Un projecte inèdit al sud d’Europa, Així es presenta el projecte de Vies Blaves al Llobregat. Un projecte que rep 4,5 milions d’euros dels Plans de Sostenibilitat Turística de Destinació.
I ens va preocupar i molt, per l’objectiu ja vell i repetit de l’economia de l’oci i del turisme com a motor econòmic. I ens preocupa perquè en el fons, els temes de renaturalització del Llobregat siguin l’attrezzo. Un riu sobreexplotat, que fa segles que ens entrega el que pot i al que ens acostem de nou per tornar a posar en perill el poquet que li resta de vida amb una promoció turística que profunditza en el monocultiu econòmic del país i que pot acabar amb la poca biodiversitat ecosistèmica que ha pogut (per mitjans propis) recuperar.
“2.2. ESTRATÈGIA DEL PRODUCTE
“La traça del camí proposat al present PDU Vies Blaves intenta apartar-se el mínim possible del riu i garantir les característiques morfològiques del camí. El PDU també incorpora les portes i connexions amb els pobles de les conques fluvials.”
“El PDU VBB preveu, en la fase d’aprovació inicial, delimitar la traça per on passarà el camí i el lloc on s’ubicaran les portes d’accés i, en conseqüència, qualificar urbanísticament el sòl, que podrà donar lloc a expropiacions. Aquesta delimitació de la traça –en una franja d’aproximadament 8 metres d’amplada– serà definitiva…” Algú pot arribar a pensar que posar un camí que “intenta apartar-se el mínim possible del riu…” ha d’afavorir el desenvolupament del ecosistema, del retorn de la vida natural al Llobregat?
I ens preocupa que aquesta mirada de “projecte inèdit al sud d’Europa”, afegeixi que “Les Vies Blaves discorreran per una de les àrees més dinàmiques d’Europa. Aplega 58 municipis de set comarques, amb una població de més de 400.000 habitants. Cal tenir present, però, que un total de 5,2 milions de persones, el 70% dels catalans, hi viu o es troba a menys de mitja hora de distància”. I No sumen aqui el degoteix de turisme forani. Per les experiències que totes tenim en espais del mateix significant, us podeu imaginar el que pot acumular de persones, “las romerias” que es poden donar en cap de setmana?
Al procés participatiu i des de l’espai de la Secció de Biodiversitat i Medi Natural es posava de manifest que: “L’informe conté consideracions relatives a la biodiversitat territorial, el patrimoni natural i la permeabilitat ecològica. En primer lloc, s’assenyala que per mantenir la funció connectora que els plans territorials atorguen als cursos fluvials de l’àmbit caldrà preveure mesures per evitar la fragmentació, prevenir els impactes negatius d’una elevada freqüentació, evitar l’obertura de nous trams i noves passeres que travessin el riu i preservar indrets tranquils per a la fauna.
Proposta Via Blava
L’informe recomana allunyar els itineraris turístics de les zones fluvials atès que són ecosistemes que concentren una elevada biodiversitat de fauna, flora i hàbitats sensibles a la pertorbació lligada a la freqüentació. Es presenta com a exemple negatiu el cas de les activitats dels camins oberts a la llera del riu Besòs.”
Tot i compartir l’expressat des de Biodiversitat i Medi Natural, tenim poca confiança que les directrius que s’assenyalen tinguin l’espai predominant que mereixen les actuacions a realitzar. No obstant això, estarem amatents al desenvolupament d’aquesta primera fase d’implementació a l’Anoia, així com anirem abordant altres aspectes ja assenyalats en el procés de participació, que al nostre entendre, han sigut subestimats en la redacció del projecte com la protecció de l’ecosistema, la diversitat economica, els aspectes de cabals ecològics, les planes d’inundació i els reflexos de canvi climàtic que afecten a la nostra conca.
(“) Vies Blaves 08 Informe de Participació — (Altres documents/ 8_informe_participacio)
Comentari: Narcís Prat “Això te molt mal aspecte, molta gent prop del riu, res de bó per la Biodiversitat. L’itinerari hauria d’star el més lluny del riu possible…”
Comentari: Ava Hervieu “Hi ha com un fenomem de moda amb aixo de “reconectar-se als rius” i de fer les infraestructures necessaries per que molta gent en tingui acces. El cas es presenta tambe pel riu Têt i demana molt dialeg entre actors publics: el que condueix el projecte de via blava amb el que vol restaurar la morfologia i el bon funcionament del riu. Aquests dos mons / aquestes dues visions per un mateix territori han de parlar junts. No hi ha necesariament incompatiblitat pero crear una via es crear un ùs del riu i cal estudiar de forma global tots els impactes. Si la via esta massa a prop del riu, compromet el seu equilibri. Cal coneixer be els habitats, l’evolucio morfologica del riu, per proposar una via viable.”
Això te molt mal aspecte, molta gent prop del riu, res de bó per la Biodiversitat. L’itinerari hauria d’star el més lluny del riu possible…
Hi ha com un fenomem de moda amb aixo de “reconectar-se als rius” i de fer les infraestructures necessaries per que molta gent en tingui acces. El cas es presenta tambe pel riu Têt i demana molt dialeg entre actors publics: el que condueix el projecte de via blava amb el que vol restaurar la morfologia i el bon funcionament del riu. Aquests dos mons / aquestes dues visions per un mateix territori han de parlar junts. No hi ha necesariament incompatiblitat pero crear una via es crear un ùs del riu i cal estudiar de forma global tots els impactes. Si la via esta massa a prop del riu, compromet el seu equilibri. Cal coneixer be els habitats, l’evolucio morfologica del riu, per proposar una via viable.