DONES D’AIGUA A TERRASSA

Quan neix el col·lectiu Dones d’Aigua de Terrassa?

A partir de diferents accions impulsades per la Taula de l’Aigua i a petició del  1r Parlament Ciutadà, convocat pel Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, es va dur a terme una gran manifestació nacional en defensa de la gestió pública i democràtica de l’aigua a la ciutat de Terrassa, al març de 2017.

Dones d’Aigua vam sorgir arrel d’aquesta manifestació on hi vam ser des del convenciment que l’accés a l’aigua potable ha de ser garantit com un dret humà i universal i ha d’estar gestionat pels serveis públics des de la perspectiva del bé comú.

Apostem  per la governança pública d’aquest servei a través de la participació, del control ciutadà, de la transparència, la sostenibilitat ecològica i la justícia social, incidint en la premissa que l’aigua és un bé escàs i que és imprescindible per a la salvaguarda de la Terra, tal com recull la Nova Cultura de l’Aigua.

Per què lliguem els conceptes “dona”, “aigua” i territori?

Les Dones d’Aigua volem ser creadores de consciència, des de la nostra visió de dones. Per això, el primer que ens vam proposar va ser observar la relació que s’estableix entre aigua i dona, i a partir d’aquí intentar trobar respostes a la pregunta: té gènere, l’aigua?

I és a través d’aquesta mirada feta des del feminisme que ens proposem visibilitzar que efectivament l’aigua té gènere ja que encara avui, en moltes parts del món, són les dones les proveïdores d’aigua per poder viure. Elles són les que la van a cercar,  la carreguen  i les que caminen desenes de quilòmetres diaris, fins a les seves llars (Una dada: segons el diari El País: les dones inverteixen 16 milions d’hores al dia en només 25 països subsaharians). Un rol que ve  imposat, per la desigualtat de gènere existent en el seu entorn social.

Per altra banda, en altres indrets, també són elles, les dones, les protagonistes indiscutibles de la  lluita per l’accés a l’aigua i contra les polítiques neoliberals dels seus governs que són còmplices de la contaminació dels recursos hídrics sota els interessos d’un capitalisme depredador que opera al sud global violentant  territoris i persones i  en especial les dones dels pobles originaris  que exposen les seves vides per defensar l‘aigua, el territori i els seus cultius.

A més, som conscients que l’aigua com a bé essencial i font de vida i s’ha de situar en el marc de les cures com un valor d’ús social imprescindible i, per tant, el concepte de dones, aigua i territori va estretament lligat. L’aigua no pot ser un negoci en mans privades, ha de ser un bé desmercantilitzat i al servei de la vida.

Quin és el nostre programa d’acció? Com ens organitzem? Quines activitats hem fet?

El nostre programa d’acció se centra, per una banda, en una tasca pedagògica, educar, i visibilitzar la relació dona i aigua, i per l’altra en incidir en les polítiques públiques de la nostra ciutat envers la gestió de l’aigua i tot el que està relacionat amb el seu cicle.  I també, en difondre els valors de l’aigua com a bé comú i dret humà universal. I ho fem a partir de:

  • L’exposició “Té gènere, l’aigua?” com una eina per crear consciència dels diferents rols que les dones assumeixen en relació a l’aigua: el rol de les cures i el del lideratge d’algunes lluites en diversos països. Per això, estem participant en la Guia d’activitats del Servei d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa.
  • El nostre programa d’acció està molt relacionat amb l’impuls de l’OAT (Observatori de l’Aigua de Terrassa). L’OAT és l òrgan de participació en les polítiques municipals, creat després d’assolir l’empresa pública de l’aigua a Terrassa, però amb un funcionament autònom de l’administració, que treballa per la governança de l’aigua a través de 4 conceptes bàsics: la participació, el control ciutadà, la coresponsabilitat i el treball col·laboratiu.Principi del dret d’accés a l’aigua potable i al servei de sanejament bàsic entès com un dret humà fonamental. Cap persona ha de veure’s privada de l’accés a l’aigua per motius econòmics.Aconseguir que el dret humà a l’aigua a Terrassa sigui una realitat: que totes les llars disposin d’aigua, sigui quina sigui la seva situació.Objectiu: El mínim vital d’aigua (3m3 per persona al mes) per a persones i/o unitats familiars en RER (Risc d’Exclusió Residencial) o considerades vulnerables.No és suficient que l’aigua sigui apta per al consum humà, sinó que s’ha de garantir un servei d’alta qualitat, suficient perquè s’estengui la cultura de l’ús de l’aigua de l’aixeta i no se’n justifiqui el consum envasat.El nostre repte: conscienciar sobre la pressió consumista d’aigua embotellada.Grup treball Qualitat i sabor de l’ aigua

 Dones d’Aigua participem en els següents espais de l’OAT:

  1. Taula Educació:

    Creació d’una xarxa de complicitats entre les escoles i la ciutadania interessada, per definir, donar forma i valor al concepte de “Nova Cultura de l’Aigua” a la ciutat, expressada essencialment en els principis i objectius de la gestió de l’aigua pública a la ciutat.

  2. Activitats incloses en la Guia d’educació del Servei d’Educació de l’ajuntament 

    Exposició: “Té gènere,  l’aiguaintegrada per 8 plafons. Des de fa dos anys està itinerant per diferents escoles, instituts i biblioteques de la ciutat.

 

A banda, anem a les escoles de primària a explicar el conte de “la princesa del agua”, adreçat a infantil i primària. I també als instituts on oferim el passi del documental “Las damas azules”, basat en la lluita de les dones de Cajamarca, el qual va acompanyat de l’exposició esmentada i d’un power point per aprofundir el coneixement del tema des de diferents visions (feminisme, racisme,   ecologisme, classes socials, etc).

 

Estem treballant per a la creació de la Maleta pedagògica de l’aigua: (Aquest projecte està en construcció juntament amb la Taula d’Educació).

3. Grup de treball Dret Humà a l’ aigua

Principi del dret d’accés a l’aigua potable i al servei de sanejament bàsic entès com un dret humà fonamental. Cap persona ha de veure’s privada de l’accés a l’aigua per motius econòmics.

Aconseguir que el dret humà a l’aigua a Terrassa sigui una realitat: que totes les llars disposin d’aigua, sigui quina sigui la seva situació.

Objectiu: El mínim vital d’aigua (3m3 per persona al mes) per a persones i/o unitats familiars en RER (Risc d’Exclusió Residencial) o considerades vulnerables.

4. Grup treball Qualitat i sabor de l’ aigua

No és suficient que l’aigua sigui apta per al consum humà, sinó que s’ha de garantir un servei d’alta qualitat, suficient perquè s’estengui la cultura de l’ús de l’aigua de l’aixeta i no se’n justifiqui el consum envasat.

El nostre repte: conscienciar sobre la pressió consumista d’aigua embotellada.

5. Plenari de l’OAT (representació social, entitats, sindicats, política, món acadèmic, escoles, universitat; del món econòmic, i representat de les consumidores).

Com ens organitzem?

Fem reunions  quinzenals i ens mantenim en contacte a través de les xarxes socials.

 Quines activitats hem fet?

  • Xerrades formatives monogràfiques: Ecologia i sostenibilitat. Què és la Nova Cultura de l’Aigua? (aquesta última va quedar posposada per la crisi del Covid19).
  • 2018 – 2019 Participació en el Mes del Medi Ambient, amb diferents activitats relacionades amb aigua i dona. (Ajuntament de Terrassa).
  • 2018 Participació a la Fira de Medi Ambient
  • 2019- Cine fòrum: Las Damas azules, dins de la programació del dia Internacional de la dona.
  • 2020 -Cine fòrum : La mujer de la montaña, dins de la programació del dia Internacional de la dona. (aquesta última va quedar posposada per la crisi del Covid19).
  • 2019: Participació a la Jornada d’Economia feminista, dins del mes de l’Economia Social i Solidària.

Estem enllaçades amb altres col·lectius i entitats

  • Dones del MAPID (Moviment Aigua Pública i Democràtica)
  • Col·lectius feministes de la ciutat (Casal de la Dona, etc)
  • Pla de Xoc Covid19
  • Comissió dinamitzadora de les Jornades d’Economia feminista de Terrassa
  • Aigua és vida
  • Enginyeria sense fronteres
  • Taula de l’Aigua
  • Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana  

Què en ha aportat la mirada ecofeminista a la nostra acció quotidiana?

La mirada ecofeminista ens ha fet prendre consciència d’alguns fets de la vida quotidiana que volem canviar i transformar.

Ens ha fet introduir els valors del bé comú com a valors indestriables de la vida.

Vivim en un planeta limitat que ens fa qüestionar el model de vida actual subjugat als valors del sistema capitalista que és econòmicament, i socialment insostenible.

Hi ha recursos naturals que són essencials per a la vida i que, per tant, no poden estar segrestats per mans privades que només busquen el seu benèfic, com l’energia, l’aigua, la llum, i el gas. Per tant, defensem que siguin socialitzats a través dels serveis públics i participats.

Moltes dones del planeta, sobretot del sud global, són les que més consciència tenen del que significa la vida arrelada i dependent de la natura i de la bona salut del planeta. D’elles hem après la importància de la relació entre terra i  vida.  En aquesta relació s’estableix un contacte, i un contracte, mutu entre terra i dona. I l’aigua, en aquest context, resulta imprescindible per a la vida, per posar les cures al centre de tot.

Per això, elles pateixen molt directament la destrucció dels seus territoris en mans d’empreses depredadores de natura que desequilibren el seu medi ambient, les seves terres, els seus cultius i els seus rius. Elles diuen: “els rius són per a la vida, no per a la mort. Els rius són com les venes que corren pels nostres cossos”.

Aquestes dones són les que tradicionalment han tingut cura dels altres, les que han sostingut la xarxa entre vida i terra. En definitiva, són els testimonis indiscutibles de la necessitat de defensa del territori, de l’aigua i de la vida.

I les dones d’aquí, hem entès que vivim en un món dominat per un sistema patriarcal i capitalista que està instal·lat fins a la mèdul.la en cada un dels nostres cossos desprotegint la vida i fent de les cures un assumpte privat al marge de l’esdevenir col·lectiu.

L’ecofeminisme ens mostra un camí, un model de societat que no es basi en el lucre econòmic, sinó en la cura de l’altra, de la natura, del Planeta. Dels nostres propis cossos. I les dones tenim molt a aportar i a aprendre, sobretot al Nord global, a Occident, on la ruptura entre terra i vida és molt més gran.

Com pensem que hauria de ser la relació de la humanitat amb l’aigua?

Respectuosa i conscient que l’aigua és un bé escàs. Per això l’accés a l’aigua ha de ser igualitari. Hem de tenir molt present que l’activitat humana ha de girar al voltant de la cura de la vida, i ho ha de fer, forçosament, a partir d’un model econòmicament sostenible i, per tant, basat en un consum responsable i limitat.  

Què creiem que hauria de defensar la nova cultura de l’aigua?

Davant la futura, i actual, escassetat de l’aigua en alguns indrets del món, la NCA defensa una necessària transformació de l’escala de valors a les nostres vides respecte a aquest recurs natural. Un canvi d’actitud, i una conducta responsable en l’ús de l’aigua que no comprometi la qualitat dels aqüífers, rius, llacs, etc. ni la disponibilitat d’aquest recurs per a les generacions futures.

Dins del concepte del Dret humà a l’aigua, la funció social de l’aigua i  la seva relació entre  cost i preu de venda, la NCA presenta diferents tipus d’aigua per al seu ús que per a nosaltres és important remarcar:

  • L’aigua de vida o el mínim vital que és la necessària per viure i que hauria de ser gratuïta per a tothom: 3 litres per dia per persona. (*)
  • L’aigua d’ús ciutadà que s’hauria de pagar a preu de cost (uns 20 litres diaris).
  • L’aigua de luxe, l’aigua d’extres privats (piscines, camps de golf..) (un 200 litres o més diaris) el preu s’incrementaria notablement en relació al preu de l’aigua d´ús ciutadà.
  • L’aigua de negoci, l’aigua que s’utilitza per obtenir un benefici y que també ha de ser incrementat sobre el preu d’ús ciutadà i mai hauria de ser subvencionada públicament como succeeix en alguns casos. La despesa per a l’aigua de luxe hauria de servir per facilitar l’aigua de vida a les persones que no tenen recursos.

Entenem l’aigua com un valor social, ambiental i econòmic. Per tant, ha de ser gestionada de  forma global a partir de tots els aspectes que afecten al cicle integral de l’aigua: aspectes tècnics, relacionats amb aigua de boca, aigua d’alta…; aspectes socials i mediambientals, relacionats amb el dret a l’aigua, la salubritat…; i aspectes econòmics, relacionats amb la negació del lucre a partir d’un preu just, equitatiu i solidari.

(*) Aquí hem de diferenciar el que es reconeix com a dret humà a l’aigua per a tothom que és el del de disposar d’un mínim vital d’aigua (3m3 per persones i mes), al marge de la seva capacitat econòmica.

Quins són els reptes que veiem lligats al canvi climàtic?

Mantenir el dret d’accés a l’aigua potable intentant frenar les desigualtats, tant entre continents, entre països, com entre les diferents classes socials.

Davant d’una situació d’escassetat d’aigua, l’amenaça recau sobre tres aspectes fonamentals per al benestar humà: la producció d’ aliments, la salut, l’estabilitat política i social. I, sobretot, la necessitat de preservar-la per garantir el futur de tots els éssers vius del planeta, sense cap mena de jerarquia.

Dones d’Aigua som un col·lectiu amb una vida relativament curta i que, per tant, estem en procés d’aprenentatge i formació. Però el que tenim clar és que ens sentim part del moviment ecofeminista i que ens identifiquem plenament amb el seu ideari.

Estem creant espais de “subversió” feminista. Espais de subversió davant d’un capitalisme que ha vist en l’aigua, i en molts dels serveis públics, fabulosos nínxols de negoci. Volem seguir en el nostre empeny d’ incidir en les polítiques públiques de la nostra ciutat. Tenint en compte que “mai seran les institucions les que podran canviar el món, sinó els moviments socials amb el seu dia a dia.”

Dones d’Aigua  –  Maig de 2020

Spread the love
Aquesta entrada ha esta publicada en DONES D'AIGUA, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Exposicions, OAT, Participació, Terrassa, Xerrades. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *