Observatori de l’Aigua deTerrassa, nota de premsa

Nota de premsa de l’OAT com a resposta al canvi de gestió de la planta potabilitzadora d’Abrera que actualment gestiona TAIGUA

L’Observatori de l’Aigua, com a espai creat per a la participació de la ciutadania pel que fa a la gestió i governança de l’aigua a la nostra ciutat, òrgan reconegut pel Ple de l’Ajuntament, ha de sortir al pas d’informacions que no s’ajusten a la realitat i que desconeixem amb quina intenció han estat publicades.

La notícia, que afirma que TAIGUA es ven l’Estació de Tractament d’Aigua Potable d’Abrera que actualment gestiona TAIGUA, és totalment falsa. Aquests són els nostres arguments:

El febrer de 2018, el Tribunal Superior de Justícia va ratificar la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya de Juny de 2015 d’anul·lació de l’adjudicació d’Abastament d’Aigua Ter Llobregat (ATL) a Acciona. Posteriorment amb el Decret Llei 4/2018 del 17 de juliol, el Govern de la Generalitat de Catalunya iniciava la recuperació de la gestió pública d’ATL amb qual s’assumia la gestió directa del servei d’abastament d’aigua en alta a les poblacions per mitjà de les instal·lacions de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat de titularitat de la Generalitat i es va crear l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat.

Curiosament, el Decret no contemplava la inclusió al sistema ATL de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Sant Joan Despí (AGBAR), fent un tracte, de favor cap a aquesta empresa privada que controla el 80% de l’aigua subministrada a Catalunya.

A partir de la publicació d’aquest Decret Llei, la Generalitat de Catalunya estava obligada a recuperar la gestió d’Aigües Ter Llobregat, amb l’excepció indicada. A conseqüència d’aquesta mesura, les instal·lacions de plantes de potabilització del Ter-Llobregat, com per exemple l’ETAP d’Abrera que gestionava MINA/AGBAR i posteriorment TAIGUA, tenien els dies comptats i la seva gestió directa en alta havia de passar a ATL.

El 10 de desembre del 2018, Terrassa remunicipalitzà la gestió de l’aigua i, per tant, TAIGUA passà a gestionar també l’ETAP d’Abrera. És a partir d’aquest moment, quan TAIGUA assumeix el seu control, quan se signa un conveni per cinc anys amb ATL, perquè es faci càrrec del subministrament en alta de la ciutat de Terrassa i altres poblacions de l’entorn.

Fent un pas enrere en el temps, en l’any 2018 l’Ajuntament de Terrassa, com a titular del servei, va recuperar unes instal·lacions que havia gestionat MINA AGBAR durant més de 75 anys. Unes instal·lacions que en el moment de la seva reversió, entre elles l’ETAP d’Abrera, presentaven molts elements estructurals amb la seva vida útil exhaurida que feia necessària una inversió en la xarxa en alta superior als 50 milions d’euros en un termini de 20 anys amb l’objectiu immediat de garantir la quantitat, la qualitat i la continuïtat del subministrament.

Mina Agbar, durant la seva gestió privada de l’abastament d’aigua a Terrassa, van prioritzar que els accionistes cobressin els seus dividends complimentats amb el negoci privat del Grup MINA AGBAR que eren qui feien les inversions sense cap licitació pública. TAIGUA s’ha fet càrrec durant aquests set anys de totes les inversions d’Abrera que han anat exclusivament a càrrec de la facturació de l’aigua a Terrassa, amb una valoració d’actius de 6,18 milions d’euros que ara li reclama a ATL i que haurà de retornar a TAIGUAsi vol recuperar el control de l’ETAP Abrera-Terrassa.

En resum, denunciem la publicació de notícies sense cap base ni verificació periodística, anunciant la venda de TAIGUA de la planta d’Abrera, com si aquesta fos la seva inequívoca propietària. No hi ha cap venda de TAIGUA a ATL, tot és d’una falsedat absoluta i malintencionada que busca desprestigiar la gestió pública de l’aigua a Terrassa.

Simplement ATL aplica el Decret Llei 4/2018 pel qual posseeix la titularitat de la instal·lació i te al seu favor la legalitat per recuperar la gestió de la potabilitzadora d’Abrera actualment gestionada per TAIGUA.

L’Ajuntament de Terrassa, propietària de TAIGUA, haurà de valorar si accepta aquesta reversió amb base a l’existència d’actius i la compensació de les partides econòmiques invertides en aquesta instal·lació durant aquest set anys de gestió que superen els 6,18 milions d’euros.

Aquesta operació necessita l’acord entre les parts que han garantit els següents principis fonamentals:

  1. Primer.- ATL ha de retornar l’import de la valoració d’actius i de totes les inversions realitzades fins al moment.
  2. Segon .- S’ha de garantir la subrogació de tota la plantilla de personal existent a la planta d’Abrera i tots els drets i les condicions laborals econòmiques i socials que havien gaudit.
  3. Tercer .- Ha d’haver-hi un acord entre ATL i l’Ajuntament de Terrassa sobre el preu €/m3 d’aigua que pagaria TAIGUA, a partir de l’any 2026 i en anys successius, perquè no afecti la sostenibilitat econòmica i financera de l’empresa i aplicar, tal com es reconeix en el Decret Llei, “que la situació d’anul·lació d’un contracte d’aquestes característiques ha de preveure mesures per minorar l’impacte en els usuaris, sense perjudici que s’hagi de tenir en compte en la liquidació del contracte”.

L’OAT exigirem, com a pas previ a qualsevol acceptació, que se’ns informi sobre les propostes d’acords finals entre l’Ajuntament de Terrassa i ATL, de tots els punts abans esmentats, i de la projecció a llarg termini del nou preu m3 d’aigua que TAIGUA haurà de pagar i que, en cap cas, podrà posar en qüestió la sostenibilitat econòmica i financera de l’empresa pública, o comportar augments tarifaris sobtats als usuaris del servei.

Ens sorprèn molt que en el Decret Llei aprovat el 2018 no es va incloure, com un tracte de favor injustificat, el retorn a ATL de la planta potabilitzadora de l’ETAP de Sant Joan d’Espí que actualment està gestionant l’empresa privada AGBAR.

Si no es compleixen totes aquestes condicions, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa demanarem a l’Ajuntament que no firmi cap acord de reversió amb ATL sobre l’ETAP d’Abrera/TAIGUA, i si ho creu convenient, se sol·liciti a ATL rebre el mateix tracte que ha fet amb l’ETAP de San Joan d’Espí per seguir gestionant l’ETAP d’Abrera.

La informació periodística ha de ser ètica i veraç. Creiem que desinformar dient que “TAIGUA destinarà els 6,15 milions d’euros només per reparacions ordinàries i saldar dèficits sense tenir en compte possibles inversions futures…” com ha afirmat un mitjà de comunicació local. Això és una informació que no s’ajusta a la realitat.

Ho demostren els comptes de resultats de TAIGUA, des de l’any 2019 al 2024, no hi ha hagut cap dèficit en els resultats obtinguts i sempre s’han obtingut beneficis nets que han servit per fer front a les inversions per un total de més de 18 milions d’euros en els primers sis anys. L’any 2025 la inversió arribarà als 4.187.984 € i, en els tres anys vinents, hi ha prevista una inversió de més de 12 milions d’euros, a raó de 4 milions per any, amb l’objectiu de millorar el servei d’abastament i fer molt més rendible i eficient la xarxa d’abastament actual.

També han sortit afirmacions totalment fora de context, com per exemple:

“Terrassa pagarà més cara l’aigua el 2026,” amb tota la mala intenció, quan en la mateixa notícia es retractava dient que gràcies a un acord amb el PSC sobre les ordenances, la tarifa de l’aigua es congelarà per a l’any 2026. En resum, l’aigua el 2026 no tindrà cap increment de tarifes.

Terrassa, 5 de novembre 2025

Més informació:  https://www.oat.cat/2025/11/06/nota-de-premsa-de-loat-com-a-resposta-sobre-el-canvi-de-gestio-de-la-planta-potabilitzadora-dabrera-que-actualment-gestiona-taigua/

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, Al·legacions, Cabals, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Economia social i solidària, Emergència Climàtica, Futur de l'aigua (2022-2027), Governança, Interconnexió de xarxes, Mercantilització i Financiarització aigua, OAT, Participació, Terrassa | Feu un comentari

Alerta inundable

https://www.instagram.com/reel/DQxYxB-DEDY/?igsh=MXV3Z3E1dnVnc3p5cg== 

Pel seu interès i per fer-nos ressó de l’emissió del documental “ALERTA INUNDABLE” on tenen veu membres de la Taula del Llobregat, publiquem  sencer aquest article de  Victor Rodrigo al “Món de la Tele”

El documental Alerta inundable del programa Sense Ficció, que va ser objecte de polèmica per un possible acte de censura per part de la direcció del 3Cat i que la cúpula de la cadena va negar davant el Parlament de Catalunya, s’emetrà el pròxim dimarts 11 de novembre. Segons ha pogut saber El Món de la Tele, TV3 confirma que en les últimes setmanes “han treballat de manera conjunta des de la direcció amb l’equip del programa de documentals” i així aconseguir “reforçar el treball periodístic” de la peça audiovisual. Cal recordar que la cadena pública catalana va decidir bloquejar la seva emissió perquè considerava que el producte “no era rodó” i calia “seguir treballant”. Estava previst que s’emetés el passat 30 de setembre, però no va ser així. Ara, aquest escull sobre la feina periodística ja s’hauria superat.

El treball, dirigit per Laia Mestre, recull les denúncies d’extreballadors de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per les pressions que van patir per part de l’empresa durant la bombolla immobiliària per aprovar informes favorables a projectes en zones inundables. El fre a la seva emissió va comportar un contundent comunicat per part del comitè d’empresa de TV3, que va demanar emetre’l després de titllar el moviment de la direcció “com a censura”. Els representants dels treballadors consideraven que el motiu que donaven des del capdavant del 3Cat “era una excusa”. Fonts de la direcció van negar-ho a aquest mitjà de manera rotunda.

Els treballadors, a través del documental, van assegurar que la direcció de TV3 havia demanat “explícitament” a l’equip que eliminés del documental la part on “els alertadors feien la seva denúncia”, fet que vulnerava els principis de transparència i servei públic de la televisió. La denúncia del comitè d’empresa se sumava, així, a la del programa Sense Ficció i a la del Consell Professional, per “la greu ingerència de la direcció de la CCMA”, que segons explicaven en el mateix comunicat, “han exercit una pressió intolerable sobre l’equip del documental, qüestionant la seva professionalitat i exigint modificacions que atempten contra la llibertat d’informació i el rigor periodístic”.

Millores en el documental per tal de ser emès

Segons ha tingut coneixement El Món de la Tele, el documental Alerta inundable hauria gaudit de certes introduccions d’elements “que haurien enfortit” el producte, a més de “concretar alguns dels aspectes que s’hi expliquen”. Un altre dels problemes que afrontava la direcció del 3Cat era la de la protecció de les fonts que apareixien a la peça periodística. Això també s’hauria blindat. La negativa per emetre el documental va arribar fins a la comissió de control de la CCMA, a pregunta de la CUP.

El director de TV3, Sígfrid Gras, va negar el passat 24 d’octubre que hi hagués hagut cap mena de censura i va restringir la decisió, la d’emetre o no el documental, a l’àmbit professional. Així, va assegurar que es va decidir aturar-ne l’emissió per criteris únicament periodístics i “sota un exercici de responsabilitat”, i va garantir que el documental s’acabaria emetent quan s’hi haguessin aplicat els canvis corresponents. Davant les declaracions del director de la cadena pública catalana, dues setmanes després el documental Alerta inundable surt endavant.

https://x.com/som3cat/status/1987128713121833110?t=7WK0aQ3fuUohdELunJFJHA&s=35

Spread the love
Publicat dins de ACA, Baix Llobregat, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Exemples, Formació, Futur de l'aigua (2028-2033), Governança, Inuncat, Inundacions, Investigació i recerca, Martorell viu, Multimèdia, Pluja, Rieres, Sequera, Sin categoria, Sistemes Naturals, SOSBAIXLLOBREGAT | Feu un comentari

DANA: Primer aniversari

Quan el 2018 ens vam unir unes quantes entitats, associacions i centres així com persones individuals del món científic per formar la TAULA DEL LLOBREGAT, ja dèiem: “Pretenem enfortir el vincle entre la ciutadania de la conca  i el riu, pensant en l‘aigua i la seva gestió com a bé comú. Alhora volem divulgar el coneixement de l’estat de la conca i de les pressions a les que està sotmesa o pot estar-ne en un futur. La nostra voluntat és contribuir a assentar les bases d’una nova gestió de l’aigua basada en la corresponsabilitat ciutadana.” Per això publiquem en primera plana l’article

“Inundacions al Baix Llobregat” de Rafael Díez, membre de Martorell Viu i la Taula del Llobregat

 

Rafael Díez,

Aquest article pretén reclamar l’atenció  sobre un tema que  preocupa a molts ciutadans de Catalunya, i especialment del Baix Llobregat, que rep el cabal dels 4.700 kmde la conca: La urbanització de zones inundables.

Des de 1956 que tenim llei d’urbanisme, estem OCUPANT L’ESPAI FLUVIAL mes o menys amb els mateixos “arguments”, menyspreant la historia, la ciència i la natura. El 1955, Lluis Santacana i Faralt promou la construcció d’un nou barri a l’horta inundable de Martorell, l’Illa de Santacana, amb aquests arguments que han persistit fins al dia d’avui:

 “..las posibles avenidas del rio Anoya que se podrían citar como peligro eventual, especialmente cuando se ven precedidas por las del Llobregat, están hoy dia perfectamente contenidas, y pueden estarlo todavía mucho más, hasta un grado de seguridad absoluta, especialmente por la elevación de tierras de la orilla en cuestión ..”

Arguments similars hem sentit al 1991 per justificar l’impacte de les riuades en la construcció de l’A2, que passa sobre la llera del riu Llobregat, i la construcció al Pont del Diable del nou calaix de desguàs per pal·liar, en allò possible, aquest impacte. Aquesta vegada, ja amb anàlisis hidràulics, càlculs i cotes d’inundació que el departament d’hidrologia de la UPC va subministrar.

Setembre 1996. Maqueta per simular els efectes de la confluència de l’Anoia i Llobregat

Van fer una maqueta a la coberta de l’edifici de l’escola d’enginyers a escala 1/60 de 60 metres de llarg per simular els efectes de la confluència de l’Anoia i el Llobregat amb l’A2 ocupant la llera. Van determinar una geometria, una cota al 56, per situar la cota de protecció i un cabal màxim de 4.000 m3/s de capacitat. Els promotors van quedar satisfets i van assegurar que els problemes d’inundació de la Vila quedaven definitivament resolts. La gent encara s’ho creu.

Ara, en un nou estudi fet al 2017, la cota màxima per a un període de retorn T-500 anys és la cota 59,1. Cal dir aquí que el avanços actuals en hidrologia i meteorologia son increïbles comparats amb els de l’època de la construcció del nou ull del Pont del Diable.

El riu està controlat en temps real, no cal maquetes físiques, el riu te pràcticament un bessó digital que permet fer qualsevol simulació meteorològica predictiva, a més de ser capaç d’aprendre dels episodis històrics per ajustar el sistema. Arribats aquí podríem pensar que tenim resolt el problema de la inundabilitat, però en realitat no és així perquè el veritable problema no és el riu sinó l’ocupació que hem fet i fem de l’espai fluvial. Hem ocupat les planes d’inundació i les infraestructures viaries i ferroviàries no tenen prou en compte els camins de l’aigua preexistents. Ho hem vist a València i ho continuarem veient si no prenem mesures de veritat.

Geoportal registradores. El Prat, Hospitalet, Cornellá, San Boi, Viladecans… la C-31 i C-32 canalitzen l’aigua.

També ho podem veure al delta del Llobregat. Els mapes mostren com en el traçat de les infraestructures canalitzem, en la mesura de la seva cota, els corrents d’aigua, fins que es veuen superades als punts mes baixos per inundar a continuació els espais laterals ocupats per edificacions. La C-31 i la C32 son un exemple clar i tot el delta del Llobregat pateix aquesta manera de fer.

PLÀNOL ALMERA I BROSSA 1891. ICC. TFM. Noemí Núñez Veciana

Desprès de les greus inundacions del 1962, el 1971 i el 1982, la societat demanava controlar els rius i canalitzar-los per acabar amb les inundacions. Ara sabem que les inundacions son inevitables i cal actuar d’un altra manera. Les canalitzacions s’han demostrat inútils per cabals superiors als de càlcul.

Tenim pendent la revisió de la cartografia d’inundabilitat, per incorporar els efectes del canvi climàtic. Els mapes no estan actualitzats i les modelitzacions que es fan servir son obsoletes. Per tant, hi han mes persones en risc que viuen en la ignorància.

Martorell. PEF 2008. Planificación del espacio fluvial. La definición de la zona fluvial i el sistema hídrico supeditada a la planificacion urbana.

Mentrestant l’activitat edificatòria no s’atura i continua l’ocupació de zones inundables, abocant terres per aixecar el nivell de l’àmbit que es vol construir. Es fa al Prat, a Mollet, a Gavà, a Cornellà… i aquesta no és la solució, és un greu error que cal evitar. A Martorell s’està fent actualment.

Encara hi ha qui pensa i diu que no es pot edificar en Zona Inundable, que és impossible. La realitat és que a Catalunya i el Baix Llobregat sí s’hi pot edificar en Zona Inundable, s’ha fet i es fa habitualment perquè la llei i els reglaments fets a mida ho permeten.

Aquest any 2025 un grup d’entitats coordinades per EA i sota el paraigües de PROU URBANISME INUNDABLE hem participat en un documental rememorant  l’episodi de la Dana de Valencia de l’equip de SENSE FICCIÓ titulat Alerta Inundable. Aquest documental s’hauria d’haver emès el passat dia 30 de setembre però no ha pogut ser per censura prèvia a l’emissió. (

Vegeu també l’entrevista que vam publicar a l’entrada anterior, així com els molts enllaços que hi apareixen

I, per afegir l’ art a la  reivindicació, hem afegit a sota a cançó “Lladres de sobretaula” , que denuncia la gestió que ha fet el govern Mazón de la tragèdia d’ara fa un any.

Us recomanem molts enllaços, especialment l’ especial de la revista  CRÍTIC ” La Catalunya inundable” amb una sèrie de mapes que podreu consultar 

La Vanguardia també ha publicat un mapa interactiu on buscar el miunicipi que ens interessi

L’observatori de la inundabilitat: https://beteve.cat/medi-ambient/neix-observatori-inundabilitat-assessorar-risc-inundacions/

Podeu veure’n la crítica: https://directa.cat/el-dret-de-participacio-publica-i-el-cas-de-lobservatori-de-la-inundabilitat/

ALTRES ENLLAÇOS:

https://elpais.com/clima-y-medio-ambiente/2025-10-21/un-tercio-de-las-presas-del-estado-necesitan-refuerzos-estructurales-urgentes-y-la-mayoria-no-tienen-planes-de-emergencia.html

https://beteve.cat/medi-ambient/neix-observatori-inundabilitat-assessorar-risc-inundacions/

https://www.elperiodico.com/es/politica/20251022/salvador-illa-govern-garantiza-constuyendo-zonas-inundables-catalunya-122879226

https://www.lavanguardia.com/natural/20251021/11179749/60-presas-necesitan-mejoras-seguridad-corto-plazo.html

https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/seguridad-de-presas-y-embalses/lineas-actuacion-mejora-seguridad-presasembalses-2023-2033.html

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/agua/temas/seguridad-de-presas-y-embalses/Lineas%20Act%20Mejora%20Seg%202023-2033.pdf

 

 

 

 

 

https://elpais.com/clima-y-medio-ambiente/2025-10-21/un-tercio-de-las-presas-del-estado-necesitan-refuerzos-estructurales-urgentes-y-la-mayoria-no-tienen-planes-de-emergencia.html

 

https://beteve.cat/medi-ambient/neix-observatori-inundabilitat-assessorar-risc-inundacions/

https://www.elperiodico.com/es/politica/20251022/salvador-illa-govern-garantiza-constuyendo-zonas-inundables-catalunya-122879226

https://www.lavanguardia.com/natural/20251021/11179749/60-presas-necesitan-mejoras-seguridad-corto-plazo.html

https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/seguridad-de-presas-y-embalses/lineas-actuacion-mejora-seguridad-presasembalses-2023-2033.html

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/agua/temas/seguridad-de-presas-y-embalses/Lineas%20Act%20Mejora%20Seg%202023-2033.pdf

La Cultura Crida és un cicle d’activitats gratuïtes paral·leles al festival Cridem pel Clima 2025 que busca fomentar el diàleg ciutadà sobre els reptes del canvi climàtic i la necessitat de repensar la nostra relació amb la Terra. La fi de les estacions és un llibre escrit en col·laboració per Juan Bordera, Antonio Turiel i Fernando Valladares, amb pròleg de Yayo Herrero on descriuen que la història no està escrita encara, però que és un moment crucial marcat per les amenaces dels totalitarismes neoliberals d’ultradreta, de la guerra i el genocidi. Repensar la vida en comú en estos temps estranys és possible, però per a això cal mirar on estem i obligar-nos a redefinir les qüestions més antigues de la justícia social i de la política.

Spread the love
Publicat dins de ACA, Baix Llobregat, Cabals, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Estudis, Exemples, Formació, Futur de l'aigua (2028-2033), Governança, Inundacions, Investigació i recerca, Martorell viu, Multimèdia, Participació, Pluja, Urbanització | Feu un comentari

Seguim edificant en zones inundables?

En Rafa Diez, membre de  Martorell viu  i de la Taula del Llobregat ahir va intervenir posant els punts sobre les is al Cafè d’idees amb la Gemma Nierga, a TVE.  La seva intervenció comença al minut 6.

Podem complementar la intervenció del Rafa amb  l’ informe  del CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament  Sostenible)  1/2016  sobre el Pla de gestiò del risc d’inundació, que valorem positivament i que hem descarregat perquè es pugui baixar fàcilment. Podeu trobar aquesta   nova figura urbanística  de “SOL URBANITZABLE INUNDABLE” a la pàgina 15 de l’informe.

Una altra font consultable molt interessant és el geoportal de Registradores, d’on  hem copiat aquestes dues imatges que podeu engrandir clicant  sobre de cadascuna:

MOLLET

LES TRES XEMENEIES, (inundable)

 

 

 

 

 

 

Encara més: sota de zones construïdes a les lleres dels rius hi ha abocadors industrials enterrats i tapats, com en aquest plànol dels 90, de Mollet (que hem vist  més amunt com zona inundable):

Podeu veure una informació més completa  sobre residus industrials abocats a les lleres a  la tesi de  la Facultat de Geologia, de  Navarro Font Carmona: “Contaminación, suelo y aguas subterràneas” que podeu baixar-vos clicant sobre el títol.


Ens fem ressó també  de que ⚖ El Grup de Defensa del Ter sha personat com  acusació popular al judici contra el macroescorxador Patel SAU (grup Vall Companys), acusat de delicte contra el medi ambient per contaminar la riera de Sant Martí a l’Esquirol.

💸 Necessitem diners per cobrir les despeses judicials. Pots aportar el teu granet de sorra a:

🔹 Micromecenatge: https://www.migranodearena.org/ca/repte/portem-patel-a-judici-la-contaminacio-d-un-macroescorxador-del-porc-a-osona
🔹 Transferència al GDT: ES21 1491 0001 2520 7333 6022 (indica nom, cognoms i DNI)
🔗 Més info: https://www.gdter.org/2025/el-gdt-portem-patel-a-judici-despeses-judicials/

🎥 https://youtu.be/1tDnD0z9CMk


COMENTARIS (Narcís Prat)

“Sobre l’article de 1995 de A. Navarro, J.M Carmona i X. Font s’ha de dir que és un treball històric i que caldria posar al dia la situació actual que és molt diferent. El Dr. Josep Ma Carmona encara està actiu (si no s’ha jubilat recentment) a la Facultat de Geologia i li podríeu preguntar. També es pot trobar molta informació sobre contaminació d’aigües subterrànies a la web de l’ACA a on s’han definit les masses d’aigua subterrània (i la part baixa del Besòs n’és una) i la informació sobre la seva situació ha de ser pública com diu la DMA.”

“Felicitacions al Rafa que ho ha explicat molt bé, a veure si li fan cas d’una vegada que aquest és un tema del que hem parlat molts anys i no hi ha manera. si cal una zona es declara d’interès general i es fa el que sigui com la via del tren d’alta velocitat dins la llera del Llobregat o l’autovia del Baix Llobregat que fa que el període de retorn del Baix Llobregat sigui només de 125 anys.”

 

Spread the love
Publicat dins de Al·legacions, Baix Llobregat, Cabals, Col·lapse, Cultura transformadora, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Formació, GDT Grup Defensa Ter, Inundacions, Investigació i recerca, Macrogranges, Martorell, Multimèdia, Participació, Sistemes Naturals, SOSBAIXLLOBREGAT, Urbanització | 2 comentaris

CENSURA A TV3???

CONTRA LA CENSURA DEL DOCUMENTAL “ALERTA INUNDABLE”, ens adherim al comunicat

El dimarts 30 de setembre, estava prevista l’emissió d’un documental de producció pròpia titulat “Alerta inundable” elaborat per un dels equips del Sense Ficció.

La direcció, al·legant que el treball no és prou sòlid, que cal concretar més i que requereix més investigació, ha decidit posposar-ne l’emissió sine die mentre l’equip no accepti canviar de forma significativa el plantejament actual.

Al marge d’il·lustrar la problemàtica que hi ha en diversos municipis inundables catalans, el documental també demostra amb quatre testimonis anònims i contrastats les males pràctiques generalitzades que hi va haver a l’Agència Catalana de l’Aigua durant un llarg període de temps.

A més a més, ha parlat amb altres implicats que no han volgut aportar el seu testimoni al documental però que confirmen les males pràctiques. També s’hi veuen veus autoritzades d’experts que ho corroboren.

En el documental no es concreten noms dels presumptes responsables de les males pràctiques, tot i que l’equip les coneix i les ha contrastat, perquè, com recull el nostre llibre d’estil “els periodistes tenen el deure de protegir la identitat de les seves fonts si els ho demanen”. Tampoc concreten dates ni llocs per protegir la integritat física o moral dels alertadors ja que, com continua dient el llibre d’estil, “no la puguin comprometre ni relacionar-la de manera directa o indirecta amb la informació que ens facilita”.

Tan els integrants del Sense Ficció com les responsables del programa avalen la integritat del documental i la investigació rigorosa que hi ha al darrera. El Consell Professional considerem inadmissibles els arguments que dona la direcció per no emetre’l i la decisió de no fer-ho.

A la retirada del documental s’hi suma que durant el procés final de gestació, les seves autores han hagut d’aguantar ingerències incisives i pressions creixents del director de l’àrea de documentals que semblava treballar més pels interessos de l’ACA i del departament de Territori que no pas per protegir i defensar la feina rigorosa de les professionals de TV3.

Considerem intolerable aquest comportament que no és el primer cop que es produeix. Les ingerències al Sense Ficció i al 30 minuts quan hi ha en joc algun departament del Govern o institució rellevant venen sent una constant des de fa un temps, no es respira un clima de llibertat professional. Ja es fan pocs documentals i reportatges crítics amb el poder i ens preocupa que la reiteració de casos recents desincentivi encara més als professionals a presentar propostes “incòmodes”, fallant així a una de les obligacions que tenim com a periodistes i com a televisió pública.

Expressem tot el nostre suport a les autores d'”Alerta Inundable” i esperem que la direcció reconsideri la seva decisió.

ALTRES FONTS

Prou Urbanisme Inundable: la ciutadania reclama veracitat i responsabilitat davant l’urbanisme en zones amb risc d’inundabilitat

https://octuvre.cat/tv3-ajorna-lemissio-del-documental-alerta-inundable-enmig-dacusacions-de-censura-i-ingerencies-politiques/

COMENTARI  (Autor: Narcís Prat )
M’adhereixo a la protesta i jo mateix em sento afectat ja que vaig participar al principi ajudant a la Laia Mestres en definir molts aspectes del documental.
Les males pràctiques a l’ACA en realitat eren ingerències dels polítics en l’acció de la delimitació de les zones inundables i gràcies això s’han construit molts edificis i serveis en zones inundables. Amb el canvi climàtic ara encara ho som més. Un exemple és la pressió que es fa per buidar l’embassament de Foix perquè a la desembocadura s’inunden algunes zones, sense tenir en compte que l’embassament és petit i no pot regular grans crescudes i que el fons estant plens de fangs tòxics.
L’ACA ja no sembla regir-se per criteris tècnics sinó que predominen altra vegada els criteris polítics.
Spread the love
Publicat dins de ACA, Cabals, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Generalitat Cat., Inundacions, Pluja, Rieres, Sequera, Sistemes Naturals | 1 comentari

CANVIS EN L’AGRICULTURA?

Pregunta:

Tenint en compte la rellevància i valor del sector agrícola i la disponibilitat d’aigua: Quines mesures serien necessàries per racionalitzar l’ús de l’aigua en el sector agrícola?

Vegeu les posicions divergents  entre les expertes participants en la “Sessió ponència sobre l’Àrea temàtica Aigua i canvi climàtic(Enllaç extern)“:

Annelies Broekman (membre de la Taula del Llobregat)
Enginyera agrícola de formació, és investigadora sènior del grup de recerca sobre aigua i canvi global del CREAF. La seva recerca se centra en la innovació en la governança dels processos d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya i a la regió mediterrània. Té una àmplia experiència en la promoció de processos de cocreació per a l’elaboració d’estratègies d’adaptació i en la transferència de coneixement científic cap a la presa de decisions.

Albert Grassot
Fundador de l’empresa Arròs l’Estany de Pals, una petita firma del Baix Empordà que conrea i empaqueta arròs combinant tècniques modernes amb mètodes artesanals. És president de la Comunitat de Regants de Pals – marge dret del Ter, fundada l’any 1908.

Josep Mas-Pla
Doctor en Ciències Geològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i Doctor en Hidrologia i Recursos Hídrics per la Universitat d’Arizona (EUA). És catedràtic a la Universitat de Girona (UdG). La seva activitat de recerca se centra en la disponibilitat de recursos hídrics, amb especial èmfasi en: l’estudi de sistemes hidrogeològics regionals, la contaminació de les aigües subterrànies (nitrats, contaminants emergents, etc.) i els impactes del canvi climàtic sobre els recursos hídrics.

Francesc Reguant Fosas
Economista especialitzat en economia agroalimentària, ha desenvolupat la seva trajectòria en l’àmbit de les tecnologies agroalimentàries i els sistemes integrats de dades. Ha dirigit l’estudi d’impacte socioeconòmic del canal Segarra-Garrigues. Actualment és president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya i fundador de l’Observatori d’Economia Agroalimentària. També exerceix com a professor i divulgador en aquests àmbits.

 

Per a més informació consulta l’Esquema provisional de temes importants (EPTI) i els estudis previs (IMPRESS) del Pla de gestió dels districte de conca fluvial de Catalunya 2028-2033 (4t cicle)(Enllaç extern)

Volem demanar suport a un gran acte de territori que fem a Lleida el 5 d’octubre.

Concretament dues coses:

– Si pots llegir-te el manifest i signar-lo si hi estàs d’acord.

– Si pots compartir-lo entre persones amb capacitat d’incidència i col•lectius que puguin ser sensibles al seu contingut.

Tenim la necessitat de que es conegui la magnitud de la problemàtica i que surti dels àmbits locals que ho pateixen.

I a la vegada de plantejar un escenari de futur engrescador pel món rural.

Moltes gràcies i disculpa sinó trobes pertinent aquest missatge escrit després de fer una bona remenada a l’agenda se contactes.

Salut

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Accions, Agricultura, Alimentació sostenible, Consells de Conca, Cultura transformadora, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Futur de l'aigua (2028-2033), Governança, Investigació i recerca, Multimèdia, Participació, pobles vius, Regadius, Sistemes Naturals, Xerrades | Feu un comentari

Plataforma en Defensa de l’Ebre

🎂💙 Dilluns, 15 de setembre:

Celebrem i reivindiquem 25 anys de lluita. Comparteix imatges i records a les teues xarxes, no t’oblides d’etiquetar la Plataforma i utilitzar #25anysPDE.

📅 Dissabte, 20 de setembre:

A partir de les 10:30h, vine als actes de celebració a Tortosa!

🔗Consulta el programa complet a ebre.net/25anysPDE

📲 Comparteix-ho, passa-ho a les teues amistats!

#25anysPDE | #LoRiuÉsVida

PERIODICITAT

Durant més de cinc anys hem publicat cada dilluns  una entrada en aquest blog. Gràcies a molt@s de vosaltres hi han aparegut notícies, estudis, entrevistes, recomanacions… i hem ajudat a fer  públiques les reivindicacions de la nostra conca o relacionades amb  el Llobregat.

Spread the love
Publicat dins de Cabals, Cultura transformadora, Distribució mail list, Jornades, Manifestacions, Participació, PDE (Plataforma Defensa de l'Ebre) | Feu un comentari

PERIODICITAT

Durant més de cinc anys hem publicat cada dilluns  una entrada en aquest blog. Gràcies a molt@s de vosaltres hi han aparegut notícies, estudis, entrevistes, recomanacions… i hem ajudat a fer  públiques les reivindicacions de la nostra conca o relacionades amb  el Llobregat.

Diferents circumstàncies  fan que aturem aquesta periodicitat.  Des d’ara, només publicarem  de tant en tant  les  demandes, explicacions o estudis  relacionats amb els rius, especialment  el Llobregat. Us animem a escriure’ns a [email protected] si voleu compartir alguna informació.

Ara bé, deixem intacte tota la web, que creiem queda convertida en un corpus de temes relacionats amb la conca del Llobregat i l’aigua en general. Us animem a fer-lo servir mitjançant l’apartat “Cerca” o tafanejant per  les categories de més avall, en el menú. Esperem que us sigui útil!

Spread the love
Publicat dins de Cultura transformadora, Distribució mail list, Eines, Formació, LLobregat, Participació | 2 comentaris

Biodiversitat al Delta

DEPANA i SEO/BirdLife traslladen a la Comissió Europea proves contundents del fracàs de les mesures ambientals al Delta del Llobregat –

  • El Delta del Llobregat ha experimentat una pèrdua del 80% dels efectius d’aus hivernants i una regressió d’un 91% en les poblacions d’espècies protegides per la ZEPA entre 2003 i 2023.
  • Els informes presentats per les organitzacions ambientals demostren que, malgrat el reconeixement legal de la importància ecològica del Delta del Llobregat, els interessos urbanístics han prevalgut sobre els valors naturals.
  • S’han destruït més de 40 hectàrees d’aiguamolls i 50 hectàrees de pinedes litorals sobre dunes, recreant només 11 hectàrees de noves zones humides, amb una funcionalitat ecològica molt limitada.

Barcelona, 28 d’agost de 2025 – Les organitzacions ambientals DEPANA i SEO/BirdLife han fet arribar a la Comissió Europea un exhaustiu informe que revela una regressió alarmant de les poblacions d’aus aquàtiques en el Delta del Llobregat, així com l’incompliment generalitzat de les mesures correctores i compensatòries imposades per la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) de 2002 per l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat. L’enviament d’aquesta documentació s’ha fet en el marc del procés d’infracció EU-Pilot 5866/13/ENVI relatiu a aquest aiguamoll de la costa barcelonina.

L’objectiu d’aquests informes és demostrar a la Comissió Europea que, malgrat la carta d’emplaçament, persisteix la degradació de l’espai, per la qual cosa considerem que ha de continuar el procediment d’infracció amb l’enviament del dictamen motivat.. (Més informació a https://depana.org/2025/08/depana-i-seo-birdlife-traslladen-a-la-comissio-europea-proves-contundents-del-fracas-de-les-mesures-ambientals-al-delta-del-llobregat/)

NAVEGAMOS HACIA GAZA, la web:

https://globalsumudflotilla.org/es/

 

Spread the love
Publicat dins de Accions, Biodiversitat, Col·lapse, Contaminació, Delta Llobregat, DEPANA, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Emergència Climàtica, Estudis, Investigació i recerca, Palestina, Sistemes Naturals | Feu un comentari

Estudiants al Llobregat

Del 31 de març al 4 d’abril d’aquest any 2025 , dins de l’assignatura “Treball de camp 1”, una matèria de caràcter obligatori de segon curs del grau de “Geografia i Canvi global”  de la Universitat de Barcelona (Facultat de Geografia i Història), un bon grup d’estudiants va estar recorrent la conca del Llobregat en  5 dies de treball de camp, des de la capçalera fins al delta.

El treball de camp és una tècnica de recerca que consisteix en recollir informació directament al lloc on es produeixen els fets o fenòmens que s’estudien. Implica observar, descriure i interactuar sobre el terreny per obtenir dades que difícilment es poden aconseguir únicament a través de fonts bibliogràfiques o documentals. Es tracta d’una eina fonamental en disciplines com la geografia, ja que permet establir una relació directa entre el marc teòric i la realitat observada.

L’assignatura de Treball de Camp té com a objectiu principal adquirir competències per integrar aquesta metodologia en la recerca acadèmica, elaborar treballs i saber presentar-los adequadament. Per assolir-ho, la docència ha combinat  diferents modalitats: sessions a l’aula (per recollir informació sobre l’àrea d’estudi, treballar aspectes metodològics i preparar els dies de sortida), sessions de treball autònom de l’alumnat i tutories de seguiment amb el professorat (quatre docents distribuïts en grups reduïts).

El component central de l’assignatura ha estat  el coneixement sobre el terreny, que implicava l’observació i l’anàlisi directa del territori, així com l’obtenció de dades primàries mitjançant entrevistes, enquestes i la recollida de mostres (aigua, sòls, etc.). Posteriorment, aquestes dades eren objecte de triangulació amb informació secundària procedent d’altres estudis i publicacions, i s’interpretaven en relació amb el marc teòric de referència.

L’itinerari es va estructurar en cinc jornades:

  • Primer dia: sessió introductòria sobre la conca del Llobregat en la seva globalitat.
  • Segon dia: treball al delta del Llobregat.
  • Tercer i quart dia: anàlisi del tram mitjà del Cardener i del Llobregat, centrada en els impactes territorials, socials i ambientals de l’activitat minera. Allà es va contactar amb membres de la Taula del Llobregat, de Prou Sal i de Montsalat
  • Cinquè dia: treball de camp a la ciutat de Manresa, mantenint la perspectiva global de la conca.

Al llarg de totes les sessions es van abordar qüestions clau com els usos i la gestió de l’aigua, els impactes de les activitats econòmiques —amb especial atenció a la mineria—, la configuració dels paisatges de la conca, els mecanismes d’abastament i els riscos associats a la inundabilitat, així com les percepcions socials vinculades a aquestes problemàtiques.

 

 

Aquests treballs que  us presentem són  els que ens han semblat  més complets i rigorosos, Si cliqueu a l’enllaç sota  la imatge de cada portada,  podreu baixar el PDF correponent.

https://taulallobregat.org/wp-content/uploads/2025/08/Treball-de-camp-1.pdf

https://taulallobregat.org/wp-content/uploads/2025/08/treball-de-camp-2.pdf

https://taulallobregat.org/wp-content/uploads/2025/08/Treball-de-camp-3.pdf

https://taulallobregat.org/wp-content/uploads/2025/08/Treball-de-camp-4.pdf

Els títols dels altres treballs són:

  • El patrimoni tèxtil de la conca del Llobregat
  • Paisatge de la conca del riu Llobregat
  • Planificació i Gestió dels Recursos Miners de la Conca del Llobregat
  • Els riscos naturals de la conca del Llobregat: regionalització, gestió i maneig
  • Els Usos de l’Aigua en Temps de Sequera a la Conca del Llobregat
Spread the love
Publicat dins de Cultura transformadora, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Estudis, Excursions, Exemples, Formació, Futur de l'aigua (2028-2033), ICL, Investigació i recerca, LLobregat, Participació, ProuSal, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, Universitats, Xerrades | 1 comentari