Un laboratori al Llobregat

El riu Llobregat, el laboratori a l’aire lliure del grup de recerca FEHM-Lab de la Universitat de Barcelona

Escrit per Pau Fortuño, Núria Bonada i Narcís Prat.

El grup de recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-Lab) està especialitzat en l’estudi dels processos hidrològics i ecològics de les conques fluvials del Mediterrani, amb un enfocament especial als rius temporals i en la seva gestió, Logotip del grup de recerca FEHM-Labpromovent solucions per garantir la disponibilitat i la qualitat de l’aigua en el futur. Per aconseguir-ho, es duen a terme investigacions fonamentals i aplicades que ajuden a dissenyar eines per a una millor gestió dels ecosistemes aquàtics, tot potenciant la participació del públic en general per tal d’augmentar l’interès i la consciència sobre la importància d’aquests ecosistemes.

El grup FEHM-Lab actualment està format per investigadors del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (Universitat de Barcelona) i de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC) i està reconegut com a grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya.

A la seva pàgina web: www.fehmlab.net s’hi pot consultar molta més informació, qui formen el grup, els projectes que tenim entre mans i les publicacions que en resulten.

Història:

El fundador del grup fou el Prof. Narcís Prat, i, tot que recentment s’ha jubilat, continua treballant com a professor emèrit a la Universitat de Barcelona i segueix sent el punt de referència de tot l’equip d’investigadors, personal tècnic i estudiants formem el grup. També ha estat i és un dels pilars de l’activisme mediambiental relacionat amb el rius i els ecosistemes aquàtics del nostre país i, en el cas del Llobregat, ha donat suport i assessorat científicament a reivindicacions com la de la plataforma “Prou Sal” o altres grups de veïns de Martorell, Abrera o Molins de Rei. Històricament ha col·laborat com a pèrit en processos penals de contaminació del riu causats per múltiples empreses a la Conca del Llobregat i l’any 2019 publicà el llibre “Andanzas y desventuras de un ecólogo en los juzgados del “reyno” en el que relata de forma molt amena i amb tocs d’humor, els estira-arronsa que visqué en aquests judicis mentre explica els efectes de cada tipus de contaminant sobre la fauna i la flora dels rius.

Narcís Prat al seu laboratori de la Universitat de Barcelona

A finals dels anys 70, el Prof. Prat va realitzar els primers estudis sobre la qualitat biològica del riu Llobregat i Besòs en una sèrie de localitats que posteriorment van passar a formar la primera xarxa de seguiment de la qualitat biològica dels rius de la província de Barcelona. Aquest projecte de seguiment s’anomenà ECOBILL, és a dir, ECOlogia del Besòs I el Llobregat. Aquest nom, a més, va acabar esdevenint el nom del grup d’investigadors i estudiants quan encara no existien els grups de recerca com els coneixem actualment. Així doncs, per nosaltres el Llobregat no només representa un riu o una conca, sinó que és part   de la nostra essència.

Logotip del grup de recerca ECOBILL, el predecessor del grup FEHM de la Universitat de Barcelona. Autora: Núria Bonada.

Logotip del grup de recerca ECOBILL, el predecessor del grup FEHM de la Universitat de Barcelona. Autora: Núria Bonada.

De fet, encara tenim molt material als nostres despatxos i laboratoris que estan etiquetats amb l’ECOBILL i que els distingeix del material d’altres professors o grups de recerca de la Secció d’Ecologia de la Universitat de Barcelona. Durant els anys 80 i 90 aquesta xarxa de seguiment s’amplià també a la conca del Foix i de la Tordera i, a principis del 2000, també s’hi incorporà la conca del Ter. Aquesta xarxa de seguiment arribava a estudiar fins a 111 localitats repartides per tota la província de Barcelona, sempre amb el suport i el finançament de la Diputació de Barcelona. Actualment representa una de les sèries de dades més llargues que existeixen en tot el món i que continua creixent gràcies al seu successor, el projecte CARIMED (www.ub.edu/barcelonarius).

Evolució del índex IBMWP al riu Llobregat a la Puda (Esparreguera) des de 1980. L’IBMWP és un índex de qualitat biològica de l’aigua que es calcula amb els macroinvertebrats aquàtics. Un altre índex similar, l’FBILL (actualment menys utilitzat) va ser desenvolupat pel grup en base a les dades recollides al Besòs i al Llobregat, d’aquí el seu nom (índex de Famílies de macroinvertebrats del Besòs I del Llobregat).

Gràfic generat amb el visor històric de dades del projecte CARIMED: http://www.ub.edu/barcelonarius/visor/

La recerca al riu Llobregat

En el projecte CARIMED estudiem diversos trams de rius i rieres de la conca del Llobregat, sobretot els més ben conservats i que considerem de referència, és a dir, aquells trams on els impactes i les pressions antròpiques (derivacions, contaminació per mineria, industrial o urbana, alteracions a la zona de ribera i la hidromorfologia, etc.) tenen poca o nul·la rellevància. En aquestes localitats és on es poden determinar, per exemple, les dinàmiques i els processos de la fauna i la flora aquàtica no directament relacionades amb l’acció humana local, com poden ser els efectes de les crescudes, sequeres o del canvi climàtic.

Aquests estudis han donat un gran nombre de resultats científics. Un dels més curiosos i recents ha estat la troballa d’una espècie d’heteròpter que fins fa poc mai havia estat citada a la Península Ibérica. Es tracta de Aphelocheirus aestivalis, una xinxa aquàtica que per les seves necessitats ecològiques, només viu en trams mitjos ben conservats dels rius grans. Així doncs, degut a que bona part del Llobregat mig i alt es troba ple de minicentrals i derivacions i que a partir de Sallent, l’aigua passa a ser més salada, el seu hàbitat és ben reduït i només s’ha detectat en un tram al municipi de Balsareny. També s’ha trobat al riu Ter en un tram de riu amb característiques similars.

Exemplar d’Aphelocheirus aestivalis del riu Llobregat. Autor: Marcos Roca-Cusachs

Mostrejant macroinvertebrats pel projecte CARIMED al tram de Balsareny. Dalt: any 1996; sota: 2020.

 

 

 

A part d’aquest seguiment anual, el Llobregat ha estat històricament el nostre destí per realitzar estudis i la gran majoria de projectes de recerca que duem a terme s’han realitzar o es realitzen en algun riu o riera de la conca. Així, al riu Llobregat és on hi hem testat noves metodologies com poden ser les tècniques moleculars per estudiar les diferents comunitats d’organismes bioindicadors, els indicadors multimètrics, biomarcardors i també noves tècniques per millorar la quantitat i qualitat de l’aigua del riu, amb estudis relacionats amb l’autodepuració o la cloració de l’aigua que hem assajat recentment en coordinació amb l’Agència Catalana de l’Aigua o amb AGBAR.

Pel que fa a la recerca sobre rius temporals, hi estudiem rieres com la de Mura, la de Talamanca o la de Sanana, totes tres situades al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt o l’Obac. I, a part, els companys hidròlegs del CSIC, tenen les seves estacions d’estudi i monitoratge dels processos d’erosió i sedimentació a diverses rieres properes a Vallcebre. Les rieres i torrents de conca de Vallcebre, també tenen una hidrologia temporal i, just aquest 2020, serà una de les localitats on testarem noves metodologies per determinar la qualitat dels rius quan queden en un estat de basses desconnectades, és a dir, quan el cabal deixa de fluir però tota la fauna i flora aquàtica es refugia en les tolles, avencs i basses on es manté l’aigua fins que torna a arribar la pluja.

Estació d’aforament a Cal Rodó (Vallcebre). Autor: Jérôme Latron.

 

 

 

 

Una altra de les investigacions que han vist la llum recentment ha estat la dels efectes de la salinitat sobre els ecosistemes aquàtics d’arreu del món que ha coordinat un dels membres del grup. En un dels treballs s’hi ha estudiat la fauna aquàtica diverses rieres i torrents amb salinitat alta (natural o no) de la conca del Llobregat per comparar les seves estratègies vitals respecte a altres rieres salades d’altres parts del món.

I finalment, tota aquesta experiència i coneixement generat respecte als ecosistemes aquàtics ha fet que la conca del Llobregat també hagi esdevingut una mena model a seguir en altres rius del món. Per exemple, també recentment, un dels membres del grup FEHM ha presentat la seva tesi doctoral en la que ha desenvolupat una sèrie de propostes per estudiar i gestionar el riu Pesqueria (NE Mèxic), un riu que actualment es troba molt afectat per impactes i pressions humanes molt similars a les que patia el Llobregat fa 30 o 40 anys.

Link a les publicacions científico-tècniques del grup de recerca FEHM-Lab: http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/resultats

Spread the love
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ecosistemes humits, LLobregat, Participació, Sin categoría i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *