Crida per salvar el Baix Llobregat de les persistents agressions territorials
Moltes entitats socials del Baix Llobregat s’han unit, els darrers mesos, preocupades per la revifada d’un model d’urbanisme que continua degradant enormement la comarca, ja terriblement impactada per les mega-infraestructures i l’expansió urbana. Mentrestant, les desigualtats socials es continuen accentuant i les dificultats per accedir als drets socials més bàsics, com l’habitatge i un treball digne, es mantenen.
Cliqueu sobre la imatge per veure-la millor
Per això, quasi una quarantena d’entitats socials de tot tipus, entre les quals la Taula del Llobregat, i una vintena de seccions locals de partits polítics, van adherir-se al manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que podeu llegir al web: https://sosbaixllobregat.cat.
En aquests moments, es constata amb inquietud com la crisi sanitària de la COVID-19 sembla que no hagi fet reconsiderar el model econòmic que ha portat durant dècades a una crisi ambiental –estretament lligada a l’extensió de la pandèmia– i a la pèrdua de qualitat de vida i de perspectives de futur. Molt projectes urbanístics s’han reprès i amenacen actualment amb degradar encara més el poc medi natural que resta, tot afectant els hàbitats, les espècies i la connectivitat ecològica, en contra de totes les lleis i estratègies de gestió del medi natural catalanes, estatals, europees i internacionals.
El manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet reclama a les administracions una moratòria urbanística de dos anys com a mínim i un procés participatiu que permeti reflexionar i decidir socialment el model territorial del Baix Llobregat. L’actual Pla General Metropolità preveu prop de 70.000 nous habitatges a la comarca i afecta a més de 1.800 hectàrees de sol urbà, urbanitzable o urbà no consolidat. En canvi, les dades oficials reconeixen 31.000 habitatges buits al Baix Llobregat, mentre l’absència de plans per crear parc públic de lloguer a preus socials és gairebé total. Els impulsors del manifest afirmen que “la voracitat sense límits del capital especulatiu ha apostat de nou per la indústria de l’habitatge, i Barcelona i el seu entorn en son un objectiu prioritari”.
També acusen el sector de l’especulació immobiliària, on “conflueixen empresaris autòctons sense escrúpols, aliats amb les elits locals i grans grups inversors internacionals, els anomenats fons voltor, que cerquen maximitzar els beneficis d’un tipus d’economia que vol grans rendiments en temps molt curts”.
Les entitats i col·lectius que impulsen SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet s’inspiren en altres iniciatives semblants, com ara SOS Costa Brava o SOS Pirineus, i aspiren a representar la societat civil preocupada per la situació territorial, social, ambiental i econòmica de la comarca. Se solidaritzen, per tant, amb les diferents lluites locals que persegueixen els mateixos anhels i objectius, com són les mobilitzacions contra l’ampliació de l’aeroport del Prat.
Si s’aconseguís la moratòria i el procés participatiu que reclamen a les administracions, es podria “aturar la contribució negativa de l’urbanisme metropolità a la crisi ambiental” i aconseguir una reorientació total del model territorial.
