La pagesia accepta les reduccions d’aigua i el repte que la sequera els imposa.
Important declaració dels coordinadors comarcals de la Unió de Pagesos del Baix Llobregat i del Bages

Ramon Figueras, coordinador comarcal d’Unió de Pagesos al Baix Llobregat

Josep Guitart, coordinador comarcal d’Unió de Pagesos al Bages
En època de canvi climàtic, amb sequeres perllongades i avingudes imprevisibles, cal pensar molt bé en els usos que cal prioritzar.

El pantà de la Baells a vista de dron,, desembre 2022. Regió7
A finals de novembre el govern de la Generalitat va activar la fase d’alerta a la conca del Ter -Llobregat. Entrar en aquesta fase significa, entre d’altres mesures, l’obligació de reduir el consum en alguns usos, per exemple, un 25 % en els agrícoles i 10% en els ramaders. Aquesta afectació impacta bàsicament al regadiu del canal de la dreta del Llobregat, que rega la major superfície del Parc Agrari del Baix Llobregat, i en tot el sector ramader de la comarca del Bages i Berguedà. A banda d’aquesta reducció general del reg, es preveu una substitució progressiva del cabal provinent dels embassaments pels de la Depuradora del Prat, que pot arribar al 50 % fins al mes de març, si la situació de sequera no canvia.
La manca de pluja, acumulada durant tants mesos, obliga a tota la societat a ser responsable i a reduir el consum d’aigua. La pagesia accepta el repte. La sequera del 2008 ens va deixar alguns aprenentatges per a futurs episodis de sequera. Esperem que tot el que aleshores es va preveure ara funcioni correctament.
Ara bé, la responsabilitat ha de ser compartida. El Llobregat és un riu cansat. En el seu curs trobem més de 200 captacions. És un riu altament antropitzat que aporta molta riquesa al territori.
En època de canvi climàtic, amb sequeres perllongades i avingudes imprevisibles, cal pensar molt bé en els usos que cal prioritzar. No sembla molt coherent que l’aigua utilitzada per a la producció d’aliments s’hagi de reduir en un 25%, i la utilitzada per a usos recreatius que s’han de regar, com ara un camp de golf, només n’hagi de reduir un 5% més, fins arribar al 30%. Potser també seria hora que, com a societat, ens qüestionéssim la necessitat de mantenir algunes activitats clarament insostenibles.
La reivindicació històrica de la pagesia i el veïnat del Bages respecte de l’impacte dels runams salins de Sallent i Súria, va entrar en una nova fase el 2017. Una sentència del TSJC va posar fi als abocaments i va donar un termini de 50 anys per a restaurar els runams. Ben al contrari de donar compliment a la sentència, el runam no es mou ni un centímetre. L’ACA, l’any 2021, va aprovar la infraestructura que permet bombejar aigua de la depuradora de Manresa fins a la mina de Súria per a diluir la salmorra i enviar-la, a través de canonades, cap al mar. Això permet continuar amb la producció de sal, però sense acumular residus. Una instal·lació semblant s’ha previst a Sallent per eliminar el runam condemnat per la sentència.
Finalment, doncs, 8 Hm3 que podrien anar al riu per mantenir el cabal ecològic, continuar abastint l’horta del Parc Agrari i servir per l’ús d’aigua de boca, s’utilitzaran, quan entri en funcionament el sistema, perquè una empresa privada continuï produint residus i sense donar compliment a la sentència que els obliga a desfer el runam.
Com a societat tenim la responsabilitat d’exigir a les administracions que vetllin pel compliment de les sentències i posar de manifest les prioritats que cal garantir. Per Unió de Pagesos del Bages i del Baix Llobregat, les prioritats estan clares. Preservació de la qualitat ambiental i producció d’aliments de qualitat i de proximitat.
La pagesia accepta les reduccions d’aigua i accepta el repte que la sequera els imposa
Comentari de Narcís Prats:
Totalment d’ACORD. I cal reduïr les minicentrals i augmentar els cabals ambientals per tal que l’aigua arribi al Baix Llobregat abm la qualitat suficient. L’ACA vol reduïr el transvassament del Ter, però té oblidat en gran part el Llobregat. El lobby de la sal i els de les minicentrals tenen més poder que l’ACA. I dins de l’ACA hi ha elements que no deixen avançar en les polítiques de sostenibilitat. Els mateixos que han lograt que als millors tècnics de l’ACA s’els hagi comdenat per fer la feina ben feta i volguer implementar un model diferent de gestió de l’aigua.
Totalment d’ACORD. I cal reduïr les minicentrals i augmentar els cabals ambientals per tal que l’aigua arribi al Baix Llobregat abm la qualitat suficient. L’ACA vol reduïr el transvassament del Ter, però té oblidat en gran part el Llobregat. El lobby de la sal i els de les minicentrals tenen més poder que l’ACA. I dins de l’ACA hi ha elements que no deixen avançar en les polítiques de sostenibilitat. Els mateixos que han lograt que als millors tècnics de l’ACA s’els hagi comdenat per fer la feina ben feta i volguer implementar un model diferent de gestió de l’aigua.