Les preses i el risc d’inundació

 

 

El  Pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya  INUNCAT fa un llistat (A l’Annex 8.8 del 2017) dels 41 municipis que poden veure’s afectats pel mal funcionament o trencament d’una presa en un termini de temps inferior a dues hores.

 

 

 

 

 

 

Protecció Civil de la Generalitat el passat 12 de juliol va activar en ALERTA aquest pla (INUNCAT), davant l’avís del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) de pluges que estaven sent molt intenses en algunes comarques de Ponent i que podien acumular més de 40 litres. Però, què pot passar si al fenòmen de la pluja s’afegeix el mal funcionament o trencament d’una presa? En molts casos,  la  inundació produïda per aquest fet superaria l’àmbit de la inundació fluvial  corresponent al període T-500.

Aquest és el cas del desbordament de la presa del Foix, que , desgraciadament, va provocar moltes desgràcies i destrosses materials. Hem posat aquí sota  la crònica que TV3 va retransmetre  al telenotícies comarques el dia 14 de juliol, des del minut 11:

Alguns embassaments com el de Rialp al riu Segre, tenen a l’INUNCAT  un tractament molt mes desenvolupat, amb plànols de detall de l’evolució de la riuada per trams sectoritzats  per temps d’afecció, fins i tot samb la senyalització de sirenes d’alerta per inundació. Per tant els municipis estan més assabentats i la població té l’oportunitat de posar en marxa  mecanismes d’autoprotecció .

Aquests mapes de RISC per desembassament  sobtat també cal considerar-los en la gestió i planificació  del territori i per tant cal que el MAPRI el reculli  al cas  Llobregat.

EL CAS DE MARTORELL

A la modificació del PDU del ARE no s’ha considerat aquest RISC per desembassament, ni al PDU d’Infraestructures, ni al PDU d’activitat econòmica, ni al PDU de les Vies Blaves. Al Pla Territorial Metropolità de Barcelona PTMB 2010 tampoc el va considerar. El  DUPROCIM de Martorell  sí que ha incorporat per primera vegada el risc per a Martorell del desembassament de les preses de La Baells i de Sant Ponç. I, com  es pot veure al mapa l’ afecció a Martorell, és mes important que la T-500.

 

Però

El document DUPROCIM no indica la cota màxima d’inundació per aquestes situacions, per tant es crea un estat d’indefensió davant el risc. És més, a  Martorell, tenim  l’empresa INOVYN que ocupa un antic meandre del Llobregat.  Al risc d’inundació cal afegir el RISC  químic i per tant el MAPES de RISC encara son mes importants.

 

La conca del Llobregat que cal tenir en compte a Martorell es de 4561 Km2 una de les mes grans de Catalunya, i el seu emplaçament a la desembocadura de l’Anoia encara el fa mes vulnerable.

Avergonyits pel nostre món i els nostres polítics, portem encara  Palestina al cor: https://www.instagram.com/p/DMUmVSjs2bL/?igsh=MXNsaWwyODRqMzIwMg==

Spread the love
Aquesta entrada ha esta publicada en Anoia, Baix Llobregat, Cabals, Decreixement, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Futur de l'aigua (2028-2033), Generalitat Cat., Inuncat, Inundacions, LLobregat, Martorell, Pluja, Rescloses, Rieres, Sallent, Sant Joan Despí, Sistemes Naturals, Súria, Terrassa, Urbanització, Viladecans. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.