Quin model econòmic i social necessitem en un context d’emergència?
El nostre segle XXI està marcat per la suma de diverses crisis: climàtica, energètica, digital, social, de pèrdua de biodiversitat, i, al nostre parer, la conjunció d’aquestes crisis comportarà un col·lapse de la nostra civilització, que donarà peu a una altra societat a la qual la humanitat s’haurà d’adaptar de manera forçada, i tot el que fem en aquest moment per preparar-nos per a aquest món que vindrà ens ajudarà a viure millor els canvis que vindran.
Fins i tot el COL·LEGI D`ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA, ben poc sospitós d’esquerranisme i que “lidera l’evolució tecnològica per al progrés del món i les persones” va patrocinar fa poc una taula rodona sobre els límits planetaris i el model econòmic amb la participació de Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmòsfera a la Universitat de Barcelona, Mar Reguant, investigadora ICREA a CSIC-IAE i professora a la Northwestern University i Jeroen Van Den Bergh, professor ICREA a la Universitat Autònoma de Barcelona
La nostra proposta, de la mà de Research&Degrowt , moltes Federacions Locals de la CGT , Sindicat de Llogateres, Attac Catalunya i algunes altres, pretén esbossar una sèrie de línies d’acció d’acord amb els principis de justícia social i ecològica des de l’autogestió i el suport mutu, donar resposta a un problema global d’una manera factible (dins els límits planetaris), justa i desitjable (tant emocionalment com racionalment). Per això es trasllada l’acció, en la majoria dels casos a allò micro en “comunalismes” i/o “eco-regions” “autònomes”, “autosuficients” i “autogestionades”, amb les seves diverses idiosincràsies socials, culturals i ecològiques.
Baixeu-vos-el en pdf clicant la imatge
Descargadlo en pdf clicando la imagen
https://taulallobregat.org/wp-content/uploads/2024/03/decreixement_CAS_WEB-1.pdf
