PEDALADA PEL LLOBREGAT

L’Ecomarxa 2025 organitzada per EeAc obre inscripcions! Pedalarem pels paisatges i les lluites de Catalunya

Un any més —i ja en van 14 des del 2011— arriba l’Ecomarxa d’estiu: una aventura ciclista organitzada per Ecologistes en Acció que combina natura, resistència ecologista i comunitat. Del 19 de juliol al 2 d’agost, recorrerem en bicicleta una ruta circular des de Barcelona fins a Girona, tornant per la vall del Llobregat, per descobrir els tresors i els conflictes socioambientals del territori.

Què explorarem?

Espais naturals únics: des dels paisatges del Baix Montseny fins als boscos de ribera del riu Ter, passant pels paisatges volcànics de la Garrotxa, i seguint el curs del Llobregat des del seu naixement als Pirineus fins a la seva desembocadura. 

Col·lectius inspiradors: compartirem temps amb plataformes que planten cara a l’especulació al litoral i als Pirineus, cooperatives agroecològiques i projectes que resisteixen a macroinfraestructures com l’ampliació de l’aeroport del Prat. La TAULA DEL LLOBREGAT  hi col·labora en diversos espais!

Més que una ruta: una comunitat sobre rodes

Amb el lema “Gotes d’esperança, onades de canvi”, l’Ecomarxa és un viatge sostenible, festiu i reivindicatiu. Inclou:

  • Bicifestes pels carrers ocupats habitualment pels cotxes.
  • Accions directes en zones amenaçades.
  • Xerrades amb activistes locals i banys en llacs i platges.
  • Nits amb música i activitats espontànies sota els estels.
  • Una experiència transformadora.

Si busques connectar amb un grup autogestionat, divers i compromès, aprendre de qui defensa el territori i viure una aventura col·lectiva inoblidable… Aquesta és la teva Ecomarxa!

Places limitades! Les inscripcions s’esgoten ràpidament. Apunta-t’hi ja.
Més info i consultes: ecomarcha[arroba]ecologistasenaccion.org.

Mapa interactiu amb el recorregut previst

Spread the love
Publicat dins de Accions, Alt Llobregat, Baix Llobregat, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Ecologistes en Acció, Excursions, Formació, Jornades, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Olesa, Participació, Prat de llobregat, ProuSal, Sallent, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Xerrades | Feu un comentari

l’OAT De Terrassa i Zeroport

L’OAT de Terrassa no para de treballar. Us n’expliquem un exemple acabat de cuinar: La nova app “FONTS DE TERRASSA” que permet  a tothom afegir  i comentar les seves troballes i comentaris sobre les fonts urbanes públiques i es pot descarregar aquí

 

L’Observatori de l’Aigua  (OAT) és un projecte impulsat pel Parlament Ciutadà i el moviment social de la ciutat de Terrassa , i tracta de donar sentit al lema que va simbolitzar el procés social de remunicipalització del servei: «S’escriu aigua, es llegeix democràcia!!» i  manté actives  diferents  línies de treball. Cliqueu la imatge de sota per accedir a la seva web:

Ahir a Barcelona vam  llençar  avions de paper contra la Generalitat. Podeu veure-ho aquí:  https://www.instagram.com/p/DLcwl7loL1Z/

i aquest era el missatge:

 

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Accions, Aeroport, Aigua pública i democràtica, Col·lapse, Decreixement, Delta Llobregat, Distribució mail list, Economia social i solidària, Eines, Emergència Climàtica, Manifestacions, OAT, Participació, Regadius, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Terrassa, Transport, Turisme | Feu un comentari

Sargatal dimissió

Entitats ciutadanes del Baix Llobregat i l’Hospitalet demanen la dimissió del secretari de Transició Ecològica per la proposta d’ampliar el Prat.

La plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que agrupa una setantena d’entitats i
col·lectius, manifesta l’alarma per les manifestacions públiques sobre la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat de Llobregat del secretari de Transició Ecològica del
Govern, Jordi Sargatal. El secretari, a través dels mitjans de comunicació, ha fet un
seguit d’afirmacions frívoles, decebedores, irresponsables i, fins i tot, falses, sobre el
delta del Llobregat i l’entorn de l’aeroport, completament impròpies d’un alt càrrec
amb les seves responsabilitats i en el moment actual.

De manera incomprensible, el secretari manifesta públicament una confiança cega en
Aena, impulsora de la proposta d’ampliació de l’aeroport, quan la Comissió Europea ha recordat que Aena mateix encara no ha complert les mesures compensatòries posades com a condició el 1999 per la construcció de la tercera pista (la que ara es pretén allargar). En vint-i-sis anys, per tant, no s’han executat les compensacions previstes el 1999 i publicades al BOE, a partir d’una declaració d’impacte ambiental completament ineficaç que el mateix Sargatal va signar llavors.
També diu que la majoria d’hàbitats afectats per la proposta son artificials, afirmació
que només pot buscar ridiculitzar el debat i confondre l’opinió pública. El secretari no
pot ignorar que la majoria d’hàbitats afectats per la proposta son naturals, i que estan
en mal estat, precisament, pels incompliments d’Aena i per l’impacte de l’activitat de
l’aeroport.
Entre les afirmacions del secretari n’hi ha d’absolut menyspreu per l’activitat agrària i
per al Parc Agrícola del Baix Llobregat, que resultaria directament afectat per una
pretesa “anella verda” de 270 hectàrees, equivalent al 8% de la superfície del parc. El
Parc Agrari és un projecte sòlid i en marxa des de fa tres dècades, a favor d’un sistema
alimentari sostenible basat en la producció de proximitat, amenaçat permanentment
per l’especulació urbanística i, ara, pel que sembla, també pel secretari de Transició
Ecològica.
Jordi Sargatal no en té prou i afirma que s’ocuparien terrenys agrícoles de baixa
productivitat, que sovint s’inunden, per incorporar-los a l’”anella verda” per compensar l’ampliació de l’aeroport, tot ignorant el treball i els esforços de la pagesia local i com si  no sabés que l’Agència Catalana de l’Aigua té pendent d’execució, des de 2008, un projecte per evitar les inundacions “sobre la xarxa de drenatge i les zones humides generats per les infraestructures del delta del Llobregat”.
També avança la intenció d’adquirir al Futbol Club Barcelona –sense contemplar
l’expropiació– les 30 hectàrees que el club va comprar anys enrere en una operació
especulativa que va fracassar. Amb un informe d’impacte ambiental desfavorable, el
Govern de la Generalitat va rebutjar el projecte “Barça Parc”, presentat per l’ajuntament de Viladecans, que presidia el socialista Carles Ruiz, en complicitat amb
Joan Laporta.
Les contradiccions del secretari sobre l’emergència climàtica i la proposta d’ampliació
de l’aeroport també son molt preocupants. Ni l’Acord de París de 2015, ni la Llei del
canvi climàtic de 2017 ni l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2021-2030, impedeixen que Sargatal tregui importància, sense ruboritzar-se, a l’augment
d’emissions contaminants i de gasos amb efecte d’hivernacle que comportaria
l’ampliació de l’aeroport.
Son només algunes de les afirmacions grotesques del responsable de Transició
Ecològica del Govern sobre la proposta d’ampliació de l’aeroport. Per tot plegat
considerem que Jordi Sargatal no és la persona adequada per gestionar ni la transició ecològica ni la crisi provocada per la proposta d’ampliació del Prat, i demanem la seva dimissió o cessament per part del Govern de la Generalitat.

El Baix Llobregat, 17 de juny de 2025
sosbaixllobregat.cat

Vegeu: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20250610/jordi-sargatal-delta-llobregat-mejorara-ampliacion-aeropuerto-barcelona-118462793

 

Spread the love
Publicat dins de Aeroport, Agricultura, Alimentació sostenible, Aqüífers, Col·lapse, Decreixement, Emergència Climàtica, Participació, Regadius, Sistemes Naturals, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Turisme | Feu un comentari

L’aigua, del 2028 al 2033

L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) ha començat  les sessions informatives sobre el procés participatiu del 4t cicle de la planificació hidrològica (2028-2033). Aquí teniu l’enllaç per poder-hi participar. I aquí l’enllaç al vídeo de la primera sessió

El nou model dóna menys informació però de més  qualitat, DEBATS AL VOLTANT DE 5 DILEMES o ÀREES TEMÀTIQUES, No tantes llistes de mesures.

  • Aigua i canvi climàtic
  • Contaminació
  • Biodiversitat
  • Recuperació de costos
  • Risc d’inundació

Per exemple:

Aquest  procés participatiu acaba el 2027. Molt ens temem  que els poders de sempre aprofitin  per continuar fent el que han fet fins ara . Per exemple: ampliarem l’aeroport? De fet,  hi haurà discussió de qualitat, però trobem a faltar el ” DILEMA núm. 6″ , aclarir com la  Normativa  permet el desgavell actual i no depura responsabilitats. Ens toca posar-nos-hi, malgrat tots els escepticismes (justificats). Ens fa por que en aquest nou sistema  de grans temes, les actuacions concretes es difuminin com el fum a l’aire.
Spread the love
Publicat dins de ACA, Distribució mail list, Eines, Formació, Futur de l'aigua (2028-2033), Jornades, LLobregat, Participació, Xerrades | 1 comentari

Ni un pam de terra per ampliar l’aeroport

 

 

Dissabte passat, dia 31, des de “Ni un pam de terra” vam xerrar  en assemblea de com encarar els propers  temps marcats pel nou intent d’ampliar l’aeroport.  😉 #VeïnatEcologista #DeltaDelLlobregat

 

 

 

 

Aquí teniu el reportatge a Instagram:

Així és com havia aparegut la notícia al telenotícies de TV3:

Per si voleu més informació, podeu seguir les nostres entrades anteriors:

AMPLIACIÓ ni de l’aeroport, ni del Port, ni de Mercabarna

Més aeroports, no, Gràcies

XANTATGE AEROPORT

Ampliar el Port i l’Aeroport?

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Alimentació sostenible, AMB, Assemblees, Baix Llobregat, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Manifestacions, Multimèdia, Participació, Prat de llobregat, Regadius, Turisme, Xerrades | Feu un comentari

Riscos del Pla de Ponent

Membres de la TAULA DEL LLOBREGAT  vam assistir el passat dijous a Gavà  a la presentació dels riscos d’inundació  per Gavà i Castelldefels a rel del Pla de Ponent, a càrrec de Josep Maria Mallarach, a qui felicitem per la seva exposició.

Josep Maria Mallarach,  llicenciat en geologia, màster en ciències ambientals als Estats Units d’Amèrica i  doctorat en biologia ambiental, és  membre de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides i de Polítiques Ambientals de la UICN des de 2003 i coordina l’Associació Silene des de 2010. Manté un blog a https://www.mallarach.cat/. Ell mateix ha publicat la seva exposició a https://x.com/jm_mallarach/status/1928491714450174432?s=48&t=SQ_wOg2WAKiOZj1NPdKEqw    però, per si no teniu X, abans twitter  hem decidit copiar-ne els tuits. Gràcies, Josep Maria!

Spread the love
Publicat dins de ACA, Baix Llobregat, Cabals, Castelldefels, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Estudis, Exemples, Exposicions, Formació, Inuncat, Inundacions, Investigació i recerca, PEMB Pla estratègic Metropolità, Pluja, Sistemes Naturals, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Urbanització, Xerrades | Feu un comentari

LA CONDICIÓ POST-HUMANA DE L’AIGUA

Al passat  XIII Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua,  amb el lema “Des de l’escassetat cap a la reassignació social i ambiental de l’aigua”,  que es va celebrar  a Segovia els passats 24 i 25 d’agost, la nostra companya i membre de la TAULA DEL LLOBREGAT, Alejandra Guerrero Lozada, va presentar una ponència  per explicar que la crisi hídrica no és només un problema de disponibilitat, sinó un reflex de relacions de poder, extractivisme i dominació sobre tot allò que és  no-humà.

Enfront de les  limitacions de la visió actual, l’Alejandra va defensar  la noció de convergència *posthumana (*Braidotti, 2015, 2020) per a analitzar els conflictes sociohídrics, superant la visió antropocèntrica i visibilitzant les interconnexions entre humans, tecnologies i ecosistemes en la crisi hídrica. Aquesta perspectiva facilita una lectura crítica de la governança de l’aigua i de les estructures tècnico-polítiques que perpetuen desigualtats i exclusions, situant-la  en la intersecció de tres àmbits clau: el social, l’ambiental i el tecnològic.

Aquí tenim la presentació i si necessiteu més ampliació, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres a [email protected]

També us animem a participar en els debats promoguts per la Revista Soberania Alimentaria, amb inscripció prèvia aquí: https://linktr.ee/rsabc:

0528_webinar_SSA.jpg

 

Spread the love
Publicat dins de Sin categoria | Feu un comentari

Barri tecnològic, barri verd i GAZA

El canvi climàtic ens fa anar de corcoll i no sabem ben bé com hi hem de reaccionar. El cicle de l’aigua és el més afectat i de fet estem patint una revolució de la hidrosfera en forma de tifons, huracans, DANA i altres fenòmens cada vegada més freqüents i intensos. De la sequera llarga i intensa del període 2020-2024, hem passat a una tardor del 2024 i una primavera del 2025 amb tempestes i inundacions i a una DANA amb efectes mai vistos al País Valencià. Depèn de a qui preguntis les solucions a aquest trasbals, les respostes poden ser totalment oposades. Si preguntem al “barri tecnològic” ens diran que tot es pot solucionar amb tecnologia i digitalització. Al “barri verd” del costat ens diuen que només valen les solucions basades en la naturalesa i que la tecnologia no és la solució.

En un congrés sobre l’aigua celebrat fa poc a Vic vam poder  veure com el barri tecnològic està en forma, ja que més del 90% de les comunicacions eren “pràctiques”. Poques parlaven dels rius com a ecosistemes. El barri tecnològic només veu el riu com un canal, el més important és que no falti aigua per beure i per regar. En el mateix congrés es va donar un premi a la proposta de la interconnexió de xarxes, un tub des de la Jonquera fins a l’Ebre (els transvasaments, vaja). L’aigua com una oportunitat de negoci (elogi de la digitalització).

Si haguéssiu anat a la Cimera de l’Aigua dels del barri del verd, us dirien que l’aigua és un actiu ambiental, que ens calen rius vius. Que calen solucions basades en la naturalesa. Que la tecnologia ens ha portat a l’atzucac actual. Que l’aigua no pot ser un negoci. Que la gestió de l’aigua ha de ser pública.

Podria ser que aquests dos  barris s’entenguessin? No, mentre les solucions siguin les de la por. La por de quedar-nos sense aigua de boca. El pànic a la inundació. L’esglai a la desaparició de les platges. L’enuig de no poder anar a esquiar. El culte a la tecnologia del ciment. Com més recurs millor, ens diuen, calen més embassaments i dessaladores i molt especialment la famosa interconnexió de xarxes. És la política del “per si de cas” o de “com més millor”. La política de per què no hem fet el transvasament del Roina o de l’Ebre  era el més fàcil?

El model del barri de les tecnologies ha demostrat no ser la solució i ha tingut efectes molt destructius per a la vida a les aigües dolces. Necessitem un model diferent, com el de la sostenibilitat ambiental que prediquen els del barri  verd. No ens calen nous recursos, ens cal ser més eficients i diversificar les fonts. I millorar la qualitat de les nostres depuradores tot mantenint un cabal ambiental que asseguri la vida als rius. Més biodiversitat, més aigua de qualitat per a nosaltres. La Directiva Marc de l’Aigua ha posat unes bones bases per la política de sostenibilitat, però és insuficient per calmar la Revolució de la Hidrosfera.( Narcís Prat, professor Emèrit d’Ecologia de la Universitat de Barcelona/ Grup de Recerca F.E.H.M. (Freshwater Ecology, Hydrology and  Management). Publicat a https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/la-gestio-de-laigua-va-per-barris/

L’interès prioritari de la TAULA DEL LLOBREGAT  és l’aigua: l’aigua de la conca, del riu, dels aqüífers, l’AIGUA-VIDA. Per això i perquè ens fa vergonya i estem indignats per la manera que el nostre món pretesament civilitzat està afrontant  el GENOCIDI DE GAZA. Per això publiquem l’entrevista emesa per TV3 a Pedro Arrojo, relator de les Nacions Unides per l’aigua, bon conegut nostre.

 

 

Spread the love
Publicat dins de Aigua arma de guerra, Aqüífers, Col·lapse, Contaminació, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Emergència Climàtica, Exemples, FNCA Fundación Nueva Cultura del Agua, Formació, Investigació i recerca, Nacions Unides, NNUU, Palestina, Sistemes Naturals | Feu un comentari

Mont-roig del Camp, nou horitzó cap a la utopia

L’encontre de persones i moviments els primers dies de maig a Mont-roig del Camp continua obrint nous escenaris per a la necessària munió de persones i col·lectius de sintetitzar idees, aglutinar forces i dissenyar noves formes d’actuació enfront de les agressions ecosocials del sistema a través dels seus representants.

Al Camp de Tarragona s’han posat en relleu experiències de lluites i noves mirades per a generar noves idees. Una trobada de reflexió, una trobada per a l’acció i, un nou consens per a visualitzar que els problemes són comuns, que cal teixir més els moviments i lligar sortides amb idearis comuns, i per això, hi som totes. compromeses.

“Crear un espai-temps d’alliberament i empoderament, relocalitzar-nos en l’abraçada, el somriure i el puny alçat.

Columnes de gent travessant camps impregnats de farigola, columnes de tractors i cotxes i trobar la comunió entre les lluites per la defensa de la terra i la pagesia en lluita, que la terra és per qui la treballa.

Aquest cap de setmana a Mont-roig del Camp hem fet la Primera Germinació de Revoltes de la Terra, per dir no a la Lotte de la mà de Salvem Mont-roig del Camp. Hem vingut a posar el cos per dir que el Camp no pot continuar sent una Zona de Sacrifici.

Aquesta primera trobada de Revoltes de la terra és una delimitació, un punt de partida de la dinàmica de lluita que tot just avui comença des de la ràbia d’un sistema que ens explota i destrueix el territori, des de l’alegria de caminar per fer possible un futur per a totes, des del coratge de saber-nos plegades en aquest camí”

Visca la terra!

De les xarxes, us deixem un molt interesant posdcat de Critic:

 

I des de les companyes de Revoltes uns enllaços a reportatges de la trobada de la Directa i el Salto.

 

Spread the love
Publicat dins de Abocadors, Accions, ACTUACIONS, ACCIONS, Agricultura, Aigua subterrània, Alimentació sostenible, Aqüífers, Assemblees, Col·lapse, Comunalisme, Contaminació, Cooperativisme, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Economia social i solidària, Ecosistemes humits, Eines, Emergència Climàtica, Energies renovables, Especulació urbanística, Exemples, FORMACIÓ, Governança, Investigació i recerca, Jornades, Manifestacions, Mercantilització i Financiarització aigua, Mont roig del Camp, ORGANISMES, Participació, Revoltes de la Terra, SENSE CATEGORIA, Sin categoria, Sistemes Naturals, TEMES, Unió de Pagesos, Urbanització | Feu un comentari

De l’escassedat a la reasignació de l’aigua

En l’actualitat afrontem múltiples crisis amb una  complexitat que desborda qualsevol anàlisi parcial. Segur que  moltes perspectives són necessàries per a entendre els reptes existents, però la mirada des de l’aigua resulta especialment útil, per ser un component essencial de tots els sistemes, on les dimensions ecològica, social, econòmica i institucional es troben tan imbricades que difícilment poden analitzar-se de forma aïllada. Des d’aquesta mirada integradora emergeixen algunes constatacions, com la deterioració creixent dels ecosistemes i paisatges de l’aigua i amb això la pèrdua de bona part dels serveis que ens aporten, la generalitzada reducció de recursos hídrics pel canvi climàtic, les tensions per unes demandes que no deixen d’augmentar, els problemes per a garantir el proveïment en la quantitat i qualitat necessàries, especialment en petites poblacions i nuclis rurals però que cada vegada afecten més poblacions grans  durant sequeres severes, així com unes maneres de concebre la gestió i decisions sobre l’aigua que en molts casos continuen ignorant als sectors socials i ciutadans que no en són beneficiaris directes  però sí són potencialment afectats per les decisions que s’adopten.
Un element comú en tals constatacions és l’escassetat hídrica. Si fa algunes dècades la resposta gairebé automàtica des de les administracions públiques i molts sectors socioeconòmics per a superar l’escassetat eren mesures d’oferta com  embassaments i transvasaments, avui molts són ja conscients que amb el canvi climàtic aquestes polítiques deixen de tenir sentit. Per a adaptar-nos, necessàriament hem de girar la mirada del costat de la reducció de les demandes a través d’una transició hídrica justa que asseguri la protecció dels sectors més vulnerables i un repartiment de l’aigua socialment just i ambientalment sostenible. Aquest és el tema central del XIII Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua, que amb el lema “Des de l’escassetat cap a la reassignació social i ambiental de l’aigua”, pretén aportar claus conceptuals i operatives per a avançar en el camí de la transició hídrica justa, com a part de la transició ecosocial que necessitem per a abordar els múltiples desafiaments actuals. Nosaltres hi serem!

Desde la escasez hacia la reasignación social y ambiental del agua es el lema de esta nueva edición del Congreso Ibérico, la decimotercera que reunirá a investigadores, profesionales y agentes sociales de toda la península ibérica y del mundo que contribuyen para alcanzar un cambio de paradigma en la gestión del agua.

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Aigua pública i democràtica, Aigua subterrània, Aqüífers, Assemblees, Congrés, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Estudis, FNCA Fundación Nueva Cultura del Agua, Formació, Governança, Investigació i recerca, Jornades, Participació, Regadius, Sistemes Naturals | Feu un comentari
Translate »