Vivim en un planeta finit i limitat, com és evident. El concepte de límits planetaris, presentat per un importantíssim grup de científics el 2009 a Estocolm i actualitzat cada any, presenta un conjunt de nou límits planetaris dintre dels quals la humanitat pot seguir desenvolupant-se i prosperant durant generacions . Aquí tenim la seva web i aquesta que hem penjat és la darrera imatge fruit de la seva anàlisi. Amb tot i que el límit sisé transgredit és el que menys s’ha transgredit, l’ús d’aigua dolça, aquesta transgressió és en l’origen de moltes malalties transmissibles i de molts conflictes armats i situacions d’explotació.
Efectivament, la major part de l’aigua disponible al planeta és aigua de mar (aproximadament el 97%). Un 2% adicional existeix en forma de gel als casquets polars i glaceres i NOMES L’1% ÉS AIGUA DOLÇA (bona part no apta pel consum degut a contaminants provinents de l’activitat humana, que pertorba no només les masses d’ aigua dolça sinó també l’aigua continguda a les plantes, el sòl i fins i tot a la pluja).
Sota el paradigma científic dels límits planetaris, al que ens adherim, creiem que ens cal canviar la mala gestió de l’aigua que hem fet durant la industrialització i que ha portat al món a la disminució de la quantitat i qualitat de l’aigua dolça de què disposa. Estem fermament convençuts que la manera de rescabalar-nos és respectant el conjunt del planeta, respectant els altres éssers vius, tornant la vida als rius i no ofegant el mar.
Per això no estem d’acord amb la interconnexió de xarxes recentment -un cop més- proposada per l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, format pels col·legis d’Enginyers Industrials, de Camins, Canals i Ports, Agrònoms i Economistes, que proposa mesures estructurals com un “Corredor de l’Aigua” que connecti, per fer front a situacions puntuals i amb un caràcter reversible, el sistema Ter-Llobregat amb el del Consorci d’Aigües de Tarragona.
Els diaris han escampat aquesta opció tecnocràtica com si fos la solució i per això en tornarem a parlar. De moment, us posem algunes cites per poder seguir el tema, encara que sigui a la contra:
https://www.eic.cat/noticies/propostes-observatori-davant-la-sequera-als-mitjans
Hola
qui està davant d’això és un enginyer que és diu Carles Conill amb el que jo he estat en alguns debats i la seva opció és la del “per si un cas”, o sigui ho fem i encara que no serveixi ja ho tenim per si un dia ho necessitem.
El mateix que ens van dir el 2003 quan es va aprovar el PHN, “fem el tub fins a Murcia i si desprès no es fa servir no passa res”…el ciment ja estarà posat…
Salut
Gràcies, Narcís
Mirarem de tenir un argumentari ben construït i tornarem a parlar de la interconnexió de xarxes i dels tubs. Recordem un comentari teu, fa molt temps “L’aigua a Catalunya, ja no va pels rius sinó pels tubs!” Una abraçada