Les polítiques urbanístiques de molts ajuntaments agreugen el canvi climàtic i, per tant, la sequera
La plataforma TAULA DEL LLOBREGAT, davant l’entrada en vigor de la fase d’emergència del Pla Especial de Sequera del sistema Ter Llobregat, considera imprescindible recordar que aquesta sequera no és el problema, sinó un efecte més del veritable problema: la crisi ecològica global. Una crisi que s’expressa a nivell climàtic amb una alteració profunda dels patrons que havien fet dels darrers mil·lennis l’època més estable quant a clima de la història del planeta, i que ara s’estan trencant per l’acció directa de l’ésser humà. Resulta inconcebible com, en una situació dramàtica com la que vivim, no es posi tota l’atenció mediàtica i política a impulsar les polítiques públiques per a frenar ràpidament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), causants de la crisi climàtica.
En aquest sentit, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet assenyala els ajuntaments metropolitans per la seva responsabilitat a mantenir una lògica de creixement permanent que està darrera de la crisi ecològica global, tal com assenyala tossudament la ciència (IPCC, IPBES). El planejament urbanístic vigent als municipis metropolitans del Baix Llobregat permet fins a 70.000 pisos nous, i cap ajuntament no ha plantejat desqualificacions per protegir terrenys. Però, encara més greu, la proposta de Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) planteja incrementar el sostre de nous habitatges a l’entorn metropolità fins als 240.000 d’aquí a 2040, el doble dels 117.000 previstos fins ara.Aquest urbanisme desaforat agreujarà enormement el drama actual per sequera, de tres maneres.
- D’una banda, amb emissions massives de GEH. La metodologia OERCO2 permet estimar les emissions associades a la construcció d’habitatges, i per als models constructius propis de l’entorn metropolità, 240.000 pisos equivaldrien a un volum d’entre 16 i 18 milions de tones de CO2.
- En segon lloc, el creixement urbà porta a nous consums d’aigua potable, tant a nivell residencial com turístic, perquè cal recordar el creixement dels habitatges destinats al turisme en tot l’entorn metropolità, que expulsa població autòctona i encareix extraordinàriament els preus.
- I en tercer lloc, el creixement urbà que es projecta a la comarca reduiria la capacitat de recàrrega natural dels aqüífers, ja que una part important dels plans urbanístics afecten espais agraris i forestals, els quals, en cas d’urbanitzar-se, deixarien de ser permeables i ja no podrien filtrar l’aigua de pluja cap al subsol. Així, doncs, a la vegada que s’augmentaria la demanda de consum d’aigua es reduirien les reserves hídriques locals.
Per aquests motius, LA TAULA DEL LLOBREGAT considerem els municipis com a corresponsables en la crisi de sequera extrema que vivim i els exigeix un canvi de paradigma, renunciant al creixement pel creixement i apostant per la resiliència, el manteniment i recuperació d’ecosistemes naturals i espais agraris de producció ecològica, i per mesures contundents per treure l’habitatge d’un mercat desbocat i convertir-lo en un dret social real.
Copiat amb permís de https://sosbaixllobregat.cat/les-politiques-urbanistiques-de-molts-ajuntaments-agreugen-el-canvi-climatic-i-per-tant-la-sequera/
UNA MOSTRA BEN ACTUAL, a MARTORELL:
La nostra opinió sobre aquest pla de “Infraestructura de protecció del front urbà del barri de la Vila de Martorell” és molt negativa ja que l’infraestructura verda de protecció en lloc de disminuir el risc l’augmentará i la cota d’inundacio T-500 passarà de la cota 56 a la 59. (La nova mota de protecció esta pensada per la T-100)
Per consultar la documentació de la nova mota de protecció, la
redacció del projecte executiu, l’execució de l’obra, la direcció facultativa d’obra i la coordinació de seguretat i salut per a la realització de l’obra, accediu aquí
RESULTAT: MENYS ESPAI PEL RIU I MÉS PER LA CIUTAT
A més a més:
No compleix el Pla General!. Encara que l’ACA està fent un informe, molt ens temem que faran com sempre: informar favorablement amb condicions. La darrera vegada es va tractar de fer edificis sobre columnes. Aquesta vegada no hi haurà edificis, només una zona verda de protecció per l’avinguda de retorn a T-100 a la cota 54,3
ELS NOSTR@S AMIC@S del país veí JA HO DIUEN BEN FORT : ENDARRERA L’ASFALT!!!
Aprofitem per fer-vos a mà la darrera versió del Manifest per a l’alliberament del peatge de la C-16. a la que ens hem adherit com a TAUL A DEL LLOBREGAT
Per consultar la documentació de la nova mota de protecció
Redacció del projecte executiu, l’execució de l’obra, la direcció facultativa d’obra i la coordinació de seguretat i salut per a la realització de l’obra “Infraestructura de protecció del front urbà del barri de la Vila de Martorell”
https://contractaciopublica.cat/ca/detall-publicacio/300089369