Quin model econòmic i social necessitem en un context d’emergència?
El nostre segle XXI està marcat per la suma de diverses crisis: climàtica, energètica, digital, social, de pèrdua de biodiversitat, i, al nostre parer, la conjunció d’aquestes crisis comportarà un col·lapse de la nostra civilització, que donarà peu a una altra societat a la qual la humanitat s’haurà d’adaptar de manera forçada, i tot el que fem en aquest moment per preparar-nos per a aquest món que vindrà ens ajudarà a viure millor els canvis que vindran.
Fins i tot el COL·LEGI D`ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA, ben poc sospitós d’esquerranisme i que “lidera l’evolució tecnològica per al progrés del món i les persones” va patrocinar fa poc una taula rodona sobre els límits planetaris i el model econòmic amb la participació de Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmòsfera a la Universitat de Barcelona, Mar Reguant, investigadora ICREA a CSIC-IAE i professora a la Northwestern University i Jeroen Van Den Bergh, professor ICREA a la Universitat Autònoma de Barcelona
La nostra proposta, de la mà de Research&Degrowt , moltes Federacions Locals de la CGT , Sindicat de Llogateres, Attac Catalunya i algunes altres, pretén esbossar una sèrie de línies d’acció d’acord amb els principis de justícia social i ecològica des de l’autogestió i el suport mutu, donar resposta a un problema global d’una manera factible (dins els límits planetaris), justa i desitjable (tant emocionalment com racionalment). Per això es trasllada l’acció, en la majoria dels casos a allò micro en “comunalismes” i/o “eco-regions” “autònomes”, “autosuficients” i “autogestionades”, amb les seves diverses idiosincràsies socials, culturals i ecològiques.
La diada del 23 d’abril, Sant Jordi, tornarà un any més com un dels grans reclams culturals de l’any, amb un desplegament que arreu concentra aglomeracions. Sant Jordi és el dia que més lectors compren alguna novetat literària, i entre els centenars de publicacions que hi ha ens atrevim a fer alguna recomanació de llibres per Sant Jordi 2025.
El rerefons de totes aquestes crisis és l’inexorable xoc amb els límits biofísics d’un planeta que, malgrat la seva exuberància, és finit, i la incapacitat dels poders polítics i econòmics per comprendre que l’estratègia del creixement perpetu no es pot estendre per sempre, ni tan sols durant unes dècades més. Quan l’objectiu de les empreses manufactureres passa del creixement a la supervivència, vol dir que alguna cosa va terriblement malament.
En aquest assaig breu, àgil i fonamentat en anys de recerca, Jaime Palomera desmunta un per un els mites que envolten el mercat de l’habitatge. A partir de casos d’èxit com Viena o Singapur, mostra per què els preus no deixaran de pujar i com només canvis estructurals poden evitar que barris i pobles es converteixin en feus privats al servei d’uns quants privilegiats.
La Geohistoria va molt més enllà de la simple localització dels fets i pretén mostrar-nos que la història de les societats deu moltíssim al seu espai. El major especialista en aquesta discilplina, Christian Grataloup, ens descobreix en aquest assaig documentat i accessible recomanat per Antonio Aretxabala les fascinants relacions que han establert les nostres societats amb el seu entorn i com s’han influenciat mútuament. Per a fer-ho, es recolza en un mini atles i diversos esbossos que ens ajuden en tot moment a situar-nos en el planeta.
En darrer lloc però no menys important, Agrocultura és una revista trimestral dedicada a l’agricultura ecològica, l’agroecologia, l’agricultura regenerativa, la biodinàmica, la permacultura i altres tendències similars. Amb entrevistes, reportatges, articles tècnics i novetats editorials, publicada per l’Associació L’Era
Trump (EEUU) està apujant els aranzels arreu i per xarxes ràdios i televisions ens diuen que TOT serà més difícil , que els preus s’apujaran i que serem més pobres. Des de la nostra petita conca del nostre petit país volem parlar-ne una mica i, com a mínim, donar referències d’altres punts de vista als que creiem cal fer cas.
Un aspecte bàsic: Que Trump posi aranzels no ens ha de fer caure en la trampa i defensar els interessos dels grans oligopolis. Les grans multinacionals són les que, durant dècades, han presentat la política de lliure comerç com una necessitat per al desenvolupament econòmic i la modernització del sector agrícola. . No obstant, la realitat any rere any i dada rere dada s’ha encarregat de demostrar que els Tractats de Lliure Comerç (TLC) i l’eliminació d’aranzels han tingut conseqüències devastadores per a la petita i mitjana agricultura, així com per a l’agricultura familiar. Mentre que les grans corporacions agroindustrials han expandit el seu domini sobre el mercat global, milions de petits agricultors han vist els seus medis de vida destruïts, obligant-los a abandonar les seves terres i les seves maneres de producció. En tots els països, també en el nostre. (Llegiu l’article sencer: https://www.elsaltodiario.com/opinion/javier-guzman-viva-aranceles)
Yanis Varoufakis ha escrit un llibre ( Tecnofeudalismo: El sigiloso sucesor del capitalismo) on afirma que el capitalisme ha mort i el sistema que el substitueix no és millor, però que les dinàmiques tradicionals del capitalisme ja no governen l’economia. El que ha matat a aquest sistema és el propi capital i els canvis tecnològics accelerats de les últimes dues dècades, que, com un virus, han acabat amb el seu hoste. I la guerra dels aranzels constituirà una commoció global que anul·larà l’obra del seu predecessor en posar fi al sistema de Bretton Woods de 1971, que va ser la punta de llança de l’era de la financerització.
Més de setanta entitats socials presenten una iniciativa per salvar el delta del Llobregat
Dimarts passat, 18 de març, es va presentar a Sant Boi de Llobregat, a Can Massallera, la proposta d’un Parc Natural i Agrari del delta del Llobregat. És una iniciativa impulsada per SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, plataforma integrada per més de 70 grups i entitats locals implicats en la defensa del territori, entre els quals associacions i federacions veïnals, la Xarxa per la Sobirania Energètica, Ecologistes en Acció o Unió de Pagesos.
La proposta s’ha presentat després d’un diàleg entre representants de grups de la zona sobre les amenaces, especialment urbanístiques i per a la pagesia local, i després de les lluites guanyades en el passat com l’oposició als projectes Barça Parc o Eurovegas.
La proposta de Parc Natural i Agrari es llença com una eina per protegir la totalitat dels terrenys naturals i agraris del delta del Llobregat i la Vall baixa, així com els connectors ecològics. Uns entorns que pateixen històricament contínues agressions que responen a interessos econòmics i especulatius, sovint amb la complicitat de les administracions públiques.
La iniciativa d’impulsar un Parc Natural i Agrari al delta del Llobregat sorgeix com una proposta constructiva en la cerca d’una solució que pugui aturar aquestes agressions al territori. Des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, plataforma creada l’any 2020 amb la voluntat d’agrupar i enfortir les diferents lluites locals amb una escala comarcal, s’entén que les figures de protecció actuals han estat clarament insuficients i nous macro projectes no paren d’amenaçar el territori. La figura del Parc Natural i Agrari permet blindar el territori davant futurs plans urbanístics a l’empara de la normativa europea Xarxa Natura 2000 per la protecció d’espais naturals.
Actualment, un 60% del delta del Llobregat està urbanitzat. Les entitats impulsores de la iniciativa al·leguen que no es pot perdre ni un pam més d’espais agraris ni d’espais naturals en una àrea metropolitana excessivament densa. La proposta vol protegir el delta per tenir cura dels seus ecosistemes, per millorar la qualitat de vida de les persones que habiten el territori i per avançar cap a l’objectiu de la sobirania alimentària, tot defensant i protegint especialment l’activitat agrària amb criteris de sostenibilitat ecològica i econòmica.
La iniciativa és una invitació a plantar-se, a dir prou a la destrucció del medi natural i el menyspreu per l’activitat agrària al delta de Llobregat. L’objectiu és sumar forces en el plantejament de propostes viables que compatibilitzin la defensa de l’espai natural i de l’activitat agrària.
També ha participat en la sessió Ana de Sousa, advocada i investigadora social, en representació del moviment social Per L’Horta, que ha explicat l’experiència de l’aprovació de la llei de l’Horta a les Corts Valencianes, per primera vegada a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). I també ha fet referència a les dificultats actuals, amb la supressió del Consell de l’Horta per part del govern “popular” de Carlos Mazón.
La jornada ha acabat amb un concert final, del grup de folk Trèvol, que ha generat un ambient festiu i agradable entre les persones i grups que hem estan unint-nos en aquesta proposta.
El cicle de conferències en línia “Veus de l’Aigua”, organitzat en el marc de la Cimera Social de l’Aigua, té l’objectiu de crear un espai comú de reflexió i formació per aprofundir en els reptes ambientals i socials relacionats amb la gestió de l’aigua a Catalunya.
Apostar per les dessaladores crea una falsa impressió de barra lliure d’aigua, però no aborda el consum energètic i les emissions de gasos contaminants que comporten ni tampoc l’estratègia contra la sequera a llarg termini.
Encara que fa dos dies que ha plogut i ens costa recordar-ho, el canvi climàtic és aquí i tenim i tindrem menys aigua. Aquest és l’enllaç al visor de la sequera de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb el que podem interactuar i que ens permet veure les dades en temps real: https://aplicacions.aca.gencat.cat/visseq/estat-actual
Què en penseu? Aquest és l’únic camí? Haurem de seguir aquesta via sempre més? Es tracta d’una visió antropocèntrica o té en compte la salut del conjunt del nostre planeta?
Dues noves dessalinitzadores, més aigua regenerada i noves i modernitzades potabilitzadores són part de l’estratègia per superar el setge de les sequeres
Les reiterades sequeres que ha patit la Catalunya central els últims temps deixen algunes conclusions evidents. La regió de Barcelona i Girona no pot confiar en els recursos naturals que li brinda la imprevisible pluviometria. Els cabals de rius i pous per si sols són incapaços d’oferir prou garanties per sustentar les polítiques hidràuliques. Els senyals d’alarma han estat tan eixordadors els darrers temps que han obligat a fer un gir per adaptar el tipus d’obres, infraestructures i solucions a l’escassetat estructural de recursos i a la crisi climàtica. Per això, les sequeres han estat aquests anys el ressort que ha servit per planificar un aprovisionament menys dependent del cicle natural de pluges. No hi ha hagut més remei.
Els embassaments no s’omplen com abans. Plou i neva poc, i els boscos densos sense gestió minven les infiltracions d’aigua al subsol, per la qual cosa aquesta no s’acumula als embassaments després dels desglaços. Això sembla avui una romàntica pantalla antiga, trencada per les alertes i les restriccions als usos urbans i agraris implantades durant l’emergència.
En aquest context, al rescat acudeixen les dessalinitzadores, mentre cobren un creixent protagonisme les plantes regeneradores d’aigua, autèntiques i confiables noves fàbriques d’aigua potable capaces de reciclar els cabals residuals urbans perquè, després d’un tractament terciari, puguin ser reutilitzats en diversos usos (increment de cabals al Llobregat, serveis de neteja i reg urbà, indústria, injecció en aqüífers…), cosa que permet estalviar aigua potable. Perquè es tracta de guardar-la com una relíquia.
La disponibilitat de l’aigua és tan imprevisible com minvant i això marca el canvi de rumb. Actualment, el 58% de la que consumim en els 23 municipis servits de la primera corona metropolitana procedeix de dessalinitzadores o de l’estació regeneradora del Prat mentre que la resta prové de pous i rius/embassaments. Els recursos convencionals són minoritaris.
Per al futur, serà clau el paper protagonista de les aigües dessalinitzades, opció que ara gravita sobre la dessalinitzadora del Prat i de Blanes (Tordera I). Tot i això, en l’horitzó del 2028-2029 es construirà una nova dessalinitzadora a Blanes (Tordera II) i una altra Cubelles (Foix), amb costos de 290 i 223 milions d’euros respectivament. Totes dues seran licitades per l’empresa pública estatal Acuamed, però seran gestionades i explotades per l’empresa pública de la Generalitat ATL. El resultat final és que les aigües de dessalinització s’incrementaran en més del doble. Es passarà de 80 hm3a entre 175/180 hm3.
El Govern està obligat a planificar la resposta a la falta d’aigua a llarg termini, però alhora no pot perdre de vista la necessitat de modernitzar les infraestructures i equipaments que han quedat obsolets després d’anys de falta d’inversions.
Aquest és el sentit de les obres de condicionament, ampliació de les línies de tractament i modernització dels filtres de carbó actiu a la potabilitzadora de les aigües del Ter a Cardedeu. Les obres no suposen un increment de la capacitat de produir aigua potable, però milloraran la seva qualitat tant en condicions normals com en condicions de sequera, quan els minvants cabals del Ter han de ser depurats de manera especialment afinada. El pressuposat són 120 milions (amb finançament del BEI) i els treballs, que trigaran 48 mesos, han d’estar acabats el desembre del 2028.
Igualment, és molt significativa la construcció del quart i últim tram de la nova conducció que connecta la potabilitzadora del Ter, a Cardedeu, amb el centre de distribució de la Trinitat, a Barcelona. L’actual túnel, de 3 metres de diàmetre, va entrar en servei el 1966 i presenta desenes de fugues en diversos trams del recorregut (a Badalona, Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet). En menys de dos anys, quan estigui acabada aquesta obra de 6,5 km (i un pressupost de 34 milions), que transcorre paral·lel al riu Besòs, es podrà valorar quines actuacions es podran emprendre per reparar la foradada canonada antiga. A més, un total de 22 milions seran invertits a la potabilitzadora d’Abrera ( Llobregat) per ampliar la seva capacitat de potabilització i millorar els seus filtres.
El Govern està obligat a treballar a llarg termini, però ha de sincronitzar-se amb accions immediates, ja que els embassaments del Ter i el Llobregat estan només al 33% de la seva capacitat màxima.
En aquesta línia s’inscriuen les obres per reparar les fuites a les xarxes locals (120 milions de subvencions). De fet, ampliar la garantia de subministrament és la gran consigna. El Govern té previst aprofitar fins i tot els recursos dels pous de sondatge que han estat oberts per avaluar la qualitat i la quantitat de l’aigua de les dues noves potabilitzadores públiques previstes a Montcada i Bon Pastor, al Besòs. En aquestes zones s’han perforat uns pous que podrien ser útils aquest mateix any, molt abans que es converteixin en plantes potabilitzadores definitives.
Mentrestant, Aigües de Barcelona preveu multiplicar per tres la producció d’aigua a la potabilitzadora del Besòs ( Trinitat) gràcies a les avançades tècniques de tractament d’aigua, com la ultrafiltració i l’osmosi inversa; això suposarà una aportació d’aigua del 15% del consum a la regió metropolitana. Alhora, s’intensificarà el tractament dels cinc pous Estrella de Sant Feliu de Llobregat, que s’integraran com una única potabilitzadora, per tractar fins a 1.000 l/s.
La regeneració de les aigües és l’altre pilar de la nova cultura de l’aigua. El 2023 es van produir a Catalunya més de 83 hm3d’aigua regenerada; i en els propers cinc anys es preveu que aquesta xifra arribi als 120 hm3/any; això suposarà que un 20% de les aigües grises es regenerin i es reaprofitaran per a usos ambientals, agrícoles, industrials, lúdics i municipals. El 2025 es preveu que entrin en servei l’estació de regeneració de Sant Feliu de Llobregat (5,5 milions); i el 2027 s’activaran les estacions de Mataró (6 milions), Figueres (4 milions) i Reus (8 milions). I en l’horitzó 2030 ha de fer-se el gran salt, amb l’estació del Besòs (260 milions), on s’haurà de reciclar tota l’aigua residual de la depuradora del Besòs (que ara va al mar) i bombar-la riu amunt per potabilitzar-la.
Ens apropem a un període intens de lluites i debats ciutadans per aturar projectes territorials agressius al Baix Llobregat i l’Hospitalet. Amb aquest missatge volem posar-vos al dia de les accions i propostes dels grups, entitats i persones adherits a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet: perquè en tingueu coneixement, perquè us hi impliqueu si voleu i perquè estigueu informats quan es convoquin actes i mobilitzacions. Son aquests:
– Presentació de requeriments de moratòria dels projectes urbanístics amb risc d’inundabilitat, vista l’experiència de la dana al País Valencià. Impulsades pels grups locals en lluita contra projectes urbanístics agressius o especulatius, coordinats des d’Ecologistes en Acció. Hi ha prevista una roda de premsa de presentació de la campanya dimarts vinent, dia 4 de març, a Gavà.
–
Presentació pública d’una proposta de Parc Natural i Agrari del Delta del Llobregat, el proper 18 de març, a les 18 h, a Sant Boi de Llobregat. L’acte es farà a Can Massallera (carrer Mallorca, 30), i acabarà amb un concert del grup Trèvol, de folk metropolità, a les 19.30 h. No us ho perdeu!
– Cadena humana des de Castelldefels fins a Gavà, el 5 d’abril vinent, per la C-245, des de les 11 a les 13 h, per unir tots els veïns i veïnes en contra del Pla de Ponent, que es carregaria l’últim connector ecològic entre la muntanya i el delta.
– Vigilància del projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. El Govern de la Generalitat ha anunciat que “en les pròximes setmanes” es farà pública la proposta de la comissió tècnica que se n’encarrega. Preveiem que no serà acceptable des del nostre punt de vista. Qui porta el pes d’aquest tema és la gent de Ni un pam de terra i de Zeroport.
– Petició de compareixença de SOS Baix davant la Comissió de Territori i Habitatge del Parlament de Catalunya per explicar les reivindicacions i propostes dels grups i entitats adherits. S’ha fet la petició als grups parlamentaris d’Esquerra, Comuns i CUP i, de moment, ja hem rebut la resposta afirmativa d’Esquerra i CUP.
– També estem pendents que la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ens convoqui a la reunió de constitució de les comissions de la Taula dels espais oberts del Delta del Llobregat.
– A tot això s’hi sumarà la presentació d’al·legacions al projecte de Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), quan el Consell Metropolità l’aprovi inicialment per segona vegada (no abans del 25 de març), després de modificar-lo a partir de les aportacions presentades arran de la primera aprovació inicial.
També…
NO PODEM DEIXAR DE FELICITAR L’Observatori de l’Aigua de Terrassa, QUE HA ESTRENAT NOU LOCAL
En plena campanya de requeriments contra plans urbanístics amb risc d’inundabilitat, el dissabte 22 de febrer va tenir lloc una acció a Martorell, en protesta pel PUM en un indret on la ciutadania recorda com va ser inundat en anteriors ocasions.
En la mateixa setmana ha tingut lloc l’assemblea de la plataforma Aturem el Pla de Ponent (Garraf), clau davant la pressió de l’Ajuntament de Gavà i el seu soci Kronos per iniciar de forma imminent la construcció del Pla de Ponent.
Una vintena d’entitats i col·lectius, entre les quals Ecologistes en Acció de Catalunya, donen suport als propers actes i convoquem la premsa el dia 4 de març a Gavà per anunciar noves accions contra l’urbanisme en zones amb risc d’inundabilitat.
Seguim requerint una moratòria en tota la planificació urbanística amb risc d’inundabilitat.
ATENCIÓ veïns, veïnes de #MARTORELL! Voleu saber fins on va pujar l’aigua a la inundació del 1971? On pretén construir l’Ajuntament? 📣Demà dissabte, 22 de febrer, Martorell Viu us convoca a les 12:30, al Carrer Gomis, palanca riu Anoia.
A Sallent. sota l’empara de l’Ajuntament, s’ha creat una COMISSIÓ PER LA ZONA MINERA que té per objectius “parlar sobre les oportunitats de millora de les zones afectades negativament per l’activitat minera feta a Sallent durant varies dècades” i que està participada per tots els partits presents al consistori, tres persones de l’aula de trobades minaires, dos representants de Montsalat i dos de la Taula del Llobregat/ ProuSal.
Aquest vídeo va ser creat el 2013 per en Josep Escudé ( in memoriam), ferm partidari de la lluita contra la salinita¡zació del riu Llobregat
Més enllà de l’anunci multidifós de la nova fàbrica de càtodes que ICL pretén instal·lar on ara hi ha les restes de la factoria de Sallent i de la que -segons ens ha afirmat a la comissió Oriol Ribalta, alcalde- tindrem el projecte pel maig- juny, més enllà dels 18 M€ que ICL ja ha rebut pel PERTE i de les lloances repetides per una colla d’articles que semblen copiats i de com evolucioni tot plegat, des de la TAULA DEL LLOBREGAT hem volgut posar en negre sobre blanc que hi ha una sentència penal i diversos contenciosos que OBLIGUEN ICL A RETIRAR ELS RUNAMS I RESTAURAR L’ENTORN i, hores d’ara, no hi ha cap pla creïble ni estudi fiable.
Comentari de N.Prat: Impressionant i vergonyós les imatges de l’escolament cap al riu. Aquests pics de salinitat podem malmetre tota la comunitat d’organismes, si podeu la propera vegada si teniu un conductímetre mesureu la conductivitat i també la del riu abans i despès pèr entendre millor l’impacte. Molts ànims.
Si avui dia ens resulta impossible oposar-nos als disbarats de moltes de les indústries actuals (contaminació, urbanització, desigualtat Nord/Sud, fabricació de armes, …) és perqué ens hem tornat totalment dependents. Quina comunitat és avui capaç de construir o de mantenir casa seva, de fabricar la seva roba, de cultivar els seus aliments , de tenir cura del seu entorn, etc.? Trencada la cadena de transmissió de coneixements heretats i capturada la innovació per experts aliniats amb el capitalisme industrial, els habitants dels països del centre del món, ens veiem condemnats a ser espectadors impotents de la catàstrofe industrial.
La FUNDACIÓ EMPRIUS ens proposa un camí: el comunalisme i el ruralisme. Precisament fa poc, el passat 25 de gener de 2025, a Vic, es va celebrar el Congrés “SENTIT COMUNAL” organitzat per Research & Degrowth i la Fundació Emprius, amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció, THECO i Rebelió Científica.
Els vídeos de les quatre sessions acaben de ser publicats en prou bona qualitat de imatge i sobretot, de so. Estem ben contents de poder-vos-els oferir
2.- ¿Quines experiències de comunalisme s’han donat en els nostres territoris? Què en podem aprendre? Veurem part del seu recorregut històric:
3.- El capitalisme industrial és fonamentalment extractivista. Destrueix terres, societats, climes i experiències de vida amb les seves ànsies de creixement . A més de mostrar-ho, aquesta part presenta un projecte alternatiu amb naturalesa comunalista: la construcció d’autonomia, la reapropiació de les nostres condicions de vida.
4.- Quins són els punts forts i els punts febles actuals de les iniciatives que aposten pel comunalisme i el decreixement? Quins reptes i oportunitats tenen al davant?
Comentario de Maria: No me queda claro la frase “los habitantes de los países del centro del mundo, nos vemos condenados a ser espectadores impotentes de la catástrofe industrial”. Me parece que los espectadores impotentes son y siguen siendo los países del sur global.
Resposta: Gràcies! Tens tota la raó. potser tot@s ens sentim impotents davant aquesta catàstrofe? El comunalisme vol ser una alternativa
L'empresa TSC ha acceptat fer indefinit el nostre company, després de la demanda que vam interposar per la irregularitat contractual i precarietat que patia des de feia anys fent suplències a #TSC
#FartsDeSerSuplentsTSC
https://taulallobregat.org/aigua-i-economia-a-les-nnuu/ Pensar l’aigua com un recurs a explotar, una mercaderia o un simple factor productiu porta implícites formes de gestionar-la ben diferents si es considera un bé comú, un projecte comunitari o un element imprescindible per a la biosfera.
https://taulallobregat.org/aigua-i-economia-a-les-nnuu/ No voldríem acabar l’any sense fer menció de l’informe presentat per Pedro Arrojo, Relator Especial sobre els drets humans a l’aigua potable i al sanejament, durant el 57è període de sessions del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
https://taulallobregat.org/mes-tubs-interconnexio-de-xarxes-2/ En clau d’humor, ens va visitar un becari del professor Saratoga per explicar-nos els tres principis de la tubologia, descobrint on van i la seva absurditat. Aqui teniu el vídeo que vam poder guardar de la seva visita, el 2014: https://youtu.be/OrMoJNpdvQ4
El director Medico del
Hospital, #DrHussamAbuSafiya reporta que hay ataques dirigidos y francotiradores disparando contra la unidad de maternidad y contra cuidados intensivos.
Yanis Varoufakis ha escrit un llibre ( 
Acaba d’aparèixer a la revista CRITIC una entrevista a l’economista 
– 
NO PODEM DEIXAR DE FELICITAR L’Observatori de l’Aigua de Terrassa, QUE HA ESTRENAT NOU LOCAL
ATENCIÓ veïns, veïnes de 
