Cremen L’Anoia i La Conca de Barberà

El foc està  entrant a la

Conca del Llobregat:

 

 

 

 

 

 

 

 

Us convidem a llegir la nostra entrada sobre els incendis:

COMENTARI REBUT DE  Narcís Prat 

En tots els articles sobre foc i canvi climàtic es parla poc del rius i de la biodiversitat aquàtica, que és la més compromesa. El foc ha arribat al Llobregat i es cremen capçaleres de petites rieres temporals de gran valor ambiental i paisatgístic. Només veiem el bosc no els rius. I quan plogui totes les cendres aniran als rius i el seu efecte (segons com siguin les pluges) pot abastar gran part del territori. En le gran incendi del Bages fa anys la quantitat de cendre a l’aigua va arribar a fer aturar la planta de Sant Joan Despí. Com sempre els rius els grana oblidats que podríen ser els més afavorits si dismunuís la massa forestal ja que els hi arrib aria una mica més d’aigua. Quan es parla d’aigua només es pensa en inundacions i sequeres com a risc, els modestos rius mediterranis que tenen motla m és biodiversitat que els grans rius, estan oblidats.

Spread the love
Publicat dins de Anoia, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Incendis, LLobregat | 1 comentari

Els Pirineus i el Canvi Climàtic

Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic: una estratègia per a la cooperació en l’acció climàtica.

Des de l’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (en endavant OPCC)  i en el marc del projecte ADAPYR, s’està duent a terme auna  important acció federadora, la definició d’una estratègia climàtica per al conjunt dels Pirineus[i], que té la vocació de mantenir  i definir noves línies de futur que permetin abordar amb èxit els reptes del canvi climàtic al Pirineu. Tenint en compte la voluntat i desig d’integrar  tot el territori pirinenc i d’aconseguir implicar de manera activa als seus interlocutors, aquesta acció s’ha organitzat en diferents etapes:

La primera fase de concepció de l’estratègia es va desenvolupar entre octubre i desembre del 2020  redactant un primer esquelet de document, del que al 2021  se’n  se n’ha fet  la validació així com la redacció del primer esborrany:

Volem aconseguir que els Pirineus siguin, el 2050, un territori resilient als efectes del canvi climàtic

Aquesta visió implicarà que disposarem de:

  • Uns Pirineus amb diversitat de recursos ambientals, compartits i gestionats de manera sostenible per a garantir la seva conservació i protecció.
  • Uns Pirineus l’economia dels quals ha realitzat una reeixida transició ecològica, energètica i climàtica.
  • Uns Pirineus on l’ordenació del territori i els sistemes de prevenció protegeixen la població i la seva salut dels riscos i fenòmens climàtics, garantint la multifuncionalitat del territori amb les potenciació dels serveis ambientals.
  • Uns Pirineus que actuen d’embornals de carboni, contribuint així a la neutralitat climàtica de les regions que depenen d’ells.

Per tant, s’han enunciat  uns  OBJECTIUS ESTRATÈGICS  que descriuen  els resultats esperats o assoliments finals que l’Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic vol aconseguir. Aquí en teniu l’esquema  i l’enllaç al document

 

També s’han descrit unes  propostes d’acció  orientades a abordar cadascun dels 14 desafiaments de l’Estratègia.

Amb aquest document ha arrencat la 2a Fase de consulta  pública on  participa la TAULA DEL   LLOBREGAT. Aquesta fase preveu el desenvolupament de diferents tallers territorials i sectorials així com l’elaboració d’un Pla Operatiu de la Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic que constituirà la base per a una candidatura de projecte LIFE Integrat que ho desenvolupi.

L’objecte del procés participatiu és completar l’Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic sobre la base d’un procés de consulta i posteriorment un procés de concertació/deliberatiu que ajudi a definir el seu pla operatiu d’implementació en el marc del projecte OPCC ADAPYR i del projecte LIFE AT PYRENEES CC dins del període comprès entre maig i desembre del 2021. Aquest proccés participatiu arrenca amb  quatre temes 1) CLIMA , 2) ESPAIS NATURALS ,   3) ECONOMIA DE MUNTANYA  i POBLACIÓ I TERRITORI : Us enllacem els documents previs als tallers

També podeu participar-hi omplint aquest formulari

 

Més informació:

Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic: https://opcc-ctp.org/ca

Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus: https://ctp.org/ca/

Plataforma sobre Adaptación al Cambio Climático en España: https://www.adaptecca.es/

Inserció laboral: https://adrinoc.cat/que-es-adrinoc/gestio-sostenible-rural/odisseu-programa-per-al-retorn-i-la-insercio-laboral-de-joves-al-medi-rural/

[i] L’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC):

  • Treballa per a un espai comú (els Pirineus), governat per 7 administracions, que Considera  una única biorregió especialment vulnerable al canvi climàtic, i que requereix un especial esforç per a augmentar la seva resiliència.
  • Vol continuar cooperant en matèria de Canvi Climàtic, conscients del repte que suposa la coordinació entre 7 territoris, situats en tots dues vessants de la serralada, i coneixedors a més de la complexitat de la temàtica que abordem.
Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Aigua subterrània, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, INUNDACIONS, Jornades, LLobregat, PIRINEUS, Sistemes Naturals | Deixa un comentari

Més aeroports, no, Gràcies

1700M€

“Espanya emprarà 1700 M€ dels fons Next Generation en 6 anys per la gestió sostenible de l’aigua. El cost de l’ampliació Aeroport. L’ampliació del aeroport pot destruir les inversions fetes amb fons europeus per la restauració ambiental. Increïble, absurd, estúpid!!!! ( @nprat50)

 

Vídeo de l’acte reivindicatiu celebrat a la sala Ramon Margalef del Museu de Ciències del Fòrum de Barcelona, el dia 7/7/2021 a les 10:30 ¨AMPLIACIONS D’AEROPORTS? NO, GRÀCIES!. L’ECONOMIA AL SERVEI DEL CLIMA, LA SALUT I LA VIDA¨, convocat per més de 300 organitzacions  diverses de l’àmbit social, de la pagesia, veïnal i ecologista, presentat per Josep Cabayol, director del programa ‘Emergència Climàtica’, Ràdio 4 de RNE.

PONENTS:
Ferran P. Vilar (Enginyer de telecomunicacions, periodista científic i autor del reconegut blog sobre els efectes del canvi climàtic i l’escassetat energètica Usted no se lo cree) –
Iolanda Fresnillo (Llicenciada en Sociologia i investigadora i consultora sobre el deute, desenvolupament, finances responsables i polítiques públiques) –
Narcís Prat (Catedràtic del Departament d’Ecologia i director del Grup d’Investigació Freshwater Ecology and Management (FEM) de la Universitat de Barcelona). – Aquesta és la presentació que va fer servir í: https://taulallobregat.org/wp-content/uploads/2021/07/2021_07_07-la-ricarda-i-baix-llobregat-curt.pdf
Parafrasejant la cançó de Raimon “AL VENT” David Fernández ha publicat a l’ARA  un demolidor  article contra l’ampliació de l’aeroport: (…) . “Aquest gener la Comissió Europea ha emès un duríssim informe contra Aena per les greus infraccions i el deteriorament ambiental que perpetra al Prat des del 2006. On hi anava el corredor biològic hi van posar aparcaments. És l’únic que caldria dir-los: abans de noves promeses, dediqueu-vos a complir el que cínicament incompliu fa 15 anys. “Catalunya sap perfectament ampliar un aeroport respectant el medi ambient”, va dir Salvador Illa el 12 de juny al Parlament. Doncs no –fets, no paraules– resulta que no en sap. Al final, terrible paradoxa postpandèmica, l’únic que ha aturat desnonaments, que ha fet reduir la contaminació de l’aire, que ha permès que es tanquessin els CIE temporalment o que ha garantit que durant un breu lapse de temps ningú dormís al carrer, no han estat decisions polítiques, econòmiques i ambientals sensates sinó el maleït covid-19. Diu ben poc de tot plegat i de tots nosaltres. “(…)
COMENTARI DE  JOAN ARÉVALO
l ex alcaldesa de Gava ara es ministre i diu que esta d acord amb l ampliacio de l aeuroport.
la Ricarda esta més em periall que mai

Spread the love
Publicat dins de aeroport, Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Ecosistemes humits, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, FEHM (Freshwater Ecology, Jornades, LLobregat, Participació, Sin categoría, Sistemes Naturals | 1 comentari

On anem?

Innombrables reivindicacions i lluites contra plans d’edificació i contra projectes de creixement evidencien  que   la societat  esta sent  atacada  des de diversos fronts que intenten  perpetuar aquest  sistema  pervers i continuar fent disbarats .

El Llobregat també es belluga: des de l’Alt Berguedà ,  que lluita  contra la incineradora de residus que pretenen posar a l’antiga Central Tèrmica de Cercs, passant per les alegacions (perdudes) a la concessió d’aigua a ICL a Súria i  la no ampliació del runam de les mines de potassa,  les reivindicacions a Martorell contra els permisos  d’un ARE edificable que convertiria  la  zona inundable   de l’Horta de l’Anoia  en pisos i més pisos fins   la lluita conjunta  davant l’amanaça de  la construcció d’una  tercera pista a l’aeroport del Prat, sense oblidar les edificacions en zones verdes a Olesa, la destrucció de la Roca de l’Amor a Sant Andreu de la Barca i la contaminació de rieres al costat d’Abrera.  I no cal dir-ho, la lluita constant per gestionar com a bé comú l’aigua a Terrassa,  les reivindicacions  de les plataformes contra edificacions destructores -encara més- del Baix Llobregat, que clamen contra aquest sistema depredador i destructor de la vida.

Encara doncs que no estigui estrictament dintre dels nostres objectius llobregatins  hem considerat que seria interessant publicitar aquest excel·lent video sobre la TRANSICIÓ ECOSOCIAL  DAVANT LA FI D’UNA CIVILITZACIÓ, amb entrevistes a Antonio Turiel, Ana Huertas i Sergi Caballero.

Spread the love
Publicat dins de Decreixement, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Energies renovables, Exemples, Exposicions, Formació, Investigació i recerca, LLobregat, Manifestacions, Sin categoría, Sistemes Naturals | Deixa un comentari

SALconduit perillós

La salinitat excessiva a causa dels residus de la mineria de potassa del Bages ha estat durant els darrers 100 anys el gran impacte a la qualitat de l’aigua dels rius Cardener i Llobregat. Als anys 30 i 40 del segle passat, els residus salins s’abocaven als rius. A partir dels anys 50, els residus van començar a acumular-se als runams salins, a la pràctica els abocadors majors i més contaminants de Catalunya, mentre se seguia abocant als rius la salmorra sobrant de les plantes de tractament del mineral. Més tard, han estat continues les petades del col·lector de salmorres, com la de la setmana passada al Prat de Llobregat:

Denúncies a la Generalitat, l’Estat espanyol i la Unió Europea per part de diferents actors des de fa més de vint-i-cinc anys,  treball de tres advocats notables, una anàlisi històrica i ambiental promoguda pel centre d’estudis del Baix Llobregat  manifestacions i pronunciaments , articles a diaris i televisions i fins i tot un judici popular no han aconseguit que aquest greu impacte sigui assumit  totalment l’empresa i encara estem pagant entre [email protected] la instal·lació i despeses de funcionament  de la planta d’electrodiàlisi reversible d’Abrera que extreu cada dia 154 Tm de sal per tal que la conurbació barcelonina disposi d’aigua potable i els nivells de salinitat encara són alts als rius: Segons els mostratges i anàlisis del passat  mes de febrer realitzats per  Montsalat, l’aigua del Llobregat puja dels 35 als 165 mil·ligrams de clorur per litre en passar per Sallent, mentre que la del Cardener salta dels 60 als 295 mg Cl/L abans i després de Súria.

ICL- l’empresa Israeliana que explota les mines ha fet volar coloms amb  un pla per engalipar les administracions “Pla Phoenix” que pretén extreure sal i comercialitzar-la i que  acapararà aviat  9Hm3/any que -segons el nostre parer- mai s’havia d’haver permès treure d’un Llobregat massa explotat, amb un Canvi Climàtic  que ja és aquí.  Nous plans: continuar abocant a Súria, desobeint de fet, totes les sentències encara que, de paraula,  diguin que els fan cas.

Des de Prou Sal i des de la Taula del Llobregat considerem aquest cas com un exemple clar de capitalisme extractivista: Una multinacional explota  un bé comú, desfà el territori amb el permís o connivència dels poders locals ( no han fet que deixés una fiança proporcional) , menteix jugant amb la necessitat de  treball de la població i, quan li convingui, ens deixarà amb un deute – en forma de salinització de l’aigua pels immensos runams – que haurem de pagar entre [email protected]

El monstre que es menjarà el runam, segons menteix ICL

Les nostres armes, doncs,  continuen esmolades

 

 

Spread the love
Publicat dins de Contaminació, Delta Llobregat, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Judicials, LLobregat, Prat de llobregat, Runams, Sentències, UE Unió europea | Deixa un comentari

Estat del Llobregat el 2020 (grup de recerca FEHM)

La  feina que el grup de recerca FEHM (Freshwater Ecology, Hydrology and Management) està duent a terme a la conca del Riu Llobregat és coneguda pels membres de la Taula del Llobregat  gràcies a  l’article que vam publicar ja fa quasi un any i que portava per títol “El riu Llobregat, el laboratori a l’aire lliure del grup de recerca FEHM-Lab de la Universitat de Barcelona”. En aquesta contribució parlarem dels resultats obtinguts en els estudis que hem realitzat durant 2020 en el seguiment anual dels rius de la província de Barcelona amb el projecte CARIMED (www.ub.edu/barcelonarius), fruit d’un conveni entre la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

L’any 2020 començava amb un dels temporals de pluja i vent més intensos que han afectat Catalunya, el temporal Glòria. Tot i que ara sembla lluny, ja que han passat moltes coses des de llavors, els rius i rieres van romandre  afectats per aquest temporal durant molt mesos. I no només fou el Glòria, ja que des del mes de març fins el juny de 2020 les pluges van continuar sent molt freqüents i abundants a bona part de Catalunya mentre tots i totes estàvem mirant-ho des de les finestres de casa nostra durant el confinament dur de la passada primavera. Com a exemple, mostrem els mapes del mes de gener i d’abril de 2020 del percentatge de pluja acumulada a Catalunya respecte a la mitjana climàtica, en els que es veu com les pluges d’aquets mesos arribaren a multiplicar per quatre el valor de pluja que s’acumula habitualment.

Mapes del % de precipitació acumulada respecte a la mitjana climàtica dels mesos de gener (esquerra) i de l’abril (dreta) de 2020. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

En el mapa del gener, però, es veu com justament a la part central de Catalunya, que és on se situa la conca del Llobregat, l’efecte del temporal Gloria no fou tant extrem com a la part de del Sud i del Nord-est. Així, tot i que a tot arreu va ploure molt, a la conca del Llobregat no es van produir avingudes tan  greus com es van observar a la conca del Ter o la Tordera, o a les comarques de les Terres de l’Ebre. Per  llegir més sobre els efectes del Glòria al Tordera podeu consultar el treball  de Prat et al. en un capítol del volum Sobre el temporal Gloria, del catedràtic Miquel Canals (UB) i Jaume Miranda (ICE, 2020).

L’any 2020 potser es recordarà per ser un any molt plujós, però ben segur que el recordarem més per la pandèmia de la COVID-19. Aquesta pandèmia que ha afectat directament a tantíssima gent i que malauradament ha causat tantes morts, també ens ha canviat substancialment la forma de viure. La COVID-19 ens va mantenir tancats a casa des de mitjans de març fins que va arribar l’estiu. Durant aquests mesos de confinament dur, es va observar que l’aire estava molt més net, els ocells cantaven més i, en general, com la natura gaudia d’un parèntesi de tranquil·litat sense tantes molèsties causades pels humans. Quan vàrem començar el nostre estudi crèiem que els rius també s’haurien beneficiat d’aquesta aturada  en l’activitat humana,  però quan ens vam posar a recollir mostres, al mes de maig de 2020, vam poder observar que aquests canvis no es mostraven  tan clarament com ens pensàvem. Com que l’estat del rius s’havia vist clarament alterat degut a les pluges que havien caigut durant els primers mesos de 2020, vàrem atribuir aquest canvi als efectes del temporal Gloria. Ara, un cop ja hem analitzat les dades recollides als rius i rieres del Llobregat durant l’any 2020 (primavera i estiu), podem analitzar les possibles afectacions observades als ecosistemes fluvials  amb una mica més de perspectiva.

L’informe sobre Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona de l’any 2020 fou publicat el passat mes de març a www.ub.edu/barcelonarius. En aquest web podreu consultar els mapes, gràfics i la interpretació de resultats obtinguts als llocs d’estudi de les conques de Barcelona, separats per categories (la biodiversitat dels invertebrats aquàtics, els indicadors hidromorfològics, els indicadors fisicoquímics i els indicadors biològics), així com els objectius i les conclusions extretes dels resultats. Com cada any, les dades que es presenten en aquest informe provenen de dues fonts: les dades que generem nosaltres mateixos als punts de referència, és a dir, aquells trams de riu més ben conservats, i les dades que facilita l’Agència Catalana de l’Aigua gràcies als estudis fets en el seu Programa de Seguiment i Control. Amb tot plegat, cada any aconseguim presentar una visió global de l’estat en el que es troben els rius de la demarcació  de Barcelona per posar-los a l’abast dels ajuntaments, els gestors de l’aigua i la població en general.

A la imatge següent, per exemple, s’hi mostren els resultats de la qualitat biològica amb l’índex IBMWP de primavera. Aquest índex és un dels més utilitzats a nivell de la Península Ibèrica i es determina amb la comunitat de macroinvertebrats presents en un determinat tram de riu. El resultat obtingut a cada punt d’estudi es representa amb un color: el blau significa molt bona qualitat, el verd una bona qualitat, el groc una qualitat mediocre, el taronja qualitat dolenta i el vermell  qualitat pèssima.

Captura de pantalla de l’informe CARIMED 2020 amb el mapa de la qualitat biològica de 2020 dels rius de la demarcació  de Barcelona. El color dels punts  representa els rangs de qualitat biològica de l’aigua: Blau: molt bona; verd: bona; groc: mediocre; taronja: dolenta; vermell: pèssima. negre: sense dades. Link: http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/indicadors-biologics-2020/ibmwp-2020

Com es pot veure al mapa, l’any 2020 ha estat un any en que una bona part dels punts d’estudi de la conca del Llobregat han obtingut una bona o molt bona qualitat, fins i tot a la part baixa, cosa que considerem gairebé excepcional. Només s’hi ha determinat una qualitat mediocre a diversos trams del riu Anoia i la riera de Vallvidrera. Pel que fa a  la resta de conques estudiades, veiem com tant a la del Besòs com la del Foix hi ha diversos punts que han obtingut una qualitat mediocre, dolenta o, fins i tot, pèssima.

Perquè ha passat això?  En els rius que tenen conques més extenses, com el Llobregat, el Cardener, i també el Ter, el cabal elevat durant bona part del 2020 ha provocat un major factor de dilució de tots els abocaments des dels pobles, ciutats (siguin o no depurats) i des zones industrials o mineres (molt especialment la sal al Llobregat), o que hi arriben de forma difosa des de zones agrícoles. Aquests cabals més elevats mantinguts en el temps han repercutit en una millora de tots els paràmetres físico-químics, cosa que ha significat una millora rècord de qualitat biològica.

Per exemple, si comparem les dades de 2020 amb les d’un any sec, com el 2016, com es pot veure al gràfics següents, la proporció de la qualitat biològica dels punts estudiats al Llobregat ha millorat una mica (del 21% al 16%). És important remarcar, però,  que han desaparegut els punts amb qualitats dolentes (14%)  que ara són mediocres.

Percentatge de punts d’estudi de cadascun dels rangs de qualitat biològica segons l’índex IBMWP a la conca del Llobregat en un any humit, el 2020, i en un any sec, el 2016.

I encara es pot veure millor aquest efecte positiu dels cabals més elevats mantinguts quan comparem la sèrie històrica de dades un punt en concret d’estudi, per exemple, el del riu

Valors històrics de l’índex IBMWP al punt d’estudi del riu Llobregat a la Puda (Olesa de Montserrat). El fons de colors representa els rangs de qualitat biològica de l’aigua: Blau: molt bona; verd: bona; groc: mediocre; taronja: dolenta; vermell: pèssima. sd: sense dades.

Llobregat a la Puda (Olesa de Montserrat), que el 2020 va obtenir els millors resultats des de l’inici d’aquest seguiment, l’any 1994. La millora es produeix sobretot per l’arribada d’organismes més sensibles a la contaminació de les parts més altes, i el seu manteniment gràcies al major cabal del riu i a les crescudes que es van produint quan les preses de la conca estan plenes i obren comportes.

Així, l’estat del riu Llobregat  va lligat totalment a la seva hidrologia i al cabal que hi circula, ja que d’això depèn que els abocaments que s’hi fan estiguin més o menys diluïts. Què cal fer  per tal de poder tenir uns rius sans amb millor qualitat biològica?, Cal millorar substancialment els processos de sanejament de l’aigua i evitar les entrades de compostos contaminants des de zones mineres, industrials o agrícoles. És a dir, amb menys contaminació d’origen antròpic també podríem tenir els rius en millors condicions. Però no n’hi ha prou amb la millora de la qualitat, cal millorar el règim del riu, mantenint el màxim de crescudes possibles, ja que el règim hidrològic es clau per assolir el bon estat. Si parléssim de peixos i espècies invasores veuríem encara més la necessitat de mantenir un règim hidrològic adequat i de reduir el nombre de minicentrals que hi ha al riu (que com s’ha vist en un article recent a la Taula del Llobregat són les principals culpables de l’erosió de la costa del Delta del Llobregat per l’acumulació de sediment i reduircció conseqüent de la capacitat de transport del riu).

En conclusió, podem dir que amb les dades obtingudes dels rius i rieres de la conca del Llobregat durant 2020, els possibles efectes de la pandèmia i el confinament han estat modificats pels efectes de les pluges. Tot i que la població estava confinada a les seves llars, els usos de l’aigua no es varen modificar gaire. És a dir, la indústria, la agricultura o la ramaderia no van deixar d’utilitzar aigua i produir aigua residual (encara que sigui depurada) o contaminació difosa. Probablement, si algunes indústries varen disminuir la seva activitat, també ho va fer la seva aportació a les depuradores i això  pot haver millorat el rendiment d’algunes d’elles. Pel que fa al consum i els usos de l’aigua a nivell domèstic no sembla haver canviat gaire, més aviat esperaríem un lleuger repunt, tant del cabal com de la contaminació.

El tema clau per la recuperació de la qualitat biològica i que apareguin les especies intolerants a la contaminació a les parts baixes, és sobretot el canvi en el règim del riu. A les èpoques seques la major part de l’aigua es queda als embassaments i es perden totes les petites i mitjanes crescudes que afavoreixen la neteja de la llera i l’arribada constant d’espècies sensibles de les parts altes. Però encara milloraria més si els 91 assuts que té el Llobregat es reduïssin. El riu guanyaria potència, remouria sediments, traslladaria sediments al Delta (amb temps) i recuperaria la seva dinàmica natural. Sense la demolició de les minicentrals el riu Llobregat i el seu Delta mai seran el que van ser abans de la industrialització de Catalunya. Això és un repte molt important ja que les minicentrals ja formen part del paisatge i, massa sovint, es consideren fonts d’energia neta que cal potenciar i no es té en compte l’impacte ambiental que causen sobre el riu. Els que heu llegit el llibre de l’Oscar Escudero “El senderó del río rojo” ja haureu constatat que en seu viatge pel riu el caminant té problemes d’accés o dificultats per arribar al riu per les colònies industrials en ruïna o pels canals que no el deixen passar i ell mateix lamenta la gran disminució de cabal del riu desprès de cada minicentral. Per tant, és vàlid el que hem dit des de fa molts anys: sense treure minicentrals, sense millorar la qualitat de les depuradores i sense restituir el cabal “natural” del riu, no hi haurà recuperació del Llobregat i haurem d’esperar que arribin més anys humits (n’hi hauran molts més?) per intuir quin podria ser el veritable estat del riu Llobregat.

Pau Fortuño, Narcís Prat, Francesc Gallart i Núria Bonada

Grup de recerca FEHM (Universitat de Barcelona i IDAEA-CSIC)

Spread the love
Publicat dins de Alt Llobregat, Baix Llobregat, Contaminació, COVID 19, Distribució mail list, Ecosistemes humits, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Formació, Hydrology and Management, Investigació i recerca, LLobregat, Rescloses, Runams, Sediments, Sin categoría, Sistemes Naturals | Deixa un comentari

Revolució de les carxofes al Prat i a Cornellà

La carxofa és una planta que resisteix molt bé la salinitat, aquí tenim  una de les raons que ha fet que el seu cultiu creixés al Delta del Llobregat, especialment després de la salinització creixent produida pels runams de les mines de potassa del Bages: ves per on  com ens lliga el Llobregat!

Prop de 3.000 persones van manifestar-se  dissabte passat pels carrers del Prat de Llobregat, per mostrar l’oposició ciutadana a l’ampliació de l’aeroport i a la construcció de més de 2.600 pisos a la Bunyola, l’anomenada ARE Eixample Sud. Moltes persones que participaven en la manifestació portaven carxofes florides, com a símbol de la protesta contra uns projectes que destruïrien grans extensions de sòl agrícola i d’espais naturals. Per això algú en va dir la revolució de les carxofes.

Militants de la Unió de Pagesos van participar de manera visible amb els tractors en la protesta, convocada per Ni un pam de terra, Ecologistes en Acció, Zeroport i SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet.

Quasi simultàniament, a Cornellà de Llobregat es va presentar la Plataforma Ribera-Salines, que s’oposa al projecte de construir quasi 2.500 pisos en l’última zona natural que queda en el municipi, al costat del riu.

(Fotos del Prat, Ramon Sanahuja)

 

Des de la Taula del Llobregat pensem en  una coordinació integral: la nostra conca. Aquesta és una mostra d’algunes coses que passen riu  amunt:

La PAIC @PCercs es presentarà en el recurs contenciós-administratiu que ha presentat l’empresa Em Spain Waste&Treatment contra l’arxiu del procediment d’autorització ambiental de la incineradora. #Berguedà
Llegeix el comunicat sencer🔽

Destrucció de paratges naturals a Sant Andreu de la Barca. Aquí podeu veure les gestions fetes per DEMASAB

 

Nou vessament al torrent de ca n’Amat, a Abrera, denunciat per ABRERA EN COMÚ  i la Taula del Llobregat

 

 

 

 

 

Martorell viu, Olesa en comú i més entitats estan fent  accions per recordar la riuada de 1971 i aturar el creixement desmesurat,  perquè no torni a passar

 

 

Spread the love
Publicat dins de Abrera, aeroport, Alt Llobregat, Baix Llobregat, Cercs, Decreixement, Delta Llobregat, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, INUNDACIONS, LLobregat, Martorell, Martorell viu, OLESA, Prat de llobregat | Deixa un comentari

ABRERA: NOU VESSAMENT AL TORRENT DE CAN NOGUERA

L’estacio de bombeig del principi de la rotonda de Ca n’Amat presenta des de fa molt temps episodis de saturació, provocant episodis de contaminació al Torrent de  Can Noguera.

Des de fa temps l’ajuntament disposa d’un contracte que inclou revisions de totes les instal·lacions de bombament i depuració i l’any 2018 s’estaven fent obres per millorar el desarenador i per tant, l’eficàcia de les bombes.

La realitat, però, és que aquesta estació de bombeig continua vessant aigües residuals al torrent, que les accions dutes a terme fins ara no han solucionat el problema i que encara estem esperant que la brigada municipal munti unes peces que, segons diuen a la conselleria de Medi Ambient, solucionaran el problema definitivament.

ABRERA EN COMÚ I NOSALTRES JA HO VAM DENUNCIAR EL PASSAT 12 DE FEBRER I PER ARA, TOT SEGUEIX IGUAL

Spread the love
Publicat dins de Abocador, Abrera, ACA, Contaminació, Martorell, Riera | Deixa un comentari

XANTATGE AEROPORT

Darrerament les tensions territorials i ambientals s’han fet més intenses. Com sabeu, els grups i col·lectius locals han convocat mobilitzacions i accions de protesta a tot el Baix Llobregat i a l’Hospitalet. Els últims dies, la pressió a favor del projecte d’Aena sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat de Llobregat ha elevat encara més el llistó de les amenaces al Llobregat. Des de La Taula del Llobregat  hem reclamat que la taula institucional que ha anunciat el Govern i que debatrà el projecte s’obri a la participació ciutadana.
Per tot això, us animem a continuar actius, sumar esforços i participar en les diferents mobilitzacions, especialment la manifestació del dia 12 de juny, a les 12 h, convocada per la plataforma Ni un pam de terra al Prat de Llobregat contra l’ARE Eixample Sud i contra l’ampliació de l’aeroport.

10 RAONS PER LES QUALS AMPLIAR L’AEROPORT ÉS INACCEPTABLE

Les grans empreses i elits econòmiques plantegen el creixement de l’aeroport com un xantatge en plena pandèmia, crisi social i emergència climàtica

“Celebramos como progreso cargarnos la naturaleza”
Yayo Herrero, Conferència “Decreixement de l’aviació” (Barcelona, 2019).

El manifest a favor de l’expansió de l’aeroport de Barcelona proposat per les corporacions catalanes i elits econòmiques és un xantatge en plena pandèmia, crisi social i emergència climàtica. Es tracta d’un acte de negacionisme climàtic per imposar models econòmics basats en l’alt consum de combustibles fòssils, en l’extracció de materials i en un model de societat desigual i excloent.

Aquí teniu 10 arguments basats en evidències i dades científiques que ajuden a desconstruir el discurs suïcida favorable a una futura expansió de l’aeroport.

1. És incoherent amb els compromisos climàtics de Catalunya i d’Espanya

Les declaracions d’emergència climàtica efectuades per Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han d’invalidar el projecte, ja que suposaran un increment considerable d’emissions. Així mateix, les dues lleis de canvi climàtic, d’Espanya i de Catalunya, impliquen una reducció neta d’emissions, que haurien d’afectar les operacions de l’aeroport. Aquesta incoherència, juntament amb els greus impactes mediambientals, va ser utilitzada per frenar l’expansió dels aeroports de Palma, de París Charles de Gaulle, de Marsella o de Roma, així com, fora d’Europa, de Ciutat de Mèxic (per protegir un llac i una font d’aigua de la ciutat de Mèxic), de Tailàndia o de Bangladesh.

2. L’aviació és el sector que més contribueix a l’increment d’emissions

Abans de la Covid-19, les emissions associades del sector aeronàutic vinculat a l’aeroport de Barcelona se situaven entorn de 7.551.277 tones de CO₂, que, per tenir un ordre de magnitud, equivaldrien a més del doble de les emissions vinculades a la ciutat de Barcelona. El 35% responen a vols intercontinentals, que és on, suposadament, es vol créixer amb l’ampliació. L’expansió està orientada a albergar uns 20 milions més de passatgers l’any, sense plantejar cap opció alternativa de descarbonització com la reducció de vols europeus.

Des del 1990, les emissions de l’aviació internacional a la Unió Europea han augmentat un 140%, malgrat els enormes progressos en eficiència energètica, i, segons l’IPCC, és una de les fonts d’emissions que creixen més ràpidament. El problema s’agreuja, ja que no existeixen tecnologies reals que puguin descarbonitzar tota l’aviació d’aquí al 2050, i les estimacions pre-Covid-19 per al creixement de l’aviació podrien consumir fins al 27% del pressupost de carboni d’1,5 °C per al 2050.

3. Descarbonitzar l’aviació no serà realista almenys fins al 2050

Els biocombustibles encara no són una opció per subministrar combustibles a l’aviació, ja que la majoria d’aquests augmenten les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) en lloc de reduir-les, i tenen un impacte negatiu sobre la biodiversitat i les comunitats locals. L’Organització Internacional de l’Energia i una coalició internacional d’ONG aposten pels biocombustibles sintètics. No obstant això, la seva capacitat de descarbonització és viable només per a l’enlairament i l’aterratge, sempre que provinguin d’energies renovables. La integració dels combustibles sintètics, juntament amb l’increment de la fiscalitat ambiental, tindrà resultats positius, però sense decreixement no s’aconseguiran els objectius de descarbonització.

4. No hi ha mecanismes eficaços de compensació d’emissions

El CO₂ roman de mitjana a l’atmosfera almenys uns 100 anys, mentre que els arbres plantats poden no ser allà tot aquest temps, ja que estan exposats a multitud d’amenaces (conflictes, incendis, mineria, etc.). El mecanisme proposat per la indústria, Corsia, ha estat objecte de crítiques i les auditories realitzades han demostrat que no és un mecanisme eficaç. A més, la compensació d’emissions generalment se subcontracta als països del Sud global, sovint causen conflictes locals i fins i tot porten al que es coneix per green grabbing o “acaparament verd”.

5. Els ecosistemes naturals poden eliminar el carboni, però la seva contribució és limitada

El 2017, investigadors de l’ONG Nature Conservancy van estimar en un article científic que entorn d’un terç dels GEH fins al 2030 poden ser compensats a través de la restauració ecològica, un conjunt de processos coneguts com a solucions climàtiques basades en la naturalesa. Per això, els esforços per conservar espais naturals com el delta del Llobregat resulten imprescindibles en la lluita contra la crisi climàtica. No obstant això, no és suficient. Xarxes internacionals com StayGrounded, formada per més de 200 organitzacions d’acadèmics, activistes i societat civil, posen de manifest que l’única alternativa és el decreixement de l’aviació.

6. És incompatible amb la protecció de la biodiversitat al delta del Llobregat

La Ricarda és un ecosistema protegit per la Xarxa Natura 2000 perquè acull una gran biodiversitat i és una de les zones agrícoles més fèrtils i riques de la Mediterrània. Les darreres ampliacions de l’aeroport i altres projectes urbanístics han destruït el seu entorn immediat, i la gran contaminació lumínica i sonora que genera l’aeroport afecta negativament la salut i el benestar de la fauna. Els impactes per les infraestructures, el desviament del riu i el canvi climàtic ja han suposat costos no únicament ambientals, sinó també econòmics i socials. Exemples d’aquests impactes negatius són: la pèrdua de collites (a causa de la salinitat en el reg), inversions per bombar aigua dolça i la baixada de la qualitat de l’aigua potable per al consum humà.

7. No s’han compensat els danys ambientals de la darrera ampliació del 2004

Les compensacions de la darrera ampliació de l’aeroport (2004-2009) no s’han fet efectives. La Comissió Europea ha expedientat l’Estat pel fet de no protegir el delta del Llobregat i ha advertit del perill de l’ampliació per a la seva supervivència. El fet d’assumir que es pot eliminar, compensar o intercanviar la protecció d’un espai natural per interessos que responen a un model econòmic insostenible suposa un greu precedent, ja que sota aquest criteri cap espai natural del país no té garantida la seva supervivència, cosa que tindria conseqüències nefastes sobre la biodiversitat i l’equilibri ecològic, ambiental i territorial.

8. No impulsarà un turisme sostenible

El 82% dels turistes arriba amb avió, la qual cosa significa el 75% de la petjada de carboni del turisme a Barcelona. Una alternativa seria la descarbonització d’algunes connexions a través del tren de mitjana i llarga distància, connectant ciutats europees, ja que un turista que arriba amb tren consumeix de mitjana 52,9 kg CO₂, enfront de 605,7 kg CO₂ dels turistes que arriben amb avió. En canvi, optar pel turista transoceànic suposaria un increment exponencial d’emissions, considerant que actualment un 25% dels turistes arriben amb vols transoceànics que generen el 58,2% de les emissions de transport associat al turisme a Barcelona. Així mateix, l’aeroport exerceix un grau d’exposició a la contaminació ambiental elevada a molts residents de Castelldefels, del Prat i de Gavà Mar, que, segons l’OMS, suposa un greu problema greu de salut pública.

9. AENA és participada per fons especulatius i no és transparent

El projecte d’ampliació de l’aeroport respon a interessos especulatius per captar els 1.700 milions d’euros dels fons públics europeus per destinar-los a empreses de la construcció, de serveis i d’infraestructures i, alhora, per mantenir el valor de les accions d’AENA. Els accionistes privats d’AENA són fons i gestors de fons d’inversió amb accions als mateixos bancs als quals AENA sol·licita crèdits, i el seu interès no és precisament el de la població general. Entre aquests, destaca BlackRock, el major fons d’inversió del món, amb uns actius que equivalen al 10% del PIB mundial.

10. Augmentarà la desigualtat

Abans de la Covid-19, el turisme de masses era percebut com un dels problemes principals de la ciutat de Barcelona i una majoria de persones pensava que no era necessari incrementar el turisme. Des de llavors no existeixen evidències que la “societat” s’hagi manifestat en favor d’incrementar l’aeroport o el turisme. El que sí que sabem és que el mercat de viatgers freqüents és tremendament desigual: l’1% de la població global emet el 50% de les emissions de l’aviació comercial, mentre que tan sols entre el 2% i el 4% de la població mundial va prendre vols internacionals el 2018. En l’era de la digitalització global no és necessari viatjar físicament per mantenir relacions socials, familiars i comercials i, per tant, els viatges d’alt consum de carboni s’han de reduir.

Les 200 entitats signants de la demanda d’ampliació de l’aeroport parlen suposadament en nom de la voluntat i de l’interès general de tot un país. Com deia aquell tall d’Iñaki Gabilondo que sortia a l’APM: “Sí, seguro?”.

https://www.elcritic.cat/opinio/10-raons-per-les-quals-ampliar-aeroport-es-inacceptable-95073. SARA MINGORRIA I ALEJANDRO GONZÁLEZ (PLATAFORMA ZEROPORT)

Spread the love
Publicat dins de aeroport, Baix Llobregat, Decreixement, Delta Llobregat, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Ecosistemes humits, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Especulació urbanística, Manifestacions, Prat de llobregat | Deixa un comentari

Recull de convocatòries, resultats…

Ens arriben  moltes convocatòries  interessants, i, encara que  és impossible ser-hi  a totes, hem volgut recordar-ne unes que ens han semblat importants i hem afegit l’enllaç al resultat del treball  sobre ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC” fet per l’Escacc, on vam participar:

 

 

Dimecres, 2 de juny, a les 19 hores

https://www.youtube.com/c/pessicsdeciencia/

 

 

DIJOUS 3 DE JUNY DE 18 A 20

SESSIÓ PLENÀRIA DEL PROCÉS PARTICIPATIU El futur de l’aigua a Catalunya 2022-2027: El  Foix i el Llobregat i les rieres del Prat de Llobregat i el Garraf

Inscripcions aquí

 

18 de juny de 2021, de les 11.30 a les 14.00 La Oficina Catalana del Canvi Climàtic,   ens convida a la sessió  “Les àrees marines protegides de la Mediterrània uneixen forces per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic”.   Més informació aquí  Per assistir-hi, cal que us inscriviu aquí abans del 31 de maig de 2021https://forms.gle/WVRgjaXPErEeqwps7

 

No podem deixar d’esmentar el treball de Carles Prats i Ricard Belis a SENSE FICCIÓ: Les centrals hidroelèctriques, un negoci multimilionari gairebé perpetu  El mapa de les  centrals i rescloses de Catalunya amb la data de finalització de les concessions l’hem incorporat a la nostra pàgina de mapes I us animem a mirar detingudament una zona del Llobregat que conegueu  per descobrir-les.

Els nostres amics del CIREF (Centro Ibérico de Restauración Fluvial) acaba de publicar el número 1 de RESTAURA RÍOS una revista electrònica d’accés obert. Encara que en aquest númerp no parla del Llobregat. hi podem trobar aspectes que ens interessin pel nostre riu.

ACCÉS A LA REVISTA RESTAURARÍOS

 

 

 

També ens han fet arribar els enllaços a dues sessions des dels feminismes per repensar l’aigua en clau socioecologica a la Universitat de Granada: 💧El primer *Repensar el agua y su futuro* https://youtu.be/koS1CbGt4QI.      El segon 💦 *Remunicipalizacion, comunes, DHAS y transformacion social*. https://youtu.be/QWFUHqcopeQ

QUINA TRANSICIÓ ECOLÒGICA  ÉS POSSIBLE? Antonio Turiel ha dirigit una carta als responsables polítics: https://crashoil.blogspot.com/2021/05/algunas-preguntas-incomodas.html?m=1

 

La Taula del Llobregat vam participar en l’elaboració d’UNA ESTRATÈGIA CATALANA D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC :

Aquí tenim l’INFORME DE RESULTATS, EN FORMAT pdf  I aquí la presentació: MITIGACIÓ I ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC SEGONS L’ESCACC    

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Energies renovables, Formació, INUNDACIONS, LLobregat, Participació, Rescloses, Xerrades | Deixa un comentari