut, especialment per als bebès, les dones embarassades i les persones amb malalties renals. A més, el consum d’aigua contaminada augmenta la probabilitat de contreure malalties com la diarrea i el còlera. L’absència d’electricitat o combustible per a alimentar les instal·lacions d’aigua i sanejament provocarà un augment de la propagació de malalties a Gaza

Els actuals bombardejos de Gaza sobre les infraestructures de transport d’aigua i el tall en el subministrament elèctric i, per tant, la impossibilitat de bombar aigua, han fet col·lapsar l’abastament d’aigua. Això està posant el perill la vida dels palestins de Gaza, vulnerant clarament l’establert pel protocol I addicional dels Convenis de Ginebra i al que consta a l’Estatut de Roma de la Cort Penal internacional, de manera que es podria estar perpetrant un crim de lesa humanitat. A banda que les demandes a la població civil perquè es desplaci al sud de la franja, quin objectiu tenen? Pot tenir relació amb que el nord de la franja té precipitacions de 600 mm/any mentre que al sud les pluges oscil·len entre 225 i 285 mm/any.

A mode de conclusió

Mentre que la població d’Israel té consums d’uns 300 litres/persona/ dia, als territoris palestins els consums són desiguals, però no acostumen a superar el mínim establert per l’OMS, de 100 litres/persona/dia. A part els territoris ocupats pateixen talls en el subministrament d’aigua periòdicament i sobretot a l’estiu per abastir d’aigua als colons. Tanmateix, la manca de disponibilitat i accés a l’aigua, juntament amb la negació de l’accés a la terra i el control sobre aquesta, viola el dret a l’autodeterminació, el dret a l’alimentació i a no patir fam.

Tot això descrit fins ara,  com a mínim està vulnerant l’establert pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals en l’Observació general núm. 15 sobre el dret a l’aigua, a totes les conferències de les Nacions Unides sobre el dret a l’aigua des de 1977 i també a les resolucions A/RES/64/292 i A/HRC/RES/27/7. Recordem que aquesta darrera obligava els Estats a fer efectiu el dret a disposar d’aigua potable en quantitat i qualitat suficient per garantir un bon estat de salut.

Podem afirmar que l’estat d’Israel està usant l’aigua com una eina tant de domini sobre una població, com de despossessió i expulsió d’aquesta població per guanyar terreny, és a dir, com una eina colonitzadora i de control del territori, discriminant clarament la població palestina i vulnerant tots els drets humans més bàsics, fins i tot en cas de guerra. Que aquestes vulneracions fa 75 anys que es venen donant, unes pràctiques colonials i genocides continues per controlar la totalitat del territori Palestí. L’aigua, bé imprescindible per a la vida, és només una part de totes les vulneracions contra els drets humans que l’estat d’Israel porta dècades  infringint amb  una impunitat total per part de la comunitat internacional.

Relacionat amb això, caldrà observar com evoluciona la proposta de cancel·lació del deute a Egipte a canvi d’acceptar la població de Gaza al Sinaí. També caldrà estar ben atents als interessos energètics, perquè des de l’octubre, coincidint amb els bombardejos a Gaza, s’han concedit 12 permisos d’explotació de jaciments marins de gas, alguns a la costa de Gaza, a 6 empreses estratègies de control de les reserves de gas, les més  importants per part de BP del Regne Unit, Eni, empresa italiana i Socar de l’Azerbaitjan[7]. O els projectes de camps solars per generar energia “verda” en territoris palestins ocupats, en aquest cas finançats per la banca espanyola entre altres[8]. Tot plegat, botins de guerra a canvi d’impunitat.

[1] Tal com recollien la Convenció sobre la eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, aprovada por l’Assemblea General de les Nacions Unides de 1977, la Convenció sobre els Drets de l’Infant de 1989, el Programa d’Acció de la Conferència Internacional sobre la Població y el Desenvolupament  de 1994, la Segona Conferència de las Nacions Unides sobre els Assentaments Humans (Habitat II) l’any 1996 o la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament sostenible del 2002.

[2] Això seria refermat en Assemblees i Resolucions posteriors com la A/RES/68/157 de 2013.

[3] https://www.rtve.es/noticias/20231024/pedro-arrojo-relator-onu-gaza-peligro-genocidio/2459062.shtml

[4] https://www.btselem.org/water

[5] https://www.un.org/unispal/document/auto-insert-185335/

[6] https://www.un.org/unispal/document/auto-insert-195880/

[7] https://odg.cat/blog/podcast-desenredades-19-el-boti-de-gaza-territori-deute-i-energia/

[8] https://www.elsaltodiario.com/ocupacion-israeli/banca-espanola-financia-proyectos-energia-solar-territorio-ocupado-palestino?&utm_medium=social&utm_campaign=web&utm_source=telegram

Altres fonts d’informació:

https://www.un.org/spanish/waterforlifedecade/pdf/human_right_to_water_and_sanitation_milestones_spa.pdfhttps://www.ohchr.org/es/instruments-mechanisms/instruments/protocol-additional-geneva-conventions-12-august-1949-and-0https://www.defensordelpuebloandaluz.es/sites/default/files/informe-suministro-agua/pdfs/InformeSuministroAgua-2.pdfhttps://www.un.org/es/conferences/habitat/istanbul1996https://www.un.org/spanish/law/icc/statute/spanish/rome_statute(s).pdfhttps://www.un.org/sustainabledevelopment/es/water-and-sanitation/https://www.visualizingpalestine.org/visuals/west-bank-water#&gid=1&pid=1https://www.btselem.org/topic/waterhttps://www.un.org/spanish/law/icc/statute/spanish/rome_statute(s).pdfhttps://www.un.org/sustainabledevelopment/es/water-and-sanitation/

Spread the love
Publicat dins de Aigua arma de guerra, Aigua pública i democràtica, Aqüífers, Cabals, Col·lapse, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Estat Espanyol, Estudis, Exemples, Generalitat Cat., Investigació i recerca, NNUU, Palestina | Feu un comentari

Més enllà de les restriccions, la sequera.

Publicat el 20 de novembre de 2023 per taulallobregat

La sequera: solucions més enllà de les restriccions

Molta gent ja no percep que estem en situació de sequera greu, perquè ha plogut una mica, les temperatures són més baixes i acabem pensant que era un problema només de l’estiu. La realitat és ben diferent: tenim tan sols un 19% de les reserves d’aigua disponibles, la sequera pluviomètrica és encara extrema i continuem en plena lluita perquè els sistemes d’abastament no fallin!

En primer lloc, cal parlar de les novetats polítiques i de gestió de l’aigua. Recentment es va aprovar el nou pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022-2027, que planteja les mesures de gestió per a les conques internes (52% del territori, la resta de conques de Catalunya es gestionen des de l’Estat) i per a les aigües subterrànies i costaneres associades. L’atenció pública se centra sobretot en les mesures que es proposen per millorar les infraestructures d’abastament per fer front a la sequera, que podríem anomenar les “fàbriques d’aigua”. Parlem de les plantes dessaladores i de regeneració, i també s’aixequen veus que reclamen acabar la interconnexió d’unes conques amb les altres mitjançant tubs que van amunt i avall pel país.

El nou pla de gestió de l’aigua no podrà resoldre l’escassetat si no s’hi involucren tots els altres plans i programes promoguts pels altres departaments.
És important recordar a tothom que aquestes fàbriques d’aigua aporten flexibilitat, però tenen un cost econòmic, social i ambiental molt alt, i no poden calmar una set infinita. Per exemple, la xarxa de distribució ATLL ja ha anunciat que aquest any incrementarà el preu de l’aigua per efecte dels consums energètics que tenen les dessaladores funcionant al 100%. Així mateix, les interconnexions i transvasaments també són una mesura trampa: l’Ebre i el Segre estan patint la sequera igual que les altres conques i no poden aportar tots els recursos hídrics que la gent s’imagina quan reclama propostes de transvasament.

 

El nucli del problema és que sovint parlem de la falta d’aigua, del gran problema, sense qüestionar la quantitat d’aigua que realment necessitem i quines són les dinàmiques que impulsen aquestes demandes. El nou pla de gestió no podrà resoldre l’escassetat si no s’hi involucren tots els altres plans i programes promoguts pels altres departaments: agricultura, urbanisme, turisme, indústria i altres. Calen solucions conjuntes. La sequera no es pot abordar tan sols des del vessant de la gestió de l’aigua, sinó que s’ha d’assumir una visió de territori, conscients que totes les activitats del país tenen un impacte sobre el sistema hídric. A més, la mateixa diagnosi del pla és desoladora: tan sols un 36% dels rius tenen un règim de cabals que permet el seu funcionament ecològic, més de la meitat dels aqüífers estan contaminats, i es pretén posar una pista d’aterratge per damunt d’una de les poques zones humides que ens queden.

Les mesures per reduir la degradació del medi són les més importants per incrementar la nostra capacitat de fer front a les sequeres, i seria important que se’n parlés més
D’altra banda, el pla presentat per l’ACA també inclou moltes mesures per reduir la degradació del medi, “la font comuna” de la qual depèn tot. Cal recalcar que aquesta font comuna no és externa, sinó que l’aigua que necessita el medi és una aigua que invertim en el manteniment de les condicions de vida de totes les espècies, inclosa la nostra. Per exemple, restaurar els aqüífers contaminats i sobreexplotats pot augmentar l’aigua disponible en cas de sequera, perquè tenen molta més aigua de la que podem emmagatzemar en un embassament o produir amb dessalació. Per això, aquestes mesures són realment les més importants per incrementar la nostra capacitat de fer front a les sequeres, i seria important que se’n parlés més. És un gran contrasentit seguir promovent macroprojectes que fan malbé sistemes naturals fonamentals pensant que aportaran riquesa i benestar, o tolerar la manca de responsabilitat d’empreses que estan contaminant l’aigua de què depenem milions de persones, per protegir els interessos d’uns pocs. Estem assignant els valors d’una manera equivocada.

Per últim, és important també parlar de riscos. Estem vivint uns canvis mai vistos abans: fenòmens climàtics extrems, guerres i dinàmiques financeres que canvien les regles del joc. Cal tenir present que la gestió del risc de sequera també ha de tenir en compte tots aquests aspectes que ens fan dependents de la disponibilitat de productes i recursos externs, com per exemple fertilitzants o gasoil per a l’agricultura, o de l’estabilitat de canals comercials, com per exemple els microxips per al futur digital que ens hem imaginat.

Hem sentit a parlar de “la necessitat d’emancipar-nos de la pluja, deixar de dependre’n”. Aquesta visió és ciència-ficció i per les raons exposades quedarà frustrada. El que nosaltres diem és  que hem d’emancipar-nos de la dependència d’un sistema econòmic desarrelat i que no respecta la vida.

Annelies Broekman és membre del Grup d’Investigació sobre Aigua i Canvi Global del Creaf i membre de la Taula del Llobregat

Article publicat a l’Ara https://www.ara.cat/opinio/sequera-solucions-mes-enlla-restriccions-annelies-broekman_129_4851528.html?

Spread the love
Publicat dins de ACA, Agricultura, Aigua pública i democràtica, Aigua subterrània, Aqüífers, Cabals, Col·lapse, CREAF, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Estat Espanyol, Exemples, Investigació i recerca, LLobregat, Pluja, Sequera | Feu un comentari

PDUM al Baix Llobregat!

Publicat el 13 de novembre de 2023 per taulallobregat
Aquest  PDUM inclou l’Hospitalet i 22 dels 30 municipis del Baix Llobregat. És un projecte molt important que determinarà l’urbanisme metropolità –i la vida de la població– en les properes dècades. Per això no podem deixar passar l’oportunitat de fer arribar l’opinió de la ciutadania a l’administració, en uns moments que l’emergència climàtica exigeix decisions col·lectives urgents, valentes i deslligades dels interessos privats o especulatius. Trobareu tota la informació que l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha publicat sobre el PDUM aquí:  https://urbanisme.amb.cat/home
Per ajudar-vos a formar opinió, us enllacem al vídeo de la jornada  sobre el PDU, convocada per la COAC, que  va reunir diveros col·legis professionals el passat 27 de octubre

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, va crear un grup de treball i un espai per elaborar i presentar al·legacions tant a títol personal com a col·lectiu fins al passat 30 d’octubre, però la data s’ha ampliat fins al 29 de Desembre. L’adreça per a tal fi (https://www.amb.cat/ca/web/amb/seu-electronica/tramits/detall/-/tramit/al-legacions-al-document-de-l-aprovacio-inicial-del-pla-director-urbanistic/15279104/11696). Us animem a participar i a posar-vos-hi en contacte a través de l’adreça de correu electrònic habitual, [email protected] per fer seguiment i possibles col·laboracions amb les companyes de Sos Baix Llobregat i l’Hospitalet.
El risc d’inundació  augmenta moltíssim amb el canvi climàtic que ja tenim aquí i també la previsible pujada del nivell del mar. Malauradament l’administració no ha dedicat esforços a mostrar-nos què pot passar i ajudar-nos a preparar el futur complicat que se’ns acosta: De la transició eco-social  no se’n parla!  Només  disposem  dels MAPRI   (Mapes de perillositat de risc d’inundacions)  publicats al DOGC.    Fa dies vam preparar una pàgina per explicar com funcionaven aquests  mapes, el seu visor i un tutorial per mirar-los. Pensem que ara ens pot ajudar a entendre millor alguns perills del PDUM. La teniu aquí: https://taulallobregat.org/mapri-mapes-de-perillositat-de-risc-dinundacions/  I encara, si voleu més informació sobre inundacions, vet ací quatre articles: https://taulallobregat.org/?s=inundacio
Spread the love
Publicat dins de ACA, Al·legacions, AMB, Baix Llobregat, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Formació, Inundacions, Jornades, Multimèdia, Participació, Pluja, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Xerrades | Feu un comentari

Transició eco-social

Publicat el 6 de novembre de 2023 per taulallobregat

ESTEM EN CRISI

Fa poc vam patir la COVID amb greus conseqüències  materials i també psicològiques: ens va fer veure que el món  amagava perills i que tot plegat no anava tan bé com ens volien fer creure. Avui dia, la  sequera afegida a  l’augment d’aiguats sobtats i d’incendis en moltes parts del món també  ens mostren, més enllà del canvi climàtic i l’augment de les temperatures, que el món està desgavellat i que no va com hauria d’anar.  L’esgotament de matèries primeres i del petroli i l’extinció de moltes espècies són altres factors que mostren la gran malaltia terminal, el col·lapse de  la nostra civilització. Un col·lapse que no l’hem d’entendre com un fenomen puntual o unitari, sinó com un procés de descomposició que afectarà de manera desigual a diferents països i que, dintre de cadascun, farà més mal  a la població més desprotegida.

Examinem aquest gràfic amb atenció fixant-nos en el moment on som, perquè  és l’escenari de col·lapse  que preveuen el grup de científics darrere de   @limites1972

ESCENARIS DE TRANSICIÓ ECO-SOCIAL

En comptes d’haver aprofitat la parada en sec dels mesos del confinament per  posar en marxa un canvi de rumb radical,  els dirigents de les nostres societats s’han aferrat a la por i al continuisme i, de manera desesperada, lluiten perquè tot continuï igual i com més aviat millor tot es normalitzi, es regularitzi i  s’estabilitzi.

No és d’estranyar, doncs, que hagin  sorgit moviments de defensa de la terra i  de l’aigua , que es demanin més espais verds, hi hagi  oposició a l’ampliació de l’aeroport , a més autopistes  o a la MAT. Analitzar els tipus de moviments que han aparegut seria massa llarg per aquest escrit.  Fem  esment només als Soulevements de la terre a França, a  l’Assemblea, el juliol passat,  de diferents sindicats a Cornellà amb el lema “Treballar menys, treballar totes” . Fins i tot a Manresa, el passat 14 de setembre es va celebrar una jornada sobre “Distribució alimentària i accés a l’alimentació”, dins del Pla d’Acció per a la Transició Agroecològica.

LA TRANSICIÓ ECO-SOCIAL

Molta gent  creiem que seria  un error majúscul no  veure que si seguim  amb aquesta  manera de viure, de produir, de consumir, de transportar, etc. que han generat les societats capitalistes industrials, el sofriment en un futur pròxim serà molt major i afectarà probablement a tota la humanitat. I veure també que la frugalitat, la solidaritat i la modèstia són valors que  han de substituir  la competitivitat i l’ambició. Viure  millor amb menys, cal decréixer!.

Entre moltes organitzacions que ajuden a alertar-nos i a pensar i preparar aquest futur de Decreixement,  La CGT col·labora en l’edició d’un fulletó que apareixerà a principis de l’any que ve, coordinat pels professors Luis González  Reyes i Adrián  Almazán,  que analitzarà en quines condicions es podria donar aquesta transició en el cas de Catalunya. Aquests  mateixos  professors van fer una anàlisi/informe  semblant pel País Basc,  encarregat  pel sindicat ELA  Document que podeu  baixar-vos,  en castellà d’aquest enllaç. https://www.ela.eus/es/noticias/inguru-gaiak-8-cast.pdf .

Acabem aquesta reflexió sobre el moment on ens trobem amb una aparició d’Antonio Turiel a TV3, explicant altres aspectes d’aquest Col·lapse:

Podeu llegir també aquest interessant article: https://www.naciodigital.cat/noticia/264290/canvi-climatic-esta-fora-control-10-dades-demostren

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Economia social i solidària, Emergència Climàtica, Formació, Investigació i recerca, Multimèdia, NNUU | Feu un comentari

Terrassa, Aeroport, internacionalisme

Publicat el 30 d'octubre de 2023 per taulallobregat

Des de l’OAT, a Terrassa, us proposem una activitat diferent: Un taller on fer xarxa i teixir complicitats entorn  de l’aigua i la vida. Les dones d’aigua a l’OAT volem crear consciència sobre la importància d’haver aconseguit la gestió pública de l’aigua a la nostra ciutat i ajudar a fer possible un futur sostenible, igualitari i solidari situant l’economia de la vida al centre de tot. I assenyalem l’aigua com un dels seus valors principals.

Més informació: https://taulallobregat.org/?page_id=3724&preview=true

La “solució final” de Foment del Treball per a l’aeroport: envair 800 metres de la Ricarda amb una pista elevada sobre pilones. A la TAULA DEL LLOBREGAT estem totalment en contra d’ampliar l’aeroport i a favor del decreixement. Us podeu baixar un pdf amb l’anàlisi de l’amenaça constant de l’ampliació de l’aeroport #BCN-ElPrat i dels elements q han condicionat la seva paralització temporal aquí  

Vegeu la notícia a TV3:

MARXA PELS POBLES VIUS A LA SENTIU- ATUREM MACROGÀS (22/10/23)

Encara que no és a la nostra conca, val la pena fer-nos ressó de que gent de diferents municipis es van trobar a la banqueta del canal d’Urgell, per arribar junts al punt on es projecta una macrocentral de biogàs i conèixer-ne l’entorn i la història. Més informació: https://www.llibertat.cat/2023/10/caminada-popular-contra-contra-la-planta-de-biogas-a-la-sentiu-de-sio-55583

ICL, al Bages, està participada per l’estat d’Israel que  fabrica  les terribles i il·legals bombes de fòsfor blanc  amb part de la potassa que n’extreu i  participa en la campanya “apadrina un soldat”. Solidaris amb Gaza, acusem l’estat d’Israel de genocidi vers el poble palestí  però  tampoc oblidem les maniobres de l’estat turc per aixafar la revolució kurda.  https://x.com/AzadiPlataforma/status/1717120127571812360?s=20NO EN EL NOSTRRE NOM

Comentari: Bon dia
He clicat damunt del link per obtenir més informació sobre les V Jornades d’Economia Feminista i veig que no és operatiu. Ho podeu revisar si us plau? Gràcies! Tomàs Padrosa

Fet i moltes gràcies!!!!

 

Spread the love
Publicat dins de Accions, Aeroport, Baix Llobregat, Col·lapse, Decreixement, Delta Llobregat, Distribució mail list, Dones d'aigua, Economia social i solidària, Emergència Climàtica, Formació, Jornades, OAT, Participació, Prat de llobregat, Terrassa | 1 comentari

No anem bé, ecoviure

Publicat el 23 d'octubre de 2023 per taulallobregat

De les quatre  ponències del primer bloc de la “Jornada tècnica de l’aigua 2023” a Ecoviure -a part  de les presentacions, benvingudes i comiats- només una va insinuar, i de manera molt tímida, que “hauriem de repensar el nostre ús de l’aigua” ( David Güell, d’Aigües de Manresa).  Ni des d’Eurecat, ni del Servei de Salut ambiental, ni de Servei de Transició Energètica de Sabadell  apareix cap visió encaminada a  reduir la demanda, a qüestionar els usos actuals de l’aigua en el nostre territori ni molt menys  a posar en dubte l’explotació  que fem de l’aigua d’altres païssos ni, encara menys, s’insinúa  cap possibilitat de  viure d’una altra manera. Tampoc en el bloc de projectes  es va fer   menció de la finalitat d’aquella aigua que estalviem o recuperem ni a si cal canviar-ne l’ús.

Doncs… amb poc coneixement tècnic, amb gairebé cap càrrec a les nostres files  però amb uns  ulls que  miren ben oberts el món que ens envolta, diem senzillament  que cal un replantejament i canvi de model ja que  així no anem bé: que malbaratant aigua per alimentar uns porcs que després exportem,  fent  créixer unes verdures que venem en bona part a l’exterior,  regant  plantes transgèniques amb adobs que empobreixen el sòl,  seguint amb unes  indústries i una mineria que necessiten molts litres per netejar el que produeixen i  menystenint tenir un sòl viu,  anem directament cap al pitjor dels escenaris.

Haguéssim esperat   que en un fòrum d’aquestes característiques, que té per finalitat “servir de punt de trobada a les persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta.” i en la “Jornada Tècnica de l’Aigua 2023“   que tenia un alt nivell tècnic, hi hagués com a mínim   una ponència de caire decreixentista, que  posés en dubte i explicités  els límits de  la tecnologia, denunciés la gran campanya de  greenwashing auspiciada per les multinacionals  i ens ajudés a superar aquesta visió tan antropocèntrica del  món.

Aquí tenim les ponències:

Comentari de Narcís Prat:

Hola
Estic d’acord amb el que dieu, sembla que la gestió de l’aigua es solucioni amb tecnologia, digitalització i noves fonts, però sense baixar el consum serà molt complicat, sobretot per l’agricultura.
Aprofito per enviar-vos un pòster que he fet pel premi Ramon Margalef d’Ecologia 2023  on poso d’exemple del que deia el Margalef usant el Delta del Llobregat.
Resposta: Gràcies, Narcís, Publicarem el poster en alguna ocasió propera
Salut

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Agricultura, Aigua subterrània, Aigües grises, Aqüífers, Cabals, Contaminació, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Exposicions, Jornades, Sequera, Xerrades | Feu un comentari

Camins transitables

Publicat el 16 d'octubre de 2023 per taulallobregat

Sembla senzill i no ho és gens: HAUREM DE CONSUMIR MENYS AIGUA I PRESERVAR RIUS I AQüÍFERS

ENS QUEDAREM SENSE AIGUA? Dependrà de les decisons que prenguem. Encara som a temps i és  possible contruir un sistema d’abastament millor que l’actual. En primer lloc ens hem d’ adonar   que tot depèn  de com mantinguem la salut dels sistemes hidrològics: llacs, rius, zones humides, aqüífers. Si preservar la salut del medi natural es converteix en prioritat, anirem bé. (llegiu l’entrevista a l’Annelies Broekman, companya de la Taula del Llobregat i moltes més coses aquí: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20231003/annelies-broekman-gestion-agua-embalses-medio-ambiente-92727668)  O, si voleu llegir l’especial del Periòdico dedicat a l’aigua: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/evolucion-agua-aniversario-periodico-sh/index.html

També us animem a  transitar per  alguna d’aquestes convocatòries:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NO EN EL NOSTRRE NOM

 

 

 

 

 

NO EN EL NOSTRE NOM!!!

Spread the love
Publicat dins de Aigua subterrània, Aqüífers, Cabals, CREAF, Decreixement, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Formació, Investigació i recerca, Jornades, Moianès, Rescloses, Sant Just Desvern, Sistemes Naturals, Xerrades | Feu un comentari

Agraïment

Publicat el 9 d'octubre de 2023 per taulallobregat

Encara estem commoguts per  tant@s  persones i entitats que van participar a la jornada de la TAULA DEL LLOBREGAT, ahir a Sallent. Gràcies a tot@s!  Tenim resums escrits, fulls plens de notes,  àudios , fotos i vídeos però avui és impossible processar-ho tot, recollir les importantíssimes aportacions que es van fer des de tota la conca, us prometem que ho farem!

Més de cinquanta persones del Berguedà, el Bages, l’Anoia  i el Baix Llobregat  provinents de l’activisme i/o de les universitats vam escoltar-nos, vam explicar quines oportunitats i amenaces teníem a la nostra part de conca i com podíem ajudar-nos a afrontar-les.

La rebuda  a la Fàbrica Vella de Sallent a càrrec  del FAES , el centre excursionista ja va ser càlida i amable. Tot@s rebíem un targetó amb el nostre nom i ens revisaven nom i adreça.

 

 

 

En un taller preparat i dividits en  grups vam poder treballar quins elements  estaven fora del nostre control, quines amenaces i oportunitats teniem, com aprofitar-les..

 

 

 

Els amic@s de l’ateneu popular  Rocaus, del que ProuSal forma part , mentrestant, estaven cuinant i tenia a punt  una taula  un vermut i un excel·lent  paella vegetariana. Gràcies, company@s!

 

 

A la tarda, en el bus de l’OAT, organitzadora de la trobada junt amb ProuSal, vam veure el runam del Cogulló  rebre les magnífiques explicacions del Jordi Badia sobre l’estat actual, les surgències i expectatives de futir del  runam del Fusteret

 

Aquesta és la història a l’instagram del FAES: https://instagram.com/stories/faessallent/3209231751643804854?utm_source=ig_story_item_share&igshid=MTc4MmM1YmI2Ng==

I no oblideu de llegir: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20231003/annelies-broekman-gestion-agua-embalses-medio-ambiente-92727668

Comentari s

 Una trobada molt profitosa que ha ajudat a enentendre la dimensio de l’agresio del nostre riu Llobregat, un riu que agonitza davant la indeferencia de les Administracions locals i Autonómica.
Una vergonya de politics que no exerceixen la seva responsabilitat de defensa de les persones i el territori.
Moltes gràcies (Santiago Aragones Roca)
Spread the love
Publicat dins de Aigua subterrània, Aqüífers, Assemblees, Cabals, Contaminació, CREAF, Decreixement, Distribució mail list, Dones d'aigua, Ecologistes en Acció, Emergència Climàtica, Excursions, Exemples, Formació, ICHN, ICL, Institució Catalana d'Història Natural, Jornades, LLobregat, Martorell viu, OAT, Participació, ProuSal, Rieres, Runams, Sallent, Sequera, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Unió de Pagesos, Universitats, Xerrades | 2 comentaris

Avís als alcaldes

Publicat el 2 d'octubre de 2023 per taulallobregat

AVÍS de SOS BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET                  (ens hi adherim com a Taula!)

Els propers  anys, els alcaldes i alcaldesses del Baix Llobregat i l’Hospitalet tindran la darrera  oportunitat per a adoptar les decisions que estiguin al seu abast i que puguin contribuir a evitar els pitjors efectes de la crisi climàtica. Aquest missatge, a mode d’avís, l’ha adreçat avui mateix SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet als 31 alcaldes i alcaldesses de la comarca i de l’Hospitalet, elegits o reelegits encara no fa deu dies.

En el missatge, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet recorda a les alcaldesses i els alcaldes que caldrà adoptar aquestes decisions “aviat, a nivell global i a nivell local simultàniament, com han explicat les Nacions Unides” i que “al Baix Llobregat i a l’Hospitalet farà falta un esforç encara més gran, perquè la densitat de població i els índexs de contaminació i degradació ambiental del nostre entorn arriben a uns nivells molt pitjors que la mitjana.”

Entre les decisions que cal adoptar, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet demana revisar de cap a peus el projecte de Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) i fer una reorientació total de l’urbanisme, que deixi enrere definitivament el Pla General Metropolità (PGM) de 1976, encara vigent, expansiu, que ja no s’ajusta a les necessitats actuals de la societat ni del territori.

El PDUM afecta els 23 municipis baixllobregatins que pertanyen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però els plans urbanístics expansius impulsats per l’especulació amenacen tota la comarca i, per això, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet demana als màxims responsables dels ajuntaments que, amb les decisions que prenguin, aturin la contribució negativa de l’urbanisme a la crisi ambiental, transformin el sector de l’habitatge en un servei públic, qualifiquin com a no urbanitzables els espais de creixement urbà encara lliures, impulsin l’agricultura –i, sobretot, el Parc Agrari del Baix Llobregat–, reverteixin els impactes negatius de l’economia sobre l’entorn natural i facin una aposta ferma per la redistribució de la riquesa i la justícia social, com a eixos vertebradors de les polítiques públiques.

LA JORNADA ÉS A PUNT!!!Abans, però, cal que els ajuntaments obrin un debat ampli per decidir socialment un model urbanístic i territorial  que prioritzi la qualitat de vida i la conservació de la natura i el paisatge. Finalment, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet recorda als batlles i batllesses que els motius de preocupació són cada vegada més grans i que, per tant, “l’exigència que els ajuntaments estiguin a l’altura de les circumstàncies també serà cada vegada més gran”.@SOSBaixiLh  demanem aturar el creixement urbanístic i turístic en àrees sensibles com el litoral català i la Cerdanya

Actualment, hi ha aprovat un macropla a l’AMB anomenat #PDUM, que suposarà la construcció de 250.000 habitatges els propers 25 anys i afectarà irreversiblement els darrers espais naturals i agrícoles de l’àrea metropolitana de #Barcelona.

SOS ha  creat un grup de treball per elaborar les al·legacions i us animem a posar-vos-hi en contacte a través de l’adreça de correu electrònic habitual,  [email protected]. Si també voleu presentar al·legacions en nom vostre, podeu fer-ho fins el 30 d’octubre de 2023 a través del lloc web https://www.amb.cat/ca/web/amb/seu-electronica/tramits/detall/-/tramit/al-legacions-al-document-de-l-aprovacio-inicial-del-pla-director-urbanistic/15279104/11696

[COMUNICAT ZEROPORT ] Presentem al.legacions al Pla Director Urbanístic de la terminal logística intermodal del Port de Barcelona, que són una esmena a la totalitat del pla. Es tracta d’un projecte obscur per fer una ampliació “sostenible” del Port, que ha de comportar més megainfraestructures per continuar trinxant el valuós delta del Llobregat, el qual ja es troba sota el ciment en un 60%.

A continuació, podeu llegir un fil de 9 piulades que explica breument en què consisteix el pla i els seus principals perills i mancances.

 

Spread the love
Publicat dins de Al·legacions, AMAP, Assemblees, Baix Llobregat, Col·lapse, Decreixement, Delta Llobregat, Distribució mail list, Economia social i solidària, Especulació urbanística, Hospitalet, ICL, Jornades, LLobregat, OAT, Participació, PEMB Pla estratègic Metropolità, ProuSal, Runams, Sallent, Sistemes Naturals, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Xerrades | Feu un comentari