Terres rares

Terres rares, més matèries primeres s’afegeixen als conflictes.

Serveixen de base per a la indústria tecnològica i de consum, per a la militar i per al domini del nou camp, la Intel·ligència Artificial. Tots aquests processos tenen com a fonamental suport físic les terres rares, uns minerals molt escassos.

“Una revisió bibliogràfica realitzada per investigadors del CSIC, el CREAF i la UAB alerta que avui dia el 70% dels elements de la taula periòdica que utilitzem els humans no es troben a la biomassa. L’article és concloent: l’extracció d’elements químics de la Terra pot ser limitant i comportar riscos ambientals, econòmics, socials i geopolítics. Els autors recalquen que cal posar fi a l’obsolescència programada i desenvolupar noves tecnologies que afavoreixin un ús més eficient d’aquests materials escassos, permetin un reciclatge i reutilització generalitzats i eficients d’aquests elements o, si és possible, els substitueixin per altres menys problemàtics.

La natura fa milions d’anys que se les arregla amb uns quants elements de la taula periòdica. Carboni, calci, oxigen, hidrogen, nitrogen, fòsfor, silici, sofre, magnesi i potassi construeixen gairebé tota la vida del planeta (troncs, fulles, pèls, dents, etc). En canvi, per construir el món dels humans, les urbs, els productes sanitaris, les vies dels trens, els avions i els motors, els ordinadors o un telèfon mòbil, necessitem moltíssims més elements químics. Un article recent publicat a la prestigiosa revista Trends in Ecology and Evolution, liderat per un equip de recerca del CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el CSIC, alerta que el conjunt d’elements químics que necessitem els humans (el que es coneix científicament amb el nom d’elementoma humà) està divergint cada cop més del que necessita la naturalesa (l’elementoma biològic). Al 1900 els elements que utilitzaven els humans provenien en un 80% de la biomassa (fusta, plantes, aliments, etc), al 2005 aquest percentatge ja només equivalia al 32% i s’espera que el 2050 sigui només del 22%. Ens dirigim a una situació en què el 80% dels elements que utilitzem siguin de fonts no biològiques”[1].

Unes terres rares escassíssimes i amb processos d’obtenció molt cars i traumàtics per l’ecosistema que haurien de ser molt controlats i donar suport a les necessitats de canvi sistèmic, de transformació radical de la vida socioeconòmica en un món que agonitza, d’un sistema que no pot respondre a les necessitats del planeta i dels seus habitants, que suma contradiccions cada dia i que ens obliga a canviar de rumb per allunyar-nos d’un col·lapse global i d’un món en guerra.[2]

El nou segle ha despertat als països espoliats la necessitat de trencar amb el neocolonialisme sorgit dels primers processos d’alliberació del segle XX i a donar valor a l’existència de matèries primeres als seus territoris on es conjuguen la visió d’un sistema de producció infinit que l’escassetat provoca i intensifica. Els enfrontaments entre el nord i el sud global, la definició de nous blocs antagònics amb vents de guerra econòmica i militar, ens porten al tancament de possibles sortides a l’atzucac que genera el marc capitalista i ens posiciona davant d’un futur més problemàtic del que ja es preveia.[3]

Hi ha grans qüestions sobre la taula: obrir en Europa i al món noves mines, consumir menys, investigar en el disseny i reciclatge de tots els artefactes que anem malbaratant. I una pregunta bàsica de fons: Si el planeta és finit, ¿tenim alguna possibilitat d’èxit consumint i creixent de forma exponencial? ¿On són les mines de tots aquests metalls rars? ¿Quin cost ambiental està tenint la seva extracció i processament? ¿Hi haurà tant mineral disponible per a la demanda i l’augment exponencial del consum que es preveu en les pròximes dècades? Si per evitar la dependència de combustibles fòssils passem a dependre de la mineria metàl·lica, ens trobem davant una gran encruada ambiental. Des de la ciència, s’adverteix sobre la paradoxa de què una transició energètica per a un món verd que abordi el problema del creixement perpetuo i exponencial de consum de materials i senyala que urgeix organitzar un gran reciclatge de metalls, que són escassos i limitats.

https://www.rtve.es/play/videos/el-escarabajo-verde/encrucijada-metales-raros-episodio-1/5904087/