Des del 20 de gener, Turquia ha envaït Rojava, a Síria, mirant d’aixafar aquesta pàtria del poble kurd. Amb aquesta invasió corre el risc d’ésser anul·lada una revolució social municipal, multi ètnica, feminista i autònoma, la del « confederalisme democràtic » teoritzat de l’ecologista Murray Bookchin.. Molts membres de la Taula del Llobregat estem adherits a diferents instàncies de suport a Rojava.
Darrerament, Turquía , que no s’atura davant de res per tal de sotmetre els kurds de Síria, està deixant als habitants sense aigua durant diversos dies, està jugant la guerra de l’aigua. I hem cregut que havíem de dedicar una entrada a la Taula del Llobregat per denunciar-ho. Hem traduït, doncs, un article de la Marsellesa , expressem la nostra solidaritat amb el poble kurd i denunciem aquesta maniobra de Turquia i el silenci de la Unió Europea:
Fora de casa seva, al nord-est de Síria, Sheikha Majid diu que la seva vida s’ha convertit en una interminable recerca per trobar aigua, ja que Turquia es va fer seva una estació de bombament d’aigua potable que alimenta la seva ciutat. “Passo el meu temps perseguint cisternes”, diu l’àvia de 43 anys, que ha patit escassetat d’aigua durant mesos a Hassake, una ciutat sota el control de l’administració kurda semiautònoma. “De vegades he de demanar als meus veïns on és l’aigua”, afegeix.
Els habitants de la regió estan pagant un preu molt alt per la guerra imposada per les forces turques sobre els kurds. L’exèrcit turc i els seus diputats sirians han ocupat una franja fronterera de 120 quilòmetres a Síria des de 2019, incloent l’estació d’Allouk, que proporciona aigua potable a 460.000 persones. Per als funcionaris i analistes kurds, Ankara utilitza l’aigua com a eina de pressió per obtenir més electricitat, subministrada pels kurds, en zones que ha conquerit.
Turquia ho nega. El Ministeri de Defensa turc va declarar el 6 d’agost que l’estació d’Allouk estava en procés de manteniment i que Hassake encara estava subministrada amb aigua. No, els kurds van respondre, , inundant les xarxes socials amb fotos, amb comentaris de suport, acompanyats de l’etiqueta “Thirst strangles Hassake”. Damasc també va acusar Ankara el dilluns d’utilitzar l’aigua com una “arma contra els civils sirians.” ».
21 dies sense aigua
A l’agost, les aixetes van estar seques durant 21 dies. “La majoria de les vegades, ens banyem en l’aigua salada” dels pous per mantenir la higiene bàsica, diu Cheikha, que viu amb els seus set fills i dos néts. Als carrers estrets, les dones i els nens porten canyes buides mentre esperen lliuraments d’aigua. Una jove omple un tanc en un sostre amb una canonada llarga connectada a un camió cisterna.
Ankara ha tallat les comportes que omplen la presa vuit vegades des de la tardor, segons els kurds. “Ocupen la nostra terra i ara ens tallen l’aigua”, lamenta Saleh Fattah, de 45 anys. Segons els funcionaris kurds, l’acord després de l’última ofensiva consistia en que Ankara subministraria a la regió aigua a canvi del lliurament d’electricitat pels kurds. Però la pressió s’ha disparat per “exigir més electricitat”, diu Suzdar Ahmad, codirector de l’autoritat de l’aigua en l’administració kurda.
“Des que els turcs van ocupar Ras al-Ain, hi ha hagut una infinitat de rondes de negociacions sobre els talls d’aigua”, afegeix Aheen Sweid, codirector de l’autoritat energètica. Aquesta vegada, els kurds van decidir exercir el seu poder i el 13 d’agost van tallar l’aigua a la zona.
Els dos bàndols van negociar un acord a través de Rússia on diu que tot tornaria a la normalitat el dilluns a Hassakeh. Segons l’analista nord-americà Nicholas Heras, “capturar l’estació d’Allouk va ser un dels objectius principals de la campanya militar turca” a l’octubre de 2019. “Turquia vol utilitzar l’aigua com a mitjà de pressió per donar la volta a la població local (…) contra les Forces Democràtiques Sirianes”.
L’equilibri de poder és l’avantatge d’Ankara, que té la “capacitat de tallar aigua indefinidament a més de mig milió de persones”, va dir l’analista. Mentrestant, més gran és el silenci de la comunitat internacional que ràpidament s’ha oblidat que els kurds eren la punta de llança de la lluita contra el grup estatal islàmic a Síria.
La Marseillaise, 26 d’agost de 2020
DELIL SOULEIMAN / AFP
