Martorell i el Prat, en els mateixos estudis

Històricament, les actuacions al tram final del riu Llobregat sempre s’han realitzat a trossos. Cada ajuntament, amb més o menys sort, ha fet els seus treballs limitats a l’àmbit del propi terme municipal, sense tenir en compte el conjunt d’aquest enclavament natural.

Com ja va fer amb el projecte del camí del riu, que està traçant una via per bicicletes  de 30 quilòmetres, l´Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) pretén posar ordre i aplicar una visió conjunta sobre el tram metropolità del riu, que va des de Martorell fins a la desembocadura situada al Prat de Llobregat. És per això que el *AMB acaba d’obrir la licitació de dos estudis que apliquen aquesta òptica global. Estudis que examinaran a fons la connectivitat ecològica i la biodiversitat i que poden ser el preludi d’un pla director específic del Llobregat que planegi  la millora de la zona amb la vista posada a llarg termini. “Els estudis en l’àmbit metropolità del riu Llobregat sempre han estat molt locals”, considera Laura Cid, tècnica d’Urbanisme de l`AMB. Aquests estudis  nous “serviran per  veure si té sentit elaborar un pla estratègic. Estudiem el que tenim per  veure cap on cal anar. Volem donar-li al tram final del Llobregat un marc comú”, afegeix.

Els estudis, que poden ser el preludi d’un Pla Director, s’han licitat per 147.000 euros. Mentres que en l’estudi sobre la connectivitat ecològica s’invertiran 60.000 euros, altres 87.000 aniran destinats a analitzar la biodiversitat. “Encara que siguin estudis diferents, van de bracet”, resol Cid.

A  l’avançament  del nou Pla Director Urbanístic (PDU) ja consten alguns estudis inicials sobre aquestes temàtiques –vegeu  mapa adjunt a aquesta informació– que abasten tota la metròpolis barcelonina. Ara es pretén un pas més: analitzar minuciosament el Llobregat. L’estudi sobre la connectivitat ecològica radiografiarà a fons els corredors mediambientals, que són espais que faciliten l’intercanvi i el pas d’espècies d’animals. “Aquestes zones són les que garanteixen la biodiversitat. Si s’aïlla, acaba morint”, assegura Cid.

Alguns d’aquests corredors biològics connecten punts com el parc natural de Collserola o les serres de l`Ordal amb el riu Llobregat. “Volem mirar els punts crítics que impedeixen la connectivitat ecològica per la fragmentació que pateixen”, explica  la tècnica de l’ AMB. El Llobregat, durant dècades, ha vist créixer a la seva vora tot tipus d’infraestructures que han minvat la seva capacitat natural. Un exemple d’aquests connectors en perill és el torrent de Can Miano, situat entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, que vincula el riu amb Collserola. En aquest torrent, un polígon, una carretera i diversos ponts minven el seu potencial.

Segons la licitació, aquest estudi hauria d’arrencar enguany per a acabar al 2022. La radiografia de la biodiversitat del tram metropolità del Llobregat, que també té el seu horitzó  el 2022, investigarà la flora i la fauna de la zona. “Fins avui dia, els espais protegits com el Delta del Llobregat estan molt estudiats, però la resta no. Sembla que només hi ha biodiversitat al Delta i que tota la resta sigui un desert, quan no és així“, assegura  Cid. “Alguns ajuntaments sí que han estudiat la seva zona i les espècies que els han interessat”, matisa. Però ara el repte és examinar tot l’àmbit. “Volem veure el valor que té, que no el sabem realment”, considera. Es pretén incorporar una visió metropolitana evitant que cada municipi faci la seva Els estudis previs del PDU marquen punts crítics ecològics en localitats com Martorell, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei i El Prat de Llobregat. Es tracta d’espais que requereixen una millora des del punt de vista mediambiental. La licitació marca a amfibis, papallones, quiròpters, peixos, ocells, invertebrats aquàtics, líquens i orquídies com a grups de fauna i flora prioritaris per estudiar. També es pretén recopilar informació sobre les espècies invasores. “S’han establert aquests criteris perquè no sigui inabastable, és una manera de començar”, defineix  la tècnica de l’AMB. (Extret del reportatge de  Josep Polo a la Vanguardia el 28/10/2020)

Més informació : https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20210110/6178056/pandemia-acelera-inversion-rios-metropolitanos-llobregat-besos.html

Spread the love
Aquesta entrada ha esta publicada en Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, Especulació urbanística, Gavà, Hospitalet, Investigació i recerca, LLobregat, Martorell, Prat de llobregat, Sin categoria, Viladecans. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.