Aigua tèrbola a Terrassa

Dones d’Aigua: Dos anys d’aigua pública a Terrassa i fent camí amb l’OAT

El dia 16 de març tindrà lloc la clausura de les  II Jornades d’Economia Feminista de Terrassa (celebrades al novembre 2020) amb la projecció del documental “Aigua tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic“. La nostra participació a les Jornades s’ha emmarcat dins de l’eix de Polítiques de gènere i Serveis Públics. Potser alguna persona es preguntarà què té a veure el documental amb aquesta temàtica que aparentment no té cap relació. Res més lluny. I ara ho intentem explicar.

Aigua tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic” tracta sobre el negoci d’aquesta multinacional, Aigües de Barcelona que, com probablement ja sabeu, posseïa una part molt important de les accions de l’antiga gestora de l’aigua a Terrassa, la coneguda com a Mina Pública d’aigües de Terrassa.

Per què el títol d’Aigua tèrbola? Quin paper juga Agbar a Mèxic des de la seva arribada al 2001? Són compatibles els seus negocis amb l’aigua i el respecte pels drets humans? Quines lluites planten cara a la seva avarícia, i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya?

Creiem que la visualització del documental ajuda a entendre millor el que significa una gestió privada o mixta de l’aigua, la qual té com a principal i única finalitat el lucre, enfront d’un servei públic que es basi en el concepte de l’aigua com a bé comú, dret humà i universal, control i participació de la ciutadania, transparència i també que incorpori la mirada de l’ecofeminisme, tal com Dones d’Aigua pretenem fer realitat a Terrassa.

Per això, malgrat que estem als inicis del camí, Dones d’Aigua celebrem els dos anys d’aigua pública a la nostra ciutat. Ho fem també sentint-nos part del projecte que va néixer amb l’esperit de treballar tots aquests valors que hem anomenat en relació a l’aigua com a bé comú: l’Observatori de l’aigua de Terrassa (OAT) que enguany compleix també dos anys de vida. Sabem que el transcurs d’aquest darrer període marcat per la Covid19 no ha estat exempt  d’incerteses i obstacles, però segur que  també d’encerts. Per això som persistents i no defallim en l’empeny d’aconseguir un servei públic que compti amb la comunitat i que avanci cap a unes polítiques públiques basades en la coproducció i  l’assoliment d’una cogovernança de l’aigua.

Terrassa ha de sentir-se orgullosa de ser una de les poques ciutats de Catalunya que ha aconseguit passar de mans privades a públiques un servei tan bàsic com l’aigua. Un país, on la gran majoria de les ciutats més poblades tenen l’aigua concentrada en unes poques mans, les de les grans multinacionals del sector: Agbar, Agbar Suez, Veolia, i Aquàlia.  El resultat d’això és una Catalunya amb un 80% de l’aigua privatitzada enfront d’un 50% de la resta de l’Estat i d’un 20% a nivell europeu.

El futur que ens espera, ecològicament i socialment parlant, no augura grans esperances i situa l’aigua com un dels principals focus de conflictes. Les desigualtats augmentaran tant entre països, com entre classes socials. Cada cop més persones tindran més dificultats per veure ateses les seves necessitats bàsiques i les seves condicions de vida i de cures. I no estem parlant d’anys vista. El futur és a tocar. Per això, l’escassetat d’aigua provocada per diversos factors, entre els principals els que genera el propi sistema capitalista, va ser l’excusa perfecta per introduir aquest bé tan bàsic en l’anomenat “mercat de futurs”.

Des de desembre del 2020, l’aigua ja és un producte que cotitza i es comercialitza en el mercat de futurs convertint-lo, tal com denuncia la Plataforma contra la Privatització de l’Aigua, “en un producte més per a l’especulació”. Per això aquesta Plataforma argumenta que el que hi ha d’haver és tot el contrari: una major inversió pública i no, precisament, derivar-la cap a les vies borsàries. “Quan l’aigua entra en el mercat de futurs no sabem en mans de qui estarà i pot anar a parar a mans d’un fons voltor en un paradís fiscal que no té altre interès que guanyar diners”. (veure article: Les conseqüències de la cotització de l’aigua al mercat de futurs – directa.cat).

Posem doncs en valor el que tenim i impliquem-nos en aquest bé que és el nostre comú: l’aigua. Per això nosaltres, les Dones d’Aigua, apostem per uns Serveis Públics amb  la implicació de la Comunitat que hauria de vetllar per un futur sostenible, igualitari i  solidari i, sobretot, per assolir una consciència radical de ser persones vulnerables i dependents les unes de les altres.

Situem l’economia de la vida al centre de tot i assenyalem l’aigua com un dels seus valors principals. Sense aigua no hi ha vida!

                                                                  

Spread the love
Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, DONES D'AIGUA, Dret humà al'aigua i al sanejament, OAT, Participació, Terrassa | Deixa un comentari

MAPRI , Mapes de perillositat de risc d’inundacions

Moltes persones ens han demanat informació sobre què apareix als MAPRI   (Mapes de perillositat de risc d’inundacions)  publicats al DOGC.  L’interès prové de que molts creiem que, amb el canvi climàtic, COM DIUEN ELS EXPERTS, la cota d’inundació  que estava  pensada  per cartografiar el perill probable cada 100 o cada 500 anys I DETERMINAR ELS USOS DEL SÒL, doncs aquesta cota ara ha canviat -és més alta- i també el riu pot  arribar-hi  més sovint., augmenta la freqüència d’aquests episodis de riuada.

Posem uns exemples:

 

Aqui tenim Sant Boi de Llobregat, activant la cota de 100 anys de període de retorn

 

 

 

 

 

 

I aquí Sant Vicenç de Castellet, activant la cota de  retorn de 100 anys i la de 500

 

 

 

Hem preparat una introducció casolana per  obrir i mirar el que apareix al VISOR DE L’ACA SOBRE EL RISC D’INUNDACIÓ, segur que us serà fàcil, animeu-vos. Primer heu d’obrir amb el vostre ordinador la pàgina: http://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html I seguir llavors aquest tutorial d’iniciació:

       
I una proposta que  ens fa el MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE  per recuperar les planes d’inundació:

       

Si teniu interès podeu trobar més detall d’informació al web de l’Agència Catalana de l’Aigua: 

http://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/gestio-del-risc-dinundacions/2n-cicle-de-la-gestio-del-risc-dinundacions/

 

Spread the love
Publicat dins de Abrera, ACA, Alt Llobregat, Anoia, Baix Llobregat, Cercs, Delta Llobregat, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Especulació urbanística, Hospitalet, INUNDACIONS, LLobregat, Martorell, OLESA, Prat de llobregat | Deixa un comentari

El sòl , també al Llobregat

Una culleradeta de sòl pot contenir cent milions de bacteris i més d’un milió de fongs

Encara poca gent és conscient de la importància del sòl per a la nostra vida i la vida del planeta tal i com la coneixem ara. Milions de persones trepitgem a diari una Terra que amaga tota una explosió de vida en el seu interior. No és un simple substrat on creixen les plantes o on viuen alguns animals. És un ecosistema complex del qual encara queda molt per descobrir però que hem d’aprendre a cuidar i valorar.

La riquesa del sòl

Els estudis ens diuen que en aquest ecosistema hi poden conviure unes 30.000 espècies de bacteris, un milió i mig de fongs, 6.000 espècies d’algues, 10.000 de protozous i mig milió de nematodes. I que una culleradeta de sòl pot contenir cent milions de bacteris i més d’un milió de fongs (dades extretes del llibre Arrelats a la terra de Francesc Font, publicat per Tigre de Paper). Tots ells formen part de la cadena tròfica que ens permet alimentar-nos i continuar existint.

Un sòl ric, amb una bona quantitat de matèria orgànica, amb processos vius en el seu interior, és capaç de retenir millor l’aigua i ajuda els cultius a afrontar millor èpoques de sequera. Una gestió dels sòls conscient i respectuosa permet que  siguin embornals de carboni a través del paper que hi juguen les plantes i els microorganismes del subsòl. Per tant, fer-ne un bon maneig és clau per ajudar a frenar el canvi climàtic, una funció que poca gent coneix i que poca gent té en compte.

Un ecosistema en procés de degradació

Però els sòls del planeta estan patint processos de deteriorament: pressió urbanística, especulació, erosió, compactació, pèrdua de matèria orgànica, salinització i contaminació. De la pressió urbanística i de l’especulació en tenim prou exemples a Catalunya. Espais tan fèrtils com el Delta del Llobregat han patit urbanitzacions i amenaces al llarg de la seva història que no han tingut en compte l’enorme riquesa que representen. I per desgràcia, els runams salins vinculats a l’explotació de les mines del Bages també són un exemple al nostre país de com s’ha menystingut la salut del sòl.

Pel que fa a l’erosió, el càlcul és que en sòls descoberts de la zona mediterrània, es poden perdre entre deu i quinze tones per hectàrea/any. Els sòls sense vegetació ni cap mena d’acotxat vegetal estan exposats sense protecció a l’impacte de la pluja. La força de les gotes trenca les partícules més petites i lleugeres, que acabaran arrossegades per l’aigua omplint de color marró els nostres rius.

El sòl nostre de cada dia

Catalunya i l’Estat espanyol no tenen sòls que puguin aportar molta productivitat agrícola. En el segle passat, l’enginyer aragonès Lucas Mallada ja va posar sobre la taula una dada inquietant: només un 10% dels sòls de l’Estat podien ser considerats com de prou qualitat per al cultiu. Durant aquest segle, probablement aquest percentatge ha disminuït a causa d’una Revolució Verda que no ha tingut en compte la pervivència de la vida del sòl. Les pràctiques agrícoles fomentades la segona meitat del segle XX  han estat contaminant i matant aquest preuat ecosistema amb herbicides, plaguicides i llaurades profundes que l’oxiden i no afavoreixen la creació de matèria orgànica (de mitjana a l’1% en terres catalanes).

Com aconseguir revertir aquesta situació i  que l’agricultura ens alimenti a nosaltres però alhora conservi i fins i tot regeneri el sòl?

Des de fa dècades, l’agricultura ecològica s’obre pas a Catalunya com una forma alternativa, més respectuosa amb el medi. Tot i així, hi ha moltes persones i col·lectius que entenen que seguir la normativa de la producció eco dictada per Europa no és suficient per poder assegurar un futur a les generacions que vindran. Noves maneres de fer, arribades de països llunyans com Llatinoamèrica o Austràlia, s’estan validant a les nostres terres. L’anomenada agricultura regenerativa encapçala el moviment. L’objectiu és poder aplicar tècniques que posin per davant de tot la millora del sòl, entenent que només així podrem fer front al canvi climàtic i mantenir les produccions.

Des de l’associació L’Era impulsem el reconeixement de la importància del sòl i de l’agricultura que el regenera

L’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics fa més de 20 anys que acompanya i aplega les persones que aposten per una gestió agrària respectuosa per a tots els éssers vius. Ho fem a través de diferents eines de divulgació com són:

  • la revista Agrocultura, especialitzada en agricultura ecològica i agroecologia;
  • una oferta de cursos anuals per poder formar pagesos i pageses i també persones aficionades; oferim cursos de diferents orientacions productives com per exemple agricultura ecològica, agricultura regenerativa i autosuficiència;
  • un banc de llavors de varietats locals, perquè la biodiversitat també és al camp i també ha d’arribar a la taula;
  • activitats de difusió a través de mitjans de comunicació, museus, administracions locals, escoles i un butlletí digital.

Un dels nostres afanys és aportar coneixement sobre les funcions i la importància del sòl als pagesos i pageses, que són els que poden tenir un paper rellevant a l’hora de fer-ne un maneig més respectuós. Però la ciutadania també ha d’estar informada i ha d’aprendre a valorar el que té sota els seus peus: tot un ecosistema desconegut, immensament ric i transcendent per a la vida al planeta.

Per qui vulgui conèixer què fem a L’Era: http://www.associaciolera.org

Aquí la pàgina de la nostra revista: http://www.agrocultura.org

I la pàgina on podreu consultar els nostres cursos: http://botiga.associaciolera.org

Ens podeu seguir a través del nostre canal de Youtube, Instagram, Facebook i Twitter: @associaciolera

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Baix Llobregat, Contaminació, Decreixement, Distribució mail list, Especulació urbanística, Exemples, Investigació i recerca, LLobregat, Participació, Runams, Sin categoría | Deixa un comentari

Vessament entre Abrera i Martorell

Vessament greu al torrent de can Noguera, entre Abrera i Martorell

El Polígon Barcelonés té doble circuit de clavegueram. Ara bé, ambdós col·lectors estan actualment coonectats al d’aigües residuals i al de pluvials.  Tots els col·lectors  (inclòs el del barri de Ca n’Amat acaben en una estació de bombeig situada al costat de la primera rotonda de entrada a l’Avinguda de Can N’Amat i el bombament impoulsa l’aigua pel carrer Hostal del pi fins al Sant Ermengol

 

Spread the love
Publicat dins de Abocador, Abrera, Baix Llobregat, Contaminació, LLobregat, Martorell | Deixa un comentari

Els partits davant Cercs/ sobre l’aigua

Què diuen els partits sobre l’aigua a Catalunya?

Debat públic dimecres dia 10 a les 19, que es podrà seguir  a https://www.youtube.com/watch?v=Zgcoz8xTwGc&feature=youtu.be

Què diuen els partits que faran amb  la incineradora de Cercs?

1) En el context de l’inici de campanya electoral, des de la PAIC volem manifestar i fer palès que som un moviment social transversal i no adherit a cap partit polític.

2) Agraïm a totes les persones, entitats, càrrecs electes i partits que ens estan donant suport en la nostra lluita. Especialment als municipis de La Nou i Vallcebre que han donat suport econòmic a la plataforma, i animem a altres ajuntaments a seguir el seu exemple.

3) Per tal que tota la població del Berguedà i d’altres llocs de Catalunya que s’estima el territori pugui decidir el seu vot, demanem a tots els partits polítics que es presenten a les eleccions quin és el seu posicionament respecte al projecte de la incineradora.

4) En concret els hi demanem que expliquin: – Com faran efectiva i aplicaran la moratòria aprovada al parlament. – Quin posicionament tenen sobre incloure el Residu Zero a la llei de residus de Catalunya.

5) – Quin projecte alternatiu proposen per a l’espai de l’antiga tèrmica i com l’implementaran i finançaran. -Què faran, respecte a la incineradora, si són part del govern o si es troben a la oposició. I fins a quin punt el rebuig a la incineradora és un element clau del programa

6) Des de la Plataforma manifestem la nostra voluntat de seguir treballant per aturar definitivament el projecte de la incineradora i continuarem lluitant per la defensa d’aquesta comarca on vivim, fins a tenir la certesa que serà verda. Incineradora, ni aquí ni enlloc

Subscriviu-vos a @PCercs

 

Spread the love
Publicat dins de Alt Llobregat, Cercs, Contaminació, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA | Deixa un comentari

Terrassa: Dos anys d’aigua pública

Balanç  públic i transparent

El 20 de febrer del 2021 farà dos anys de la creació de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT). Dos anys que es consideren complicats i dels que s’ha fet balanç  de forma oberta i transparent, un dels anhels principals en paraules de qui és la seva vicepresidenta i presidenta en funcions, Bea Escribano. En una trobada virtual,  realitzada el passat 17 de desembre, es van desgranar les accions realitzades, els plans de futur immediat  i es va fer una anàlisi de les mancances i fortaleses d’aquest nou organisme.

Després d’un conveni signat amb el govern anterior, «s’ha d’anar treballant per desvincular-nos totalment de l’anterior empresa concessionària», va expressar en una intervenció prèvia la regidora Lluïsa Melgares, bo i  reconeixent  la qüestió cabdal dels litigis amb Mina i les sentències judicials encara pendents, arran de la rescissió del contracte amb l’empresa privada, ara fa dos anys.

L’objectiu de l’OAT, de forma resumida, continua sent el mateix: articular la part ciutadana en la definició de polítiques i decisions estratègiques que afecten el servei de l’aigua a la ciutat. Com a mètode: fer propostes, estudis i rendir comptes de la pròpia activitat.

L’OAT compta amb un funcionament autònom, amb un pla de treball propi, un organigrama amb presidència i vicepresidència i una coordinadora tècnica, la única persona amb càrrec remunerat que proporciona l`Ajuntament,  que s’ha incorporat recentment i ha causat  una mancança que s’ha estat arrossegant durant més d’un any, resolta finalment a través d’un concurs intern fet pel consistori, tot i que des de l’OAT s’hagués preferit que fos extern, com va recordar Escribano. Finalment, va ser seleccionada una persona amb dedicació compartida amb la Taula de Rieres, adscrita a l’àrea de Medi Ambient, que podria passar amb exclusivitat a l’OAT. Una altra fita d’aquest any ha estat la creació de la web de l’Observatori (https://www.oat.cat/), gràcies a la participació d’estudiants de l’IES Nicolau Copèrnic.

Entre  les febleses, es destacà el fet de tenir poques referències d’un ens similar, així com la manca de visibilitat de l’OAT i de la tasca que realitza. També es van detallar totes les despeses i ingressos amb què ha comptat l’OAT. El 2020, el pressupost inicial de 40 mil euros es va reduir, a causa de la pandèmia, a 17.500€ . L’assignació per al 2021 és de 28.150 €.

La força dels grups de treball

Els sis grups integrats en l’Observatori de l’aigua centren les tasques realitzades. Estan formats per persones que de forma altruista han desenvolupat funcions en àrees com el control ciutadà de l’aigua , la seva funció social, la transparència, la petjada hídrica o la qualitat i sabor de l’aigua. Tots són oberts i estan cercant noves persones que s’incorporin, ja que volen augmentar decididament la participació:  «és una idea nova que anem aprenent, tenim un desgast de voluntarisme, persones que donen molt i arriba el cansament».

El grup de treball de Control Social treballa la participació, la transparència i la fiscalització externa de l’empresa municipal. «Hem fet una proposta de web per a Taigua, i hem fet proposta d’indicadors», exposà el portaveu del grup, Paco Rodríguez. Dins d’aquest, hi ha el subgrup de Transparència i Indicadors. Entre d’ altres, ha elaborat el primer esborrany d’un document marc d’indicadors sobre la qualitat de l’aigua. Entre els objectius de futur, explica Martí Rosas, es busquen maneres de relacionar-se amb Taigua.

El grup de Dret humà de l’Aigua i Justícia Social  té la missió de garantir el dret humà d’accés a aquest bé, entès en un sentit ampli, com a dret a la salut, les cures, i amb el principi d’igualtat: «cap persona fora del servei per motius econòmics», explicà la seva coordinadora, Dolors Frigola. També consideren essencial el dret a a la  informació. De fet, consideren necessari implementar un mètode que sigui àgil per accedir al cànon social i a la tarifa social per a famílies vulnerables, tot apel·lant a un conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament. A banda d’aspirar a un nou sistema   tarifari,   segons   recomana l’OMS, de tres metres cúbics per persona, explicà Frigola que el grup vol «un estudi amb profunditat, i la solvència de l’ empresa pública».

El grup de Treball de Projectes Europeus  i  fons  de  finançament està  «treballant  molt  frec  a  frec amb Taigua, per millorar el model hidràulic de la xarxa», explicà el seu coordinador, Abraham Arcos: «així podem veure si el rendiment és correcte, si hi ha fuites…». També  es  planteja  desenvolupar un sistema informàtic per veure la petjada de carboni a la ciutat. Bea Escribano afirmà que cal «inculcar  nous  hàbits  per beure aigua de l’aixeta: només el 8,7 % en beu sempre o sovint». Per això, tenen clar que «cal millorar-ne  el sabor». Refereixen una enquesta en què van participar més de 1.300 persones. Altres projectes plantejats són un seminari sobre aigua i canvi climàtic, sobre la xarxa de distribució de la ciutat, una aplicació mòbil amb les fonts que hi ha a Terrassa, una diagnosi dels jardins, i la campanya pedagògica de l’ús de l’aigua d’aixeta.

En darrer lloc, la Taula d’Educació de l’OAT va sorgir impulsada des de la Taula de l’Aigua, i compta amb representats de Dones d’Aigua i Enginyers sense Fronteres. L’objectiu és «que una xarxa d’escoles treballi per a aquesta nova cultura de l’aigua», en paraules d’Àngels Tripiana. Plategen diferents activitats escolars, com ara el tast d’aigua per estalviar en residus plàstics  i exposar el problema dels «residus que deixen les mines de Sallent, i que provoquen el mal gust de l’aigua a Terrassa».

Tot i la molta feina feta i els plans de futur previstos, la Bea Escribano reconeix que «ens ha faltat participació ciutadana, que  volíem ser auditades i ho hem estat poc». I un desig per a l’any vinent, per acabar de trencar les distàncies: que l’audiència pública es faci de forma tripartita amb Ajuntament, Taigua i el  mateix OAT

Sense candidats a presidència

Pocs dies després de l’audiència pública, el passat 21 de desembre, l’OAT va celebrar el darrer plenari de l’any. Durant l‘acte, l’enginyer i consultor Joan Gayà va exposar una proposta de pla  a 10 anys vista, amb les línies estratègiques de l’empresa Taigua. Aquest informe, elaborat a petició de l’Ajuntament, estarà sotmès a esmenes durant un període de proves, abans que sigui ratificat pel Ple municipal.

D’altra banda, Bea Escribano continuarà exercint com a presidenta en funcions de l’OAT, donat que no s’ha rebut cap candidatura per al càrrec.

Extret de Miquel Gordillo/ Malarrassa/ gener 2021. Fotos i infografia de la pròpia OAT

 

 

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, DONES D'AIGUA, Dret humà al'aigua i al sanejament, OAT, Terrassa | Deixa un comentari

Moratòria urbanística al Baix Llobregat, TV3 informa

A sota, la nota de premsa de SOS Llobregat

La petició d’una moratòria urbanística per aturar els projectes especulatius al Baix Llobregat i l’Hospitalet ha estat objecte de tractament informatiu  dimarts 26 al Telenotícies Comarques. L’informatiu de TV3 ha dedicat dos vídeos a explicar la situació en aquests moments, després de les sentències contra els PDU de la Gran Via i del Delta del Llobregat.

Una de les peces ha explicat la petició de moratòria. “En els últims mesos –diu la informació– s’han anul·lat tres plans urbanístics al Baix Llobregat que ja estaven aprovats i que suposaven la construcció de nous edificis en zones agrícoles i verdes. Col·lectius de ciutadans reclamen una moratòria per fer un plantejament global que no depengui només del totxo”. L’altre vídeo ha explicat el projecte de l’ARE Eixample Sud del Prat de Llobregat, on “hi ha sobre la taula un projecte urbanístic polèmic que vol ampliar el municipi cap al sud”, segons la informació de TV3. “Es tracta d’una àrea residencial, l’Eixample Sud, de 37 hectàrees, que ampliaria la ciutat des de l’avinguda 11 de Setembre cap als horts del Parc Agrari i l’aeroport. S’hi volen fer pisos, la meitat de protecció oficial, però els ecologistes no ho veuen clar”.

El Telenotícies Comarques és un informatiu amb força audiència. És freqüent que se situï entre els deu programes de televisió més vistos a Catalunya. El de dimarts de la setmana passada va tenir una quota de pantalla (share) del 21,3% i el van veure 309.000 persones en directe.

NOTA PREMSA

SOBRE LA REACTIVACIÓ DEL PDU GRANVIA –LLOBREGAT A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, ANULAT PEL TSJC.

Sembla que, tot i que van anunciar el contrari, l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Generalitat volen començar de zero. Iniciar tot el procediment per elaborar un nou pla director urbanístic. Tornem al 2015… Redactat del projecte, tramitació, aprovació inicial, exposició pública, al·legacions… Tot, de nou, d’esquenes als veïns i veïnes de la ciutat.

Igual que durant els últims 5 anys, ens trobaran davant, lluitant contra un model de ciutat especulatiu i defensant que Cal Trabal es preservi com a zona agrícola.

Sobre els suports al PDU per part de l’hospital de Bellvitge i l’ICO, en realitat donen suport només al clúster biomèdic sense entrar a valorar altres aspectes del PDU, segons els mateixos han declarat.

Precisament per tractar-se d’una zona hospitalària, els responsables dels hospitals haurien de vetllar perquè el seu entorn sigui saludable, en benefici de la salut dels malalts, i tenir en compte l’afectació mediambiental del PDU.

Un clúster biomèdic no té per que  anar lligat a operacions immobiliàries multimilionàries, ni tampoc requereix d’una proximitat física. Més encara tenint en compte que els equipaments actuals són públics y les empreses de la biomedicina que l’ajuntament diu que vindran són privades y no poden fer res amb la big data (cessió de dades) de la sanitat pública si els pacients no donen el consentiment.

L’Hospitalet de Llobregat, a 13 de gener del 2021

I, si voleu llegir un article  que ens ha semblat interessant, us recomanem
Spread the love
Publicat dins de Al·legacions, Baix Llobregat, Castelldefels, Delta Llobregat, Distribució mail list, Especulació urbanística, Gavà, Hospitalet, Prat de llobregat, Viladecans | Deixa un comentari

CICLE DE L’AIGUA: LES SET DIFERÈNCIES

CATALUNYA NECESSITA ELS CONSELLS DE CONCA, NO UNA TAULA DE GESTORS

A les darreries de l’any 2010 el Govern de la Generalitat, desprès d’un acord adoptat per unanimitat al Parlament de Catalunya, va aprovar el primer Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC) per al període 2010-2015. Un cop aprovat pel Govern aquest primer Pla, s’havien de constituir els Consells de Conca a les Conques Internes de Catalunya i a la “Part Catalana de la Conca de l’Ebre”, sense oblidar la Garona, conca compartida amb l’estat francès. Haurien estat un punt permanent i periòdic de participació social i alhora de descentralització real de l’ACA.[i]

Infografia. Com es gestiona el cicle de l’aigua.

 

Els consells de conca no s’han fet i  l’ACA ha presentat el passat 18 de gener  la taula sectorial del cicle integral de l’aigua, un espai de diàleg per a “millorar la gestió de l’aigua i el sanejament a Catalunya”.

 

 

Nosaltres reivindiquem els consells de conca, no una taula de gestors i, per mostrar amb un exemple  irònic com de naïf i inconsistent és aquesta visió que ens volen transmetre, us animem a buscar les set diferències entre la infografia  del cicle de l’aigua que acompanya la nota de premsa de la Generalitat i el nostre dibuix.

La solució, aquí

Sort que hi ha gent que encara treballa fixant-se en com estan les coses realment . Hem trobat una altra visió del cicle de l’aigua ben senzilla, molt més real, a la web

                                                                                                                                                                                                Autor infografia: Narcís Prat

http://cientificsinstitut.blogspot.com/2011/04/cicle-de-laigua.html#comment-form

[i] Estatuts de l’ACA 2009/ Article 15/ Els consells de conca

15.1 Els consells de conca són els òrgans col·legiats de participació pública en l’elaboració dels instruments de planificació hidrològica i en el seu seguiment i en la gestió de l’aigua per part l’Agència Catalana de l’Aigua, que s’estableixen per a cadascun dels àmbits territorials establerts en l’annex d’aquests Estatuts.

15.2 En l’àmbit de la part catalana de les conques compartides els consells de conca desenvolupen les seves funcions sens perjudici de les funcions que cora altres òrgans de les Confederacions Hidrogràfiques.

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Agricultura, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Dret humà al'aigua i al sanejament, Especulació urbanística, Exemples, Participació | 2 comentaris

Martorell i el Prat, en els mateixos estudis

Històricament, les actuacions al tram final del riu Llobregat sempre s’han realitzat a trossos. Cada ajuntament, amb més o menys sort, ha fet els seus treballs limitats a l’àmbit del propi terme municipal, sense tenir en compte el conjunt d’aquest enclavament natural.

Com ja va fer amb el projecte del camí del riu, que està traçant una via per bicicletes  de 30 quilòmetres, l´Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) pretén posar ordre i aplicar una visió conjunta sobre el tram metropolità del riu, que va des de Martorell fins a la desembocadura situada al Prat de Llobregat. És per això que el *AMB acaba d’obrir la licitació de dos estudis que apliquen aquesta òptica global. Estudis que examinaran a fons la connectivitat ecològica i la biodiversitat i que poden ser el preludi d’un pla director específic del Llobregat que planegi  la millora de la zona amb la vista posada a llarg termini. “Els estudis en l’àmbit metropolità del riu Llobregat sempre han estat molt locals”, considera Laura Cid, tècnica d’Urbanisme de l`AMB. Aquests estudis  nous “serviran per  veure si té sentit elaborar un pla estratègic. Estudiem el que tenim per  veure cap on cal anar. Volem donar-li al tram final del Llobregat un marc comú”, afegeix.

Els estudis, que poden ser el preludi d’un Pla Director, s’han licitat per 147.000 euros. Mentres que en l’estudi sobre la connectivitat ecològica s’invertiran 60.000 euros, altres 87.000 aniran destinats a analitzar la biodiversitat. “Encara que siguin estudis diferents, van de bracet”, resol Cid.

A  l’avançament  del nou Pla Director Urbanístic (PDU) ja consten alguns estudis inicials sobre aquestes temàtiques –vegeu  mapa adjunt a aquesta informació– que abasten tota la metròpolis barcelonina. Ara es pretén un pas més: analitzar minuciosament el Llobregat. L’estudi sobre la connectivitat ecològica radiografiarà a fons els corredors mediambientals, que són espais que faciliten l’intercanvi i el pas d’espècies d’animals. “Aquestes zones són les que garanteixen la biodiversitat. Si s’aïlla, acaba morint”, assegura Cid.

Alguns d’aquests corredors biològics connecten punts com el parc natural de Collserola o les serres de l`Ordal amb el riu Llobregat. “Volem mirar els punts crítics que impedeixen la connectivitat ecològica per la fragmentació que pateixen”, explica  la tècnica de l’ AMB. El Llobregat, durant dècades, ha vist créixer a la seva vora tot tipus d’infraestructures que han minvat la seva capacitat natural. Un exemple d’aquests connectors en perill és el torrent de Can Miano, situat entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, que vincula el riu amb Collserola. En aquest torrent, un polígon, una carretera i diversos ponts minven el seu potencial.

Segons la licitació, aquest estudi hauria d’arrencar enguany per a acabar al 2022. La radiografia de la biodiversitat del tram metropolità del Llobregat, que també té el seu horitzó  el 2022, investigarà la flora i la fauna de la zona. “Fins avui dia, els espais protegits com el Delta del Llobregat estan molt estudiats, però la resta no. Sembla que només hi ha biodiversitat al Delta i que tota la resta sigui un desert, quan no és així“, assegura  Cid. “Alguns ajuntaments sí que han estudiat la seva zona i les espècies que els han interessat”, matisa. Però ara el repte és examinar tot l’àmbit. “Volem veure el valor que té, que no el sabem realment”, considera. Es pretén incorporar una visió metropolitana evitant que cada municipi faci la seva Els estudis previs del PDU marquen punts crítics ecològics en localitats com Martorell, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei i El Prat de Llobregat. Es tracta d’espais que requereixen una millora des del punt de vista mediambiental. La licitació marca a amfibis, papallones, quiròpters, peixos, ocells, invertebrats aquàtics, líquens i orquídies com a grups de fauna i flora prioritaris per estudiar. També es pretén recopilar informació sobre les espècies invasores. “S’han establert aquests criteris perquè no sigui inabastable, és una manera de començar”, defineix  la tècnica de l’AMB. (Extret del reportatge de  Josep Polo a la Vanguardia el 28/10/2020)

Més informació : https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20210110/6178056/pandemia-acelera-inversion-rios-metropolitanos-llobregat-besos.html

Spread the love
Publicat dins de Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, Especulació urbanística, Gavà, Hospitalet, Investigació i recerca, LLobregat, Martorell, Prat de llobregat, Sin categoría, Viladecans | Deixa un comentari

NOU RUNAM….temporal?

LA DEMANDA D’ICL PER FER UN NOU RUNAM TEMPORAL A SÚRIA CAL SITUAR-LA  EN  CONTEXT 

ACORDS

20190620 Fusteret des del Cel

Disbarats salinitzadors, sentències condemnatòries i projectes es resumeixen en l’acord, al 2018, de dos programes de restauració per Sallent i Súria que preveuen buidar els runams a base de vendre sal i d’enviar el rebuig  en forma de salmorra a través d’un nou col·lector fins al mar durant els propers 50 anys des de Sallent i després durant 20 anys més des de Súria, abans d’emprendre la restauració dels terrenys. Era el Pla Phoenix, beneït per tots els popes oficials i oficiosos.

 MENTIDES

2017, canvis a la cúpula de ICL Iberia i Carles Aleman, el nou president afirma: :«el 2021 el Bages tindrà mineria sostenible» https://www.regio7.cat/economia/2017/05/-bages-tindra-mineria-sostenible/414308.html

Resulta que NO va ben bé així, no: La sal no es  ven (Primer es va trencar  l’acord amb Akzo i ara, amb  Inovyn que ha  canviat  la tecnologia de producció de clor i no  farà servir sal). La rampa de Súria acaba quatre  anys més tard del previst.

ALGUNES VERITATS

L’empresa agafa gairebé 10 Hm3/ any del Llobregat i, quan després d’una pròrroga de quatre anys deixa d’abocar al Cogulló -el 2019- , aconsegueix permís per ampliar el runam de Súria el 2020. Ara no en té prou i vol afegir-hi aquest runam temporal. I també està planificant  acomiadar 140 treballadors.

Fragment del questionari presentat per la Generalitat

 

 

TOT PLEGAT ENS AJUDA A ENTENDRE   EL   PROCÉS PARTICIPATIU ENGEGAT PER   LA   GENERALITAT

(Modificació puntual del PDU de l’activitat minera al Bages)

 

 

Darrera dispositiva de la ponència presentada a la Universitat d’estiu 2014. París

 

NOSALTRES NO ENS ACABEM DE CREURE AQUESTES EINES DE PARTICIPACIÓ. 

El 2014 vam ser a la Universitat d’ATTAC a París amb una ponència sobre participació  i ja dèiem que participar encara que suposa mostrar disposició al diàleg també permet  que ens facin servir i enredin. Un company sempre diu: ” només et deixen triar la forma de morir, no si vols continuar vivint”.

PER TANT ens sembla que, en un autèntic procés participatiu, TAMBÉ hauríem de decidir sobre:

El temps Quines garanties hi ha de que sigui temporal? Quins indicadors efectius i en mans de qui per controlar-ho? Quin termini?

Els diners Quina fiança ha deixat l’empresa? Com sabem si és suficient? Quina multa en cas de no complir algun requeriment?

Qüestions prèvies Quan l’empresa complirà els altres requeriments acordats, populars i  judicials? Quan la Generalitat controlarà de veritat de la bona?

US SUGGERIM

Que participeu en el procés sabent que servirà de poc.

Que ens envieu les respostes per fer-les més públiques a aquest correu: [email protected]

I que, si voleu més informació, llegiu:, https://www.regio7.cat/bages/2020/12/29/generalitat-obre-proces-participatiu-lubicacio/649610.html

Sobre el projecte de parc solar, llegiu http://www.lasequia.cat/montsalat/Premsa/Regio7_210112.pdf

Montsalat ha fet declaracions:  http://www.lasequia.cat/montsalat/Premsa/Regio7_210113.pdf  i  http://www.lasequia.cat/montsalat/Documentacio/PSF_Cogullo.pdf

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, ICL, Judicials, LLobregat, Participació, Runams, Sentències | 1 comentari