Transició energètica i planificació

La TAULA DEL LLOBREGAT, junt amb la FACULTAT DE GEOGRAFIA  I HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA I EL GRAM (Grup de Recerca Ambiental Mediterrània)  té el plaer de convidar-vos a una Taula rodona  sobre TRANSICIÓ ENERGÈTICA  I PLANIFICACIÓ TERRITORIAL.

Des de la Taula del Llobregat i organitzat amb el Grup de Recerca Ambiental Mediterrània (GRAM), tenim el plaer de convidar-vos el pròxim dimarts 9 de gener a les 17 h, a la Facultat de Geografia i Història de la UB (Sala Jane Addans, quart pis) a una Taula Rodona per debatre sobre la relació entre la planificació territorial i la transició energètica. Comptarem amb la presència del geògraf  i professor de la URV Sergi Saladié, amb en Martí Senserrich de la plataforma Preservem l’Anoia, l’Ermen Llobet, president d’Osona Energia Cooperativa i també amb Marta Morera, directora de l’Institut Català de l’Energia. Una taula polièdrica per recollir visions diverses i experiències des de diferents parts del territori català, analitzar en quin moment de l’elaboració de Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) ens trobem i quins escenaris de futur es configuren.

Transitar cap a un model energètic sustentat per fonts renovables és tan necessari com urgent atesa l’emergència climàtica en què ens trobem. Però al voltant d’aquesta transició s’obren diferents debats, per exemple com la portem a terme materialment i tècnicament, on ubiquem les infraestructures de captació, emmagatzematge i transport de l’energia i qui controla el procés.

Per poder desenvolupar una transició energètica socialment justa i territorialment equilibrada és necessària una planificació del territori que permeti governar col·lectivament aquestes transformacions des de la perspectiva del bé comú. La planificació permet construir les bases del futur model energètic (sense rigideses, revisable i modificable, però allunyat de la planificació flexible i conjuntural). Una planificació elaborada de forma oberta, transparent, participativa i democràtica, és necessària a l’hora de prendre les decisions de forma consensuada i sense hipotecar el futur amb decisions que responen a la immediatesa present.

La transició energètica és molt exigent en materials i en espai. Pel que fa als materials, en aquests moments precisem per a captar i transformar aquesta energia d’elements escassos (coure, cobalt, liti, níquel, terres rares, crom, minerals del grup del platí i alumini) que s’obtenen en països de l’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. L’explotació d’aquests minerals, a més, està en mans de grans corporacions transnacionals del nord i la seva extracció genera greus impactes ambientals i socials en aquests territoris. La nostra sobirania energètica no pot basar-se en aquest model extractivista i neocolonial que continuï mantenint una estructura econòmica mundial amb unes perifèries primari exportadores dependents de la demanda del centre.  Per fer la transició energètica és necessari mantenir unes relacions nord-sud justes. I cal estimular la recerca per a fer-la a partir de nous materials propers i el reciclatge dels minerals ja usats.

Pel que fa a l’espai, tenim una població concentrada en zones urbanes i metropolitanes, molt demandant d’energia i una ocupació densa del territori, enfront d’amplis territoris rurals i dispersos on viu poca població. Decidir on instal·lar les renovables és un altre dels debats actuals i requereix consens i diàleg amb el territori. Per exemple a Catalunya, el 60% de l’energia eòlica es genera als parcs eòlics de la demarcació de Tarragona, molt per davant de Lleida i Barcelona, mentre que la demarcació de Girona  encara no té cap parc eòlic en servei. En canvi, els camps solars es troben sobretot a la demarcació de Lleida, molt per davant de la resta de demarcacions. Com explica la pel·lícula Alcarràs, els camps de conreu es van transformant en camps solars i això pot afectar la sobirania alimentària del nostre país. Una transició territorialment justa significa que les renovables s’instal·lin de forma prioritària en espais alterats per l’ésser humà, com zones urbanes, polígons industrials i als vorals de les carreteres i autopistes i properes als llocs de consum d’energia. La planificació del territori i el desplegament del planejament urbà i les normes derivades podria  establir que les aglomeracions urbanes contribueixin amb el màxim possible en la generació d’energia per a l’autoconsum. També podria protegir el sòl agrari i forestal prioritzant, doncs, la captació en sòls urbans, industrials i infraestructures.

Una altra qüestió a debatre sobre la transició energètica és qui controla el procés. En aquests moments el mercat de l’energia està en mans de poques empreses que fixen els preus. Però podria ser una oportunitat per deixar de dependre d’aquests oligopolis i generar energia de forma democràtica i descentralitzada a través de petites instal·lacions properes als centres de consum i que afavorís un consum més responsable. Per això s’estan promovent instal·lacions solars d’autoconsum i les comunitats energètiques (on grups de persones en barris de ciutats i pobles es posen d’acord per generar i consumir electricitat, sota els principis del cooperativisme i el bé comú, de manera que, fins i tot, poden destinar una part de l’energia que generen a llars amb pobresa energètica) i els molins cooperatius coneguts com l’eòlica popular, de titularitat ciutadana. No podem deixar el procés en mans de les lògiques del mercat i de les grans corporacions que actualment controlen el mercat energètic de forma oligopòlica, perquè s’ha de fer basant-se en l’interès col·lectiu, sovint antagònic dins el mercat capitalista.

Finalment, la planificació de la transició energètica no es pot fer de manera aïllada sinó que ha d’estar interconnectada a un seguit de mesures i polítiques de tipus econòmic, social, de mobilitat i infraestructures, alimentàries, de tractament de residus, que permetin transitar de manera coherent cap a les renovables. Perquè el canvi climàtic és una part del canvi global, i per fer-hi front calen mesures més enllà de les estrictament energètiques. Caldrà segurament canviar les formes de mobilitat, apostant pel transport col·lectiu més que el vehicle individual (tot i que sigui elèctric perquè per a la seva fabricació calen materials escassos, que generen forts impactes als territoris on s’extreuen), les formes de viure, de viatjar i fer turisme. Caldrà construir una societat menys demandant d’energia, perquè aquesta no és infinita i la seva generació i transport de moment, comporta uns costos socials, econòmics i ambientals elevats que cal tenir en compte. Per exemple l’hidrogen verd, i per això ho lliguem també amb els interessos de la Taula, depèn de grans quantitats d’aigua que, en un context de sequera, no disposem.

Si voleu  anar-vos preparant més, podeu llegir aquí  l’entrevista que la revista CRITIC  va fer al professor expert en energia, antic diputat de la CUP, Sergi Saladié: