Salinitat: noves aliances

Noves aliances en la preocupació per la salinització d’aigües i sòls per les mines de potassa del Bages.  

Aquest any 2020 han tingut lloc dues trobades de pagesos afectats per la salinització de les mines de potassa de Sallent. L’ Unió de Pagesos juntament amb el projecte Recercaixa Activisme Mobilitzant Ciència va organitzar – miraculosament sortejant les restriccions imposades pel COVID- dues trobades, el 28 de Febrer i el 4 de Setembre. Al taller van assistir també alguns professors de les Universitats de Barcelona, Universitat de Lleida i de la Universitat Pompeu Fabra.

L’objectiu del primer taller va ser mesurar, entendre i parlar sobre l’afectació de la salinització a les aigües del Llobregat i terres del voltant. En el segon taller vam reflexionar sobre com s’ha arribat fins aquest punt i veure com es pot avançar.

El llarg temps que l’explotació de potasses porta en aquestes terres fa patent les diverses preocupacions dels pagesos. Per una part, els pagesos que tenen granges de bestiar van ser els més greument afectats en detectar als anys 70 que l’aigua es salinitzava. La majoria finalment van aconseguir aigua pagant ells mateixos la infraestructura per portar -la. Això els ha ocasionat molt estrès i maldecaps a més de diners. Molts d’aquests pagesos estan ara demanant compensació a rel de la sentència ferma del TSJC del 2014 que obliga  ICL-Iberpotash a indemnitzar els propietaris afectats.  Un pagès comenta però: “Quan tot això va passar jo tenia nens petits, et quedes sense res, m’estava fent la casa aquesta, (…) mare de Déu, això ja no ho pot valorar el perit [que valora les compensacions]”.

Hi ha un altre grup de pagesos i veïns i veïnes que no han estat tan afectats o han arribat més tard i que s’ho han trobat ‘tot fet’. Aquests pagesos tenen por pel que encara pot venir: l’increment de la salinització de sòls i aigües degut als  runams existents, l’ampliació del runam a Súria, l’impacte a llarg termini que poden tenir les obres de restauració i drenatge. Tal com apunta un altre pagès: “El que es el súmmum  és pensar que… d’aquí  20-30 anys, que hi seran els d’ICL? algú es farà càrrec de que les bombes funcionin?“

Un grup que també va participar en aquestes trobades pertany al grup de ProuSal. Amb  tot i que molts no viuen de la terra, porten anys denunciant la salinització del riu i els greus impactes ambientals que això ha causat.

Aquests grups, tal com van compartir en les reunions, tenen moltes preocupacions conjuntes: als pagesos també els preocupa la conservació del medi ambient, del qual de fet depenen i els activistes de Prousal també volen recolzar alternatives sostenibles a la mineria com és l’agricultura, formen per tant una aliança clara i estratègica. Les demandes actuals que més els preocupen  són la desviació de les aigües de l’EDAR de Manresa per la mina de Súria acabada d’aprovar per l’ACA, amb quina aigua es farà la dessalinització del Runam del Cogulló de Sallent que pot “deixar el riu sense aigua!” i l’impacte de l’ampliació de la mina de Súria al Cardener i al Llobregat.

Un altre punt on tots estan d’acord es que “ningú  vol tancar la mina” ja que genera molts llocs de treball. Ens trobem actualment en un context on molts treballadors han estat acomiadats i molt llocs de feina subcontractats estan en condicions d’alta precarietat. Es possible que els treballadors estiguin veient que l’empresa no compleix les seves promeses, ni laborals, ni ambientals? L’empresa al cap i a la fi te l’obligació de guanyar diners com a objectiu principal. Seria llavors possible una aliança entre els treballadors i els pagesos afectats, per tal de demanar a l’empresa que compleixi les seves obligacions – tant ambientals com laborals?

Finalment cal ressaltar una nova aliança que ha sorgit en aquests últims mesos amb aquestes trobades: l’aliança entre pagesos afectats i alguns professors universitaris. Molts professors i  investigadors a les universitats tenen una vinculació molt estreta amb el territori i volen ajudar – cal crear més vincles entre comunitats afectades per impactes ambientals i científics que poden facilitar que aquests grups utilitzin el llenguatge científic per fer les seves denúncies-. Moltes vegades els pagesos ja saben que el seu sòl o la seva aigua està contaminada però tan el llenguatge científic com les mesures concretes , són eines  poderoses per defensar-se davant les empreses, davant l’administració, en un jutjat. Busquem aquestes aliances – hi ha molts científics i científiques a les nostres universitats disposats a col·laborar.