Conviure amb els rius

El Llobregat i  la pujada de nivell de l’Ebre.

 

 

 

 

A la TAULA DEL LLOBREGAT   us animem a respondre la nostra enquesta al twitter (https://twitter.com/DelTaula/status/1470771029169647630?s=20) , en parlarem la setmana que ve en aquesta columna.

També creiem que ens poden ser útils les reflexions que, al voltant de la recent crescuda de l’Ebre va publicar Mariano Mérida, de l’Associació ANSAR   al Periódico de Aragón abans d’ahir i us les transcrivim:

Narcís Prat i Francisco Pellicer, tots dos professors universitaris, ens recorden que els rius són éssers vius i tenen el seu propi “electrocardiograma” que reflecteix les variacions de cabal durant un any. 

Crescuda del riu Ebre al seu pas per la localitat saragossana de Novillas. ANGL DE CASTRO

L’Ebre, riu mediterrani, també  té el seu electrocardiograma  amb puntes que indiquen les avingudes ordinàries i les extraordinàries que se succeeixen periòdicament. Aquestes avingudes solen ser més freqüents a la primavera coincidint amb el desglaç sobtat de grans quantitats de neu del Pirineu. També poden ser al desembre com la famosa del 1961, quan es va formar el meandre -ara abandonat pel riu-  de Juslibol o com aquesta última de la setmana passada.

I per més motes que fem per contenir aquestes avingudes, els rius tendeixen a anar emplenant d’aigua els freàtics ocupant una àmplia zona anomenada plana d’inundació, que va més enllà de les motes construïdes i, en situació de saturació de les graves del fons del riu, l’aigua sorgeix a la  superfície molt més enllà de les motes, acompanyant i ampliant els fluxos preferents del riu. És més, les motes són un obstacle perquè l’aigua, en situacions de baixada de cabals, trobi més fàcilment la llera normal.

Ebro Resilience

Des de fa uns anys, a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), s’ha creat un instrument, Ebro Resilience, que serveix per ordenar la gestió que cal fer als diferents trams de l’Ebre mitjà.

Amb la participació dels diferents sectors socials de cada tram en què s’han dividit les actuacions, es proposen diferents mesures: Es retreuen  motes, se n’eliminen d’altres, es creen vies d’alleujament per on circula l’aigua en situacions de crescuda, zones d’inundació controlada…. i entre totes, amb l’ajuda de la  regulació dels embassaments, es laminen les avingudes d’aigua, disminuint l’alçada dels cabals i la velocitat amb que discorren. És una tasca molt positiva i de vegades molt poc valorada.

Però malgrat tots aquests esforços, unes 12.000 hectàrees de cultiu s’han anegat en aquesta darrera avinguda. És impossible evitar-ho. Encara que.. part d’aquestes hectàrees són boscos de ribera que es van talar per a camps de cultiu ocupant el domini públic hidràulic (DPH) i que només entre el poble d’Alagón i Saragossa, el 40% del DPH es va ocupar en aquests darrers 60 anys per cultius agrícoles i per un altre tipus d’activitats econòmiques com granges i habitatges que mai  s’havien d’haver situat  en terrenys del DPH

Benefici de les inundacions

Cal recordar, en primer lloc, que si històricament no hi hagués hagut inundacions, no hi hauria agricultura a la vall mitjana de l’Ebre. Posem com a exemple als escolars  les inundacions del Nil quan  aquest mateix efecte té lloc a tots els rius del món.

Un primer benefici és que en aquesta darrera avinguda:  L‘embassament de Yesa, a principis de desembre, que estava al 16% de la seva capacitat. Avui,  20 dies després,  el tenim al 47%. Aquests  209 hectòmetres cúbics guanyats seran fonamentals per al reg a la primavera-estiu de les 80.000 hectàrees de la zona de les  Bárdeness. Tot i aquesta gran avinguda ni tan sols s’arriba a omplir la meitat de l’embassament de Yesa. Altres embassaments s’han recuperat paral·lelament.

Un segon benefici és el fet que 75 poblacions tindran assegurat el proveïment d’aigua que reben de la capçalera de l’Aragó, entre les quals Saragossa, amb el 40 al 50% de l’aigua de boca que beu. Són beneficis per a la salut i beneficis econòmics, però també n’hi ha d’ambientals.

Aquestes avingudes mouen sediments fins a portar-los al mar i eliminen bona part de l’excés de contaminació acumulada a la llera, especialment els disruptors endocrins com el bisfenol i els nitrats produïts per les activitats ramaderes del porcí dels que estem advertits amb multes milionàries per la Unió Europea.

La neteja de les graves del riu: Dragar

El senyor Lamban, el senyor Azcón i el senyor Celma entre altres, juntament amb certs sectors de mitjans de comunicació, assenyalaven la necessitat de  dragar el riu. Tots els anys hem de fer els mateixos comentaris:  El professor Alfredo Ollero assenyala que dragar un metre de profunditat al llarg de tot el riu només suposaria reduir la inundació en 5 centímetres d’alçada. En canvi, eixamplant la llera  100 metres s’aconsegueix rebaixar 35 centímetres l’alçada de l’avinguda, cada inundació cal rebatre-ho amb els mateixos arguments. La raó que trobem nosaltres és que parlar de les neteges del riu dóna rèdits electorals als pobles riberencs però a costa que la tasca professional dels tècnics de la CHE i professors universitaris sigui durament atacada.

A la ponència d’inundacions de la Comissió de l’Aigua en què es va treballar durant dos anys del 2017 al 2019, representants de sindicats agraris, empresarials, de la universitat, de col·legis professionals, de la mateixa CHE, d’ajuntaments i grups ecologistes, van aprovar per unanimitat un conjunt de 16 punts. El tercer  punt assenyala textualment “que per a la protecció i seguretat de nuclis urbans es reubicaran i es retiraran graves i vegetació, a fi d’augmentar la secció hidràulica del riu i recuperar-ne el cabal portant”. I clarament indica que aquesta activitat només es durà a terme per a la seguretat dels nuclis urbans. Aquesta ponència va ser ratificada el 2019 al ple de la Comissió de l’Aigua, on figuren representants de partits polítics, amb 40 vots a favor i quatre abstencions i cap vot en contra.

Neteja de la vegetació del riu

Eliminar la vegetació fora de la proximitat de nuclis urbans ho considerem un atac a la biodiversitat i a la vida del riu. Els boscos de ribera, segons l’investigador Fernando Magdaleno, s’han reduït els últims 60 anys en un 50%. Darrerament, se n’han eliminat 47 hectàrees en obrir passadissos a la vegetació per afavorir fluxos preferents a les riuades. Des del nostre punt de vista, en avingudes extraordinàries, on la plana d’inundació arriba a certs llocs més de mig quilòmetre d’amplada, aquests passadissos on es trenca l’ecosistema arbori ens semblen petites cicatrius a la riuada que produeixen efectes merament placebo entre certs sectors de població.

I, tanmateix, hi ha certs efectes de la vegetació que no es valoren prou: alenteix la velocitat de les avingudes, protegeix les ribes sense elevar el corrent ni limitar el desguàs, filtra els contaminants del riu i manté la biodiversitat en uns espais essencialment esteparis com els de la vall mitjana de l’Ebre.

Les neteges del riu

El que realment netegen són les depuradores que s’han anat construint en els darrers 30 anys i que, complint la Directiva sobre aigües potables, hauran de diversificar la seva acció sobre els anomenats contaminants emergents. A un nivell molt més modest, els col·lectius ecologistes hem portat en aquests darrers 20 anys dotzenes de neteges de pneumàtics, plàstics, ampolles, tovalloletes i fins i tot ampolles de butà i contenidors.

Assegurances agràries

A la ponència d’inundacions esmentada anteriorment, el punt vuitè ve a dir que els cultius de risc de la vall mitjana de l’Ebre no s’han d’assegurar de manera conjuntural sinó de manera permanent. La tasca de seguretat i ambiental que fan aquests cultius inundats per a la seguretat de les poblacions, ens ha de portar a la restitució i pagament d’indemnitzacions del cent per cent dels danys patits.

Futur de les inundacions

Les inundacions  no es poden evitar. Cada 25 o 100 anys de mitjana es produiran inundacions molt més grans que la que hem patit aquests dies. Cal seguir amb la millora de l’ordenació del territori, en l’elaboració de plans de seguretat dels municipis, en la coordinació de les administracions, per intentar pal·liar que els efectes de les crescudes siguin molt menors.

I aquests greus problemes no haurien d’impedir les respostes a molts altres que té l’agricultura en aquesta zona. Per què l’agricultura de la vall mitjana de l’Ebre només serveix, en un 90%, per produir alfals? Per què gairebé no es produeixen hortalisses que cal importar d’altres zones d’Espanya o de l’estranger? Per què no hi ha prou regeneració de joves agricultors? Per què els consumidors no donem suport a la nostra agricultura de proximitat?

|

Un altre article molt interessant sobre el tema a:  https://arainfo.org/la-crecida-el-trabajo-del-ebro-y-el-riesgo/

Spread the love
Aquesta entrada ha esta publicada en Cabals, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Especulació urbanística, Exemples, Formació, Inundacions, Investigació i recerca, Pirineus, Pluja, Rescloses, Sediments, Sistemes Naturals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Conviure amb els rius

  1. Santiago Aragones Roca diu:

    Molt bon article, us felicito.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Translate »