L’aigua a Catalunya, del 2022 al 2027

Quatre membres de la Taula del Llobregat hem estat en els processos participatius organitzats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de cara a discutir les mesures  que serviran de base per a l’aplicació del seu pressupost i en compliment de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA)  Des de la Unió de pagesos del Bages, Martorell viu, Taula  de l’aigua de Terrassa i Prou Sal hem estat en les discussions del tram alt i mitjà del Llobregat ( darrera sessió online degut a les mesures COVID)

Bàsicament, en base a les propostes   i a les seves pròpies decisions l’ACA ha presentat un Pla de gestió i uns Programes de mesures .Mesures i gestió sobre Qualitat hidromorfològica i restauració fluvial   i Mesures i gestió sobre Abastament i recursos hídrics

Aqui tenim el vídeo de presentació de gestió i mesures  sobre abastament i recursos hídrics amb la participació de diferents experts de l’ACA, que us recomanem:

Aquestes mesures es discuteixen en petits grups i/o en plenari amb la presència de persones expertes de l’ACA en els àmbits de discussió, donant lloc a dos documents que expliquen aquestes discussions i serveixen per elaborar el Pla de mesures definitiu per part de l’ACA. De les dues trobades celebrades, les discussions principals en l’ àmbit Barcelona 2 (el nostre) són aquests: Sobre la  Qualitat hidromorfològica  i Restauració fluvial – trobada celebrada  el novembre de 2020- i sobre Abastament i recursos hídrics  en trobada celebrada el desembre de 2020.

Un tema que sovint discutim entre membres de la Taula del Llobregat és si aquesta participació tindrà gaires efectes, si servirà d’alguna cosa, vaja. Aquest és un tema molt complex i que un dia abordarem per discutir-lo amb vosaltres més a fons

Spread the love
Publicat dins de ACA, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Dret humà al'aigua i al sanejament, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Participació, Terrassa, Xerrades | Deixa un comentari

Salinitat: noves aliances

Noves aliances en la preocupació per la salinització d’aigües i sòls per les mines de potassa del Bages.  

Aquest any 2020 han tingut lloc dues trobades de pagesos afectats per la salinització de les mines de potassa de Sallent. L’ Unió de Pagesos juntament amb el projecte Recercaixa Activisme Mobilitzant Ciència va organitzar – miraculosament sortejant les restriccions imposades pel COVID- dues trobades, el 28 de Febrer i el 4 de Setembre. Al taller van assistir també alguns professors de les Universitats de Barcelona, Universitat de Lleida i de la Universitat Pompeu Fabra.

L’objectiu del primer taller va ser mesurar, entendre i parlar sobre l’afectació de la salinització a les aigües del Llobregat i terres del voltant. En el segon taller vam reflexionar sobre com s’ha arribat fins aquest punt i veure com es pot avançar.

El llarg temps que l’explotació de potasses porta en aquestes terres fa patent les diverses preocupacions dels pagesos. Per una part, els pagesos que tenen granges de bestiar van ser els més greument afectats en detectar als anys 70 que l’aigua es salinitzava. La majoria finalment van aconseguir aigua pagant ells mateixos la infraestructura per portar -la. Això els ha ocasionat molt estrès i maldecaps a més de diners. Molts d’aquests pagesos estan ara demanant compensació a rel de la sentència ferma del TSJC del 2014 que obliga  ICL-Iberpotash a indemnitzar els propietaris afectats.  Un pagès comenta però: “Quan tot això va passar jo tenia nens petits, et quedes sense res, m’estava fent la casa aquesta, (…) mare de Déu, això ja no ho pot valorar el perit [que valora les compensacions]”.

Hi ha un altre grup de pagesos i veïns i veïnes que no han estat tan afectats o han arribat més tard i que s’ho han trobat ‘tot fet’. Aquests pagesos tenen por pel que encara pot venir: l’increment de la salinització de sòls i aigües degut als  runams existents, l’ampliació del runam a Súria, l’impacte a llarg termini que poden tenir les obres de restauració i drenatge. Tal com apunta un altre pagès: “El que es el súmmum  és pensar que… d’aquí  20-30 anys, que hi seran els d’ICL? algú es farà càrrec de que les bombes funcionin?“

Un grup que també va participar en aquestes trobades pertany al grup de ProuSal. Amb  tot i que molts no viuen de la terra, porten anys denunciant la salinització del riu i els greus impactes ambientals que això ha causat.

Aquests grups, tal com van compartir en les reunions, tenen moltes preocupacions conjuntes: als pagesos també els preocupa la conservació del medi ambient, del qual de fet depenen i els activistes de Prousal també volen recolzar alternatives sostenibles a la mineria com és l’agricultura, formen per tant una aliança clara i estratègica. Les demandes actuals que més els preocupen  són la desviació de les aigües de l’EDAR de Manresa per la mina de Súria acabada d’aprovar per l’ACA, amb quina aigua es farà la dessalinització del Runam del Cogulló de Sallent que pot “deixar el riu sense aigua!” i l’impacte de l’ampliació de la mina de Súria al Cardener i al Llobregat.

Un altre punt on tots estan d’acord es que “ningú  vol tancar la mina” ja que genera molts llocs de treball. Ens trobem actualment en un context on molts treballadors han estat acomiadats i molt llocs de feina subcontractats estan en condicions d’alta precarietat. Es possible que els treballadors estiguin veient que l’empresa no compleix les seves promeses, ni laborals, ni ambientals? L’empresa al cap i a la fi te l’obligació de guanyar diners com a objectiu principal. Seria llavors possible una aliança entre els treballadors i els pagesos afectats, per tal de demanar a l’empresa que compleixi les seves obligacions – tant ambientals com laborals?

Finalment cal ressaltar una nova aliança que ha sorgit en aquests últims mesos amb aquestes trobades: l’aliança entre pagesos afectats i alguns professors universitaris. Molts professors i  investigadors a les universitats tenen una vinculació molt estreta amb el territori i volen ajudar – cal crear més vincles entre comunitats afectades per impactes ambientals i científics que poden facilitar que aquests grups utilitzin el llenguatge científic per fer les seves denúncies-. Moltes vegades els pagesos ja saben que el seu sòl o la seva aigua està contaminada però tan el llenguatge científic com les mesures concretes , són eines  poderoses per defensar-se davant les empreses, davant l’administració, en un jutjat. Busquem aquestes aliances – hi ha molts científics i científiques a les nostres universitats disposats a col·laborar.

Spread the love
Publicat dins de ACA, Agricultura, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, ICL, Investigació i recerca, LLobregat, Runams, Sentències, Sin categoría, Xerrades | 1 comentari

ECONOMIA ALTERNATIVA AL LLOBREGAT

Som molts els que sovint  critiquem el sistema econòmic en el que estem immersos, i ara, amb l’aparició del Covid és quan s’ha fet més evident que mai, que el sistema està obsolet i no té capacitat de resposta a la greu crisi econòmica que se n’està derivant.

Els anys 90 va aparèixer el moviment del Decreixement, un economista Serge Latouche deia: “el decreixement vindrà imposat pels límits del creixement, no és possible el creixement econòmic continu en un planeta limitat” però el concepte no l’esgrimia com a negatiu sinó com un exemple de quan un riu es desborda i tothom desitja que decreixi perquè les aigües tornin a la normalitat.

El 2011 diversos autors continuen donant forma al concepte de decreixement i el francès Paul Ariès  deia: “el concepte del sempre més, produir i consumir sempre més, ens ha portat a perdre la capacitat per posar límits, tot creant una gran desigualtat social i humana i un esgotament del recursos naturals.

Aquell mateix any va aparèixer el moviment del 15M.

El 2011 van començar a organitzar-se, al nostre país, unes ecoxarxes per comarques o municipis. Eren grups de persones que impulsaven la creació de monedes socials, monedes alternatives que potenciaven l’intercanvi a petita escala, entre productors, sobretot agrícoles, i elaboradors de productes bàsics. Aquests tipus de moneda era una alternativa, no solament al petit productor, sinó també al petit comerç que es veia ofegat per les grans superfícies.

Aquí, a l’ecoxarxa del Bages, es va començar a treballar amb la idea de crear  una moneda que superés els intercanvis i que potenciés els petits productors, apostant per una agricultura més sostenible, que afavorís el comerç de proximitat i vetllés per un repartiment equitatiu de la riquesa; i en va sortir la moneda nomenada hora.

Hora perquè es va considerar que era el temps que una persona pot dedicar a treballar per la comunitat. Es va començar per organitzar uns mercats que anaven rodant per diferent poblacions de la zona, per tal que la gent ho conegués i servís de relació entre els productors.  L’any passat és va obrir el PI Punt ’Intercanvi [email protected] , un lloc físic on es pot anar a comprar el que els productors ofereixen, i es va crear un canal de comunicació per poder cobrir amb hores, els serveis que necessitem com són:  reparacions, ajuts de diferents tipus, vendes d’ objectes de segona mà… Tot això ha donat un impuls important a la moneda del Bages.

Cal dir també que amb l’aparició del Covid l’increment de transaccions ha estat espectacular.

El 2021 farà deu anys de la creació de l’hora i el balanç que es pot fer, és que la nostra moneda està força consolidada, amb 400 socis que en formen part. www.ecoxarxadelbages.org

Fa poc s’ha celebrat el “IX encuentro estatal de monedas locales, sociales y complementarias” en aquesta trobada hi ha participat un munt de monedes socials de diferents zones que com la nostra, han sorgit com a iniciativa d’un grup d’activistes, però també les promogudes  des dels propis Ajuntaments, com són el cas de la Grama de Santa Coloma de Gramanet, la REC de Barcelona, la Vilawatt de Viladecans, o la de recent creació la Mola de Terrassa impulsada per la XES. Tot això ha començat fa poc i caldrà veure com evoluciona, de moment, però, les expectatives són bones.

L’objectiu comú és que la riquesa que generem entre tots estigui més ben distribuïda i arribi a poder cobrir les necessitats bàsiques de tota la població.

No sé si és un desig, o unes ganes de que hi hagi un canvi important del món que vivim, una esperança en el futur tan incert que tenim al davant.

Gemma Masip Bonet

Gràcies a “Pam a Pam” aquí teniu l’enllaç al mapa de l’economia solidària a Catalunya

I   el video de la IX Fira solidària del 4 nov 2020 (tret de https://fesc.xes.cat/repositori?activity=ruralisme-o-barbarie)

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Decreixement, Distribució mail list, Exemples, LLobregat, Participació | Deixa un comentari

No més blocs enlloc!

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat  nul de ple dret  el  Pla Director Urbanístic Gran Via-Llobregat, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona  ha suspès  l’aprovació  definitiva  del  Pla  de  Millora Urbana (PMU) de Can Sellarès, que impulsa l’Ajuntament de Viladecans. 

Projectes urbanístics

Enllaç al mapa actualitzat

No Mes Blocs / ❤️ L’#Horta

Dissabte 12, just abans de la manifestació

Estem  amb: https://sosbaixllobregat.cat/  , https://twitter.com/niunpamdeterra i altres col·lectius defensant els nostre territori de l’especulació. Mateixos objectius…lluites compartides. Ni un bloc més, ni aquí ni enlloc!

No al Pla de Ponent – Salvem el Calamot!
També des de https://twitter.com/hashtag/Gavà?src=hash donem tot el suport a la lluita de El Prat

https://twitter.com/hashtag/StopAREPratSud?src=hash https://twitter.com/hashtag/MoratoriaBaixLlobregat?src=hash  Cal revisar tota la planificació urbanística del Baix Llobregat! https://twitter.com/hashtag/AturemElPlaDePonent?src=hash

Si voleu més informació, us recomanem  l’article de Roger Jiménez a  LA DIRECTA:

La victòria contra el PDU Gran Via de l’Hospitalet impulsa les lluites veïnals i ecologistes del Baix Llobregat

Els blocs projectats

Després que la justícia declarés nul el Pla Director Urbanístic (PDU) Gran Via-Llobregat de l’Hospitalet i aturés així la destrucció del darrer espai agrícola del municipi, plataformes veïnals i entitats ecologistes redoblen la pressió per frenar altres plans urbanístics a Viladecans, el Prat i Sant Boi de Llobregat

El pla, aprovat provisionalment durant el ple municipal del mes de juny pel govern del PSC i Viladecans en Comú amb els vots en contra de tots els grups a l’oposició, preveu la privatització de sòl públic, ja que els terrenys són propietat dels ajuntaments de Gavà i Viladecans en un 99,5% de la superfície total, i estableix la construcció de 238 habitatges en set blocs de pisos: un de nou plantes, tres de sis plantes, dos de cinc plantes i un de tres disposats al llarg de l’avinguda Riera de Sant Llorenç, que delimita els dos termes municipals.

Les veïnes de Salvem Can Sellarès creuen que la construcció d’aquests pisos és “injustificable pel lent ritme de creixement de la població segons estadístiques objectives” i manifesten la “necessitat d’espais públics a Viladecans i Gavà, poblacions saturades demogràficament”

Malgrat la suspensió, la Comissió Territorial d’Urbanisme valida en el fons la reforma perquè segons els seus serveis tècnics compleix amb la modificació puntual del PGM aprovada el 2015, assegura Myriam Moysset, regidora d’ERC a Viladecans, qui alerta de què la construcció de pisos es manté i, per tant, la pèrdua d’espai públic i de superfície d’equipaments. “La masia històrica de Can Sellarès continua amenaçada”, conclou Moysset. El grup municipal republicà ha decidit col·laborar en el procés judicial impulsat per la plataforma veïnal Salvem Can Sellarès per intentar aturar el Pla als tribunals i contribueix a finançar la causa per presentar una futura denúncia al contenciós administratiu.

Per la seva banda, les veïnes de l’associació Salvem Can Sellarès, organitzada el passat mes de gener com a plataforma per tractar d’aturar el pla, comenten en una nota de premsa que la primera consideració a fer és que “el projecte de Can Sellarès no és tan bo com des de l’Ajuntament de Viladecans ens volen fer creure. Un lloc tan emblemàtic i estimat no pot desaparèixer sota un mar de formigó i ciment”. Recorden que l’Agenda Urbana de Catalunya, aprovada per la Generalitat de Catalunya el 4 de maig de 2017, demana als poders públics que bolquin els seus esforços en “garantir unes ciutats més saludables i sostenibles, mentre que el PMU de Can Sellarès consisteix a exterminar les àrees més utilitzades per la ciutadania per a substituir-les per 238 habitatges”. Argumenten, finalment, que la construcció d’aquests pisos és “injustificable pel lent ritme de creixement de la població segons estadístiques objectives”, i manifesten la “necessitat d’espais públics a Viladecans i Gavà, poblacions saturades demogràficament”.

Manifestació unitària de diferents plataformes el passat 2 de juliol a Gavà| Arxiu

Per al veïnat més crític es tracta d’un altre cas de gentrificació en què l’Ajuntament ha abandonat l’espai amb la intenció de deixar-lo degradar per després regenerar-lo amb un projecte urbanístic especulatiu, com passa també a la zona agrícola i forestal del Montbaig. En aquest indret, a mitjans d’octubre, l’Ajuntament va començar a trasplantar 270 garrofers, oliveres i roures “per protegir el patrimoni natural” –segons el departament de comunicació municipal– i preparar el terreny on hi ha previst executar el Pla de Llevant, que preveu la construcció de 2.714 habitatges en 63 blocs de fins a onze plantes d’alçada, amb capacitat per més de 7.500 noves habitants. “Un dels impactes negatius del pla és la pèrdua i fragmentació de l’hàbitat del tòtil, una espècie autòctona d’amfibi”, protestaven a les xarxes socials les activistes de Salvem Oliveretes, que engrescaven a la ciutadania a seguir la lluita “fins a salvar l’últim pam de terra amenaçat per la dèria especulativa”.

Continua llegint

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Baix Llobregat, Castelldefels, Delta Llobregat, Distribució mail list, Especulació urbanística, Gavà, Hospitalet, LLobregat, Manifestacions, Prat de llobregat, Sentències, Viladecans | Deixa un comentari

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa busca ampliar la participació ciutadana

Un informe d’anàlisi després d’un any i escaig de posada en marxa de l’OAT posa l’accent en algunes debilitats


La municipalització del servei d’abastament d’aigua, ara fa un any i mig, va suposar tot un repte més enllà del fet de posar en marxa una empresa pública, 75 anys després de gestió privada. La fita principal va ser la creació de l’Observatori de l’Aigua (OAT), una eina clau en el que ha de ser la rendició de comptes, la transparència i el control d’un servei públic per part de la ciutadania, i que ha de permetre assolir una nova cultura de l’aigua.
De fet, aquesta és la realitat de ser de l’OAT: articular la participació de la ciutadania per definir polítiques i decisions estratègiques del servei. En altres paraules, com explica Paco Rodríguez, membre de l’OAT, «que l’aigua sigui un comú, i no de l’Ajuntament».

El passat 21 de novembre es va realitzar un taller virtual amb participació de representats d’entitats socials de la ciutat, que havia estat precedir d’altres trobades amb la ciutadania, i amb tècnics i administració. A través d’un debat conjunt, es pretenia analitzar i fixar propostes sobre com encaixar aquest ens en l’entramat social de la ciutat, en relació a la qualitat del servei, com hauria de ser la relació amb l’OAT, entre altres. En definitiva, dibuixar com és la relació de l’Observatori amb les entitats, incloent també l’empresa pública i el mateix ajuntament.

«La gestió de l’aigua a Terrassa necessita de les persones», va descriure Edurne Bagué, col·laboradora de l’Observatori DESC que conduïa el taller, i que el repte d’una gestió més democràtica, més transversal i col·laborativa, no es pot fer sense una base social. Els seus membres tenen clar que «per construir una estructura com la que vol l’OAT, es necessita capil·laritzar des de la base». I a partir d’aquí, «que les dinàmiques i dificultats ens vagin indicant com es genera aquesta estructura». Tanmateix, es reconeix que l’OAT ha perdut la seva vinculació, fa un any i escaig que està en marxa: «hi ha un moment en què la ciutadania es desconnecta». L’anàlisi prové d’un informe elaborat el passat estiu, el qual, a més de voler avançar cap a la consolidació de l’OAT com a experiència d’innovació en el govern de serveis públics, posava també l’accent en les seves debilitats.

Edurne Bagué: “Municipalitzar un servei no és només una reversió a una gestió pública”

L’any i escaig de la posada en marxa de l’Observatori s’ha vist, com no, afectat per l’impacte de l’actual pandèmia. Des de fa unes setmanes se celebra que per fi es compti amb una persona que exerceix la coordinació, encara que era un compromís de l’Ajuntament des de feia temps. A més, la marxa el passat estiu de qui havia estat exercit com a president, i la consegüent presidència en funcions de la Beatriz Escribano, també han estat pedres en el camí de l’OAT.

Entre els aspectes a millorar, i mirant cap el govern municipal, aquest «ha de tenir la capacitat de visió decisòria i de gestió pública», esgrimí Bagué. Per això, es fa «necessari que hi hagi feed-back i fluïdesa comunicativa entre govern i gestió». Una altra de les qüestions és que el model de co-gestió i participació sigui transversal, per exemple, «quasi sempre el servei acaba penjant de Medi Ambient, però també han de participar Serveis Socials i altres àrees municipals», exposà Bagué. «Això fa que ens trobem amb moltes dificultats. La municipalització s’ha de veure com una eina de transformació social». I això s’ha de mantenir, sobretot venint d’una etapa de reivindicació social.

Per la seva banda, Paco Rodríguez, membre de la Permanent de l’OAT i del grup de Control Social, aprofundeix en la manca de vincle entre les parts: «que hi hagi espais separats són un reflex d’això». «No volem un servei com sempre, l’OAT no és una cosa de l’Ajuntament, ha estat forçada per tots nosaltres, i ens toca defensar la seva autonomia», defensa en Paco, molt actiu des de l’inici de l’acció de la Taula de l’Aigua. A la vegada, també admet que la percepció del servei d’aigua per part de la gent és la mateixa d’abans.

Plenària de l’OAT, el 21 de desembre

Pel que fa al vincle amb l’empresa pública, «els estem construint», tot i admetre que l’empresa ha de vetllar també per la transparència i la claredat: «cal que la web de Taigua digui alguna cosa més», exposa. «L’OAT i Taigua tenen un pla de treball, i l’administració?», descriu en Paco. A banda d’això, hi ha una altra reivindicació que s’arrossega des de l’inici i que l’Ajuntament, sorprenentment, no hi posa cap esforç: «ens falta tenir un espai físic de trobada i de treball!», lamenta.

Els avenços de l’Observatori han de cristal·litzar aquest mes de desembre. El dia 21 se celebrarà la Plenària, que és el màxim òrgan de govern de l’ens. Abans, el dia 17 de desembre, hi haurà una audiència pública i de rendició de comptes de l’OAT, on s’exposarà balanç de tot el que s’ha fet.

A la pàgina web (oat.cat) s’observa aquest esforç de transparència. Els objectius i l’estructura de l’OAT, també s’hi poden veure amb claredat. A més, en aquest temps, s’ha produït molta documentació des dels grups de treball que conformem l’OAT que roman disponible, i que aborden temes com el Dret Humà a l’aigua, la transparència, la petjada hídrica i l’economia circular, o la qualitat i sabor de l’aigua, entre altres. En tot cas, Rodríguez recorda els 13 principis bàsics sortints del Parlament Ciutadà, des d’on precisament es va gestar l’esperit i es va impulsar l’Observatori de l’Aigua.

Miquel Gordillo 

(https://malarrassa.cat/politica-societat/lobservatori-de-laigua-de-terrassa-busca-ampliar-la-participacio-ciutadana/)

Spread the love
Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Dret humà al'aigua i al sanejament, OAT, Terrassa | Deixa un comentari

L’aigua a Wall Street

Els futurs de l’aigua començaran a comercialitzar-se a Wall Street a partir d’aquesta setmana enmig de temors que el recurs natural pugui escassejar

Els contractes seran llançats per CME Group Inc, que assegura que els futurs ajudaran els usuaris de l’aigua a gestionar el risc i alinear millor l’oferta i la demanda.
Los futuros del agua comenzarán a comercializarse en Wall Street a partir de esta semana en medio de temores de que el recurso natural pueda escasear

Els futurs de l’aigua començaran a comercialitzar-se a Wall Street a partir d’aquesta setmana enmig de  creixents temors que aquest recurs natural pugui escassejar en la major part del món, segons va informar aquest dilluns Bloomberg.

Aquesta setmana, l’empresa estatunidenca CME Group Inc llançarà contractes vinculats a l’aigua al comptat de Califòrnia, un mercat de 1.100 milions de dòlars. D’acord amb la companyia, els futurs ajudaran els usuaris de l’aigua a gestionar el risc i alinear millor l’oferta i la demanda.

Els contractes, els primers del seu tipus als EUA, van ser anunciats al setembre, quan la costa oest del país va ser devastada per la calor i els incendis forestals. Segons Bloomberg, estan destinats a” servir com a protecció per als majors consumidors d’aigua de Califòrnia contra la pujada dels preus i com a indicador d’escassetat per als inversors de tot el món”.

Els futurs es liquidaran financerament, en lloc de requerir el lliurament físic real d’aigua, i es basaran en el Nasdaq Vetllis Califòrnia Water (NQH2O), un índex de referència establert per als preus de l’aigua en aquest estat nord-americà.

CME Group no va identificar als possibles participants del mercat, però va assenyalar que la bossa va rebre notícies de productors  agrícoles de Califòrnia, agències públiques d’aigua i serveis públics, així com d’inversors institucionals com a gestors d’actius i fons de cobertura.

“2.000 milions de persones viuen ara en nacions plagades de problemes amb l’aigua, i gairebé dos terços del món podrien enfrontar escassetat d’aigua en només quatre anys“, va declarar el cap global d’índex d’accions i productes d’inversió alternatius de CME Group, Tim McCourt. “La idea de gestionar els riscos associats a l’aigua sens dubte està cobrant major importància”, va subratllar.

(https://actualidad.rt.com/actualidad/376018-futuros-agua-comenzar-comercializarse-esta-semana)

Spread the love
Publicat dins de Dret humà al'aigua i al sanejament, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, Emergencia climàtica, Investigació i recerca | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Omissió al Llobregat

Enllaç a la resposta de l’ACA

L’ACA ha rebutjat les nostres al·legacions. No només les nostres, també les de la cubeta i de l’Ajuntament d’Abrera, dels Ajuntaments de Terrassa i Ullastrell, així com les de Montsalat.  La Generalitat ha beneït que  es quedi el riu amb menys aigua des de l’abocament de l’Estació Depuradora de Manresa fins la captació de l’EDAR d’Abrera. La llei fixa uns cabals mínims irrisoris i en això s’ha basat.

Regio7 29112020

Algú es creu encara que estem lluitant per disminuir o revertir el  Canvi Climàtic? Ni ERC, ni Junts per Cat, ni  PdCat, ni Comuns o Socialistes  s’atreveixen amb  la patata calenta que representa canviar el mode de desenvolupament i apostar per una altra manera de tractar els recursos naturals, els rius. Si els partits afrontessin les mesures que són necessàries, potser ningú els votaria? Al nostre parer, afrontar el canvi climàtic vol dir mirar de cara situacions com aquesta, cada vegada n’hi haurà més. Deixem-ho clar: ICL- Iberia no és sostenible, més aviat  es tracta d’un model típic d’extractivisme capitalista.

 

Els nostres amics de CATARSI acaben de publicar i us recomanem: https://catarsimagazin.cat/desmitificar-la-industria-recentrar-la-lluita-de-classes/

 

Spread the love
Publicat dins de Abrera, ACA, Al·legacions, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, ICL, LLobregat, Runams, Terrassa | Deixa un comentari

Salvem els rius i les comunitats que viuen a la conca

Una victòria i moltes lluites al Baix Llobregat.

Proper webinar de la PDE  sobre els deltes.

International Rivers  demana  signatures.

Una victòria: Dues sentències del TSJC han declarat nul de ple dret el Pla Director Urbanístic Gran Via Llobregat, un projecte de transformació urbana que abasta 105 hectàrees i que inclou Cal Trabal, l’únic gran territori agrícola que sobreviu a l’Hospitalet :

Les lluites: Plataforma veïnal del Prat, Depana i els accessos al Port, Defensem el Castell a Castelldefels,  l’Horta de l’Hospitalet, Salvem la Colònia Güell… us convidem a seguir https://t.me/sosbaixilh a Telegram i   https://twitter.com/BaixiLh/ a Twitter

La Plataforma veïnal del Prat de Llobregat per la defensa del territori:

DEPANA es pronuncia sobre el protocol firmat recenment respecte a la intenció de reactivar l’antic projecte d’accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona

 

Webinar: ELS DELTES EUROPEUS DAVANT EL CANVI CLIMÀTIC
🗓️ 2 desembre
⏲️9:00- 11:00
📝www.ebre.net/deltasclimatechange
⭕Objectiu: Conèixer com afronten altres deltes europeus l’amenaça del canvi climàtic i quines solucions plantegen per adaptar-se

Crida de International Rivers a signar la Declaració pels Rius saludables i Drets de les comunitats, per una recuperació justa i verda https://www.rivers4recovery.org/spanish#signspanish

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Baix Llobregat, Castelldefels, Delta Llobregat, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Dret humà al'aigua i al sanejament, Emergencia climàtica, Especulació urbanística, Hospitalet, International Rivers, LLobregat, Manifestacions, Participació, PDE (Plataforma Defensa de l'Ebre), Prat de llobregat, Sin categoría, Viladecans | Deixa un comentari

El dret humà a l’aigua i al sanejament

L’Estat espanyol, després de més de tres mesos de crisi sanitària, econòmica i social, ha decidit posar fi a l’estat d’alarma decretada el 14 de març i passar a una  nova fase batejada com  “Nova Normalitat”. En matèria de subministraments bàsics, la principal conseqüència d’aquest escenari, ja que no s’ha previst cap alternativa, és la fi de la prohibició de talls en tot l’àmbit domèstic i el  probable retorn a una situació d’interrupcions de subministrament indiscriminades per motiu d’impagament. https://APE-tornen-els-talls/

La situació de pandèmia ha posat altre cop  sobre la taula  la submissió dels drets humans a la capacitat econòmica de les persones. Vergonya per a nosaltres que ja era palesa abans, vergonya visualitzant com els nostres veïns i veïnes, grans i petits, com famílies sense recursos van  a les fonts públiques per abastir-se i cobrir les necessitats bàsiques: poder cuinar, rentar i cobrir les necessitats  de sanejament.

La vida sin agua corriente

Aquilino respiró el viernes al saber que Aguas de València le iba a restablecer el suministro. «Estos tres meses lo hemos pasado bastante mal, la verdad, pero íbamos funcionando. Tenemos muchos buenos vecinos que nos ha ayudado a traer garrafas de agua o nos lavaban la ropa porque empleamos ese agua para la lavadora pero era poca y se quemó la máquina», aseguró. Ahora bien, la covid-19 supuso un antes y un después en la familia ante una cuarentena «que nos impide bajar la basura, ir a comprar, traer las garrafas de agua… Les da miedo lavarnos la ropa y es normal. Les da miedo acercarse siquiera y lo entendemos… y aún así nos ayudan en lo que pueden».

De hecho, operarios de Protección Civil del Ayuntamiento de Manises les llevaron el lunes comida para toda la semana, una operación que repetirán esta semana. Sin embargo, «con fiebre, sin poder ducharme, en pandemia… Lo estábamos pasando muy mal. Nadie imagina lo que es vivir en estas condiciones». https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2020/11/16/tres-meses-agua-plena-pandemia-23203108.html

Irònicament, per contra, les crisis periòdiques que posen en perill l’estabilitat social de les economies han requerit que l’Estat torni a prestar serveis i a protegir els qui es troben en les situacions més vulnerables. El 2020, la pandèmia del coronavirus (COVID-19)    ha posat de manifest de manera emblemàtica  la necessitat que els Estats intervinguin en el sector de l’aigua per aturar el pagament de factures, prohibir temporalment els talls i tornar a connectar els serveis per tal de garantir a aquestes persones prou aigua per rentar-se les mans”

El recentment nomenat relator de les Nacions Unides per l’aigua i el sanejament ho ha deixat ben clar en un recent article al País

Amb pandèmia o sense. la retirada de la moratòria sobre els  talls de subministraments  bàsics posa de manifest  que les administracions públiques consideren que els drets humans només s’han de protegir en situacions de pandèmia. Aquesta gran falàcia mostra que no només és el dret humà a l’aigua i al sanejament el que està  privatitzat, sinó també les polítiques dels governs i les  institucions que l’haurien de garantir i assegurar.

Aquí, gràcies a Aigua és Vida  teniu una radiografia explicativa: Dret-Huma-a-lAigua-i-Privatització-infografia  I  també adjuntem la Declaració de l’Aliança contra la pobresa energètica , que ha recollit l’adhesió de més de 3. 000 organitzacions

 

Spread the love
Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, COVID 19, Distribució mail list, Dret humà al'aigua i al sanejament, Estat Espanyol, FNCA Fundación Nueva Cultura del Agua, Participació | Deixa un comentari

Els Comuns, Terrassa i l’aigua

Llums i ombres de dos anys de gestió pública de l’aigua a Terrassa

Quins problemes hi ha amb els comuns?

Al desembre de 2020 es compleixen dos anys des que l’empresa pública de gestió d’aigua de Terrassa Taigua agafava el relleu de l’empresa privada MINA Aigües de Terrassa. No obstant això, MINA manté part de la seva influència a través de contractes i serveis relatius a l’aigua, en vigor avui dia. No ajuden a culminar el procés de remunicipalització  de l’aigua els terminis de l’administració, ni tampoc els recels dels moviments socials a entrar en la institució. Tampoc que el procés de negociació de la creació i l’establiment de les atribucions tant de l’empresa pública Taigua com de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa es duguessin a terme amb l’anterior equip de govern municipal.

( segueix després del vídeo)

Al desembre de 2019, en complir-se el primer any de gestió pública de l’aigua a Terrassa (Barcelona), la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament, Lluïsa Melgares, i el gerent de Taigua, Ramon Vazquez, van presentar els resultats dels primers dotze mesos: un milió d’euros de benefici que per primera vegada en set dècades no es van repartir a gust dels membres d’un consell d’administració privat.  Doncs… a què es va destinar el que es va guanyar en el primer any de gestió pública? Majoritàriament, a manteniment, millora i atenció d’avaries de la xarxa de distribució, bastant antiquada, van anunciar llavors des de l’Alcaldia. Van poder decidir els ciutadans, d’alguna manera, a què es destinaven aquests diners? La resposta és no. Per a l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), l’òrgan participatiu municipal per a la gestió i governança de la gestió d’aigua, és fonamental aprofundir en els processos de participació ciutadana i en el control social de la gestió de l’aigua. Beatriz Escribano és la presidenta en funcions de l’Observatori: “No tenim marge de decisió sobre  on van els diners dels beneficis de l’empresa pública de l’aigua, més enllà de la part en la qual tenim representació en el Consell d’Administració de Taigua”, assenyala.

L’Ajuntament, per veu de la tinenta d’alcalde Lluïsa Melgares, assumeix que el paper del OAT és el de “reclamar a l’Ajuntament que s’afanyi i faci les coses millor, i el fa bé”. Però també adverteix dels terminis i maneres de treballar de l’administració, que resulten ineludibles: “Nosaltres treballem totes les propostes que ens arriben de l’OAT, i sé que l’administració va lenta i la ciutadania té pressa; però assumir municipalment tota la gestió de l’aigua en una ciutat com Terrassa és molt lent”.

Gairebé dos anys després de esdevenir la gestió pública de l’aigua, queden vigents sis contractes entre MINA i l’Ajuntament, amb un parell d’anys de vigència. Els equilibris entre les arestes del triangle format per Taigua, l’Ajuntament i l’Observatori són difícils. L’OAT, que enguany compta amb un pressupost al voltant de 17.000 euros, no vol veure’s reduïda, amb el temps, a un simple  òrgan consultiu sense més atribucions. Anna Crispi és la cap de la Secció de l’Aigua de l’Ajuntament, i resumeix les funcions de cadascun dels tres ens: “Les funcions de l’Ajuntament, de Taigua i de l’OAT són diferents i complementàries: El titular del servei i qui pren les decisions és l’Ajuntament. Taigua és la gestora, qui executa el servei i assegura el proveïment d’aigua a la ciutat. L’OAT té la funció d’òrgan de participació on es fan propostes i es fiscalitza el treball de les altres dues”.

Per a la doctora en antropologia social, Edurne Bagué, la cosa va d’altra manera: “S’ha de treballar més perquè les persones i la ciutadania puguin passar comptes amb l’Ajuntament. Perquè si l’aigua és un bé públic, la gent ha de tenir alguna cosa a dir, i això és el que encara no ha entès l’Ajuntament:  No entén què significa treballar amb la OAT”. Cap al 2015, la doctora Bagué va conèixer  la Taula de l’Aigua i el procés de remunicipalització  de Terrassa, tema sobre el qual versaria la seva tesi doctoral. L’experta entén que aquestes pràctiques de participació real es veuen, des de l’administració, com a invasives: “Als polítics no els entra al cap, i els genera rebuig perquè les atribueixen a un qüestionament de les seves pròpies figures polítiques i dels seus propis rols”. Què significa per a l’administració treballar amb activistes i viceversa? Aquest debat, sempre present en els moviments socials, ha calat també en l’OAT, que ha superat una crisi aquest mateix mes de maig quan el seu anterior president, Juan Martínez, va presentar la  dimissió mitjançant una carta al·ludint motius personals.

A Catalunya, un 80% de la població rep l’aigua des d’empreses privades o d’operadores mixtes, és a dir empreses participades per altres empreses privades Aquesta pràctica  inexistència del gestor  públic resulta un punt d’inflexió en tot el moviment de remunicipalització  de l’aigua a Terrassa. Un moviment que va començar a gestar-se a partir de les mobilitzacions ciutadanes del 15M, el 2011, i  de la mà del projecte polític Procés Constituent  liderat per  Arcadi Oliveres i Teresa Forcades a Catalunya i que es va organitzar el 2014, quan el moviment per a la remunicipalització de l’aigua a Terrassa va establir contactes amb la plataforma Aigua és Vida. “La riquesa de la Taula de l’Aigua és que assumeix el discurs de que l’aigua no és una mercaderia i l’omple de contingut —explica l’antropòloga Edurne Bagué—. Va ser clau per tot aquell procés de creació d’una consciència pública sobre el tema de l’aigua el fet que el grup de treball del projecte fos transversal, i que la gent que podia tenir reticències sobre el procés estigués present des del començament, aprenent a mesura que s’anaven generant els debats”, conclou.

DESEMBARCAMENT A LES INSTITUCIONS I EFECTE REBOT

Com passa en tot moviment social que aconsegueix un èxit, temps després el sistema es reorganitza i es produeix un efecte rebot. MINA es queda sense la gestió, però pot anar trampejant uns anys gràcies als contractes pendents:  el sanejament i els embornals. L’Ajuntament ha vist com de sobte ha de tractar aquests temes amb l’OAT, gent molt diferent a l’empresariat de MINA, encara que ha estat capaç  d’imposar els seus temps, els seus terminis i els seus mètodes.

Encara que el moviment social de l’aigua va celebrar el seu primer gran èxit amb la remunicipalització, segueix situat dins de  les dificultats de tractar amb l’administració i la gestió interna del propi moviment, que a vegades recela d’estar dins de l’administració. “L’embranzida s’acaba”,  explica el membre de la Permanent de l’OAT, Francisco Rodríguez: “El moviment per l’aigua pública es troba en un moment de punt mort. Just quan concloíem les negociacions amb l’Equip de Govern, va haver-hi  les eleccions del 2019, i el Govern va canviar —explica Rodríguez—, això va alentir molt les coses, i es va haver de començar de zero amb el nou consistori”.

En retrospectiva, fent balanç i més enllà dels debats interns i les dificultats per aprofundir en el control social de la gestió de l’aigua, des de l’OAT fan èmfasi en tot el treball realitzat des de desembre de 2018, quan el servei va passar a mans públiques: “Hem aconseguit permeabilitat entre els grups de treball de l’Observatori, grups de recerca universitaris, amb l’Ajuntament i amb Taigua, amb una plataforma de comunicació molt intensa que ens aporta molt coneixement, clau per a elaborar futurs projectes i polítiques”, resumeix la presidenta en funcions de l’OAT, Beatriz Escribano.

“El punt central  és Agbar —resumeix la portaveu d’ Aigua és Vida, Míriam Planas—, aquest monopoli s’ha construït durant dècades al nostre país, amb una concessió per a la gestió de l’aigua que data de l’època franquista” Gairebé dos anys després de gestió pública, queden vigents sis contractes entre MINA i l’Ajuntament, amb un parell d’anys de vigència. Són contractes per serveis com el d’informàtica, lloguer de locals o compra d’aigua de pous, tot fruit de l’acord al qual es va arribar el  2018, al final de la quarta pròrroga que es va concedir a MINA després de desembre de 2016: “Aquests contractes responien a la intenció d’arribar a un acord que servís per a pacificar i per a accelerar el procés perquè la ciutadania de Terrassa tingués una aigua pública”, justifica la tinenta d’alcaldia Lluïsa Melgares. “Parlant amb fonts municipals —recorda el membre de la Permanent de l’OAT,  Francisco Rodríguez— ens explicaven que, a vegades, quan algú demanava massa informació a MINA, el president Marià Galí cridava directament a l’alcalde per a preguntar què passava, que si ell no portava bé les coses de l’aigua. I allí acabaven les preguntes”.

Certament, tots els testimonis  preguntats per a aquest article coincideixen a assenyalar la gran tensió que es va viure durant tot el procés de remunicipalització. L’alcalde, Jordi Ballart, va deixar el seu partit (el PSC) i l’alcaldia al novembre del 2017 al·ludint motius personals: “No va ser  únicament per aquest motiu, però sí principalment —també se li atribueix la dimissió a desacords amb el seu partit per l’aplicació de l’article 155, que va suposar la intervenció de l’autonomia catalana—; la decisió de municipalitzar l’aigua va provocar una pressió molt important per part dels lobbies, no solament de MINA “, assenyala la tinenta d’alcaldia, Lluïsa Melgares. Ballart va denunciar amenaces, i la recerca policial es troba actualment en curs. Posteriorment, l’alcalde va fundar un nou partit,  Tot per Terrassa, amb el qual va guanyar les eleccions i l’alcaldia, al maig del 2019. Com diu Edurne Bagué, “privatitzar es fa en un dia, però retornar un bé  al domini públic costa molt de temps” No es pot saber qui és culpable d’aquestes pressions fins que la justícia no es pronunciï, però és fàcil anomenar les empreses que formen del lobbie del qual parla la tinenta d’alcaldia Melgares.

A Catalunya, un 80% de la població rep l’aigua per part d’empreses privades o d’operadores mixtes, és a dir empreses participades per altres empreses privades. D’aquests, un 70% de la població rep aigua per part de l’empresa Agbar, filial de la multinacional Suez, que declara uns ingressos anuals de més de 15.000 milions d’euros. A la resta del món, el 90% de la ciutadania rep aigua pública. A Espanya, el 50%; i a Europa, el 80%. Agbar, al seu torn, era la màxima accionista de MINA a Terrassa. “El punt central és Agbar —resumeix la portaveu d’ Aigua és Vida, Miriam Planas—, aquest monopoli s’ha construït durant dècades al nostre país, amb una concessió per a la gestió de l’aigua que data de l’època franquista. Això s’ha perpetuat en el temps, arribant fins a la situació d’avui dia”.

ÉS POSSIBLE ALGUN TIPUS D’ ENCAIX?

Pot encaixar una proposta articulada i plural com l’OAT en l’administració pública? Ara mateix, amb lleis que limiten la participació i els costums polítics actuals, és difícil. Per a Miriam Planas, el moviment de remunicipalització a Terrassa “encara ha de créixer, afermar-se i enfortir i el seu èxit en el temps dependrà  de si la ciutadania es reapropia d’aquesta gestió de manera efectiva”. Segons assegura Hug Lucchetti en el seu treball de final de màster sobre el procés de remunicipalització de l’aigua a Terrassa, “cal avançar en propostes que incorporin canvis en els reglaments de participació per a incloure la perspectiva de la coproducció i cogestió de serveis i polítiques públiques, així com per construir nous relats que ajudin a canviar l’actual cultura política recelosa davant aquests tipus d’innovacions”. El temps dirà: com diu Edurne Bagué, “privatitzar es fa en un dia, però retornar-lo al públic costa molt temps”. A nivells pràctics, Miriam Planas recorda que en els propers  anys desenes de ciutats a Catalunya veuran finalitzades les seves concessions amb empreses privades per la gestió de l’aigua. Si  aquestes ciutats arriben a la data en què finalitza el contracte amb el nivell de treball i xarxa aconseguit en aquells dies a Terrassa, potser poden emprendre un procés de remunicipalització i fer front també als problemes, discrepàncies i impediments que comporta no deixar en mans de l’empresa privada el control i benefici de la gestió d’un bé i un dret bàsic com és el servei d’aigua.

gràcies a Gerardo Santos Cardosa  El Salto diario 9 NOV 2020

(https://www.elsaltodiario.com/agua/luces-sombras-dos-anos-gestion-publica-terrassa)

Spread the love
Publicat dins de AIGUA PÚBLICA I DEMOCRÀTICA, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Investigació i recerca, OAT, Terrassa | 1 comentari