Els embassaments no s’omplen com abans. Plou i neva poc, i els boscos densos sense gestió minven les infiltracions d’aigua al subsol, per la qual cosa aquesta no s’acumula als embassaments després dels desglaços. Això sembla avui una romàntica pantalla antiga, trencada per les alertes i les restriccions als usos urbans i agraris implantades durant l’emergència.

En aquest context, al rescat acudeixen les dessalinitzadores, mentre cobren un creixent protagonisme les plantes regeneradores d’aigua, autèntiques i confiables noves fàbriques d’aigua potable capaces de reciclar els cabals residuals urbans perquè, després d’un tractament terciari, puguin ser reutilitzats en diversos usos (increment de cabals al Llobregat, serveis de neteja i reg urbà, indústria, injecció en aqüífers…), cosa que permet estalviar aigua potable. Perquè es tracta de guardar-la com una relíquia.

La disponibilitat de l’aigua és tan imprevisible com minvant i això marca el canvi de rumb. Actualment, el 58% de la que consumim en els 23 municipis servits de la primera corona metropolitana procedeix de dessalinitzadores o de l’estació regeneradora del Prat mentre que la resta prové de pous i rius/embassaments. Els recursos convencionals són minoritaris.

Per al futur, serà clau el paper protagonista de les aigües dessalinitzades, opció que ara gravita sobre la dessalinitzadora del Prat i de Blanes (Tordera I). Tot i això, en l’horitzó del 2028-2029 es construirà una nova dessalinitzadora a Blanes (Tordera II) i una altra Cubelles (Foix), amb costos de 290 i 223 milions d’euros respectivament. Totes dues seran licitades per l’empresa pública estatal Acuamed, però seran gestionades i explotades per l’empresa pública de la Generalitat ATL. El resultat final és que les aigües de dessalinització s’incrementaran en més del doble. Es passarà de 80 hm3a entre 175/180 hm3.

El Govern està obligat a planificar la resposta a la falta d’aigua a llarg termini, però alhora no pot perdre de vista la necessitat de modernitzar les infraestructures i equipaments que han quedat obsolets després d’anys de falta d’inversions.

Aquest és el sentit de les obres de condicionament, ampliació de les línies de tractament i modernització dels filtres de carbó actiu a la potabilitzadora de les aigües del Ter a Cardedeu. Les obres no suposen un increment de la capacitat de produir aigua potable, però milloraran la seva qualitat tant en condicions normals com en condicions de sequera, quan els minvants cabals del Ter han de ser depurats de manera especialment afinada. El pressuposat són 120 milions (amb finançament del BEI) i els treballs, que trigaran 48 mesos, han d’estar acabats el desembre del 2028.

Igualment, és molt significativa la construcció del quart i últim tram de la nova conducció que connecta la potabilitzadora del Ter, a Cardedeu, amb el centre de distribució de la Trinitat, a Barcelona. L’actual túnel, de 3 metres de diàmetre, va entrar en servei el 1966 i presenta desenes de fugues en diversos trams del recorregut (a Badalona, Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet). En menys de dos anys, quan estigui acabada aquesta obra de 6,5 km (i un pressupost de 34 milions), que transcorre paral·lel al riu Besòs, es podrà valorar quines actuacions es podran emprendre per reparar la foradada canonada antiga. A més, un total de 22 milions seran invertits a la potabilitzadora d’Abrera ( Llobregat) per ampliar la seva capacitat de potabilització i millorar els seus filtres.

El Govern està obligat a treballar a llarg termini, però ha de sincronitzar-se amb accions immediates, ja que els embassaments del Ter i el Llobregat estan només al 33% de la seva capacitat màxima.

En aquesta línia s’inscriuen les obres per reparar les fuites a les xarxes locals (120 milions de subven­cions). De fet, ampliar la garantia de subministrament és la gran consigna. El Govern té previst aprofitar fins i tot els recursos dels pous de sondatge que han estat oberts per avaluar la qualitat i la quantitat de l’aigua de les dues noves potabilitzadores públiques previstes a Montcada i Bon Pastor, al Besòs. En aquestes zones s’han perforat uns pous que podrien ser útils aquest mateix any, molt abans que es converteixin en plantes potabilitzadores defini­tives.

Mentrestant, Aigües de Barcelona preveu multiplicar per tres la producció d’aigua a la potabilitzadora del Besòs ( Trinitat) gràcies a les avançades tècniques de tractament d’aigua, com la ultrafiltració i l’osmosi inversa; això suposarà una aportació d’aigua del 15% del consum a la regió metropolitana. Alhora, s’intensificarà el tractament dels cinc pous Estrella de Sant Feliu de Llobregat, que s’integraran com una única potabilitzadora, per tractar fins a 1.000 l/s.

La regeneració de les aigües és l’altre pilar de la nova cultura de l’aigua. El 2023 es van produir a Catalunya més de 83 hm3d’aigua regenerada; i en els propers cinc anys es preveu que aquesta xifra arribi als 120 hm3/any; això suposarà que un 20% de les aigües grises es regenerin i es reaprofitaran per a usos ambientals, agrícoles, industrials, lúdics i municipals. El 2025 es preveu que entrin en servei l’estació de regeneració de Sant Feliu de Llobregat (5,5 milions); i el 2027 s’activaran les estacions de Mataró (6 milions), Figueres (4 milions) i Reus (8 milions). I en l’horitzó 2030 ha de fer-se el gran salt, amb l’estació del Besòs (260 milions), on s’haurà de reciclar tota l’aigua residual de la depuradora del Besòs (que ara va al mar) i bombar-la riu amunt per potabilitzar-la.