CAL REDEFINIR EL PAPER I LA DIMENSIÓ DEL REGADIU diu la Fundación Nueva Cultura del agua en el seu XII congrés
Ens fem ressó, amb orgull, de la convocatòria per la pau
“Hem de fer les paus amb els rius i amb els sistemes aquàtics”. Pedro Arrojo, relator especial de les Nacions Unides per al dret humà a l’aigua i al sanejament, ha clausurat el XII Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua, celebrat a la Universitat de Múrcia. L’expert ha recordat que és la contaminació de rius i aqüífers la que provoca que 2.000 milions de persones al món no tinguin accés a l’aigua potable. Ha animat així mateix a recuperar l’enginyeria natural que fa que funcioni el cicle natural de l’aigua i a promoure una governança de l’aigua com a bé comú i no com a mercaderia.
En l’esdeveniment, organitzat per la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, més d’un centenar de persones (entre elles, dos membres de la Taula del Llobregat) han debatut durant dos dies sobre transicions hídriques, aigües de transició i costaneres, conflictes i agricultura. Entre les conclusions presentades destaca la necessitat de redefinir el paper i la dimensió del regadiu a la península ibèrica: “L’aigua per a l’agricultura s’ ha de redistribuir amb criteris socials i ha de prioritzar el suport a les petites i mitjanes explotacions professionals enfront de models de producció intensiva basada en cultius altament consumidors d’aigua i d’altres recursos”.
El model de governança també ha tingut cabuda en les conclusions del congrés, que demanen “una reforma en profunditat en clau de democratització d’organismes bàsics per a la gestió de l’aigua, com són les confederacions hidrogràfiques i les comunitats de regants”.
Les aigües de transició i costaneres han estat un dels temes claus en aquesta dotzena edició perquè, com ha dit Pedro *Arrojo, “els rius són molt importants per a la mar”. I, en ser Múrcia la seu de la cita, la llacuna del Mar Menor ha generat molts debats: L’absència de gestió de la conca amb perspectives de sostenibilitat i la falta de voluntat política per a fer prevaler l’interès públic sobre els interessos particulars estan darrere de la crisi eutròfica d’aquesta llacuna.
I no es pot parlar d’aigua sense esmentar l’emergència climàtica. Al Mediterrani, l’escalfament de la mar duplica la mitjana mundial, recullen les conclusions, que també esmenten la urgència d’incorporar de forma molt més clara en els plans hidrològics els impactes del canvi climàtic. Davant la constatada reducció de l’aigua disponible, “és hora de “prendre’ns seriosament la gestió de la demanda” i de que les polítiques sectorials redueixin els consums i la superfície dels regadius recull també la resolució final, llegida per Isabel Pedroso i Miguel Ángel Esteve, co-presidents del Comitè Científic del congrés.
A l’acte de clausura s’han lliurat dos reconeixements a la Millor Comunicació Jove, que han recaigut en Nikoletta Rober, que ha treballat sobre la caracterització hidrològica de la comarca de los Pedroches, a Còrdova, i en Paula Andrea Zuluaga, qui reconstrueix la història de la crisi eutròfica de la Mar Menor: “Més concessions que aigua“
La quarta i última plenària del congrés, celebrada a primera hora de la tarda del divendres, va versar sobre la sostenibilitat del sector agrari. El punt de partida: hi ha moltes agricultures diferents i no es tracta de culpabilitzar; els ponents van aclarir que els agricultors també són víctimes d’un sistema que genera molts impactes. Ángel Calle, gerent de la cooperativa EcoJerte de producció i distribució ecològica, va recordar que “els mercats, units als fons d’inversió, estan provocant una pujada de la petjada hídrica”. El també professor de Sociologia a la Universitat d’Extremadura i al Màster en Agroecologia de la Universitat de Còrdova va qüestionar el sistema agroalimentari i va afirmar que “el gran robatori és que es confon alimentació amb producte comestible”. Eduardo López, secretari d’Organització d COAG Andalusia i president de l’Associació de Comunitats de Regants d’Andalusia (CREA Andalusia), va fer un repàs a la situació dels cultius i la sequera en alguns punts d’Andalusia. “S’atorguen concessions per sobre de l’aigua existent als embassaments i després vénen els grans problemes als aqüífers”, va lamentar. A més, va subratllar que a les conques deficitàries no pot haver-hi ni un metre més de regadiu. El tècnic de polítiques del Programa d’Aigua de WWF España, Rafael Seiz, va advocar per una mirada més àmplia i territorial, i va sol·licitar la necessitat de fer una transició cap a models de producció que fomentin la recuperació del territori i de l’ecosistema. “La transició ha de ser justa i acompanyada per l’administració i pels consumidors”, va apuntar. I va finalitzar matisant que “les autoritats de l’aigua pretenen reduir les pressions, però sense gaires ganes”
El XII Congrés es va celebrar a Múrcia, el darrers dies de gener de 2023 i aquí hi ha l’enllaç: https://congresoiberico.org/la-fundacion-nueva-cultura-del-agua-pide-redefinir-el-papel-y-la-dimension-del-regadio/
