Pedro Arrojo, entrevistat per Herrera el 5 d’agost passat, entre altres coses, afirma que davant la disminució de cabal dels nostres rius (d’un 25% a un 40%) prevista amb el canvi climàtic ni serveix fer transvassaments ni construir més embassaments, i que un problema greu són el milió de pous il·legals que hi ha a Espanya.
En la darrera sessió del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA), Ecologistes en Acció ha reclamat, en forma de vot particular, la necessitat d’ampliar sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) i xarxes separatives, així com un impuls normatiu específic per a l’aprofitament d’aigües pluvials.(més informació a (https://www.ecologistasenaccion.org/205828/)
A la Taula del Llobregat creiem que les solucions de caire social són més importants i decisives que les petites aportacions que podem fer cadascun de nosaltres. Que tot@s funcionariem millor si els poders públics procuressin l’interès general i no afavorissin als que ja tenen molt i volen més. Ara bé, donada la greu situació de sequera que patim i aquest canvi climàtic que marcarà la nostra vida, a més a més de sumar-nos a la demanda de mesures que ho afavoreixin, ens preguntem: COM PODEM ESTALVIAR AIGUA A CASA?
El tema és molt simple: recollir l’aigua de pluja, emmagatzemar-la i poder-la fer servir per usos que no necessiten de l’aigua potable. Ens farà falta, doncs, conduir la major part de l’aigua de pluja que cau a la nostra teulada per canalons a uns bidons, dipòsits o similar per després poder-la fer servir. Elements molt importants són els filtres i/o decantadors que eviten que l’aigua- especialment de la primera pluja si fa temps que no plou- entri als dipòsits individuals o comunitaris.
AQUAESPAÑA, amb la col·laboració de bons amic@s de la TAULA, va fer aquesta “GUIA TÉCNICA DE APROVECHAMIENTO DE AGUAS PLUVIALES EN EDIFICIOS” el 2011, i la va revisar el 2016 . Us la recomanem i aquí la podeu baixar en pdf.
Coópolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, ha organitzat un cicle online de xerrades ” De les comunitats energètiques a les comunitats de recursos” de 90 minuts de durada, els dimarts de cada setmana. Desafortunadament pel tema que ens ocupa, la sessió sobre Comunitats Hídriques es va fer el passat 14 de juliol i es va centrar en explicar l’exemple de la Comunitat Hídrica de Sants de la mà de les seves impulsores, i va obrir un espai d’intercanvi. El dia 22 de setembre la sessió serà sobre Comunitats Energètiques i recollirà els exemples de Comunitats Energètiques a la ciutat de Barcelona com a casos paradigmàtics. Més informació a https://www.bcn.coop/agenda/comunitats-energetiques-recursos/ Ens diuen que ESF està preparant una guia amb el material de les jornades, a la que podrem accedir aviat.
Altre tema és què fer i què fem amb l’aigua que plou sobre les ciutats i que va a les depuradores i les sobrepassa, als rius i els fa sortir de mare.. en parlarem un altre dia.
Comentari de Ava Hervieu:
Bon dia,
Recuperar les aigües pluvials per fer-les servir dins dels edificis és virtuós. En zones urbanes, una altra via que em sembla molt interessant és, en comptes de muntar infraestructures subterrànies (molt sovint cares i amb problemes de manteniment, ja que no es veuen des de fora) com hem fet fins ara per fer “desaparèixer de la vista” el problema de l’aigua, repensar l’ordenació dels espais públics per afavorir la restitució de l’aigua al sòl, en zones vegetalitzades, més baixes que la zona que produeix aigües pluvials per així poder conduir-hi l’aigua per gravetat.
Ara la política de l’aigua a França incitiva aquesta gestió, i cada cop hi ha més exemples de realització. Últimament, es parla molt dels patis “oasis” de les escoles, que són més frescos i pedagògics que els patis tradicionals.
Aquesta manera de gestionar les aigües pluvials té beneficis respecte a l’adaptació de les ciutats al canvi climàtic amb la reducció de la calor per illes de vegetació al mig del mineral, i també participa en el recarregament amb aigua de les capes freàtiques.
Poso aquí uns enllaços:
https://www.youtube.com/watch?v=x-WQAgnM2NA
https://www.mavillepermeable.fr/
https://youtu.be/Nd6-hfAXHeE
https://www.youtube.com/watch?v=xXQtcYsqvLA
https://www.cerema.fr/fr/actualites/desimpermeabilisation-renaturation-sols-nouvelle-serie
Comentari de [email protected]: Gràcies, Ava. Farem una entrada propera sobre la recollida d’aigua urbana i tindrem molt en compte les teves observacions.
Bon dia,
Recuperar les aigües pluvials per fer-les servir dins dels edificis és virtuós. En zones urbanes, una altra via que em sembla molt interessant és, en compte de muntar infraestructures subterrànies (molt sovint cares i amb problemes de manteniment, ja que no es veuen des de fora) com hem fet fins ara per fer “desaparèixer de la vista” el problema de l’aigua, repensar l’ordenació dels espais públics per afavorir la restitució de l’aigua al sol, en zones vegetalitzades, més baixes que la zona que produeix aigües pluvials per conduir l’aigua per gravetat.
Ara la política de l’aigua a França incitiva aquesta gestió, i cada cop hi ha més exemples de realització. Últimament, es parla molt dels patis “oasis” de les escoles, que són més frescos i pedagògics que els patis tradicionals.
Aquesta manera de gestionar les aigües pluvials té beneficis respecte a l’adaptació de les ciutats al canvi climàtic amb la reducció de la calor per illes de vegetació al mig del mineral, i també participa en el recarregament amb aigua de les capes freàtiques.
Poso aquí uns enllaços:
https://www.youtube.com/watch?v=x-WQAgnM2NA
https://www.mavillepermeable.fr/
https://youtu.be/Nd6-hfAXHeE
https://www.youtube.com/watch?v=xXQtcYsqvLA
https://www.cerema.fr/fr/actualites/desimpermeabilisation-renaturation-sols-nouvelle-serie