La pressió ciutadana, la Unió Europea i la proximitat de les municipals frenen el ciment al Baix Llobregat.
En el període de dos mesos s’han anunciat les aturades de diferents plans urbanístics al Baix Llobregat. Al mateix temps, algunes administracions han començat a fer els deures que tenien pendents des de fa temps, com ara l’ampliació de les zones protegides per a les aus al delta del Llobregat o l’enderrocament dels pàrquings il·legals de l’aeroport, construïts en terrenys protegits.
La coincidència en un breu lapse de temps d’aquestes notícies és poc freqüent i també és significativa. Sembla que els requeriments de la Unió Europea i la pressió dels moviments ciutadans, a més de les decisions judicials, comencen a donar resultats i aconsegueixen revertir o com a mínim aturar de moment alguns dels projectes que amenacen la comarca del Baix Llobregat sota l’impuls de l’especulació urbanística.
Probablement la proximitat de les eleccions municipals (el 28 de maig vinent) influeix també en les decisions d’unes administracions que ara opten, ni que sigui tímidament, per posar fre a un model de creixement devastador, anterior a l’emergència climàtica, que és rebutjat per sectors de la ciutadania cada vegada més amplis. I no s’ha de descartar que la situació del mercat immobiliari també hi hagi tingut a veure.
Recordem que temps enrere ja es van produir les anul·lacions judicials dels PDU Gran Via-Llobregat i del Delta del Llobregat (a finals de 2020), que afectaven 741 hectàrees –una superfície equivalent a tot l’Eixample de Barcelona–, i l’ajornament durant cinc anys del macroprojecte d’Aena d’ampliació de l’aeroport del Prat (el setembre passat).
La notícia més recent ha estat la decisió dels ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat d’aturar els plans que preveien destruir l’entorn de la Colònia Güell i construir-hi 1.570 habitatges. A més, també han aturat l’ARE Riera de Can Soler, de Sant Boi, que suposaria la construcció d’uns altres 280 habitatges. El Consorci de l’Entorn de la Colònia Güell –format pels dos ajuntaments i l’Incasol– justifica el canvi de rumb perquè els dos plans “no responen a les necessitats actuals del territori”.
Poc abans havia mogut fitxa l’ajuntament del Prat de Llobregat, que en el ple de juliol va aprovar la “reformulació” del sector Eixample Nord, on ara hi ha el Carrefour, un gran aparcament, alguns espais naturals i agrícoles i uns altres espais força malmesos. Allà s’hi havien de fer fins a 8.000 habitatges, però la “reformulació” rebaixarà aquesta xifra. De moment, l’ajuntament no ha donat gaires detalls, tret que els edificis seran més baixos –“reduint així l’impacte visual”– i que s’ajornarà el soterrament previst de l’autovia de Castelldefels.
En qualsevol cas, l’Eixample Nord del Prat no està afectat pel projecte d’ampliació de les zones ZEPA del delta del Llobregat, que el Govern de la Generalitat va presentar el 16 de juny passat per respondre els requeriments de la Unió Europea. El projecte vol protegir tota la riba del Llobregat des de Sant Vicenç dels Horts fins al mar, molts altres espais del Parc Agrari, Can Trabal de l’Hospitalet, l’antiga llera del riu, l’Olla del Rei de Castelldefels, tot l’entorn de l’aeroport… Les 935 hectàrees protegides fins ara, en fi, augmentarien fins les 2.381 hectàrees. Una bona notícia que haurà de demostrar la compatibilitat amb l’activitat agrària (https://sosbaixllobregat.cat/la-pressio-ciutadana-la-unio-europea-i-la-proximitat-de-les-municipals-frenen-el-ciment-al-baix-llobregat)
Malgrat els moviments de fre als plans urbanístics especulatius, també hi ha moviments en sentit contrari, com en el cas de l’ajuntament de l’Hospitalet i el govern de l’AMB, que tenen molta pressa per impulsar el nou PDU Biopol-Gran Via en substitució de l’anul·lat PDU Gran Via-Llobregat. El consell metropolità del 26 de juliol en va aprovar un informe tècnic previ i la maquinària politicoadministrativa de l’AMB avança, a pinyó fix, tot planificant més ciment en els pocs espais naturals i agrícoles que va deixar lliures l’obsolet Pla General Metropolità (de 1976).
També va en sentit contrari l’ajuntament de Castelldefels, que el 30 de juny va aprovar l’avanç de la modificació del PGM “per a la millora dels espais lliures i equipaments de les urbanitzacions”, un eufemisme que amaga un augment del sol residencial, en detriment dels espais verds i illes boscoses que hi ha entre els barris de la població.
Tot i així, es queda curt en comparació amb l’acció destructora de les excavadores i piconadores a l’Eixample Sud del Prat, implacables –al Prat, una de freda i una de calenta–, i també en comparació amb els ajuntaments de Gavà i Cornellà de Llobregat, que donen un suport total als promotors i constructors del Pla de Ponent i de l’ARE Ribera-Salines, respectivament, per posar alguns exemples preocupants.
Al masteix temps, la patronal Foment del Treball no s’ha resignat a l’ajornament del projecte d’Aena d’ampliació de l’aeroport i acaba d’anunciar una alternativa al projecte inicial, que no envairia tant l’espai de la llacuna de la Ricarda. El problema és que l’entorn de l’aeroport ja no admet l’ocupació d’un sol centímetre quadrat més i que la idea de Foment xoca frontalment, entre altres coses, amb el projecte d’ampliació de les zones ZEPA que tramita la Generalitat de Catalunya.
Mentrestant, al futur Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), promès des de 2014, li queda cada dia menys marge per aturar les amenaces que encara assetgen la comarca, per resoldre els problemes creixents de mobilitat i habitatge i per preservar el medi ambient per a les generacions actuals i futures. (https://sosbaixllobregat.cat/la-pressio-ciutadana-la-unio-europea-i-la-proximitat-de-les-municipals-frenen-el-ciment-al-baix-llobregat-i-2/)