CULTURA TRANSFORMADORA AL LLOBREGAT

EL  PROJECTE CULTURAL  LAVIRAL SERÀ PRESENT AL LLOBREGAT DEL 13 AL 19 DE MAIG.  El dia 13,  des del naixement a Sallent. El dia 14, des de Martorell al Delta i el dia 15, al Konvent de la Colònia Rosal.

Si voleu participar en aquestes trobades entre activistes, científics i artistes que es faran els dies 13, 14  de maig, serà un plaer. Escriviu-nos a [email protected] i us concretarem els dies, llocs i hores.

Els participants en la jornada inaugural de Laviral del 15 de febrer, al Centre de l’Aigua Can Font de Manresa.

Més informació sobre LAVIRAL: https://linktr.ee/laviral___

Una extensa explicació del projecte a Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/laviral-cultura-i-ciencia-pel-cami-de-laigua/

 

Spread the love
Publicat dins de Accions, Alt Llobregat, Cultura transformadora, Delta Llobregat, Distribució mail list, Exemples, Jornades, Laviral, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Participació, ProuSal, Sallent, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet | Feu un comentari

RIUS PER A LA VIDA!

🪣 MOBILITZACIÓ A GIRONA EN DEFENSA DELS RIUS I EL TERRITORI.   Moviments socials i ambientals, ajuntaments, pagesia i persones d’arreu de Catalunya ens hem mobilitzat a Girona sota el lema “DEFENSEM ELS RIUS I EL TERRITORI: AIGUA PER A LA VIDA, NO PER AL NEGOCI” Aquesta mobilització representa un punt de partida per a més mobilitzacions en defensa dels rius Ter i Muga.

Manifest (ADHEREIX-TE )

El proper 6 d’abril a Girona diferents moviments d’arreu de Catalunya integrants de la campanya “D’on no n’hi ha, no en raja” convoquem la mobilització “Defensem els rius i el territori: l’aigua per a la vida, no per al negoci” per a denunciar la sobreexplotació que pateixen els rius Ter i Muga, agreujada per la sequera.

Mentre les reserves d’aigua baixen, la demanda d’aigua dels principals sectors econòmics no s’ha reduït i això deixa els rius secs. Cal reduir la demanda perquè les sequeres seran cada vegada més freqüents i severes a la conca mediterrània a causa de l’Emergència Climàtica.

Des del passat febrer, el Govern ha reduït notablement els cabals del riu Ter i Muga aigua avall dels embassaments, decisió que ha deixat un cabal minso en alguns trams dels cursos baixos. El rius pateixen la pitjor restricció mentre el sector turístic resta totalment impune, i els interessos econòmics de determinats sectors prevalen en detriment dels objectius de preservació dels rius i els ecosistemes.

Respecte els últims episodis de pluges, les reserves dels embassaments gironins només han incrementat 1 Hm3 de mitjana, i se situen al voltant del 15%. És urgent no baixar la guàrdia, revertir la tendència actual de disminució de les reserves i apostar decididament per polítiques d’estalvi, reducció de la demanda i recuperació d’aqüífers contaminats, sobretot ara que comença la temporada turística.

Fa poc  el Govern anunciava una possible sortida de l’emergència per sequera en motiu de les últimes pluges. Es tracta d’una mirada massa curt-placista i un greu error davant l’inici de la temporada turística, les campanyes de reg i unes prediccions meteorològiques insuficients per a sortir de la sequera a mitjà termini.

La contaminació dels aqüífers de la conca del Ter i Muga deixa els municipis amb unes reserves d’aigua inservibles, fet que posa més pressió sobre els rius. La contaminació de l’aigua subterrània és un greu problema causat pel model agrícola i ramader intensiu i industrialitzat que cal reformular de forma urgent amb criteris de justícia social.

Respecte l’obertura de nous pous, la desesperació per obtenir més reserves pot generar impactes negatius si no es fa amb planificació i avaluant els impactes. L’ACA opta per explotar-ne de nous a l’aqüífer Fluvià-Muga, desoint el risc que comporta per la seva salinització.

Un dels objectius de la mobilització és crear una plataforma en defensa dels rius Ter i Muga que aconsegueixi retornar els cabals als rius, gestionar l’aigua sota la lògica del bé comú i planificar la gestió de la demanda d’aigua a les dues conques sense recórrer a les propostes dels lobbies transvasistes. Volem fomentar una aliança de país entre administracions públiques, societat civil i pagesia per fer front a les propostes de transvasament, interconnexió de xarxes i infraestructures privades per a mantenir el model d’explotació actual de l’aigua.

Comparteix-ho a TWITTER: https://x.com/aiguaesvida/status/1776595447815028928?t=AU_GDYz5kcHdrKPlN59mcw&s=09

I a INSTAGRAM: https://www.instagram.com/p/C5a9V0vKGy6/?igsh=MTB6NmdteGZqMnYzZQ==

Spread the love
Publicat dins de Accions, ADENC, Agricultura, Aigua és vida, Aigua subterrània, Aqüífers, Cabals, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Exemples, GDT Grup Defensa Ter, Jornades, Macrogranges, Manifestacions, OAT, Participació, PDE (Plataforma Defensa de l'Ebre), Sequera | Feu un comentari

Aturem-nos! Què en fem, de l’aigua?

Encara que l’estat, el “nostre” estat,  ho  solucioni amb una multa que, de fet, pagarem entre tot@s, no està de més saber que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el va condemnar el 14 de març passat  per incomplir la directiva europea de protecció d’aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de l’agricultura i la ramaderia. (https://x.com/FuturoVegetal/status/17730599031

 

 

PER AIXÒ, AIGUA ÉS VIDA DENUNCIA LES CONTRADICCIONS EN L’APLICACIÓ DE LES RESTRICCIONS PER SEQUERA: 🏨 Mentre els rius baixen sense aigua, el govern permet als hotelers omplir piscines!
🐷 No és només falta de pluges. La meitat de l’aigua de Catalunya està contaminada per un model agroramader industrialitzat i intensiu!
🤯 Els rius pateixen la pitjor restricció, mentre el sector turístic resta totalment impune!
🌊 Diem NO als transvasaments, i menys per permetre l’expansió urbanística i turística de Barcelona!

PER AIXÒ AIGUA ÉS VIDA ENS CONVOCA  EL 6 D’ABRIL                          ALS CARRERS DE GIRONA! 

Al  nostre LLOBREGAT, encara que  des de la TAULA DEL LLOBREGAT, des d’OLESA, TERRASSA i ABRERA ja havíem presentat al·legacions  a la concessió de l’aigua de la depurdora de Manresa a ICL, (vegeu la resposta de l’ACA,  al nostre post del 6 de desembre del 2020) vam recolzar la demanda de la CUP i COMUNS i

El passat 25 de març dos membr@s  vam defensar  davant el ple del Consell Comarcal del Bages la revocació de la concessió. Aquestes van ser  -més o menys- les nostres paraules.

Comentaris

Narcís Prat.- Només un petit comentari, hauríeu de separar bé ús de consum. L’ús hidroelèctric no significa consum, l’agrícola si. El que sí que provoca l’ús hidroelèctric és un gran impacte ambiental. Salut.

Resposta: Gràcies, Narcís. Ho tindrem en compte!

Tomàs Padrosa. Moltes gràcies per la informació sobre la vostra intervenció en el Consell Comarcal del Bages. Com va ser rebuda per la resta dels membres del ple? Algun compromís concret sobre la revocació?

Resposta: Gràcies, Tomàs, ens pensàvem que quedava implícit: No hi va haver ni resposta, només votació (negativa, per descomptat) La veritat, no entenem aquesta ceguesa enfront del canvi climàtic  i el col·lapse del nostre model de desenvolupament. Talment semble que encara atien aquest tren que va cap al precipici!

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Aigua és vida, Al·legacions, Cabals, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, GDT Grup Defensa Ter, Participació, Runams, Sequera, Sistemes Naturals, UE Unió europea | 2 comentaris

UNA PROPOSTA DECREIXENTISTA

 L’INFORME PEL DECREIXEMENT, EN CATALÀ I/O EN CASTELLÀ

Ens trobem en ple Capitalocè, immerses en una emergència ecològica i social (de biodiversitat, climàtica, energètica, de materials, de desigualtat, militarista, etc.) que ens porta al col·lapse civilitzatori i a la sisena gran extinció de vida sobre la Terra.

Una emergència multifactorial de dinàmiques complexes i interrelacionades en una societat que ha parcel·lat el coneixement i els “sabers”, cosa que genera confusió i un desconeixement generalitzat de les correlacions i la interacció entre els diferents factors causants de l’emergència i les seves conseqüències.
En aquest context, és fàcil que calin els discursos del dogma neoliberal (el causant del problema amb la seva necessitat de creixement perpetu en un medi limitat), ja que promet brindar-nos la solució a un escenari pertorbador amb la il·lusió que la mateixa prescripció que ens ha portat a l’atzucac ens en traurà i que, com a màxim, només calen algunes reformes.
Tant les receptes del Business As Usual (BAU) com les del Green New Deal (GND) se sustenten en actes de fe, ja que en essència fien el futur a receptes economicistes amb uns principis que radiquen en gran mesura en un alt component tecnòlatra i tecnooptimista que suposadament ens permetria seguir pel mateix camí.
Totes aquestes mesures ens aboquen al precipici o a un ecofeixisme (que ja ha posat el turbo) basat en la lluita fratricida per uns recursos escassos (Europa manca de gairebé tots) i que es veu reflectida en la quantitat de conflictes geopolítics arreu del món, el tancament de fronteres, l’atrinxerament i les mesures de control social.

Descargadlo en pdf clicando la imagen

En aquest full de ruta es pretén esbossar una sèrie de línies d’acció d’acord amb els principis de justícia social i ecològica des de l’autogestió i el suport mutu. Es pretén donar resposta a un problema global d’una manera factible (dins els límits planetaris), justa i desitjable (tant emocionalment com racionalment). Per això es trasllada l’acció, en la majoria dels casos a allò micro en “comunalismes” i/o “eco-regions” “autònomes”, “autosuficients” i “autogestionades”, amb les seves diverses idiosincràsies socials, culturals i ecològiques.
Per posar en marxa els principis del decreixement i de l’ecologisme social en el metabolisme català caldria articular tres tipus d’estratègies entrellaçades als “moviments socials”: confrontar el poder, articular marcs culturals i construir alternatives.
Amb la voluntat d’erigir una alternativa real i justa al capitalisme , ens hem reunit un grup divers d’entitats per avançar en l’aterratge de les teories, anàlisis i informes macro sobre decreixement i transició ecosocial per poder, per mitjà de la “autogestió”, prendre decisions cada cop més fonamentades en realitats i possibilitats locals.
Una tasca que caldrà anar completant amb anàlisis i propostes cada cop més concretes, territorialment i sectorialment amb la participació dels actors implicats, pensant i actuant globalment i localment. No tenim temps, ni coneixem altres alternatives justes, possibles i desitjables que no ens portin al col·lapse catastròfic o a l’ecofeixisme. No podem continuar amb falses alternatives. És per això que animem tota persona i/o col·lectiu a emprendre el camí

Baixeu-vos-el en pdf clicant la imatge

Pel que fa a l’estructura, l’informe comença amb l’anàlisi de l’economia catalana des d’una mirada metabòlica i també sociolaboral. A continuació planteja els límits del sosteniment d’aquest model fruit de la crisi ambiental en les diferents facetes (energètica, material, ecosistè-mica i climàtica). La tercera part de l’informe presenta les idees força de les polítiques decreixentistes que articulen la proposta. A partir
d’aquestes es desplega un suggeriment de full de ruta per a diversos sectors clau de l’economia productiva catalana: energia, materials i residus, restauració ecosistèmica – silvicultura, alimentació i aigua, indústria, transport, construcció i habitatge, turisme, mineria, i digitalització. La darrera part de l’informe consisteix en un recull de propostes estratègiques per poder implementar les polítiques descrites.

Extret del pròleg de l’Informe, d’en Tariq Baig Vila                                                                (Grup de Transformació Ecosocial CGT-Catalunya)

PODEU BAIXAR-VOS L’INFORME PER LA TRANSICIÓ ECOSOCIAL A CATALUNYA, EN CATALÀ O CASTELLÀ, CLICANT SOBRE LES IMATGES

Spread the love
Publicat dins de Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Economia social i solidària, Eines, Emergència Climàtica, Estudis, Exemples, Formació, Investigació i recerca, LLibres, Participació | Feu un comentari

DECRÉIXER, també en el regadiu

La pregunta NO és: Podem evitar el COLAPSE ?

Cada vegada més  s’estén l’acrònim TINA (There is no alternative) que traduïda al català podria ser SÍoSÍ

La pregunta és:  Què podem fer per a adaptar-nos-hi?  Podem aprofitar aquesta crisi per ser més felices i viure d’una manera millor? Quin model hem de desenvolupar?

Doncs la  pregunta pel que fa a l’aigua, al regadiu,  tal vegada és:

Volem construir llocs de vida basats en el patrimoni ecològic i cultural de l’aigua o busquem convertir les nostres terres en  llocs   de sacrifici per a la producció intensiva?

Buscar alternatives al model de desenvolupament públic-privat, el que domina i s’expandeix pels territoris del transvasament, requereix mirar les experiències de gestió comunitària i autònoma, i totes les que s’organitzen al marge del control de poders centralitzats, estatals o regionals.

En contraposició al model agroindustrial, hi ha hagut nombrosos casos de resistència al desenvolupament i implementació d’aquest model dominant, alternatives que s’erigeixen en certa manera com un model de regadiu “tradicional” basat en la defensa d’un espai i uns valors (ecològic, socioeconòmic) que proposen sostenibilitat enfront de l’extractivisme.

Revertir la  dinàmica extractivista requereix una comprensió més profunda de les febleses i fortaleses de les diverses experiències comunitàries i les seves interaccions amb el sector públic i privat.  Des d’una perspectiva de sostenibilitat i de justícia social és necessari reconsiderar els projectes estatals de ‘modernització’ i la intrusió d’empreses exportadores en espais comunitaris, perquè llavors es creen unes   comunitats de regants que es desenvolupen a partir de l’explotació privada del camp  (intensificació, exportació)

 La ‘modernització’ basada en el model agroindustrial no sols posa en risc els ecosistemes, sinó que redueix el camp de possibilitats polítiques: la diversitat organitzativa: es redueix a un model tecno-administratiu que abdueix la propietat del patrimoni socioecològic de la comunitat-horta. Sortir d’aquest cercle viciós imposa la necessitat de revisar els models organitzatius i de propietat en els quals el públic i privat prevalen sobre el comunitari. El model de propietat de la terra de l’aigua, les normes de repartiment, les institucions com els sindicats i jurats de reg són mecanismes que poden suposar “límits al desenvolupament” o “límits de sostenibilitat”, segons la perspectiva de l’anàlisi.

Un desenvolupament sostenible requereix de límits espacials, hidrològics, ecològics i socials. En canvi…existeixen els límits en les actuals polítiques de regadiu? Quin paper real tenen? Què impedeix la seva aplicació?

Una imatge molt il·lustrativa de l’estat de la qüestió
L’aigua pels nous canals, agroindústria. Els rius/ecosistemes i les antigues formes de regadiu pel final, si hi ha cabals sobrants i mig canalitzats!

Ens cal  construir llocs espacialment determinats amb claredat i amb accés transparent a la circulació de l’aigua per a tots els regants, que incloguin la protecció dels aqüífers i sota el control de les comunitats.

 

Més informació: https://fnca.eu/82-ultimas-noticias/1772-agua-conflicto-y-politica i

https://crashoil.blogspot.com/

I també pot servir per veure la situació actual: https://www.unep.org/es/resources/Global-Resource-Outlook-2024

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Aigua subterrània, Alimentació sostenible, Aqüífers, Assemblea pagesa, Cabals, Col·lapse, Contaminació, Decreixement, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Emergència Climàtica, Estudis, Exemples, FNCA Fundación Nueva Cultura del Agua, Investigació i recerca, NNUU, Participació, Regadius, Sequera, Sistemes Naturals, Xerrades | Feu un comentari

Endarrera aquest asfalt!

Les polítiques urbanístiques de molts ajuntaments agreugen el canvi climàtic i, per tant, la sequera

La plataforma TAULA DEL LLOBREGAT, davant l’entrada en vigor de la fase d’emergència del Pla Especial de Sequera del sistema Ter Llobregat, considera imprescindible recordar que aquesta sequera no és el problema, sinó un efecte més del veritable problema: la crisi ecològica global. Una crisi que s’expressa a nivell climàtic amb una alteració profunda dels patrons que havien fet dels darrers mil·lennis l’època més estable quant a clima de la història del planeta, i que ara s’estan trencant per l’acció directa de l’ésser humà. Resulta inconcebible com, en una situació dramàtica com la que vivim, no es posi tota l’atenció mediàtica i política a impulsar les polítiques públiques per a frenar ràpidament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), causants de la crisi climàtica.

En aquest sentit, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet assenyala els ajuntaments metropolitans per la seva responsabilitat a mantenir una lògica de creixement permanent que està darrera de la crisi ecològica global, tal com assenyala tossudament la ciència (IPCC, IPBES). El planejament urbanístic vigent als municipis metropolitans del Baix Llobregat permet fins a 70.000 pisos nous, i cap ajuntament no ha plantejat desqualificacions per protegir terrenys. Però, encara més greu, la proposta de Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) planteja incrementar el sostre de nous habitatges a l’entorn metropolità fins als 240.000 d’aquí a 2040, el doble dels 117.000 previstos fins ara.Aquest urbanisme desaforat agreujarà enormement el drama actual per sequera, de tres maneres.

  • D’una banda, amb emissions massives de GEH. La metodologia OERCO2 permet estimar les emissions associades a la construcció d’habitatges, i per als models constructius propis de l’entorn metropolità, 240.000 pisos equivaldrien a un volum d’entre 16 i 18 milions de tones de CO2.
  • En segon lloc, el creixement urbà porta a nous consums d’aigua potable, tant a nivell residencial com turístic, perquè cal recordar el creixement dels habitatges destinats al turisme en tot l’entorn metropolità, que expulsa població autòctona i encareix extraordinàriament els preus.
  • I en tercer lloc, el creixement urbà que es projecta a la comarca reduiria la capacitat de recàrrega natural dels aqüífers, ja que una part important dels plans urbanístics afecten espais agraris i forestals, els quals, en cas d’urbanitzar-se, deixarien de ser permeables i ja no podrien filtrar l’aigua de pluja cap al subsol. Així, doncs, a la vegada que s’augmentaria la demanda de consum d’aigua es reduirien les reserves hídriques locals.

Per aquests motius, LA TAULA DEL LLOBREGAT  considerem els municipis com a corresponsables en la crisi de sequera extrema que vivim i els exigeix un canvi de paradigma, renunciant al creixement pel creixement i apostant per la resiliència, el manteniment i recuperació d’ecosistemes naturals i espais agraris de producció ecològica, i per mesures contundents per treure l’habitatge d’un mercat desbocat i convertir-lo en un dret social real.

Copiat amb permís  de https://sosbaixllobregat.cat/les-politiques-urbanistiques-de-molts-ajuntaments-agreugen-el-canvi-climatic-i-per-tant-la-sequera/

UNA MOSTRA BEN ACTUAL, a MARTORELL:

La nostra opinió sobre aquest pla de “Infraestructura de protecció del front urbà del barri de la Vila de Martorell” és molt negativa ja que l’infraestructura verda de protecció en lloc de disminuir el risc l’augmentará i la cota d’inundacio T-500 passarà de la cota 56 a la 59. (La  nova mota de protecció esta pensada per la T-100)

Per consultar la documentació de la nova mota de protecció, la 
redacció del projecte executiu, l’execució de l’obra, la direcció facultativa d’obra i la coordinació de seguretat i salut per a la realització de l’obra, accediu aquí

RESULTAT: MENYS ESPAI PEL RIU I MÉS PER LA CIUTAT

A més a més:

No compleix  el Pla General!. Encara que l’ACA està fent un informe, molt ens temem que faran com sempre: informar favorablement amb condicions. La darrera vegada es va tractar de fer edificis sobre columnes. Aquesta vegada no hi haurà edificis, només una zona verda de protecció per l’avinguda de retorn a T-100 a la cota 54,3

 

 

ELS NOSTR@S AMIC@S del país veí  JA HO DIUEN BEN FORT : ENDARRERA L’ASFALT!!!

Aprofitem per fer-vos a mà la darrera versió del  Manifest per a l’alliberament del peatge de la C-16. a la que ens hem adherit com a TAUL A DEL LLOBREGAT

Spread the love
Publicat dins de ACA, AMB, Anoia, Aqüífers, Baix Llobregat, Cabals, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Exemples, Inundacions, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Participació, Sequera, Sistemes Naturals, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Soulèvements de la Terre | 1 comentari

ART / C-16/ C-55

1.- ART

Manifesta, la biennal nòmada europea, arriba a Barcelona i la seva àrea metropolitana per celebrar la seva 15a edició el 2024. Manifesta a Barcelona explorarà dinàmiques innovadores i debats públics urgents: la sobirania com a tema i procés polític dins dels desafiaments de la globalització; la democratització de la vida pública; la defensa de l’espai públic davant de la privatització; la necessitat de combinar el progrés social amb els desafiaments mediambientals; la fragilitat en termes d’habitatge, moviments de persones, capitals, dades, i crisis econòmiques i ecològiques.

Entre altres  moltes activitats, dues persones de la  TAULA DEL LLOBREGAT participaran com assessors científics  a  LAVIRAL  al Konvent , al Berguedà a la conca del Llobregat, del 13 al 19 de maig de 2024. Us convidem a assistir-hi!

2.-REIVINDICACIONS

Hem signat com a TAULA DEL LLOBREGAT  la nota de premsa   de l‘Associació    Meandre, associació per a la preservació del patrimoni natural,que  considera que la proposta de ressuscitar el projecte de transformar en autovia el tram de la C55 de Manresa fins Abrera que discorre per la ja fràgil vall del Llobregat, és una proposta cara, inútil i allunyada del sentit comú en l’estat d’emergència climàtica en que ja estem immersos.

També, Llobregat  amunt,   el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, s’ha posicionat en contra de l’actuació que el Departament de Territori de la Generalitat ha projectat a la C-16.    Els ecologistes acusen al Govern  de mentir i malversar, d’incoherència política i de practicar el negacionisme climàtic, alhora que avancen mobilitzacions i una batalla legal

I encara, vau a veure a  “La sisena extinció”  com TV3  tractava el Llobregat? Què us va semblar?

https://www.ccma.cat/3cat/la-sisena-extincio/video/6268836/

Spread the love
Publicat dins de Accions, Alt Llobregat, Decreixement, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Meandre, Transport | Feu un comentari

EdC-ADENC, una jornada per recordar

El passat 17 va tenir lloc  a Terrassa la jornada organitzada per Ecologistes de Catalunya (EdC) i l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura de Catalunya (ADENC). Sota el títol “Els conflictes i la defensa ambiental, obrim pas a un nou model social”. Va agrupar   180 persones integrants de moviments ecologistes i de defensa del territori.

Als tallers temàtics, i amb dades actualitzades, es va posar de manifest  la situació de col·lapse que estem vivint i cap  on anem: a generar greus desastres com  efecte dels desequilibris que estem generant al món natural en què habitem, tant a nivell local com  planetari.

Des del taller de Transició energètica es va posar l’èmfasi en els impactes que està tenint l’anomenada transició sobre la població i el territori i sobre les poblacions del sud global, d’on s’extreuen els materials necessaris per portar-la a terme i les oportunitats de democratització que es visibilitzen en ella.

Des del taller d’Aigua i sequera, es va posar de manifest la mancança de planificació estratègica real per part del govern, visible en les actuacions que no van més enllà d’un plà de sequera que no es podrà assolir si es continua amb la fugida endavant que li marquen els poders de l’extractivisme econòmic.

Al taller Conservació de la biodiversitat es va explicar l’evolució històrica dels processos d’adaptació de la flora i la fauna als canvis climàtics i de com pot servir-nos aquesta informació, dels impactes que vivim al medi marí i dels avisos que ens dóna, del seguiment que es fa de la  fauna, que també suma per poder aplicar mesures de prevenció, i de les tendències negatives de les poblacions d’avifauna, de les seves repercussions i de la gran feina que resta.

Al taller Mobilitat: transport públic versus privat ,  es va parlar dels incompliments del marc legal que tenim, del que representa la mobilitat en el creixement de CO2 i del creixement del model de transport que cada vegada ocupa més espais i de la importància de canviar-lo. Es va entrar en la importància del transport públic i col·lectiu del servei ferroviari, amb el plantejament de desenvolupar una doble xarxa pel transport de viatgers i una altre per a mercaderies. En darrer lloc,  es van assenyalar els efectes que té per a la salut de tots els sistemes naturals el transport motoritzat. La tasca consisteix en “entendre i fer entendre com a societat, que cal canviar el sistema i fer conèixer que el transport públic és la aposta que hem de fer”.

Des del taller de Residus es va parlar de la moratòria guanyada a les incineradores i de com una llei aprovada que situava el pla de desmantellament resulta que no en desmantellava cap. Com a punt fonamental es va tornar a fer palès que el gran problema dels residus no és altre que el tipus de societat, la manera que vivim i la manera de consumir.

Des d’aquestes premisses, es va fer una pausa cafè organitzada pel Col·lectiu Eixarcolant, que  va presentar el seu projecte i que té com a objectiu “fomentar un model de producció, distribució, i consum d’aliments, i de desenvolupament socioeconòmic, més sostenible, ètic i just, emprant com a eina la recuperació de les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals”.

Per últim, es va realitzar un fòrum general amb una exposició/debat de diferents ponències, sota el títol “Emergència social, tenim solució”. Es tractava de “visualitzar alternatives plausibles d’intervenció social, obtenir més massa crítica i maneres d’incidir en el desenvolupament de noves polítiques”. “És necessari, perquè el dia a dia de les activitats que fem les entitats ecologistes, les plataformes, la gent que ens movem, de vegades no ens deixa temps simplement per anar més enllà del conflicte, que el podem guanyar o perdre, però quan el guanyem és igual, ja s’encarrega el sistema de tornar i continuar amb les agressions…”

Així, en Borja Nogué va apuntar una reflexió sobre els moviments ecologistes o climàtics, sobre  quines són  les seves limitacions, els seus obstacles i les seves oportunitats. Consideren que la diagnosi a Catalunya està feta, però “ens cal la qüestió de l’estratègia o de la tàctica, de com amplificar les lluites, com guanyar la batalla” i, si el model està en una crisi multidimensional, la qüestió és com confluir i sumar altres qüestions més enllà de l’ecologisme i la defensa del territori, que potser mai s’havien plantejat. I fer-ho des d’uns imaginaris que parteixin de l’alegria i del desig de decréixer per viure millor.

Seguidament, l’Olga Alcaraz  va situar l’exposició des del seguiment i la incidència que fan en l’àmbit de la justícia climàtica i de qui són els responsables de la situació. Saber separar des del principi de les responsabilitats compartides, el pes que té cadascú, perquè la tendència és de fer responsables als ciutadans i tardarem massa si hem d’esperar que els ciutadans, convençuts, prenguem mesures. Hem d’exigir la responsabilitat a aquells que prenen decisions. Va apuntar que una manera d’incorporar a la gent el discurs i d’obrir-los una mica els ulls és apuntar cap  on hi ha els problemes i no assumir que els problemes els compartim d’igual manera tots. Per  finalitzar, va llançar el repte: “Com ho farem perquè tota la varietat d’esglaons de població, tota aquesta gent pugui fer la transició igual que la volem fer les persones que ja estem convençudes que això ho hem de tirar endavant?”

Susanna Abella  comença parlant des de l’optimisme, d’allò que diu que una lluita que s’emplaça ja és bon senyal, més enllà del resultat final. Va posar l’accent en la hipocresia de l’administració i en la importància  de marcar fites per etapes. No serveix plantejar objectius per al 2030 quan no s’ha de rendir comptes de compromisos concrets pel 2024, pel 2025, 2026…2030. Per tant, una de les exigències ha de ser l’establiment de fites per etapes i que siguin assolibles i, en aquest sentit, va “animar a que des de la universitat i des dels nostres grups  no es plantegin només objectius a llarg termini, sinó a plantejar-los a llarg termini, però amb metes pas a pas, perquè si no, no arribem  enlloc”.

També va remarcar la importància d’empoderar-nos, de sentir-nos més xarxa, més pinya i que a través de lluites i anys hem superat conflictes i suspicàcies entre nosaltres, que l’important és que tots sumem en el mateix sentit.

Per finalitzar, va ressaltar la importància de ser-hi als òrgans de participació, on sabem que l’objectiu no és guanyar el debat sinó ser escoltats. Ja sabem que a l’hora de la veritat on es decideix no és en aquests debats públics, però hem de tenir en compte que fa un temps no teníem accés en aquests llocs i ara, hem de lluitar per ser-hi en igualtat de condicions.

L’última intervenció, a càrrec d’en Sergi Saladié,  va posar en relleu l’oportunitat que des del format de la jornada es permet als grups ecologistes  sortir del gueto,  dir que nosaltres ja ens coneixem, que sabem de les altres lluites, que cal donar més empenta en acompanyar altres lluites temàtiques que signifiquen avenços. Prenent com a exemple  la transició energètica, va exposar que hi ha estudis que bé avalen i demostren que una altra transició energètica en el vesant elèctric és possible, sense anar a ocupar espais agraris; que es pot realitzar utilitzant espais urbans, espais industrials, infraestructures i a més  hi ha una llei que ho facilita. “El que tocaria ara és que els moviments ecologistes s’impliquessin amb aquests moviments en la creació d’aquest model alternatiu”.

Un altre punt de la intervenció va ser assenyalar la importància de “sortir de l’espai de lluita permanent a col·laborar sense abandonar aquesta lluita i intentar imbricar-nos en aquests espais de creació de coses”. Va apuntar la importància d’espais significatius com l’econòmic: “No cal ser ecologista, anarquista, liberal… Es pot ser de dretes, d’esquerres, de dalt, de baix… el tema monetari l’entén tothom” i, tot i que pot generar contradiccions dins dels moviments ecologistes, si hi ha gent que se suma a la causa només des d’un tema purament econòmic, doncs benvinguts siguin.

L’acte va finalitzar, desplaçant-se a l’Ateneu Candela on es va servir un dinar i es va celebrar l’assemblea d’Ecologistes de Catalunya.

Pots trobar mes informació a:

https://adenc.cat/ndp-jornada-i-assemblea-decologistes-de-catalunya-de-2024/

https://ecologistes.cat/ndp-jornada-i-assemblea-decologistes-de-catalunya-de-2024/

Foto final dels assistents a la jornada

 

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de ADENC, Aqüífers, Col·lapse, Contaminació, Cooperativisme, Decreixement, Distribució mail list, Ecologistes de Catalunya (EdC), Economia social i solidària, Emergència Climàtica, Energies renovables, Jornades, Participació, Sequera, Sistemes Naturals, Terrassa | Feu un comentari

Reflexions, pagesia

Des de Polònia fins a Espanya, passant per Alemanya i França, l’onada de protesta pagesa  reflecteix la dificultat de dur a terme una transició   amb els postulats econòmics actuals. Des de la TAULA DEL LLOBREGAT us fem a mans les reflexions de fons de diversos actors.

 

El primer cop d’ull és per conèixer com ens alimentem  Aquí teniu l’enllaç a un article amb infografies de  fa un any però ben actual, publicat per la FEDE

 

En Pep Riera @uniopagesos  assenyala la gran distribució capitalista com la responsable de la destrucció de la pagesia i l’encariment dels preus dels aliments. Segons Riera cal regulació pública, planificació democràtica i alternatives cooperativitzades de consum 

Amb un títol ben explícit, podeu llegir l’entrevista a Marta Rivera: https://www.elcritic.cat/entrevistes/marta-g-rivera-ferre-si-no-vols-menjar-carn-perfecte-pero-no-et-fiquis-amb-els-ramaders-128009 

Enric Bonet, des de EL SALTO,  esn dóna una visió de com les polítiques de la Unió Europea van a favor de les grans empreses: (,,,) “el hecho de que la PAC continúe repartiéndose en función de las hectáreas impone la lógica del productivismo, pero no se puede efectuar una transición agroecológica produciendo el máximo posible. No se dice a los campesinos que ya no estamos en la década de los setenta y que el desafío ahora es una alimentación más sana y que respete el medioambiente”. Unos objetivos que, de momento, se encuentran lejos de la realidad (…)  https://www.elsaltodiario.com/agricultura/malestar-europeo-del-campo-evidencia-incoherencias-del-neoliberalismo-verde

 

Fins i tot, potser vau poder  assistir  a la taula rodona amb els nostres amic@s del Grup de la Natura del Berquedà:

 

 

 

 

 

Des del CREAF ens parlen del polyfarming, un mètode  regeneratiu pels camps https://x.com/anna_ramon_/status/1756426488214089737?s=20

Nosaltres en vam parlar https://taulallobregat.org/hort-pagesia-una-nova-relacio-amb-el-sol/   Per si de cas, us  posem un vídeo curt que n’explica els principis:

 

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Aqüífers, Distribució mail list, Eines, Exemples, Formació, UE Unió europea | Feu un comentari

Urbanisme i sequera

Les polítiques urbanístiques de molts ajuntaments agreugen el canvi climàtic i, per tant, la sequera

En aquest sentit, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet assenyala els ajuntaments metropolitans per la seva responsabilitat a mantenir una lògica de creixement permanent que està darrera de la crisi ecològica global, tal com assenyala tossudament la ciència (IPCC, IPBES). El planejament urbanístic vigent als municipis metropolitans del Baix Llobregat permet fins a 70.000 pisos nous, i cap ajuntament no ha plantejat desqualificacions per protegir terrenys. Però, encara més greu, la proposta de Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) planteja incrementar el sostre de nous habitatges a l’entorn metropolità fins als 240.000 d’aquí a 2040, el doble dels 117.000 previstos fins ara.

Aquest urbanisme desaforat agreujaria enormement el drama actual per sequera, de tres maneres. D’una banda, amb emissions massives de GEH. La metodologia OERCO2 permet estimar les emissions associades a la construcció d’habitatges, i per als models constructius propis de l’entorn metropolità, 240.000 pisos equivaldrien a un volum d’entre 16 i 18 milions de tones de CO2.

En segon lloc, el creixement urbà porta a nous consums d’aigua potable, tant a nivell residencial com turístic, perquè cal recordar el creixement dels habitatges destinats al turisme en tot l’entorn metropolità, que expulsa població autòctona i encareix extraordinàriament els preus.

I en tercer lloc, el creixement urbà que es projecta a la comarca reduiria la capacitat de recàrrega natural dels aqüífers, ja que una part important dels plans urbanístics afecten espais agraris i forestals, els quals, en cas d’urbanitzar-se, deixarien de ser permeables i ja no podrien filtrar l’aigua de pluja cap al subsol. Així, doncs, a la vegada que s’augmentaria la demanda de consum d’aigua es reduirien les reserves hídriques locals.

Per aquests motius, l’entitat considera els municipis com a corresponsables en la crisi de sequera extrema que vivim i els exigeix un canvi de paradigma, renunciant al creixement pel creixement i apostant per la resiliència, el manteniment i recuperació d’ecosistemes naturals i espais agraris de producció ecològica, i per mesures contundents per treure l’habitatge d’un mercat desbocat i convertir-lo en un dret social real.” 

Comentari de Juan Cano:

Hola,

Se tendría que regular el NO dar licencias de obra nuevas, en el entorno de las rieras en Terrassa. El Ayuntamiento de nuestra ciudad quiere hacer un barrio nuevo en la zona Sur de Terrassa.

El mejor remedido para evitar inundaciones, es  prevenir, con una vez ya hay suficiente.

Saludos

Pep Mas diu:
Spread the love
Publicat dins de AMB, Baix Llobregat, Decreixement, Delta Llobregat, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Exemples, Hospitalet, Inundacions, Martorell, Martorell viu, Participació, Prat de llobregat, Sant Boi, Sant Joan Despí, Sequera, Sistemes Naturals, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Xerrades | 1 comentari