ESTEM EN CRISI
Fa poc vam patir la COVID amb greus conseqüències materials i també psicològiques: ens va fer veure que el món amagava perills i que tot plegat no anava tan bé com ens volien fer creure. Avui dia, la sequera afegida a l’augment d’aiguats sobtats i d’incendis en moltes parts del món també ens mostren, més enllà del canvi climàtic i l’augment de les temperatures, que el món està desgavellat i que no va com hauria d’anar. L’esgotament de matèries primeres i del petroli i l’extinció de moltes espècies són altres factors que mostren la gran malaltia terminal, el col·lapse de la nostra civilització. Un col·lapse que no l’hem d’entendre com un fenomen puntual o unitari, sinó com un procés de descomposició que afectarà de manera desigual a diferents països i que, dintre de cadascun, farà més mal a la població més desprotegida.
Examinem aquest gràfic amb atenció fixant-nos en el moment on som, perquè és l’escenari de col·lapse que preveuen el grup de científics darrere de @limites1972
ESCENARIS DE TRANSICIÓ ECO-SOCIAL
En comptes d’haver aprofitat la parada en sec dels mesos del confinament per posar en marxa un canvi de rumb radical, els dirigents de les nostres societats s’han aferrat a la por i al continuisme i, de manera desesperada, lluiten perquè tot continuï igual i com més aviat millor tot es normalitzi, es regularitzi i s’estabilitzi.
No és d’estranyar, doncs, que hagin sorgit moviments de defensa de la terra i de l’aigua , que es demanin més espais verds, hi hagi oposició a l’ampliació de l’aeroport , a més autopistes o a la MAT. Analitzar els tipus de moviments que han aparegut seria massa llarg per aquest escrit. Fem esment només als Soulevements de la terre a França, a l’Assemblea, el juliol passat, de diferents sindicats a Cornellà amb el lema “Treballar menys, treballar totes” . Fins i tot a Manresa, el passat 14 de setembre es va celebrar una jornada sobre “Distribució alimentària i accés a l’alimentació”, dins del Pla d’Acció per a la Transició Agroecològica.
LA TRANSICIÓ ECO-SOCIAL
Molta gent creiem que seria un error majúscul no veure que si seguim amb aquesta manera de viure, de produir, de consumir, de transportar, etc. que han generat les societats capitalistes industrials, el sofriment en un futur pròxim serà molt major i afectarà probablement a tota la humanitat. I veure també que la frugalitat, la solidaritat i la modèstia són valors que han de substituir la competitivitat i l’ambició. Viure millor amb menys, cal decréixer!.
Entre moltes organitzacions que ajuden a alertar-nos i a pensar i preparar aquest futur de Decreixement, La CGT col·labora en l’edició d’un fulletó que apareixerà a principis de l’any que ve, coordinat pels professors Luis González Reyes i Adrián Almazán, que analitzarà en quines condicions es podria donar aquesta transició en el cas de Catalunya. Aquests mateixos professors van fer una anàlisi/informe semblant pel País Basc, encarregat pel sindicat ELA Document que podeu baixar-vos, en castellà d’aquest enllaç. https://www.ela.eus/es/noticias/inguru-gaiak-8-cast.pdf .
Acabem aquesta reflexió sobre el moment on ens trobem amb una aparició d’Antonio Turiel a TV3, explicant altres aspectes d’aquest Col·lapse:
Podeu llegir també aquest interessant article: https://www.naciodigital.cat/noticia/264290/canvi-climatic-esta-fora-control-10-dades-demostren
