ICL menteix, La Generalitat fa veure que s’ho creu i nosaltres presentem una al·legació

No estem d’acord:  no  es compliran els objectius  del Pla Phoenix enumerats  al DOGC 8027:

• Ja no es compleix que doni “ocupació directa a 1.200 persones”.
• No s’ha produit el tancament ordenat de l’activitat a Sallent(…) amb  la transferència de l’activitat a Súria, molt menys encara s’està fent d’una manera que  permeti la restauració dels dipòsits salins.
• No es complirà “l’increment de la producció  fins a (…) 750.000 tones l’any de Sal Vacuum d’alta puresa.

Instal·lacions de ICL a Súria

Amb tot i les sentències ordenant plans de restauració i  retirada immediata del runam, amb tot i les condemnes penals per negar la salinització, amb tot i tenir una denuncia  a punt d’entrar al Tribunal de Justícia Europeu  exigint una fiança proporcional al volum del dany causat, amb tot i la Directiva Marc de l’Aigua que parteix del principi de qui contamina, paga, veient com han anat les coses fins ara, més aviat ens sembla que es complirà la pitjor distòpia: ICL marxarà del nostre país deixant els treballadors sense feina i  amb subsidis a càrrec de l’administració pública i   immenses muntanyes de runams que salinitzaran la poca aigua que tenim al Llobregat, una costosa dessalinització que haurem  de pagar entre tot@s.

Precisament el XI Congres ibèric de Planificació i Gestió de l’aigua ha reclamat valentia a les administracions públiques per prendre mesures cap a una transició hídrica justa i Elisa Vargas, responsable de Polítiques  a la Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea, ha assegurat que els fons europeus per la pandèmia són una oportunitat per invertir en la transició hidrològica

Així doncs,  mostrant les mentides contingudes en el Pla Phoenix, demanem  que no es doni l’ aigua de l’EDAR de Manresa  a ICL com preten el DOGC  8214  i que aquesta negativa sigui el principi d’ un replanteig de la política  que han seguit les administracions fins ara en el tema de les mines de potassa del Bages, i per tant,

• Que s’obligui a l’empresa a deixar una fiança proporcional a la restauració dels runams i s’estableixin clarament les obligacions i els terminis  per a eliminar-los, com recomana l’informe del CUSA.
• Que s’asseguri el lloc de treball als treballadors actuals si no tenen ocupació a la mina, donant-los feina en la restauració dels runams, així com es plantegi un pla de reconversió industrial de la comarca, coherent amb un desenvolupament equitatiu i sostenible
• Que s’estudiï la manera d’aprofitar les riuades per fer servir l’aigua que es necessita per restaurar els runams sense prendre aigua del Llobregat.

Aqui podeu descarregar  l’al·legacio que hem presentat des de la Taula del Llobregat, a més d’altres entitats.

Jaime, 2012- El riu Llobregat al seu pas per Monistrol