Tornen els talls de l’aigua??

Un Pacte de Barcelona per la Vida

Les empreses, els bancs i els fons voltors no estan disposats a posar els seus beneficis al servei d’aquesta crisi , com ho estem fent totes des de les nostres cases i cossos: perdent la feina, patint ERTOs, compaginant teletreball i cures…

En les darreres dècades hem anat veient com les empreses transnacionals cada cop acumulaven més poder econòmic. Mentrestant els Estats, les administracions i les famílies en perdíem cada cop més sota la dictadura del capital i la por. En aquesta batalla pel poder qui l’està perdent som la ciutadania, el medi ambient i tot allò que ens ajuda a sostenir la vida.

En plena pandèmia llegíem perplexes com l’associació de Gestoras de Agua (AGA) enviava una carta a la ministra Teresa Ribera demanant via lliure per tornar a tallar l’aigua. Segons expliquen, la mesura presa pel Gobierno d’impedir els talls de subministrament entranya “risc d’insolvència per als operadors del cicle urbà de l’aigua”. El que volen dir amb això és que aquesta mesura suposa un risc per als seus beneficis. Un sector que mou uns 3.500 milions d’euros l’any. I que ara no està disposat a posar els seus beneficis al servei d’aquesta crisi que vivim, com ho estem fent totes des de les nostres cases-cossos: perdent la feina, patint ERTOs, compaginant teletreball i cures…  Al contrari, ells intentaran sortir reforçats d’aquesta crisi, amb velles receptes que ja hem comprovat que només funcionen per incrementar els seus guanys.

Darrere aquestes declaracions s’amaga un pols que ja fa dècades que dura, entre les empreses, bancs i fons voltors que volen assegurar i maximitzar els seus beneficis, front a uns Estats i unes administracions públiques cada cop més dèbils

Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat el Pacte de Barcelona. En la primera reunió hem pogut sentir i llegir a premsa el president de la patronal catalana Foment del Treball i vicepresident de la CEOE (confederació espanyola d’organitzacions empresarials). Sánchez Llibre ha defensat la necessitat de potenciar la col·laboració público-privada. Explica que cal posar l’accent en la gestió privada i de negoci de serveis essencials per a la vida com són la salut i l’aigua, proposant que aquesta ciutat sigui la “capital internacional de l’aigua”. Segons ell reconeguda per la innovació de la gestió i per la col·laboració público-privada amb Aigües de Barcelona.

Aquesta col·laboració a la que es refereix es tracta d’un contracte que ha estat denunciat i ha estat set anys als tribunals per les irregularitats en què es va crear. Un cas assenyalat per haver afavorit clarament el sector privat, fins al punt d’haver estat anul·lat pel TSJC. El 2018 els barcelonins han demanat poder-hi dir la seva amb una iniciativa ciutadana que demanava una consulta per decidir com es gestiona l’aigua a la nostra ciutat.

Vint i set mil signatures de barcelonines i barcelonins no han estat suficients per poder dur a terme aquesta consulta. Davant aquest reclam, l’empresa privada ha interposat tots els recursos que han estat possibles fins bloquejar-la als tribunals. Fins aconseguir que el Tribunal Suprem blindés els seus interessos amb una sentència que va clarament en contra de l’interès general i a favor dels interessos d’aquesta empresa privada francesa, i que deixa l’aigua de Barcelona i la majoria de municipis de l’Àrea Metropolitana a les seves mans fins l’any 2047. Aquesta és la col·laboració público-privada que abandera Sanchez Llibre, aquella en què les empreses privades, emprant tot tipus d’estratègies sempre guanyen, fins i tot, la governança del servei.

Els italians ens van ensenyar el lema S’escriu aigua, es llegeix democràcia, perquè l’aigua només n’és un exemple més. Darrere aquestes cartes i declaracions s’amaga un pols que ja fa dècades que dura, entre les empreses transnacionals, bancs i fons voltors que volen assegurar i maximitzar els seus beneficis, front a uns Estats i unes administracions públiques cada cop més dèbils davant aquestes empreses que acumulen poder econòmic, mediàtic, polític i jurídic. Mentre no alcem la veu (encara més) per demanar que es governi per la vida, seguiran “governant” aquestes empreses fent-nos esclaus dels seus beneficis. I seguiran per la sanitat, l’educació, les cures, l’energia i tots aquells serveis que necessitem cada dia i què els hi assegura fer-se més i més rics.

     Míriam Planas

https://catalunyaplural.cat/ca/un-pacte-de-barcelona-per-la-vida/ 12/5/20

Altres articles:

(Diario Público) La patronal del agua del grifo pide al Gobierno que le permita cortar el suministro a familias https://www.publico.es/politica/coronavirus-patronal-agua-grifo-pide-gobierno-le-permita-cortar-suministro-familias.html

(KaosenlaRed) Campaña por suministros básicos garantizados y gratuitos para personas vulnerables (cast/cat) https://kaosenlared.net/campana-por-suministros-basicos-garantizados-y-gratuitos-para-personas-vulnerables-cast-cat/

La Red Agua Pública contesta a la patronal del grifo: “Su carta es egoísta, insolidaria y mezquina” El Salto. 22 abril 2020:  https://www.elsaltodiario.com/agua/la-red-agua-publica-contesta-a-la-patronal-del-grifo-su-carta-es-egoista-insolidaria-y-mezquina

 

Spread the love
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Aigua pública i democràtica, Emergència Climàtica, Participació, Sin categoria i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.