Quan la realitat supera les ratlles

Si hi ha espais on el principi de precaució té un valor substantiu son, sense dubte, als espais socials. Sota aquest principi treballem, fem denúncies i propostes a la planificació que des d’organismes locals o de país es fan. Casos de denúncia com els de la Plataforma de Defensa de l’Ebre amb la lluita per l’arribada de sediments al delta o per l’espoliació que es vol fer amb els transvasaments o la denúncia del Grup de Defensa del Ter, per mantenir els cabals ecològics al riu o la nostra i més propera per recuperar el Llobregat en tots els seus aspectes relacionals, cabals, contaminacions, vida.

I a la conca:

Evolució historica de la contaminació al Llobregat
Emili Huguet i Ramia

I sí. Després de la presa de consciència per totes les parts, comencem a planificar la recuperació integral del riu Llobregat perquè ha cobrat visibilitat pública l’estat del riu i on ens aboquem, el que s’ha fet bé o malament, ja sigui amb l’ús directe de les seves aigües (l’abastament urbà, l’agricultura, la indústria, etc.) o indirectes, com el turisme massiu envaint espais de reproducció natural que vam assenyalar la setmana passada o com l’urbanisme especulatiu que invadeix les planes d’inundació que des d’aquestes línies apuntem. L’aplicació del principi de precaució posa l’èmfasi en dir-nos que no dibuixem sobre pàgines en blanc, que no estem sols al planeta que habitem i que als nostres actes, la naturalesa sempre ens respon.

Partint del principi de precaució, les companyes de Martorell Viu vam presentar al·legacions al PDU de Vies Blaves i aprofitem per recordar i donar veu en aquest cas, a l’apartat 2 de les reflexions aportades a la Planificació i que com ells “Esperem que aquesta vegada el PDU sigui capaç d’endreçar el desgavell”.

2.- SOBRE LES INUNDACIONS DELS CAMIS UTILITZATS AL PDU VIES BLAVES

  • “Aquest episodi de pluges del 15 d’octubre del 2018 permet treure conclusions importants respecte a l’ inundabilitat del tram urbà i del camí existent a l’altre costat que utilitza el PDU.
  • Aquest és el primer punt en que desborda el riu Anoia amb 80 m3/s està al límit de la seva capacitat.
  • Amb 110 m3/s la Màxima Crescuda Ordinària, el vial ja està inundat.
  • El camí del Molí Fariner encara no desborda per que hi ha una petita mota de protecció   que es va fer amb la canalització i que explica perquè s’inunda el vial en primer lloc. Si puges el nivell de terres en un costat, l’aigua inunda l’altre banda.
  • Amb 140 m3/s el vial paral·lel al riu queda inundat entre 0,80 i 1 metre de profunditat.
    Comença a inundar l’aparcament sota del pont de l ‘Anoia del costat esquerre i està inundat l’aparcament del costat dret.
  • El camí del molí Fariner ja es comença a inundar per les parts mes pròximes al Molí.
  • El cabal corresponent al període de retorn dels 10 anys és de 330 m3/s. No tenim fotografies del riu amb aquest cabal, però el riu Anoia està modelitzat fa anys i per cada cabal i ha una cota d’inundació corresponent. Per tant es podem mirar els llistat de l’ACA corresponents ( cota 52.299) o aplicar el sentit comú.
  • Cal tenir en compte que l’edifici d’habitatges que es veu al fons de la fotografia es va construir en zona inundable en un espai que abans ocupava una industria paperera. Per tant per l’efecte rebot la riuada ara anirà capa l’altre banda, el camí del Molí Fariner que es veurà inundat per cabals menors que abans de construir l’edifici.
  • La Junta d’aigües que va autoritzar l’edifici deia que la capacitat de la canalització
    era de 350 m3/s. ( informe de 1994) . Ara sabem que amb 110 m3/s. el canal ja desborda, entre altres coses per l’ocupació que s’ha fet del àmbit fluvial també pel propi edifici i també constatem l’optimisme d’alguns informes teòrics fets a mida del consumidor.

Les terres abocades per pujar el nivell al marge dret del riu Anoia (2018) des del Pàrquing del Vapor fins a la desembocadura (sense autorització del ACA) desplaçaran les riuades capa l’altre costat que es per on preveu el PDU que passi la Via Blava.

140 m3/s l’aigua va pujar fins al parabrises d’aquest cotxe. La riuada va ser nocturna i dos cotxes nous, van fer la barqueta i van ser arrossegats fins al Pont del Diable”

Any 2000. Edifici construït en zona abans inundable.
A sota del pont de l’Anoia l’aigua puja 4,8 metres i arriba fins a Ponfusa. Inunda la horta de Can Carreras , el pàrking del Vapor i part de la illa de Santacana.

Massa sovint les alertes ciutadanes es veuen ignorades en la pràctica pels nous “desarrollismes” que, ara si, donen per superat el segle passat, però continua dominant reciclar sobre reduir i re usar. I és aquesta “petita” realitat quotidiana la que ens diu que sota noves disfresses de “sostenibilismes i  resiliències” velles pràctiques continuen cobrant vida en les relacions que tenim amb la nostra conca.

Com en l’apunt que aquí extraiem del treball de Martorell Viu, no dubteu en fer-nos coneixedors de les vostres mogudes. Totes les experiències, les pròpies i d’altres si som compartides ens fan més fortes a la conca on cada gota compta.

Si hi ha espais on el principi de precaució té un valor substantiu son, sense dubte, als espais socials.

 

 

Spread the love
Aquesta entrada ha esta publicada en ACA, Al·legacions, Cabals, Col·lapse, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Eines, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Exemples, Inuncat, Inundacions, Martorell, Martorell viu, Participació, Sin categoria, Sistemes Naturals, Vies Blaves. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.