Fora, Agbar!

Més de 60 entitats reclamen la municipalització de l’aigua i denuncien la «judicialització» d’Agbar

Demanen que no “es faci negoci” amb un bé essencial i donen suport als 43 municipis que volen desprivatitzar el servei

Més d’una seixantena d’entitats i plataformes socials han reclamat aquest dijous la municipalització de l’aigua, un bé que consideren “essencial” i amb el qual demanen que no “es faci negoci”. En aquest sentit, han lamentat que molts dels municipis catalans que han començat processos de desprivatització per assumir-ne la gestió directa, s’han hagut d’enfrontar a processos de judicialització per part d’Agbar, un fet que les entitats veuen inacceptable.

“L’aigua és un bé comú al servei de les persones, no de les empreses”, han recordat. Així, també han aprofitat per assenyalar “l’assetjament” a ciutadans amb problemes econòmics i en situació de pobresa energètica, un escenari que, diuen, s’ha vist agreujat amb la pandèmia de la covid-19.

Durant la presentació del manifest en comú, les diverses entitats signants han expressat la seva preocupació per com es “mercantilitza” un bé indispensable per la vida. Així ho ha apuntat la portaveu de la Xarxa de Justícia Climàtica, Joana Bregolat, que ha insistit que l’aigua “no pot estar en mans del mercat” en un context “d’emergència” que afecta les persones, les comunitats i els ecosistemes.

En la mateixa línia s’ha pronunciat la representant de l’Aliança de les Marees, Rosa Cañadell, que ha subratllat que cal lluitar per la desprivatització de l’aigua per una qüestió de “justícia”. “També de convivència, si no es fa, s’està obrint les portes a la violència, el racisme i el feixisme”, ha explicat. Cañadell ha afegit que actualment la societat està en un context “especialment delicat” per la crisis sanitària i socioeconòmica, és per això que cal “reforçar allò comú” i fer front als embats de les multinacionals.

La gestió de l’aigua també és un fet que preocupa les generacions més joves. Així ho ha concretat el representant del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Guillermo Chirino, que considera que les decisions relacionades amb l’aigua s’han de prendre “a través de les eines democràtiques”. Un punt de vista reforçat pel Sindicat de Llogateres, que ha demanat “posar fre” a les situacions d’abús mitjançant processos democràtics.

43 municipis amb processos iniciats

Una de les problemàtiques on més han incidit les entitats és aquella que afecta els municipis catalans que volen municipalitzar el seu servei d’aigua. Així, han assenyalat directament a Agbar, denunciant una “instrumentalització” dels jutjats contenciosos-administratius en unes pràctiques que han titllat de “sistemàtiques”.

Segons la portaveu de la plataforma Aigua és Vida, Míriam Planas, l’estratègia de l’empresa passa per “utilitzar recursos econòmics” per contractar advocats i “judicialitzar” tots els processos. Una “ofensiva” que afecta una quarantena de municipis i ens locals que han fet passos cap a una gestió directa de l’aigua. Un altre dels punts que han subratllat és la “manipulació” mediàtica que exerceix i la persecució que fa als diferents moviments socials i organitzacions que volen obrir el debat.

Així, les entitats han fet una crida a les organitzacions socials i ambientals de tots els àmbits a donar suport a la seva declaració per tal que els “governs prenguin totes les mesures necessàries per facilitar la gestió pública i democràtica de l’aigua”. També han expressat el seu suport als 43 ajuntaments que han iniciat processos de remunicipalització i han animat als 150 consistoris on pròximament s’acaba la concessió privada de l’aigua perquè “iniciïn els mateixos processos”.

Article gràcies a https://www.naciodigital.cat/noticia/220241/60-entitats-reclamen-municipalitzacio-aigua-denuncien-judicialitzacio-agbar

ALTRES ENLLAÇOS D’INTERÈS

La batalla publiciària d’Agbar als mitjans públics catalans: https://www.media.cat/2019/02/11/agbar-publicitat-mitjans-publics/ 

El mapa de la guerra judicial per l’aigua pública: https://www.elcritic.cat/investigacio/el-mapa-de-la-guerra-de-aigua-91581 

La gestió pública de l’aigua s’empantanega als jutgats: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/la-gestio-publica-de-laigua-sempantanega-als-jutjats/video/6094474/ 

La municipalització de l’aigua segueix als tribunals: https://www.ara.cat/economia/municipalitzacio-l-aigua-segueix-als-tribunals_1_3908073.html 

Agbar porta a judici l’Aliança contra la Pobresa Energètica: https://www.aiguaesvida.org/comunicat-agbar-porta-a-judici-lalianca-contra-la-pobresa-energetica-ape/ 

:Manipulació d’agbar als llibres de memòries del districte: https://directa.cat/manipulacio-dagbar-als-llibres-de-memories-del-districte/ 

Les clavegueres de la guerra de l’aigua: espies del sector privat: https://directa.cat/les-clavegueres-de-la-guerra-de-laigua/ 

La guerra bruta de l’aigua: https://directa.cat/app/uploads/2018/06/Directa-457.pdf 

Agbar persisteix en el seu atac a la democràcia: https://www.aiguaesvida.org/comunicat-agbar-persisteix-en-el-seu-atac-a-la-democracia/ 

26389 firmes per una gestió de l’Aigua Pública i Democràtica: https://www.aiguaesvida.org/26389firmes-per-una-gestio-de-laigua-publica-i-democratica/ 

El 80,6% de la població catalana està a favor de la gestió pública de l’aigua: https://amap.cat/ca/el-806-de-la-poblacio-catalana-esta-a-favor-de-la-gestio-publica-de-laigua/ 

 

Spread the love
Publicat dins de AGBAR, AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, Dret humà al'aigua i al sanejament, Manifestacions, Participació | Deixa un comentari

CONCLUSIONS JORNADA Taula 20210421

Resum  de les propostes

El proppassat 21 d’abril del 2021, en el context de la jornada organitzada per la Taula del Llobregat  “el canvi climàtic al Llobregat“, es va desenvolupar un taller on els i les participants podien formular propostes que contribuïssin al procés de participació organitzat des de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC) per a desenvolupar la nova Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic amb horitzó 2030 (ESCACC30).

La Taula del Llobregat va voler contribuir al procés participatiu organitzant una sessió de debat conduïda i dinamitzada de forma autònoma, anomenada “Canviarà el Llobregat amb el canvi climàtic” en l’àmbit del mateix procés de participació de l’ESCACC30.

La jornada proposada es centrava en la situació de la conca del Llobregat i específicament en els impactes del canvi climàtic sobre les dinàmiques hidrològiques, la morfologia fluvial i l’estat dels ecosistemes vinculats al riu. L’objectiu era intercanviar informacions rellevants, incorporant coneixements científics per debatre sobre les diferents perspectives que es generessin i fer un recull de propostes que poguessin ser analitzades i valorades per a la seva inclusió en la nova Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic. El resultat del procés participatiu i les propostes es recolliran en un informe final elaborat per la OCCC de rendició de comptes, on s’explicarà per què i com han estat recollides, incorporades o bé rebutjades.

1.Inici de la jornada

Es va iniciar la jornada comptant amb dues exposicions orientades a suggerir elements reflexius per al posterior debat i elaboració de propostes. La primera, exposada per el Francesc Gallart, professor de Investigació,  membre de IDAEA i del  CSIC que tractava la relació entre els boscos, el territori i l’aigua, per tal de poder adoptar una visió més integrada dels factors que intervenen en la hidrologia de la conca. En la segona exposició, amb Joaquim Farguell,  doctor en Geografia per la Universitat de Barcelona, que ens va explicar el paper del sediment en una conca fluvial com la del Llobregat: l’origen, el tipus i els modes de transport, l’excés de sediment o la seva manca als sistemes fluvials i les seves conseqüències. Podeu veure les dues ponències aquí: https://taulallobregat.org/canviara-el-llobregat-amb-el-canvi-climatic/

2.Desenvolupament del taller

Els participants van ser convidats a treballar en grups de 4-5 persones per tal d’assegurar un debat més a fons i permetre la formulació de propostes. Durant 90’ 3 grups van treballar responent a 3 preguntes:

  1. Quins impactes del canvi global constitueixen un risc més elevat a la conca?
  2. Quins punts d’actuació serien prioritaris?
  3. Podries formular una proposta per a reduir la vulnerabilitat de la conca?

Aquestes preguntes es van centrar  sobretot en la hidrologia i gestió de l’aigua, reduint l’abast respecte al procés de l’ESCACC, encara que el debat va incloure també temàtiques com la gestió dels boscos, l’agricultura i les infraestructures.

La metodologia va permetre recollir les aportacions en una pissarra virtual,

3.- Resultats del debat

Tots els grups van formular moltes contribucions i al plenari es va evidenciar que hi havia un alt grau de consens sobre els resultats obtinguts.

   A- Quins impactes del canvi global constitueixen un risc més elevat a la conca?

  • Disminució de cabals.

La densificació del bosc atrapa més aigua, de manera que a la vegada, més aigua s’evapora i menys n’acabarà circulant cap al riu. A la vegada, una relativa irregularitat dels cabals, marcada pels episodis extrems (temporals, períodes de sequera perllongats…) Correm el perill, doncs de que  la regulació dels embassaments de la conca del Llobregat  no pugui  recollir aquestes pujades sobtades de pluviometria.

  • Increment de la freqüència i intensitat dels episodis climàtics extrems

Els impactes del canvi climàtic agreugen els impactes preexistents, determinats pels usos antròpics a la conca. Per exemple pics de salinitat després d’una precipitació intensa, concentracions de contaminants en cas de disminució de cabals per la sequera…

  • Inundacions

L’ocupació dels espais fluvials i les planes d’inundació del riu Llobregat amb zones urbanes, polígons industrials i infraestructures de transport constitueixen un gran risc per a tota la conca.

A la part baixa de la conca, el risc més important es  determina quan es produeix un esdeveniment plujós intens de llarga durada (uns quants dies) sobre una gran superfície de la conca, com va passar recentment amb el temporal Glòria a la conca del Ter. Cosa que fa pensar en la necessitat d’un nou model d’urbanisme

  • Sequera

S’observa que hi haurà una reducció de cabals circulants important per la reducció de les aportacions naturals i l’increment de la freqüència i la intensitat dels episodis de sequera. En ser un riu regulat, en cas de sequera els embassaments alliberaran menys quantitat d’aigua i això pot repercutir en la qualitat (per exemple la salinitat) de l’aigua del riu.

  • La contaminació dels aqüífers

Es remarca que la pèrdua de qualitat de les aigües subterrànies determina una reducció de l’aigua disponible per a tots els usos.

  • Augment de la salinitat de l’aigua a la conca.

Per l’efecte dels runams salins fruit d’un aprofitament privat –amb un benefici privat- que salinitza l’aigua i per tant, té un impacte social però també envers la flora i la fauna associada al riu.

Es remarca que la presència dels runams determina molts impactes actuals i riscos pel futur; per exemple, els recollidors de lixiviats del runam poden no donar abast en cas de pluges torrencials extremes així com  la reducció de cabals augmenta la concentració de la salinitat.

Per altra banda, es valora que pel funcionament de la fàbrica de Sal de Súria (ICL)  i, en un futur, pel Pla de Restauració dels runams del Cogulló i del Fusteret, es precisa una quantitat d’aigua que en l’escenari de canvi global  repercutirà  negativament en els cabals del riu.

Tot plegat dependrà de la gestió futura que es faci del runam i de quin tipus de  gestió faci l’empresa, d’acord amb la normativa ambiental, per a no generar més residus.

  • Disrupció del sistema fluvial natural

Al Llobregat hi ha molts sistemes artificials que intenten pal·liar les disrupcions del sistema natural, com la recàrrega artificial dels aqüífers, però aquests sistemes no asseguren una reducció de la vulnerabilitat real i hi ha una gran incertesa de la resposta del sistema davant de fenòmens climàtics extrems. Aquestes disrupcions determinen una reducció important dels serveis ecosistèmics.

  • Augment dels sediments fins i de les àrees sedimentàries en el tram final del Llobregat.

En cas d’episodis intensos de pluja, és possible que augmenti la concentració de sediments en suspensió. El sòl descobert, en pendent i ben connectat a un cabal fluvial (per exemple els camps de vinya propers al riu Anoia) en un escenari d’augment de les precipitacions intenses, acaben mobilitzant sediments i generant àrees sedimentaries al Baix Llobregat. És a dir, que totes aquestes argiles i llims, si el riu no té prou capacitat per dipositar-les al mar, acaben dipositant-se en el tram fluvial i generant àrees grans de canyís, vegetació que arrela molt bé en aquests dipòsits sedimentaris.

  • Reduïda mobilitat de sediments grollers

La presència d’embassament arreu de la conca determina una acumulació de sediments, tan fins com grollers. El paper dels embassaments com a reguladors de cabals i de les avingudes, fa que el riu tingui menys capacitat per transportar sediments, especialment dels grollers. Si disminueix el cabal d’ aigua, té menys tensió al fons, una tensió que mobilitza les partícules riu avall que arriben a les platges. Segons dades dels darrers 20 anys, els tres embassaments del Llobregat redueixen un 20% les puntes de cabals de la desembocadura que redueixen a l’hora un 40% de transport de sediments de fons, el groller. Per tant una reducció petita de cabals, causa una reducció molt major de capacitat de transport de sòlids.

  • Alteracions a la morfologia del riu.

La imatge del tram final del Llobregat, dista molt del que un riu hauria de ser. Un riu amb formes, amb dipòsits sedimentaris, un bosc de ribera estructurat. El riu ha esdevingut una obra d’enginyeria sense capacitat de donar resposta a les dinàmiques naturals, com les dinàmiques sedimentàries (relacionat amb els dos punts anteriors). Vegi’s l’estudi: https://nhess.copernicus.org/articles/20/3315/2020/ del que ens n’hem fet ressò a la Taula del Llobregat.

  • Increment de la demanda d’aigua

Amb el canvi global les demandes d’aigua per part de tots els sectors augmentarà, i així la disrupció del funcionament del cicle de l’aigua a la conca serà encara més greu. En aquesta línia també es remarca la intrusió d’aigües marines en els aqüífers arran de la línia de la costa, per efecte de la sobre-explotació dels aqüífers.

  • Increment d’espècies invasores

Es remarca que la difusió de la canya americana (Arundo Donax) determina una disrupció important per als hàbitats i per a la morfologia fluvial, que també poblen les àrees sedimentàries. L’aigua en ocasions ha de fer incisions per circular i en cas de precipitacions sobtades, la canya tapa ponts i rieres… Però també espècies d’amfibis, peixos… espècies adaptades a les pertorbacions.

  • Erosió de la costa

Es remarca que amb la reducció dels cabals que circulen al riu, es redueix la mobilitat dels sediments, determinant impactes greus a la línia de costa.

  • Pressió urbanística i impermeabilització de sols

Sobretot a la part baixa de la conca hi ha molta pressió urbanística

  • La densificació dels boscos a la conca

La manca de gestió forestal comporta que els boscos siguin més densos. Per altra banda, l’abandó de terres de conreu i els canvis en l’estructura agrària, comporten una pèrdua d’estructures de paisatge típiques de mosaic agrari i forestal. Tots dos elements, configuren un paisatge forestal extens pel que fa a superfície i dens i de difícil accés. Això comporta un augment del risc d’incendi forestal de grans dimensions. L’extensió de la superfície forestal i la seva densificació comporta un augment de consum d’aigua per part d’aquests boscos.

  •  Irresponsabilitat de les empreses en front als riscos del canvi climàtic.

S’observa que no hi ha actualment un sistema adequat per tal de garantir que les responsabilitats estiguin ben identificades i que hi hagi mecanismes per tal de que les empreses puguin compensar els impactes i les vulnerabilitats que determinen amb la seva activitat. El principi de !qui contamina que pagui” no es compleix.

  • Manca d’un sistema de governança adequat

Es un risc afegit que la conca no tingui un sistema que integri tots els grups d’interès i que hi ha moltes limitacions per part de la mateixa administració Catalana en tenir plena sobirania de gestió. El Llobregat es una conca complexa i que necessita integrar diferents escales de gestió; per exemple la presencia del port i de l’aeroport fan que tingui un caràcter intra-comunitari en quan a competències sobre l’ús del sòl.

Figura 1. Contribucions del primer grup de treball.

       B .-Quins punts d’actuació serien prioritaris?

  • S’hauria d’actuar de manera integral a tota la conca per recuperar la seva dinàmica fluvial, natural. Les intervencions que s’acostumen a fer són quirúrgiques i cal pensar en clau de conca i amb actuacions orientades a la recuperació de la seva dinàmica natural. Perquè tu pots fer una actuació en un punt concret, però si no hi ha canvis estructurals i integrals, la degradació d’aquell punt segurament tornarà. És un riu que històricament ha estat molt maltractat, és un dels més antropitzats.
  • Petites preses i minicentrals. En alguns rius s’estan retirant les rescloses, que són obsoletes. Al Llobregat és on més rescloses hi ha. Serà interessant veure com la natura recupera la seva dinàmica. Si es fes al Llobregat, seria interessant veure com l’aigua redistribueix aquest sediment i fer un seguiment de la restauració paisatgística. La primera presa es troba a només 150 metres del seu naixement. Els cargols d’Arquímedes no asseguren una restauració fluvial com ha fet evident els estudis de http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/
  •  Depuradora de Manresa, Gairebé la totalitat de l’aigua que surt de la depuradora anirà  en un tub exprés a Súria, destinada a la fabricació de sal, segrestant cabals que tornarien al riu, procés acceptat per l’ACA malgrat moltes al·legacions, entre elles la nostra.
  • Planta de potabilització d’Abrera, Cal un procés d’electrodiàlisi reversible que extreu més de 150 ™ diàries de sal del riu per garantir el subministrament d’aigua potable.
  • Totes les zones del tram baix de la conca colonitzades per espècies invasores, com la canya americana (Arundo Donax)
  • Les zones inundables del tram baix, on a més, hi ha projectes d’ocupació de la plana inundable, amb habitatges i equipaments.
  • La confluència entre el riu Llobregat i l’Anoia, perquè és una zona molt maltractada i que es troba en un estat de degradació molt elevat, i que cal recuperar la seva dinàmica fluvial natural. Però és extensible a tot el Baix Llobregat.
  • La zona deltaica:
    • La dinàmica econòmica i social del zona del Delta
    • Les vies de comunicació del baix Llobregat (autovia, autopista, AVE, …)
    • Les zones d’hort a la llera, on s’agafa l’aigua directament del riu, el Parc Agrari
    • Els pous del Delta
    • Les zones més antropitzades, sobretot des de Martorell cap avall.

    C.- Podries formular una proposta per a reduir la vulnerabilitat de la conca?

  • Entendre la conca com una unitat ecològica, que no es pot segmentar en l’anàlisi de les seves vulnerabilitats, i que per tant, la seva de gestió i les propostes de gestió també han de tenir aquesta perspectiva ecològica unitària. Avançar doncs, cap a un model integrat de gestió.
  • Superar la gestió / visió de l’aigua com recurs, entenent-la des de la complexitat ecosistèmica.
  • Promoure la governança multinivell, lligada a la necessitat de canviar l’enfocament de gestió i que té en compte la multi-funcionalitat de la conca. Aquesta governança hauria d’integrar diferents escales de gestió i a tots els grups d’interès, amb una coordinació eficient i efectiva.
  • Reduir la fragmentació de responsabilitats.

Lligat al punt anterior, existeix una fragmentació descoordinada entre les diferents autoritats que gestionen el territori. Per exemple, la línia de costa és competència de l’Estat, L’Agència Catalana de l’Aigua és competent sobre les masses d’aigua, l’Àrea Metropolitana gestiona infraestructures de servei, el Parc Agrari és promogut per a la Diputació ,..

  • A la vegada, es valora la necessitat d’identificar responsabilitats en les empreses pel seu impacte sobre la conca i fer una bona rendició de comptes envers la societat. En ocasions ens trobem amb que els plans de restauració son inconsistents, insuficients i sense sistemes d’avaluació ni
  • En el cas concret de l’empresa ICL, promoure l’abastiment d’aigua dels seus processos industrials i de tractament de residus amb aigua regenerada i / o de pluja, per tal de poder preservar els cabals del riu Llobregat.
  • Recuperar el mosaic d’usos del sòl, especialment el mosaic agroforestal i ampliar les zones de prats i de conreu que puguin ser inundables. En aquest mateix sentit, protegir el parc agrari de la pressió urbana.
  • Inundacions (un tema de conca que es percep com local)

S’hauria de redissenyar l’ocupació del territori, ubicant els usos del sòl per tal que tinguin la mínima vulnerabilitat a la inundació. Actualment el 15% del sol edificable a Catalunya es troben en zones inundables, allà s’hi haurien d’instal·lar sistemes que permetin conviure amb el risc, com les alertes primerenques i sistemes de prevenció. Es proposa una moratòria per noves construccions en zona inundable. Les noves construccions comportarien una major artificialització del territori, més impermeabilització i infraestructures, quan es valora que cal anar en sentit invers, augmentant camps de conreu, major sobirania alimentària etc

  • En aquest mateix sentit, revisar els projectes urbanístics davant les exigències del canvi climàtic, especialment els projectes anteriors a la declaració d’emergència climàtica i establir noves pautes preventives per a recuperar el funcionament del cicle de l’aigua a la conca. Els projectes que es van aprovar abans del 2009, és a dir, abans de l’emergència climàtica estan desfasats, com per exemple el pla d’àrees residencials estratègiques del Baix Llobregat. S’haurien de suspendre, revisar de manera global tenint en compte el canvi climàtic i sotmetre a participació ciutadana. Son realment una prioritat o responen a interessos especulatius?
  • Les inundacions per desembassaments

És un tema per treballar que encara no hem fet gaire cosa. el temporal GLORIA ha posat de manifest la dificultat de la gestió per inundacions.

A la conca del Llobregat hi han 41 municipis que estan afectas i no tenen informació ni estan preparats per aquest risc.

Encara menys la població afectada per aquest risc que de manera inconscient ha ocupat les planes d’inundació. Un altre cosa es l’administració que si te constància del risc però encara no ha fer res al respecte ni diu res.

Altres conques tenen plans d’emergència aprovats (mapes i sirenes bàsicament, però això ja és molt)

  • Integrar els estudis d’impacte ambiental

Integrar dins dels estudis d’impacte ambiental de les grans infraestructures, l’afectació pel canvi climàtic i adoptant una visió integrada dels impactes a què es sotmet el territori, un efecte que no es visibilitza amb estudis d’impacte elaborats pels projectes individuals.

  • Aportar més coneixement local als plans d’adaptació

Els plans s’han fet a través de consultories ambientals, sense incloure el coneixement de la ciutadania, que, al contrari, és molt necessària per determinar la vulnerabilitat local.

  • Integrar més acadèmia i ciència en les decisions polítiques. Avançar estudis que permetin avançar en polítiques a favor del riu i de l’espai fluvial. Cal deixar de pensar en rius com tubs que porten l’aigua i que l’aigua es perd si arriba al mar. Cal revisar els canvis legislatius que afecten el riu, s’ha reduït el domini públic hidràulic, per exemple.
  • En aquesta mateixa línia, cal anticipar-se als problemes hidrològics a mitjà i llarg termini i fer propostes proactives a llarg termini.
  • Retirar rescloses, és viable. Però si resulta que el llot que s’acumula tenim por que inundi la llera i malmeti la fauna i retirem el llot per portar-lo a un abocador, considerem que és una mesura que no té sentit.
  • Recuperar les feixes i fer-ne de noves al Penedès, doncs hi ha camps amb pendent. Abans els camps eren afeixats i més petits. Les finques es van concentrar i es van destruir les feixes. Si es recuperen les feixes, això permetria reduir el transport de sediments fins, que deixarien d’acumular-se al tram baix i reduirien les zones de canyissars amb canya americana.
  • Fomentar la gestió forestal als boscos, reduint el risc d’incendi. Que la gestió forestal es faci també orientada a la gestió hidrològica, de manera que els Plans de gestió forestal per a boscos públics i privats, si no ho fan, incorporin l’impacte de la gestió forestal en el sistema hídric i en la disponibilitat d’aigua. Per tant, que es creïn sinèrgies entre la gestió hidrològica i la gestió forestal.
  • Obrir un debat social sobre el paper dels embassaments i la seva colmatació. El Foix serà un dels primers embassaments on hi haurà aquest problema. Actualment ja té reduïda la seva capacitat a la meitat. Caldria fer una auditoria ambiental de les petites preses al llarg del Llobregat per veure si actualment tenen sentit o si son prescindibles. Les preses i embassaments alteren molt les dinàmiques fluvials i són una agressió molt important al bon estat ecològic del riu, retenen sediments i impedeixen la mobilitat de la fauna aquàtica. De moment, caldria revisar les condicions de seguretat i revisar els criteris de regulació en cas d’emergència climàtica.

Spread the love
Publicat dins de Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Emergencia climàtica, Investigació i recerca, Jornades, LLobregat, Participació, Sediments | Deixa un comentari

Aigua a Barcelona, del Llobregat i el Ter

La gran metròpoli necessita  i necessitarà molta aigua, especialment per  a usos domèstics. Hem tingut accés a la projecció de l’aigua que necessitaran Barcelona i la seva àrea metropolitana l’any 2050

I és per això que publiquem aquest article sobre el joc  que està fent AGBAR quan l’ajuntament de Barcelona  vol augmentar el seu control:

L’Ajuntament de Barcelona i l’AMB acumulen una altra vintena de denúncies d’Agbar per fer gosadies com auditar la xarxa, abaixar tarifes o intentar promoure una consulta

Torre Agbar, d’Aigües de Barcelona / ARXIU

L’any 1867 neix la Compagnie des Eaux de Barcelone, una empresa belga composta per una corporació francesa dedicada a l’aigua i una entitat financera. Més de 150 anys després, la història de l’aigua a casa nostra compleix, per partida doble, el principi universal de “roda el món i torna al Born”: l’aigua continua en mans francòfones i la relació entre l’aigua i el capital financer no s’ha perdut mai. En aquest sentit som molt francesos.

Aquesta societat, que popularment coneixem per Agbar, va aconseguir apoderar-se del gens menyspreable pastís d’abastir d’aigua els habitants de Barcelona. El negoci era matemàticament rodó: la competència tendia a zero mentre la garantia d’ingressos tendia al 100%, ja que tothom consumeix aigua. Veient que això dels monopolis naturals tenia futur, decideix crear una filial que porta per nom Sorea, i que els darrers 50 anys s’ha anat escampant per tot Catalunya, amb una preferència especial pels municipis grans, més habitats i, per tant, més suculents. Pel camí, Agbar també absorbeix altres empreses d’aigua i es dedica a repartir dividends a cabassos gràcies a les nostres estimades aixetes —i butxaques—, repartides en centenars de municipis.

Així, arribem a la primera pregunta que fa neguitejar: qui té avui el millor diagnòstic de les xarxes d’aigua dels municipis catalans? Qui té la paella pel mànec a l’hora d’incidir en quines inversions s’han de fer, quan i com? És a dir: qui governa l’aigua a Catalunya? No persianes o coixins: l’aigua. En un país mediterrani. Amb emergència climàtica on the road.

CRITIC, 10 maig 21

Acaba de sortir un especial de la revista CRÏTIC sobre AGBAR i la guerra judicial per l’aigua pública

L’empresa segueix creixent d’escala: sota el paraigua de La Caixa i amb l’entrada progressiva de la multinacional francesa Suez, s’expandeix per l’Amèrica Llatina. I recentment, Suez, la segona empresa més gran del món en el sector, és absorbida per la germana gran, Veolia.

Segona pregunta: algú creu que a una empresa d’aquestes dimensions li importa mig rave el que passi amb el servei de l’aigua? Algú creu que diran “ai sí, mira, que les desigualtats estan creixent a tot el món i hem d’arremangar-nos; abaixarem tarifes a tot arreu i durant uns quants anys hi haurà poquets dividends i viurem del nostre sou?”.

Agbar porta als jutjats 30 municipis catalans

En l’àmbit català hi ha una trentena de municipis que es troben en processos judicials amb Agbar per voler remunicipalitzar la gestió de l’aigua. I això que han esperat que s’acabés la concessió, eh! Respectant el contracte i tota la pesca. Imagina’t que ets el municipi de Sant Vicenç de Torelló, que amb tota la bona fe del món intentes recuperar un bé comú com és l’aigua i t’entren els principals gabinets d’advocats del país a sou d’Agbar. I decideixes buscar referents i vas a preguntar a Arenys de Munt com s’ho han fet, perquè, és clar, ja fa 10 anys que van remunicipalitzar l’aigua, i et diuen que fa una dècada que són als jutjats. L’alegria et desborda.

On s’és vist que sigui una empresa qui aconsegueixi anul·lar una votació per protegir un negoci?

Després mires Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i veus que ells solets acumulen una altra vintena de denúncies d’Agbar, per fer gosadies com auditar la xarxa, abaixar tarifes o intentar promoure la democràcia directa i una consulta perquè la gent digui si vol gestió pública o privada. Quin problema hi ha que la gent pugui votar? Han de ser els interessos d’una empresa privada qui ho impedeixi? Que un Estat com l’espanyol (per dir-ne un) decideixi sobre què es pot votar i què no, doncs mira, fot bastant, però desgraciadament entra dintre de les possibilitats. Però on s’és vist que sigui una empresa (o una colla d’associacions fantasma sense ofici ni benefici) qui aconsegueix anul·lar una votació per protegir un negoci sobre el líquid que ens manté vius? I, tot plegat, amb cireretes del pastís com són querelles a càrrecs electes i personal funcionari.

Això, per no parlar d’altres formes de fer joc brut, com la denúncia recent contra l’Ajuntament de Barcelona on acusen entitats i moviments que lluiten pel dret a l’aigua i per protegir els més febles d’estar al servei dels interessos polítics de torn, que curiosament són uns interessos oposats als seus. Criminalitzar la gent que lluita per un món millor i més just. Per la seva banda, Aigua és Vida, el principal moviment català que defensa la gestió pública i no mercantil de l’aigua, va haver d’afrontar, tal com va publicar la Directa, un cas d’espies que s’hi havien infiltrat coincidint amb l’auge de la recollida de firmes per fer la consulta a Barcelona, sense poder provar qui els havia contractat.

Guerra legal contra l’Ajuntament de Barcelona

Aquesta estratègia judicial té diferents objectius: un és el mateix lawfare, la guerra legal que intenta guanyar als jutjats el que no es pot guanyar a les urnes, començant per la legitimitat. Aquest seria el segon objectiu: emmerdar, generar titulars de clic fàcil que es queden tota la vida a les cerques de Google (per cert, si poseu a Google “Agbar i Colau”, veureu que apareixen alguns mitjans relativament nous i desconeguts que ocupen una bona part dels resultats. No seria sobrer que algú investigui i publiqui qui són i qui els finança, per allò de la transparència del quart poder).

Passar el dia posant denúncies, a més d’avorrit, és poc sexy, i, si vols mantenir el xiringuito, necessites guanyar-te l’estima del públic. No sé si us hi heu fixat, però és brutal la quantitat d’actes que patrocina Agbar: sèries de TV3, La Marató, anuncis a pàgina sencera en tots els diaris… I, d’altra banda, tots els intents d’acostar-se al moviment veïnal i fer-se’l seu. I qui paga totes aquestes activitats? D’on creieu que surten els ingressos de l’empresa, si l’empresa es dedica a subministrar aigua? Qui és, llavors, solidari? Agbar, o la gent que paga religiosament el rebut de l’aigua?

Quan dediques tants esforços a empescar-te-les per mantenir el negoci, perds la perspectiva de per què ho fas

Això em porta a la tercera pregunta o reflexió: qui hi guanya amb aquestes pràctiques? En principi, Agbar, o almenys això és el que intenta. Però qui més? Doncs la llista és curta, tan curta que val més la pena preguntar-se: qui hi perd? I aquí és on hi ha el problema de fons, perquè hi perdem tots, és a dir, la demo(cràcia). Ja no es tracta d’una empresa que legítimament s’intenta guanyar les garrofes. Quan dediques tants esforços, durant tant de temps, a denunciar, a embrutar els que consideres rivals, a netejar-te la teva imatge, a empescar-te-les del dret i del revés per mantenir el teu negoci… perds la perspectiva de per què ho estàs fent. I el que queda a l’esfera pública és un pòsit de crispació, de desconfiança i de recel, on tothom es baralla i és impossible posar els elements per fer un judici de valor calmat i serè. I em temo que s’està buscant això, evitar el debat serè, perquè en la lluita dels de dalt contra els de baix els arguments porten a conclusions incòmodes per als qui sempre han tingut privilegis.

https://www.elcritic.cat/opinio/moises-subirana-iborra/aigua-enfangada-90127

MOISÈS SUBIRANA IBORRA

Enginyer i activista ambiental

Spread the love
Publicat dins de AGBAR, AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, Dret humà al'aigua i al sanejament, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, LLobregat | Deixa un comentari

Retrocés del delta del Llobregat

El delta del Llobregat ha retrocedit 800 metres en un segle  Un estudi de la UPC revela que l’amplada del riu a la desembocadura era de 275 metres el 1846 i, actualment, és de 36 metres

Científics de la Universitat Politècnica de Catalunya revelen dades sorprenents del riu Llobregat i el seu delta, en un estudi publicat a la revista ‘Natural Hazards and Earth System Sciences’. La dada més significativa és la quantificació del retrocés del delta en poc més de 100 anys. A partir de mapes històrics geolocalitzats han determinat que el delta del Llobregat, a la desembocadura, ha minvat 800 metres entre el 1891 i el 2000, abans del desviament per a l’ampliació del Port de Barcelona.

Són dades rellevants perquè mai  s’havien calculat amb un nivell d’exactitud com s’ha fet ara. “És molt important aquest retrocés. Se sabia que al delta del Llobregat es feien aportacions de sorra perquè estava retrocedint, però la magnitud d’aquesta regressió s’ignorava”, exposa Arnau Prats, investigador de la UPC i un dels coautors de l’estudi.

Els científics partien d’una tesi que més tard no es va confirmar. “La hipòtesi que formulàvem és que les infraestructures, les obres civils, la via de l’AVE, les preses, però principalment l’autopista i l’autovia, eren les responsables d’aquest canvi al tram baix del riu Llobregat”, explica Carles Ferrer, professor i investigador de la UPC i un dels tres autors del treball.

Els acadèmics es van trobar amb una sorpresa: “L’autovia i l’autopista fa 50 anys que es van construir i la dimensió temporal del retrocés era de més d’un segle”, puntualitza Juan P. Martín Vide, també professor i investigador de la UPC i tercer coautor de l’anàlisi. Les causes, per tant, calia buscar-les en un altre lloc:

Les rescloses del Llobregat i l’acció erosiva del mar, les principals causes del retrocés del Delta

Els autors de la recerca consideren que els embassaments de la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç no són els responsables principals de la regressió del delta perquè estan situats a molts quilòmetres de distància de la desembocadura i “el transport de sediments és lent”, segons assegura l’investigador Arnau Prats. Explica que “el transport de sediments grollers del fons del riu pot tardar dècades a arribar des de la Baells a la desembocadura”.

Contràriament, els investigadors han detectat que quan hi ha una crescuda a la capçalera del riu, els pantans redueixen l’aportació de sediment perquè disminueixen un 20 % el cabal d’aigua. I aquesta minva té un efecte sobre el transport de sorres i graves. “El que hem trobat és que els embassaments provoquen, de mitjana, una reducció del 20 % de la punta del cabal de les avingudes del Llobregat a la desembocadura, i aquesta reducció del 20 % provoca una disminució del 40 % del transport de sediments del riu”. Malgrat tot, la incidència d’aquesta inèrcia és encara menor al delta. Segons el professor Juan P. Martín Vide, l’efecte “serà més important d’aquí a unes dècades”.

Els tres autors de l’estudi —Juan P. Martín Vide, Carles Ferrer i Arnau Prats— apunten a les rescloses com a principal causa del retrocés del delta. Es van construir al llarg del segle XIX amb l’objectiu d’aprofitar l’energia hidràulica. Aquestes infraestructures, conjuntament amb les diverses canalitzacions al tram final del riu, han reduït l’aportació de sediments grollers fins al Prat de Llobregat, que són els que fan avançar el delta. I a aquesta circumstància s’hi suma l’acció de les onades, que ha anat erosionant el terreny que el riu havia guanyat al mar.

Eliminar canalitzacions per canviar la tendència

Els científics no esperen grans solucions sinó un canvi de tendència. “No podem parlar que això tingui solucions com en altres coses de la vida o de l’enginyeria, que es dissenya el remei i tot queda resolt. Aquí hauríem de pensar en canvis de tendència”, explica Juan P. Martín Vide.

Consideren que les mesures que s’hi puguin fer tardaran molt temps a fer-se visibles. “Cal tenir present que aquestes rescloses estan situades molts quilòmetres aigües amunt del delta. Per tant, tota acció que es fes ara, trigaria molt de temps a notar-se”, afegeix Carles Ferrer. I proposa: “A banda de les rescloses podríem pensar també en les petites rieres, afluents, etc. que estan canalitzats gràcies a murs de formigó, que també limiten l’aportació sòlida cap al delta i són més a prop de la desembocadura. Es podria pensar a retirar aquestes canalitzacions que a llarg termini podrien contribuir a augmentar l’aportació sòlida del Llobregat cap al delta”.

L’eliminació d’aquestes canalitzacions i de les rescloses és la solució a llarg termini que proposa l’estudi, mentre que la tradicional aportació de sorra a les platges del delta és una mesura a curt termini i efímera.


La nova desembocadura, una trampa de sediments

El Llobregat és un dels rius que han estat aprofitats de manera exhaustiva, a partir de la revolució industrial de Catalunya.

Des del naixement, a Castellar de n’Hug, i fins a la desembocadura, al Prat de Llobregat, al llarg de 170 quilòmetres hi trobem els embassaments de la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç, a més de nombroses rescloses i canalitzacions.

El 2004 es va inaugurar el desviament de la desembocadura a 2 km més al sud de l’original, a causa de l’ampliació del Port de Barcelona. La infraestructura, però, no va preveure què passaria amb els sediments. “La nova desembocadura és el doble d’ampla que l’antiga. I això és un problema per al transport de sediments del riu cap a la platja. Quan hi ha una riuada, moment de més transport de sediments, la llera és més ampla i això fa que la velocitat de l’aigua sigui inferior. Per tant, els materials transportats pel riu queden atrapats al fons i n’arriben menys a la costa”. I aquest fet té unes conseqüències: “El que està passant és que aquest fons està augmentant per l’acumulació de sorres que venen d’aigües amunt i que no es dipositen a la costa. I això, a la llarga, pot ser un problema ja que la capacitat hidràulica d’aquesta llera pot disminuir per l’aixecament del fons”, conclou l’investigador de la UPC Arnau Prats.

El riu “més treballador”

Des de principis del s. XIX, el riu Llobregat s’ha omplert de rescloses i canalitzacions per alimentar les fàbriques tèxtils, que naixien fruit de la revolució industrial. Fins a tal punt, que el geògraf francès Pierre Deffontaines (1894-1978) va arribar a dir: “cap riu del món, potser, no ha estat objecte d’un aprofitament tan exhaustiu com l’indigent Llobregat”.

Fonts:

https://beteve.cat/medi-ambient/retroces-delta-riu-llobregat/

https://www.sostenible.cat/reportatge/el-preu-de-la-revolucio-industrial-al-llobregat

Spread the love
Publicat dins de Delta Llobregat, Distribució mail list, LLobregat, Rescloses, Sediments, Sistemes Naturals | Deixa un comentari

Canviarà el Llobregat amb el canvi climàtic?

El passat dia 21 vam celebrar la nostra  jornada online sobre la  situació de la conca del Llobregat fixant-nos en  els impactes del canvi climàtic sobre les dinàmiques hidrològiques, la morfologia fluvial i l’estat dels ecosistemes vinculats al riu.

Més de  25 persones vam escoltar  en Francesc Gallart i vam poder parlar amb ell per millorar i ampliar la nostra visió dels fenòmens associats als boscos, la pluja i el riu.  Davant l’augment d’episodis extrems, com hem d’actuar? Quin és el perill?

Més endavant, en Joaquim Farguell ens mostrava quin és el paper del sediment en una conca fluvial com la del Llobregat i obria interrogants: què  fer enfront de les inundacions que vindran? Com ha de ser el nou urbanisme? avançant el tema de la nostra propera jornada.

 

Spread the love
Publicat dins de Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Emergencia climàtica, INUNDACIONS, Investigació i recerca, Jornades, LLobregat, Participació, Sistemes Naturals, Xerrades | Deixa un comentari

21 abril tarda: ADAPTACIÓ DEL LLOBREGAT AL CANVI CLIMÀTIC

Sessió autogestionada per a recollir contribucions al procés participatiu sobre l’ESCACC30, organitzada per la Taula del Llobregat. 

 Dia 21 d’abril, de 17 a 20 hores.  Fulletó de la jornada, aquí

Inscripcions: https://framaforms.org/ladaptacio-al-canvi-climatic-els-anys-propers-1615911327

Ponent: Francesc Gallart Gallego Professor de Investigació, IDAEA, CSIC

Durant la major part de la seva carrera, els principals temes de recerca han estat la generació d’escolament de les aigües i els processos d’erosió, juntament amb les incerteses associades a la seva modelització. El paper dels canvis de cobertura del sòl en els recursos hídrics i la vinculació de la hidrologia dels rius temporals amb l’ecologia aquàtica també són qüestions de gran rellevància per a la gestió del territori i de l’aigua sobre els quals ha treballat. 

En aquesta ocasió, la seva intervenció té per objectiu clarificar les relacions entre els boscos, el territori i l’aigua, per tal que puguem adoptar una visió més integrada dels factors que intervenen en la hidrologia de la conca. A més a més, explicarà la seva experiència sobre els impactes dels aiguats de l’any ’82 i com el canvi climàtic determina la necessitat d’adaptar la gestió actual als canvis en curs.

Ponent: Joaquim Farguell

Doctor en Geografia per la Universitat de Barcelona. Ha treballat a l’Agència Catalana de l’Aigua durant 13 anys, fins l’agost del 2020. Actualment és professor lector a la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona, on imparteix docència sobre Hidrologia, Geomorfologia Fluvial i Recursos Hídrics. També forma part del grup de recerca GRAM (Grup de Recerca Ambiental Mediterrània) on fa estudis relacionats amb els canvis dels usos del sòl i els seus efectes en l’aigua i els sediments juntament amb altres més centrats en la dinàmica sedimentària. És membre de la Junta de la Societat Catalana de Geografia, amb la ferma voluntat d’afavorir la divulgació del coneixement geogràfic.

En aquesta sessió explicarà quin és el paper del sediment en una conca fluvial com la del Llobregat: l’origen, el tipus i els modes de transport, l’excés de sediment o la seva manca als sistemes fluvials i les seves conseqüències.

Desenvolupament de la sessió:

Context

Aquest any finalitza l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020 (ESCACC20) amb l’objectiu d’establir polítiques públiques i mesures d’adaptació que redueixin  la vulnerabilitat de Catalunya davant el canvi climàtic. Per això, el Departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), treballa en l’elaboració de la nova ESCACC30 on s’hi inclogui l’aprenentatge dels 8 anys de treball anterior, tant pel que fa a mesures d’adaptació com pels  coneixements adquirits, juntament amb elements d’anàlisi nous com l’evolució climàtica i les projeccions dels seus impactes a  Catalunya i també les  noves mesures d’adaptació a emprendre.

 Tal i com es va fer en el procés anterior, el nou ESCACC30 ha obert un procés participatiu perquè la ciutadania i les entitats que hi estiguin interessades, a través de sessions de debat i també de diàleg amb el coneixement expert, puguin aportar propostes de mesures i accions per reduir la vulnerabilitat dels nostres territoris. La Taula del Llobregat vol contribuir al procés, organitzant una sessió de debat conduïda i dinamitzada de forma autònoma, anomenada “sessió autogestionada” en l’àmbit del mateix procés de participació de l’ESCACC30.

La jornada proposada pretén centrar-se en la situació de la conca del Llobregat i específicament en els impactes del canvi climàtic sobre les dinàmiques hidrològiques, la morfologia fluvial i l’estat dels ecosistemes vinculats al riu. L’objectiu és intercanviar informacions rellevants, incorporant coneixements científics per debatre sobre les diferents perspectives que es generin i fer un recull de propostes que puguin ser analitzades i valorades per a la seva inclusió en la nova Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic. El resultat del procés participatiu i les propostes es recolliran en un informe final de rendició de comptes, on s’explicarà per què i com han estat recollides, incorporades o bé rebutjades.

A la pagina del procés es poden trobar molts documents interessants, que inclouen aspectes rellevants per a la conca del Llobregat: https://canviclimatic.gencat.cat/ca/ambits/adaptacio/estrategia-catalana-dadaptacio-al-canvi-climatic-2021-2030/

Spread the love
Publicat dins de Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Investigació i recerca, Jornades, LLobregat, Participació, Sistemes Naturals, Xerrades | 1 comentari

“SAL” al Llobregat

Presentació de la novel·la “SAL”  a Sallent

Seguim  preparant la  Sessió del dia 21  i  mentrestant..

L’escriptora i periodista EEmma Riverola presenta la novel·la d’intriga i investigació sobre les mines de sal del Bages. Entrevistada per membres de Prou Sal.

Emma Riverola (@emmariverola al Twitter) és escriptora i columnista a El Periódico. El 2021 s’ha estrenat com a  dramaturga amb l’obra #PuertasAbiertas. La novel·la SAL situa la trama als runams del Bages, i hi apareixen moltes històries de mineria i reivindicació  i personatges sallentins que ens  recordaran a persones que [email protected] coneixem…

També  podeu seguir la presentació   en directe en aquest enllaç, o recuperar el vídeo més endavant al canal YouTube de la Biblioteca de Sallent

EL CONTEXT

El runam del Cogulló

La salinitat excessiva a causa dels residus de la mineria de potassa del Bages ha estat durant els darrers 100 anys el gran impacte a la qualitat de l’aigua dels rius Cardener i Llobregat. Als anys 30 i 40 del segle passat, els residus salins s’abocaven al Cardener. A partir dels anys 50, els residus van començar a acumular-se als runams salins, a la pràctica els abocadors majors i més contaminants de Catalunya, mentre se seguia abocant als rius la salmorra sobrant de les plantes de tractament del mineral.

Denúncies a la Generalitat, l’Estat espanyol i la Unió Europea per part de diferents actors des de fa més de vint-i-cinc anys,  treball de tres advocats notables, una anàlisi històrica i ambiental promoguda pel centre d’estudis del Baix Llobregat  manifestacions i pronunciaments , articles a diaris i televisions i fins i tot un judici popular no han lograt que aquest greu impacte l’assumeixi  totalment l’empresa i encara estem pagant entre [email protected] la instal·lació i despeses de funcionament  de la planta d’electrodiàlisi reversible d’Abrera que extreu cada dia 154 Tm de sal per tal que la conurbació barcelonina disposi d’aigua potable i els nivells de salinitat encara són alts als rius: Segons els mostratges i anàlisis d’aquest mes de febrer realitzats per  Montsalat, l’aigua del Llobregat puja dels 35 als 165 mil·ligrams de clorur per litre en passar per Sallent, mentre que la del Cardener salta dels 60 als 295 mg Cl/L abans i després de Súria.

ICL- l’empresa Israeliana que explota les mines ha fet volar coloms amb  un pla per engalipar les administracions “Pla Phoenix” que pretén extreure sal i comercialitzar-la i que, per ara, acapara 9Hm3/any que -segons el nostre parer- mai s’havien d’haver permès treure d’un Llobregat massa explotat, amb un Canvi Climàtic  que ja és aquí.

Des de Prou Sal considerem aquest cas com un exemple clar de capitalisme extractivista: Una multinacional explota  un bé comú, desfà el territori amb el permís o connivència dels poders locals ( no l’hi han fet deixar una fiança proporcional) , menteix jugant amb la necessitat de  treball de la població i, quan li convingui, ens deixarà amb un deute – en forma de salinització de l’aigua pels immensos runams – que haurem de pagar entre [email protected]

Les nostres armes, doncs, continuen esmolades

Spread the love
Publicat dins de Abocador, Contaminació, Distribució mail list, ICL, LLobregat, Runams, Xerrades | Etiquetat com a | Deixa un comentari

AIGUA DE L’AIXETA A TERRASSA

Dibuix de @javirroyo, modificat amb el seu permís

Estem il·lusionats preparant les xerrades del dia 21

 

Aportar informació

 

Ara bé, no podem deixar de celebrar la magnífica campanya que, amb motiu del dia mundial de l’aigua i en favor del consum d’aigua de l’aixeta, després d’enquestar més de 1000 persones, ha promogut l’ OAT (Observatori de l’Aigua de Terrassa): “EL MILLOR RESIDU ÉS EL QUE NO ES PRODUEIX”. Us en deixem el  vídeo promocional:

Spread the love
Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Jornades, LLobregat, OAT, Terrassa, Xerrades | Deixa un comentari

Delta del LLobregat, sistemes naturals

Un llibre de la Institució Catalana d’Història Natural  Jornada 21/4

Aquests dies en què es juguen tantes coses sobre el futur del nostre Delta ( i el nostre futur), hem pensat que ens podria ajudar recordar aquest excel·lent llibre  escrit  fa dos anys, que ens podem baixar gratuitament aquí

Coordinació: Josep Germain i Otzet i Joan Pino Vilalta
Primera edició: desembre de 2018
ISBN: 978-84-9965-443-0

Articles:

Presentació, per Joandomènec Ros.

Introducció, per Josep Germain i Joan Pino

Abreviacions

1. El context deltaic: situació, origen geològic i història del poblament humà, per Pau Esteban, Susana Laredo, Joan Pino i Andrés Valverde

2. L’aigua al Delta, per Enric Queralt i Elena Isla

3. El funcionament ecològic i el mosaic dels ecosistemes aquàtics, per Maria Rieradevall i Miguel Cañedo-Argüelles

4. El paisatge funcional i el mosaic dels ecosistemes terrestres, per Joan Pino i Rosó Isern

5. Flora algal del delta del Llobregat, per Núria Flor Arnau i Jaume Cambra Sánchez

6. Els fongs del delta del Llobregat, per Andrés Valverde Valera i Andrés Valverde Martínez

7. Les plantes vasculars, per Josep M. Seguí, Andrés Valverde, Rafael del Hoyo, Valentín González i Joan Pino

8. El paisatge vegetal del delta del Llobregat, per José Manuel Blanco, Josep M. Seguí, Joan Pino, Efrem Batriu i Andrés Valverde

9. Composició de la comunitat de mol·luscs continentals al delta del Llobregat, per Albert Orozco, Jordi Cadevall, Francesc Uribe, Vicenç Bros i Jordi Nebot

10. Els artròpodes del delta del Llobregat. Citacions recollides al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BIOCAT), per Antoni Serra i Helena Basas

11. Els lepidòpters del delta del Llobregat (Lepidoptera), per Jordi Dantart, Arcadi Cervelló i Albert Xaus

12. Els invertebrats aquàtics del delta del Llobregat, per Maria Rieradevall i Miguel Cañedo-Argüelles

13. Els coleòpters del delta del Llobregat. Aproximació històrica i noves aportacions, per Miguel Prieto

14. Els heteròpters del delta del Llobregat, per Diego Fernández Ruiz

15. Els odonats del delta del Llobregat, per Roberto Novella Fernández i Adrià Miralles Núñez

16. La comunitat de peixos del delta del Llobregat, per Enric Aparicio i Adolf de Sostoa

17. Amfibis i rèptils del delta del Llobregat. Història d’un declivi, per Gustavo Llorente, Albert Montori, Marc Franch i Núria Garriga

18. Els ocells del delta del Llobregat. Un exemple de resposta als canvis ambientals, per Xavier Larruy, Raúl Bastida i José García

19. Els mamífers terrestres, per Ramon Solís, Jacint Ventura i María José López-Fuster

20. Els ratpenats del delta del Llobregat, per Jordi Serra-Cobo, Xavier Bayer i Marc López-Roig

21. Iniciatives de conservació del delta del Llobregat, per Josep Germain

22. Els reptes actuals i futurs per a la conservació de la biodiversitat en el delta del Llobregat, per Enric de Roa i Pau Esteban

23. Història de l’activitat naturalista, per Ramon Maria Masalles, Xavier Ferrer, Josep Girbal, Cristòfol Jordà, Ramon Julià, Pau Esteban, Albert Montori, Joan Ramon Lucena, Maria Àngels Marquès, Margarita Menéndez, Joan Pino, Ignasi Soriano i Andrés Valverde

(Font: https://blogs.iec.cat/ichn/els-sistemes-naturals-del-delta-del-llobregat/

I recordem:

Spread the love
Publicat dins de Aigua subterrània, Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Institució Catalana d'Història Natural, LLobregat, Sistemes Naturals | Deixa un comentari

Dia mundial de l’aigua

VALOREM L’AIGUA!

El Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra a tot el món des del 22 de març de 1993, és una commemoració anual de les Nacions Unides centrada en la importància de l’aigua dolça. Celebra l’aigua i sensibilitza sobre els 2.200 milions de persones que viuen sense accés a l’aigua potable. Es tracta de prendre mesures per a fer front a la crisi mundial de l’aigua i aconseguir l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 6: aigua i sanejament per a [email protected] el 2030. El tema del Dia Mundial de l’Aigua 2021 és “valorar l’aigua”. Més enllà de les qüestions de preu, aquest tema inclou el valor mediambiental, social i cultural que les persones atorguem a l’aigua.

El Relator Especial sobre els drets humans a l’aigua i al sanejament, el Sr. Pedro Arrojo, ha animat  al públic a organitzar activitats que promoguin l’educació, la conscienciació i la mobilització social per a inspirar el canvi . Atès que “no és el mateix utilitzar l’aigua per a omplir una piscina que garantir la quantitat mínima imprescindible d’aigua que cada persona, família o comunitat necessita per a una vida digna”.

Des de la Taula del Llobregat, sabem doncs, que  a  l’hora de determinar el valor de l’aigua, cal distingir i prioritzar entre quatre usos diferents:

  • Aigua per a la vida“, l’aigua necessària per a mantenir la vida i la dignitat humanes, com la quantitat mínima vital per a la vida i el sanejament, necessària per a una vida digna, que, com a dret humà, ha de tenir la màxima prioritat.
  • Aigua per a la ciutadania“, aquella aigua que serveix per un major benestar ciutadà i per a  l’oci, l’aigua utilitzada per a activitats i serveis d’interès general per a la societat,   -més enllà dels requisits bàsics per satisfer els dret humà a l’aigua i el sanejament- i que  implica tant la titularitat com els drets de les persones, però també els deures corresponents.
  • Aigua per a l’economia”, l’aigua utilitzada per a activitats legítimes de desenvolupament econòmic i que no ha de tenir prioritat sobre l’aigua per a la vida”.
  • Aigua per al crim“, l’aigua utilitzada per a activitats il·legítimes que afecten i violen els drets humans, així com   la sostenibilitat del medi ambient i que ha de ser perseguida  i sancionada.

PROU VOL DIR PROU! Us animem a veure i escoltar : Ja n’hi ha prou, privatització i serveis públics , una conversa ben concorreguda amb actuals i antics relators especials de l’ONU

Amb  motiu del Dia Mundial de l’Aigua d’aquest 2.021, els moviments socials de l’aigua instem  les administracions locals, metropolitanes, nacional i estatal a implementar totes les mesures necessàries per a  una política d’aigua a Catalunya que apliqui una gestió pública i democràtica, pel Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i per aconseguir  el bon estat ecològic de les masses d’aigua.

Avui #DiaMundialDelAigua💧 volem posar en valor els 40 municipis catalans que estan en batalla judicial per recuperar el control del seu servei d’aigua. Agbar és qui, per sistema, està portant als tribunals els municipis que no volen seguir privatitzant l’aigua. ⤵️ https://t.co/TyHMp4exaL
(https://twitter.com/aiguapublica/status/1373937291765424129?s=03)

COMENTARI DE  àngels tripiana  [email protected]

https://youtu.be/7LxWeLtk_o4
Us deixo l’enllaç de la campanya que fem amb motiu del dia mundial de l’aigua l’observatori de l’aigua de Terrassa.
tots els esforços son pocs!

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Aigua subterrània, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Dret humà al'aigua i al sanejament, Ecosistemes humits, Water Moviment | 2 comentaris
Translate »