La feina que el grup de recerca FEHM (Freshwater Ecology, Hydrology and Management) està duent a terme a la conca del Riu Llobregat és coneguda pels membres de la Taula del Llobregat gràcies a l’article que vam publicar ja fa quasi un any i que portava per títol “El riu Llobregat, el laboratori a l’aire lliure del grup de recerca FEHM-Lab de la Universitat de Barcelona”. En aquesta contribució parlarem dels resultats obtinguts en els estudis que hem realitzat durant 2020 en el seguiment anual dels rius de la província de Barcelona amb el projecte CARIMED (www.ub.edu/barcelonarius), fruit d’un conveni entre la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona.
L’any 2020 començava amb un dels temporals de pluja i vent més intensos que han afectat Catalunya, el temporal Glòria. Tot i que ara sembla lluny, ja que han passat moltes coses des de llavors, els rius i rieres van romandre afectats per aquest temporal durant molt mesos. I no només fou el Glòria, ja que des del mes de març fins el juny de 2020 les pluges van continuar sent molt freqüents i abundants a bona part de Catalunya mentre tots i totes estàvem mirant-ho des de les finestres de casa nostra durant el confinament dur de la passada primavera. Com a exemple, mostrem els mapes del mes de gener i d’abril de 2020 del percentatge de pluja acumulada a Catalunya respecte a la mitjana climàtica, en els que es veu com les pluges d’aquets mesos arribaren a multiplicar per quatre el valor de pluja que s’acumula habitualment.
Mapes del % de precipitació acumulada respecte a la mitjana climàtica dels mesos de gener (esquerra) i de l’abril (dreta) de 2020. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.
En el mapa del gener, però, es veu com justament a la part central de Catalunya, que és on se situa la conca del Llobregat, l’efecte del temporal Gloria no fou tant extrem com a la part de del Sud i del Nord-est. Així, tot i que a tot arreu va ploure molt, a la conca del Llobregat no es van produir avingudes tan greus com es van observar a la conca del Ter o la Tordera, o a les comarques de les Terres de l’Ebre. Per llegir més sobre els efectes del Glòria al Tordera podeu consultar el treball de Prat et al. en un capítol del volum Sobre el temporal Gloria, del catedràtic Miquel Canals (UB) i Jaume Miranda (ICE, 2020).
L’any 2020 potser es recordarà per ser un any molt plujós, però ben segur que el recordarem més per la pandèmia de la COVID-19. Aquesta pandèmia que ha afectat directament a tantíssima gent i que malauradament ha causat tantes morts, també ens ha canviat substancialment la forma de viure. La COVID-19 ens va mantenir tancats a casa des de mitjans de març fins que va arribar l’estiu. Durant aquests mesos de confinament dur, es va observar que l’aire estava molt més net, els ocells cantaven més i, en general, com la natura gaudia d’un parèntesi de tranquil·litat sense tantes molèsties causades pels humans. Quan vàrem començar el nostre estudi crèiem que els rius també s’haurien beneficiat d’aquesta aturada en l’activitat humana, però quan ens vam posar a recollir mostres, al mes de maig de 2020, vam poder observar que aquests canvis no es mostraven tan clarament com ens pensàvem. Com que l’estat del rius s’havia vist clarament alterat degut a les pluges que havien caigut durant els primers mesos de 2020, vàrem atribuir aquest canvi als efectes del temporal Gloria. Ara, un cop ja hem analitzat les dades recollides als rius i rieres del Llobregat durant l’any 2020 (primavera i estiu), podem analitzar les possibles afectacions observades als ecosistemes fluvials amb una mica més de perspectiva.
L’informe sobre Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona de l’any 2020 fou publicat el passat mes de març a www.ub.edu/barcelonarius. En aquest web podreu consultar els mapes, gràfics i la interpretació de resultats obtinguts als llocs d’estudi de les conques de Barcelona, separats per categories (la biodiversitat dels invertebrats aquàtics, els indicadors hidromorfològics, els indicadors fisicoquímics i els indicadors biològics), així com els objectius i les conclusions extretes dels resultats. Com cada any, les dades que es presenten en aquest informe provenen de dues fonts: les dades que generem nosaltres mateixos als punts de referència, és a dir, aquells trams de riu més ben conservats, i les dades que facilita l’Agència Catalana de l’Aigua gràcies als estudis fets en el seu Programa de Seguiment i Control. Amb tot plegat, cada any aconseguim presentar una visió global de l’estat en el que es troben els rius de la demarcació de Barcelona per posar-los a l’abast dels ajuntaments, els gestors de l’aigua i la població en general.
A la imatge següent, per exemple, s’hi mostren els resultats de la qualitat biològica amb l’índex IBMWP de primavera. Aquest índex és un dels més utilitzats a nivell de la Península Ibèrica i es determina amb la comunitat de macroinvertebrats presents en un determinat tram de riu. El resultat obtingut a cada punt d’estudi es representa amb un color: el blau significa molt bona qualitat, el verd una bona qualitat, el groc una qualitat mediocre, el taronja qualitat dolenta i el vermell qualitat pèssima.
Captura de pantalla de l’informe CARIMED 2020 amb el mapa de la qualitat biològica de 2020 dels rius de la demarcació de Barcelona. El color dels punts representa els rangs de qualitat biològica de l’aigua: Blau: molt bona; verd: bona; groc: mediocre; taronja: dolenta; vermell: pèssima. negre: sense dades. Link: http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/indicadors-biologics-2020/ibmwp-2020
Com es pot veure al mapa, l’any 2020 ha estat un any en que una bona part dels punts d’estudi de la conca del Llobregat han obtingut una bona o molt bona qualitat, fins i tot a la part baixa, cosa que considerem gairebé excepcional. Només s’hi ha determinat una qualitat mediocre a diversos trams del riu Anoia i la riera de Vallvidrera. Pel que fa a la resta de conques estudiades, veiem com tant a la del Besòs com la del Foix hi ha diversos punts que han obtingut una qualitat mediocre, dolenta o, fins i tot, pèssima.
Perquè ha passat això? En els rius que tenen conques més extenses, com el Llobregat, el Cardener, i també el Ter, el cabal elevat durant bona part del 2020 ha provocat un major factor de dilució de tots els abocaments des dels pobles, ciutats (siguin o no depurats) i des zones industrials o mineres (molt especialment la sal al Llobregat), o que hi arriben de forma difosa des de zones agrícoles. Aquests cabals més elevats mantinguts en el temps han repercutit en una millora de tots els paràmetres físico-químics, cosa que ha significat una millora rècord de qualitat biològica.
Per exemple, si comparem les dades de 2020 amb les d’un any sec, com el 2016, com es pot veure al gràfics següents, la proporció de la qualitat biològica dels punts estudiats al Llobregat ha millorat una mica (del 21% al 16%). És important remarcar, però, que han desaparegut els punts amb qualitats dolentes (14%) que ara són mediocres.
Percentatge de punts d’estudi de cadascun dels rangs de qualitat biològica segons l’índex IBMWP a la conca del Llobregat en un any humit, el 2020, i en un any sec, el 2016.
I encara es pot veure millor aquest efecte positiu dels cabals més elevats mantinguts quan comparem la sèrie històrica de dades un punt en concret d’estudi, per exemple, el del riu
Valors històrics de l’índex IBMWP al punt d’estudi del riu Llobregat a la Puda (Olesa de Montserrat). El fons de colors representa els rangs de qualitat biològica de l’aigua: Blau: molt bona; verd: bona; groc: mediocre; taronja: dolenta; vermell: pèssima. sd: sense dades.
Llobregat a la Puda (Olesa de Montserrat), que el 2020 va obtenir els millors resultats des de l’inici d’aquest seguiment, l’any 1994. La millora es produeix sobretot per l’arribada d’organismes més sensibles a la contaminació de les parts més altes, i el seu manteniment gràcies al major cabal del riu i a les crescudes que es van produint quan les preses de la conca estan plenes i obren comportes.
Així, l’estat del riu Llobregat va lligat totalment a la seva hidrologia i al cabal que hi circula, ja que d’això depèn que els abocaments que s’hi fan estiguin més o menys diluïts. Què cal fer per tal de poder tenir uns rius sans amb millor qualitat biològica?, Cal millorar substancialment els processos de sanejament de l’aigua i evitar les entrades de compostos contaminants des de zones mineres, industrials o agrícoles. És a dir, amb menys contaminació d’origen antròpic també podríem tenir els rius en millors condicions. Però no n’hi ha prou amb la millora de la qualitat, cal millorar el règim del riu, mantenint el màxim de crescudes possibles, ja que el règim hidrològic es clau per assolir el bon estat. Si parléssim de peixos i espècies invasores veuríem encara més la necessitat de mantenir un règim hidrològic adequat i de reduir el nombre de minicentrals que hi ha al riu (que com s’ha vist en un article recent a la Taula del Llobregat són les principals culpables de l’erosió de la costa del Delta del Llobregat per l’acumulació de sediment i reduircció conseqüent de la capacitat de transport del riu).
En conclusió, podem dir que amb les dades obtingudes dels rius i rieres de la conca del Llobregat durant 2020, els possibles efectes de la pandèmia i el confinament han estat modificats pels efectes de les pluges. Tot i que la població estava confinada a les seves llars, els usos de l’aigua no es varen modificar gaire. És a dir, la indústria, la agricultura o la ramaderia no van deixar d’utilitzar aigua i produir aigua residual (encara que sigui depurada) o contaminació difosa. Probablement, si algunes indústries varen disminuir la seva activitat, també ho va fer la seva aportació a les depuradores i això pot haver millorat el rendiment d’algunes d’elles. Pel que fa al consum i els usos de l’aigua a nivell domèstic no sembla haver canviat gaire, més aviat esperaríem un lleuger repunt, tant del cabal com de la contaminació.
El tema clau per la recuperació de la qualitat biològica i que apareguin les especies intolerants a la contaminació a les parts baixes, és sobretot el canvi en el règim del riu. A les èpoques seques la major part de l’aigua es queda als embassaments i es perden totes les petites i mitjanes crescudes que afavoreixen la neteja de la llera i l’arribada constant d’espècies sensibles de les parts altes. Però encara milloraria més si els 91 assuts que té el Llobregat es reduïssin. El riu guanyaria potència, remouria sediments, traslladaria sediments al Delta (amb temps) i recuperaria la seva dinàmica natural. Sense la demolició de les minicentrals el riu Llobregat i el seu Delta mai seran el que van ser abans de la industrialització de Catalunya. Això és un repte molt important ja que les minicentrals ja formen part del paisatge i, massa sovint, es consideren fonts d’energia neta que cal potenciar i no es té en compte l’impacte ambiental que causen sobre el riu. Els que heu llegit el llibre de l’Oscar Escudero “El senderó del río rojo” ja haureu constatat que en seu viatge pel riu el caminant té problemes d’accés o dificultats per arribar al riu per les colònies industrials en ruïna o pels canals que no el deixen passar i ell mateix lamenta la gran disminució de cabal del riu desprès de cada minicentral. Per tant, és vàlid el que hem dit des de fa molts anys: sense treure minicentrals, sense millorar la qualitat de les depuradores i sense restituir el cabal “natural” del riu, no hi haurà recuperació del Llobregat i haurem d’esperar que arribin més anys humits (n’hi hauran molts més?) per intuir quin podria ser el veritable estat del riu Llobregat.
Pau Fortuño, Narcís Prat, Francesc Gallart i Núria Bonada
Grup de recerca FEHM (Universitat de Barcelona i IDAEA-CSIC)
