RESULTATS ENQUESTA: UNA MIRADA AL LLOBREGAT

Ja fa dos anys que  unes quantes persones amb l’escalf  de moltes més, tirem endavant la plataforma TAULA DEL LLOBREGAT i menys d’un any que ens vam fer també presents a Twitter, amb l’acrònim  @DelTaula . Esperem amb aquestes eines  contribuir a fer xarxa, a visibilitzar  les solucions, els problemes, estudis i  visions que hi ha sobre el conjunt de la conca i sobre cadascuna de les seves parts i , sobretot, complir amb el nostre lema central “Promoure la gestió de la conca com a bé comú”

Us animem a que examineu els apartats de la web, per saber qui som el grup promotor i d’on som. Per saber quins són els nostres objectius, què pretenem ( vam treballar mooooolt en definir-los!) i fins i tot el nostre logo, perquè  representa l’esperit de la Taula. També us suggerim que us apunteu a la nostra pàgina  setmanal inscrivint-vos a la web i que ens feu servir per difondre, per parlar i per ajudar o denunciar qualsevol pressió a la conca. I/o ens seguiu a twitter. I si us voleu implicar més, no en dubteu, sereu benvingut@s

Fa gairebé dos mesos  aprofitant que la revista Crític  vol fer un suplement  especifícament de caire ambiental , vam presentar des de LA TAULA DEL LLOBREGAT    una enquesta a Twitter, “Quins són els  conflictes/ reivindicacions mediambientals més greus que afronta la conca del Llobregat actualment?”  que va tenir moltes respostes al twitter i, més encara, vuit respostes en format carta de persones expertes  que  ens transmetien la seva visió del Llobregat. N’hem fet una síntesi gairebé cal·ligràfica que esperem serveixi per discutir-la, per ampliar-les.

PROBLEMES HISTÒRICS

Les terres més fèrtils de la llera del riu al s.XX van ser  ocupades per polígons industrials per aprofitar l’aigua. Des dels anys vuitanta, amb la globalització,  aquestes indústries s’han deslocalitzat  i desaparegut de la vora del riu, però han deixat enterrats molts residus tòxics. que ara són una amenaça latent en la recuperació del riu i s’han de tenir en compte.

Les minicentrals hidràuliques són la gran barrera a les  migracions de peixos i animalons més petits, afavoreixen l’eutrofització o excés de nutrients en moltes parts del riu. Avui dia considerem  que només   són un gran negoci per uns pocs i  també són   culpables de l’erosió de les platges, ja que impedeixen la baixada dels sediments.

Hi ha un tema que aixecarà polseguera però cal  que afrontem . El Llobregat porta poca aigua i en canví ha de fer front a  un excés de regadiu  ( que, a més  a més, està molt mal organitzat). Sense comptar que el canvi climàtic encara ens farà perdre més cabal.

PROBLEMES ACTUALS

Especialment al Baix Llobregat,  encara que també podem patir-ho en poblacions més amunt, un urbanisme especulatiu, la gentrificació i la  massificació de la població  ha causat (amb possibilitats  que augmenti)   la destrucció de corredors biològics, pèrdua de biodiversitat i de sòl agrícola, etc.: De fet, els ecosistemes estan al límit: augmenten les espècies invasores, hi ha  pèrdua d’hàbitat i fragmentació de les zones de vida.

Des de la TAULA  ho hem denunciat repetidament i l’enquesta ens ha posat de manifest que molta gent n’és conscient: la falta de sediments ha portat a  la destrucció del  delta, de la pagesia i de les zones cultivables , fins i tot de les zones humides. Hem alterat profundament la vida del riu.

La salinització -només corregida en part- deguda a les mines de potassa, afegida a la contaminació per aigües residuals d’ origen industrial sobre tot al tram baix: Martorell, Castellbisbal, St. Andreu de la Barca, St Vicens dels Horts, Sant Feliu de Llob.  etc,  s’uneix a la pobre potabilització que es fa a la planta d’Abrera  i obliga els habitants de l’AMB a comprar aigua envasada, amb el conseqüent augment de  residus.

La  gestió privada  de l’aigua   ha portat  a unes pèrdues de valor del sistema de distribució de l’aigua de boca a les ciutats, on tampoc hi ha cap protocol ni programa  de separació o gestió d’aigües grises o negres.

CONCLUSIONS?

Diferents entitats lluiten ( dedicarem una altra entrada a les que coneixem) , fan campanyes, miren de conscienciar la població sobre diferents aspectes: des de més naturalistes a altres d’urbanístics. Creiem, com deia una resposta a la nostra enquesta, que hi ha una manca d’eines de governança, que mostren  un riu expoliat al servei d’interessos econòmics potents.

NOU COMENTARI DE NARCÍS PRAT

Hola
Hauríeu de publicar les metadata de l’enquesta. Quanta gent hja constestat, quin% de respostes té cada problemàtica, si hanintervingut més gent de la part superior, mitjana o baixa etc….

RESPOSTA

Tens raó, Narcís! Una altra vegada ho prepararem així des del principi!

Spread the love
Aquesta entrada ha esta publicada en Distribució mail list, Enquestes, LLobregat, Participació, Sistemes Naturals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a RESULTATS ENQUESTA: UNA MIRADA AL LLOBREGAT

  1. Hola
    Hauríeu de publicar les metadata de l’enquesta. Quanta gent hja constestat, quin% de respostes té cada problemàtica, si hanintervingut més gent de la part superior, mitjana o baixa etc….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.