Darrerament s’han fet públics dos treballs de grau i un de màster que tenen molt d’interès i ens ajuden a entendre el paper de ICL al Bages
El primer treball “Complicitats institucionals i capitalisme verd : el cas d’ICL Iberia al Bages” analitza com la dinàmica la transició ecològica promoguda des de les institucions i el món empresarial amb formes vinculades al capitalisme verd es manifesta al Bages, on l’activitat minera de potassa, tot i els seus greus impactes ambientals, ha estat consolidada per la multinacional ICL Iberia. Després de diverses sentències judicials adverses, l’empresa ha impulsat el Pla Phoenix, presentat com una aposta per la sostenibilitat i el treball es planteja com a pregunta principal quin ha estat el paper de les institucions catalanes en la consolidació d’ICL al territori. La recerca parteix de la hipòtesi que aquest projecte Phoenix ha estat possible gràcies a una combinació de suport institucional, marcs legals flexibles i estratègies de greenwashing. La podeu descarregar aquí: https://ddd.uab.cat/record/321216
El segon ” Extractivisme, percepció dels riscos i mobilització social : una mirada al conflicte ambiental del Bages analitza el conflicte socioambiental generat per les mines de potassa del Bages amb l’objectiu d’identificar els factors que dificulten la mobilització social davant dels riscos ambientals i socials derivats de l’activitat extractiva. A través d’una aproximació qualitativa basada en entrevistes semiestructurades, anàlisi del discurs corporatiu i revisió de documentació secundària, s’investiga com la hegemonia d’ICL s’ha construït mitjançant una estratègia de maladaptació que transforma el malestar en consentiment. Els resultats mostren que, tot i l’existència d’un rebuig real entre la població, aquest no s’ha articulat de forma col·lectiva ni ha qüestionat el model extractiu dominant, facilitant així la seva persistència. El cas posa de relleu els límits de l’acció col·lectiva en contextos d’hegemonia empresarial i la necessitat de repensar les condicions per a la justícia ambiental. El podeu descarregar aquí: https://ddd.uab.cat/record/321215
L’autor del tercer treball va néixer a Viena i resideix a Barcelona, on ha completat un màster en Ecologia Política, Justícia Ambiental i Decreixement a la Universitat Autònoma de Barcelona. Provinent del moviment per la justícia climàtica, en què es va centrar en la construcció d’aliances amb treballadors i sindicats, actualment forma part de la campanya Boicot ICL i del moviment més ampli de solidaritat amb Palestina a Catalunya. La seva recerca se centra en com organitzar als treballadors per a detenir el flux de diners i materials que sostenen el genocidi del poble palestí. El podeu baixar aquí: https://taulallobregat.org/wp-content/uploads/2025/11/TFM-Moritz-Drumel-1.pdf