DARRERA NOTÍCIA !!!
El jutjat penal nr.1 de Manresa, en auto emès el 17.01.2022 i comunicat el dia 3 de febrer del 2022 a les parts interessades, refusa el Pla de recuperació ambiental presentat per l’empresa Iberpotash per no oferir garanties d’eficàcia plena.
L’auto dona un termini d’1 mes a Iberpotash per millorar el Pla de recuperació ambiental. En cas que aquest hipotètic segon Pla no fos tampoc aprovat, el jutjat traslladarà el requeriment de l’execució d’un Pla de recuperació ambiental de les aigües salinitzades al departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua.
La sentència 242/14 del 18.12 2014 va condemnar tres executius d’Iberpotash pel delicte ecològic de salinització de les aigües i a l’empresa a presentar i executar un Pla de recuperació ambiental per restituir la qualitat de les aigües afectades. El Pla presentat per Iberpotash consisteix en una sèrie de captacions de surgències salines, les principals de les quals formen part també del conveni signat el 2015 entre els departaments d’Economia i Empresa i de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i Iberpotash i dels programes de restauració aprovats per les explotacions mineres de Súria i de Sallent-Balsareny. Després d’estudis, de tràmits al jutjat i de l’assessorament tècnic d’un pèrit en hidrogeologia nomenat pel propi jutjat, la jutgessa ha resolt rebutjar el Pla de recuperació ambiental presentat per Iberpotash per insuficient i perquè no dona resposta plena a l’obligació de retornar les aigües a la qualitat original. D’aquesta manera, la jutgessa atén els arguments del fiscal de medi ambient en el sentit que el Pla de recuperació és insuficient i els del Col·lectiu Ecologista L’Alzina en què cal complir plenament la disposició executòria de la sentència.
El Cogulló solar plant
Al nostre país estem acostumats a passar l’arada davant dels bous, a invertir l’ordre de les coses fent més aviat allò que s’hauria hagut de fer més tard; a obrar precipitadament, a excedir-nos, a precipitar-nos. A vegades però, ens n’adonem, rectifiquem i amb penes i treballs, sabem trobar un camí millor, fer les coses en ordre, ben fetes.
El Cogulló i els altres runams són una il·legalitat: No hi haurien de ser, són un disbarat que mostren la poca força dels nostres governs (estatal i nacional) per posar regles a les multinacionals. ICL ha estat contaminant i nosaltres, contra tota lògica, pagant més cara l’aigua i disposant-ne de menys, degut a tot el que ICL ha estalviat.
Una sentència penal obliga ICL -Iberia a fer-se càrrec del cost econòmic de la recuperació ambiental fins l’eliminació de la salinitat. (Aquesta és la sentència a què es refereix la nota d’actualitat de més amunt ) Una altra sentència del TSJ de Catalunya obliga a retirar sense excusa l’abocat al Cogulló després de 2008. Fins ara, els famosos advocats de la multinacional israeliana han aconseguit dilatar l’execució de les sentències fermes amb excuses de restaurar a base de produir sal vacuum: han fet volar coloms anomenant-los Pla Fènix.
Amb els pantalons ben avall, els nostres governs estan permetent que ICL ja no contracti treballadors directament, que agafi més de 10 Hm3 d’aigua del Llobregat, que faci un runam temporal a Súria i que n’ampliï la capacitat… el pacte al que han arribat els nostres governants i la poderosíssima ICL se’n diu PDU de la mineria.
Ara ICL té més gana, no en té prou: Ja ha aconseguit que els governs beneeixin la dilatació en el temps del compliment de les sentències i que en facin un control lax. Ara vol blanquejar el robatori que fa al nostre país, vol que ens creguem que practica una mineria sostenible: Promou curses, trobades i concerts dalt del Cogulló i … Taxan! Taxan! Ha inventat… posar plaques solars al runam de Sallent i tapar amb plàstics el runam de Cabanasses. Atenció, però: la realitat no és la que diuen i voldrien: el TSJ ha acceptat a tràmit tant la discussió de la fiança com la revisió del pla de restauració, hi ha sis sentències condemnatòries, La Comissió Europea ha fet un advertiment i l’expedient és a les portes del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Des de ProuSal voldríem no passar l’arada davant dels bous i per tant, que la demanda que ha fet ICL de revisió del PDU servís per fer un replanteig de la política que han seguit les administracions fins ara:
- Que s’aturin els projectes del “Cogulló solar plant” i de tapar la mina de Cabanasses.
- Que s’obligui l’empresa a deixar una fiança proporcional a la restauració dels runams i s’estableixin clarament les obligacions i els terminis per a eliminar-los, com recomana l’informe del CUSA.
- Que s’asseguri el lloc de treball als treballadors actuals si no tenen ocupació a la mina, donant-los feina en la restauració dels runams, així com es plantegi un pla de reconversió industrial de la comarca, coherent amb un desenvolupament equitatiu i sostenible.
- Que s’estudiï tècnicament d’on treure l’aigua que es necessita per restaurar els runams sense prendre aigua del Llobregat.
Serviran els 10 M€ demanats en l’esmena al pressupostos presentada per ERC per passar l’arada com ha de ser, darrere dels bous i per tenir ICL ben lligat?
Retroenllaç: Marques d’aigua, ICL, UE | Taula del Llobregat