Si avui dia ens resulta impossible oposar-nos als disbarats de moltes de les indústries actuals (contaminació, urbanització, desigualtat Nord/Sud, fabricació de armes, …) és perqué ens hem tornat totalment dependents. Quina comunitat és avui capaç de construir o de mantenir casa seva, de fabricar la seva roba, de cultivar els seus aliments , de tenir cura del seu entorn, etc.? Trencada la cadena de transmissió de coneixements heretats i capturada la innovació per experts aliniats amb el capitalisme industrial, els habitants dels països del centre del món, ens veiem condemnats a ser espectadors impotents de la catàstrofe industrial.
La FUNDACIÓ EMPRIUS ens proposa un camí: el comunalisme i el ruralisme. Precisament fa poc, el passat 25 de gener de 2025, a Vic, es va celebrar el Congrés “SENTIT COMUNAL” organitzat per Research & Degrowth i la Fundació Emprius, amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció, THECO i Rebelió Científica.
Els vídeos de les quatre sessions acaben de ser publicats en prou bona qualitat de imatge i sobretot, de so. Estem ben contents de poder-vos-els oferir
1.- ¿Què entenem per decreixement? ¿Què entenem per comunalisme? “Construir comunalismes” és una de las tres línees estratègiques plantejades a el informe “Transició ecosocial ea Catalunya. Una proposta decreixentista” publicat el 2024
2.- ¿Quines experiències de comunalisme s’han donat en els nostres territoris? Què en podem aprendre? Veurem part del seu recorregut històric:
3.- El capitalisme industrial és fonamentalment extractivista. Destrueix terres, societats, climes i experiències de vida amb les seves ànsies de creixement . A més de mostrar-ho, aquesta part presenta un projecte alternatiu amb naturalesa comunalista: la construcció d’autonomia, la reapropiació de les nostres condicions de vida.
4.- Quins són els punts forts i els punts febles actuals de les iniciatives que aposten pel comunalisme i el decreixement? Quins reptes i oportunitats tenen al davant?
Comentario de Maria: No me queda claro la frase “los habitantes de los países del centro del mundo, nos vemos condenados a ser espectadores impotentes de la catástrofe industrial”. Me parece que los espectadores impotentes son y siguen siendo los países del sur global.
Resposta: Gràcies! Tens tota la raó. potser tot@s ens sentim impotents davant aquesta catàstrofe? El comunalisme vol ser una alternativa
No me queda claro la frase “los habitantes de los países del centro del mundo, nos vemos condenados a ser espectadores impotentes de la catástrofe industrial”. Me parece que los espectadores impotentes son y siguen siendo los países del sur global.