El 25 de març passat ens vam fer ressó de l’aparició d’una proposta decreixentista de la mà de diferents organitzacions: CGT , CNT, Embat, el Sindicat de Llogateres, Researc&Degrowt i d’altres, que van presentar públicament el llibre “TRANSICIÓ ECOSOCIAL A CATALUNYA” escrit per Adrián Almazan, Luis González Reyes i Érika González Briz, en català, castellà i anglès. Aquí l’enllaç a la nostra crònica.
Avui ens fem ressò de l’aparició de REVOLTES DE LA TERRA , que en el seu manifest fundacional afirmen :
Ens organitzem prenent com a referència l’articulació històrica de lluites col·lectives que, aquí i arreu, han confrontat i confronten les arrels, els impactes i les conseqüències del mal entès “progrés del nord global”.
Ens reforcem per enfrontar la complexitat del moment actual, trenquem amb la frustració de la manca de futur, i sembrem la confiança absoluta en un present que volem nostre.
Som la terra que es revolta. La que es defensa i es transforma per reapropiar-se del present i construir nous horitzons de vida plena.
Volem acabar amb la destrucció sistemàtica de la vida, amb les indústries ecocides i l’artificialització de la terra.
No ens conformem a fer complir les seves lleis, apostem per canviar la cultura que les legitima i articular, així, noves formes de lluita.
Abordem el conflicte jugant amb la composició de diferents estratègies de lluita. Treballant amb i per a la diversitat de col·lectius i persones organitzades arreu dels territoris amb el principi comú de la defensa de la vida i dels mitjans per sostenir-la. (…)
L’aparició d’aquestes propostes segurament té molt a veure, a més de la situació de crisi global que vivim, amb el moviment del soulevements de la terre a l’estat veí, del que ja hem parlat algunes vegades. Per si hi esteu interessades, també us deixem amb un video, cortesia del SALTO DIARIO :
I podeu trobar més informació en l‘article publicat a la Directa per Guille Larios, una entrevista a Camille Teixó, militant de l’organització ecologista Les Soulèvements de la Terre, de juliol del 2024, del que us copiem un fragment:
“L’hivern de l’any 2021, un aixecament emergia des de la profunditat dels boscos francesos. Sorgit de l’audaç experiència de les Zones À Defendre (agrupació francesa anarquista), un nou col·lectiu itinerant viatjaria per tot l’estat aportant el seu suport a lluites contra l’acaparament d’aigua, l’enverinament dels camps, els megaprojectes als entorns naturals i l’artificialització de terres amb formigó. Havien nascut Les Soulèvements de la Terre. A cavall entre el moviment i l’organització, aquesta proposta militant amb vocació de masses plantejava un front ampli i mètodes més ofensius per a la defensa de la terra. Les seves són trobades massives i intergeneracionals, amb una polifonia de veus i tàctiques de lluita que actuen com una sola, respectant-se en la diversitat, fent i deixant fer a l’altre. Un sincretisme que aglutina ecos del ludisme i del sabotatge de l’ecologia autònoma radical, el desplegament logístic dels Klima-kamps o de la cultura rave, l’ambient familiar i festiu de les contracimeres, les accions massives de desobediència civil d’Ende Gelände, la cosmovisió de sabers per la defensa de la mare terra dels pobles indígenes o el coneixement específic de pagesia, sindicalistes agràries, naturalistes, científics i acadèmics.
El seu creixement exponencial ha fet saltar les alarmes de l’Estat francès. L’ofensiva repressiva del govern de Macron ha anat des d’un decret per il·legalitzar l’organització fins a les detencions dels seus membres, altes dosis de brutalitat policial i la militarització de les trobades on es reuneixen periòdicament. És per això que aquesta entrevista s’ha realitzat respectant l’anonimat d’aquest militant de l’organització, que ha vingut a Catalunya a presentar el llibre col·lectiu Abecedari per a desarmar el col·lapse ecosocial, editat per Virus.
D’on venen Les Soulèvements de la Terre?
Podríem dir que neixen de l’espai físic i polític que es va generar al voltant de la Zone À Defendre (ZAD) i d’una aliança entre sectors de la pagesia, l’ecologia i l’autonomia. Surt d’un moment de ressaca, després del confinament i les marxes del clima, del moviment Fridays For Future… El grup motor va veure que hi havia un sentiment d’impotència col·lectiva, molta gent amb un fort malestar amb el tema ecosocial, però que no sabien què fer. Després de la força aconseguida a la ZAD, s’havia d’aprofitar la xarxa creada per a fer una proposta d’ecologia anticapitalista i que molta gent es pogués activar.
Quina anàlisi feu de la situació del món rural i agrari a França?
“A França, entre 2020 i 2030, la meitat dels pagesos es jubilaran. És una oportunitat per a tornar a agafar aquestes terres perquè les multinacionals no les adquireixen per artificialitzar-les”
Hi ha una herència del moviment neorural, des dels anys 70 fins ara, però el procés s’ha accelerat arran del confinament. La crisi existencial col·lectiva, el centralisme de la feina, viure malament a les ciutats, menjar merda… També hi ha afavorit el desastre ecològic, les onades de calor que han fet que milers de persones marxin al camp. En el món agrari, sobretot amb la darrera revolta, vam intentar apropar-nos al moviment pagès, perquè pensem que el malestar i la crisi agrícola s’ha de tenir en compte. També hi veiem una oportunitat. A França, entre 2020 i 2030, la meitat dels pagesos es jubilaran. Això vol dir que més del 30% del territori canviarà de mà o d’ús. És una oportunitat per a tornar a agafar aquestes terres perquè les multinacionals no les adquireixen per artificialitzar-les i fer plataformes logístiques o autopistes. Si volem revertir la contaminació i generar un cicle d’aliments de proximitat necessitem un escenari d’un milió de pagesos.
Quines relacions i aliances establiu amb el món agrari? L’extrema dreta, col·lectius identitaris i tradicionalistes, a més de grans empreses, tenen molt poder al camp francès.
Una gran cosa que tenim a França i que és bastant única a Europa és el sindicat Confedération Paysanne. Hi ha pocs espais a Europa on la pagesia d’esquerres tingui aquesta estructura organitzativa. Això prové del Maig del 68, d’una barreja de maoistes, trotskistes, catòlics d’esquerres… A llocs com Nantes, on el moviment va ser molt fort, els tractors obrien les manifestacions, el moviment pagès i moviment obrer, la falç i el martell, es van trobar. No és casualitat que quaranta anys més tard hagi aparegut una ZAD en aquesta zona. Hi ha un imaginari, una cultura col·lectiva que té a veure amb això. D’altra banda, el principal lobby que tenim enfront és el FNSEA. És el sindicat majoritari de la pagesia de l’estat, de l’agroindústria, del poder, del pacte amb el govern de torn, i que cada cop és més proper al Front Nacional. El seu president, Arnaud Rosseau, és un gran empresari del món agrari que dona suport als transgènics o les macrogranges. L’intent d’il·legalització que vam patir fa un any va ser una demanda seva feta directament a Macron. La seva estratègia és la mateixa que la de VOX: crear un fals relat i aprofitar-se, dient que els ecologistes estem en contra dels pagesos (…)”
L’article complert el trobareu aquí: https://directa.cat/les-lluites-ecologistes-shan-centrat-en-lambit-juridic-pero-cal-un-moviment-popular/