Decréixer! 3 exemples a la nostra conca

Davant la crisi multidimensional que s’acosta  s’imposa deixar enrere la il·lusió del creixement, repartir radicalment la riquesa, articular respostes col·lectives i desmilitaritzar ments i societats. Necessitem sortir amb urgència del capitalisme, necessitem DECRÉIXER!!  A Research & Degrowth  (@R_Degrowth) fan propostes   per redreçar  l’actual  insostenible creixement econòmic i  la crisi mediambiental,  combinant  solucions a la multi-crisi i  introduint la nostra funció en aquest repte: 

Tres exemples a la nostra conca que no porten enlloc:

1.- De la mà de @stopjjoo

 

@stopjjoo: “Nosaltres proposem una esmena a la totalitat. El monocultiu del turisme i de l’economia dels macroesdeveniments tan sols agreujarà la situació delicada del   Pirineu”

2.- De la mà de @BaixiLh

 

 

 

 

 

https://sosbaixllobregat.cat/sos-baix-llobregat-exigeix-que-la-moratoria-urbanistica-de-la-costa-tambe-inclogui-els-municipis-metropolitans/

 

 

 

 

 

 

 

 

3.- De la mà de Martorell viu:

Cal aturar aquests plans que no són  mobilitat sostenible!  Només repeteixen la mateixa història de sempre: més carreteres i poc ferrocarril. Més contaminació, més soroll per Martorell i Abrera i les infraestructures de ferrocarril previstes aturades o desprogramades. El Pla Director d’Infraestructures acabat d’aprovar ha quedat obsolet, ja no serveix.

 

Spread the love
Publicat dins de Alt Llobregat, Baix Llobregat, Decreixement, Distribució mail list, Exemples, Martorell, Martorell viu, Participació, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, Stop JJOO | Deixa un comentari

El futur?

El futur?  Les platges del delta del Llobregat

De la mà de Les Agulles-Ecologistes en Acció del Baix Llobregat i Garraf,  interessantíssima xerrada del geòleg Jorge Guillén, el passat 9 de març 2022 a Gavà,, sobre les conseqüències de l’emergència climàtica a la costa i les platges del delta del Llobregat.

 

El futur?  Darrer informe de les NNUU sobre el canvi climàtic:

https://www.un.org/es/climatechange/reports

El futur?  Col·lapse de l’agricultura tradicional

  • Se agota la tierra fértil. Alfonso Moreno
  • El modelo Almería choca con sus límites. Carmen López Zayas
  • La pandemia que lo cambiará todo se llama sequía. Eugenio Romero
  • Disputar el poder a la agricultura capitalista. Conversación con Nahuel Levaggi. Revista SABC
  • Declaración por un sistema alimentario basado en la agroecología y la soberanía alimentaria. Revista SABC

 

 

 

 

El futur? Sobre cómo los ‘lobbies’ diluyen el informe climático más importante del mundo

https://ctxt.es/es/20220401/Firmas/39348/#.YlKim1gLn0d.whatsapp

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Alimentació sostenible, Col·lapse, Decreixement, Delta Llobregat, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Exemples, Formació, Gavà, Investigació i recerca, LLibres, NNUU, Xerrades | Deixa un comentari

Les lluites per la conca al país veí

Manifestació contra un projecte de conca  a Epannes

El dissabte 26 de març, més de 7.000 persones es van reunir a Deux-Sèvres, a  La Rochénard, en una mobilització d’una magnitud sense precedents contra els projectes de megaconca que  volen acaparar l’aigua de la regió. La manifestació va continuar amb el desmantellament de la xarxa de proveïment per a un futur embassament, que treuria aigua a les necessitats d’aigua potable dels habitants de Vallans.

La processó, festiva i acolorida, es va reunir a l’emplaçament d’un dels projectes d’una conca de 220.000 m³ i 7 hectàrees, Sev5,. Un cop allà, habitants, agricultors, sindicalistes, naturalistes i activistes del clima van recordar la seva determinació de detenir aquests projectes per  protegir i compartir els recursos hídrics. Equipats amb pales, plançons i planters, els participants van envoltar, després van replantar i van ocupar l’espai d’aquesta conca planificada… que hauria  de pertànyer, entre d’altres, al president de la FDSEA de Deux-Sèvres. A continuació, els manifestants van excavar i van retirar diverses sortides d’aigua del sistema de bombament de la conca prevista d’Epannes.

Durant l’última manifestació, la retirada d’una pila i el desmantellament d’una bomba havien mostrat la fragilitat d’aquestes infraestructures, cosa que s’ha tornat a demostrar avui amb la retirada i inutilització d’aquesta part de la xarxa, malgrat una presència policial despropor-cionada que ha atemptat contra la llibertat de manifestació.

Aquesta notícia és tant més important quant que aquesta xarxa de bombament anava a servir per  desviar l’aigua dels habitants de  Vallans, però també per  concentrar els drets d’aigua d’un grapat d’agricultors, en detriment de tots els altres. Aquest muntatge demostra clarament que les conques es volen utilitzar per  augmentar les extraccions d’aigua i bombar més i més dins  la capa freàtica, malgrat el que els promotors d’aquestes conques vulguin  fer-nos creure.

Al final del dia, malgrat els repetits intents de bloquejar l’arribada dels tractors i de les prohibicions de la prefectura, els manifestants van aconseguir finalment unir-s’hi, coneixent  que els agricultors són les primeres víctimes d’aquests projectes d’acaparament d’aigua, típics d’aquest model agroindustrial.

La magnitud i la determinació sense precedents d’aquesta nova concentració no és més que el principi: els manifestants ja reclamen una primavera  i diversos mesos d’intenses mobilitzacions contra els megaprojectes fins que aquests es detinguin. Mentre que el govern sembla voler secundar i finançar tots els megaprojectes d’emmagatzematge a França i després de la (…) anuncia que podrà posar en marxa tres nous mega-embassaments  (…)  Continuarem augmentant la nostra mobilització i la nostra resistència a aquests aberrants projectes. No passaran!

(Traduït de http://europeanwater.org/fr/actions/focus-par-pays-et-ville/1063-manifestation-contre-un-projet-de-bassine-a-epannes)

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Aigua subterrània, Assemblees, Col·lapse, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Eines, Emergència Climàtica, EWM European Water Moviment, Exemples, França, Manifestacions, Participació, Sin categoria, Sistemes Naturals | Deixa un comentari

Marques d’aigua, ICL, UE

DES DE LA TAULA DEL LLOBREGAT FELICITEM  L’EQUIP GAMA de la UB (grup d’investigació que lidera el projecte) QUE HA FET POSSIBLE AQUESTA NOVA EINA DE CIÈNCIA CIUTADANA I US ANIMEM A FER-LA SERVIR: A la recerca de les petjades d’aigua’, una iniciativa destinada a la recollida de marques d’inundacions històriques per tot el territori: 

           Aquí teniu  l’enllaç : https://aigua.blog.gencat.cat/2022/03/22/a-la-recerca-de-les-petjades-daigua-una-iniciativa-destinada-a-la-recollida-de-marques-dinundacions-historiques-per-a-tot-el-territori/

Modificació del PDU de la mineria:

Ahir es va publicar l’ ANUNCI d’informació pública de l’aprovació inicial de la modificació puntual del PDU de l’activitat minera al Bages que afecta els termes municipals de Súria, Cardona, Sallent i Balsareny   https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=923765   En aquesta adreça hi ha l’enllaç a tots els documents https://tauler.seu.cat/pagDetall.do?idEdicte=351457&idens=1

Aquesta modificació puntual pretén “Seguir fent”encara que  allò que es deia que es faria no es faci i que una mentida vagi seguida d’una altra mentida i  que els fets vagin demostrant la incoherència de tot plegat:  recordem: tancament prematur del Cogulló, parada temporal de l’activitat a l’empresa Innovyn que ha provocat l’escurçament de la vida útil del runam  del Fusteret, manca de capacitat de l’actual col·lector de salmorres i  endarreriment de les obres del  nou col·lector que ara es preveu que no  entrarà en funcionament fins a principis del 2025.   Per altra part,   en aquests dos anys  es generaran uns 5,6 Mt de sal de rebuig, segons ICL i l’ACA.

La modificació d’aqust PDU té dos objectius:  Un, trobar l’espai per l’acopi temporal de la sal de procés derivada de l’escenari actual i d’eventuals  períodes de sequera i Dos, poder posar plaques solars a la cara sud del runam del  Cogulló

Però això no és tot el que passa : La titular del jutjat penal 1 de Manresa ha ordenat fa poc   a ICL que presenti un pla “ampliat” de recuperació ambiental  i de retirada del runam salí al descobert sobre els terrenys no permeabilitzats  en les zones de Cabanases, Fusteret, Súria, Botjosa,  Cogulló i Sallent,  amb un calendari dels treballs detallat.  Ja vam deixar clara la nostra postura aquí: https://taulallobregat.org/passar-larada-davant-dels-bous/ i presentarem al·legacions! Més informació en algun diari: per exemple, aquí: https://www.elnacional.cat/ca/societat/iberpotash-ampliar-pla-retirada-runam-sali-suria-sallent_731601_102.html 

La UE legisla en contra del mediambient

A vegades denunciem la Comissió Europea perquè està al servei dels lobbies però en molts àmbits ( sobretot agrcultura, medi ambient, aigua i energia) el Parlament europeu i la Comissió encara són pitjors, fan autèntics dibarats

Amb la guerra de Ucrania com a teló de fons, els eurodiputats han debatut l’estratègia “de la granja a la taula”, el component agrícola de la política climàtica de la Comissió i conservadors, liberals, ultradretans  i socialdemocrates han deixat en segon pla els objectius ecològics. Llegiu l’article complet de Mediapart aquí (en francès)

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Accions Judicials, Contaminació, Distribució mail list, GAMMA grup(UB), ICL, Inundacions, Investigació i recerca, LLobregat, Martorell, Participació, Runams, Sallent, Súria, UE Unió europea | Deixa un comentari

Els aqüífers, bé comú de la conca

S’acosten temps difícils: les energies fòsils s’han acabat  o s’estan acabant  i  el canvi climàtic  agreujarà les nostres condicions de vida amb més episodis  extrems : més pluges, més sequeres i els preus dels aliments augmentaran. Més que mai, hem de fer el possible per salvar l’aigua, els rius, per continuar gaudint d’aquest bé comú. Especialment important són els aqüífers.

Val la pena escoltar en Pedro Arrojo, consultor de les Nacions Unides, parlar a Barcelona dels molts valors de l’aigua, explicant que  ” no podem comparar el valor del mínim vital d’aigua que necessitem cadascú per mantenir la vida amb el valor, per exemple, d’omplir d’aigua una piscina”  i afirmant que “l’aigua recurs no pot ser comprada simplement pel capital” . I, després, fent fàcil que entenguem la financiarització de l’aigua i com ens pot afectar.

Aquest és l’enllaç a l’ informe complet que en Pedro Arrojo va presentar a les NNUU: “Informe sobre mercantilización y financiarización del agua”  https://undocs.org/es/A/76/159 i  aquest  enllaç  la versió simplificada  en castellà: https://www.ohchr.org/Documents/Issues/Water/annual-reports/a-76-159-friendly-version-sp.pdf

En un estil més divulgatiu,  als matins de Tv3, entrevistat per la Lídia Heredia:

Tenir cura de l’aigua bé comú vol dir també i d’una manera molt important tenir cura  dels aqüífers, precisament   el tema escollit per al Dia Mundial de l’Aigua 2022  “Groundwater: making the invisible visible” > “Aigües subterrànies: fent visible allò invisible”.  En l’acte organitzat per l’ACA per compartir i posar en comú les diverses mirades al voltant de l’aigua i els reptes que ens planteja el context actual de l’emergència climàtica el proper dia  21 de març a partir de les 18.00 hores , que  serà retransmès en streaming pel canal youtube de l’Agència,  a la Taula rodona  hi participarà la nostra companya    Annelies Broekman, investigadora del grup de recerca d’Aigua i Canvi Global del CREAF i membre de la Taula del Llobregat, per parlar d’Aigua i medi ambient:

 

 

Spread the love
Publicat dins de Aigua subterrània, Aqüífers, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Jornades, Mercantilització i Financiarització aigua, Nacions Unides, Xerrades | Deixa un comentari

2021-2027 Què farem amb l’aigua?

L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) ha elaborat  i  posat a exposició pública el seu ambiciós programa de treball “Programa de mesures” pel període 2022-2027, amb un pressupost de 2.400 M€ pels cinc anys  (El total del pressupost de la Generalitat per l’any 2020 va ser de 42.000 M€, és a dir, que el pressupost de l’ACA correspondrà aproximadament un 0,80%))

Organitzacions ecologistes, de defensa del territori i altres han presentat al·legacions. La TAULA DEL LLOBREGAT n’hem presentat un petit plec i ens hem adherit al gruix de les encapçalades per Aigua és vida. Aquí  volem fer palès alguns aspectes de visió de conjunt  que trobem a faltar: encara que el programa de mesures és molt elaborat ens sembla que amb aquest pressupost i plantejament  no arriben a implementar les mesures que tindrien un impacte rellevant, sinò que només posen títols a problemes que necessitarien valentia i inversió Aquesta és la nota de premsa que distribuïm

En primer lloc i principal REIVINDIQUEM ELS CONSELLS DE CONCA , especialment el del Llobregat, com a eina de governança que permeti  la participació a la  gestió dels nostres rius. Els Consells de conca,  aprovats pel Parlament i anul·lats el 2011 per la “llei Ómníbus”, són avui dia molt més necessaris  per aconseguir  l’adaptació de la societat a  l’augment de fenòmens extrems deguts al canvi climàtic (inundacions, sequeres) i per promoure el decreixement del consum vers uns  nivells sostenibles pel territori. Cal, pensem, de totes totes, tenir Consells de Conca per poder gestionar la complexitat dels anys que vindran des de la proximitat i amb el territori. I no estem sols: El CUSA (Consell per l’ús sostenible de l’aigua) també els recomana!

En segon lloc creiem que cal que l’ACA , si és que excedeix la seva competència, expressi amb claredat la seva opinió enfront dels DISBARATS EN LA GESTIÓ DELS RUNAMS DEL BAGES. Creiem que si no té una posició valenta en aquest tema, posa en qüestió la seva posició general. Dos exemples:

  • El Pla de  restauració mediambiental presentat per l’empresa i beneit per la Generalitat ha estat rebutjat  totalment pel  jutjat penal nr.1 de Manresa, en auto emès el 17.01.2022 seguint amb la sentència penal  242/14. No hauria de dir l’ACA que cal  un pla radical de restauració i exigir una fiança proporcional a l’empresa ICL?
  • Amb el poc cabal que porta el Llobregat i la necessitat d’aigua que hi ha a la conurbació barcelonina, no hauria d’haver-se concedit 8 Hm3 d’aigua regenerada a ICL com va concedir l’Expedient: CC2016000177 de l’ACA. Un pronunciament del CUSA ho desestimava totalment.

En tercer lloc , davant la previsió d’augment  d’inundacions,  l’ACA segueix ignorant  els riscos en què viurà molta gent que  ocupa un espai del riu que acabarà per inundar-se tard o d’hora. La principal mesura contra les inundacions ha de ser la planificació territorial i urbanística deixant d’ocupar zones inundables i desocupant i deixant lliures d’edificacions zones actualment construïdes, com recomana el CUSA

L’aigua és massa important per deixar-la en mans d’ interessos privats. Reclamem espais i eines innovadores per tal  que el territori es pugui implicar en la gestió dels canvis necessaris per reduir la nostra vulnerabilitat al canvi global.

Spread the love
Publicat dins de ACA, Al·legacions, Decreixement, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Inundacions, Participació, Runams | Deixa un comentari

El CANVI CLIMÀTIC, INFORMES.

Als mèdia apareixen informes sobre el  Canvi Climàtic. Hem suposat que a vegades generen una mica  d’embolic i volem compartir  els aclariments que hem fet, per si us serveixen.

A nivell mundial:

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va ser creat el 1988 en el marc de l’ONU  per facilitar avaluacions integrals de l’estat dels coneixements científics, tècnics i socioeconòmics sobre el canvi climàtic, les seves causes, possibles repercussions i estratègies de resposta. Des del 1988,  l’IPCC ha preparat cinc informes d’avaluació que consten de diversos volums.  Ara es troba en el seu sisè cicle d’avaluació, que comprèn  tres informes especials i un informe metodològic sobre els inventaris nacionals de gasos d’efecte d’hivernacle. D’aquest  Sisè Informe d’Avaluació (IE6)  ha publicat ja  l’Informe de síntesi  Trobareu més informació en castellà a https://www.ipcc.ch/languages-2/spanish/ . A les conclusions, acabades de publicar dilluns passat, afirma que el canvi de clima induït per la humanitat està causant una disrupció perillosa  i afectant les vides de billions de persones al voltant del món.  La comunitat científica avisa que el món  afrontarà  riscos  múltiples deguts al  clima  durant les properes  dues dècades, especialment al  Mediterrani, que ja suporta  un escalfament de 1.5°C  (per sobre de la mitjana global de 1.1°*C).

Aquí en tenim un resum visual fet pel CREAF:                                    https://www.instagram.com/reel/Capvf3ODvzV/?utm_medium=copy_link

A nivell català

El Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) analitza l’estat del clima i la seva evolució recent i futura al nostre país, tant des del punt de vista de les seves bases científiques com en relació als diversos subsistemes naturals i sectors socioeconòmics. Té la voluntat de màxima cobertura temàtica i de servei als diversos actors. Aquí us podeu baixar l’informe complet.  Tota la informació en aquesta adreça: http://cads.gencat.cat/ca/publicacions/informes-sobre-el-canvi-climatic-a-catalunya/tercer-informe-sobre-el-canvi-climatic-a-catalunya- Aquí també es poden  consultar per separat cadascun dels capítols a través de desplegables.

I sobre els rius, què?

El canvi climàtic produeix, i molt probablement seguirà produint, un augment de la temperatura i de la sequera al nostre país. Si la combinació del canvi climàtic, de les pertorbacions associades (per exemple, inundacions, sequeres, incendis forestals, etc.) i de les modificacions en els altres components que formen part del canvi global (sobretot les variacions de l’ús del sòl, la contaminació i la sobreexplotació dels recursos) continuen com fins ara, és probable que superin la resiliència de molts ecosistemes i n’alterin l’estructura i el funcionament, i això comprometrà els usos que en fem fins ara. Per tant , és molt evident  que , en l’impacte del canvi climàtic  sobre la nostra conca i la nostra gent, influiran, i molt,  les mesures de gestió que s’adoptin.

Spread the love
Publicat dins de Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Investigació i recerca, IPCC, Sistemes Naturals | Deixa un comentari

QUE ELS RIUS SIGUIN RIUS!

Fa poc, en un tuit, una entitat amiga convocava  a “netejar el riu”  i vam xerrar-ho  amb ells, comentant quan antigues ens semblaven aquestes expressions, avui que  es parla de rewilding, de re-naturalitzar i de que la humanitat hem  pres un espai a la natura quan no tocava.  I que això de disneyaritzar els nostres rius és un dels  disbarats més gros que hem fet en aquest antropocè amb tants errors.

La maquinària de l’administració sembla que no se n’assabenta i continua amb projectes  bé  expansionistes i ignorants o bé  falsament naturalitzadors.

Volem portar aquí dos casos: El primer és un Manifest de SOS VALLÊS    dirigit a TOTES LES CONQUES  EN GENERAL, perquè el projecte de camins fluvials impulsat pel Consorci Besòs Tordera   no té en compte l’alt impacte ambiental que suposarà la hiperfreqüentació d’aquests camins  i la pèrdua irreversible de biodiversitat i de la seva funció connectora biològica. Us convidem a llegir-lo, a reflexionar-hi i a adherir-vos-hi. Al Llobregat, ho recordareu, tenim el  PROJECTE Vies Blaves_ que, pel que sabem, només  es revifa en un tros a l’Anoia amb 4,5 M€ de la Next Generation donats per la Diputació (passarà per Jorba, Igualada, Vilanova del Camí i La Pobla de Claramunt)  i   només va tenir  una mica d’oposició des de Martorell Viu. En el text teniu els enllaços a aquests documents que comentem i en el manifest  les adreces de SOSVALLÈS. Nosaltres ja ens hi hem adherit!

El segon, que ja vam insinuar en l’entrada de dilluns passat, són   les al·legacions al Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya (2022-27) que  la TAULA DEL LLOBREGAT estem preparant  amb l’ajuda d’ Aigua és Vida i  d’Ecologistes en acció. Aqui sota us en posem un parell, a veure què us semblen per si us animeu i  voleu donar-nos un cop de mà (encara són un esborrany, res definitiu, tenim temps fins el dia 15):

Comentari de:  Fidela Frutos   Membre de SOS Vallès

Des de SOS Vallès moltes gràcies!

Què us sembla si compartim “les al·legacions al Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya (2022-27) que la TAULA DEL LLOBREGAT estem preparant amb l’ajuda d’ Aigua és Vida i d’Ecologistes en acció” ?????
Ja direu,

Resposta de LA TAULA DEL LLOBREGAT:

I tant, Fidela, Sos Vallès! Quan estiguin  (ehem, ehem… darrera hora…) us les enviem i molt ens sembla que això només és el principi d’una col·laboració fructífera! Salut fluvial!

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Al·legacions, Distribució mail list, Exemples, LLobregat, Martorell viu, Participació, Vies Blaves | 1 comentari

LLOBREGAT FINS EL 2027, PDU MINERIA REFORMAT I SENTÈNCIA

PLA DE GESTIÓ DEL LLOBREGAT

Ha començat la  tramitació PÚBLICA del projecte del Pla de Gestió de la Conca fluvial de Catalunya (PGCFC), publicat  a la pàgina del 3er cicle a l’apartat de Plans i programes de l’ACA. Allà trobareu tant els documents com els enllaços per realitzar les al.legacions que considereu adients fins al 15 de març de 2022 . 

Aquí tenim el video de presentació de l’ACA

La TAULA DEL LLOBREGAT vam ser presents en el procés participatiu previ, amb  propostes sobre la incorporació del efectes del canvi climàtic en el planejament urbanístic, sobre altres mesures per gestionar l’aigua als runams del Bages i amb l’ afirmació  que milorant la gestió dels boscos tindríem més aigua.                                                                     Ara  n’estem parlant i previsiblement presentarem algunes al·legacions al PLA DE GESTIÓ . Evidentment, us agrairem qualsevol suggeriment, ajuda o aportació a [email protected]

EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA MINERIA DEL BAGES

Acabada de fer:  la tercera modificació del Pla Director Urbanístic de l’activitat minera al Bages, aprovada inicialment  per la  Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central de 2 de febrer de 2020  que permet inicialment la instal·lació  d’un parc solar al runam del Cogulló i també permet augmentar el runam del Fusteret, (Més informació, per exemple, en aquest article de l’ARA) , modificació que encara no és pública. Aquí sota tenim  el calendari previst, i ja  vam parlar una mica, del “Cogulló Solar Plant“:

UNA JUTGESSA VALENTA

El jutjat penal núm.1 de Manresa, en auto emès el 17.01.2022 i comunicat el dia 3 de febrer del 2022  a les parts interessades, ha refusat el Pla de recuperació ambiental presentat per l’empresa Iberpotash pels runams del Bages per no oferir garanties d’eficàcia plena.
L’auto dóna un termini d’1 mes a Iberpotash per millorar-lo. En cas que aquest hipotètic segon Pla no fos tampoc aprovat, el jutjat traslladarà el requeriment de l’execució d’un Pla de recuperació ambiental de les aigües salinitzades al departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua. Més informació aquí i a la nostra entrada Nosaltres pensem que  aquest auto és motiu suficient per replantejar el PDU de la mineria!

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Accions Judicials, Al·legacions, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, ICL, LLobregat, Participació, Runams, Sentències | 1 comentari

RESULTATS ENQUESTA: UNA MIRADA AL LLOBREGAT

Ja fa dos anys que  unes quantes persones amb l’escalf  de moltes més, tirem endavant la plataforma TAULA DEL LLOBREGAT i menys d’un any que ens vam fer també presents a Twitter, amb l’acrònim  @DelTaula . Esperem amb aquestes eines  contribuir a fer xarxa, a visibilitzar  les solucions, els problemes, estudis i  visions que hi ha sobre el conjunt de la conca i sobre cadascuna de les seves parts i , sobretot, complir amb el nostre lema central “Promoure la gestió de la conca com a bé comú”

Us animem a que examineu els apartats de la web, per saber qui som el grup promotor i d’on som. Per saber quins són els nostres objectius, què pretenem ( vam treballar mooooolt en definir-los!) i fins i tot el nostre logo, perquè  representa l’esperit de la Taula. També us suggerim que us apunteu a la nostra pàgina  setmanal inscrivint-vos a la web i que ens feu servir per difondre, per parlar i per ajudar o denunciar qualsevol pressió a la conca. I/o ens seguiu a twitter. I si us voleu implicar més, no en dubteu, sereu [email protected]

Fa gairebé dos mesos  aprofitant que la revista Crític  vol fer un suplement  especifícament de caire ambiental , vam presentar des de LA TAULA DEL LLOBREGAT    una enquesta a Twitter, “Quins són els  conflictes/ reivindicacions mediambientals més greus que afronta la conca del Llobregat actualment?”  que va tenir moltes respostes al twitter i, més encara, vuit respostes en format carta de persones expertes  que  ens transmetien la seva visió del Llobregat. N’hem fet una síntesi gairebé cal·ligràfica que esperem serveixi per discutir-la, per ampliar-les.

PROBLEMES HISTÒRICS

Les terres més fèrtils de la llera del riu al s.XX van ser  ocupades per polígons industrials per aprofitar l’aigua. Des dels anys vuitanta, amb la globalització,  aquestes indústries s’han deslocalitzat  i desaparegut de la vora del riu, però han deixat enterrats molts residus tòxics. que ara són una amenaça latent en la recuperació del riu i s’han de tenir en compte.

Les minicentrals hidràuliques són la gran barrera a les  migracions de peixos i animalons més petits, afavoreixen l’eutrofització o excés de nutrients en moltes parts del riu. Avui dia considerem  que només   són un gran negoci per uns pocs i  també són   culpables de l’erosió de les platges, ja que impedeixen la baixada dels sediments.

Hi ha un tema que aixecarà polseguera però cal  que afrontem . El Llobregat porta poca aigua i en canví ha de fer front a  un excés de regadiu  ( que, a més  a més, està molt mal organitzat). Sense comptar que el canvi climàtic encara ens farà perdre més cabal.

PROBLEMES ACTUALS

Especialment al Baix Llobregat,  encara que també podem patir-ho en poblacions més amunt, un urbanisme especulatiu, la gentrificació i la  massificació de la població  ha causat (amb possibilitats  que augmenti)   la destrucció de corredors biològics, pèrdua de biodiversitat i de sòl agrícola, etc.: De fet, els ecosistemes estan al límit: augmenten les espècies invasores, hi ha  pèrdua d’hàbitat i fragmentació de les zones de vida.

Des de la TAULA  ho hem denunciat repetidament i l’enquesta ens ha posat de manifest que molta gent n’és conscient: la falta de sediments ha portat a  la destrucció del  delta, de la pagesia i de les zones cultivables , fins i tot de les zones humides. Hem alterat profundament la vida del riu.

La salinització -només corregida en part- deguda a les mines de potassa, afegida a la contaminació per aigües residuals d’ origen industrial sobre tot al tram baix: Martorell, Castellbisbal, St. Andreu de la Barca, St Vicens dels Horts, Sant Feliu de Llob.  etc,  s’uneix a la pobre potabilització que es fa a la planta d’Abrera  i obliga els habitants de l’AMB a comprar aigua envasada, amb el conseqüent augment de  residus.

La  gestió privada  de l’aigua   ha portat  a unes pèrdues de valor del sistema de distribució de l’aigua de boca a les ciutats, on tampoc hi ha cap protocol ni programa  de separació o gestió d’aigües grises o negres.

CONCLUSIONS?

Diferents entitats lluiten ( dedicarem una altra entrada a les que coneixem) , fan campanyes, miren de conscienciar la població sobre diferents aspectes: des de més naturalistes a altres d’urbanístics. Creiem, com deia una resposta a la nostra enquesta, que hi ha una manca d’eines de governança, que mostren  un riu expoliat al servei d’interessos econòmics potents.

NOU COMENTARI DE NARCÍS PRAT

Hola
Hauríeu de publicar les metadata de l’enquesta. Quanta gent hja constestat, quin% de respostes té cada problemàtica, si hanintervingut més gent de la part superior, mitjana o baixa etc….

RESPOSTA

Tens raó, Narcís! Una altra vegada ho prepararem així des del principi!

Spread the love
Publicat dins de Distribució mail list, Enquestes, LLobregat, Participació, Sistemes Naturals | 1 comentari