Aigua tèrbola a Terrassa

Dones d’Aigua: Dos anys d’aigua pública a Terrassa i fent camí amb l’OAT

El dia 16 de març tindrà lloc la clausura de les  II Jornades d’Economia Feminista de Terrassa (celebrades al novembre 2020) amb la projecció del documental “Aigua tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic“. La nostra participació a les Jornades s’ha emmarcat dins de l’eix de Polítiques de gènere i Serveis Públics. Potser alguna persona es preguntarà què té a veure el documental amb aquesta temàtica que aparentment no té cap relació. Res més lluny. I ara ho intentem explicar.

Aigua tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic” tracta sobre el negoci d’aquesta multinacional, Aigües de Barcelona que, com probablement ja sabeu, posseïa una part molt important de les accions de l’antiga gestora de l’aigua a Terrassa, la coneguda com a Mina Pública d’aigües de Terrassa.

Per què el títol d’Aigua tèrbola? Quin paper juga Agbar a Mèxic des de la seva arribada al 2001? Són compatibles els seus negocis amb l’aigua i el respecte pels drets humans? Quines lluites planten cara a la seva avarícia, i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya?

Creiem que la visualització del documental ajuda a entendre millor el que significa una gestió privada o mixta de l’aigua, la qual té com a principal i única finalitat el lucre, enfront d’un servei públic que es basi en el concepte de l’aigua com a bé comú, dret humà i universal, control i participació de la ciutadania, transparència i també que incorpori la mirada de l’ecofeminisme, tal com Dones d’Aigua pretenem fer realitat a Terrassa.

Per això, malgrat que estem als inicis del camí, Dones d’Aigua celebrem els dos anys d’aigua pública a la nostra ciutat. Ho fem també sentint-nos part del projecte que va néixer amb l’esperit de treballar tots aquests valors que hem anomenat en relació a l’aigua com a bé comú: l’Observatori de l’aigua de Terrassa (OAT) que enguany compleix també dos anys de vida. Sabem que el transcurs d’aquest darrer període marcat per la Covid19 no ha estat exempt  d’incerteses i obstacles, però segur que  també d’encerts. Per això som persistents i no defallim en l’empeny d’aconseguir un servei públic que compti amb la comunitat i que avanci cap a unes polítiques públiques basades en la coproducció i  l’assoliment d’una cogovernança de l’aigua.

Terrassa ha de sentir-se orgullosa de ser una de les poques ciutats de Catalunya que ha aconseguit passar de mans privades a públiques un servei tan bàsic com l’aigua. Un país, on la gran majoria de les ciutats més poblades tenen l’aigua concentrada en unes poques mans, les de les grans multinacionals del sector: Agbar, Agbar Suez, Veolia, i Aquàlia.  El resultat d’això és una Catalunya amb un 80% de l’aigua privatitzada enfront d’un 50% de la resta de l’Estat i d’un 20% a nivell europeu.

El futur que ens espera, ecològicament i socialment parlant, no augura grans esperances i situa l’aigua com un dels principals focus de conflictes. Les desigualtats augmentaran tant entre països, com entre classes socials. Cada cop més persones tindran més dificultats per veure ateses les seves necessitats bàsiques i les seves condicions de vida i de cures. I no estem parlant d’anys vista. El futur és a tocar. Per això, l’escassetat d’aigua provocada per diversos factors, entre els principals els que genera el propi sistema capitalista, va ser l’excusa perfecta per introduir aquest bé tan bàsic en l’anomenat “mercat de futurs”.

Des de desembre del 2020, l’aigua ja és un producte que cotitza i es comercialitza en el mercat de futurs convertint-lo, tal com denuncia la Plataforma contra la Privatització de l’Aigua, “en un producte més per a l’especulació”. Per això aquesta Plataforma argumenta que el que hi ha d’haver és tot el contrari: una major inversió pública i no, precisament, derivar-la cap a les vies borsàries. “Quan l’aigua entra en el mercat de futurs no sabem en mans de qui estarà i pot anar a parar a mans d’un fons voltor en un paradís fiscal que no té altre interès que guanyar diners”. (veure article: Les conseqüències de la cotització de l’aigua al mercat de futurs – directa.cat).

Posem doncs en valor el que tenim i impliquem-nos en aquest bé que és el nostre comú: l’aigua. Per això nosaltres, les Dones d’Aigua, apostem per uns Serveis Públics amb  la implicació de la Comunitat que hauria de vetllar per un futur sostenible, igualitari i  solidari i, sobretot, per assolir una consciència radical de ser persones vulnerables i dependents les unes de les altres.

Situem l’economia de la vida al centre de tot i assenyalem l’aigua com un dels seus valors principals. Sense aigua no hi ha vida!

                                                                  

Spread the love
Aquesta entrada ha esta publicada en AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, DONES D'AIGUA, Dret humà al'aigua i al sanejament, OAT, Participació, Terrassa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.