Qui en l’actual context de canvi global titllaria d’interès estratègic un projecte de construcció d’una fàbrica paperera al bell mig de Galícia? Doncs la Xunta així ho considera i impulsa el projecte – biofàbrica s’autoanomena l’empresa que la vol implantar- amb l’argument de desenvolupar industrialment aquest territori. De fet, ha estat un dels projectes seleccionats pel govern gallec per a la recuperació i transformació econòmica (Perte) i podria rebre un 25% de finançament europeu a través de fons Next Generation.
La planta paperera es vol ubicar al municipi de Palas de Rei (comarca da Ulloa, província de Lugo) en uns terrenys que als anys 2008 i 2011 van ser proposats per ampliar la Xarxa Natura 2000. De fet, el polígon industrial on s’ubicaria limita amb una zona ZEC (Zona d’Especial Conservació d’acord amb la Directiva Hàbitat de la Unió Europea), concretament la ZEC Serra do Careón.
Es tracta d’un espai natural on s’origina la conca del riu Ulla, que amb una superfície de 2.803,6 Km2 i una longitud de 132 km, és la segona més extensa de Galícia després de la conca del Miño. L’Ulla es nodreix de les aportacions dels rius Pambre, Narla, el río Seco o el Furelos. Compta amb una gran singularitat edàfica i botànica, s’hi troba flora endèmica com la Santolina melidensis [1], la Armeria merinoi [2] i la Leucanthemum gallaecicum [3] i fauna protegida com les aus Circus pygargus i Circus cyaneus [4] i amfibis com Hyla molleri i la Rana iberica.
El territori està habitat per unes cent cinquanta mil persones i disposa d’explotacions agrícoles i ramaderes, moltes de producció ecològica, que depenen de la bona salut dels ecosistemes pel seu correcte funcionament. Preocupa també aigües avall del riu Ulla, on el troba el ZEC Sistema Fluvial Ulla-Deza[5] i la Ria de Arousa, una zona de producció marisquera i de pesca. L’Ulla abasteix d’aigua potable a onze municipis ubicats entre les províncies de A Coruña i Pontevedra. Associacions veïnals, grups ecologistes, agricultors, ramaders, pescadors s’han organitzat en diverses plataformes per oposar-se al projecte, com la Plataforma por unha Ulloa Viva[6] o la Plataforma en defensa da ria de Arousa (PDRA) [7] ja constituïda fa temps.
La indústria la vol implantar l’empresa Altri, la segona empresa paperera més gran de Portugal (la primera és Navigator) i pertany al grup Cofihold, que gestiona diversos mitjans de comunicació. Altri té tres plantes de cel·lulosa a Portugal que han estat sancionades per vessaments contaminants al riu Tejo.
La instal·lació de Palas de Rei ocuparà una superfície de 366 hectàrees i es dedicarà a produir anualment dues-centes mil tones d’un teixit de cel·lulosa anomenat Lyocell i quatre-centes mil tones de pasta de paper, a banda d’altres subproductes com biomassa i guix. La planta es calcula que captarà quaranta-sis milions de litres d’aigua diaris del riu Ulla, concretament de l’embassament de Portedemouros. L’aigua es transportarà per un tub de més de dotze quilòmetres des de l’embassament fins a la fàbrica i la seva instal·lació afectarà unes vuit-centes finques privades o mancomunades. La planta paperera retornarà al riu uns trenta-dos milions de litres d’aigua depurada (una quantitat menor que la que extraurà). Preocupa no únicament la quantitat i qualitat de l’aigua sinó també la temperatura amb què aquesta retorni, perquè si és elevada – hi ha informació a premsa que afirma que serà de 27º- podria alterar greument l’ecosistema fluvial.
Pel que fa a la qualitat de l’aigua, aquesta podria patir contaminació per amoni, nitrats, sulfats i fosfats. Tanmateix, una paperera genera molt residu orgànic que pot anar a vessar al riu, augmentant les possibilitats d’eutrofització de les aigües. La planta, segons informacions publicades en diaris com Público o l’associació ecologista Greenpeace, comptarà amb una xemeneia de 75 metres d’alçada que segons la Plataforma Ulloa Viva, emetrà gasos tòxics com sofre, l’òxid de sofre, l’òxid de nitrogen i el monòxid de carboni entre altres que poden causar pluja àcida en un radi de fins a trenta quilòmetres al seu voltant.
La planta d’Altri a Palas del Rei durant el primer any rendirà la meitat de la seva capacitat de producció i necessitarà 1,2 milions de tones d’eucaliptus (Eucalyptus globulus Labill.) per abastir-se de matèria primera. Però quan ja funcioni al seu màxim rendiment, es calcula que necessitarà 2,4 milions de tones d’eucaliptus a l’any. Això pot agreujar la transformació paisatgística dels espais forestals en plantacions d’eucaliptus, un fet que afecta greument tota la Cornisa Cantàbrica. En tota aquesta àrea hi ha extenses plantacions des del nivell de la mar fins als 400-500 m, fins i tot a 700 m al sud d’Ourense i Pontevedra.
L’eucaliptus produeix efectes molt negatius sobre el paisatge, desfigurant-lo per complet en substituir-los per la vegetació autòctona, no només via plantació sinó perquè s’estén fàcilment. Quant a la biodiversitat, la fullaraca impedeixen el desenvolupament de la resta de la flora i esterilitza el sòl fins i tot molt temps després d’haver desaparegut els eucaliptus. És una espècie molt exigent en aigua i el seu sistema radicular té una bona capacitat per a extreure-la de capes profundes del sòl, afectant al règim hidrològic dels aqüífers subterranis i provocant una sequera induïda en tota la seva zona d’influència[8].
Si es construeix aquesta planta paperera, ja en seran dues a Galícia. La primera és una de l’empresa Ence, situada a la ria de Pontevedra en uns terrenys públics després d’una concessió durant el règim franquista. L’any 2016, el Govern del PP va prorrogar durant seixanta anys més el permís d’activitat a Ence. Els vessaments de mercuri a la ria per part d’aquesta empresa han mobilitzat al veïnat, a les mariscadores i als grups ecologistes que van denunciar-la. Aquesta actualment es troba al Tribunal Suprem. A Ence cal sumar la planta de Ence-Navia a Asturies, que es proveeix d’eucaliptus de A Mariña Lucense (al nord de la província de Lugo, a la costa cantàbrica). Per altra banda, l’empresa Navigator, també compra o lloga parcel·les d’eucaliptus a Galícia i Astúries.
Des de la Taula del Llobregat, mostrem preocupació davant aquest nou projecte i de la resolució judicial sobre Ence i volem expressar la nostra màxima solidaritat amb les organitzacions que estan fent-hi front, sabent l’ampli suport que estan rebent i la mobilització social que s’ha generat en contra de la paperera.
