Els treballadors i el medi ambient perden, ICL guanya.

Dimarts 28 de juliol de 2020, el Consell Comarcal del Bages (CCB) va convocar el Fòrum de la Mineria amb caràcter d’urgència degut als darrers esdeveniments. Segurament no aturarà el tancament, ja anunciat, de la mina de Vilafruns -extremadament mal gestionat per part d’ICL- ni l’acomiadament de gairebé 300 treballadors d’empreses subcontractades per ICL Iberia.

Un Pla Fènix que no es compleix, tres plantes de sal de les que només n’hi ha una,… com ha dit l’alcalde de Cardona i també nosaltres: Tot són promeses que acaben en mentides. Deixen sols als minaires, que només recolza un CCB que no obliga ICL a fer res: d’això se’n diu privatitzar el beneficis i socialitzar les pèrdues.

No va assistir al Fòrum ni el president d’ICL Iberia Carles Aleman, ni la directora d’operacions Cristina Arespa, ni el director de Recursos Humans Francesc Cartanyà, i de la Generalitat només dos Directors Generals, a part dels càrrecs comarcals: gairebé se’n diu desistiment de responsabilitats.

Els comitès d’empresa completament astorats perquè no s’abordava el tema dels acomiadaments, demanant a l’empresa i també a l’administració que es busqui una solució perquè la mina de Vilafruns no tanqui i no es perdin aquests llocs de treball. Fora, els minaires molt emprenyats feien soroll perquè no es parlava dels acomiadaments . Una mentida més.

Una vegada més i ja en van moltes que tothom s’omple la boca del concepte “mineria sostenible”. Quina pena. Tothom en parla i ningú no sap què vol dir. Mentides i promeses i cap garantia que una mineria sostenible sigui una realitat del present i un repte de futur. Els càrrecs comarcals demanen un pla de viabilitat sense concretar i sense acusar ICL.

Deutes mediambientals que paguem entre tot@s, deute social que paguen ara els treballadors acomiadats i deute com a societat per permetre que una empresa com ICL s’abraoni sobre el nostre territori i s’enriqueixi menyspreant treballadors i malbaratant els nostres recursos. Aquesta és la “mineria sostenible que volem”? Nosaltres, no!

El castellet i l'entrada de la mina de Vilafruns, imatge del 2010, quan tapaven el runam

La nostra moció, la que vam portar al Fòrum:

Aquesta vegada la multinacional ICL ha certificat que treballadors de la mina i ecologistes estem al mateix bàndol. Ho ha certificat perquè ens ha mentit a tots: els llocs de treball estan en perill per decisions de benefici empresarial, i seguim sense tenir resolt l’immens deute mediambiental que pot quedar sobre les nostres esquenes, la de tots els ciutadans del país.

Tristament, hem anat veient com si fos en càmera lenta els diferents passos d’un robatori, especialment fet a les generacions venidores: que si al 2003 ja hi havia un pla de restauració aprovat, que si al 2016 ja no hi haurà abocaments enlloc, que si farem tres plantes de sal vacuum, … no cal que fem cap llista perquè tots els que som aquí sabem que hi ha hagut MENTIDES i que la Generalitat, el Govern Central i fins i tot la UE han fet veure que se les creien, han amagat el cap sota l’ala defensant un model de desenvolupament que no és el nostre i que creiem que no fa cap bé a la nostra gent.

Les preguntes són: Amb quants diners comptarem si se’n van? Què se’n farà dels treballadors? I dels residus? Haurem de fer servir els recursos públics tant per cobrir subsidis d’atur com per restaurar els runams? On han anat a parar els enormes beneficis dels anys anteriors? Acomiadaran i haurem de pagar entre tots? I a més, l’aigua serà més cara sempre perquè s’haurà de dessalar el Llobregat?

Hi ha la possibilitat de que estem arribant al final d’aquest episodi que més endavant s’explicarà als nens i nenes com exemple de robatori. Nosaltres encara creiem que li podem donar la volta i reivindicar que cap empresa tregui beneficis de fer-nos més pobres.