APRENEM DEL GLÒRIA AL DELTA DEL LLOBREGAT

Mapes de risc d’inundació i component marina.

PRESENTACIÓ

Al delta del Llobregat diferents visions, valors i interessos conflueixen en una àrea de tan sols 100ha. Conseqüentment, el delta del Llobregat és sovint titular de diversos conflictes territorials. Creiem que davant de problemàtiques complexes i incertes calen aproximacions transdisciplinàries del coneixement. Per fer-ho possible, a la jornada Aprenem del Glòria al delta: mapes de risc d’inundació i component marina volem oferim un espai per fer dialogar el coneixement científic, el coneixement tècnic amb el coneixement local. (text complet a sota)

Aquesta sessió es realitzarà la tarda del  23 de setembre de 2021,  de 16:30 a 19:00 i s’hi podrà assistir de dues maneres: o bé  en streaming via youtube gestionat per SICOM , o bé en directe a la sala d’actes del Palau Robert (Barcelona). Per inscriure-us, aquí.

 

AGENDA    

16:30-16:40   Presentació i benvinguda (Antònia Casellas UAB)

16:40-16:55   Mariano Barriendos (UB) – Contextualització del temporal Gloria en clau històrica

16:55- 17:10  Eva Crego i Sandra Ruiz (ACA) – Els mapes de risc d’inundació pels districtes de conques fluvials de Catalunya: el cas del Llobregat.

17:15-17:30   Anna Marín (UAB) La component marina de la inundació als deltes. Presentació del mapa de masses d’aigua detectades el dia 22 de gener de 2020 al delta del Llobregat mitjançant imatges SAR (radar d’obertura sintètica).

17:30-18:20  Recull de testimonis de persones/empreses/institucions del delta afectades per la inundació que ens parlaran de les seves problemàtiques i d’algunes particularitats de la xarxa de drenatge local del delta.

  • Manuel Valero (Departament d’infraestructures de Castelldefels)
  • Armand Ribes (Departament de medi ambient de Gavà)
  • Miquel José (Unió de pagesos, Gavà)
  • Enric de Roa (Tècnic Espais Naturals)
  • Enric Queralt (Cuadll)
  • Jordi Fortuny (SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet)

18:20-18:50h    Debat i participació del públic

18:50-19:00h    Cloenda (Eduard Ariza UAB)

Inscripció: https://framaforms.org/aprenem-del-temporal-gloria-al-delta-del-llobregat-1631035482

FLYER de la jornada,  que us podeu baixar en format PDF aquí 

PRESENTACIÓ

Al delta del Llobregat diferents visions, valors i interessos conflueixen en una àrea de tan sols 100ha. Conseqüentment, el delta del Llobregat és sovint titular de diversos conflictes territorials. Creiem que davant de problemàtiques complexes i incertes calen aproximacions transdisciplinàries del coneixement. Per fer-ho possible, a la jornada Aprenem del Glòria al delta: mapes de risc d’inundació i component marina volem oferim un espai per fer dialogar el coneixement científic, el coneixement tècnic amb el coneixement local.

El grup de recerca SGR-INTERFASE del departament de geografia de la UAB juntament amb la Taula del Llobregat organitza una sessió divulgativa i participativa sobre les inundacions al delta del Llobregat, prenent com a marc referent el temporal Glòria (gener 2020). El debat està orientat a conèixer-ne les causes, entendre la gestió actual del risc, i les perspectives de futur en un context d’emergència climàtica que afecta una zona deltaica metropolitana clau pel territori i la seva població.

Iniciarem la jornada amb una visió històrica de les inundacions al riu Llobregat, fent èmfasi en el tram baix del riu. Aquesta aproximació històrica, a càrrec de Mariano Barriendos (professor d’història a la UB i paleoclimatòleg), ens permetrà una millor contextualització del temporal Glòria. A continuació, Eva Crego i Sandra Ruiz, del Departament de Planificació i Ordenació de l’Espai Fluvial (ACA), ens explicaran com s’elaboren els mapes de risc d’inundació segons la legislació vigent. L’Anna Marín Puig, investigadora del departament de geografia de la UAB, adreçarà la component marina de la inundació en zones deltaiques i presentarà un mapa amb les inundacions detectades durant el temporal Glòria.

La segona part de la jornada donarà veu a les persones directament afectades pels impactes de la inundació i coneixedores del les particularitats de la xarxa de drenatge local. Manuel Valero, del departament d’infraestructures de Castelldefels, ens informarà de la cota d’inundació urbana assolida durant el Glòria, fent èmfasi en el col·lapse dels col·lectors pluvials. Armand Ribes, del departament de medi ambient de Gavà, situarà la inundació marina de Gavà Mar durant el temporal marí del Glòria i les estratègies per fer-hi front. Miquel José, agricultor i representant de la Unió de Pagesos de Gavà, explicarà la compromesa viabilitat de l’agricultura més necessària que mai en un escenari de canvi ambiental global. Enric de Roa ens informarà de l’afectació del Glòria als Espais Naturals, especialment als estanys litorals que són zones receptores de les aigües urbanes, dels polígons industrials, de l’aeroport i dels camps agrícoles i els seu paper davant de fenòmens climàtics extrems. Enric Queralt, de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del delta del Llobregat, ens parlarà de la rellevància dels nivells piezomètrics de l’aqüífer i la gestió de la inundació deltaica. Jordi Fortuny, de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, farà referència a la forta pressió urbanística de la vall baixa i del delta del Llobregat que incrementa la sensibilitat d’aquest territori vers la inundació.

Antònia Casellas (professora de geografia de la UAB) moderarà l’acte i dinamitzarà un espai dedicat al debat amb el públic i Eduard Ariza (professor de geografia de la UAB) farà la cloenda de l’acte.

Spread the love
Publicat dins de ACA, aeroport, Agricultura, Baix Llobregat, Castelldefels, CUADLL, Delta Llobregat, Distribució mail list, Ecosistemes humits, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Emergencia climàtica, Formació, Gavà, Hospitalet, Inuncat, INUNDACIONS, Jornades, LLobregat, Prat de llobregat, Riskcat, Sediments, Sistemes Naturals, Viladecans, Xerrades | Deixa un comentari

CONCENTRACIÓ 19 SETEMBRE

El 2 d’agost passat es va fer públic l’acord entre la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol per ampliar l’aeroport Barcelona-el Prat, amb una inversió de 1.700 milions d’euros, mitjançant l’allargament de la tercera pista i la construcció d’una terminal satèl·lit. Aquest acord, tancat en una reunió no oficialitzada, inclou també els plans de creixement d’Aena als aeroports de Girona-Costa Brava i Reus, i la construcció d’estacions de tren d’alta velocitat en aquests aeroports per connectar-los amb Barcelona.

La plataforma Zeroport, la Xarxa per la Justícia Climàtica i moltes altres plataformes i col·lectius, com la TAULA DEL LLOBREGAT ,  Ni un pam de terra i SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, criden la població a la participació per mobilitzar el màxim de forces socials de tot el país en una concentració unitària el diumenge 19 de setembre. La concentració es farà a Barcelona a les 12 hores, al carrer Tarragona, entre la plaça d’Espanya i la plaça dels Països Catalans.

Serà una concentració estàtica autoritzada amb l’objectiu d’aturar el projecte d’Aena d’ampliació de l’aeroport abans del 30 de setembre, data en què està prevista l’aprovació pel consell de ministres. La concentració s’organitzarà en tres blocs que tindran trams de trobada concrets: Defensa del territori, Justícia climàtica i ambiental, i Vides dignes.

Les entitats convocants del 19S afirmem que “necessitem la màxima implicació per aconseguir que aquesta concentració sigui també un clam contra les polítiques continuistes que aquest projecte exemplifica, que intensifiquen un model econòmic injust i insostenible, que està en la base de l’augment de les desigualtats socials i de la crisi climàtica, ecològica i social”. Els organitzadors difondran aviat tota la informació relacionada amb la mobilització a través del web http://www.ampliacionsno.cat. També han activat el compte de correu electrònic [email protected], per aclarir dubtes o consultes de la ciutadania i de les entitats que vulguin sumar-se a la mobilització.

El govern diu que posa una línia vermella a  la Ricarda i no parla gens de l’augment d’emissions i del canvi climàtic que comporta.  Talment com  irresponsables envers la salut, el futur i la vida. No hi ha una ampliació de l’aeroport del Prat amb cost ambiental zero”  diu Joan Pino, director del CREAF

No volem cap ampliació @TeresaJorda  @jordiPuignero @perearagones i el #19S serem milers als carrers #MenysAvionsMésVida #SalvemElDelta

Spread the love
Publicat dins de aeroport, Decreixement, Delta Llobregat, Distribució mail list, Ecosistemes humits, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Estat Espanyol, Jornades, Manifestacions, Participació | Deixa un comentari

Participem! 3 propostes

(1) Aconsellats per Martorell Viu, avui us presentem i animem a baixar-vos FLOODUP,  una  aplicació  que us permetrà veure i compartir, en temps real, observacions d’inundacions i dels seus efectes. També podreu aportar informació sobre altres fenòmens relacionats, llocs que poden estar en risc, testimonis d’inundacions històriques, infraestructures significatives o punts emblemàtics en relació amb les inundacions.

Més informació: Floodup. Idiomes: Català, castellà, anglès. Descàrrega:   

google_playApple Store

 

 

 

(2) SALVEM L’OLLA DEL REI, de Castelldefels,  ens convida a l’ ESTRENA del DOCUMENTAL “OLLA A PRESSIÓ. AIGUAMOLLS EN PERILL”  Dissabte 18 de setembre  19:30 al Teatre Plaza de Castelldefels.  Preu, 3,5 €.  Un documental dirigit per @JudithSiches

  Les entrades les podeu  comprar a entrapolis.com/entradas/estre

 

Pels que no hi pugueu assistir, tenen pensat oferir  la seva projecció als ateneus i casals els mesos després de l’estrena.  I més endavant el penjaran i el podrem veure online. @OlladelRei  #SalvemlOlla

 

 

 

(3) El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà  compleix  els seus primers trenta anys i, per celebrar  l’aniversari de l’entitat, juntament amb el @puntzero, organitza un CONCURS DE FOTOGRAFIA NATURALISTA  Podeu participa-hi enviant una foto a [email protected] Podeu consultar les bases al  perfil d’instagram. #GDNB30ANYS i tenim temps fins el 14 de setembre d’enguany  @grupdefensa

Aquí teniu les bases #GDNB30ANYS:

📣 GRAN CONCENTRACIÓ UNITÀRIA CONTRA LES AMPLIACIONS D’AEROPORTS
19 setembre 12 h.
📍Lloc: c/ Tarragona entre pl.d’Espanya i pl. Països Catalans (Bcn).
Spread the love
Publicat dins de Alt Llobregat, Baix Llobregat, Castelldefels, Distribució mail list, Exemples, Exposicions, Inuncat, INUNDACIONS, Investigació i recerca, LLobregat, Martorell viu, Participació, Riskcat | Deixa un comentari

Hort? Pagesia? Una nova relació amb el sòl

Una nova manera de viure també vol dir tenir una relació diferent amb el terra, amb el sòl.

El canvi d’una agricultura pagesa a una agricultura industrial  és un dels grans responsables de l’augment de carboni a l’atmosfera: la industrialització de l’agricultura ha estat lligada a l’ús de pesticides i fertilitzants sintètics, i aquests elements  si bé temporalment han incrementat la productivitat dels camps, també han eliminat la immensa vida microbiana de la terra (diuen que en una culleradeta de cafè de terra sana hi trobem més microbis que tots els éssers humans que habitem el planeta), que és fonamental per mantenir segrestat el carboni que inhalen les plantes durant la fotosíntesi. Segons la literatura científica, entre un 25% i un 40% de l’actual excés de CO₂ a l’atmosfera prové d’aquesta destrucció de bona terra fèrtil. (Vegeu Gustavo Duch a l’Ara)

Vam tenir el plaer de presentar en aquestes pàgines l’Associació l’ERA, que  impulsa el reconeixement de la importància del sòl i de l’agricultura que el regenera

I avui  ens plau fer difussió  del  projecte de demostració d’un sistema de gestió agro-silvo-pastoral integrat per a millorar la sostenibilitat ambiental, social i econòmica en zones de muntanya mediterrània, el projecte Polyfarming desenvolupat pel CREAF a la masia de les Planeses, entre Besalú i Castellfollit, del que fins i tot us podeu descarregar el manual . Sabem que s’està fent una experimentació del sistema Polyfarming al Delta del Llobregat, però encara no se’n pot fer difussió.

         

 

 

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Contaminació, Cooperativisme, Decreixement, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Exemples, Formació, Investigació i recerca | Deixa un comentari

El crit dels rius, asfixiats i convertits en clavegueres

El grito de socorro de los ríos, asfixiados y convertidos en canales de desagüe

Shutterstock / Novikov Aleksey  
Els rius s’estan morint davant dels nostres ulls.  El Llobregat, segrestat a l’Alt Llobregat, salinitzat i acaparat per la indústria al Bages, ple de canyes  i edificacions que obstrueixen el seu pas a Olesa, a Esparraguera, … i amb greus amenaces al seu Delta.  La poca aigua que queda ja no va pels rius, sinó pels tubs, com acostuma a dir un mestre respectat.
En període estival, hem pensat que era bo rellegir  l’estudi sobre els rius  de “The conversation” . Expressa també  la nostra opinió sobre el que està passant al LLobregat  Gràcies a    Belén García Martínez,  de la Universidad de Sevilla:

En el Día Internacional de Acción por los Ríos, celebrado cada 14 de marzo, dirijamos la mirada a estos sistemas naturales que tan importantes han sido, son y serán para el desarrollo ambiental, social, cultural y económico de la humanidad.

Es necesario poner de manifiesto lo inestable que es la relación hombre-río en la actualidad, en un contexto de cambio climático en el que la fuerte antropización está robándoles su identidad, dinamicidad y territorio.

Los ríos son sistemas naturales dinámicos, complejos y extremadamente sensibles a cualquier tipo de cambio ya sea climático, hidrológico o antrópico. Estos suponen una ruptura en el equilibrio entre el caudal y la carga transportada. Cualquier actuación acometida en el río o en su cuenca se va a manifestar tanto en el cauce como en su llanura aluvial.

Entre las principales actividades humanas que afectan a los sistemas fluviales figuran las siguientes:

  • Los cambios de usos del suelo.
  • La remoción de la vegetación de ribera.
  • Las obras de defensa contra avenidas, dragados y canalizaciones.
  • La extracción de áridos.
  • La agricultura y las plantaciones de choperas.
  • El pastoreo.
  • La regulación de caudales.
  • La contaminación de aguas.
  • La abstracción-incorporación de caudales.
  • La explotación de especies nativas.
  • La introducción de especies exóticas.
  • La navegación.
El río Genil en Palma del Río, provincia de Córdoba, durante los trabajos de encauzamiento (2004).
María Belén García Martínez, Author provided

Las consecuencias para los ríos

Por introducir al lector en esta temática, me gustaría destacar algunas de las implicaciones que conllevan ciertas actuaciones, como la construcción abusiva de embalses, que alteran su régimen natural.

En los ríos de la cuenca del Guadalquivir hemos registrado una reducción genérica del volumen de caudal circulante por el cauce, una inversión del régimen o incluso una mayor irregularidad hidrológica. Se ha ampliado el número de meses en los que el río no lleva prácticamente caudal como consecuencia de la retención del flujo en las presas.

El anterior fenómeno, junto con la retención de sedimentos en los embalses, conlleva el estrechamiento y la incisión de los cauces. Pierden progresivamente la conectividad con sus llanuras de inundación. Esta tendencia al hundimiento supone además un serio problema para obras de infraestructuras, como puentes o carreteras próximas, por socavamiento.

Un ejemplo es el puente de Tomás de Ibarra sobre el río Rivera de Huelva, en Guillena (Sevilla). La fuerte incisión en el río que genera la inestabilidad del puente estaría asociada a la irregularidad del régimen, la generación de ondas de crecida rápidas y el efecto de aguas limpias.

El cauce del Rivera de Huelva en la transversal Guillena (Sevilla). Patrón morfológico de cauce efímero con carga grosera, flujo desconectado, ausencia de vegetación de ribera.
Belén García Martínez,, Author provided

Cambios en la vegetación

El régimen de caudales y sus efectos sobre los cauces fluviales es el garante de la composición y distribución de la vegetación de ribera, así como de su estructura y abundancia. Los cambios descritos serían los responsables de la migración de la vegetación hacia el lecho para satisfacer sus necesidades hídricas y, en parte, de la pérdida de biodiversidad natural e integridad de estos ecosistemas. Pero no es la única causa.

Reiteradamente asistimos a la degradación intensa de estos espacios. Se sustituyen en muchos casos especies endémicas por foráneas, como el eucalipto. En otros casos, desaparecen en su totalidad para dejar paso a pequeñas y medianas explotaciones agrarias.

Estas actuaciones no solo desatienden lo que establece la Ley de Aguas y la obligación de proteger el Dominio Publico Hidráulico, sino que disminuye la labor de laminación de las ondas de crecida en la llanura, la capacidad de retención de sedimentos y la fijación de las márgenes.

Invasión de la zona de servidumbre en el río Guadalbarcar.
Belén García Martínez, Author provided

No se consigue acabar con el peligro de las inundaciones en una población totalmente asentada en las llanuras de inundación. Es la paradoja de la tecnología contemporánea. Si bien los embalses pueden evitar las inundaciones periódicas de menos entidad (ordinarias), suponen un riesgo añadido cuando el efecto laminador se ve superado por la persistencia del fenómeno, y las presas deben aliviar agua ante el peligro de rotura.

Se origina un efecto no deseado aún más peligroso en aquellas llanuras que han quedado desprovistas de sus bosques de ribera y se han desmantelado u obstaculizado los elementos morfológicos (cauces abandonados) con capacidad para evacuar y redirigir el caudal de crecida. Un buen ejemplo lo encontramos en el doble meandro abandonado de Cantillana. Desconectado del Guadalquivir tras su acortamiento y la construcción de la presa de Cantillana, sigue recobrando su funcionalidad en crecidas extraordinarias y generando desastres cuantiosos en la llanura.

Una sociedad desligada de los ríos

De ser una sociedad adaptada al medio, en la que los ríos eran espacios de encuentro, de ocio, ejes vertebradores de la sociedad y la cultura hemos pasado a ir invadiendo el espacio del río, con un solo objetivo: rentabilizar al máximo el recurso sin importar la calidad del sistema que lo genera.

En ese proceso, al río se le ha ido despojando de su categoría de río para, en muchos casos, otorgarles la de canales de desagüe y constriñéndolos en ocasiones al mero cauce. Sin embargo, es esta sociedad que vive de espaldas a los ríos la que sigue exigiendo seguridad frente a ellos.

La desnaturalización y escasa vigilancia de estos espacios de gran valor natural, a veces con la complacencia de la Administración, no ayuda a la implementación de la Directiva Marco de Agua orientada a prevenir el deterioro, mejorar el estado de los ecosistemas acuáticos y promover un uso sostenible del agua.The Conversation

Belén García Martínez, Profesora Contratada Doctora, Área de Geografía Física, Dpto. Geografía Física y Análisis Geográfico Regional, Universidad de Sevilla

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.

Spread the love
Publicat dins de Abocador, ACA, Agricultura, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Investigació i recerca, LLobregat, Sistemes Naturals | Deixa un comentari

Decrèixer, canviar el rumb!

En ple estiu , amb una sequera memorable a Catalunya i Espanya i amb uns incendis terribles a l’altra vora del mar, la mirada se’ns ha aixecat des del nostre riu al conjunt del Mediterrani, vers el conjunt de la Terra, vers un futur no gaire prometedor  on ens encaminen si no canviem el camí que ens porta.

Precisament, Ecologistes en Acció acaba de fer  públic el seu posicionament sobre els fons NGEU i de mostrar  la seva oposició al Pla de Recuperació i Resiliència, afirmant que ha estat tramitat sense transparència ni debat polític o social. Aquí en teniu el resum i la possibilitat de descarregar-vos el document:  Segons EEAC, els fons de la Unió Europea intensificaran la crisi social, ecològica i climàtica

sequía

Conocemos el agua imprescindible para las actividades agrícolas y, por tanto, para la alimentación de nuestras sociedades. Sería un error olvidar que este elemento es igualmente necesario para muchas actividades e infraestructuras que forman parte integrante de nuestras sociedades industriales. En los últimos años, muchos epifenómenos están ahí para recordarnos esto.

Sequías y efecto dominó

A principios de 2021, Taiwán experimentará su peor sequía en décadas. Por primera vez en más de cincuenta años, ningún tifón había azotado el país el año anterior. Este evento, a priori sin importancia para los occidentales, tiene repercusiones aún vigentes en el momento de escribir este artículo. El estado insular frente a las costas de China de hecho diseña más de dos tercios de los chips electrónicos esenciales para la fabricación de computadoras, teléfonos inteligentes, consolas de juegos y ciertos automóviles. Sin embargo, la fabricación de estos chips requiere cantidades astronómicas de agua: hasta 150.000 toneladas por día solo para el líder de la industria [1]. Varias fábricas se ven obligadas a limitar la producción, una decisión problemática en un contexto de demanda creciente por la recuperación china y el salto adelante que ha dado la digitalización de nuestras sociedades. Consecuencia: algunas líneas de producción en Europa se encuentran paralizadas por falta de piezas.

Estos chips no son los únicos elementos que intervienen en nuestra vida diaria y cuya producción requiere enormes cantidades de agua. Casi todos los componentes y sus materias primas dependen de un suministro hidráulico constante, ya sea para extracción, refinación, fabricación, refrigeración o incluso limpieza. Por lo tanto, la mayoría de las minas y fábricas tienen una gran base de agua y pueden ser vulnerables en caso de sequía o agotamiento de los recursos hídricos.

 

Mina Chuquicamata (Chile)Vayamos al norte de Chile, a Chuquicamata, donde se encuentra la mina de cobre a cielo abierto más grande del mundo. Este sitio concentra el 13% de las reservas de cobre del mundo. Este mastodonte, ubicado en una de las zonas más áridas del planeta, necesita 2.000 litros de agua por segundo. Debido a la falta de precipitación, son las reservas subterráneas y los humedales de la región los que abastecen a la mina [2] . Esta explotación excesiva compromete a medio y largo plazo no solo los ecosistemas y lugares de vida del entorno, sino también la viabilidad de la propia mina. Este es al menos un elemento de cuestionamiento en un país que suministra casi el 30% del cobre crudo del mundo [3] .

Esta situación, que probablemente sea prerrogativa de muchos otros sitios mineros, podría verse agravada por dos factores. Por un lado, el calentamiento global que, a la vista de las diversas previsiones del IPCC, acentuará los episodios de sequía en gran parte del mundo, muchas veces en regiones ya en estrés hídrico. Por otro lado, el agotamiento de los yacimientos mineros. Declive que va acompañado de una disminución de la calidad de las reservas remanentes (menos accesibles, más mixtas, más complicadas de refinar, etc.), que generalmente significa que se necesitan más energía y agua para explotarlas [4] .

¿Y la energía en todo esto?

Lo anterior también es válido para los recursos energéticos no renovables. Sigue un proceso autosostenible en el que las necesidades de recursos, energía y agua aumentan en paralelo [5] . Los aceites de lecho de roca son emblemáticos a este respecto. La fracturación hidráulica requiere mucha agua y puede conducir a callejones sin salida en el futuro cercano para muchos pozos ubicados en áreas con precipitaciones insuficientes.

La producción de electricidad también puede verse interrumpida si los patrones de lluvia disminuyen. Las represas hidroeléctricas son un buen ejemplo ya que dependen de ríos y arroyos con caudales importantes. Sin embargo, la sequía, la reducción del manto de nieve a gran altura, la reducción de la superficie de los glaciares, el aumento de la evapotranspiración, así como el aumento de las extracciones (especialmente para la agricultura) están provocando cada vez más amenazas a muchas cuencas hidrográficas, provocando aquí y hay un cierre forzoso de las presas y, por tanto, de la producción de electricidad.

En 2016, Venezuela sufrió restricciones en el suministro eléctrico debido a una fuerte caída en el nivel del agua de la presa Guri, ubicada en el noreste del país y que proporciona más de las tres cuartas partes de la electricidad del país. Esta disminución fue el resultado de una sequía prolongada probablemente causada por un episodio de El-niño particularmente virulento.

En California, la producción de electricidad a partir de represas hidroeléctricas ha experimentado una disminución significativa en los últimos años debido a las sucesivas sequías que se produjeron a principios de año. Y el año 2021 ya parece ser uno de los peores.

Más preocupante, las centrales nucleares que necesitan un suministro constante de agua para su funcionamiento y refrigeración. Una caída del caudal del Mosa ya ha provocado el cierre forzoso de los reactores de la central Chooz, en las Ardenas, durante el verano de 2020. Esta situación es cada vez menos excepcional ante la multiplicación de olas de calor en estos areas. ultimos años. ¿Y la flota nuclear francesa ubicada en la mitad sur del país?

Hasta aquí todo va bien…

Los eternos optimistas señalan con razón que estos eventos no tuvieron consecuencias catastróficas y que los países en los que ocurrieron fueron bastante resistentes. Esta es una buena noticia.

Pero el interés de recordarlos es ante todo subrayar las debilidades de nuestras sociedades hiperconectadas e hiperindustrializadas, en particular en un contexto de escasez generalizada de muchos recursos simultáneamente . Más que los hechos como tales, es el aumento de su frecuencia lo que debería cuestionarnos.

A continuación, ilustran el hecho de que muchas promesas sobre los retos ecológicos que se avecinan (aumento de la flota de coches eléctricos, digitalización excesiva, totalmente renovables, etc.) pueden resultar difíciles de tener en cuenta dadas las limitaciones geográficas y geológicas que imponen.

Ante esto, será necesario integrar la necesidad absoluta de una reducción drástica de la producción y el consumo si queremos evitar que futuras perturbaciones se conviertan en perturbaciones generalizadas.

https://blogs.mediapart.fr/geographies-en-mouvement/blog/300521/lindustrie-mondiale-bientot-sec

Aquí us deixem la conferència de premsa íntegra de presentació del 6è informe (grup 1) del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic. Si en els propers 5-10 anys no es fan canvis radicals en les nostres societats, els efectes seran catastròfics.

i aquí  teniu l’enllaç a l’informe

Spread the love
Publicat dins de Decreixement, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Emergencia climàtica, Energies renovables, Exemples, Investigació i recerca | Deixa un comentari

AMPLIACIÓ ni de l’aeroport, ni del Port, ni de Mercabarna

Spread the love
Publicat dins de aeroport, Baix Llobregat, Contaminació, Decreixement, Delta Llobregat | Deixa un comentari

Abrera ,Olesa i l’Hospitalet, experiències al Llobregat

Observació de ratpenats a Olesa i Abrera

El passat divendres 23 de juliol ANDA amb la col·laboració dels membres de Capreolus (secció de natura del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà) va dur a terme un cens de ratpenats d’aigua (Myotis daubentonii) a la llera abrerenca del riu Llobregat.

Aquest cens forma part del projecte de ciència ciutadana Quirorius desenvolupat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, el qual té com a objectiu estudiar, seguir i protegir les poblacions de ratpenats d’aigua arreu del territori català.

Aquest projecte ja s’estava executant els anys anteriors a Abrera amb la col·laboració entre ADENC i ANDA. I des de l’estiu passat, Capreolus s’encarrega de realizar els mostrejos a Abrera i Olesa de Montserrat. La metodologia del cens consisteix en traçar un feix de llum arran d’aigua entre les dues ribes del riu per observar l’activitat nocturna d’aquests animals.

Aquest any, a diferencia d’algun cas anterior, no s’ha pogut determinar la presencia del ratpenat d’aigua al municipi. La seva presència és un indicador de la bona qualitat de l’aigua del riu i del bosc de ribera en general. En el mapa de sota, es poden veure les zones de mostreig (en banderes blaves) on quatre equips diferents van dur a terme l’observació.

Font: Google Earth. El·laboració per part d’ANDA.Per més informació del projecte i la consulta de dades, es pot visita el lloc web: www.ratpenats.org.

Una experiència des de L’Hospitalet: LaFundició 

L’Hospitalet de Llobregat és la ciutat  amb més densitat poblacional d’Europa i es troba a pocs quilòmetres de Barcelona. Aquestes particularitats netament urbanes xoquen amb la proximitat del Parc Agrari del Llobregat i amb una població conformada per persones migrants d’origen rural. Aquestes característiques han estat clau per a la creació de la xarxa de suport veïnal.

La història d’Europa és, en part, una història del que podríem dir «colonització interna». Un procés que s’estén almenys des del segle XIV amb la formació dels primers Estats moderns i el desenvolupament de l’economia capitalista fins avui: els encerclaments i la destrucció de la propietat comunal s’han acompanyat de l’anihilament de la cultura pagesa i, en definitiva, de tots aquells tipus  de vida en els quals l’activitat dels éssers humans encara està vinculada a uns territoris específics i als seus ritmes naturals, mitjançant un complex sistema que justifica la depredació sense límit dels recursos, l’extractivisme i l’acumulació en mans d’uns pocs.

En aquest procés, el projecte il·lustrat europeu i el desenvolupament del capitalisme no han deixat de treballar per a produir la no existència d’aquests altres mons de vida dels quals parlem, ja sigui directament amb l’anihilació material dels qui els sustenten o indirectament col·locant els seus sabers, formes de vida i cosmovisions fora del que pot ser pensat, o bé integrant qualsevol diferència en la il·lusió d’una societat liberal formada per una «classe mitjana universal» (masculina, blanca, burgesa i amb capacitats, gènere i sexualitat normatives) feta d’individus que es pensen autònoms, l’èxit o el fracàs dels quals depèn exclusivament del seu esforç individual, reunits tan sols per les institucions de l’Estat i per l’acte de consumir.

04 Fresnecuida AdrianaMateos

Taller de cistelleria amb l’artesana Mònica Guilera. Les cistelles són un prototip per a substituir les caixes de plàstic en les quals es distribueixen les anomenades “cistelles” de la cooperativa de consum Keras Buti. Foto: LaFundició

04 Interhorticulturalidad Abetxuko Baladre

Construcció d’un vàter sec en la finca Les Cabasses (Parc Agrari del Baix Llobregat) de LaFundició. A la foto, Neus Juvillà, veïna del barri de la Florida de l’Hospitalet. Foto: La Fundició

L’estigmatització de les perifèries i dels seus habitants

Aquest procés ha anat acompanyat també de grans moviments de població, del camp a la ciutat, en els quals masses de pagesos i pageses s’han vist obligades a abandonar les terres per a vendre la seva força de treball a les ciutats industrialitzades, les perifèries i els marges de les quals han acabat per habitar. A Catalunya i l’estat espanyol, aquests desplaçaments s’han donat amb característiques específiques, resultat de la seva pròpia evolució històrica: des de la incorporació tardana d’Espanya a la industrialització fins al projecte desenvolupista del franquisme. De fet, serien les polítiques agràries del franquisme, dirigides a la industrialització del camp, les que accelerarien la despoblació del medi rural a l’estat espanyol, al mateix temps que el règim enaltia la figura de la pagesia com a custodi de les essències nacionals. Referent a això, és important destacar que va ser el mateix règim franquista qui va impulsar la folklorització i museificació de la cultura popular, desacoblant així les seves manifestacions i les seves pràctiques dels tipus  de vida i dels socieocosistemes rurals que els donaven sentit i en els quals, al seu torn, complien una funció social.

Segons es buidaven els pobles s’omplien les ciutats,  cosa va donar com a resultat el creixement desmesurat i incontrolat de les seves perifèries. L’Hospitalet és, en bona part, resultat del transvasament de població de zones rurals, primer des de la resta de l’Estat espanyol en els anys 60 i 70 i des d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia a partir dels noranta. Aquestes poblacions comparteixen el fet d’haver estat objecte de dos processos interrelacionats: la precarització i l’estigmatització. Així, l’infrahabitatge, l’amuntegament o l’explotació laboral, mostres palpables d’aquesta precarització, es tradueixen al seu torn en l’estigmatització de les perifèries i dels seus habitants, representats com un perill social i un focus de degeneració cívica. Enfront d’aquesta estigmatització es donen multitud de reaccions: d’una banda, l’aculturació, és a dir, la negació del mateix origen social i cultural i l’assimilació als valors d’una classe mitjana urbanita idealitzada; per l’altre, les formes d’oposició i dissidència que han imaginat, organitzat i lloc en pràctica els qui, d’entrada, estaven destinats a ocupar un lloc subaltern en la història.

   El cooperativisme, per exemple, històricament ha format part del repertori d’eines que les classes subalternes han utilitzat per a resistir a l’explotació i produir formes d’autonomia.   

Eines per a produir autonomia

Les epistemologies i les economies pageses o les pràctiques obreres de suport mutu i cooperació són precedents històrics que considerem necessari contemporaneïtzar. Iniciatives com la cooperativa de consum i l’associació Keras Buti o la Xarxa de suport veïnal de l’Hospitalet s’inscriuen en aquest àmbit. El cooperativisme, per exemple, històricament ha format part del repertori d’eines que les classes subalternes han utilitzat per a resistir a l’explotació i produir formes d’autonomia. Alguns barris de l’Hospitalet, com la Torrassa, a principis del segle xx van ser un focus d’iniciatives cooperativistes que desenvolupaven un paper fonamental com a espais de socialització, culturals i d’autoeducació. La cooperativa de consum agroecològic Keras Buti, creada en 2018, va tenir l’impuls inicial de LaFundició i l’associació gitana de l’Hospitalet Lacho Baji Cali, amb l’objectiu de promoure pràctiques culturals i alhora econòmiques lligades a la ruralitat des de les perifèries de la ciutat. Partíem de l’assumpció que el poble gitano té també una vinculació històrica amb el rural que encara perviu en algunes de les seves maneres de ser i estar en el món, i que també poden servir-nos per a imaginar i posar en pràctica una economia fonamentada en els principis de l’economia feminista, posant en el centre les cures i la producció de satisfactors  per a una vida bona, que sigui al seu torn compatible amb la vida al planeta.

Keras Buti neix per a posar damunt de la taula el dret a l’alimentació sostenible per a les classes populars. Compta amb quatre nodes de distribució (tres en l’Hospitalet i un a Barcelona) i coopera amb un productor agroecològic del Parc Agrari del Baix Llobregat, la zona agrícola més pròxima a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i un productor de taronges que conrea dues hectàrees a Tortosa, propietat de la seva família, antiga propietària de la desapareguda masia Cal Bielet del Garro en L’Hospitalet.

Precisament a causa de la seva proximitat, el Parc Agrari sempre s’ha vist amenaçat per la construcció de grans infraestructures logístiques, per l’afany urbanitzador i, en definitiva, per l’especulació. La supervivència d’aquest agroecosistema, que inclou el delta del riu Llobregat com un enclavament d’especial biodiversitat, depèn en part de la sensibilització ciutadana, com va demostrar la paralització del macroprojecte Eurovegas. L’Hospitalet ha viscut d’esquena a aquest conflicte territorial, encara que, donada la proximitat del Parc Agrari, no li sigui aliè; de fet, l’any passat, també la mobilització ciutadana organitzada en la plataforma No més blocs i Depana, entre altres, va pressionar perquè la justícia anul·lés l’aplicació del Pla Director Urbanístic de la Gran Via, que preveu la urbanització d’una part significativa de Cal Trabal, l’última zona agrícola de la ciutat. En aquest estira-i-arronsa, durant la crisi de la COVID-19, la cooperativa de treball La Fundició ha adquirit una finca de dues hectàrees en el Parc Agrari per a proveir de productes agroecològics la cooperativa de consum Keras Buti, ajudar als pagesos i pageses —incentivant també la incorporació de joves, sobretot gitanos, amb el suport del Pla Integral del Poble Gitano— i evitar l’especulació amb la terra. Un dels objectius de la iniciativa Keras Buti és, precisament, conformar-se com una eina per a activar la presa de consciència de tots aquests vincles entre la ciutat, el sistema alimentari i el camp, i un espai on produir nous imaginaris rururbans i ecosocials.

04 Fresnecuida AdrianaMateos

Visita a Cal Trabal organitzada per LaFundició el 2017, en el marc de la investigació-acció «De què menjaran les ciutats del futur?». Foto: LaFundició

04 Interhorticulturalidad Abetxuko Baladre

Encontre en Les Cabasses amb distintes iniciatives relacionades amb la pràctica de l’apicultura, la cuina política i la bioconstrucció. Foto: LaFundició

Consciència de la interdependència rural-urbana

Al fil de l’anterior, podem entendre que Barcelona, la seva àrea metropolitana i el Parc Agrari del Baix Llobregat constitueixen un únic ecosistema social amb un metabolisme actualment insostenible. Entenem que les esferes social, econòmica i biològica són interdependents i que, per tant, és necessari crear imaginaris i posar en pràctica maneres de vida i economies que resultin desitjables, però requereixin un menor flux de recursos i generin menys residus. Resulten paradoxals i una mostra de les enormes desigualtats socials d’aquest territori, els alts índexs d’injustícia energètica, les dificultats per a l’accés a rendes (ja siguin rendes del treball, subsidis o recursos públics com a forma de salari indirecte), a l’habitatge o una alimentació saludable. A l’Hospitalet aquestes diferències s’han vist exacerbades durant la crisi sanitària i social de la COVID, sobretot si tenim en compte que un percentatge molt significatiu de la població de la ciutat es troba en una situació administrativa irregular. No tenir papers empeny a aquesta població a l’economia submergida i li dificulta l’accés als serveis públics,  cosa  que comporta més risc de contagi.

D’altra banda, els serveis socials, que haurien de servir per a compensar aquestes desigualtats, han esdevingut una eina de contenció i control del descontentament dels grups socials més vulnerabilitzats, al mateix temps que han generat dependències i, de manera indirecta, també els han estigmatitzat. En ciutats com l’Hospitalet, una bona part d’aquests serveis s’ha externalitzat a grans empreses per a les quals l’exclusió social s’ha convertit en un negoci. Tota aquesta xarxa, lluny de dinamitzar a la societat per a denunciar i aturar les causes estructurals de les desigualtats, ha contribuït a la seva cronificació.

   Els mateixos veïns i veïnes que rebien ajuda van anar unint-se a la xarxa de suport per a participar-hi en l’organització. La xarxa es va convertir en un espai on alimentar i experimentar dinàmiques comunitàries en els diferents barris de la ciutat des d’una perspectiva emancipadora i generadora d’autonomia i autocura.   

La falta d’accés als aliments és un problema silenciat que va saltar a l’opinió pública durant els mesos de confinament estricte. En aquest temps, un sector de la població que té com a font d’ingressos el treball irregular, en molts casos vinculat a les cures, no va poder obtenir cap renda ni garantia social. Les entitats «benèfiques» habituals en la gestió dels Bancs d’Aliments es van veure desbordades i un grup de veïnes, amb l’impuls de diverses entitats de la ciutat, com les cooperatives Keras buti i LaFundició, sota el paraigua de la Xarxa d’Economia Social de l’Hospitalet (XESLH), es va organitzar en la xarxa de suport veïnal a partir de diferents nodes situats en cinc barris de la ciutat per a donar resposta a la necessitat bàsica de l’alimentació i per a ajudar a les treballadores de la llar i cuidadores, oferint també assessorament laboral i d’estrangeria, en qüestions sanitàries i d’habitatge, i en situacions de violència masclista i racista. L’accés als fons de contingència de la Xarxa d’Economia Social (XES), les aportacions a través de la caixa de resistència de persones i col·lectius, i les aportacions en espècie de comerços locals, productors del Parc Agrari del Llobregat o Ecocentral (distribuïdora de productes agroecològics a menjadors escolars situada en el barri del Gornal, en l’Hospitalet), van fer possible una primera resposta a les urgències de tantíssimes persones a la ciutat.

Posteriorment, els mateixos veïns i veïnes que rebien ajuda van anar unint-se a la xarxa de suport per a participar en l’organització. La xarxa es va convertir en un espai on alimentar i experimentar dinàmiques comunitàries en els diferents barris de la ciutat des d’una perspectiva emancipadora i generadora d’autonomia i autocura. A més, des de l’inici, es va tenir clara la importància de vincular als pagesos i pageses agroecològics de proximitat amb la cura de les persones i col·lectius més vulnerables. Es va generar una consciència de les relacions d’interdependència entre les zones rurals i les urbanes. El fet que gran part de la xarxa estigués formada per dones migrants i cuidadores —moltes agrupades en el col·lectiu Dones Unides Entre Terres— i la necessitat de prioritzar el suport a les agricultores agroecològiques del Parc Agrari del Baix Llobregat van obrir noves possibilitats de suport mutu i interdependència. Sostenir, en moments de crisi global, les vides dels qui cuiden les terres mentre se sostenen les vides a les ciutats. Amb aquestes persones, al seu torn, en gran manera, migrants i dedicades als treballs de cures amb un fort vincle amb el rural i amb uns sabers molt rics en formes d’organització comunitària, finalment, s’ha anat definint la xarxa de suport mutu com un espai de transmissió i barreja de coneixements i memòries entorn del menjar i la cuina; però també respecte a les formes d’articulació i d’organització col·lectiva per a  fer front a les múltiples violències que travessen els barris de la nostra ciutat i les persones que els habiten.

LaFundició

www.lafundicio.net

www.lafundicio.net/kerasbuti

xes.cat/lhospitalet/


Article copiat de la revista SOBERANIA ALIMENTARIA:  https://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/76-numero-40/865-xarxa-hospitalet   Artículo disponible en castellano Aquest article compta amb el suport de la Fundació Rosa Luxemburgo

 

 

Spread the love
Publicat dins de Abrera, Agricultura, Baix Llobregat, Cooperativisme, Distribució mail list, Hospitalet, LLobregat, OLESA, Participació | Deixa un comentari

Cremen L’Anoia i La Conca de Barberà

El foc està  entrant a la

Conca del Llobregat:

 

 

 

 

 

 

 

 

Us convidem a llegir la nostra entrada sobre els incendis:

COMENTARI REBUT DE  Narcís Prat 

En tots els articles sobre foc i canvi climàtic es parla poc del rius i de la biodiversitat aquàtica, que és la més compromesa. El foc ha arribat al Llobregat i es cremen capçaleres de petites rieres temporals de gran valor ambiental i paisatgístic. Només veiem el bosc no els rius. I quan plogui totes les cendres aniran als rius i el seu efecte (segons com siguin les pluges) pot abastar gran part del territori. En le gran incendi del Bages fa anys la quantitat de cendre a l’aigua va arribar a fer aturar la planta de Sant Joan Despí. Com sempre els rius els grana oblidats que podríen ser els més afavorits si dismunuís la massa forestal ja que els hi arrib aria una mica més d’aigua. Quan es parla d’aigua només es pensa en inundacions i sequeres com a risc, els modestos rius mediterranis que tenen motla m és biodiversitat que els grans rius, estan oblidats.

Spread the love
Publicat dins de Anoia, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Incendis, LLobregat | 1 comentari

Els Pirineus i el Canvi Climàtic

Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic: una estratègia per a la cooperació en l’acció climàtica.

Des de l’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (en endavant OPCC)  i en el marc del projecte ADAPYR, s’està duent a terme auna  important acció federadora, la definició d’una estratègia climàtica per al conjunt dels Pirineus[i], que té la vocació de mantenir  i definir noves línies de futur que permetin abordar amb èxit els reptes del canvi climàtic al Pirineu. Tenint en compte la voluntat i desig d’integrar  tot el territori pirinenc i d’aconseguir implicar de manera activa als seus interlocutors, aquesta acció s’ha organitzat en diferents etapes:

La primera fase de concepció de l’estratègia es va desenvolupar entre octubre i desembre del 2020  redactant un primer esquelet de document, del que al 2021  se’n  se n’ha fet  la validació així com la redacció del primer esborrany:

Volem aconseguir que els Pirineus siguin, el 2050, un territori resilient als efectes del canvi climàtic

Aquesta visió implicarà que disposarem de:

  • Uns Pirineus amb diversitat de recursos ambientals, compartits i gestionats de manera sostenible per a garantir la seva conservació i protecció.
  • Uns Pirineus l’economia dels quals ha realitzat una reeixida transició ecològica, energètica i climàtica.
  • Uns Pirineus on l’ordenació del territori i els sistemes de prevenció protegeixen la població i la seva salut dels riscos i fenòmens climàtics, garantint la multifuncionalitat del territori amb les potenciació dels serveis ambientals.
  • Uns Pirineus que actuen d’embornals de carboni, contribuint així a la neutralitat climàtica de les regions que depenen d’ells.

Per tant, s’han enunciat  uns  OBJECTIUS ESTRATÈGICS  que descriuen  els resultats esperats o assoliments finals que l’Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic vol aconseguir. Aquí en teniu l’esquema  i l’enllaç al document

 

També s’han descrit unes  propostes d’acció  orientades a abordar cadascun dels 14 desafiaments de l’Estratègia.

Amb aquest document ha arrencat la 2a Fase de consulta  pública on  participa la TAULA DEL   LLOBREGAT. Aquesta fase preveu el desenvolupament de diferents tallers territorials i sectorials així com l’elaboració d’un Pla Operatiu de la Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic que constituirà la base per a una candidatura de projecte LIFE Integrat que ho desenvolupi.

L’objecte del procés participatiu és completar l’Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic sobre la base d’un procés de consulta i posteriorment un procés de concertació/deliberatiu que ajudi a definir el seu pla operatiu d’implementació en el marc del projecte OPCC ADAPYR i del projecte LIFE AT PYRENEES CC dins del període comprès entre maig i desembre del 2021. Aquest proccés participatiu arrenca amb  quatre temes 1) CLIMA , 2) ESPAIS NATURALS ,   3) ECONOMIA DE MUNTANYA  i POBLACIÓ I TERRITORI : Us enllacem els documents previs als tallers

També podeu participar-hi omplint aquest formulari

 

Més informació:

Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic: https://opcc-ctp.org/ca

Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus: https://ctp.org/ca/

Plataforma sobre Adaptación al Cambio Climático en España: https://www.adaptecca.es/

Inserció laboral: https://adrinoc.cat/que-es-adrinoc/gestio-sostenible-rural/odisseu-programa-per-al-retorn-i-la-insercio-laboral-de-joves-al-medi-rural/

[i] L’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC):

  • Treballa per a un espai comú (els Pirineus), governat per 7 administracions, que Considera  una única biorregió especialment vulnerable al canvi climàtic, i que requereix un especial esforç per a augmentar la seva resiliència.
  • Vol continuar cooperant en matèria de Canvi Climàtic, conscients del repte que suposa la coordinació entre 7 territoris, situats en tots dues vessants de la serralada, i coneixedors a més de la complexitat de la temàtica que abordem.
Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Aigua subterrània, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, INUNDACIONS, Jornades, LLobregat, PIRINEUS, Sistemes Naturals | Deixa un comentari