Amb l’avinentesa que el proper diumenge celebrem la diada de Sant Jordi, des de la Taula del Llobregat aprofitem per fer un parell de recomanacions literàries, dos llibres que plantegen la necessitat de construir mons sustentats en el paradigma cooperatiu entre éssers vius. Un primer llibre recomanat és de l’autora Donna J. Haraway i es titula Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chthuluceno, i va ser publicat l’any 2020 per l’editorial Consonni. L’altre llibre és de l’Anna Lowenhaupt Tsing, i porta per títol La seta del fin del Mundo. Sobre la posibilidad de vida en las ruinas capitalistes, publicat per l’editorial Capital Swing el 2021.
Totes dues autores parteixen de la mateixa idea, la cooperació entre especies per sobreviure a la devastació socioecològica causada pel sistema capitalista. Haraway proposa transitar cap a un món on la relació entre essers vius sigui similar a la del compost (com-post, com ella apunta), inspirant-se en el treball d’enzims, fongs, microorganismes i la fauna rica del sòl per, a través d’aquesta interrelació complexa, nodrir sòls degradats. Parla de conrear la respons-habilitat multiespècies per aprendre a con-viure, a generar mons relacionals interconnectats per devenir amb totes les especies del planeta. És a dir, per aprendre a viure i morir, a comprendre’ns mútuament i poder construir mons més vivibles. Somos compost, no posthumanos, habitamos las humosidades, no las humanidades. Filosófica y materialmente soy una compostista, no una posthumanista, clama l’autora.
Davant la idea d’organismes independents coexistint en entorns, planteja la necessitat d’enxarxar, de construir tot un sistema tentacular fet de xarxes i nusos que ens connectin de forma poliespacial i politemporal. L’autora afirma : Nos guste o no, estamos en el juego de figuras de cuerdas de los cuidados, con configuraciones de mundos precarias por el hombre quemador de fósiles a una velocidad cada vez mayor, en las orgías del Antropoceno y el Capitaloceno. Son necesarios diversos jugadores humanos y no humanos en cada fibra de los tejidos de la urgentemente necesaria historia del Chthuluceno. El Chtuhuluceno és l’alternativa que planteja a l’Antropocè i Capitalocè, per referir-se precisament a partir del monstre de Lovecraft, a la necessitat de construir pràctiques tentaculars que connectin les espècies per habitar el planeta.
A través de fets científics però també de teoria antropològica, teoria feminista, antiracista, anticolonial i anticapitalista i faula especulativa, connecta histories multiespècies i lluites humanes per construir teoria. En paraules de la Haraway: Importa qué historias cuentan histórias, qué conceptos piensan conceptos. Matemática, visual i narrativamente importa qué figuras figuran figuras, qué sistemas sistematizan sistemas.
En la mateixa línia, Anna L. Tsing planteja a través de l’exemple del matsutake, un bolet molt preuat en la cultura i la gastronomia japonesa que neix en sols erosionats, contaminats i degradats, formes de supervivència col·laborativa. L’autora, a través de la història d’aquest bolet, explica com tot el procés de desforestació fins la Restauració Meijí que es va donar al Japó afavoria els boscos de pi roig i la presència del matsutake. Però a partir dels anys cinquanta, la substitució de combustibles vegetals pels fòssils, la substitució de boscos per plantacions i l’abandó rural afavoreixen un canvi en les espècies forestals, de coníferes a boscos de fulla ampla (caducifolis) i desapareix aquest fong. És en la dècada dels setanta on grups de voluntaris es mobilitzen per recuperar els boscos rurals sobre la base que aquests els boscos permetin obtenir aliment humà, generant aliances entre espècies (vegetals, fongs i humanes).
Per altra banda, Tsing planteja la següent pregunta: en un món precari, devastat pel sistema capitalista, quines espècies tenen possibilitats d’eixir? Actualment el matsutake creix en l’hemisferi nord i és un producte econòmic global. Molts dels seus recol·lectors pertanyen a col·lectius desplaçats i marginats. La paradoxa que manifesta l’autora és que son precisament aquests espais degradats, no proveïdors d’actius econòmics sota la lògica capitalista, els que generen una nova vida multiespecífica i multicultural. En un estado de precariedad global no tenemos otra opción que buscar la vida en estas ruinas, argumenta Tsing.
Des de la Taula del Llobregat ens enxarxem amb el que proposen aquestes autores; la filosofia de la mateixa Taula radica en la necessitat de generar espais d’unió i de connexió entre moviments i lluites socioambientals per generar espais, democràtics i transparents com l’aigua, però sobretot espais multiespecies, mons on capiguem totes elles.
VOLEU AFEGIR ALGUNA ALTRE RECOMANACIÓ? ANIMEU-VOS, LA PUBLICAREM!
En Narcís Prat ens ha recomanat una exposició i una conferència el dia de Sant Jordi, a la Facultat de Biologia de la UB:
