“SAL” al Llobregat

Presentació de la novel·la “SAL”  a Sallent

Seguim  preparant la  Sessió del dia 21  i  mentrestant..

L’escriptora i periodista EEmma Riverola presenta la novel·la d’intriga i investigació sobre les mines de sal del Bages. Entrevistada per membres de Prou Sal.

Emma Riverola (@emmariverola al Twitter) és escriptora i columnista a El Periódico. El 2021 s’ha estrenat com a  dramaturga amb l’obra #PuertasAbiertas. La novel·la SAL situa la trama als runams del Bages, i hi apareixen moltes històries de mineria i reivindicació  i personatges sallentins que ens  recordaran a persones que [email protected] coneixem…

També  podeu seguir la presentació   en directe en aquest enllaç, o recuperar el vídeo més endavant al canal YouTube de la Biblioteca de Sallent

EL CONTEXT

El runam del Cogulló

La salinitat excessiva a causa dels residus de la mineria de potassa del Bages ha estat durant els darrers 100 anys el gran impacte a la qualitat de l’aigua dels rius Cardener i Llobregat. Als anys 30 i 40 del segle passat, els residus salins s’abocaven al Cardener. A partir dels anys 50, els residus van començar a acumular-se als runams salins, a la pràctica els abocadors majors i més contaminants de Catalunya, mentre se seguia abocant als rius la salmorra sobrant de les plantes de tractament del mineral.

Denúncies a la Generalitat, l’Estat espanyol i la Unió Europea per part de diferents actors des de fa més de vint-i-cinc anys,  treball de tres advocats notables, una anàlisi històrica i ambiental promoguda pel centre d’estudis del Baix Llobregat  manifestacions i pronunciaments , articles a diaris i televisions i fins i tot un judici popular no han lograt que aquest greu impacte l’assumeixi  totalment l’empresa i encara estem pagant entre [email protected] la instal·lació i despeses de funcionament  de la planta d’electrodiàlisi reversible d’Abrera que extreu cada dia 154 Tm de sal per tal que la conurbació barcelonina disposi d’aigua potable i els nivells de salinitat encara són alts als rius: Segons els mostratges i anàlisis d’aquest mes de febrer realitzats per  Montsalat, l’aigua del Llobregat puja dels 35 als 165 mil·ligrams de clorur per litre en passar per Sallent, mentre que la del Cardener salta dels 60 als 295 mg Cl/L abans i després de Súria.

ICL- l’empresa Israeliana que explota les mines ha fet volar coloms amb  un pla per engalipar les administracions “Pla Phoenix” que pretén extreure sal i comercialitzar-la i que, per ara, acapara 9Hm3/any que -segons el nostre parer- mai s’havien d’haver permès treure d’un Llobregat massa explotat, amb un Canvi Climàtic  que ja és aquí.

Des de Prou Sal considerem aquest cas com un exemple clar de capitalisme extractivista: Una multinacional explota  un bé comú, desfà el territori amb el permís o connivència dels poders locals ( no l’hi han fet deixar una fiança proporcional) , menteix jugant amb la necessitat de  treball de la població i, quan li convingui, ens deixarà amb un deute – en forma de salinització de l’aigua pels immensos runams – que haurem de pagar entre [email protected]

Les nostres armes, doncs, continuen esmolades

Spread the love
Publicat dins de Abocador, Contaminació, Distribució mail list, ICL, LLobregat, Runams, Xerrades | Etiquetat com a | Deixa un comentari

AIGUA DE L’AIXETA A TERRASSA

Dibuix de @javirroyo, modificat amb el seu permís

Estem il·lusionats preparant les xerrades del dia 21

 

Aportar informació

 

Ara bé, no podem deixar de celebrar la magnífica campanya que, amb motiu del dia mundial de l’aigua i en favor del consum d’aigua de l’aixeta, després d’enquestar més de 1000 persones, ha promogut l’ OAT (Observatori de l’Aigua de Terrassa): “EL MILLOR RESIDU ÉS EL QUE NO ES PRODUEIX”. Us en deixem el  vídeo promocional:

Spread the love
Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Jornades, LLobregat, OAT, Terrassa, Xerrades | Deixa un comentari

Delta del LLobregat, sistemes naturals

Un llibre de la Institució Catalana d’Història Natural  Jornada 21/4

Aquests dies en què es juguen tantes coses sobre el futur del nostre Delta ( i el nostre futur), hem pensat que ens podria ajudar recordar aquest excel·lent llibre  escrit  fa dos anys, que ens podem baixar gratuitament aquí

Coordinació: Josep Germain i Otzet i Joan Pino Vilalta
Primera edició: desembre de 2018
ISBN: 978-84-9965-443-0

Articles:

Presentació, per Joandomènec Ros.

Introducció, per Josep Germain i Joan Pino

Abreviacions

1. El context deltaic: situació, origen geològic i història del poblament humà, per Pau Esteban, Susana Laredo, Joan Pino i Andrés Valverde

2. L’aigua al Delta, per Enric Queralt i Elena Isla

3. El funcionament ecològic i el mosaic dels ecosistemes aquàtics, per Maria Rieradevall i Miguel Cañedo-Argüelles

4. El paisatge funcional i el mosaic dels ecosistemes terrestres, per Joan Pino i Rosó Isern

5. Flora algal del delta del Llobregat, per Núria Flor Arnau i Jaume Cambra Sánchez

6. Els fongs del delta del Llobregat, per Andrés Valverde Valera i Andrés Valverde Martínez

7. Les plantes vasculars, per Josep M. Seguí, Andrés Valverde, Rafael del Hoyo, Valentín González i Joan Pino

8. El paisatge vegetal del delta del Llobregat, per José Manuel Blanco, Josep M. Seguí, Joan Pino, Efrem Batriu i Andrés Valverde

9. Composició de la comunitat de mol·luscs continentals al delta del Llobregat, per Albert Orozco, Jordi Cadevall, Francesc Uribe, Vicenç Bros i Jordi Nebot

10. Els artròpodes del delta del Llobregat. Citacions recollides al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BIOCAT), per Antoni Serra i Helena Basas

11. Els lepidòpters del delta del Llobregat (Lepidoptera), per Jordi Dantart, Arcadi Cervelló i Albert Xaus

12. Els invertebrats aquàtics del delta del Llobregat, per Maria Rieradevall i Miguel Cañedo-Argüelles

13. Els coleòpters del delta del Llobregat. Aproximació històrica i noves aportacions, per Miguel Prieto

14. Els heteròpters del delta del Llobregat, per Diego Fernández Ruiz

15. Els odonats del delta del Llobregat, per Roberto Novella Fernández i Adrià Miralles Núñez

16. La comunitat de peixos del delta del Llobregat, per Enric Aparicio i Adolf de Sostoa

17. Amfibis i rèptils del delta del Llobregat. Història d’un declivi, per Gustavo Llorente, Albert Montori, Marc Franch i Núria Garriga

18. Els ocells del delta del Llobregat. Un exemple de resposta als canvis ambientals, per Xavier Larruy, Raúl Bastida i José García

19. Els mamífers terrestres, per Ramon Solís, Jacint Ventura i María José López-Fuster

20. Els ratpenats del delta del Llobregat, per Jordi Serra-Cobo, Xavier Bayer i Marc López-Roig

21. Iniciatives de conservació del delta del Llobregat, per Josep Germain

22. Els reptes actuals i futurs per a la conservació de la biodiversitat en el delta del Llobregat, per Enric de Roa i Pau Esteban

23. Història de l’activitat naturalista, per Ramon Maria Masalles, Xavier Ferrer, Josep Girbal, Cristòfol Jordà, Ramon Julià, Pau Esteban, Albert Montori, Joan Ramon Lucena, Maria Àngels Marquès, Margarita Menéndez, Joan Pino, Ignasi Soriano i Andrés Valverde

(Font: https://blogs.iec.cat/ichn/els-sistemes-naturals-del-delta-del-llobregat/

I recordem:

Spread the love
Publicat dins de Aigua subterrània, Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Institució Catalana d'Història Natural, LLobregat, Sistemes Naturals | Deixa un comentari

Dia mundial de l’aigua

VALOREM L’AIGUA!

El Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra a tot el món des del 22 de març de 1993, és una commemoració anual de les Nacions Unides centrada en la importància de l’aigua dolça. Celebra l’aigua i sensibilitza sobre els 2.200 milions de persones que viuen sense accés a l’aigua potable. Es tracta de prendre mesures per a fer front a la crisi mundial de l’aigua i aconseguir l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 6: aigua i sanejament per a [email protected] el 2030. El tema del Dia Mundial de l’Aigua 2021 és “valorar l’aigua”. Més enllà de les qüestions de preu, aquest tema inclou el valor mediambiental, social i cultural que les persones atorguem a l’aigua.

El Relator Especial sobre els drets humans a l’aigua i al sanejament, el Sr. Pedro Arrojo, ha animat  al públic a organitzar activitats que promoguin l’educació, la conscienciació i la mobilització social per a inspirar el canvi . Atès que “no és el mateix utilitzar l’aigua per a omplir una piscina que garantir la quantitat mínima imprescindible d’aigua que cada persona, família o comunitat necessita per a una vida digna”.

Des de la Taula del Llobregat, sabem doncs, que  a  l’hora de determinar el valor de l’aigua, cal distingir i prioritzar entre quatre usos diferents:

  • Aigua per a la vida“, l’aigua necessària per a mantenir la vida i la dignitat humanes, com la quantitat mínima vital per a la vida i el sanejament, necessària per a una vida digna, que, com a dret humà, ha de tenir la màxima prioritat.
  • Aigua per a la ciutadania“, aquella aigua que serveix per un major benestar ciutadà i per a  l’oci, l’aigua utilitzada per a activitats i serveis d’interès general per a la societat,   -més enllà dels requisits bàsics per satisfer els dret humà a l’aigua i el sanejament- i que  implica tant la titularitat com els drets de les persones, però també els deures corresponents.
  • Aigua per a l’economia”, l’aigua utilitzada per a activitats legítimes de desenvolupament econòmic i que no ha de tenir prioritat sobre l’aigua per a la vida”.
  • Aigua per al crim“, l’aigua utilitzada per a activitats il·legítimes que afecten i violen els drets humans, així com   la sostenibilitat del medi ambient i que ha de ser perseguida  i sancionada.

PROU VOL DIR PROU! Us animem a veure i escoltar : Ja n’hi ha prou, privatització i serveis públics , una conversa ben concorreguda amb actuals i antics relators especials de l’ONU

Amb  motiu del Dia Mundial de l’Aigua d’aquest 2.021, els moviments socials de l’aigua instem  les administracions locals, metropolitanes, nacional i estatal a implementar totes les mesures necessàries per a  una política d’aigua a Catalunya que apliqui una gestió pública i democràtica, pel Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i per aconseguir  el bon estat ecològic de les masses d’aigua.

Avui #DiaMundialDelAigua💧 volem posar en valor els 40 municipis catalans que estan en batalla judicial per recuperar el control del seu servei d’aigua. Agbar és qui, per sistema, està portant als tribunals els municipis que no volen seguir privatitzant l’aigua. ⤵️ https://t.co/TyHMp4exaL
(https://twitter.com/aiguapublica/status/1373937291765424129?s=03)

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Aigua subterrània, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Dret humà al'aigua i al sanejament, Ecosistemes humits, Water Moviment | 1 comentari

TRES LLIBRES, LLOBREGAT amunt i avall.

El DIMARTS 16 DE MARÇ DE 2021 a les 18:30h.  es presenta online el llibre PAISATGES CONTEMPORANIS DEL BAIX LLOBREGAT

Us podeu inscriure a la presentació en  aquest enllaç

 

 

 

 

Edicions 62 fa poc que ha publicat SAL, de Emma Riverola, una novel·la sobre periodisme,  medi ambient i  corrupció empresarial  a les mines de potassa del Bages propietat de ICL

Estem pendents de fer-ne una presentació pública al Bages, encara sense dia concret.

 

Aquí us podeu descarregar el pdf de  l’entrevista que Susana Paz va fer a l’escriptora EMMA RIVEROLA  al diari Regió 7

 

 

 

 

I Caligrama Editorial  ha publicat El sendero del río rojo, d’Óscar Escudero

El llibre és un recorregut a peu íntegre per la vora del riu Llobregat, des del naixement a Castellar de n’Hug fins a la desembocadura al Prat, narrat amb prosa molt viva per aquell qui estima sense reserves aquest riu i sense altre motiu que el fet de ser el riu la referència que marca un extens territori –l’Alt i el Baix Llobregat…- i dóna identitat a la gent que hi viu –els de la riba dreta i els de la riba esquerra, els qui guarden gravada a la memòria la riuada del 1962 que va arrasar el Baix Llobregat, els qui recorden la del 1982 a la conca alta i els qui ni tan sols arriben a imaginar-s’ho.

 

Podeu trobar-lo aquí

Us animeu a escriure’n un altre? Feu-nos-ho saber!

Spread the love
Publicat dins de Abocador, Abrera, Alt Llobregat, Baix Llobregat, Contaminació, Delta Llobregat, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Gavà, Hospitalet, ICL, INUNDACIONS, LLibres, LLobregat, Martorell, OLESA, Prat de llobregat, Runams, Viladecans | Deixa un comentari

Ampliar el Port i l’Aeroport?

Gràcies a DEPANA, La Comissió Europea demana a ESPAÑA que compleixi la seva obligació de protegir el Delta del Llobregat.

Un Delta del Llobregat que ha retrocedit, i molt, en els darrers cent anys, com evidencia un estudi que mostrem al final d’aquesta entrada

En el seu paquet habitual de decisions sobre procediments d’infracció, la Comissió Europea emprèn accions jurídiques contra diversos Estats membres per no haver complert les obligacions que els pertoquen  en virtut del Dret de la Unió Europea. Aquestes decisions, que abasten diferents sectors i àmbits d’actuació de la Unió Europea, pretenen garantir la correcta aplicació del Dret de la Unió en benefici dels ciutadans i de les empreses.

La Comissió demana a Espanya que prengui mesures addicionals per protegir i gestionar la seva Xarxa Natura 2000, respectant així les seves obligacions, en virtut de la Directiva sobre els hàbitats (Directiva 92/43 / CEE del Consell). En particular, Espanya ha d’adoptar les mesures necessàries per evitar qualsevol nou deteriorament de l’indret Natura 2000 «Delta del Llobregat» com a conseqüència de l’execució de grans projectes d’infraestructures, és a dir, les ampliacions de l’aeroport internacional i del port marítim de Barcelona.

Tant el Pacte Verd Europeu com l’Estratègia de l’Unió Europea sobre la biodiversitat indiquen que és fonamental que la UE posi  fi a la pèrdua de biodiversitat i que la protegeixi i la restauri.

Amb tot i  ser una de les regions més densament poblades de la península ibèrica, els fràgils ecosistemes lenítics del Delta del Llobregat alberguen una biodiversitat excepcional i exerceixen un paper crucial en las rutes migratòries de moltes espècies d’aus europees, contribuint així a preservar la coherència global de la Xarxa Natura 2000.

Des de 2013 s’ha dialogat amb les autoritats espanyoles sobre el deteriorament i les possibilitats d’atenuar i compensar els danys mediambientals causats pels grans projectes d’infraestructures. Tanmateix, AENA no ha complert suficientment els compromisos assumits per les autoritats en matèria d’atenuació i compensació, com són  l’adopció i l’execució d’un pla especial per a la protecció de les zones naturals i del paisatge del Delta de Llobregat i de l’ampliació de la zona de protecció especial a fi de salvaguardar els territoris més adients per a la conservació de les aus.

Per tant, la Comissió ha enviat una carta d’emplaçament a Espanya, que disposa ara de dos mesos per abordar les deficiències plantejades per la Comissió; de no fer-ho, la Comissió podria optar per enviar un dictamen motivat.

La Vanguardia se’n fa ressò i amplia la notícia amb el posicionament de DEPANA

Per altra part, el Delta del Llobregat ha retrocedit molt, com mostra aquest estudi de tres científics de la UPC:  https://nhess.copernicus.org/articles/20/3315/2020/

D’aquest estudi se’n va fer ressó  BTV:

https://beteve.cat/medi-ambient/retroces-delta-riu-llobregat/

 

Spread the love
Publicat dins de Baix Llobregat, Castelldefels, Delta Llobregat, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Especulació urbanística, Hospitalet, LLobregat, Prat de llobregat, UE Unió europea, Viladecans | Deixa un comentari

Aigua tèrbola a Terrassa

Dones d’Aigua: Dos anys d’aigua pública a Terrassa i fent camí amb l’OAT

El dia 16 de març tindrà lloc la clausura de les  II Jornades d’Economia Feminista de Terrassa (celebrades al novembre 2020) amb la projecció del documental “Aigua tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic“. La nostra participació a les Jornades s’ha emmarcat dins de l’eix de Polítiques de gènere i Serveis Públics. Potser alguna persona es preguntarà què té a veure el documental amb aquesta temàtica que aparentment no té cap relació. Res més lluny. I ara ho intentem explicar.

Aigua tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic” tracta sobre el negoci d’aquesta multinacional, Aigües de Barcelona que, com probablement ja sabeu, posseïa una part molt important de les accions de l’antiga gestora de l’aigua a Terrassa, la coneguda com a Mina Pública d’aigües de Terrassa.

Per què el títol d’Aigua tèrbola? Quin paper juga Agbar a Mèxic des de la seva arribada al 2001? Són compatibles els seus negocis amb l’aigua i el respecte pels drets humans? Quines lluites planten cara a la seva avarícia, i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya?

Creiem que la visualització del documental ajuda a entendre millor el que significa una gestió privada o mixta de l’aigua, la qual té com a principal i única finalitat el lucre, enfront d’un servei públic que es basi en el concepte de l’aigua com a bé comú, dret humà i universal, control i participació de la ciutadania, transparència i també que incorpori la mirada de l’ecofeminisme, tal com Dones d’Aigua pretenem fer realitat a Terrassa.

Per això, malgrat que estem als inicis del camí, Dones d’Aigua celebrem els dos anys d’aigua pública a la nostra ciutat. Ho fem també sentint-nos part del projecte que va néixer amb l’esperit de treballar tots aquests valors que hem anomenat en relació a l’aigua com a bé comú: l’Observatori de l’aigua de Terrassa (OAT) que enguany compleix també dos anys de vida. Sabem que el transcurs d’aquest darrer període marcat per la Covid19 no ha estat exempt  d’incerteses i obstacles, però segur que  també d’encerts. Per això som persistents i no defallim en l’empeny d’aconseguir un servei públic que compti amb la comunitat i que avanci cap a unes polítiques públiques basades en la coproducció i  l’assoliment d’una cogovernança de l’aigua.

Terrassa ha de sentir-se orgullosa de ser una de les poques ciutats de Catalunya que ha aconseguit passar de mans privades a públiques un servei tan bàsic com l’aigua. Un país, on la gran majoria de les ciutats més poblades tenen l’aigua concentrada en unes poques mans, les de les grans multinacionals del sector: Agbar, Agbar Suez, Veolia, i Aquàlia.  El resultat d’això és una Catalunya amb un 80% de l’aigua privatitzada enfront d’un 50% de la resta de l’Estat i d’un 20% a nivell europeu.

El futur que ens espera, ecològicament i socialment parlant, no augura grans esperances i situa l’aigua com un dels principals focus de conflictes. Les desigualtats augmentaran tant entre països, com entre classes socials. Cada cop més persones tindran més dificultats per veure ateses les seves necessitats bàsiques i les seves condicions de vida i de cures. I no estem parlant d’anys vista. El futur és a tocar. Per això, l’escassetat d’aigua provocada per diversos factors, entre els principals els que genera el propi sistema capitalista, va ser l’excusa perfecta per introduir aquest bé tan bàsic en l’anomenat “mercat de futurs”.

Des de desembre del 2020, l’aigua ja és un producte que cotitza i es comercialitza en el mercat de futurs convertint-lo, tal com denuncia la Plataforma contra la Privatització de l’Aigua, “en un producte més per a l’especulació”. Per això aquesta Plataforma argumenta que el que hi ha d’haver és tot el contrari: una major inversió pública i no, precisament, derivar-la cap a les vies borsàries. “Quan l’aigua entra en el mercat de futurs no sabem en mans de qui estarà i pot anar a parar a mans d’un fons voltor en un paradís fiscal que no té altre interès que guanyar diners”. (veure article: Les conseqüències de la cotització de l’aigua al mercat de futurs – directa.cat).

Posem doncs en valor el que tenim i impliquem-nos en aquest bé que és el nostre comú: l’aigua. Per això nosaltres, les Dones d’Aigua, apostem per uns Serveis Públics amb  la implicació de la Comunitat que hauria de vetllar per un futur sostenible, igualitari i  solidari i, sobretot, per assolir una consciència radical de ser persones vulnerables i dependents les unes de les altres.

Situem l’economia de la vida al centre de tot i assenyalem l’aigua com un dels seus valors principals. Sense aigua no hi ha vida!

                                                                  

Spread the love
Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, DONES D'AIGUA, Dret humà al'aigua i al sanejament, OAT, Participació, Terrassa | Deixa un comentari

MAPRI , Mapes de perillositat de risc d’inundacions

Moltes persones ens han demanat informació sobre què apareix als MAPRI   (Mapes de perillositat de risc d’inundacions)  publicats al DOGC.  L’interès prové de que molts creiem que, amb el canvi climàtic, COM DIUEN ELS EXPERTS, la cota d’inundació  que estava  pensada  per cartografiar el perill probable cada 100 o cada 500 anys I DETERMINAR ELS USOS DEL SÒL, doncs aquesta cota ara ha canviat -és més alta- i també el riu pot  arribar-hi  més sovint., augmenta la freqüència d’aquests episodis de riuada.

Posem uns exemples:

 

Aqui tenim Sant Boi de Llobregat, activant la cota de 100 anys de període de retorn

 

 

 

 

 

 

I aquí Sant Vicenç de Castellet, activant la cota de  retorn de 100 anys i la de 500

 

 

 

Hem preparat una introducció casolana per  obrir i mirar el que apareix al VISOR DE L’ACA SOBRE EL RISC D’INUNDACIÓ, segur que us serà fàcil, animeu-vos. Primer heu d’obrir amb el vostre ordinador la pàgina: http://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html I seguir llavors aquest tutorial d’iniciació:

       
I una proposta que  ens fa el MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE  per recuperar les planes d’inundació:

       

Si teniu interès podeu trobar més detall d’informació al web de l’Agència Catalana de l’Aigua: 

http://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/gestio-del-risc-dinundacions/2n-cicle-de-la-gestio-del-risc-dinundacions/

 

Spread the love
Publicat dins de Abrera, ACA, Alt Llobregat, Anoia, Baix Llobregat, Cercs, Delta Llobregat, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Especulació urbanística, Hospitalet, INUNDACIONS, LLobregat, Martorell, OLESA, Prat de llobregat | Deixa un comentari

El sòl , també al Llobregat

Una culleradeta de sòl pot contenir cent milions de bacteris i més d’un milió de fongs

Encara poca gent és conscient de la importància del sòl per a la nostra vida i la vida del planeta tal i com la coneixem ara. Milions de persones trepitgem a diari una Terra que amaga tota una explosió de vida en el seu interior. No és un simple substrat on creixen les plantes o on viuen alguns animals. És un ecosistema complex del qual encara queda molt per descobrir però que hem d’aprendre a cuidar i valorar.

La riquesa del sòl

Els estudis ens diuen que en aquest ecosistema hi poden conviure unes 30.000 espècies de bacteris, un milió i mig de fongs, 6.000 espècies d’algues, 10.000 de protozous i mig milió de nematodes. I que una culleradeta de sòl pot contenir cent milions de bacteris i més d’un milió de fongs (dades extretes del llibre Arrelats a la terra de Francesc Font, publicat per Tigre de Paper). Tots ells formen part de la cadena tròfica que ens permet alimentar-nos i continuar existint.

Un sòl ric, amb una bona quantitat de matèria orgànica, amb processos vius en el seu interior, és capaç de retenir millor l’aigua i ajuda els cultius a afrontar millor èpoques de sequera. Una gestió dels sòls conscient i respectuosa permet que  siguin embornals de carboni a través del paper que hi juguen les plantes i els microorganismes del subsòl. Per tant, fer-ne un bon maneig és clau per ajudar a frenar el canvi climàtic, una funció que poca gent coneix i que poca gent té en compte.

Un ecosistema en procés de degradació

Però els sòls del planeta estan patint processos de deteriorament: pressió urbanística, especulació, erosió, compactació, pèrdua de matèria orgànica, salinització i contaminació. De la pressió urbanística i de l’especulació en tenim prou exemples a Catalunya. Espais tan fèrtils com el Delta del Llobregat han patit urbanitzacions i amenaces al llarg de la seva història que no han tingut en compte l’enorme riquesa que representen. I per desgràcia, els runams salins vinculats a l’explotació de les mines del Bages també són un exemple al nostre país de com s’ha menystingut la salut del sòl.

Pel que fa a l’erosió, el càlcul és que en sòls descoberts de la zona mediterrània, es poden perdre entre deu i quinze tones per hectàrea/any. Els sòls sense vegetació ni cap mena d’acotxat vegetal estan exposats sense protecció a l’impacte de la pluja. La força de les gotes trenca les partícules més petites i lleugeres, que acabaran arrossegades per l’aigua omplint de color marró els nostres rius.

El sòl nostre de cada dia

Catalunya i l’Estat espanyol no tenen sòls que puguin aportar molta productivitat agrícola. En el segle passat, l’enginyer aragonès Lucas Mallada ja va posar sobre la taula una dada inquietant: només un 10% dels sòls de l’Estat podien ser considerats com de prou qualitat per al cultiu. Durant aquest segle, probablement aquest percentatge ha disminuït a causa d’una Revolució Verda que no ha tingut en compte la pervivència de la vida del sòl. Les pràctiques agrícoles fomentades la segona meitat del segle XX  han estat contaminant i matant aquest preuat ecosistema amb herbicides, plaguicides i llaurades profundes que l’oxiden i no afavoreixen la creació de matèria orgànica (de mitjana a l’1% en terres catalanes).

Com aconseguir revertir aquesta situació i  que l’agricultura ens alimenti a nosaltres però alhora conservi i fins i tot regeneri el sòl?

Des de fa dècades, l’agricultura ecològica s’obre pas a Catalunya com una forma alternativa, més respectuosa amb el medi. Tot i així, hi ha moltes persones i col·lectius que entenen que seguir la normativa de la producció eco dictada per Europa no és suficient per poder assegurar un futur a les generacions que vindran. Noves maneres de fer, arribades de països llunyans com Llatinoamèrica o Austràlia, s’estan validant a les nostres terres. L’anomenada agricultura regenerativa encapçala el moviment. L’objectiu és poder aplicar tècniques que posin per davant de tot la millora del sòl, entenent que només així podrem fer front al canvi climàtic i mantenir les produccions.

Des de l’associació L’Era impulsem el reconeixement de la importància del sòl i de l’agricultura que el regenera

L’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics fa més de 20 anys que acompanya i aplega les persones que aposten per una gestió agrària respectuosa per a tots els éssers vius. Ho fem a través de diferents eines de divulgació com són:

  • la revista Agrocultura, especialitzada en agricultura ecològica i agroecologia;
  • una oferta de cursos anuals per poder formar pagesos i pageses i també persones aficionades; oferim cursos de diferents orientacions productives com per exemple agricultura ecològica, agricultura regenerativa i autosuficiència;
  • un banc de llavors de varietats locals, perquè la biodiversitat també és al camp i també ha d’arribar a la taula;
  • activitats de difusió a través de mitjans de comunicació, museus, administracions locals, escoles i un butlletí digital.

Un dels nostres afanys és aportar coneixement sobre les funcions i la importància del sòl als pagesos i pageses, que són els que poden tenir un paper rellevant a l’hora de fer-ne un maneig més respectuós. Però la ciutadania també ha d’estar informada i ha d’aprendre a valorar el que té sota els seus peus: tot un ecosistema desconegut, immensament ric i transcendent per a la vida al planeta.

Per qui vulgui conèixer què fem a L’Era: http://www.associaciolera.org

Aquí la pàgina de la nostra revista: http://www.agrocultura.org

I la pàgina on podreu consultar els nostres cursos: http://botiga.associaciolera.org

Ens podeu seguir a través del nostre canal de Youtube, Instagram, Facebook i Twitter: @associaciolera

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Baix Llobregat, Contaminació, Decreixement, Distribució mail list, Especulació urbanística, Exemples, Investigació i recerca, LLobregat, Participació, Runams, Sin categoría | Deixa un comentari

Vessament entre Abrera i Martorell

Vessament greu al torrent de can Noguera, entre Abrera i Martorell

El Polígon Barcelonés té doble circuit de clavegueram. Ara bé, ambdós col·lectors estan actualment coonectats al d’aigües residuals i al de pluvials.  Tots els col·lectors  (inclòs el del barri de Ca n’Amat acaben en una estació de bombeig situada al costat de la primera rotonda de entrada a l’Avinguda de Can N’Amat i el bombament impoulsa l’aigua pel carrer Hostal del pi fins al Sant Ermengol

 

Spread the love
Publicat dins de Abocador, Abrera, Baix Llobregat, Contaminació, LLobregat, Martorell | Deixa un comentari
Translate »