Una culleradeta de sòl pot contenir cent milions de bacteris i més d’un milió de fongs
Encara poca gent és conscient de la importància del sòl per a la nostra vida i la vida del planeta tal i com la coneixem ara. Milions de persones trepitgem a diari una Terra que amaga tota una explosió de vida en el seu interior. No és un simple substrat on creixen les plantes o on viuen alguns animals. És un ecosistema complex del qual encara queda molt per descobrir però que hem d’aprendre a cuidar i valorar.
La riquesa del sòl
Els estudis ens diuen que en aquest ecosistema hi poden conviure unes 30.000 espècies de bacteris, un milió i mig de fongs, 6.000 espècies d’algues, 10.000 de protozous i mig milió de nematodes. I que una culleradeta de sòl pot contenir cent milions de bacteris i més d’un milió de fongs (dades extretes del llibre Arrelats a la terra de Francesc Font, publicat per Tigre de Paper). Tots ells formen part de la cadena tròfica que ens permet alimentar-nos i continuar existint.
Un sòl ric, amb una bona quantitat de matèria orgànica, amb processos vius en el seu interior, és capaç de retenir millor l’aigua i ajuda els cultius a afrontar millor èpoques de sequera. Una gestió dels sòls conscient i respectuosa permet que siguin embornals de carboni a través del paper que hi juguen les plantes i els microorganismes del subsòl. Per tant, fer-ne un bon maneig és clau per ajudar a frenar el canvi climàtic, una funció que poca gent coneix i que poca gent té en compte.
Un ecosistema en procés de degradació
Però els sòls del planeta estan patint processos de deteriorament: pressió urbanística, especulació, erosió, compactació, pèrdua de matèria orgànica, salinització i contaminació. De la pressió urbanística i de l’especulació en tenim prou exemples a Catalunya. Espais tan fèrtils com el Delta del Llobregat han patit urbanitzacions i amenaces al llarg de la seva història que no han tingut en compte l’enorme riquesa que representen. I per desgràcia, els runams salins vinculats a l’explotació de les mines del Bages també són un exemple al nostre país de com s’ha menystingut la salut del sòl.
Pel que fa a l’erosió, el càlcul és que en sòls descoberts de la zona mediterrània, es poden perdre entre deu i quinze tones per hectàrea/any. Els sòls sense vegetació ni cap mena d’acotxat vegetal estan exposats sense protecció a l’impacte de la pluja. La força de les gotes trenca les partícules més petites i lleugeres, que acabaran arrossegades per l’aigua omplint de color marró els nostres rius.
El sòl nostre de cada dia
Catalunya i l’Estat espanyol no tenen sòls que puguin aportar molta productivitat agrícola. En el segle passat, l’enginyer aragonès Lucas Mallada ja va posar sobre la taula una dada inquietant: només un 10% dels sòls de l’Estat podien ser considerats com de prou qualitat per al cultiu. Durant aquest segle, probablement aquest percentatge ha disminuït a causa d’una Revolució Verda que no ha tingut en compte la pervivència de la vida del sòl. Les pràctiques agrícoles fomentades la segona meitat del segle XX han estat contaminant i matant aquest preuat ecosistema amb herbicides, plaguicides i llaurades profundes que l’oxiden i no afavoreixen la creació de matèria orgànica (de mitjana a l’1% en terres catalanes).
Com aconseguir revertir aquesta situació i que l’agricultura ens alimenti a nosaltres però alhora conservi i fins i tot regeneri el sòl?
Des de fa dècades, l’agricultura ecològica s’obre pas a Catalunya com una forma alternativa, més respectuosa amb el medi. Tot i així, hi ha moltes persones i col·lectius que entenen que seguir la normativa de la producció eco dictada per Europa no és suficient per poder assegurar un futur a les generacions que vindran. Noves maneres de fer, arribades de països llunyans com Llatinoamèrica o Austràlia, s’estan validant a les nostres terres. L’anomenada agricultura regenerativa encapçala el moviment. L’objectiu és poder aplicar tècniques que posin per davant de tot la millora del sòl, entenent que només així podrem fer front al canvi climàtic i mantenir les produccions.
Des de l’associació L’Era impulsem el reconeixement de la importància del sòl i de l’agricultura que el regenera
L’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics fa més de 20 anys que acompanya i aplega les persones que aposten per una gestió agrària respectuosa per a tots els éssers vius. Ho fem a través de diferents eines de divulgació com són:
- la revista Agrocultura, especialitzada en agricultura ecològica i agroecologia;
- una oferta de cursos anuals per poder formar pagesos i pageses i també persones aficionades; oferim cursos de diferents orientacions productives com per exemple agricultura ecològica, agricultura regenerativa i autosuficiència;
- un banc de llavors de varietats locals, perquè la biodiversitat també és al camp i també ha d’arribar a la taula;
- activitats de difusió a través de mitjans de comunicació, museus, administracions locals, escoles i un butlletí digital.
Un dels nostres afanys és aportar coneixement sobre les funcions i la importància del sòl als pagesos i pageses, que són els que poden tenir un paper rellevant a l’hora de fer-ne un maneig més respectuós. Però la ciutadania també ha d’estar informada i ha d’aprendre a valorar el que té sota els seus peus: tot un ecosistema desconegut, immensament ric i transcendent per a la vida al planeta.
Per qui vulgui conèixer què fem a L’Era: http://www.associaciolera.org
Aquí la pàgina de la nostra revista: http://www.agrocultura.org
I la pàgina on podreu consultar els nostres cursos: http://botiga.associaciolera.org
Ens podeu seguir a través del nostre canal de Youtube, Instagram, Facebook i Twitter: @associaciolera
