Terrassa: Dos anys d’aigua pública

Balanç  públic i transparent

El 20 de febrer del 2021 farà dos anys de la creació de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT). Dos anys que es consideren complicats i dels que s’ha fet balanç  de forma oberta i transparent, un dels anhels principals en paraules de qui és la seva vicepresidenta i presidenta en funcions, Bea Escribano. En una trobada virtual,  realitzada el passat 17 de desembre, es van desgranar les accions realitzades, els plans de futur immediat  i es va fer una anàlisi de les mancances i fortaleses d’aquest nou organisme.

Després d’un conveni signat amb el govern anterior, «s’ha d’anar treballant per desvincular-nos totalment de l’anterior empresa concessionària», va expressar en una intervenció prèvia la regidora Lluïsa Melgares, bo i  reconeixent  la qüestió cabdal dels litigis amb Mina i les sentències judicials encara pendents, arran de la rescissió del contracte amb l’empresa privada, ara fa dos anys.

L’objectiu de l’OAT, de forma resumida, continua sent el mateix: articular la part ciutadana en la definició de polítiques i decisions estratègiques que afecten el servei de l’aigua a la ciutat. Com a mètode: fer propostes, estudis i rendir comptes de la pròpia activitat.

L’OAT compta amb un funcionament autònom, amb un pla de treball propi, un organigrama amb presidència i vicepresidència i una coordinadora tècnica, la única persona amb càrrec remunerat que proporciona l`Ajuntament,  que s’ha incorporat recentment i ha causat  una mancança que s’ha estat arrossegant durant més d’un any, resolta finalment a través d’un concurs intern fet pel consistori, tot i que des de l’OAT s’hagués preferit que fos extern, com va recordar Escribano. Finalment, va ser seleccionada una persona amb dedicació compartida amb la Taula de Rieres, adscrita a l’àrea de Medi Ambient, que podria passar amb exclusivitat a l’OAT. Una altra fita d’aquest any ha estat la creació de la web de l’Observatori (https://www.oat.cat/), gràcies a la participació d’estudiants de l’IES Nicolau Copèrnic.

Entre  les febleses, es destacà el fet de tenir poques referències d’un ens similar, així com la manca de visibilitat de l’OAT i de la tasca que realitza. També es van detallar totes les despeses i ingressos amb què ha comptat l’OAT. El 2020, el pressupost inicial de 40 mil euros es va reduir, a causa de la pandèmia, a 17.500€ . L’assignació per al 2021 és de 28.150 €.

La força dels grups de treball

Els sis grups integrats en l’Observatori de l’aigua centren les tasques realitzades. Estan formats per persones que de forma altruista han desenvolupat funcions en àrees com el control ciutadà de l’aigua , la seva funció social, la transparència, la petjada hídrica o la qualitat i sabor de l’aigua. Tots són oberts i estan cercant noves persones que s’incorporin, ja que volen augmentar decididament la participació:  «és una idea nova que anem aprenent, tenim un desgast de voluntarisme, persones que donen molt i arriba el cansament».

El grup de treball de Control Social treballa la participació, la transparència i la fiscalització externa de l’empresa municipal. «Hem fet una proposta de web per a Taigua, i hem fet proposta d’indicadors», exposà el portaveu del grup, Paco Rodríguez. Dins d’aquest, hi ha el subgrup de Transparència i Indicadors. Entre d’ altres, ha elaborat el primer esborrany d’un document marc d’indicadors sobre la qualitat de l’aigua. Entre els objectius de futur, explica Martí Rosas, es busquen maneres de relacionar-se amb Taigua.

El grup de Dret humà de l’Aigua i Justícia Social  té la missió de garantir el dret humà d’accés a aquest bé, entès en un sentit ampli, com a dret a la salut, les cures, i amb el principi d’igualtat: «cap persona fora del servei per motius econòmics», explicà la seva coordinadora, Dolors Frigola. També consideren essencial el dret a a la  informació. De fet, consideren necessari implementar un mètode que sigui àgil per accedir al cànon social i a la tarifa social per a famílies vulnerables, tot apel·lant a un conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament. A banda d’aspirar a un nou sistema   tarifari,   segons   recomana l’OMS, de tres metres cúbics per persona, explicà Frigola que el grup vol «un estudi amb profunditat, i la solvència de l’ empresa pública».

El grup de Treball de Projectes Europeus  i  fons  de  finançament està  «treballant  molt  frec  a  frec amb Taigua, per millorar el model hidràulic de la xarxa», explicà el seu coordinador, Abraham Arcos: «així podem veure si el rendiment és correcte, si hi ha fuites…». També  es  planteja  desenvolupar un sistema informàtic per veure la petjada de carboni a la ciutat. Bea Escribano afirmà que cal «inculcar  nous  hàbits  per beure aigua de l’aixeta: només el 8,7 % en beu sempre o sovint». Per això, tenen clar que «cal millorar-ne  el sabor». Refereixen una enquesta en què van participar més de 1.300 persones. Altres projectes plantejats són un seminari sobre aigua i canvi climàtic, sobre la xarxa de distribució de la ciutat, una aplicació mòbil amb les fonts que hi ha a Terrassa, una diagnosi dels jardins, i la campanya pedagògica de l’ús de l’aigua d’aixeta.

En darrer lloc, la Taula d’Educació de l’OAT va sorgir impulsada des de la Taula de l’Aigua, i compta amb representats de Dones d’Aigua i Enginyers sense Fronteres. L’objectiu és «que una xarxa d’escoles treballi per a aquesta nova cultura de l’aigua», en paraules d’Àngels Tripiana. Plategen diferents activitats escolars, com ara el tast d’aigua per estalviar en residus plàstics  i exposar el problema dels «residus que deixen les mines de Sallent, i que provoquen el mal gust de l’aigua a Terrassa».

Tot i la molta feina feta i els plans de futur previstos, la Bea Escribano reconeix que «ens ha faltat participació ciutadana, que  volíem ser auditades i ho hem estat poc». I un desig per a l’any vinent, per acabar de trencar les distàncies: que l’audiència pública es faci de forma tripartita amb Ajuntament, Taigua i el  mateix OAT

Sense candidats a presidència

Pocs dies després de l’audiència pública, el passat 21 de desembre, l’OAT va celebrar el darrer plenari de l’any. Durant l‘acte, l’enginyer i consultor Joan Gayà va exposar una proposta de pla  a 10 anys vista, amb les línies estratègiques de l’empresa Taigua. Aquest informe, elaborat a petició de l’Ajuntament, estarà sotmès a esmenes durant un període de proves, abans que sigui ratificat pel Ple municipal.

D’altra banda, Bea Escribano continuarà exercint com a presidenta en funcions de l’OAT, donat que no s’ha rebut cap candidatura per al càrrec.

Extret de Miquel Gordillo/ Malarrassa/ gener 2021. Fotos i infografia de la pròpia OAT

 

 

 

 

 

Spread the love
Aquesta entrada ha esta publicada en AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, DONES D'AIGUA, Dret humà al'aigua i al sanejament, OAT, Terrassa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.