L’Observatori de l’aigua Terrassa analitza i debat l’impacte del nou sistema tarifari per l’abastament i presentarà propostes al Ple Municipal.
Després de deu anys de tarifes congelades al servei d’abastament d’aigua, el 2024 han entrat en vigor el nou sistema tarifari per l’abastament modificant alguns conceptes bàsics. El còmput de m3/habitatge deixa pas a unes tarifes que contemplen el padró d’habitants a la llar i els assigna litres/persona/dia. Un enfocament que respon a un canvi de criteri, un canvi que entén l’aigua com a dret humà essencial, que s’ha de preservar i garantir.
La revisió de tarifes, també ha obert la reflexió dins l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) sobre els elements que s’han de considerar a l’hora d’elaborar-les i definir-les. És necessari assenyalar que segons l’Observatori, l’imprescindible procés de debat i participació ciutadana sobre tarifes no es va produir i com a conseqüència els representants de l’Observatori al Consell d’administració de Taigua es van abstenir en la votació del nou sistema, aquest s’havia tancat en la pràctica entre Administració i Gestor.
El procés informatiu que es va fer als districtes de la ciutat i en el que l’OAT va participar. Arran de les interpel·lacions rebudes als districtes per part dels assistents, l’Administració va agafar el compromís de posar en marxa una comissió de seguiment Administració-Gestor-OAT per valorar l’impacte del nou sistema i corregir-ho en cas necessari.
Reunió comissió ampliada de tarifes
Durant aquests mesos, l’OAT ha posat en marxa una comissió ciutadana de seguiment per estudiar l’impacte del nou sistema tarifari convidant els membres del plenari a participar-hi. Hi ha hagut representació de la Cambra del comerç, de partits amb representació a l’Ajuntament, la Sindicatura de greuges, la FAVT i altres associacions terrassenques que han recollit queixes i propostes ciutadanes a les noves tarifes.
L’Observatori de l’aigua de Terrassa, parla d’aigua i parla dels principis aprovats al ler Parlament Ciutadà de Terrassa. Són aquests els que guien el seu treball i amb les tarifes, tema estratègic, necessiten un tractament especial ja que els interpel·len directament. Reflectits al seu Reglament, es referencien al:
- Dret d’accés.
- Preu just.
- Servei públic.
- A la Qualitat de l’aigua.
- Sostenibilitat del cicle integral.
- Nova cultura de l’aigua.
- Al Treball en xarxa.
- A la Participació ciutadana.
- La Transparència.
- La Fiscalització i auditoria externa.
- La Sostenibilitat financera.
- La Gestió sostenible, eficaç i eficient del servei.
- La Plena recuperació i internalització dels costos.
I tots aquests principis van associats als valors i funcions de l’aigua.
En Pedro Arrojo, ho va condensar en la seva estada a Terrassa dins del programa “Parlem d’aigua”, on assenyalava algunes de les contradiccions del mercat a l’hora de gestionar l’aigua, “un producte” que ha de promocionar la reducció del consum i que ha de penalitzar amb rigor, si aquest augmentar. Però també va parlar, de conèixer de les funcions ecosistèmiques i socials de l’aigua i des d’aquestes, extrapolar-les a un sistema de gestió per trams que respongués de la millor manera possible als valors i funcions atribuïdes. L’aigua per a què?
I parlà de l’aigua Vida, de l’aigua Ciutadania, de l’aigua Economia i de l’aigua Delicte.
- L’aigua Vida: Del Dret humà a l’aigua i al sanejament reconegut per l’ONU. Del dret a garantir, sense cap retorn si no es pot assumir, d’un mínim vital que puguem establir (60, 70, 80,… litres) i pel manteniment dels sistemes aquàtics.
- De l’aigua Ciutadania: Vinculada a l’interès general de la societat. A la disponibilitat d’una quantitat d’aigua que va més enllà de satisfer aquest dret humà i que ha d’ajudar a cobrir, per a totes, el dret primari i partint d’aquí, derivar un seguit de trams escalonats que possibilitin el cobriment dels costos del sistema i altres que compensin mancances i posin traves al malbaratament amb preus més elevats.
- De l’aigua Economia: vinculada a generar serveis i plusvàlues que porten a la voluntat personal de viure millor. I en aquest sentit l’OAT “no ha pogut fer un treball en profunditat de la situació dels sectors comercial i industrial per falta de dades. Dades desagregades com al sector domèstic no han estat sobre la taula, però que tampoc s’han demanat”. L’Observatori reconeixia que és necessari abordar pròximament les tarifes d’aquests sectors, però per començar a centrar qüestions de futur apunten que també aquí, “ens calen unes tarifes justes i responsables, que pugui contemplar l’aigua com a element de servei bàsic, o l’aigua com a part de la cadena de valor d’un producte al qual se l’ha de repercutir el preu de cost del servei, i com l’aigua Ciutadania ha de contribuir de forma proporcional i equitativa, tal com ho fa l’aigua Ciutadania, en el suport del manteniment de tot el sistema, fomentant-se l’estalvi, l’ús responsable i, penalitzant malbarataments”.
- De l’aigua Delicte: Aquell que contamina o en fa connexions il·legals per a omplir piscines i d’altres que no tenen res a veure amb cobrir el dret humà a l’aigua. Aquests usos han d’estar il·legalitzats i perseguits.
Imatge del Plenari Extraordinari
Altre tema que volen obrir i afegit als conceptes del Pedro Arrojo és l’Aigua Municipi. L’aigua que consumeix o és facilitada per l’Administració a entitats i de la qual la gestora no rep cap ingrés pel servei. Aquí com en altres municipis, entenen que aquesta aigua ha de ser retribuïda al gestor i, per tant, s’haurà d’avaluar el preu d’aquest servei. Un altre “debat que hem d’abordar a la ciutat si volem posar les coses clares i al seu lloc per entendre de manera clara tot el conjunt”.
Com exposen, els sistemes tarifaris estableixen trams de consum per a preservar un repartiment de càrregues per a garantir les funcions de l’aigua, el per a què? Des d’aquesta òptica i una vegada avaluats els impactes, es van traslladar el dia 25 al Consell d’administració de Taigua, 12 propostes de canvis al sistema tarifari que no repercuteixen significativament als ingressos globals de la gestora. I d’altra banda, l’Observatori de l’aigua de Terrassa reunit en sessió extraordinària el dia 30, va acordar per unanimitat, elevar a consideració del Ple Municipal tres de les dotze propostes esmentades, les considerades troncals, perquè siguin valorades i aprovades.
