Som molts els que sovint critiquem el sistema econòmic en el que estem immersos, i ara, amb l’aparició del Covid és quan s’ha fet més evident que mai, que el sistema està obsolet i no té capacitat de resposta a la greu crisi econòmica que se n’està derivant.
Els anys 90 va aparèixer el moviment del Decreixement, un economista Serge Latouche deia: “el decreixement vindrà imposat pels límits del creixement, no és possible el creixement econòmic continu en un planeta limitat” però el concepte no l’esgrimia com a negatiu sinó com un exemple de quan un riu es desborda i tothom desitja que decreixi perquè les aigües tornin a la normalitat.
El 2011 diversos autors continuen donant forma al concepte de decreixement i el francès Paul Ariès deia: “el concepte del sempre més, produir i consumir sempre més, ens ha portat a perdre la capacitat per posar límits, tot creant una gran desigualtat social i humana i un esgotament del recursos naturals.
Aquell mateix any va aparèixer el moviment del 15M.
El 2011 van començar a organitzar-se, al nostre país, unes ecoxarxes per comarques o municipis. Eren grups de persones que impulsaven la creació de monedes socials, monedes alternatives que potenciaven l’intercanvi a petita escala, entre productors, sobretot agrícoles, i elaboradors de productes bàsics. Aquests tipus de moneda era una alternativa, no solament al petit productor, sinó també al petit comerç que es veia ofegat per les grans superfícies.
Aquí, a l’ecoxarxa del Bages, es va començar a treballar amb la idea de crear una moneda que superés els intercanvis i que potenciés els petits productors, apostant per una agricultura més sostenible, que afavorís el comerç de proximitat i vetllés per un repartiment equitatiu de la riquesa; i en va sortir la moneda nomenada hora.
Hora perquè es va considerar que era el temps que una persona pot dedicar a treballar per la comunitat. Es va començar per organitzar uns mercats que anaven rodant per diferent poblacions de la zona, per tal que la gent ho conegués i servís de relació entre els productors. L’any passat és va obrir el PI Punt ’Intercanvi [email protected] , un lloc físic on es pot anar a comprar el que els productors ofereixen, i es va crear un canal de comunicació per poder cobrir amb hores, els serveis que necessitem com són: reparacions, ajuts de diferents tipus, vendes d’ objectes de segona mà… Tot això ha donat un impuls important a la moneda del Bages.
Cal dir també que amb l’aparició del Covid l’increment de transaccions ha estat espectacular.
El 2021 farà deu anys de la creació de l’hora i el balanç que es pot fer, és que la nostra moneda està força consolidada, amb 400 socis que en formen part. www.ecoxarxadelbages.org
Fa poc s’ha celebrat el “IX encuentro estatal de monedas locales, sociales y complementarias” en aquesta trobada hi ha participat un munt de monedes socials de diferents zones que com la nostra, han sorgit com a iniciativa d’un grup d’activistes, però també les promogudes des dels propis Ajuntaments, com són el cas de la Grama de Santa Coloma de Gramanet, la REC de Barcelona, la Vilawatt de Viladecans, o la de recent creació la Mola de Terrassa impulsada per la XES. Tot això ha començat fa poc i caldrà veure com evoluciona, de moment, però, les expectatives són bones.
L’objectiu comú és que la riquesa que generem entre tots estigui més ben distribuïda i arribi a poder cobrir les necessitats bàsiques de tota la població.
No sé si és un desig, o unes ganes de que hi hagi un canvi important del món que vivim, una esperança en el futur tan incert que tenim al davant.
Gemma Masip Bonet
Gràcies a “Pam a Pam” aquí teniu l’enllaç al mapa de l’economia solidària a Catalunya
I el video de la IX Fira solidària del 4 nov 2020 (tret de https://fesc.xes.cat/repositori?activity=ruralisme-o-barbarie)
