El dret humà a l’aigua i al sanejament

Publicat el 23 de novembre de 2020 per taulallobregat

L’Estat espanyol, després de més de tres mesos de crisi sanitària, econòmica i social, ha decidit posar fi a l’estat d’alarma decretada el 14 de març i passar a una  nova fase batejada com  “Nova Normalitat”. En matèria de subministraments bàsics, la principal conseqüència d’aquest escenari, ja que no s’ha previst cap alternativa, és la fi de la prohibició de talls en tot l’àmbit domèstic i el  probable retorn a una situació d’interrupcions de subministrament indiscriminades per motiu d’impagament. https://APE-tornen-els-talls/

La situació de pandèmia ha posat altre cop  sobre la taula  la submissió dels drets humans a la capacitat econòmica de les persones. Vergonya per a nosaltres que ja era palesa abans, vergonya visualitzant com els nostres veïns i veïnes, grans i petits, com famílies sense recursos van  a les fonts públiques per abastir-se i cobrir les necessitats bàsiques: poder cuinar, rentar i cobrir les necessitats  de sanejament.

La vida sin agua corriente

Aquilino respiró el viernes al saber que Aguas de València le iba a restablecer el suministro. «Estos tres meses lo hemos pasado bastante mal, la verdad, pero íbamos funcionando. Tenemos muchos buenos vecinos que nos ha ayudado a traer garrafas de agua o nos lavaban la ropa porque empleamos ese agua para la lavadora pero era poca y se quemó la máquina», aseguró. Ahora bien, la covid-19 supuso un antes y un después en la familia ante una cuarentena «que nos impide bajar la basura, ir a comprar, traer las garrafas de agua… Les da miedo lavarnos la ropa y es normal. Les da miedo acercarse siquiera y lo entendemos… y aún así nos ayudan en lo que pueden».

De hecho, operarios de Protección Civil del Ayuntamiento de Manises les llevaron el lunes comida para toda la semana, una operación que repetirán esta semana. Sin embargo, «con fiebre, sin poder ducharme, en pandemia… Lo estábamos pasando muy mal. Nadie imagina lo que es vivir en estas condiciones». https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2020/11/16/tres-meses-agua-plena-pandemia-23203108.html

Irònicament, per contra, les crisis periòdiques que posen en perill l’estabilitat social de les economies han requerit que l’Estat torni a prestar serveis i a protegir els qui es troben en les situacions més vulnerables. El 2020, la pandèmia del coronavirus (COVID-19)    ha posat de manifest de manera emblemàtica  la necessitat que els Estats intervinguin en el sector de l’aigua per aturar el pagament de factures, prohibir temporalment els talls i tornar a connectar els serveis per tal de garantir a aquestes persones prou aigua per rentar-se les mans”

El recentment nomenat relator de les Nacions Unides per l’aigua i el sanejament ho ha deixat ben clar en un recent article al País

Amb pandèmia o sense. la retirada de la moratòria sobre els  talls de subministraments  bàsics posa de manifest  que les administracions públiques consideren que els drets humans només s’han de protegir en situacions de pandèmia. Aquesta gran falàcia mostra que no només és el dret humà a l’aigua i al sanejament el que està  privatitzat, sinó també les polítiques dels governs i les  institucions que l’haurien de garantir i assegurar.

Aquí, gràcies a Aigua és Vida  teniu una radiografia explicativa: Dret-Huma-a-lAigua-i-Privatització-infografia  I  també adjuntem la Declaració de l’Aliança contra la pobresa energètica , que ha recollit l’adhesió de més de 3. 000 organitzacions

 

Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, COVID 19, Distribució mail list, Dret humà al'aigua i al sanejament, Estat Espanyol, FNCA Fundación Nueva Cultura del Agua, Participació | Deixa un comentari

Els Comuns, Terrassa i l’aigua

Publicat el 16 de novembre de 2020 per taulallobregat

Llums i ombres de dos anys de gestió pública de l’aigua a Terrassa

Quins problemes hi ha amb els comuns?

Al desembre de 2020 es compleixen dos anys des que l’empresa pública de gestió d’aigua de Terrassa Taigua agafava el relleu de l’empresa privada MINA Aigües de Terrassa. No obstant això, MINA manté part de la seva influència a través de contractes i serveis relatius a l’aigua, en vigor avui dia. No ajuden a culminar el procés de remunicipalització  de l’aigua els terminis de l’administració, ni tampoc els recels dels moviments socials a entrar en la institució. Tampoc que el procés de negociació de la creació i l’establiment de les atribucions tant de l’empresa pública Taigua com de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa es duguessin a terme amb l’anterior equip de govern municipal.

( segueix després del vídeo)

Al desembre de 2019, en complir-se el primer any de gestió pública de l’aigua a Terrassa (Barcelona), la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament, Lluïsa Melgares, i el gerent de Taigua, Ramon Vazquez, van presentar els resultats dels primers dotze mesos: un milió d’euros de benefici que per primera vegada en set dècades no es van repartir a gust dels membres d’un consell d’administració privat.  Doncs… a què es va destinar el que es va guanyar en el primer any de gestió pública? Majoritàriament, a manteniment, millora i atenció d’avaries de la xarxa de distribució, bastant antiquada, van anunciar llavors des de l’Alcaldia. Van poder decidir els ciutadans, d’alguna manera, a què es destinaven aquests diners? La resposta és no. Per a l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), l’òrgan participatiu municipal per a la gestió i governança de la gestió d’aigua, és fonamental aprofundir en els processos de participació ciutadana i en el control social de la gestió de l’aigua. Beatriz Escribano és la presidenta en funcions de l’Observatori: “No tenim marge de decisió sobre  on van els diners dels beneficis de l’empresa pública de l’aigua, més enllà de la part en la qual tenim representació en el Consell d’Administració de Taigua”, assenyala.

L’Ajuntament, per veu de la tinenta d’alcalde Lluïsa Melgares, assumeix que el paper del OAT és el de “reclamar a l’Ajuntament que s’afanyi i faci les coses millor, i el fa bé”. Però també adverteix dels terminis i maneres de treballar de l’administració, que resulten ineludibles: “Nosaltres treballem totes les propostes que ens arriben de l’OAT, i sé que l’administració va lenta i la ciutadania té pressa; però assumir municipalment tota la gestió de l’aigua en una ciutat com Terrassa és molt lent”.

Gairebé dos anys després de esdevenir la gestió pública de l’aigua, queden vigents sis contractes entre MINA i l’Ajuntament, amb un parell d’anys de vigència. Els equilibris entre les arestes del triangle format per Taigua, l’Ajuntament i l’Observatori són difícils. L’OAT, que enguany compta amb un pressupost al voltant de 17.000 euros, no vol veure’s reduïda, amb el temps, a un simple  òrgan consultiu sense més atribucions. Anna Crispi és la cap de la Secció de l’Aigua de l’Ajuntament, i resumeix les funcions de cadascun dels tres ens: “Les funcions de l’Ajuntament, de Taigua i de l’OAT són diferents i complementàries: El titular del servei i qui pren les decisions és l’Ajuntament. Taigua és la gestora, qui executa el servei i assegura el proveïment d’aigua a la ciutat. L’OAT té la funció d’òrgan de participació on es fan propostes i es fiscalitza el treball de les altres dues”.

Per a la doctora en antropologia social, Edurne Bagué, la cosa va d’altra manera: “S’ha de treballar més perquè les persones i la ciutadania puguin passar comptes amb l’Ajuntament. Perquè si l’aigua és un bé públic, la gent ha de tenir alguna cosa a dir, i això és el que encara no ha entès l’Ajuntament:  No entén què significa treballar amb la OAT”. Cap al 2015, la doctora Bagué va conèixer  la Taula de l’Aigua i el procés de remunicipalització  de Terrassa, tema sobre el qual versaria la seva tesi doctoral. L’experta entén que aquestes pràctiques de participació real es veuen, des de l’administració, com a invasives: “Als polítics no els entra al cap, i els genera rebuig perquè les atribueixen a un qüestionament de les seves pròpies figures polítiques i dels seus propis rols”. Què significa per a l’administració treballar amb activistes i viceversa? Aquest debat, sempre present en els moviments socials, ha calat també en l’OAT, que ha superat una crisi aquest mateix mes de maig quan el seu anterior president, Juan Martínez, va presentar la  dimissió mitjançant una carta al·ludint motius personals.

A Catalunya, un 80% de la població rep l’aigua des d’empreses privades o d’operadores mixtes, és a dir empreses participades per altres empreses privades Aquesta pràctica  inexistència del gestor  públic resulta un punt d’inflexió en tot el moviment de remunicipalització  de l’aigua a Terrassa. Un moviment que va començar a gestar-se a partir de les mobilitzacions ciutadanes del 15M, el 2011, i  de la mà del projecte polític Procés Constituent  liderat per  Arcadi Oliveres i Teresa Forcades a Catalunya i que es va organitzar el 2014, quan el moviment per a la remunicipalització de l’aigua a Terrassa va establir contactes amb la plataforma Aigua és Vida. “La riquesa de la Taula de l’Aigua és que assumeix el discurs de que l’aigua no és una mercaderia i l’omple de contingut —explica l’antropòloga Edurne Bagué—. Va ser clau per tot aquell procés de creació d’una consciència pública sobre el tema de l’aigua el fet que el grup de treball del projecte fos transversal, i que la gent que podia tenir reticències sobre el procés estigués present des del començament, aprenent a mesura que s’anaven generant els debats”, conclou.

DESEMBARCAMENT A LES INSTITUCIONS I EFECTE REBOT

Com passa en tot moviment social que aconsegueix un èxit, temps després el sistema es reorganitza i es produeix un efecte rebot. MINA es queda sense la gestió, però pot anar trampejant uns anys gràcies als contractes pendents:  el sanejament i els embornals. L’Ajuntament ha vist com de sobte ha de tractar aquests temes amb l’OAT, gent molt diferent a l’empresariat de MINA, encara que ha estat capaç  d’imposar els seus temps, els seus terminis i els seus mètodes.

Encara que el moviment social de l’aigua va celebrar el seu primer gran èxit amb la remunicipalització, segueix situat dins de  les dificultats de tractar amb l’administració i la gestió interna del propi moviment, que a vegades recela d’estar dins de l’administració. “L’embranzida s’acaba”,  explica el membre de la Permanent de l’OAT, Francisco Rodríguez: “El moviment per l’aigua pública es troba en un moment de punt mort. Just quan concloíem les negociacions amb l’Equip de Govern, va haver-hi  les eleccions del 2019, i el Govern va canviar —explica Rodríguez—, això va alentir molt les coses, i es va haver de començar de zero amb el nou consistori”.

En retrospectiva, fent balanç i més enllà dels debats interns i les dificultats per aprofundir en el control social de la gestió de l’aigua, des de l’OAT fan èmfasi en tot el treball realitzat des de desembre de 2018, quan el servei va passar a mans públiques: “Hem aconseguit permeabilitat entre els grups de treball de l’Observatori, grups de recerca universitaris, amb l’Ajuntament i amb Taigua, amb una plataforma de comunicació molt intensa que ens aporta molt coneixement, clau per a elaborar futurs projectes i polítiques”, resumeix la presidenta en funcions de l’OAT, Beatriz Escribano.

“El punt central  és Agbar —resumeix la portaveu d’ Aigua és Vida, Míriam Planas—, aquest monopoli s’ha construït durant dècades al nostre país, amb una concessió per a la gestió de l’aigua que data de l’època franquista” Gairebé dos anys després de gestió pública, queden vigents sis contractes entre MINA i l’Ajuntament, amb un parell d’anys de vigència. Són contractes per serveis com el d’informàtica, lloguer de locals o compra d’aigua de pous, tot fruit de l’acord al qual es va arribar el  2018, al final de la quarta pròrroga que es va concedir a MINA després de desembre de 2016: “Aquests contractes responien a la intenció d’arribar a un acord que servís per a pacificar i per a accelerar el procés perquè la ciutadania de Terrassa tingués una aigua pública”, justifica la tinenta d’alcaldia Lluïsa Melgares. “Parlant amb fonts municipals —recorda el membre de la Permanent de l’OAT,  Francisco Rodríguez— ens explicaven que, a vegades, quan algú demanava massa informació a MINA, el president Marià Galí cridava directament a l’alcalde per a preguntar què passava, que si ell no portava bé les coses de l’aigua. I allí acabaven les preguntes”.

Certament, tots els testimonis  preguntats per a aquest article coincideixen a assenyalar la gran tensió que es va viure durant tot el procés de remunicipalització. L’alcalde, Jordi Ballart, va deixar el seu partit (el PSC) i l’alcaldia al novembre del 2017 al·ludint motius personals: “No va ser  únicament per aquest motiu, però sí principalment —també se li atribueix la dimissió a desacords amb el seu partit per l’aplicació de l’article 155, que va suposar la intervenció de l’autonomia catalana—; la decisió de municipalitzar l’aigua va provocar una pressió molt important per part dels lobbies, no solament de MINA “, assenyala la tinenta d’alcaldia, Lluïsa Melgares. Ballart va denunciar amenaces, i la recerca policial es troba actualment en curs. Posteriorment, l’alcalde va fundar un nou partit,  Tot per Terrassa, amb el qual va guanyar les eleccions i l’alcaldia, al maig del 2019. Com diu Edurne Bagué, “privatitzar es fa en un dia, però retornar un bé  al domini públic costa molt de temps” No es pot saber qui és culpable d’aquestes pressions fins que la justícia no es pronunciï, però és fàcil anomenar les empreses que formen del lobbie del qual parla la tinenta d’alcaldia Melgares.

A Catalunya, un 80% de la població rep l’aigua per part d’empreses privades o d’operadores mixtes, és a dir empreses participades per altres empreses privades. D’aquests, un 70% de la població rep aigua per part de l’empresa Agbar, filial de la multinacional Suez, que declara uns ingressos anuals de més de 15.000 milions d’euros. A la resta del món, el 90% de la ciutadania rep aigua pública. A Espanya, el 50%; i a Europa, el 80%. Agbar, al seu torn, era la màxima accionista de MINA a Terrassa. “El punt central és Agbar —resumeix la portaveu d’ Aigua és Vida, Miriam Planas—, aquest monopoli s’ha construït durant dècades al nostre país, amb una concessió per a la gestió de l’aigua que data de l’època franquista. Això s’ha perpetuat en el temps, arribant fins a la situació d’avui dia”.

ÉS POSSIBLE ALGUN TIPUS D’ ENCAIX?

Pot encaixar una proposta articulada i plural com l’OAT en l’administració pública? Ara mateix, amb lleis que limiten la participació i els costums polítics actuals, és difícil. Per a Miriam Planas, el moviment de remunicipalització a Terrassa “encara ha de créixer, afermar-se i enfortir i el seu èxit en el temps dependrà  de si la ciutadania es reapropia d’aquesta gestió de manera efectiva”. Segons assegura Hug Lucchetti en el seu treball de final de màster sobre el procés de remunicipalització de l’aigua a Terrassa, “cal avançar en propostes que incorporin canvis en els reglaments de participació per a incloure la perspectiva de la coproducció i cogestió de serveis i polítiques públiques, així com per construir nous relats que ajudin a canviar l’actual cultura política recelosa davant aquests tipus d’innovacions”. El temps dirà: com diu Edurne Bagué, “privatitzar es fa en un dia, però retornar-lo al públic costa molt temps”. A nivells pràctics, Miriam Planas recorda que en els propers  anys desenes de ciutats a Catalunya veuran finalitzades les seves concessions amb empreses privades per la gestió de l’aigua. Si  aquestes ciutats arriben a la data en què finalitza el contracte amb el nivell de treball i xarxa aconseguit en aquells dies a Terrassa, potser poden emprendre un procés de remunicipalització i fer front també als problemes, discrepàncies i impediments que comporta no deixar en mans de l’empresa privada el control i benefici de la gestió d’un bé i un dret bàsic com és el servei d’aigua.

gràcies a Gerardo Santos Cardosa  El Salto diario 9 NOV 2020

(https://www.elsaltodiario.com/agua/luces-sombras-dos-anos-gestion-publica-terrassa)

Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Investigació i recerca, OAT, Terrassa | 1 comentari

Què farem al Llobregat de l’any 22 al 27?

Publicat el 9 de novembre de 2020 per taulallobregat

L’esborrany del Pla de Gestió del nostre Llobregat  elaborat per l’ACA ja és aquí.

Hi ha dos documents:

El primer document correspon als criteris generals  i el segon  a les mesures concretes, amb assignació pressupostària. Us els podeu descarregar .

Membres de la Taula del Llobregat participarem en la sessió en línia del dia 12, de 18 a 20:30 per aportar la nostra visió sobre:

1.- El criteri de manteniment dels cabals mínims .Vegeu  https://taulallobregat.org/icl-menteix-la-generalitat-fa-veure-que-sho-creu-i-nosaltres-presentem-una-allegacio/

2.- El risc d’inundació al Llobregat https://taulallobregat.org/risc-dinundacio-al-llobregat/

3.- La ocupació de terres agrícoles per plaques solars: https://taulallobregat.org/plaques-solars-o-agricultura/

Aquest és el  vídeo explicatiu elaborat per l’ACA i  aquí sota la seva oferta de tres canals per participar. Penseu que us heu d’inscriure!

  1. SESSIONS EN LÍNIA

Hem optat per reconvertir les sessions presencials a sessions en línia a través de la plataforma ZOOM.

L’objectiu serà debatre i contrastar entre diferents agents del territori mesures per aconseguir el bon estat ecològic dels ecosistemes fluvials, partint del document proposta de l’ACA.

Data: 12 de novembre 2020

Hora: de 18:00 a 20:30 hores,

 Lloc: PLATAFORMA ZOOM

Inscripcions a través del següent enllaç

 (amb les persones inscrites us convidarem a fer una sessió de prova)

Dubtes i aclariments: [email protected]

2.- SESSIONS AUTOGESTIONADES del 2 al 23 de novembre

Per si no podeu assistir a les sessions en línia o voleu enriquir més el debat debatent al si de la vostra organització o entitat podeu fer sessions autogestionades.

L’OBJECTIU  és recollir les vostres propostes debatudes a la vostra entitat. Us proporcionarem: documents a debatre, pautes per dinamitzar a través d’una guia, els documents i suport en línia per qualsevol dubte.

Teniu tota la informació en aquest enllaç o podeu escriure a [email protected]

  1. FÒRUM TEMÀTIC EN LÍNIA del 2 al 23 de novembre

L’objectiu és oferir-vos un espai virtual on recollir les vostres propostes per territori i temàtica. Podeu accedir a través d’aquest enllaç.

Publicat dins de ACA, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, ICL, INUNDACIONS, LLobregat, Participació | Deixa un comentari

La moratòria urbanística al Baix llobregat aconsegueix més suports

Publicat el 2 de novembre de 2020 per taulallobregat

Més suports a la moratòria urbanística al Baix Llobregat

La reivindicació d’una moratòria  urbanística d’un mínim de dos anys al Baix Llobregat i l’Hospitalet ha guanyat suports aquest cap de setmana en la primera jornada contra l’especulació urbanística, convocada pels signants del manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. La moratòria hauria d’afectar totes les obres i projectes d’habitatges o d’edificis industrials en terrenys que actualment siguin d’ús agrícola o forestal, o que puguin afectar els connectors ecològics identificats al Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB). Durant la moratòria, es faria un procés participatiu ampli per decidir el model urbanístic.

L’assemblea s’havia de celebrar al Prat de Llobregat dissabte passat, 24 d’octubre, però finalment els organitzadors van decidir fer-la per videoconferència, a causa de les mesures de precaució sanitària per la COVID-19. Hi van participar un centenar de persones, en representació de 46 entitats o col·lectius diferents i procedents de 15 municipis del Baix Llobregat, de l’Hospitalet de Llobregat i també d’altres municipis de la conca del Llobregat.

La jornada va tenir dues parts diferenciades. Primer es van fer cinc tallers temàtics sobre Canvi climàtic i urbanisme, Accions a nivell europeu, el Parlament ciutadà metropolità, Comunicació i xarxes socials i Recursos jurídics i tècnics, tots a càrrec de persones expertes. I en la segona part es va fer la primera assemblea oberta de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, amb la participació dels representants de la plataforma SOS Costa Brava. L’assemblea es va mostrar partidària d’una reorientació total de l’urbanisme metropolità.

En aquest enllaç.  trobareu els vídeos i els resums de la jornada del 24 d’octubre contra l’especulació urbanística.

El manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet es va presentar el 12 de març passat, dos dies abans de la declaració de l’estat d’alarma. Fins al moment s’hi han adherit formalment 41 entitats i col·lectius molt diversos, des d’associacions ecologistes fins a grups locals i comarcals de lluita contra diferents projectes urbanístics, com el pla de Ponent de Gavà, Oliveretes de Viladecans o el pla Gran Via Llobregat de l’Hospitalet entre molts altres. També hi donen suport entitats de llarga trajectòria com la Unió de Pagesos, DEPANA, Ecologistes en Acció, Greenpeace Catalunya, la Xarxa per la Sobirania Energètica o la Taula del Llobregat

Publicat dins de Baix Llobregat, Castelldefels, Delta Llobregat, Distribució mail list, Especulació urbanística, Gavà, Hospitalet, LLobregat, Participació, Prat de llobregat | Deixa un comentari

Ecologistes contra l’especulació immobiliària al Baix Llobregat

Publicat el 26 d'octubre de 2020 per taulallobregat

Ni un pam de terra, No més blocs, Salvem Oliveretes, No al Pla de Ponent, Plataforma de Defensa dels Béns Comuns de Sant Boi, Salvem l’Olla del Rei, SOS La Rierada, Salvem l’Entorn de la Colònia Güell i molts d’altres col·lectius i plataformes
veïnals amb el suport d’organitzacions ecologistes lluiten amb les seves armes per evitar el desastre que amenaça la comarca. Una lluita desigual contra el monstre del capital especulatiu però justa i digna.

Amb l’organització d’una jornada virtual contra l’especulació urbanística, una quarantena d’entitats ecologistes i col·lectius veïnals de la comarca baixllobregatenca i el municipi del Barcelonès reactiven el 24 d’octubre la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que pretèn aturar desenes de projectes especulatius urbanístics mitjançant una moratòria de dos anys, un procés ciutadà participatiu i una reorientació de l’urbanisme metropolità, ancorat en el Pla General Metropolità de 1976 que “amenaça de mort” la comarca.

Tallers sobre canvi climàtic i urbanisme, comunicació i xarxes socials i recursos jurídics i tècnics, ponències i presentacions i, una assemblea oberta sobre els objectius i estratègies de la plataforma, són algunes de les sessions realitzades a la jornada virtual, en que han pres part gairebé un centenar de persones, que han arribat a la conclusió de que cal seguir endavant amb la proposta de moratòria i un nou replantejament urbanístic a nivell comarcal i també global.

La situació és d’emergència, tal com ho demostra el fet que només uns dies abans, l’Ajuntament de Viladecans començava a preparar el terreny on té previst desenvolupar el pla de Llevant. Oliveres i garrofers monumentals situats a la zona afectada pel PDU eren trasplantats a uns metres de distància, amb el risc de mort que això comporta. I les grues no han deixat de funcionar durant la pandèmia a Can Ribes (Gavà) i a Cosme Toda (l’Hospitalet), per posar només dos exemples de que els PDU van de debò i que les administracions no tenen cap intenció de fer-se enrere…

Sembla que no n’hi ha prou amb les reiterades protestes ciutadanes a Viladecans, Gavà, l’Hospitalet o Castelldefels perquè les administracions municipals –socialistes en la seva majoria– no volen escoltar les veïnes i només atenen a un suposada necessitat habitacional que en realitat no ho és en una comarca amb la població estancada des de fa anys.

Les xifres de la barbàrie són esfereïdores… 26 gratacels a l’únic espai agrícola de l’Hospitalet, 4.968 habitatges i quatre nous barris al darrer corredor natural entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat, 6 blocs de 40 pisos cadascun a la pineda del turó del Castell de Castelldefels, 2.377 nous habitatges a la zona agrícola i forestal d’Oliveretes, al peu del Montbaig, 261 habitatges en una riera de la serra de Collserola o l’enèsima ampliació del’aeroport del Prat són només alguns del mig centenar de plans urbanístics previstos o ja en marxa que sumen al voltant de 70.000 habitatges nous i centenars d’hectàrees de nous polígons industrials i que afecten a gairebé la totalitat dels municipis del Baix Llobregat i al terme municipal de l’Hospitalet, inclòs administrativament dins del Barcelonès.

Cal posar de nou fre a una mirada d’especulació i fugida endavant que obeeix al segle passat. Cal obrir portes a una moratòria que ens permeti analitzar, resituar-nos i corregir un desenvolupament urbà que ens enfonsa i retorna al passat, cal obrir portes a pobles i ciutats per tenir presents i afrontar con cal els reptes del segle XXI.

(Taula Llobregat mb l’ajuda de https://twitter.com/LHoraRebel/status/1319986736311787520?s=19)

Publicat dins de Baix Llobregat, Castelldefels, Distribució mail list, Especulació urbanística, Gavà, Hospitalet, Participació, Prat de llobregat, Sin categoría, Xerrades | Deixa un comentari

Acabem amb la mercantilització dels serveis públics, ja n’hi ha prou!

Publicat el 19 d'octubre de 2020 per taulallobregat

Sis experts independents de l’ONU, ex i actuals  Relators Especials de drets humans, adverteixen que cal  abandonar la idea que els Estats passin a un segon pla enfront dels ens privats

La pandèmia del Covid-19 ha posat en evidència  les nefastes conseqüències de dècades de privatització i mercantilització. D’un dia a l’endemà, , hem vist  hospitals desbordats, personal sanitari sense equip de protecció, asils convertits en dipòsits de cadàvers,  esperes de setmanes per a accedir a les proves i escoles que s’esforçaven  en  connectar amb nens confinats a casa seva. Durant tot aquest temps, s’instava a la gent a quedar-se a casa, quan en realitat molts no tenien un habitatge adequat ni accés a l’aigua i al sanejament, ni protecció social.

Necessitem un canvi radical de direcció. Dècades de transferir la provisió de béns i serveis socials a ens privats ha resultat, sovint, en ineficiència, corrupció, disminució de la qualitat, augment dels costos i el consegüent endeutament de les llars. Els pobres han estat marginats i s’ha soscavat el valor social de necessitats bàsiques com l’habitatge i l’aigua. Va haver-hi un raig d’esperança quan de sobte, enmig de la crisi, la gent va començar a reconèixer la centralitat dels serveis públics per al funcionament de la societat. “Aquesta pandèmia ha revelat  que hi ha béns i serveis que han de ser col·locats fora de les lleis del mercat”, va resumir el president francès Emmanuel Macron.

Ara bé,  més enllà de les declaracions polítiques, hi ha signes preocupants de que això no ha estat més que retòrica. Fixem-nos  el que passa  amb l’aigua, un bé encara més vital ara quan rentar-se les mans és la millor manera de protegir-se del virus: Al voltant de 4.000 milions de persones al món experimenten una greu escassetat d’aigua durant almenys un mes de l’any. És el cas, per exemple, de la província xilena de Petorca, degut a  l’ús excessiu d’aigua per part de les empreses d’alvocats que operen a  la zona. Quan el Ministeri de Salut xilè va decidir augmentar l’assignació diària d’aigua a 100 litres per persona, amb prou feines  vuit dies després va revocar la decisió, posant els interessos de les empreses privades per sobre dels drets de la seva població.

I què passa amb  la tan esperada vacuna? Reconeixent que no es pot confiar en les forces del mercat, més de 140 líders i experts mundials han fet una crida  als governs i institucions internacionals per  garantir que les proves, tractaments i vacunes del covid-19 es posin a  disposició de tothom  sense cap cost. Tanmateix, això sembla poc realista, les companyies farmacèutiques continuen competint per a tenir la primera vacuna  i vendre-la al millor postor.

El sector de l’educació també s’ha vist afectat. Amb tot i  que centenars d’escoles privades van decebre als seus estudiants i personal durant la crisi, el Banc Mundial manté la seva posició, i continua afirmant  que els sistemes privatitzats i les solucions de mercat han de promoure’s costi el que costi. Es tracta d’una recomanació especialment influent, quan els països de baixos ingressos s’estan endeutant.

per inscriure’s https://sosbaixllobregat.cat/inscriviu-vos-al-24-doctubre/

El mantra mundial de practicar la “sana distància” per  evitar la propagació del coronavirus no té  sentit per als 1.600 milions de persones que ocupen habitatges inadequats, i per al 2% de la població mundial que no té llar. Pitjor encara, en l’àmbit de l’habitatge, la majoria dels governs semblen no estar disposats a regular als actors financers que han ajudat a crear aquestes condicions. La financerització de l’habitatge ha resultat en un augment dels lloguers, desallotjament d’inquilins de baixos ingressos, falta de manteniment i en  l’acaparament d’unitats buides per a augmentar els seus beneficis. Els efectes són encara més greus en el context de la pandèmia.

Amb la mercantilització de béns i serveis públics, els governs no estan complint les seves obligacions en matèria de drets humans. Els titulars de drets es transformen en clients d’empreses privades que només busquen la maximització dels beneficis i que rendeixen comptes només als seus accionistes. Això afecta les nostres democràcies, exacerba les desigualtats i genera una segregació social insostenible.

Sis experts independents de les Nacions Unides, actuals i antics Relators Especials de drets humans han  compartit aquest missatge: prendre’s de debò els drets humans requereix abandonar la idea que els Estats passin a un segon pla enfront dels ens privats. Es necessiten alternatives. Ha arribat el moment de dir-ho alt i clar: la mercantilització de la salut, l’educació, l’habitatge, l’aigua, el sanejament i altres béns i serveis relacionats amb els drets humans exclou als més pobres i pot donar lloc a violacions dels drets humans. Les obligacions de drets humans no cessen per als Estats quan deleguen béns i serveis bàsics en empreses privades i en el mercat, menys quan el fan en condicions que soscaven la satisfacció de drets i els mitjans de vida de moltes persones. Així mateix, és necessari que les organitzacions multilaterals, com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, deixin d’imposar als països la privatització dels serveis públics.

Fem una crida  també a tots els que estan compromesos amb els drets humans perquè comencin a abordar les conseqüències de la privatització. Així com algunes organitzacions de drets humans han començat a alertar sobre la necessitat de sistemes fiscals justos, és hora de buscar que els responsables de les conseqüències nefastes de la privatització rendeixin comptes. Els drets humans poden ajudar a articular el tipus de béns i serveis públics que volem: participatius, transparents, sostenibles, responsables, no discriminatoris i que serveixin al bé comú.

Som  en una emergència. Probablement aquesta pandèmia serà la primera d’una sèrie de grans crisis que ens esperen, disparades  per l’emergència climàtica. Ens acostem a la commemoració del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, immersos en una recessió econòmica sense precedents des de la Gran Depressió. S’espera que la crisi de covid-19 empenyi  altres 176 milions de persones cap a la pobresa. Cadascuna d’elles pot veure violats els seus drets humans tret que es produeixi un canvi dràstic de model i s’inverteixi en serveis públics de qualitat. No hi ha normalitat on puguem tornar.

Signen: Juan Pablo *Bohoslavsky, ex expert independent ONU sobre deute extern i drets humans; *Koumba *Boly *Barry, Relatora Especial ONU sobre el dret a l’educació; Olivier De *Schutter, Relator Especial ONU sobre l’extrema pobresa i els drets humans; ex Relator Especial sobre el dret a l’alimentació; *Leilani *Farha, Ex Relatora especial ONU sobre l’habitatge adequat; *Léo *Heller, Relator Especial ONU sobre el dret a l’aigua potable i al sanejament; Magdalena Sepúlveda Carmona, Ex Relatora Especial ONU sobre l’extrema pobresa i els drets humans.

(traduit per la Taula de  https://elpais.com/planeta-futuro/2020-10-13/ya-basta-se-debe-terminar-con-la-mercantilizacion-de-los-servicios-publicos.html?ssm=FB_CC

Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, emergencia climàtica, energies renovables, Especulació urbanística, Exemples, Investigació i recerca, Participació | Deixa un comentari

Remunicipalització de l’aigua, a Terrassa i arreu!

Publicat el 12 d'octubre de 2020 per taulallobregat

Des del 2010, un lent però constant moviment de remunicipalitzacions ha començat. Ja són 30 remunicipalitzacions a Catalunya, i més de 150 els municipis amb concessions que ja han finalitzat o finalitzen en els propers 5 anys. Al mateix temps  s’han format 20 plataformes ciutadanes a diferents municipis treballant per una gestió pública i democràtica. Caldrà seguir impulsant aquests processos de reapropiació de l’aigua gota a gota, municipi a municipi, per tal d’anar canviant poc a poc l’status quo. Fins ara Terrassa ha sigut el municipi més gran en remunicipalitzar l’aigua a Catalunya, però ja hi ha  molts nous municipis que estan entrant en acció en el procés de construir una gestió pública i democràtica, com Girona, el Consell Comarcal d’Osona, Ripollet, Sant Cugat, Berga, Igualada, Vilassar de Dalt, Masnou… Cada dia seguim treballant [email protected]  persones, des de molts llocs, per enfortir i millorar la democràcia a través de l’aigua.

A Terrassa, l’aigua és pública amb

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), que  és un projecte impulsat pel Parlament Ciutadà i el moviment social de la ciutat, que tracta de donar sentit al lema que va simbolitzar el procés social de remunicipalització del servei: «S’escriu aigua, es llegeix democràcia!!»

L’OAT és un òrgan participatiu municipal que té un funcionament autònom. Va ser creat pel Ple Municipal de l’Ajuntament  de Terrassa al juliol del 2018 i es va constituir en la seva primera reunió del 20 de febrer del 2019.  En el preàmbul del seu Reglament s’indica que es posa en marxa amb la voluntat política de millorar la governança de la ciutat aprofundint en la participació, la col·laboració i la concertació amb la ciutadania i els agents socials. Es tracta d’un nou espai de participació, creat amb l’objectiu de definir una nova cultura de la participació ciutadana en la gestió dels béns comuns de la ciutat i esdevé, per tant, un repte democràtic, social i polític.

Com funciona, avui dia, aquesta remunicipalització? Quins problemes comporta? Encara no tenim l’enllaç definitiu (quan el tinguem, el posarem de seguida aquí) però des d’ara us convidem a seguir, amb nosaltres, el  webinar sobre remunicipalització de l’aigua que hi haurà el proper dia 21 a les 17  en el que participarà la nostra companya Edurne, que està col·laborant en la remunicipalització de l’aigua a Terrassa

 

Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Exemples, Investigació i recerca, OAT, Participació, Terrassa, Xerrades | Deixa un comentari

El Llobregat es belluga!

Publicat el 5 d'octubre de 2020 per taulallobregat

A l’ALT LLOBREGAT la Plataforma Anti-incineradora de Cercs  han convocat  una mani i posat  una denúncia:

Al Baix Llobregat, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet s’ha fet ressò de la  concentració a Gavà

La manifestació de dissabte passat a Gavà (foto Bruna Casas).

La concentració de dissabte passat contra el Pla de Ponent a Gavà va resultar un èxit de convocatòria de la plataforma Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent i va aconseguir un gran ressò en els mitjans de comunicació.

Aquesta mobilització ja estava prevista per al mes de març, però l’estat d’alarma per la COVID-19 va obligar a ajornar-la. Per això, els organitzadors van insistir en tot moment a les persones convocades que fessin ús de les mascaretes, que mantinguessin entre elles la distància de seguretat de metro i mig i també els van proporcionar gel protector per rentar-se les mans.

Els càlculs sobre el nombre de manifestants oscil·len al voltant de les 700 persones, cent amunt cent avall, però l’important va ser la resposta ciutadana activa a la convocatòria de protesta per un pla que preveu la construcció d’uns 5.000 pisos en un indret que és el darrer connector verd entre el parc natural del Garraf i el delta del Llobregat.

Aquesta oferta d’habitatge nou a Gavà, a més, permetria un augment potencial d’uns 12.000 habitants, en uns moments que ni la demanda i ni les previsions d’evolució de la població justifiquen una operació d’aquestes característiques.

Com és sabut, el manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet demana l’aturada de tots els plans urbanístics que representen una ampliació del sòl urbà i una moratòria de dos anys per reflexionar de manera democràtica i participativa sobre el model territorial i urbà al Baix Llobregat. A més a més, en aquests moments l’Àrea Metropolitana de Barcelona debat el futur Pla Director Urbanístic (PDU), que permetria superar el planejament vigent, aprovat abans dels ajuntaments democràtics, a finals dels anys 70 del segle passat.

En la concentració de dissabte a Gavà, els manifestants van reclamar que els ajuntaments afectats prioritzin les millores dels sectors urbans, en lloc de la seva expansió, i van anunciar que impulsaran una consulta ciutadana perquè la població opini sobre el Pla de Ponent.

I l’ al·legació  presentada per la gent del Bages a la concessió de l’aigua de la depuradora de Manresa a ICL, ha tingut  ressó a TV3 i a l’agència  de notícies ACN

Per si voleu signar:

https://www.rightsofrivers.org/?emci=17428d77-8303-eb11-96f5-00155d03affc&emdi=8437c5cb-f603-eb11-96f5-00155d03affc&ceid=1982258#share

Publicat dins de ACA, Al·legacions, Alt Llobregat, Baix Llobregat, Cercs, Contaminació, Distribució mail list, Especulació urbanística, Gavà, LLobregat, Manifestacions, Runams | 1 comentari

Plaques solars o agricultura?

Publicat el 28 de setembre de 2020 per taulallobregat

Des del principi, la Unió de Pagesos  ha format part dels impulsors de la Taula del Llobregat. Per això i gràcies a ells, compartim la  visió del perill que representa per la nostra conca la nova bombolla energètica: les plaques solars en zones despoblades o zones agrícoles.

El Decret Llei 16/2019 de la Generalitat de Catalunya ha obert la caixa de Pandora per crear sol·licituds d’instal·lacions solars i d’energia fotovoltaica. La normativa, que passa per sobre d’altres legislacions urbanístiques i naturals, ha generat una allau de projectes a Catalunya, especialment en terrenys en sòl rústic, més barat que l’industrial, i en zones despoblades, lluny de les àrees de consum energètic. En albirar la possibilitat de negoci, les empreses i fons d’inversió han desembarcat en aquest àmbit, oferint als agricultors fins a 1.300 euros per hectàrea, xifra que multiplica per sis el que cobrarien pels terrenys de cultiu. El boom ha provocat que ja hi hagi 424 projectes d’instal·lacions solars previstos a Catalunya, segons les dades que té el sindicat Unió de Pagesos.

Obrir un debat general sobre la viabilitat del món rural i la necessitat de protegir les finques agrícoles productives. Aquesta és la proposta del sindicat agrari Unió de Pagesos. Després que es “s’hagi obert la veda a les empreses energètiques, ha arribat el moment de la regulació”, assegura el responsable de desenvolupament rural d’Unió de Pagesos, en  Josep Carles Vicente. El sindicat considera que hi hauria d’haver  instal·lacions d’energies renovables més reduïdes, que aprofitessin les teulades dels polígons per no continuar esqueixant el territori.

Democratitzar l’energia territorial

El model que reivindica Unió de Pagesos  es basa en instal·lacions més petites, que potenciïn l’autoconsum, i que impliquin els habitants del territori on se situï la placa solar o el parc eòlic. Per això, reclama que la inversió l’assumeixin les entitats locals i les administracions públiques. En comptes de crear nous espais, el sindicat planteja la necessitat d’aprofitar les teulades dels edificis de les zones urbanitzables, de manera que el punt de generació estigui el més a prop possible del de consum.

Actualment, les empreses i fons d’inversió han demandat més de 700 hectàrees per a projectes de centrals solars i més de mig centenar de sol·licituds per a parcs eòlics. Vicente reclama “controlar les bombolles d’especulació agràries i que el territori pugui decidir sobre la seva gestió”. En aquest sentit, recorda que hi ha zones rurals que són grans productores d’energia que després no reben cap benefici ni per l’impacte mediambiental ni per avantatges en el consum. “Cal democratitzar l’energia territorial”, suggereix Vicente.

Sèrie d’articles a Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/transicio-energetica-democratica/

Els agricultors lamenten que el model de concentració i d’expansió d’instal·lacions d’energies renovables en sòl rural no urbanitzable, promogut per empreses i fons d’inversió, tingui conseqüències en les finques agrícoles, els sistemes de reg o danys irreversibles en el paisatge. Per aquesta raó, exigeixen a la Generalitat que abans d’autoritzar una iniciativa “analitzi les afectacions dels espais agraris”.

Es tracta d’una reivindicació i l’exigència d’un model de territori defensat també per les plataformes contra les empreses de sempre, que a través de societats pantalles, desembarquen en zones despoblades com la Segarra o l’Anoia i sense cap tipus de procés participatiu, sobre el qual puguin decidir els habitants del territori, creen instal·lacions eòliques fins i tot en zones de la Xarxa Natura 2000 perquè la normativa els ho autoritza”.

La Directa acaba de publicar un document, donat veu al territori:

Energies renovables, en mans dels de sempre

 

Continua llegint →

Publicat dins de agricultura, Anoia, Distribució mail list, LLobregat, Participació | Deixa un comentari

ICL menteix, La Generalitat fa veure que s’ho creu i nosaltres presentem una al·legació

Publicat el 21 de setembre de 2020 per taulallobregat

No estem d’acord:  no  es compliran els objectius  del Pla Phoenix enumerats  al DOGC 8027:

  • Ja no es compleix que doni “ocupació directa a 1.200 persones”.
  • No s’ha produit el tancament ordenat de l’activitat a Sallent(…) amb  la transferència de l’activitat a Súria, molt menys encara s’està fent d’una manera que  permeti la restauració dels dipòsits salins.
  • No es complirà “l’increment de la producció  fins a (…) 750.000 tones l’any de Sal Vacuum d’alta puresa.

Instal·lacions de ICL a Súria

Amb tot i les sentències ordenant plans de restauració i  retirada immediata del runam, amb tot i les condemnes penals per negar la salinització, amb tot i tenir una denuncia  a punt d’entrar al Tribunal de Justícia Europeu  exigint una fiança proporcional al volum del dany causat, amb tot i la Directiva Marc de l’Aigua que parteix del principi de qui contamina, paga, veient com han anat les coses fins ara, més aviat ens sembla que es complirà la pitjor distòpia: ICL marxarà del nostre país deixant els treballadors sense feina i  amb subsidis a càrrec de l’administració pública i   immenses muntanyes de runams que salinitzaran la poca aigua que tenim al Llobregat, una costosa dessalinització que haurem  de pagar entre [email protected]

Precisament el XI Congres ibèric de Planificació i Gestió de l’aigua ha reclamat valentia a les administracions públiques per prendre mesures cap a una transició hídrica justa i Elisa Vargas, responsable de Polítiques  a la Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea, ha assegurat que els fons europeus per la pandèmia són una oportunitat per invertir en la transició hidrològica

Així doncs,  mostrant les mentides contingudes en el Pla Phoenix, demanem  que no es doni l’ aigua de l’EDAR de Manresa  a ICL com preten el DOGC  8214  i que aquesta negativa sigui el principi d’ un replanteig de la política  que han seguit les administracions fins ara en el tema de les mines de potassa del Bages, i per tant,

  • Que s’obligui a l’empresa a deixar una fiança proporcional a la restauració dels runams i s’estableixin clarament les obligacions i els terminis  per a eliminar-los, com recomana l’informe del CUSA.
  • Que s’asseguri el lloc de treball als treballadors actuals si no tenen ocupació a la mina, donant-los feina en la restauració dels runams, així com es plantegi un pla de reconversió industrial de la comarca, coherent amb un desenvolupament equitatiu i sostenible
  • Que s’estudiï la manera d’aprofitar les riuades per fer servir l’aigua que es necessita per restaurar els runams sense prendre aigua del Llobregat.

Aqui podeu descarregar  l’al·legacio que hem presentat des de la Taula del Llobregat, a més d’altres entitats.

Jaime, 2012- El riu Llobregat al seu pas per Monistrol

Publicat dins de ACA, AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Al·legacions, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, FNCA Fundación Nueva Cultura del Agua, ICL, LLobregat | 3 comentaris